8/14/2019 Gegants de Calvi
1/1
Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de lescolatelefonau al
649 30 60 09
o enviau un missatge a [email protected]
Coordinaci i realitzaci:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat
Cueto
4 Diario de Mallorca Dimecres, 11 doctubre de 2006Diari de
lescola
Mn curis
Les flors sobrin i tanquen per diferents estmuls: lluminositat,
temperatura...Sn moltes les flors que reben lacci estimulant dels
raigs solars en els processos dober-
tura i tancament. La major part de les flors sobrin a lalba i es
tanquen quan es fa fosc. Laccide la llum no s uniforme en totes les
flors, sin que aquestes reaccionen de diferent formasegons la
durada i intensitat de la llum. El gran botnic suec Linn va
observar aquest feno-men i va compondre un rellotge de la flora que
indicava cada hora en qu sobrien i tancavenuna srie de flors de
diferents espcies de plantes.
Per altra part, si a una flor tancada de tulipa se li acosta un
cos calent, es pot observar que sobrirpidament. En aquest cas,
lestmul el produeix la temperatura. Aquests moviments dels
rgansflorals sanomenen nasties i es caracteritzen per respondre a
estmuls externs,com el contacte.
En canvi, els tropismes sn moviments que es produeixen en la
direcci de lestmul (tropis-me positiu) o en la contrria (tropisme
negatiu). A diferncia dels animals, aquests movimentssn
involuntaris.Aix passa, per exemple,quan collocam un vegetal en una
habitaci al costatduna finestra i es va doblegant poc a poc en
direcci a la llum (fototropisme) o en el fet quelarrel tendeix a
crixer en la mateixa direcci que la fora de la gravetat
(gravitropisme).
Per qu les flors sobrin i tanquen?
Apunts
VISITES ESCOLARSDiario de Mallorca ofereix alscentres escolars
un completprograma de visites: HipdromSon Pardo i Diario de
Mallorca(cada dia del curs escolar,per atots els nivells), Fundaci
Real
Mallorca i Diario de Mallorca (dedimarts a divendres, per a
totsels nivells), Ocimax (dimecres idivendres,per a infantil i
prim-ria) i Golf Fantasa (dilluns idimecres,per a primria).
Elsalumnes de secundria tambpoden realitzar un viatge aEivissa. Ms
informaci al 971 1703 19 (Mara Jos Garrof).
RELLOTGES DE SOLEl CEP de Manacor ha organitzatel curs Clcul i
disseny de rellotgesde sol a secundria, a crrec deJoan Serra
Busquets.T una dura-da de 28 hores (24 presencials i 4a
distncia).Entre els objectius
figuren conixer els conceptesbsics per a lelaboraci de
rellot-ges de sol i realitzar un projecteper a construir un
rellotge a lau-la. A ms,es realitzar una visitaprctica per observar
diferentstipus de rellotges de sol.Inscripcions al fax 971 84 33
24.
LAPOSTAPer cinqu any,Amics de la Terraimpulsa un projecte
deducaciambiental que pretn que elsms joves prenguin conscinciade
les causes del canvi climtic,reduint el consum energticamb mesures
senzilles. El reptes reduir les emissions de CO2
durant el curs escolar.Saportaals centres material especfic
ilassessorament de monitors.Ms informaci als telfons 97179 74 84 i
646 50 99 92 o [email protected]
PROGRAMA DAVIACILa Fundaci AeronuticaMallorquina ha organitzat
el pro-grama Laviaci a les escolesadreat a lalumnat de
primria,secundria i batxillerat.La pro-gramaci prevista per a
aquestcurs ser de dilluns a divendres,amb un mxim de 50 alumnesper
visita. Les reserves es realit-zaran per ordre de recepci de la
sollicitud. Informaci i inscrip-cions al telfon 607 16 71 22,
alfax 971 60 73 22 o per correuelectrnic [email protected]
Gegantsde Calvi
FITXA TCNICA Nom del gegant:Rei Jaume I Alada: 3,50 metres
Pes: 30 quilograms
Nom de la geganta:Reina ViolantdHongria
Alada: 3,35 metres Pes: 25 quilograms
Propietat: Ajuntament de Calvi Portadors: Associaci de
Geganters de Calvi Any destrena: 1999 Constructor:Vicente
Alberola Festivitat en qu celebren la tro-
bada:Festes delDesembarcament del rei EnJaume
(agost-setembre).
Les dades del pes i alada sn les que oferia el
llibret publicat a Manacor amb motiu de la IIITrobada de Gegants
daquella ciutat (2003).
Aquests dos gegants commemoren el desembarc que lestropes
cristianes de Jaume I el Conqueridorferen a la cala deSanta Pona la
nit del 9 al 10 de setembre de 1229.Tal i comdiu el Llibre dels
Fets: E trobarem un lloc qui havia nom SantaPona, e estimaren que
all era bon lloc darribar.
Desprs de vncer la primera resistncia sarrana illenca,les tropes
musulmanes foren successivament derrotades. Laconquesta culmin el
31 de desembre daquell any quan, des-prs de rebutjar els intents de
negociaci dAb Yahya, valmusulm, el rei catalanoaragons entr a
Palma. La conques-ta suposava la destrucci i la substituci de la
societat musul-mana a les Illes, la integraci de Mallorca al mn
cristi occi-dental, la instauraci duna societat feudal, noves
institucions,sintrodueix la llengua catalana i la religi i cultura
cristianes.
Els gegants,encarregats per lAjuntament de Calvi,sn fetsper
Vicente Alberola i vestits per Enric de las Heras. La ReinaViolant,
esposa de Jaume I, est coronada i porta un mocador
a la m esquerra.El rei En Jaume,amb lespasa tis al
cinyell,vatocat amb la cimera del drac alat que la tradici li
atribueix.
La colla de geganters es constitu lany 2000 i en aquestsanys
dexistncia, a ms dacudir a les trobades que se cele-bren arreu de
Mallorca i dorganitzar-ne una de carcteranual a Santa Pona,
visitaren Mollet del Valls quan aquestafou designada com a Ciutat
Gegantera. En els darrers tempsaquesta colla ha viscut canvis
substancials.
A ms, aquests dos gegants participen a alguns dels
actesorganitzats per lAjuntament i per lAssociaci Pere JosepCaellas
a les festes del Desembarcament del rei En Jaume aSanta Pona. En
ocasions shan encarregat dobrir la comiti-va i dacompanyar les
colles de moros i cristians en el seurecorregut el dia de la festa
gran, al ritme de la banda de
msica, les colles de xeremiers i les batucades.
Pau Toms Ramis
recortable!
Gegants mallorquins (8)
