ELS AMICS DE L’ARTI ELS CONTES

DE TOTES LES ARTS DEL MÓN

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 1830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 1 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

© Text: Lolita Bosch, 2011© Il·lustracions: Noemí Villamuza, 2011

© EDEBÉ, 2011Passeig de Sant Joan Bosco, 6208017 Barcelonawww.edebe.com

Direcció del projecte: Reina DuarteEditora: Elisenda Vergés-BóDisseny: Joaquín Monclús

Primera edició, octubre 2011

ISBN 978-84-683-0299-7Dipòsit Legal: B. 23982-2011Printed in SpainImprès a Espanya

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser duta a terme amb l’autorització dels seus titulars, tret de les excepcions previstes en la Llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d’aquesta obra. (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 2830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 2 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

edebé

ELS AMICS DE L’ARTI ELS CONTES

DE TOTES LES ARTS DEL MÓN

Lolita BoschIl·lustracions de Noemí Villamuza

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 3830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 3 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

5

1. Lithaar Athu Ura i els contes de les mil i una nits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2. Pintú Rha i els lèmurs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3. Muss Sika i el soroll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

4. Fut Graffiah i els records de l’altra banda del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

5. Arkita Ktuura o la selva dels uros sobre l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

6. Si Neh i la capseta de metall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

7. Teeatt Zrouh, el nen superencomanadís . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

8. Pua Sia o la bellesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

9. Op Hera, la nena que sabia fer de tot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

10. Dan Sah o els tres déus dels tres vents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

11. Askkult Tura o totes les coses han d’estar-se quietes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Cartes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Índex

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 5830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 5 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

En el nostre món hi ha dos tipus de coses: les que són iguals

i les que són úniques. I aquest llibre està dedicat

a les coses que són úniques. I a tots els nens i nenes

que les descobreixen constantment.

Però aquest llibre, a més, està dedicat a tots els gossos

del món. Perquè sempre tracten d’explicar-nos coses,

encara que de vegades nosaltres no sapiguem escoltar-los.

I també al meu poble d’Albons, un lloc increïble

on qualsevol cosa és possible quan ets un nen...

O una nena!

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 7830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 7 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

9

Lithaar Athu Ura i els contes de les mil i una nits

A mi, hi havia un amic de l’Art que

m’agra dava molt. El Lithaar Athu Ura. N’heu sentit a parlar? No? Jo tampoc no sabia qui era

fins que l’Art em va explicar la seva història. L’explicava sovint. I sempre començava dient:

—Lithaar Athu Ura era un nen marroquí, de pell bronzejada, cabells rinxolats, ulls

grossos, llavis vermells i nas punxegut...

—Però no tan punxegut com el de Pinotxo —exclamava jo, sempre que l’Art

m’explicava aquest conte—, perquè el Lithaar Athu Ura mai no deia mentides.

—No —somreia l’Art—, el Lithaar Athu Ura s’inventava contes, que és molt di-

ferent...

I aleshores tornava a començar:

Quan jo era petita, vivia en un poble petit. I al meu poble petit els nens i les nenes ens passàvem les hores escoltant les històries que ens explicava el nostre amic Art.

L’Art no sabia llegir ni escriure. Però a les tardes, al nostre poble petit, tancava una mica els ulls com si fes la migdiada i recordava els amics que algun cop havia tingut, s’havia imaginat, o s’havia inventat.

I aleshores ens explicava les seves vides...

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 9830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 9 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

10

Lithaar Athu Ura era un nen marroquí, de pell bronzejada, cabells rinxolats, ulls

grossos, llavis vermells i un nas una mica punxegut..., no gaire.

Vivia en una casa davant del mar i cada tarda, assegut sobre la gran roca que hi havia

al mig del seu jardí, el Lithaar Athu Ura s’inventava coses que no havien passat.

I es concentrava tant, però tant, tant, que semblava que ningú no podria distreure’l.

