Geografia Poltica ProtoespanyolaMarques de domini territorial als atlas i portolans geopoltics peninsulars del segles XV al XVII. 6 part Jordi Grau i Bartomeu a) Els instruments nutics que revolucionaren la navegaci al Segle XV; b) La ocultaci constant de larmorial den Ferran II pels colors blaugranes. Per tal de millorar la comprensi del fil argumental de larticle, que consta de ms dun centenar de diapositives dimatge i de text, podeu descarregar-vos els captols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer larticle sencer.

Les grans descobertes geogrfiques del S XV i XVI i s basaren en la situaci geoestratgica de la pennsula ibrica, en el bagatge nutic aprs a les costes mediterrnies i africanes, i en els instruments originalment astronmics que desprs seran aplicats a la nutica. El llegat instrumental drabs, xinesos i jueus revolucionaran la nutica i possibilitaran la navegaci dalada mar endins, noms amb referncies estellars. En contraposici amb la navegaci costanera o de cabotatge, anomenada aix per lexplorador catal Joan Cabot descobridor de Terranova. L'esterlau i la ballesta mesuraran la latitud, lampolleta i la corredora la velocitat, la sonda la fondria i la bixola o comps nutic el Nord.

Oficialment el jueu alemany Mart Behaim traslladat a Lisboa el 1485 introdueix per primer cop lastrolabi a la navegaci occidental. El 1350 el rei Pere III el cerimonis estableix legislaci martima introduint lobligatorietat de tota nau de portar comps, carta nutica i mald per popularitzar lestalabre. Bixola o Brixola o comps nuticEstalabre, esterlau o astrolabi mar Carta nutica o Portol. Taules astronmiquesde navegaci Crnica del rei Pere, BC 241, ff. 173v-195v

Pere III el Cerimonis, fou un gran impulsor de la cartografia nutica i de lastronomia. Promulg un decret en que tota nau havia de dur bixola i portol, i popularitz lesterlau i les taules de navegaci astronmica imprescindibles per mesurar els angles i (foli 232 v, De expeditionibus, S XIV (The Paul Getty Museum, Malibu USA).http://cataloniahistory.blogspot.com/2007_10_01_archive.html. Manel Capdevila calcular la latitud. Del 1360 al 1380 mont un observatori astronmic amb esferes armillars, quadrants i esterlaus gegants nics al seu temps, amb la finalitat de dissenyar unes taules astronmiques prpies.

Foren les primeres taules occidentals no tradudes dels cartgrafs rabs Al-Kwarizmi, Al-Fargani o Al-Batani. Calculades totalment a Barcelona pels millors cartgrafs de la Confederaci, de Marsella i de Montepelusano. Intervingueren Pere Gil-Bert, Dalmau Ses Planes, Jacob Corsino, Profacio Judeo http://cataloniahistory.blogspot.com/2007_10_01_archive.html. Manel Capdevila. The painting is from Shahinshah-nama (History of the King of Kings), an epic poem by 'Ala ad-Din Mansur-Shirazi, written in honor of Sultan Murad III Two observers are working with an astrolabe. A universal astrolabe of the saphea form is on the table in front of the man with the dividers and paper.

.

Lastrolabi, estalabre o esterlau, s un instrument, dorigen grec descobert per Hiparcus de Nicea el 150 adC, que determina la latitud a travs de les posicions del estels. Difs al 600 dC pels rabs amb els noms d Almincatarat, Al-Muqantara ( ) el reintroduiran a lEuropa medieval. Fou el principal instrument de navegaci abans de laparici dels sextants al 1740. Al S XI lastrnom al-Zarqallu de lal-Andalus invent un nou model que servia per a qualsevol latitud. El mestre en la seva fabricaci fou el siri Ibn al-Shatir. La part davantera assenyala la latitud del lloc on ens trobem i lhora del dia. La part del darrera mesura lalada duna torre, la distncia a la que est i dona el smbol del Zodac solar. Es considera el precursor dels rellotges actuals Astrolabis islmics

La esfera armillar s un instrument astronmic format per crcols, anomenats armilles. Representa els moviment dels cossos celestes al voltant de la Terra i els moments dels equinoccis i els solsticis. Fou inventada presumiblement per Eratstenes cap al 255 adC. Les esferes armillars foren utilitzades com a instruments d'ensenyament ja al segle III adC. A l'poca de l'astrnom Claudi Ptolemeu se'n van construir models sofisticats i precisos capaos de predir observacions astrals. L 'astrnom dans Tycho Brahe (1546-1601) en va construir un bon nombre. Va possibilitar nombrosos avenos tcnics de la cincia mecnica. A la bandera de Portugal apareix representada una esfera armillar utilitzada com a smbol nacional des del regnat de Manuel I

