MISSIÓ SECRETAAL MUSEU D’ART

Amèlia Mora SanromàIl·lustracions de Pep Brocal

7

A MOLTS QUILÒMETRES DE PROFUNDITAT...

Molt poca gent sap que sota terra, a molts, molts quilòmetres de profunditat, hi ha una ciutat.

No és una ciutat qualsevol. No hi ha cotxes, i els edificis no estan construïts amb maons. Algunes perso-nes han intentat visitar-la, però no ho han aconseguit. Ningú no sap exactament com arribar-hi. Agafar una pala i excavar durant anys i panys no és suficient. Cal complir unes condicions molt concretes, però són un autèntic misteri per a nosaltres. Per als habitants de la ciutat no, és clar. Però és que els habitants d’aquesta ciu- tat no són persones.

Són fantasmes!Us estic parlant d’Ectoplasmònia, la ciutat on viuen

els fantasmes!Els fantasmes i el seu món estan fets d’una substàn-

8

cia anomenada ectoplasma. Brilla en la foscor, és semi-transparent i les persones no el podem tocar. N’hi ha de tants tipus que els fantasmes poden construir qualsevol cosa amb ectoplasma.

Ja ho veieu, a molts quilòmetres de profunditat hi ha una gran ciutat d’ectoplasma, plena de fantasmes que es poden fer invisibles i que travessen roques, parets i tot el que volen.

Sembla emocionant, oi?Doncs, en realitat, no ho és gens ni mica.

9

A ECTOPLASMÒNIA NO HI PASSA

RES D’INTERESSANT

A Ectoplasmònia, l’única cosa que fan els fantas-mes és passar el dia flotant amunt i avall pels carrers, amb el cap cot i sospirant sorollosament.

–Aix, quina pena que ja no sóc viu! –exclamen uns.–Per tots els ectoplasmes del món, quan era viu vaig

cometre tants, taaants errors... –es queixen uns altres, i s’ajunten en grupets per seguir lamentant-se i envejant terriblement els vius perquè encara són vius.

És a dir, a Ectoplasmònia no hi passa res d’interessant.Això és el que pensava la Samanta F., Sam per als

amics, una nena fantasma molt diferent de qualsevol fantasma que hagi existit mai. Ella volia jugar, xerrar, explorar llocs desconeguts, volar a tota velocitat! Ella volia divertir-se! Però, noi, amb els fantasmes, passar-s’ho bé era una missió impossible. Durant molt de temps va intentar animar la vida a la ciutat. Intentava organit-

10

zar excursions, clubs de lectura, representacions d’obres de teatre. Com que era força entremaliada, també feia petites bromes i espantava fantasmes despistats. Des-graciadament, només va aconseguir que els altres fan-tasmes deixessin de dirigir-li la paraula.

Un bon dia, farta i frustrada, va cridar:–Per què no podem fer coses interessants com els

vius?!Llavors va tenir una idea magnífica. Almenys, a ella

l’hi va semblar:–I si vaig a veure algun viu? Només una estoneta, per

fer alguna cosa diferent...Es va posar de cap per avall, una posició que li anava

molt bé per reflexionar.–És clar que els fantasmes tenim completament pro-

hibit fer-nos amics dels vius... Tot i que mai no he entès per què. Crec que és una prohibició absurda. També és cert que els vius, quan veuen un fantasma, s’espanten... Però em puc fer invisible. I si vull parlar amb algú, ani-ré amb compte de no espantar-lo –va reflexionar–. Fet, me’n vaig cap a dalt!

Per als vius, arribar a Ectoplasmònia és pràcticament impossible. Per als fantasmes, visitar el món dels vius és molt senzill: només han de volar cap amunt. La Sam

11

es va fer del tot invisible i va volar cap enlaire, travessant capes i més capes de roques i terra.

