3
ELS PROFESSIONRLS R LA INDUSTRIA ALIMENTARIA MERCE RAVENTOS El passat 19 de juny, organitzat per l'Associacio Catalana de Ciencies de l'Alimen- tacio, es va celebrar la 4a Taula Rodona del curs 95-96 amb el mateix titol d'aques- ta ressenya. Van actuar com a ponents: Dr. Josep Obiols, professor de l'Institut Quimic de Sarria. Sr. Joan Milian, cap de personal de NESTLE Espanya. • Sr. Josep Mestres, director de CEINAL i professor de I'ESAB. Va actuar com a moderadora: Dra. Merce Raventos, Directora del Departament d'Industria Agroalimentaria de I'ESAB. L'objectiu d'aquesta taula rodona es va- lorar quin tipus de professionals es demana avui a la Industria Alimentaria. Es busquen persones amb mes capacitat de treball en equip? Amb mes capacitat de comunicacio? Amb mes amplia visio de gestio? Amb preparacio mes general? El que es ben cert es que la industria ali- mentaria to unes caracteristiques que la fan singular corn son el seu alt grau d'atomitza- cio i I'elevat nivell d'exigencia. A mes, la industria alimentaria ha viscut una important internacionalitzacio que la fa La industria alimentaria to unes caracteristiques que la fan singular com son el seu alt grau d'atomitzacio i I'elevat nivell d'exigencia. ser mes competitiva, l'obliga a innovar-se i a donar una formacio continuada. El Dr. Obiols ha pre- sentat unes reflexions amb el titol ((ofer- ta/demands)). Fa re- ferencia a l'oferta de persones amb forma- d6 per assumir res- ponsabilitats definides per la demanda. En parlar de ((professionals)) es vol refor4ar la confian4a del consumidor per la qualitat sa- nitaria i funcional dels aliments; es a dir, es fa referencia als cientifics i tecnics que ga- ranteixen que s'han aplicat les millors practi- ques de produccio i elaboracio per posar els aliments a I'abast dels seus usuaris i consu- midors. Analitzant la demanda dels professional trobem tres graus d'exigencia: 1. Formacio dels professionals: identificada per un titol universitari o d'alguna escola coneguda. Es un primer filtre que utilit- zen les empreses. 2. Experiencia professional: es la valoracio dels coneixements acumulats amb I'exer- cici de la professio i que amb els anys arri- ba a eclipsar la titulacio del professional. 3. Qualitat personal del professional que ha acumulat coneixements i prestigi corn a especialista en una activitat molt concre- ta. Coneixements i prestigi que el situen entre els professionals mes qualificats per la qual cosa es sol-licitat per ocupar Ilocs d'alta responsabilitat. TECH W

ELSPROFESSIONRLS R LA INDUSTRIA ALIMENTARIA · ELSPROFESSIONRLS R LA INDUSTRIA ALIMENTARIA MERCERAVENTOS Elpassat 19dejuny, organitzatperl'Associacio Catalana deCiencies del'Alimen-tacio,

  • Upload
    letruc

  • View
    232

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

ELS PROFESSIONRLSR LA INDUSTRIAALIMENTARIA

MERCE RAVENTOSEl passat 19 de juny, organitzat per l'Associacio Catalana de Ciencies de l'Alimen-

tacio, es va celebrar la 4a Taula Rodona del curs 95-96 amb el mateix titol d'aques-ta ressenya.

Van actuar com a ponents:

• Dr. Josep Obiols, professor de l'Institut Quimic de Sarria.• Sr. Joan Milian, cap de personal de NESTLE Espanya.

• Sr. Josep Mestres, director de CEINAL i professor de I'ESAB.

Va actuar com a moderadora:

• Dra. Merce Raventos, Directora del Departament d'Industria Agroalimentaria deI'ESAB.

L'objectiu d'aquesta taula rodona es va-lorar quin tipus de professionals es demanaavui a la Industria Alimentaria.

Es busquen persones amb mes capacitatde treball en equip?Amb mes capacitat de comunicacio?Amb mes amplia visio de gestio?Amb preparacio mes general?El que es ben cert es que la industria ali-

mentaria to unes caracteristiques que la fansingular corn son el seu alt grau d'atomitza-cio i I'elevat nivell d'exigencia.

A mes, la industria alimentaria ha viscutuna important internacionalitzacio que la fa

La industriaalimentaria to unescaracteristiques quela fan singular comson el seu alt graud'atomitzacio iI'elevat nivelld'exigencia.

ser mes competitiva,l'obliga a innovar-se ia donar una formaciocontinuada.