La ballesta o Vara de Jacob, instrument de medici astronmica, determina els graus de latitud mesurant lalada del sol o de lestel polar. Agaf el nom per assemblar-se a la constellaci dOri, anomenada de Jacob a les cartes medievals. Descrita per primer cop pel matemtic i astrnom jueu Levi ben Gerson, nascut el 1288 a Banhus de Cser (Occitnia) i mort a Perpiny el 1344, malgrat que linvent satribueix al seu coetani Jacob ben Makir. En Johannes Werner el 1514 el transform en una ena nutica. En John Dee lintroduir a Anglaterra el 1550.

Cross-staff and Backstaff. El bast creuat i el bast desquena sn derivats de la ballesta. Mesuren langle dun cos celeste respecte de lhoritz. Permeten fer els clculs malgrat que lastre no estigui al zenit, poguent-ho fer una persona sola. El pal de la barra es mou fins a veure lastre i lhoritz. El bast desquena (backstaff) fou inventat el 1590 pel navegant John Davis, per evitar mirar directament el sol protegint els mariners de les cremades oculars solars. Bast creuat

El rellotge de sorra anomenat ampolleta s consider el primer mtode seris, reutilitzable i dalta fiabilitat per estimar mesures de temps molt acurades en embarcacions dalta mar. Tot i tenir un origen incert alguns autors latribueixen als Venecians. Es comen a utilitzar cap a lany 1000, tanmateix no s fins al 1338 que en tenim la primera evidencia a laparixer pintat a lallegoria del Bon Govern de lAmbrogio Lorenzetti.

En Colom esmenta lampolleta de 30 minuts com a mesura del temps ( "han pasado ya ms de 20 ampolletes...). Durant la primera circumvallaci al mn de Dom Ferno de Magalhaes i dEn Joan Sebasti acirera del Cans, els seus vaixells portaven 18 ampolletes a cada nau. Era tasca del grums de cada embarcaci anar tombant les ampolletes. Cada grumet un cop tombada lampolleta enregistrava els temps de navegaci als llibres de bord de lembarcaci. Les referncies dels dies les agafaven del sol al zenit del migdia. Atles de Guillaume le Testu (1555): Nau VICTORIAAtles dAbraham Ortelio (157x): Nau VICTORIAPuerto de San Julin, Argentina. Reproduccin nao Victoria

La corredora era una eina per mesurar la velocitat de la nau a travs de laigua. Era una fusta en forma de triangle circular, llastrada amb una plomada perqu sestabilitzs verticalment dins laigua. Agafada en cada punta per unes cordetes que sunien certa distncia en un corda que portava una srie de nusos.

Per mesurar la velocitat de la nau amb la corredora i lampolleta intervenien dos mariners. Lun tenia el rellotge de sorra anomenat encara avui dia en castell ampolleta, i laltre llenava la corredora a laigua i deixava que els ploms la llastressin. Un cop estabilitzada deixava crrer la corda lliurement per les seves mans i en sentir el primer nus cridava: primera marca. Aleshores el mariner de lampolleta la capgirava i comenava a comptar el temps que trigava en buidar-se la sorra. ampolleta nautica del S XVIII

Mentrestant el mariner de la corda anava comptant el nusos que anaven passant per les seves mans, fins que el de lampolleta un cop buida de sorra cantava marca. Aleshores el de la corda comptava el nombre total de nusos que havien passat per les seves mans durant el perode de temps estimat per lampolleta. Finalment cridava: cinc nusos! Aleshores, el pilot havia de fer un clcul en funci del temps que estimava lampolleta.

Lescandall o sonda, era un ena per determinar la fondria del llit mar envers la nau. Si restava lalada del lloc don es feia de la nau per fer una estimaci, ms ajustada, a la lnia de flotaci. La sonda tradicional era la de braada que consistia en una corda graduada, amb una longitud dunes deu braades, i amb un plom que la llastrava a lextrem anomenat escandall. Encara avui dia sanomena escandallo en castell.

