GEOZONA 127 CONGOST DE MONT-REBEI I LA PERTUSA · ANÀLISI COMPARATIVA Per les característiques geològiques, aquesta geozona és comparable altres de la serra del Montsec, tot i

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GEOZONA 127 CONGOST DE MONT-REBEI I LA PERTUSA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona combina motius d’interès geològic (tectònics i estratigràfics) i paisatgístics. La serra del Montsec és un imponent relleu que suposa una part substancial del Pirineu meridional lleidatà. És una serra orientada de llevant a ponent i tallada perpendicularment per les valls del rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa. Geològicament correspon al front d’una de les làmines encavalcants principals de la vessant sudpirinenca, amb uns magnífics afloraments de la sèrie mesozoica d’aquesta regió. L’escadussera cobertora vegetal i els enlairats penya-segats deixen a la vista les formacions rocoses en un paisatge que combina a l’hora una gran bellesa amb un notable valor científic i didàctic. “Des d’Àger us adoneu, en tota la seva volumetria, del prestigi geològic, impressionant, del Montsec” JOSEP PLA.

Panoràmica de la serra del Montsec a la vall del Noguera Ribagorçana. En primer terme es trepitgen les calcàries cretàciques al camí de Mont-rebei al nord de l’ermita de la Pertusa. En segon terme, al Montsec de l'Estall es veu completa l’estructura anticlinal encavalcant del Montsec: a l’esquerra dolomies i calcàries del Juràssic i Cretaci en

posició vertical o invertida, i a la dreta la successió normal de calcàries i margues del Cretaci superior, amb les característiques cingleres. Foto: A. Teixell COMARCA: La noguera MUNICIPI(S): Àger i Sant Esteve de la Sarga



DADES FISIOGRÀFIQUES La geozona es situa a la part occidental de la Serra del Montsec, al vessant esquerre del riu Noguera Ribagorçana. La Serra del Montsec és una prominent alineació muntanyosa prepirinenca allargada en direcció aproximada E-W. El sector abastat per la geozona es coneix com Montsec d’Ares. La solana de la serra és abrupta, sovint descoberta de vegetació i amb grans penya-segats a diferents nivells. El vessant obaga del nord, més boscós, descendeix de forma progressiva cap a la conca de Tremp. Les alçades culminants de la serra a la geozona es troben a més de 1400 m. El fons de la vall del Noguera Ribagorçana està actualment embassat pel pantà de Canelles, on el nivell de les aigües es situa a una cota als voltants de 500 m. Pel nord, la geozona està limitada per la vall transversal de les Jullanes, després dels relleus del Montsec d'Alsamora, mentre que cap el sud, el límit de la geozona s’ha establert en funció de criteris geològics (traça de l’encavalcament del Montsec) al vessant meridional de la petita serra del Castell de Corçà, en els contraforts meridionals del Montsec. El clima de la regió es mediterrani amb tendència continental, amb màxims estacionals extremats de temperatura, i mitjanes properes als 10 graus. La cobertora vegetal és escadussera, dominada per alzinars, rouredes i pinedes.

CONDICIONS D’ACCÉS Per accedir al congost de Mont-rebei cal prendre la pista asfaltada fins a la vila de Corçà, que surt de la carretera L-904 de Balaguer a Tremp. De Corçà continua una pista fins l’església de la Pertusa, on cal deixar el cotxe, i la resta de l’itinerari, per la vessant esquerre del Noguera Ribagorçana, es realitza a peu, passant per les masies de la Pardina i de Carlets. Aquest itinerari segueix el GR-1. Després de la masia de Carlets es passa un pintoresc corriol tallat a la roca de la cinglera calcària superior del Montsec, indret que confereix un atractiu addicional a l’itinerari.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Les majoria de les vessants de la serra del Montsec són molt abruptes, i allà on el sòl no és erm, el seu us és forestal i ramader. La vegetació a la solana de tipus carrascar i garriga, i a les parts més boscoses dominen l’alzina, el roure i el pi. La ramaderia és fonamentalment de cabres. L’esglaó margós situat al mig del Cretaci