El Dr. Obiols ha pre-sentat unes reflexionsamb el titol ((ofer-ta/demands)). Fa re-ferencia a l'oferta depersones amb forma-d6 per assumir res-ponsabilitats definidesper la demanda. En

parlar de ((professionals)) es vol refor4ar laconfian4a del consumidor per la qualitat sa-nitaria i funcional dels aliments; es a dir, esfa referencia als cientifics i tecnics que ga-ranteixen que s'han aplicat les millors practi-ques de produccio i elaboracio per posar elsaliments a I'abast dels seus usuaris i consu-midors.

Analitzant la demanda dels professionaltrobem tres graus d'exigencia:

1. Formacio dels professionals: identificadaper un titol universitari o d'alguna escolaconeguda. Es un primer filtre que utilit-zen les empreses.

2. Experiencia professional: es la valoraciodels coneixements acumulats amb I'exer-cici de la professio i que amb els anys arri-ba a eclipsar la titulacio del professional.

3. Qualitat personal del professional que haacumulat coneixements i prestigi corn aespecialista en una activitat molt concre-ta. Coneixements i prestigi que el situenentre els professionals mes qualificats perla qual cosa es sol-licitat per ocupar Ilocsd'alta responsabilitat.

TECH W

En la relacio entre oferta/demanda deproductes o serveis, la iniciativa la pren l'o-ferta que intents estimular la demanda capat producte produit, i aconseguir desplacarles altres ofertes que concorren en el mer-cat. Pero quan parlem del mercat del treballes la demanda qui to la iniciativa; una provaes que els anuncis demanen persones perocupar Ilocs de treball, i no son les personesles que s'ofereixen per treballar.

La incorporacio de les noves tecnologies ila rapidesa amb que els consumidors dema-nen noves caracteristiques als aliments, soncaracteristiques del sector alimentari dificil-ment previsibles, com ha estat, per exemple,la incorporacio dels congeladors i dels mi-croones ales cases. La complexitat de lesempreses alimentaries unicament pot seratesa pel treball en equip entre els cientificsi els tecnics de les tres arees fonamentals se-guents:

• Tecnologia en la produccio i transforma-cio, area que incorpora la recerca en lesciencies experimentals com la biologia, laquimica o I'enginyeria.

• Nutricio i dietetica, area que aplica els co-neixements en les ciencies de la salut.

• Marqueting i sociologia, area que permetfer previsions de les futures necessitate delsconsumidors.

cat al

La clau de 1'exit en les emprese alimenta-ries es aconseguir un bon equilibri entreaquestes tres arees, sense cap protagonismeni lideratge. Tampoc cal pensar que cienciestan diferents com son la tecnologia, la nutri-cio i la sociologia puguin incorporar-se com atals en un unic curriculum professional dedi-

sector alimentari. Cal potenciar Vapor-

La incorporaciode les noves

tecnologies i larapidesa amb queels consumidorsdemanen novescaracteristiquesals aliments, son

caracteristiques delsector alimentari

dificilmentprevisibles.

tacio que cada area delconeixement pot do-nar at sector alimenta-ri, ja que aquesta esuna area de concurren-cia pluridisciplinaria,cal doncs capacitar elsdiferents especialistesper dialogar entre ells,aportant cada un elmillor de la seva espe-cialitat at progres delsector alimentari.

Harmonitzar I'o-ferta i la demanda esun objectiu que sola-ment es pot assolirparcialment ja que:

- Existeix un temps

(anys) d'adaptacio

entre el periode de

formacio universita-

ria i I'exercici de la

professio. Per

aquesta rao sembla

adient reduir la for-

macio inicial i po-

tenciar la formacio

continuada.

- El sector productiuha d'atendre novesexigencies del mer-cat amb una rapide-sa que no pot se-guir la planificaciode la formacio. L'e-xercici de la profes-sio exigeix sovintser autodidacte.

- Els canvis no nomeses produeixen enels ingredients opreparats alimento-

Tampoc cal pensarque ciencies tandiferents com son

la tecnologia,la nutricio i la

sociologia puguinincorporar-se coma tals en un unic

curriculumprofessional

dedicat al sectoralimentari.

Cal potenciar1'aportaci6 quecada area del

coneixement potdonar al sector

alimentari.

sos (nutrients), sing tambe en els alimen-taris (envasos, additius), i en la demandade la societat de consum en aspectes apa-rentment contradictoris com es la modadels aliments <<sense>>.

-A mes a mes de la reglamentacio ali-mentaria les industries estan sotmeses aaltres reglaments com els de medi am-bient, de seguretat d'instal-lacio i d'higie-ne, a mes de les noves tendencies en I'As-segurament de la Qualitat.

Reduir el marge d'incertesa en I'acobla-ment entre l'oferta i la demanda en el mer-cat de treball, es objecte d'atencio tant delsindustrials que volen optimitzar els recursoshumans, com dell formadors que voleri sercompetitius. Aixi es justifiquen els plans deformacio continuada. Pero, com podem ava-luar I'adequacio entre l'oferta i la demanda?evidentment la resposta la trobarem en lesindustries observant en les noves incorpora-cions o en els canvis ocupacionals, com s'e-voluciona en aspectes com els seguents:

• La durada dels periodes d'adaptacio delsprofessionals recentment incorporats.