Tot i que no era així, perquè quan les barques dels pescadors tornaven al port al capvespre,

el Lithaar Athu Ura es posava dret sobre la roca i cridava:

—Ep! Pescadors! Sóc jo, Lithaar Athu Ura!

I els pescadors feien sonar unes botzines que portaven lligades a les barques per es-

pantar els taurons: MOOOOOOOOC, MOOOOOOOOC. I el Lithaar Athu Ura, dret sobre

la gran roca del seu jardí, les imitava: MOOOOOOOOC, MOOOOOOOOC.

Lithaar Athu Ura vivia en un poble feliç, on sempre feia bon temps, perquè a prop del

mar mai no hi glaça, i on la gent sempre estava contenta de no haver de passar ni fred ni

gana. El mar que veia des del seu jardí era ple de peixos i els pescadors guanyaven prou

diners per mantenir les seves famílies.

Sí, Lithaar Athu Ura vivia en un po-

ble feliç..., molt feliç. Fins que un dia, tot

d’una, sense que ningú no s’ho esperés,

PATAPUM!, va esclatar una tempesta

que semblava que no s’hagués d’aca-

bar mai. El cel es va posar negre, ne-

gre, negre, com si fos una nit sense

lluna, els llamps queien sobre el port,

XXXXXAC!, i els trons feien tant,

però tant de soroll, BROMMMM!,

que les botzines per espantar els tau-

rons, MOOOOOC, MOOOO OO OOC,

ni se sentien.

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 10830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 10 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

11

I aquell dia els pescadors es van quedar a terra sense sortir a pescar. I el Lithaar Athu

Ura no va poder pujar a la roca del seu jardí a saludar-los i a imitar el soroll de les botzines

per espantar taurons, MOOOOOOOOC, MOOOOOOOOC.

I, és clar, aquell dia ningú no va guanyar ni un cèntim amb la pesca perquè ningú no

va poder treballar.

Ni tampoc l’endemà. Perquè quan els habitants del poble del Lithaar Athu Ura es van

despertar, van veure el mateix cel negre que la vigília, tan fosc com una nit sense lluna, i els

mateixos llamps sobre el port, XXXXXAC!, i van sentir aquells trons, BROMMMM!, i retrons

REBROMMMM!, tan forts, però tan forts, que no haurien deixat escoltar les botzines per es-

pantar taurons, MOOOOOC, MOOOOOC, si els pescadors haguessin pogut sortir a pescar.

Ai! Ai! Ai! Els habitants del poble demanaven al cel que aquella tempesta no durés

gaires dies, que s’aclarís aviat, i que cadascú pogués tornar a fer les seves coses..., però no

va passar res de tot això.

I de mica en mica, aquell poble que havia estat tan feliç es va anar convertint en

un poble trist i fosc, com moltes nits sense lluna. I les famílies es van quedar sense pesca

i sense diners. I el Lithaar Athu Ura, és clar, va deixar d’asseure’s a la roca del seu jardí

a inventar històries i a saludar les barquetes que tornaven al port al capvespre. Perquè ja

no hi havia barquetes ni capvespre.

El món ara era molt diferent.

I com que estaven molt, però molt, però molt preocupats amb tot el que estava pas-

sant, els pescadors i les famílies van decidir de convocar una reunió urgent. I abrigats com

si fos l’hivern més fred del món i tapats com si aquella pluja no s’hagués d’acabar mai, tots

van anar a la cooperativa dels pescadors. Volien saber per què estava passant tot allò tan

misteriós i què podien fer si no parava de ploure, si el cel s’havia tornat negre com les nits

sense lluna, i els llamps, XXXXXAC!, semblava que haguessin de cremar les barquetes, de

tan a prop que queien.

Però no podien fer res!