superior, en el que el pendent es relativament suau, va ésser en el passat objecte de cultiu, avui abandonat. La Serra del Montsec està qualificada dins del pla d'espais d'interès PEIN.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA La geozona de Mont-rebei i la Pertusa es troba a la part frontal del mantell del Montsec, a la zona Sudpirinenca central. De forma general, aquesta darrera és



constituïda per roques mesozoiques i terciàries afectades per plecs i encavalcaments vergents cap el sud, i l’encavalcament del Montsec n’és un dels principals. Els materials que hi afloren representen les èpoques del Triàsic superior, el Juràssic, el Cretaci i la base del Terciari. Aquesta successió mesozoica augmenta de gruix de nord a sud, i fou dipositada en una conca sedimentària oberta cap el nord, però en condicions de mar poc profund, o menys freqüentment, continentals.

PARAULES CLAU Calcària, calcària oolítica, conca sedimentària, Cretaci, discordança angular, dolomia, encavalcament, estructura sedimentària, fàcies Keuper, falla, fòssil, gorja, gres, guix, Juràssic, lignit, lutita, mantell de corriment, marga, plec, tectònica alpina, Terciari, Triàsic, Zona Sudpirinenca

EDAT DE MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATIUS Materials i processos sedimentaris: Triàsic - Cretaci superior. Processos extensionals preorogènics: Cretaci inferior Processos de plegament i encavalcament: Cretaci superior - Eocè. Processos erosius lligats a l’evolució del relleu actual (encaixament de la xarxa fluvial): Pliocè - Quaternari.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D'INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L'interès de la geozona es centra en aspectes sedimentaris i tectònics. Proporciona l’oportunitat de reconèixer una sèrie estratigràfica de referència del Mesozoic sudpirinenc, especialment pel que fa al Cretaci. Hi trobem roques calcàries i margoses alternants, amb una gran expressió en el paisatge, i en detall amb restes fòssils que permeten la seva atribució cronostratigràfica de forma precisa. Dins de la successió cretàcica hi ha una discordança angular (entre el Cretaci inferior i el superior) que és un testimoni valuós, per poc freqüent, de l’activitat tectònica extensiva preorogènica del domini pirinenc. D’altra banda, el conjunt dels materials es troba plegat i fracturat en el bloc superior d’una gran estructura encavalcant (encavalcament del Montec), que es també una de les principals estructures tectòniques del Pirineu meridional. L’aflorament de les relacions estructurals és molt clar i pedagògic.



Per tot això, el valor patrimonial de la geozona es considera com a regional. Des del punt de vista didàctic i científic te un gran interès tant en els ensenyaments secundaris com en els universitaris, com acredita el fet que ha estat objecte de visites regulars i treballs de camp per estudiants de diverses universitats espanyoles i estrangeres. Aquest fet és també palès en la publicació de la guia geològica divulgativa de J. Rosell i C. Llompart (1988), en la que es descriu un itinerari que travessa de nord a sud la geozona seguint el camí del congost, itinerari que es pot considerar com un clàssic. Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2 Interès didàctic: (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 3

ANÀLISI COMPARATIVA Per les característiques geològiques, aquesta geozona és comparable altres de la serra del Montsec, tot i que amb una expressió particularment bona dels aspectes tectònics. L’encavalcament del Montsec és un element molt important de la geologia dels Pirineus, objecte de consideració en treballs de recerca tant a escala local com a regional per investigadors d’universitats espanyoles i estrangeres.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS L’església de la Pertusa s’enlaira a 685 m a la marge esquerra del riu Noguera Ribagorçana, i correspon a un antic santuari marià, testimoniat al s. XVII. La Serra de Montsec es considerada un espai d’interès natural dins del PEIN.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) La successió mesozoica de la Serra del Montsec s’inicia amb materials lutítics i guixosos de colors rosats pertanyents al Triàsic (fàcies Keuper), normalment molt deformats a causa de constituir el nivell de lliscament dels encavalcaments. Per sobre, el Juràssic és representat per roques d’origen marí: calcàries oolítiques, margues, i dolomies grolleres de color gris fosc. El Cretaci inferior és constituït per calcàries, margues i lignits que testifiquen unes condicions de sedimentació palustres (Ci). Aquests lignits van ser objecte d’explotació antigament en les



