El poblat ibèric i medieval de l’Esquerda (les Masies de Roda ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/168157/1/549309.pdf1. L’àrea ibèrica L’àrea ibèrica del jaciment de

El poblat ibèric i medieval de l’Esquerda(les Masies de Roda, Osona).De l’excavació a l’experimentació arqueològica

IMMA OLLICH I CASTANYER, MONTSERRAT DE ROCAFIGUERA I ESPONA

Universitat de Barcelona-Fundació Privada l’Esquerda

Presentació

A la comarca d’Osona, en una península espadada sobre el riu Ter, al terme munici-pal de les Masies de Roda, hi ha el jaciment arqueològic de l’Esquerda. Aquest as-sentament i el paratge que l’envolta han fet que el lloc cridés l’atenció als vilatans,excursionistes i investigadors des del començament del segle xx.

Les excavacions sistemàtiques al jaciment, iniciades l’any 1977, van ser fetes perun equip de la Universitat de Barcelona i han prosseguit d’una manera ininterrompu-da durant els darrers vint-i-cinc anys. En aquest temps, el que era una campanyaanual d’excavacions arqueològiques s’ha convertit en un projecte més ambiciós ges-tionat per una fundació que inclou les excavacions, la difusió, la conservació del pa-trimoni, la recerca i l’experimentació.

Les primeres campanyes es van centrar en el sector medieval, prop de l’esglésiaromànica de Sant Pere, que ja era parcialment visible. L’any 1981 un sondeig ran dela muralla medieval fet per estudiar-ne l’estratigrafia va posar en relleu que hi havianivells ibèrics. D’aleshores ençà, treballen al jaciment dos equips d’excavacionsque estudien simultàniament el poblat medieval, que està més ben conservat a lazona alta de la península, entorn de l’església, i l’oppidum ibèric, les restes del quales conserven sobretot a la part nord, ran de la muralla.

L’any 1988, per tal de satisfer el desig de difusió que l’assentament començava agenerar, es va inaugurar, amb el suport de l’Ajuntament de Roda de Ter, el Museu Ar-queològic de l’Esquerda, el qual organitza visites comentades, cicles de conferènciesi exposicions, i centralitza l’estudi del material arqueològic procedent del jaciment.

La descoberta d’un graner medieval on hi havia llavors carbonitzades va moti-var el contacte amb el doctor Peter J. Reynolds, de la Butser Ancient Farm (Peters-

field, Anglaterra). En nasqué el projecte LEAF, un projecte internacional d’arqueo-logia experimental que va ser aprovat i finançat pel Ministeri d’Educació i Cièncial’any 1991 (DGICYT PB90-0430). Forma part de la recerca programada per la Uni-versitat de Barcelona i es desenvolupa en un camp i un taller laboratori situats alcostat mateix del jaciment de l’Esquerda.

El 1994 es va crear la Fundació Privada l’Esquerda, en el patronat de la qual hiha representants de totes les institucions vinculades amb la recerca a l’Esquerda. LaFundació gestiona totes les activitats relacionades amb el jaciment, siguin de caràc-ter científic, docent o divulgatiu.

Pel que fa a l’àmbit estricte de la recerca, seguint la normativa de la Generalitatde Catalunya referida a les excavacions i la del Ministeri sobre la recerca experi-mental, a l’Esquerda es treballa per projectes triennals. En arqueologia de camp, s’han completat en aquest moment tres d’aquests projectes des de l’any 1990, i elquart encara es desenvolupa. Aquests projectes estan pensats d’una manera unitàriaper a tot el jaciment, per la qual cosa la recerca avança conjuntament tant a l’àreaibèrica com a la medieval. A la figura 1 es fa una relació dels darrers projectes i re-sultats.

Quant a la recerca experimental, com es veu a la figura 2, fins ara s’han completatdos projectes i el tercer és a la recta final. Descrivim més àmpliament els projectesa l’apartat 3 d’aquest article.

116 Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera

Any Projecte de recerca Àrea ibèrica Àrea medieval

1991-1994 Datació La seqüència cronològica: La seqüència cronològica:

Delimitació del jaciment s. VIII-I aC s. VIII-XIV dC

La continuïtat de La continuïtat de

l’ocupació: l’urbanisme l’ocupació: l’urbanisme

1995-1997 Hàbitat i territori El sistema de fortificació: L’evolució de l’estructura

l’oppidum urbanística

L’estructura urbanística El poblat fortificat

el poblat L’església i sagrera

1998-2000 Sistemes constructius Espais tecnològics: L’habitatge

i ocupació de l’espai Casa 1 Espais artesans:

Casa 2 Graner

El sistema constructiu Ferreria

L’arquitectura oficial

i la popular

2001-2003 Espais tecnològics Ampliar la informació Ampliar la informació amb

i sistemes de producció amb l’excavació extensiva l’excavació extensiva

Figura 1. Projectes d’excavació arqueològica al jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda.