Lorigen de la bixola, brixola o comps nutic s un misteri. Dins la cultura Olmeca sha trobat un artefacte de hematita que podia funcionar com una brixola 1000 anys adC. El grecs, tot i que coneixien les propietats de la Magnetita pels estudis de Tales de Mileto el 585 adC, tampoc van deixar cap registre. A tot arreu trobareu que els xinesos, de la dinastia Qin (221-206 adC), sadonaren de la propietat que t una agulla imantada, travessant un suro i surant dins un tros de canya de bamb ple daigua, per indicar el nord. El cert s que els registres xinesos escrits ms antics, refernts al magnetisme (que no a la brixola), sn del segle IV dC. Chinese old compassMagnetita sobre una plataforma surant dins laigua i assenyalant el pol nord magnetic

Lenciclopedista xins Shen Kuo a la seva obra Mengxibitan () descriu el 1088 per primer cop la brixola utilitzada per a la navegaci, el pol nord magntic i els graus de declinaci vers el geogrfic. El viatger i professor angls Alexender Neckam esmenta per primer cop la brixola en un text europeu, a la seva obra de 1180 De naturis rerum and De utensilibus, on descriu tota mena destris. El 1205 el poeta francs Guyot de Provins escriu una stira anomenada la Bblia den Guyot on fa una descripci magistral de lagulla imantada dins una capseta plena daigua.Early Chinese compassBixola de mineral

Al mn rab trobem la primera referncia en un llibre escrit, al Caire el 1282, per Baylak al-Kibjaki El tresor del Mercaders; on lautor explica haver conegut la brixola en un viatge fet 40 anys abans. Un altre menci s la dun llibre persa de 1232 que la descriu en forma de peix. El 1269 lalquimista de naci Picarda, Petrus Peregrinus de Maharncuria fix lagulla sobre un pivot dins duna capseta amb tapa de vidre, hi ho don a conixer a lepstola De Magnete. Agulla rotatria duna brixola en una copia de l'Epistola de magnete' de Peter Peregrinus (1269)Rosa dels vents arbiga

El 1302 el navegant Flavio Gioia dAmalfi (una de les 4 repbliques marineres medievals italianes ensems amb Vencia, Gnova i Pisa) hi afeg la rosa dels vents i els trenta dos rumbs o marinatges. Lescriptor florent Dante Aligeri esment el 1307 la brixola a La Divina Comdia. El fsic angls Sir William Thomson (Lord Kevin) naugmenta la precisi el 1880 allant la brixola del moviments dels vaixells mitjanant vuit fils prims dacer subjectes a la rosa del vents en lloc duna agulla pesada. La bixola era plena doli per esmorteir les oscillacionsrosa dels vents amb 32 dembles, marinatges o rumbsBrixola de Lord Kevin

Ats que les primeres capsetes havien de ser dures i resistents a laigua de mar i al sol foren fabricades amb fusta de boix (buxus sempervirens), que dar els noms de bixola o brixola en catal, bussola en itali, bssola en portugus, boussole en francs i brjula en castell. En angls sanomena compass nutic i la majoria de gent de mar actual anomena comps a els grans girocompassos dels vaixells actuals. Bixola feta amb capseta de fusta Altro esemplare di bussola antica, conservata al Museo Navale di Genova-Pegli

Quadrant . This instrument, shaped like a quarter of a circle, measured the angle from the vertical - not horizontal - and the line of sight to the body. It was suspended from a ring and had a weighted line hanging down, which crossed one of the angle numbers marked on the ring. Columbus used one. Quadrant des Hevelius, um 1644 El sextant modern no fou inventat fins el 1730 per dos persones independents luna de laltre: el matemtic angls John Hadley i linventor americ Thomas Godfrey) Cal no confondre el comps nutic, tal com anomenen el anglesos i la majoria de nutics actuals a la bixola, amb la resta de compassos

Durant el S XV la cartografia catalana esdevindr la ms important dEuropa amb una llarga llista de cartgrafs i buixolers de gran precisi i qualitat, que en moltes ocasions formaran nissagues i tallers familiars.Dels portolans derivaran totes les cartes nutiques del 1500 fins als mapes del 1900. El Mallorqu Jaffuda Cresques, a edad provecta, marxar cap a Portugal a les ordres del prncep portugus Enric el Navegant, per presidir la clebre Acadmia de Sagres. Una muni de cosmgrafs catalans els Prunes, els Olives, els Peneds..., sestabliran als territoris italians de la confederaci catalana a inicis del 1500. Daltres com els Colom els trobarem a Holanda...Exvot de la Coca de Mataro. Maritiem Museum Roterdam

La Cartografiahttp://cataloniahistory.blogspot.com/2007_10_01_archive.html. Autor Manel Capdevila

Portolans Apareixen cap al 1200 seguint la introducci de la brixola. La seva implementaci va permetre laven de les exploracions europees. Malgrat discutir el seu origen genovs o catal tenen gran influncia jueva i rab, i arribaran a la mxima excellncia, quantitativa (sen conserven a centenars) i qualitativa (alguns tenen una precisi actual), amb el desenvolupament dels ports de la Confederaci Catalana al S XIII i lEscola Mallorquina del S XIV.