mines de Corçà, la boca de les quals està avui inundada sota l’aigua del pantà de Canelles. El Cretaci superior es posa en discordança suau sobre aquests darrers materials o directament sobre el Juràssic, tot fossilitzant petites falles normals que els afecten. A la base consta d’alternances de calcàries i margues, que donen lloc a la cinglera baixa del Montsec, en detall esglaonada (Cs1). Aquestes roques pertanyen al temps Cenomanià - Santonià inferior. Per sobre es troben margues grises o groguenques d’edat santoniana (Cs2), que formen uns vessants més suaus entre les cingleres calcàries. La cinglera superior està formada per calcàries bioclàstiques del Campanià (Cs3), que a la seva vegada passen a gresos quarsosos que representen els darrers sediments marins cretacis (Cs4). Desprès d’aquests es troben ja sediments vermells fluvials (fàcies garumnianes), que marquen el pas del Mesozoic al Terciari. Aquests materials estan plegats en un gran anticlinal asimètric, vergent cap el sud, el flanc meridional del qual és tallat per l’encavalcament del Montsec. També s’hi reconeix un encavalcament menor all llarg del pla axial de l’estructura anticlinal. L’encavalcament del Montsec forma el front d’un gran mantell de corriment, que s’ estén cap el nord per tota la conca de Tremp, i que cap el sud es superposa a la unitat també encavalcant de les Serres Marginals. Aquest encavalcament, amb uns 9 km de salt, forma part del sistema imbricat i desplaçat cap el sud de la zona Sudpirinenca, i avançà essencialment en temps eocens (en gran part després de l’Eocè inferior).

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La geozona del congost de Mont-rebei i la Pertusa te rellevància per a diferents camps de la Geologia, ja que il·lustra amb molta claredat diversos tipus de processos geològics. Cal assenyalar els següents: Processos i roques sedimentàries: en condicions bones d’aflorament es presenten diversos aspectes d’estratigrafia i sedimentologia, en roques calcàries i margoses del Juràssic i Cretaci: petrologia de carbonats, estructures sedimentàries i tipus diversos d’estratificació, seqüències de fàcies a diverses escales, discordances angulars, etc. Tot plegat constitueix una successió de referència del Mesozoic sudpirinenc. Processos tectònics: plegament alpí i tectònica d’encavalcaments. El tall de la vall del Noguera Ribagorçana és el millor que es pot fer de l’encavalcament del Montsec des del punt de vista estructural. Conserva de forma completa el plec de



rampa encavalcant, fet que permet la construcció de talls acurats i mesurar-ne l’escurçament. Relacions tectònica - sedimentació: les variacions de potència de les formacions cretàciques, en particular del Cretaci inferior, són un testimoni de la tectònica extensiva sinsedimentària prèvia a l’orogènia pirinenca.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES GARRIDO-MEGIAS, A. (1973). Estudio geológico y relación entre tectónica y sedimentación del Secundario y Terciario de la vertiente meridional pirenaica en su zona central (Provincias de Huesca y Lérida). Tesis Doctoral, Univ. de Granada, 395 p. MUTTI, E., ROSELL, J., ALLEN, G.P., FONNESU, F. i SGAVETTI, M. (1985). The Eocene Baronia tide dominated delta-shelf system in the Ager basin. In: Excursion Guidebook, IAS 6th European Regional Meeting (M.D. Milà i J. Rosell, Eds.): 579-600. Lleida. ROSELL, J. i LLOMPART, C. (1988). Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger. Ed. Montblanc-Martí, Barcelona, 168 pp. TEIXELL, A. i MUÑOZ, J.A. (2000). Evolución tectono-sedimentaria del Pirineo meridional durante el Terciario: una síntesis basada en la transversal del río Noguera Ribagorçana. Rev. Soc. Geol. España, 13 (2): 251-264. ZAMORANO, M. (1993). Los sistemas deltaicos del Ilerdiense superior-Cuisiense de la cuenca de Ager (Fm. Ametlla). Prepirineo de Lleida. Tesis Doctoral, Univ. Autònoma de Barcelona, 161 p. Bellaterra.