1. L’àrea ibèrica

L’àrea ibèrica del jaciment de l’Esquerda es va començar a excavar l’any 1981. Lesprimeres campanyes es van dedicar, sobretot, a fer un seguit de sondeigs per tal deconfirmar-ne la datació i verificar-ne l’interès. En aquesta primera fase es va veureque la zona que hi ha ran de la muralla era la més ben conservada, per la qual cosa lesexcavacions ibèriques se centren en aquest indret. D’altra banda, la presència de ma-terial ibèric en tota la superfície del meandre feia pensar que el poblat podia haver es-tat de dimensions considerables. El primer estudi de la ceràmica va proporcionar unaseqüència temporal àmplia per al jaciment amb un estadi preibèric, atesa la ceràmicafeta a mà del bronze final. Tots aquests resultats han estat publicats pel Servei d’Ar-queologia de la Generalitat de Catalunya (Ollich; Rocafiguera, 1994).

Els següents són els aspectes més rellevants de la recerca a l’àrea ibèrica del’Esquerda que han aparegut després de la publicació dels dits resultats:

1.1. La seqüència temporal

L’estudi estratigràfic del jaciment va ser complex. A grans trets, pel que fa a l’èpo-ca protohistòrica, s’hi poden determinar tres grans fases d’ocupació: la primera, i demoment la més antiga, sembla anterior a l’ocupació ibèrica. Els materials docu-mentats (ceràmica feta a mà amb decoració pentinada o brunyida) són similars alsde l’època del bronze final. De moment no es coneixen estructures completes d’a-

El poblat ibèric i medieval de l’esquerda (les masies de roda, Osona) 117

Any Projecte de recerca Objectius Resultats

1990-1993 DGICYT PB90-0430: Agricultura Creació de camps

Arqueologia experimental. de conreu

Aplicació en l’agricultura Inici de collites

medieval mediterrània

1994-1997 DGICYT PB94-0842: Construcció Edificació a escala real

Arqueologia experimental. del graner excavat

Estructures al jaciment

d’emmagatzematge Construcció de sitges

agrícola i agricultura Continuació de les collites

1998-2002 DGICYT PB98-1241: Emmagatzematge Emmagatzematge

Arqueologia experimental. Fabricació i ús d’utillatge de gra al graner

Eines i utillatge agrícola Emmagatzematge

i agricultura de gra a les sitges

Continuació de les collites

Forja experimental

Figura 2. Projectes d’arqueologia experimental al jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda.

quest període, perquè van ser totalment destruïdes per les fonamentacions de lesconstruccions posteriors; ara bé, la presència d’aquests nivells s’ha detectat a dife-rents punts del poblat.

La segona fase d’ocupació correspon al període ibèric ple, des del final del se-gle v fins al final del segle iii aC. En aquesta etapa, l’assentament va esdevenir unoppidum ben fortificat, l’estructura del qual marcà tot l’urbanisme posterior. L’inte-rès d’aquesta etapa ha fet que es dediquessin un seguit de campanyes d’excavació aestudiar la fortalesa i les estructures defensives corresponents.

La tercera etapa, que es va iniciar després d’una destrucció evident, abraça el pe-ríode ibèric recent. Se saben molt poques coses dels nivells corresponents a aques-ta etapa, perquè a les zones excavades fins l’any 1998 aquests estrats havien estatafectats per la llaura del camp. Tanmateix, les darreres campanyes fetes a la part estdel carrer permeteren de recuperar evidències en un estat de conservació molt mi-llor. De tota manera, aquestes restes ratifiquen que el poblat ibèric recent devia te-nir una importància menor que no el d’èpoques anteriors.

Es confirma una llarga etapa posterior d’abandonament durant l’època romana.Les següents restes d’ocupació sembla que ja pertanyen a la primera edat mitjana.

1.2. L’extensió de l’assentament i l’urbanisme

Tot i que les restes ibèriques es localitzen sobretot a la part nord del jaciment, la re-cerca arqueològica fa pensar que a l’època ibèrica l’assentament ocupava tot el me-andre, el mateix que a l’època medieval. A més del material en superfície, és moltinteressant la continuïtat de les pautes d’urbanisme que es detecta en les diferentsetapes d’ocupació del jaciment (Ollich; Rocafiguera, 1992). El carrer longitudi-nal, per exemple, que travessa l’assentament, segueix el mateix traçat tant a l’àreaibèrica com a la medieval. A propòsit d’això, també cal destacar l’aparició d’uncamp de sitges de l’època medieval, situat a redós de la muralla. Aquestes estruc-tures, que trenquen els nivells ibèrics, són una mostra evident de la continuïtat del’ocupació de totes les àrees de l’assentament al llarg de la història.

1.3. El sistema de fortificació de l’assentament i l’estructura urbanística

del poblat

L’excavació en extensió de la zona de la fortalesa va fer descobrir un segon pany demuralla, reculat uns deu metres darrere del que ja es veia a l’entrada de l’assenta-ment. Aquesta era la veritable muralla en el període ibèric ple. Es tracta d’un panyde paret rectilini d’uns 2,5 m d’amplada. A l’exterior hi ha dues torres massissesque flanquegen l’entrada al carrer. La torre oest fa 5,5 m de costat, mentre que latorre est, rectangular, mesura 11,20 m. La prospecció elèctrica feta a l’est d’aques-ta torre fa pensar que la fortificació s’estén fins a l’espadat sobre el riu. Aquest pany


de muralla, tipus «barrera», és similar al que clou altres poblats ausetans, com arael Turó del Montgròs al Brull o el Casol de Puigcastellet a Folgueroles.

A la cara interna de la muralla, s’hi han trobat, de moment, quatre petites re-cambres anomenades armora o phillacteria, que reforcen l’estructura defensiva. Elcarrer, que fa pendent, passa per entre totes dues torres, on hi devia haver l’entradadel poblat.