Els fantasmes poden volar molt de pressa, sabeu? Per això, al cap d’uns segons ja era a prop de la superfície. I no va trigar gaire a sentir un so que la va intrigar d’allò més. Era una veu que feia:

–Ooooooooommmmmmmmmmmmmmmm...

13

L’A.E.I.O.U.

Seguint la veu que feia «ooooooooommmmmmm mmmmmmmmm...», la Sam va arribar al des-patx d’una oficina. Un home estava assegut a

terra en una posició força estranya i amb els ulls tancats. Devia estar fent exercicis de relaxació, perquè semblava molt tranquil. Va tornar a fer:

–Ooooooooooommmmmmmm...Tot ell era la viva imatge de la perfecció. La roba

estava perfectament planxada i els colors lligaven per-fectament. Les sabates estaven tan perfectament netes que brillaven. Duia els cabells negres tan perfectament engominats que semblava impossible que es despentinés. La resta del despatx també estava perfectament endreçat. A sobre l’escriptori hi havia un cartell que deia:

Gener TactesA.E.I.O.U.

15

«Què vol dir, A.E.I.O.U.? On he anat a parar?», va pensar la Sam, confosa.

El telèfon que hi havia damunt de l’escriptori va començar a sonar. L’home, el Gener Tactes, va obrir primer un ull, després l’altre, i es va aixecar.

–Tactes, Gener Tactes –va identificar-se quan va despenjar.

Els fantasmes tenen l’oïda molt sensible, així que la Sam no va tenir problemes per sentir com, a l’altre extrem de la línia, una dona cridava:

–Gener, per què no ets al meu despatx?!–Ehhh... Teníem una reunió programada? –va pre-

guntar ell, desconcertat.–No, però necessito que vinguis ara mateix!La interlocutora va penjar. El Gener va agafar un

bloc de notes i un bolígraf, i va sortir del despatx. A fora hi havia una gran sala plena d’escriptoris amb homes i dones molt concentrats. En una paret hi penjava un gran cartell:

A.E.I.O.U.Agents Especials Infal·libles,

Originals i Únics

16

«Per tots els ectoplasmes, he anat a parar a una ofi-cina d’agents secrets!», va pensar la Sam. Estava tan emocionada, que se li va escapar un petit xisclet!

El Gener es va girar, sorprès. Però com que la Sam era invisible, no va veure ningú. Es va encongir d’espatlles i va tancar la porta.

17

EL CAS

–Fantasmes transparents, això sí que és emocio-nant! –va exclamar la Sam.Estava tan contenta que va fer un parell de

tombarelles a l’aire, va sortir del despatx travessant la porta i va seguir el Gener fins a un altre despatx. A la porta hi havia un cartell que deia:

Despatx de la DDirectora de l’A.E.I.O.U.

Per motius de seguretat, està prohibit saber

o esbrinar el veritable nom de la directora

El Gener va entrar al despatx. La D, una dona d’aspecte molt sever, estava asseguda davant del seu

18

ordinador. Abans que el Gener acabés de tancar la por-ta, va començar a parlar sense deixar de teclejar a tota velocitat. El Gener es va afanyar a prendre notes amb una cal·ligrafia perfecta.

–Ha trucat el senyor Bernat Bruc, el director del Museu d’Art Contemporani de la ciutat. El Timadov Tanell ha anat un parell de cops a visitar el museu. T’hi infiltraràs com a vigilant de seguretat. Ja saps què has de fer.

El Gener va assentir mentre escrivia. A la Sam li hauria agradat que la D s’expliqués una mica més. Qui era el Timadov Tanell? I per què, si visitava el museu, el director s’espantava? «Ja ho tinc! Potser és un lladre i el Gener ha d’evitar que robi res!», va deduir. Després va pensar que allò sí que era emocionant, ella també volia ser agent secreta!

–Alguna cosa més? –va preguntar el Gener.La D va parar de teclejar i el va mirar fixament, molt

seriosa.–Fa mesos que no resols cap cas, Gener. Si tornes a

fracassar, t’hauré d’acomiadar. I ara vés-te’n, que tinc feina.