Tret de quedar-se a casa i avorrir-se mentre veien passar el temps. Deixar de treballar

i començar a preocupar-se pels diners. Espantar-se amb els llamps, XXXXXAC!, i els trons,

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 11830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 11 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

12

BROMMMM! I trobar a faltar aquells dies tan assolellats d’abans, quan anaven al mar, salu-

daven el Lithaar Athu Ura en tornar, MOOOOOOOOC, MOOOOOOOOC, i buidaven

tant de peix de les barquetes que tothom tenia diners per viure. I ara no hi havia res que

poguessin fer! Perquè ara el poble era trist, fosc i desgraciat. I els habitants patien i patien,

mentre desitjaven que tot allò s’acabés aviat. Ben aviat.

—En comptes de preocupar-nos —va dir una dona gran—, hauríem d’esbrinar

per què ens passa tot això.

—Té raó —va fer el seu marit—. No recordo haver vist cap tempesta així en tota

la meva vida.

—Sí, és veritat —va assegurar el cap dels pescadors—. Però com podem descobrir

per què està plovent com si això fos l’infern?

—Heu pescat els peixos més petits? —va preguntar una nena.

—No —va dir el cap dels pescadors.

—I no heu estat avars ni roïns, oi que no? —va voler saber un dels pocs homes

del poble que no era pescador.

—És clar que no! —va protestar el cap dels pescadors.

—Aleshores no ho entenem —va dir la dona gran que volia saber per què estava

passant tot allò.

—Quin desastre! —plorava el cap dels pescadors.

I tenia raó: pobres pescadors, pobres famílies, pobre Lithaar Athu Ura, pobre poble.

Quin desastre!

—Sabeu què deu haver passat? —va exclamar tot d’una el Lithaar Athu Ura.

—Què!? —van preguntar alhora els pescadors i les famílies, amb un bri d’esperança.

—De segur que amb les botzines heu espantat algun tauró petit i els taurons grans

s’han enfadat —va dir.

—Sí, home! —va protestar el cap dels pescadors.

—De debò —va dir, molt seriós, el Lithaar Athu Ura—. Una vegada jo em vaig

inventar un conte on passava una cosa semblant.

—I què feien els personatges del teu conte? —va preguntar la dona gran.

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 12830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 12 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

13

—Res, no podien fer res. Van haver de passar mil i una nits de foscor i de pobre-

sa. Però si som valents i podem suportar-ho, al cap de mil i una nits de foscor i de tris-

tor, tornarà el sol, se n’aniran els llamps i els trons s’aturaran... exactament com passava

en el meu conte.

—No pot ser! —es van queixar alguns pescadors.

—Doncs en el meu conte, les coses passaven així —va dir el Lithaar Athu Ura.

—I què feia la gent, durant mil i una nits de foscor? —va voler saber una dona.

—S’explicaven contes —va respondre el Lithaar Athu Ura.

—Però els contes són per als nens petits! —va protestar el cap dels pescadors.

—No, els contes són el millor remei del món contra l’avorriment, contra les pre-

ocupacions i contra la tristesa, i també són l’única manera divertida d’esperar que passi

el temps.

—I van explicar mil i un contes diferents? Un cada dia? —va preguntar un nen amb

un somriure molt gran.

—Sí —va dir el Lithaar Athu Ura, content que a aquell nen li hagués agradat la

seva idea.

—Però ningú no sap tants contes! —va protestar una nena.

—No —els va dir el Lithaar Athu Ura—. Però ens els podem inventar...

Així que en aquell poble, on abans feia sol i els pescadors sortien cada dia al mar i pes -

caven molt i guanyaven diners i els repartien entre tots, va estar fosc durant mil i un dies.

I nits. El Lithaar Athu Ura tenia raó. I els pescadors i les famílies, durant mil i un capves-

pres, es van reunir a la cooperativa del poble per explicar-se contes. Sempre hi havia algú

que se n’inventava un de nou. Alguns eren molt bons i uns altres molt dolents. Hi havia

contes divertits i avorrits. Uns feien riure i uns altres feien plorar. Però ho van aconseguir.