Darrere els armora i formant part de la mateixa trama urbanística, s’hi obrenunes cambres rectangulars de grans dimensions. Contràriament al que es va pensaral principi, aquestes cambres no havien estat concebudes com a hàbitat, sinó com aespais tecnològics o tallers, probablement d’ús comunitari, adaptats per a la defen-sa del poblat.

Totes aquestes evidències així com el material arqueològic documentat plante-gen la hipòtesi que l’Esquerda, al període Ibèric ple, va ser alguna cosa més que unpoblat. Sembla que es tracta d’un veritable oppidum fortificat amb una trama urba-nística que partia de la muralla mateixa i on hi havia espais artesans, espais d’em-magatzematge –a la part baixa del meandre s’hi va localitzar un camp de sitges pro-bablement d’aquest període– i un espai d’ocupació que degué ser destruït perl’hàbitat medieval, però del qual es poden resseguir les traces gràcies a la continuï-tat urbanística.

Tot aquest conjunt fortificat, tan ben planificat, va ser destruït entre el final delsegle iii i el principi del ii aC; aquesta destrucció va suposar una certa violència: latorre oest està absolutament erosionada, tota la façana oest ha desaparegut, els mursestan arrencats, els armora estan amortitzats i el carrer està del tot destruït. Quan esva reconstruir el poblat al període ibèric recent, la zona de la fortalesa canvià com-pletament de fesomia. Es va construir una nova muralla, la que avui encara és visi-ble, molt reformada a l’època medieval, i es va tancar l’accés al poblat per aquestazona. El carrer continuà com a carrer interior. Els espais de la fortalesa, com es vaveure en l’excavació de la casa 3, es van reaprofitar per fer-hi estructures d’hàbitatmés petites.

1.4. Una zona de tallers: les cases 1 i 2

A l’oest del carrer longitudinal, darrere de la torre oest i dels armora 1 i 2, s’hi vandescobrir dos àmbits de planta rectangular de 4 per 7 m, aproximadament, que esvan anomenar cases 1 i 2. Els murs de tancament d’aquests espais arrenquen direc-tament de l’estructura de la fortalesa, excepte el mur divisori entre els dos àmbits,que arriba fins a la muralla i forma un envà. De la poca quantitat d’enderrocs de pe-dra que es van trobar i, en canvi, de la importància dels nivells d’argila, se’n pot de-duir que els murs d’aquests espais eren de tàpia.

Quant a la coberta, l’excavació de la casa 2 va resultar del tot reveladora: asota d’uns nivells amb taques acolorides que feien pensar en un incendi hi va apa-rèixer un altre nivell completament buit de material en què hi havia trossos gros-


sos de carbó. Se’n van poder delimitar les formes i es van poder identificar fins acinc tipus de bigues que constituïen el sostre de l’habitació. Un cop estudiades,sembla clar que el sostre de les cases ibèriques no recolzava sobre les parets de tà-pia, potser massa febles, sinó sobre uns pals de suport disposats a l’interior de lacasa, ran de paret, i espaiats entre si d’1,5 m. A més, sostenien l’embigat, formatde bigues longitudinals i transversals. Segons que sembla, el sostre era en pendenti les dues cases compartien la mateixa teulada a doble vessant, atès que la paret ésmitgera. També s’han documentat les llates, petites bigues que devien sostenir elramatge i l’argila de la teulada. Finalment, a la part nord hi van aparèixer dos tau-lons, per la qual cosa se suposa que almenys en una part de l’habitatge hi havia unsostremort.

Per lligar tot aquest bigam, es feien servir encaixos a la fusta mateixa, i per es-tampir la construcció s’utilitzaven simples pedres punxegudes que es van trobar en-cara encaixades a les bigues.

Es van poder fer dues anàlisis de gran interès de tot aquest conjunt. En primerlloc, la doctora Carme Cubero (Cubero, 1998) en va fer una anàlisi antracològicaen què va demostrar que tot l’embigat és de fusta de roure, espècie, d’altra banda,molt abundant a la plana de Vic. La segona anàlisi és una datació de carboni 14. Xa-vier Mestres, del laboratori de carboni 14 de la UB, va obtenir una datació molt


Figura 3. La fortalesa de l’Esquerda (mapa topogràfic cescs).

exacta, UBAR 2325 ± 30 BP, que vol dir 400 ± 30 aC (Mestres, 1998)1 Aquesta da-tació permet d’endarrerir la de l’assentament fins al llindar del segle v aC i alhoraconfirma la vigència de tota la fortalesa i de l’oppidum durant el segle iv aC, tal comja semblava indicar el registre material (Rocafiguera, 1998).

Un incendi devia ser la causa de la combustió de tota la coberta. En desplomar-se els posts de suport, va caure a plom tot el sostre. La capa d’argila que el cobria iles tàpies de les parets van fer que la combustió fos pobra en oxigen, la qual cosapossibilità que les bigues de fusta conservessin la forma original. Una prova d’aixòés una biga amb les restes de quatre braons de bòvid que en penjaven. Els ossos esvan trobar en connexió anatòmica i amb la peülla orientada cap a la biga.