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA



Panoràmica del límit sud de la geozona on s’observen les crestes formades pels materials del Cretaci superior encavalcant l’Eocè de la vall d'Àger, en primer terme (encavalcament del Montsec). Foto: A. Teixell Aspecte de detall de la bretxa carbonàtica, de possible origen tectònic, a la zona de contacte de l’encavalcament del Montsec. Aquesta bretxa deriva de les calcàries del Cretaci superior de la unitat encavalcant. Foto: A. Teixell

Falles normals afectant el Juràssic i el Cretaci inferior del mantell del Montsec, a l'est de la Pertussa. Aquestes falles enfonsen els blocs septentrionals, i són aparentment contemporànies a la sedimentació del Cretaci inferior. Foto: A. Teixell



Imatge de l'inici del congost de Mont-rebei en la que es pot veure el corriol d’accés que hom ha excavat a la roca. Foto: A. Teixell

Les calcàries campanianes en el congost de Mont-rebei, i el corriol de pas a mig penya-segat. Foto: A. Teixell



Panoràmica del Cretaci superior de la serra del Montsec camí del congost de Mont-rebei. En primer terme: les calcàries, gresos i per sobre, donant un vessant més suau i sense afloraments rocosos, calcàries margoses del Cenomanià - Santonià (Cs1) en el Montsec de l’Estall. En segon terme, hi ha les margues del Santonià superior (Cs3). Finalment, donant la cinglera més alta del Montsec hi destaquen les calcàries massisses del Campanià (Cs3). Foto: A. Teixell

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL La Serra del Montsec forma part actualment del pla d'espais d'interès PEIN. S’està intentant promocionar la declaració de Parc Natural per a la regió, projecte molt recomanable pel seu alt valor paisatgístic, geològic i biòtic. No existeix cap instrument de protecció o indicació específica del Patrimoni Geològic. Seria recomanable la implantació de rètols explicatius en afloraments claus o en llocs des d’on es veuen panoràmiques de la geologia de la serra.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Amb l’ús actual del territori, no es preveu una amenaça directa.



RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Des del punt de vista didàctic aquest indret és molt adequat per als nivells d’ensenyament secundari i universitari. De cara a la divulgació científica i a la didàctica, s’insisteix en que caldria col·locar diversos rètols explicatius. L’excel·lent guia geològica publicada per Rosell i Llompart representa, en aquest respecte, una important part del terreny ja guanyada.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquesta geozona, junt amb la resta de la Serra del Montsec, pot i deu accedir als llistats de llocs d’interès geològic (Geosites), tant els que recullen indrets de rellevància estatal com de rellevància europea o internacional.

ALTRES CONSIDERACIONS Donada la qualitat i interès d’aquesta geozona i de la resta de les geozones de la Serra del Montsec i de la Vall d'Àger, seria molt convenient la creació d’un Geoparc que les agrupi.

AUTORIA DE LA FITXA Antoni Teixell Cácharo, Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona

Documents

GEOZONA 127 CONGOST DE MONT-REBEI I LA PERTUSA · ANÀLISI COMPARATIVA Per les característiques geològiques, aquesta geozona és comparable altres de la serra del Montsec, tot i