PortolansEls marins que navegaven sempre les mateixes rutes aplegaven coneixements precisos de les costes al llibre danotacions del pilot anomenat: portol. Amb el temps per, passar a designar la carta que illustrava el text. A diferncia dels mapes teocrtics medievals noms shi descriu all conegut i d'inters pel pilot.Es construeixen en un marc de lnies radials, anomenades loxodrmies, amb el nord al capdamunt. Les poblacions costaneres hi estan molt ben representades, mentre que la terra endins sovint hi es deixada en blanc. Es limiten a les zones ms comuns europees: Mediterrnia, Mar Negre i Nord-oest. Un portol corrent cont entorn del miler de topnims. Escuts i banderes, roses dels vents i vinyetes urbanes, sn elements ms variables

Exemple dels primers portolans amb hiperrepresentaci costanera de les localitats i la absncia total de poblacions interiors. En la majoria dels primers portolans linterior s inexistent. Posteriorment quan comencen a escriure noms territorials en posen uns quants, mai un de sol. Per aix podem sospitar que les lletres blaves Castell han estat afegides amb posterioritat a lautor original del mapa.

Andaluzia continens Sevillam et Cordubam - J. Blaeu, 1664. Comparant-ho amb un mapa del 1664, aqu la representaci s molt ms atapeda a les zones interiors en comparaci amb el portolans de 300 anys abans. Sobta trobar lescut de la ciutat de Crdova, amb tres faixes dels comtes reis, 172 anys desprs de la conquesta del Regne de Granada per part d en Ferran II.

Una Carta magribina prototpica del 1300, els amazics i els rabs sempre representen lfrica per sobre dEuropa. Les cartes nutiques van nixer al conflent de 3 corrents culturals: la grega, lescandinava i lrab. Els nous territoris catalans fora arabitzats aprofiten dos daquest llegats. El cartgrafs mallorquins annims o camuflats estaven en relaci amb llurs correligionaris del Sudan o del Shara. Pel Fnix de les Meravelles dEn Ramon Llull sabem que els catalans feien servir portolans abans del 1286.

1290 Carta Pisana, pergam manuscrit. Bibliothque nationale de France. s el portol ms antic que es coneix, datat a finals del XIII, i possiblement fet a Gnova. Dibuixat sobre Vitella, feta amb una pell de vedella. T les caracterstiques dels portolans: suport vitella, loxodrmies, representaci costanera i bruixolat cap al Nord. No t coordenades geogrfiques. Sobre la ciutat de Sant Joan dAcre hi ha la creu de Malta que indica qu s anterior a la conquesta dels sarrans del 1291. Probablement anava acompanyant el llibre del pilot o portol.

El cdex Valedemar s un mecanoscrit conservat a la Biblioteca Reial de Copenhaguen i s considera el portol atlntic ms antic. Datat a mitjans del segle XIII quan sinici, porta anotacions fins al S XV. Porta indicacions de rutes secundries. Les distncies hi sn mesurades en base al temps necessari per recorre-les. Illustra duna forma molt rudimentria els perfils de la costa. El llibre no anava acompanyat de carta nutica.

1497, Ibn Ben Zara. Biblioteca Apostolica Vaticana, Borgiano VIII. Hi trobem la incripci que el portol fou fet per Ibn Ben Zara el 08.02 de 1497 a Alexandria (Egipte ).

1497, Ibn Ben Zara. Biblioteca Apostolica Vaticana, Borgiano VIII. Perdoneu la mala resoluci de limatge. Composici vexillolgica hispnica habitual amb les banderes de Barcelona i Valncia tapades amb tinta blava, quarterades blaugranes a Castell del Segura i Sevilla. I banderes portugueses a Lisboa i Porto. Vinyetes de Castell del Segura, Sevilla i Serra Nevada. Curiosament no hi trobem Compostella

1502. Mapa dAlbert Cantino. Biblioteca Estense, Mdena, Itlia. Senyeres de domini territorials a Barcelona i Valncia i pavellons quarterats amb senyeres i lleons den Ferran II a Sevilla, al Sud de lIlla Hispaniola i tres a la Gran Colmbia. A les Canries, evangelitzades per Pere III, hi trobem el pavell quarterat amb senyeres i quarters blancs.