Respecte a la funció, es va considerar que els dos espais eren tallers. El primer,la casa 1, era un taller metal.lúrgic. A l’interior s’hi van trobar un forn de cubeta, res-tes d’una escombreta i d’una enclusa, restes de material de ferro amortitzat, una gotade fosa de coure i restes d’escòria de tota mena. A la casa 2, sota els enderrocs de lacoberta, també s’hi va localitzar un forn de cubeta amb la cambra de cocció lleuge-rament avançada. Per les restes que hi van aparèixer a dins, probablement es tracta-va d’un forn de ceràmica.


1. Agraïm al doctor David Serrat les facilitats per fer aquesta datació i al doctor Xavier Mestres, del Ser-vei de Datació per Radiocarboni de la Universitat de Barcelona, l’obtenció d’aquests resultats.

Figura 4. La casa 2 de l’Esquerda. Hipòtesi de la coberta.

A l’altra banda del carrer es van recuperar les estructures de les cases 3 i 4, dedimensions semblants a les anteriors i que seran objecte d’estudi en les campanyesproperes.

1.5. L’excavació del carrer i la destrucció de l’oppidum

Les campanyes de 1998 i 1999 es van dedicar a l’excavació dels nivells de carrer. Amés de resultats sobre l’assentament i el seu urbanisme, les campanyes van propor-cionar informació nova sobre la destrucció de la fortalesa, la qual obre una altra lí-nia de recerca dins del poblat ibèric. Per damunt del paviment del carrer, correspo-nent al segle iii aC, les excavacions van posar en relleu un clar nivell de destrucció.En el material associat hi ha una gran quantitat d’elements de ferro (puntes de llan-ça, vorells d’escut), moltes restes de fauna i abocaments de material variat i moltabundant. D’entre totes les restes, però, cal esmentar una espasa de ferro i la beinacorresponent. Es tracta, a més, d’una espasa morta, és a dir, destruïda expressamental foc. Era al mig del carrer barrejada amb altres restes de ferro entre les dues torres.Amb quina finalitat es degué inutilitzar expressament una espasa per llençar-la almig del carrer entre altres restes d’armament? L’única hipòtesi viable és la d’una


Figura 5. La casa 2.

rendició que hagués comportat la destrucció de l’oppidum. A part de les evidènciesdel carrer, sembla que uns altres elements abonen la hipòtesi de la destrucció. Unacara de la torre oest està arrencada totalment; l’altra torre també està destruïda. Aixímateix, la campanya del 2001, ara en estudi, va documentar una amortització totalde l’armorum 3.

Pel que fa a la datació, aquesta destrucció es pot situar al final del segle iii aC,moment en què, segons les fonts clàssiques, es van donar uns canvis importants enel marc del món ibèric des de la Segona Guerra Púnica (218 aC) fins a la pacifica-ció definitiva del territori al començament del segle ii. Contra quin enemic van llui-tar els habitants de l’Esquerda? En quina revolta dels ausetans es va rendir el po-blat? Quin paper representava l’Esquerda en el conjunt del territori ausetà? Coms’explica una destrucció sense una presència notable de material diferent del típica-ment ibèric? Amb quina fiabilitat els textos descriuen el que realment va passar alterritori ausetà? Tots aquests dubtes ocupen, ara com ara, la recerca a l’àrea ibèricade l’Esquerda. Encara caldran, però, noves excavacions i una revisió acurada de lesfonts escrites per tractar de donar-hi una resposta.

2. L’àrea medieval

L’any 1990 plantejàvem, també en un número de Tribuna d’Arqueologia, vuit fasesd’ocupació del jaciment de l’Esquerda (Ollich; Rocafiguera,1991), quatre de les


Figura 6. L’espasa morta en el moment de ser trobada.

quals corresponien al món medieval, a més de l’etapa incerta i amb poca informa-ció que va del segle i al viii dC. Dotze anys més tard, a partir de les excavacions fe-tes i de la revisió de les fonts documentals, podem matisar algunes dades i apropar-nos amb més certesa a la datació i l’evolució de l’Esquerda medieval. Precisament,les campanyes d’excavació dels darrers anys a l’àrea medieval han centrat l’objec-tiu en el poblat i han proporcionat molta informació sobre l’evolució urbanística, elstipus de construccions, els habitatges i els espais artesans.

2.1. La seqüència cronològica

En primer lloc, es confirma l’ocupació carolíngia del lloc (fase 5: segles viii-ix)amb la localització d’una zona on la roca està retallada en forma circular, formantuna mena de bases planes d’uns 5 m de diàmetre que es completen amb encaixos iforats de pal. Les estructures són uns vint metres al sud de l’església, al punt més altde la península de l’Esquerda, i poden correspondre a torres de guaita de fusta. Bensegur que la destrucció de la «Roda ciutat» del 826 va afectar aquestes estructures.

Per a la fase 6, altmedieval, es manté la datació dels segles x i xi; hi ha una pri-mera església preromànica ja esmentada el 927 i de la qual s’han trobat l’absis i res-tes d’un altar. Tanmateix, sembla que la Roda medieval va créixer amb rapidesa,adaptant-se als canvis del món feudal del començament del segle xi, moment en quèja es va construir una nova església.

