Filla dels premis Nobel de Física Pierre

i Marie Curie. El seu pare mor quan

ella té només nou anys. El seu avi, la seva

mare i altres científics notables creen una

cooperativa d’ensenyament on eduquen ells

mateixos els fills. Acaba la secundària en

una escola convencional i es matricula a la

Sorbona per estudiar matemàtiques i física.

Comença la Primera Guerra Mundial i marxa

al front per treballar en la instal·lació de

màquines de raigs X en hospitals i també com

a tècnica, infermera i formadora en les unitats

mòbils de radiologia que crea Marie Curie.

Torna a París, es llicencia i obté el doctorat

el 1925 amb una tesi sobre l’estudi de

partícules alfa emeses pel poloni. Treballa

d’ajudant de la seva mare a l’Institut del Radi

on coneix a Frédéric Joliot, amb qui es casa,

té dos fills i comparteix la carrera científica

que dediquen a la física nuclear.

Fan importants contribucions en l’estudi de

l’àtom i el nucli atòmic i el 1935 se’ls atorga

conjuntament el Premi Nobel de Química per

la producció d’elements radioactius de forma

artificial. Treballen també en fissió nuclear

i reaccions en cadena.

Rep nombrosos reconeixements i càrrecs

en l’àmbit universitari i estatal, com la

càtedra de Física General i Radioactivitat

de la Sorbona o la Subsecretaria d’Estat en

Investigació Científica. A l’esclatar la Segona

Guerra Mundial amaga els seus treballs sobre

reactors nuclears als nazis. El 1951 és apartada

de la Comissió Francesa d’Energia Atòmica

per la seva simpatia cap al Partit Comunista.

Forma part d’organitzacions pacifistes per

al desarmament nuclear i s’involucra en

moviments per als drets de les dones.

Mor de leucèmia als 59 anys.

IRÈNEJOLIOT-CURIE

Premi Nobel de Química per la síntesi de nous elements radioactius

Directora d’investigació de la Fundació Nacional de Ciències i membre del

Consell per la Pau mundial

França, 1897—1956

7

Imat

ge

Irèn

e Jo

liot-

Cur

ie (A

rxiu

s N

acio

nals

de

Polò

nia)