8/7/2019 Els meus articles a La Veu

1/1

.ii:.l: ii.t:r:::!:Lt;r.taiillliiliiirir::: ::::::ii::: i::j

DtvIi.iDt]ilsIl de gener de Slt WWW.VEUANOIA.CAT

P&ULlf.{A imD&n'

II

I

! : i : i : i :

:ffiffiffiLa vgu.DE L'ANOIA

Cmo que nohobla cataln?Ja s que en la meva vida quotidiana d'immigrant en aquest pas, elcatal s un dels elements ineludibles per diverses raons. La primerai la ms important s perqu vull. Perqu quan vaig venir em vaigcomprometre amb m mateixa a intentar sser part activa d'aquestarealitat i no una espectadora de segon nivell. Desprs pel meu fill. Ami em sembla bsic que ell parli catal i que sigui la llengua vehicularde la seva nova vida en el seu nou pas. Hi ha mil raons ms, peraquestes sn les bsiques, les fonamentals.En aquest temps a lgualada le conegut moltes persones. La majoriasn gent especial i meravellosa. A travs dels seus ulls he vist unaCatalunya diferent. Una que ultrapassa la barrera i el comproms "ad-quirit"de parlar catal. M'han deixat veure la bellesa d'una ciutat cos-mopolita com Barcelona o l'encant de petits poblets com Queralbs.Les seves meravelles artstiques, la seva histria, sempre inquietant.He pogut gaudir de les semblances entre la meva ciutat, Ambato, i lameva nova casa lgualada, itamb un dels espectacles que ms emsedueix que s el futbol.Vull tamb transmetre el que sento a les persones que conec i quevaig deixar al meu pas. Una de les ms importants que he aprs sque Catalunya s una naci. Per alhora no suporto i no s gestionar

l'arbitrarietat dels que no toleren la diversitat. I aix sento que empassa a mi i que els passa a molts altres immigrants.En aquesta ocasi parlo d'una ciutadana francesa que est fent el seuErasmus a Barcelona, i que per raons sentimentals viu a lgualada. Esuna immigrant meravellosa, que comparteix el que sap d'lgualada iCatalunya en tres idiomes mitjanEant les seves xarxes socials. Hi ex-plica la seva visi d'lgualada, de la seva universitat, i de com nosal-tres, els immigrants, adorem aquest lloc. Per igual que jo, no suportaque la gent sigui intolerant amb els de fora i tanquin les portes alsque volem treure el cap en aquest rac de realitat.La meva amiga parisina va rebre a la universitat una classe magistralimpartida per una mexicana, quan un alumne, company seu, comen-g a preguntar-li coses en catal. La professora li va explicar que nol'entenia, i que per favor li demans en castell. El noi es va indignar...Jo em pregunto, per qu no s'indignen quan persones nascudes aquno diuen ni una paraula en una de les seves llenges vehiculars, osigui en catal?Jo entenc, i sc la primera en defensar entre nosaltres immigrantslbportunitat del catal per la mateixa ra que explica en una cartaoberta un jove de lAnoia a Telemadrid (per cert, t un grup format a

Facebook que us recomano perqu t molt contingut, forqacom): "les llenges sn com les espcies'i Per la millor foprotegir el catal i de generar-li estimaci s acomiadant aactituds que els immigrants lamentem en moltes persones qnyspreen alld diferent. I entre all diferent, a nosaltres, els de Potser m'he embolicat molt, per la conclusi s que parlas una decisi histrica de la qual m'agrada particpar. I quecompartir amb molta gent, per no s una obligaci, i no cosa que dna sentit a Catalunya. Som les persones i les nostituds el que forma aquest pas. Per cert, hi ha un percentagran d'immigrants interessats en aprendre catal que de catateressats en aprendre altres idiomes...Jo vull parlar catal i molta gent m'hi ajuda. He trobat programmoguts per la Generalitat, els ajuntaments, el Consell Comarsn de gran nivell, i la gran majoria de persones foranes quesn moltes, tamb s'hiesforcen. El meu fillt aquest any un cque tamb s Equatori itots dos es comuniquen en un perftal, per necessito explicar el meu enuig en trobar personesho valoren. Que no respecten les diferncies i que pensen qfant-se dels que no parlen o pensen com ells o tenen un altde pell es fan ms grans.