En conseqüència, cal canviar la datació proposada per a la fase 7, la que corres-pon a la plenitud del poblat medieval, i de la qual ara cal endarrerir l’inici a mitjansegle xi, en lloc del segle xii. Aquesta fase, en la qual el poblat es va formar i vacréixer entorn de l’església i la seva sagrera, ara es pot datar amb precisió gràcies aun document conservat al Fons de Pergamins de l’Arxiu de la Biblioteca de la Uni-versitat de Barcelona, fons de Casserres, on s’esmenta la «dedicació» de l’esglésiade Sant Pere de Roda l’any 1042 (Ollich; Ocaña; Ramisa; Rocafiguera, 1995).2

Es tracta, doncs, d’una església construïda de nou sobre la que hi havia abans, cosaque ens porta al temps del bisbe Oliba, reformador i promotor de la majoria d’es-glésies romàniques d’Osona, incloent-hi la seu de Vic, consagrada el 1038, i el ma-teix monestir de Sant Pere de Casserres.

Aquesta datació de mitjan segle xi acaba de ser confirmada arqueològicamentper una datació de carboni 14 feta en una mostra procedent del poblat medieval,com veurem més endavant (Mestres, 2002).3 La mostra de carbó analitzada és d’unfragment d’una biga de coberta d’una estructura incendiada al segle xiii (datació permaterial associat). L’aparent desfasament temporal inicial queda ràpidament justifi-


2. Agraïm al doctor Miquel dels Sants Gros i Pujol, de l’Arxiu Episcopal de Vic, aquesta referència so-bre la possible consagració de Sant Pere de Roda de l’Esquerda.

3. La datació ha estat feta per Xavier Mestres, del Laboratori de Radiocarboni de la UB. Agraïm a l’ar-queòleg territorial de la Generalitat de Catalunya, Antoni Caballé, la seva col.laboració per obtenir-la.

cat considerant que la data establerta correspon al moment de la fi de la vida vege-tal, és a dir, al moment de la tala de l’arbre i del possible ús per a la construcció, nopas al moment de l’incendi final de la construcció on es va emprar. Per tant, aques-ta datació ens proporciona dues informacions importants: d’una banda, confirma elsegle xi com a època en què es va construir i engrandir el poblat, i, de l’altra, per-met d’assegurar la continuïtat de l’ús de les estructures fins al final del segle xiii.

Per tant, al segle xi el poblat medieval ja estava ben format i va continuar fins alfinal del segle xiii, període en què les destruccions van començar enmig de lluitesfeudals i la població va anar abandonant el lloc (fase 8). En aquesta última fase, lade l’abandonament al principi del segle xiv, es documenten un seguit d’estructuresque sembla que corresponen a una reutilització parcial del lloc: dipòsits d’atuells ce-ràmics que contenen cendra i altres restes, envoltats de pedres tot entorn d’una casacentral. Respecte a l’estratigrafia, aquestes estructures són a sobre dels nivells d’en-derroc i d’incendi del segle xiii, i fins i tot els trenquen. Per tant, i tenint en comptela singularitat de les restes, l’anàlisi fitoquímica de les quals encara es fa a horesd’ara, i el fet que ocupen un espai molt limitat del poblat, cal considerar l’ocupacióposterior d’un grup marginal cap al principi del segle xiv o a mitjan aquest segle.

2.2. L’evolució de l’estructura urbanística i la continuïtat de l’ocupació

Les excavacions van fer descobrir el carrer longitudinal de 2 m d’amplada que va dela plaça a la muralla en direcció al nord i que coincideix exactament amb el mateix ca-rrer que s’obre entre les dues grans torres ibèriques que flanquegen l’entrada de l’op-pidum del segle iv aC. Aquest carrer també es va detectar mitjançant una prospeccióelèctrica al sector que encara falta excavar. Per tant, es pot afirmar la continuïtat del’estructura urbanística del poblat medieval, que segueix pautes antigues procedentsdel primer assentament ibèric (Ollich; Rocafiguera, 1992). Les cases s’arrenglerena banda i banda del carrer principal, on tenen la porta d’entrada, cosa que també su-posa, malgrat el buit de la fase 4, la continuïtat de l’ocupació, difícil de determinar acausa de la destrucció de les restes arqueològiques per l’acció agrícola moderna.

Així, doncs, cap al final del segle viii dC, els carolingis van aprofitar les restesde les muralles ibèriques de pedra i van reforçar el control sobre el Ter alçant es-tructures de fusta com a torres de guaita a la part més elevada. Després de la des-trucció de la «Roda ciutat» del 826 i de la reestructuració administrativa del comtatd’Osona el 875, a l’Esquerda es va anar consolidant un petit poblament entorn d’u-na església primitiva dedicada a Sant Pere. L’espai està envoltat de tombes antropo-morfes excavades a la roca i no és cap casualitat que ocupi el lloc més alt de l’Es-querda, on hi devia haver un antic centre de culte.

Al començament del segle xi, amb els canvis feudals, el poblament de l’Esquer-da va reorganitzar la sagrera i va continuar creixent: amb una nova església romàni-ca, les cases ocupaven espais dins la sagrera per tal de protegir-se i s’escampaven acada banda de l’església seguint antics camins pels marges de l’oest de l’assenta-


ment. A més, les estructures especialitzades en una feina determinada, agrícola o ar-tesana, s’agrupaven en espais concrets del poblat dedicats a un ús tecnològic.

L’antiga muralla, que controlava l’únic accés des del nord, es va refer i es vareutilitzar, de manera que l’Esquerda pot ser considerat un veritable poblat medie-val fortificat.