21

BUUUUU!

La Sam va seguir el Gener fins al seu despatx. L’agent secret s’havia tornat més blanc que la neu. Tant bon punt va tancar la porta, es va

posar a caminar amunt i avall.–Si no resolc aquest cas, la D m’acomiadarà! –va

murmurar–. Mare meva, i es tracta del Timadov Tanell! És impossible de resoldre!

La Sam es va adonar que era el moment perfecte per parlar amb el Gener. S’oferiria a ajudar-lo a resoldre el cas i així ella també podria ser una agent secreta!

–Hola –va dir tímidament.El Gener, sorprès, va mirar al seu voltant.–Qui hi ha?Desitjant que l’agent secret no s’espantés, la Sam es

va fer visible i es va quedar flotant davant d’ell.–Sóc una fantasma, però no t’espantis, eh? –li va

22

dir–. Em dic Samanta F., però em pots dir Sam. Què et sembla si t’ajudo en el cas del Timadov Tanell?

La gran majoria de persones haurien fugit cames ajudeu-me, però el Gener no es va espantar gens ni mica. Ell va mirar la Sam de dalt a baix i va dir:

–Així que una fantasma, eh?–Sí.–Ja.–No em creus?–I és clar que no!–Llavors què et penses que sóc? –va preguntar la Sam,

divertida per la reacció del Gener.–Una broma dels meus companys. Au, va, digueu-me

com ho heu fet –va respondre ell mentre buscava els aparells necessaris per dur a terme aquell muntatge.

–Sóc una fantasma de debò!–I jo, en realitat, sóc un extraterrestre disfressat d’hu-

mà!La Sam es va adonar que havia de fer alguna cosa per

demostrar-li que no mentia. Va agafar aire i va fer:–BUUUUUUUUUU!!!!El crit va ressonar amb força pel despatx, com si

provingués d’un megàfon!–Ara em creus? –va preguntar, esperançada.

24

–Ni per un milió d’euros! –va exclamar el Gener amb els braços plegats.

La Sam va tornar a agafar aire durant uns quants segons. Aquell cop va bufar amb tanta energia que les galtes se li van inflar com dues taronges gegants. Una ventada que semblava venir del ventilador més potent

25

del món va xocar contra el Gener, li va posar els cabells de punta i el va fer caure de cul a terra!

–Això ja ha anat massa lluny! –va cridar, enfadat, mentre s’alçava.

Va obrir la porta i, encara amb els cabells completa-ment de punta, va bramar:

26

–US CREIEU MOLT GRACIOSOS, OI?!!!!Tots els homes i dones que hi havia a la sala de fora

van mirar-lo, sorpresos. Era evident que no tenien ni idea de què li passava. Quan se’n va adonar, l’agent secret es va escurar la gola i va dir, amb tanta dignitat com li va ser possible:

–Disculpeu, estic assajant per a una obra de teatre. –I va tancar la porta.

27

EI, ENCANTAT D’HAVER-TE CONEGUT, EH?

–Potser no m’estan fent la broma ells, però des-cobriré el culpable!La Sam va pensar que el Gener devia ser una

persona força especial. Semblava impossible fer-lo creu-re en fantasmes! Però hi havia una manera infal·lible i definitiva de convence’l. Va somriure i... es va llançar a tota velocitat contra ell! Per primer cop, l’agent secret es va espantar i va cridar com si estigués baixant per una muntanya russa:

–AAAAAAAAAHHHHHHHH!!!!Sabeu què passa quan un fantasma travessa una per-

sona?El Gener Tactes es va convertir en la primera perso-

na sobre la superfície de la Terra a descobrir-ho.Quan un fantasma travessa una persona..., aquesta

sent unes pessigolles incontrolables per tot el cos!