1516 Planisferi den Vesconte Maggiolo di Fano, Genoa. The Huntington Library, University of California, Berkeley.

Black and red ink for nomenclature in a minuscule hand with area names in gothic script; American coast (...) outlined in color (very faded), other land masses in black ink only; 10 compass roses with usual 32 rhumb line network in black, red and green ink for the principal directions; latitude scale numbered from 40 S to 67 N, no longitude (...) decorated with imaginary animals, kings in pavillions, vignettes of cities, banners, 3 wind-heads, and a large medallion of the Virgin and Child (...) Coat of arms of first owner (?): azure, 3 bands sinister argent (?), on a chief argent (?) oak leaves in saltir...(?)

A la diapositiva anterior veiem com els especialistes americans sen fan creus de qui devia ser el propietari dun escut: de color azurra amb 3 sinistres bandes dargent i unes fulles de roure creuades!! Evidentment cap dells sha parat a pensar perqu al mapa trobem banderes quarterades blaugranes, sense cap mena de simbolitzaci hispnica: ni castellana ni catalana, a les Canries, a la Hispaniola, i tres a la Costa de la Gran Colmbia (actual Colmbia i Veneuela). Escut amb laspa austraca oscada (mellada) hispnica i els pals del comtes reis amb els colors canviats pels censors. Les banderes blaugranes per ocultar larmorial catal, per part del censors, sn constants. La realitat supera la ficci per, en trobar un mapa on lescut repintat de color blau s molt semblant al del Futbol Club Barcelona.

Bandera Capitana de Infantera. Finals S XVI Senyera polibarrada del S XVI Creu de Sant Andreu o de Borgonya austraca S XVI Senyera Marina Flandes del S XVI Burgundy Cross Flag 1506-1785 (Spain), Creu de borgonya tpicament espanyola dinfanteria Evoluci vexillolgica de la bandera de lexrcit de terra. Per lefecte de les barres el creuament desfigurar la creu austraca i dar lloc als garrots herldics tpics de la infanteria. Es una intersecci entre la smbologia de Borgonya dels Hasburg i les barres dels Comtes Reis.

Les barres dels comtes reis es van adaptant a la Creu de Borgonya originant un fons ratllat en les banderes dels gravats antics de Cuba i Puerto Rico. A baix laspa en forma de garrot herldic amb els nusos provocats per la intersecci dels pals catalans, tal i com ja la trobem al S XVI a les mateixes fortaleses del Morro i San Cristbal a San Joan de Puerto Rico.

Influncies de la Creu austraca als USA. Bandera de Florida Bandera dAlabama Bandera del Mississip 1851 Confederaci dels Estats del Sud Bandera de Georgia

Al portol, en Maggiolo hi dibuixa tot els reis dEuropa i veiem molt ben representats el de Frana, lemperador alemany, lhongars, etc... I la figura den Ferran II majesttica sobre el tron al centre peninsular mig esborrada.

Figura majesttica entronitzada den Ferran II amb la inscripci Re de Spania i el cap esborrat. Vinyetes de Serra nevada, Catedral de Compostella i la inscripci Sto Jacobo, Sevilla i Saragossa o Tortosa ?, Fortalesa de Santarem mig esborrada. Banderes de Saragossa o Tortosa? tapada amb tinta blava i la de Sevilla esborrada. Bandera portuguesa amb el centre blau esborrat.

Blaugrana al vent!..., quarterades a Canries, Or, Bugia i Bona. I Oh, sorpresa! Una senyera sobre Sardenya ha passat el Nihil Obstat...

1543 Guillaume Brouscon The Huntington Library, University of California, Berkeley. Atlas de portolans. Sobta trobar a centroamrica pavellons quarterats amb la senyera i el lle blau semirampant, mentre que a la pennsula trobem els mateixos quarters dels lleons guixats amb negre i fins i tot una creu de St Jordi a la Gasconya enfosquida. Fixeu-vos en la forma de la costa sud-americana descoberta, semblant a los del calcani del peu.

1543 Guillaume Brouscon The Huntington Library, University of California, Berkeley. Atlas de portolans. En un altre lmina un mapa de la pennsula amb la Corona dArag escapada i, al centre peninsular una bandera quarterada amb 2 castells i 2 lleons blaus amb el mateix disseny i color que els americans, all per, sacompanyen de senyeres i aqu de torres. Es adir, coexisteixen en el mateix mapa senyeres i lleons i castells i lleons.