2.3. Els habitatges

La majoria de restes visibles actualment al poblat medieval de l’Esquerda pertanyena habitatges dels segles xii-xiii, si bé alguna de les estructures es pot datar amb an-terioritat. Les característiques tipològiques són semblants: es tracta d’habitacions deplanta quadrada o rectangular amb només 20 o 30 m2 d’espai interior. Les paretsconsten d’un basament d’uns 80 cm d’alçada i fet amb carreus de pedra lligats ambargamassa, sobre el qual recolza la paret de tàpia. La majoria semblen cases de plan-ta baixa, però en alguns casos es podia aprofitar la inclinació de la teulada per a unsostremort lateral. Algunes parets més properes a l’església devien sostenir un pissuperior. Les bigues de la coberta solen ser de roure, com també les portes. La co-berta era sempre de teules cuites del tipus ímbrex.

Per la seva singularitat, destacarem dues estructures excavades recentment idestinades a hàbitat: la H-32, abandonada i sense cap nivell d’incendi remarcable, i la H-36, destruïda per un incendi important. Totes dues són semblants: planta qua-drangular i un nivell d’ocupació datable a la segona meitat del segle xiii. El contrastrau en el material localitzat, a causa del procés diferent de destrucció. A l’estructu-ra H-32 s’hi van trobar uns pocs atuells, atès que molt probablement els últims ha-bitants, en traslladar-se, es van endur les peces útils, portables o valuoses, com araestris de ferro. Això explica la presència d’una sola peça excepcional: un molí depercussió tallat en una gran pedra que encara era in situ, caigut al mig de l’habita-ció. L’anàlisi carpològica del contingut ha determinat restes de triticum diccocum.

En canvi, l’estructura H-36 presenta un nivell d’incendi d’una potència remar-cable que va afectar tota la casa. El sostre de teules i l’embigat de roure es van en-sorrar sobre l’estança, la qual cosa provocà una combustió lenta que va preservar les


Figura 7. Planta general del jaciment.

peces carbonitzades. En aquesta habitació s’hi van fer diverses anàlisis que ens hanpermès de conèixer des de l’organització interna d’una petita casa medieval fins aaspectes de la vida quotidiana.

Així, sabem que l’estança estava dividida en dues parts. La de l’entrada té un an-gle on hi havia la llar de foc i on es van trobar atuells de ferro i fins a unes deu pe-ces de ceràmica grisa, fragmentades però completes, unes destinades a contenir lí-quids i d’altres destinades a la cocció. En una olla situada sobre el foc, l’anàlisi desediment va identificar faves en procés de cocció. En d’altres, farina de blat i ordi.Les restes de fauna completen la dieta medieval: porc, xai i aviram.

L’altra meitat de l’habitació era coberta d’una estora de palma de 8 m2 estesa so-bre la roca mateixa, que forma el terra de l’estança. Aquest espai, clarament dife-renciat, contenia objectes diversos, com ara una arqueta de fusta de cirerer, una llàn-tia d’oli per a la il.luminació i una ampolleta de vidre. A més, a l’angle oposat a laporta hi havia dues llances, la punta de ferro de les quals es va localitzar amb el mà-nec carbonitzat. L’anàlisi antracològica va determinar que era fusta de freixe (Cu-

bero, 1999). També hi havia restes de ferro d’una ballesta amb uns quants projec-tils. La presència d’armes en una casa «normal» evidencia l’estat de lluites en quèes vivia a l’Esquerda al final del segle xiii.

En aquesta casa hi havia un petit sostremort transversal que ampliava l’espai ipermetia un ús addicional.


Figura 8. Planta de l’estructura H-36 amb el material escampat.

2.4. Els espais artesans: el graner i la ferreria

Un dels aspectes més interessants de l’urbanisme de l’Esquerda medieval, a més dela continuïtat de les pautes urbanístiques antigues, és l’agrupament de certes estruc-tures en uns espais determinats que anomenem tecnològics. Un cop descobert elgraner, es va comprovar que no hi havia únicament aquesta dependència, sinó tam-bé un conjunt d’estructures annexes: un molí, una era, un cobert per al fenc i un pa-ller (Ollich; Cubero, 1990). Tot aquest complex tecnològic agrari, destinat a lamanipulació, el tractament i la conservació dels cereals procedents de les collites,està situat al cantó est de la gran diàclasi o bei que travessa el poblat de nord a sud.

Al cantó oest del bei s’hi havien localitzat algunes cases amb restes importantsde ferro a l’interior. Tanmateix, gràcies a les excavacions successives en aquest sec-tor, es va comprovar que l’anomenada casa del ferrer no estava aïllada, sinó quetambé formava part d’un conjunt d’estructures destinades a la manipulació i el trac-tament de metalls (bronze, peltre i molt particularment ferro).

L’excavació de l’estructura H-40 va revelar una ferreria medieval completa ambels elements bàsics per al treball de forja: fornal, base de l’enclusa i tanc d’aigua, totsituat sobre la roca mare. Al voltant, hi havia peces a mig fer o per reparar, podalls,tisores i estris diversos, entre els quals vergallines. A pesar de la petitesa de l’estan-ça, uns 16 m2, s’aprofitava completament l’espai i sembla que també s’hi feien tas-ques de fosa de metalls, atès que quedaven restes d’un forn de cubeta adossat a la


Figura 9. Ferreria H-40 en procés d’execució.

paret sud, oposada a la fornal, i que s’alimentava d’oxigen mitjançant un bei tallat ala roca que travessa la paret. A més, una estructura de pedres situada al mig de l’ha-bitació podia fer de rostidor per separar la mena de l’escòria. L’estri de ferro de 65 cm de llarg trobat al costat sembla que abona aquesta hipòtesi.