28

El Gener va començar a riure com un boig.–Ha, ha, ha! He, he, he! Hi, hi, hi! Ho, ho, ho! Hu,

hu, hu! Para, si us plau, que no puc més! –va suplicar sense poder deixar de riure.

Al cap d’uns instants, les pessigolles van passar i el Gener va deixar de riure de cop. La Sam, que flotava davant d’ell de cap per avall, se’l mirava amb un gran somriure de satisfacció als llavis. L’agent secret es va asseure a la cadira.

Durant un minut, va ser incapaç de pronunciar cap paraula.

–Em pensava que els fantasmes no existien –va dir finalment, en estat de xoc però tranquil.

La Sam va decidir que el Gener li queia molt bé. Tenia ganes d’ajudar-lo en el seu cas per evitar que la D l’acomiadés.

–Qui és el Timadov Tanell? –va preguntar.El Gener, que encara semblava en estat de xoc, va

contestar:–És un milionari aficionat a robar obres d’art. Cada

vegada que visita un museu, al cap d’uns dies desapareix alguna cosa. Tothom sap que ell és el culpable, però els seus robatoris són perfectes i ningú no l’ha pogut acusar mai.

29

–Si té tants diners, per què roba? –va preguntar la Sam, desconcertada.

–Jo crec que perquè li sembla divertit i vol demostrar que és més intel·ligent que qualsevol altra persona –va explicar el Gener.

–Quina bajanada... –va comentar la Sam, que mai no havia estat partidària d’anar presumint de res–. I per què t’infiltraràs com a vigilant de seguretat per evitar que robi al museu?

–Se sospita que dóna molts diners a treballadors dels museus perquè l’ajudin, així que els hauré d’investigar...

El Gener es va interrompre bruscament. Semblava que per fi havia sortit de l’estat de xoc.

–Es pot saber per què t’explico tot això?–Perquè t’ajudaré a resoldre el cas i així no

t’acomiadaran! –va recordar-li la Sam, il·lusionada.–I ara! Jo treballo sol –va replicar ell mentre s’alçava

i agafava unes quantes coses.–Però...–Ei, encantat d’haver-te conegut, eh? –va dir el Ge-

ner a la Sam.Va sortir del despatx i va tancar la porta darrere seu.

ÍNDEX

A molts quilòmetres de profunditat... . . . . . . . . 7A Ectoplasmònia no hi passa res d’interessant . . 9L’A.E.I.O.U. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13El cas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Buuuuu! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Ei, encantat d’haver-te conegut, eh? . . . . . . . . . . 27No em falli, senyor Tactes! . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Demostri-m’ho o dimiteixo! . . . . . . . . . . . . . . . . 35Sospitós, molt sospitós... . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Més i més dècims de loteria . . . . . . . . . . . . . . . . 41El registre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Un coet al cul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Un equip... temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Un error del sistema de seguretat? . . . . . . . . . . . 57On són els plànols del museu? . . . . . . . . . . . . . . 61De passadissos i sales secrets. . . . . . . . . . . . . . . . 65

El mecanisme espatllat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69El pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Una ruixada de Dormison . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Llàgrimes de fantasma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81Tic-tic-tic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83La sala secreta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89Timadov Tanell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95Em quedaré amb tu fins que et recuperis . . . . . . 99Samanta F., la millor agent secreta del món!. . . . 103

Primera edició: març de 2015

Edició: Dolors Ortiz i Perpinyà

© 2015, Amèlia Mora Sanromà, pel text© 2015, Pep Brocal i Llobregat, per les il·lustracions© 2015, Editorial Cruïlla

Nàpols, 249 - 08013 Barcelona editorial@cruilla.cat

ISBN: 978-84-661-3760-7DL: B-788-2015Imprès a la UE / Printed in EU

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o trans-formació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, tret de les excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espa-nyol de Drets Reprogràfics, www.conlicencia.com) si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d’aquesta obra.