• L'estabilitat de les plantilles, o la seva ca-pacitat d'assolir els canvis tecnologics.

• La disminucio de reclamacio i de fallides.• La motivacio incorporacio per assolir ni-vells de qualitat competitiva.

• La facilitat per incorporar tecnologies pun-teres.

TECH

• El prestigi de I'empresa entre les del sector adiferents nivells.

• Minima participaciO de consultors externs

en la seleccio.

Les respostes a aquestes i altres referen-cies ens permetran objectivar la relacio en-tre oferta i demanda i en definitiva aug-mentar el nivell de la cultura industrial en elsector alimentari.

El Sr. Joan Millan ens ha parlat com a capde personal de I'empresa Nestle de ((La incor-poraciO i la promociO)) Primer ha fet referen-cia a la globalitzaciO dels mercats; actual-ment arriben estudiants i professionals dequalsevol pals. Es constata que avui dia hi hames titulats i cada cop mes ben preparats. Laseleccio es pot fer en un ampli ventall. El cu-rriculum vitae tecnic es nomes una part de lainformaciO i no es pas la mes important. Esdemana una gran capacitat d'adaptacio alscanvis que es van produint, de seguir apre-nent i ser polivalent. El periode que es consi-ders d'adaptaciO a I'empresa es de tres a cincanys. Considera que la formacio universitariahauria de potenciar la creativitat. A mes ames, un dels aspectes que avui es valorenmolt es I'alta disponibilitat geografica (queen els catalans es especialment baixa), aixicom el coneixement d'idiomes i d'informati-ca i, per que no, esmentar aqui el comporta-ment etic del professional i tambe la sevapreocupacio mes pel treball que esta realit-zant que no pel seu futur professional.

Finalment, Josep Mestres, director deCEINAL, ens ha parlat d'«EI paper del consul-tor. En primer Iloc, ha presentat les caracte-ristiques basiques que aquest ha de tenir(Quadre 1). Despres ha plantejat «que s'es-pera d'un consultor)) (Quadre 2).

• SENTIDO COMUN.

• CONFIDENCIALIDAD.

• AMPLIOS CONOCIMIENTOS.

• CONFIANZA.

• NINGUNA ANSIA DE PROTAGONISMO.

• QUE DISPONGA DE UNA SOLIDA FORMACION

MORAL.

• QUE SEPA DESCUBIR, Y QUE ANTEPONGA POR

ENCIMA DE LOS SUYOS, LOS INTERESES DE SU

CLIENTE.

• VOCACION Y DEDICACION ABSOLUTA A SU

TRABAJO.

En el col•loqui ha quedat pales l'interes

per aquest tema. S'introdueixen diversos as-

pectes.S'incideix en el paper que tenen els de-

partaments de recerca i desenvolupament ales industries alimentaries. Es constata que,en general, es troben repartits en subespe-cialitzacions.

Es parla del desenvolupament de nous

productes. Es constata que esta donant Iloc anous Ilocs de treball amb personal de caireessencialment tecnic. Es planteja, en el casdels consultors, que passa si la competenciademana el mateix. Queda molt clara I'exclu-sivitat d'aquest tipus de serveis especialitzats.

En tractar de la formacio continuada dins

de I'empresa s'ha destacat la importancia deseleccionar les persones mes «adequades))per al Iloc concret de treball versus les «mi-

Ilors)) (des d'un punt de vista generic).

• QUE TENGA RESPUESTA ADECUADA Y EFICAZ ATODAS LAS PREGUNTAS (confirmacion de loque sabemos o demostracion de que estamosprofundamente equivocados).

• QUE APORTE NUEVOS CONOCIMIENTOS YNUEVAS FORMAS DE PENSAR (entrada de airerenovado).

• QUE NOS DE SOPORTE EN DETERMINADAS

AREAS EN LAS QUE TENEMOS NECESIDADES

PUNTUALES Y NO PODEMOS PERMITIRNOS EL

LUJO DE DISPONER DE UN ESPECIALISTA EN

NUESTRA INFRAESTRUCTURA (aligerar el peso

de nuestras estructuras empresariales y

aumentar su eficacia).

• CONFIDENCIALIDAD (un confidente en quien

confiamos los asuntos que nos preocupan,

teniendo la certeza de que jamas sera

revelados).

• DISPONIBILIDAD (siempre esta a nuestra

disposicion).

• QUE SUS SERVICIOS TENGAN UN COSTE

INFERIOR AL BENEFICIO QUE REPORTAN

(Rentabilidad).

Molts mes temes s'han anat encetant i,esperem poder tenir una propera oc:asiO queserveixi per a coneixer d'alres aspectes aI'entorn dels professionals que treballen enla industria alimentaria.

TECH M1