La continuació de les excavacions cap al nord, seguint el marge oest, mostra queen aquesta zona segueixen les estructures associades al treball de metalls: la casa delmestre artesà està separada de la ferreria H-40 tan sols de 2 m. Tot el conjunt es potdatar a la segona meitat del segle xiii, període en què la ferreria es trobava en plefuncionament. La destrucció per un incendi es degué produir cap al final del seglexiii, sense que puguem saber si fou fortuït o provocat. En tot cas, l’anàlisi per ra-diocarboni de dues mostres d’una biga procedent de la ferreria H-40 va donar unadatació de mitjan segle xi (mitjana ponderada: UBAR- 905 ±35 BP, és a dir, unadata calibrada cal AD 1034-1213). El resultat és versemblant, tenint en compte queens dóna la data de la construcció de l’estança i que, per tant, ens suggereix un úscontinuat de la ferreria durant dos-cents anys.

En la campanya del 2001, es van trobar en aquesta zona, ran del camí, unes es-tructures posteriors a l’incendi en què es degué substituir l’antiga ferreria per una de


Figura 10. Planta de la ferreria H-40.

nova amb elements més moderns datables al començament del segle xiv i que en-cara s’estudien i s’excaven.

3. L’arqueologia experimental a l’Esquerda

L’excavació del graner situat al mig del poblat medieval, que havia sofert un incendi,i la identificació paleocarpològica del contingut foren el punt de partida d’una nova lí-nia de recerca a l’Esquerda des de l’any 1990: l’aplicació de l’experimentació en ar-queologia. El contacte amb el doctor Reynolds, director de la Butser Ancient Farm, vasuposar l’inici d’un projecte internacional (LEAF) que implica un experiment de llar-ga durada en agricultura combinat amb diversos experiments associats, com ara laconstrucció i l’utillatge agrícola, que es desenvolupen en projectes triennals.4

L’equip del projecte és format per especialistes de branques diverses: a mésd’arqueòlegs i historiadors, hi ha biòlegs, botànics, carpòlegs, físics, químics i tèc-nics agrícoles. L’objectiu és confirmar empíricament les hipòtesis fetes, un cop ob-tingudes dades en les excavacions, és a dir, havent identificat les espècies de cerealsi altres plantes que es conreaven antigament a l’Esquerda, començar un cicle de co-llites amb el mateix tipus de cereal per seguir-ne i control-ne el creixement, les ma-lures, la vegetació associada, les plagues i les males herbes. Al final, es mesura laproductivitat i la ràtio de producció.

Amb vista al projecte, tenim uns camps experimentals prop del jaciment ceditsper l’Ajuntament de Roda de Ter i on des de 1991 es conreen les espècies antigues,proporcionades per la Butser Ancient Farm i procedents de Síria i Turquia. Tot elprocés agrícola (sembrar, segar, batollar, ventar, fer garbes) es fa completament amà, seguint tècniques tradicionals. Els primers resultats del projecte d’agricultura itotes les dades addicionals de control han estat publicats, a més d’altres experimentsparal.lels que es fan a l’Esquerda: la tanca, el paller, els earthworks (experimentsd’erosió i sedimentació) (Ollich, 1998).

Els conreus es van iniciar en el primer projecte preparant i analitzant els campsi es van obtenir les primeres collites. El segon projecte ja comprenia una segonafase, l’emmagatzematge de gra, en dos sistemes diferents: el graner i les sitges sub-terrànies. Per tant, mentre es treballava d’acord amb els cicles agrícoles, es va cons-truir un graner seguint amb exactitud les mesures de l’estructura que s’havia exca-vat al jaciment i fent servir els materials que s’hi havien trobat. El resultat fou unaconstrucció de planta quadrada amb les parets de carreus de pedra lligats amb arga-massa fins a uns 80 cm d’alçada i la resta de tàpia coberta a doble vessant amb bi-gues de roure i teules del tipus ímbrex. Tot es va fer a mà. Òbviament, atesa la com-plexitat afegida d’aquest segon projecte, es va recórrer a l’ajuda d’un arquitecte irestaurador i a tècnics coneixedors del sistema de construcció en tàpia.


4. Vegeu la figura 2 (Projectes d’arqueologia experimental al jaciment ibèric i experimental de l’Es-querda).

Paral.lelament es va començar a excavar unes sitges al terra dels camps experi-mentals per emmagatzemar-hi gra amb un sistema subterrani. En aquest cas, es vancol.locar un seguit de cables de control d’humitat i temperatura a l’interior de la sit-ja i, un cop reomplerta, es va tapar amb una llosa arrodonida i amb argila. Les sitgeses tornen a obrir variant els períodes de temps passats entre obertura i obertura (sismesos, un any, un any i mig) a fi de controlar l’evolució del gra que hi ha dins. Elsresultats d’aquest segon projecte sobre construcció encara s’estudien i es publicaranpròximament.