Es van explicar mil i un contes. Dia rere dia. Sense cansar-se’n mai. Cada tarda, els pesca-

dors, les famílies i el Lithaar Athu Ura anaven a la cooperativa abrigats com si fos l’hivern

més fred del món, i tapats com si aquella pluja no s’hagués d’acabar mai. Aleshores s’asseien

tots plegats a la vora del foc i algú explicava alguna cosa.

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 13830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 13 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

14

Feia temps que no menjaven peix, que no veien el sol i que els nens i les nenes no

jugaven al carrer... Però, quan es trobaven a les tardes, cadascú portava el que tenia de men-

jar a casa seva i ho compartia: una mica de blat, sèmola, verdures que creixien sota la pluja

o algun formatge de cabra que un habitant del poble havia guardat per a l’hivern següent.

I així, explicant-se tots aquells contes, van aconseguir que el temps passés més de pressa.

I una tarda, quan una nena va acabar d’explicar el conte d’un nadó que sabia parlar

amb els gossos, de sobte, sense que ningú s’ho esperés, van deixar d’escoltar-se aquells

trons tan escandalosos. I aleshores tots van sortir al carrer i es van posar molts contents que

hagués parat de ploure i van començar a ballar abraçant-se els uns als altres.

—Ho hem aconseguit! —cridaven.

—Han passat mil i una nits!

—Els taurons ja no estan enfadats amb nosaltres!

—Visca!

I finalment van anar tots junts al port i van veure que les botzines d’espantar taurons

que penjaven de les barquetes eren l’única cosa que els llamps havien cremat. I els pesca-

dors van prometre que mai més tornarien a espantar els taurons petits. Mai més! I mentre

celebraven que aquella nit tan llarga s’havia acabat, el cap dels pescadors va demanar

la paraula:

—Deixeu-me parlar, si us plau, amics. Us vull preguntar una cosa.

I tots van callar per escoltar el que aquell home havia de dir:

—Ara que ha tornat el sol, i que podem tornar a pescar i a guanyar diners, ja no

ens reunirem a les tardes a explicar-nos contes? —va preguntar el cap dels pescadors,

una mica trist.

—Té raó —va dir una nena—. Està molt bé que hagi amainat la tempesta, però

era molt bonic explicar-nos un conte cada vespre...

—Sí, a mi m’agradava molt —va cridar un nen.

—Lithaar Athu Ura! Lithaar Athu Ura! —van preguntar els pescadors—. Com

s’acaba el conte de les mil i una nits que et vas inventar? Mai més es tornen a explicar

contes?

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 14830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 14 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 15830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 15 07/09/11 08:2007/09/11 08:20

16

—És clar que sí! —va exclamar el nen—. O potser us penseu que ara podríeu

deixar-ho córrer? Que potser no us heu divertit?

—Sí! —van cridar les famílies.

—I no us agrada explicar contes i que us els expliquin? —va preguntar el Lithaar

Athu Ura.

—Sí! —van cridar els pescadors.

—Aleshores proveu de passar un dia sense contes... És molt més difícil que passar

un dia sense sol i sense pesca.

I tot el poble va començar a riure.

I a partir d’aquell dia, en tornar del mar, els pescadors, les famílies i el Lithaar Athu

Ura es reunien a la cooperativa per explicar-se contes. I molt aviat la notícia va escampar-se

per tota la comarca i la gent dels pobles veïns s’acostaven a escoltar els contes que expli-

caven les famílies, els pescadors i el Lithaar Athu Ura. I els agradaven tant, però tant, tant,

que els escrivien per llegir-los a les seves famílies quan tornaven a casa.

I així, i només així, va ser com es van inventar els llibres.

830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 16830299_Tripa_Els amics de l'ART.indd 16 07/09/11 08:2007/09/11 08:20