El tercer projecte (1998-2002) va seguir la mateixa línia: d’una banda, es vancontinuar els cultius (onzena collita), i, de l’altra, es van iniciar nous experiments.Concretament, es va acabar tota la compartimentació interior del graner mitjançantuns separadors vegetals encastats en petits forats de pal segons l’esquema proposatper l’excavació original. Un cop arrebossats amb calç viva, va començar l’emma-gatzematge de cereal a l’interior d’un d’aquests compartiments, controlat setmanal-ment per comprovar-ne l’evolució.

A més, el projecte comprenia la fabricació d’eines i utillatge agrícola de ferro,com ara falçs, podalls, claus, tisores, d’acord amb els models trobats. Es van fer enuna petita fornal a terra seguint el sistema antic de forja, el qual es pot suposar ques’aplicava a les ferreries trobades al jaciment i ha obert un nou camí de recerca enl’àmbit de l’arqueologia experimental a l’Esquerda.

El projecte d’arqueologia experimental continua, sempre seguint la línia agríco-la iniciada fa dotze anys i relacionant-hi les noves dades i hipòtesis resultants de lesexcavacions fetes al jaciment.


Figura 11. Graner i paller experimentals.

4. Bibliografia

Cubero, C. «Determinació antracològica de les restes de fusta cremada del jaci-ment de l’Esquerda». A: I Simpòsium d’Arqueologia Medieval. Homenatge alprofessor Manuel Riu, Berga, 26-28 de març de 1998. [En premsa.]

Cubero, C. «Les restes de fusta combustionada de l’H-34. Primer estudi antracolò-gic d’una unitat d’hàbitat». A: Ollich et alii, 1996.

Mestres, X. «Datació per radiocarboni de dues mostres de biga de la coberta de lacasa 2 de l’Esquerda». A: Rocafiguera et alii, 1998.

Mestres, X. «Informe de les datacions per radiocarboni realitzades sobre 2 mostresprocedents del poblat medieval de l’Esquerda». A: Ollich et alii, 2002.

Ocaña, M. L’Esquerda. Un jaciment ibèric i medieval al cor de la comarca d’Oso-na. Quadern de camp, 21 pàg., Eumo Editorial, Vic, 2001.

Ocaña, M. «El món agrari i els cicles agrícoles a la Catalunya Vella (s. ix-xiii)»,Documenta, 1, 136 pàg., Universitat de Barcelona, Barcelona, 1998.

Ollich, I. «El Ter, la primera frontera dels carolingis al comtat d’Osona (s. viii-ix)». A: II Congrés Internacional. Història dels Pirineus, Girona, 11-14 de no-vembre de 1998, [En premsa.]

Ollich, I.; «Roda: l’Esquerda. La ciutat carolíngia». A: Catalunya a l’època caro-língia. Art i cultura abans del romànic, 84-88, MNAC, Barcelona, 1999.

Ollich, I.; Cubero, C. «El graner de l’Esquerda. Un conjunt tecnològic agrari a laCatalunya medieval». A: La vida medieval a les dues vessants del Pirineu (I i II

Curs d’Arqueologia d’Andorra), 33-47, Andorra, 1990Ollich, I.; Rocafiguera, M. «Les etapes de poblament al jaciment de l’Esquerda,

les Masies de Roda de Ter, Osona (s. viii aC-s. xiv dC)». A: Tribuna d’Arqueo-logia 1989-1990, 101-110, Departament de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya, Barcelona, 1991.

Ollich, I.; Rocafiguera, M. «Ancient Patterns in Settlement and Urbanism. TheMedieval site of l’Esquerda, Catalonia». A: Medieval Europe. An InternationalConference of Medieval Archaeology, pre-printed papers, York, 1992.

Ollich, I.; Rocafiguera, M. «L’oppidum ibèric de l’Esquerda (Roda de Ter, Oso-na)». A: Memòries d’Excavacions Arqueològiques, 7, 87 pàg., Departament deCultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1994.

Ollich, I.; Ocaña, M.; Ramisa, M.; Rocafiguera, M. A banda i banda del Ter.Història de Roda, 271 pàg., Ajuntament de Roda de Ter-Eumo Editorial, L’En-torn, 30, 1995.

Ollich, I.; (coord.) «Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Es-querda. 1991-1994», Monografies d’arqueologia medieval i postmedieval, 3,234 pàg., Universitat de Barcelona, Barcelona, 1998.

Ollich, I.; Rocafiguera, M. «L’Esquerda: de la sembra a l’emmagatzematge. Ex-perimentació arqueològica sobre tècniques agrícoles medievals». A: IV Jornadesd’Història de la Ciència i de la Tècnica, Vic, octubre del 2000. [En premsa.]

Ollich, I.; Rocafiguera, M. «El jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda. 25 anys


d’excavacions arqueològiques». A: Jornades d’Arqueologia 2001: Interven-cions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), la Garriga, 29-30 de novembre-1 de desembre del 2001, Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya. [En premsa.]

Ollich, I.; Rocafiguera, M. L’Esquerda: 2.500 anys d’història, 25 anys de recer-ca, 54 pàg., Fundació Privada l’Esquerda, Roda de Ter, 2001.

Ollich, I. et alii. L’Esquerda. Memòria de les excavacions arqueològiques. Sectormedieval. Campanya 1996, Generalitat de Catalunya. [Text inèdit.]

Ollich, I. et alii. L’Esquerda. Memòria de les excavacions arqueològiques. Sectormedieval. Campanya 1999, Generalitat de Catalunya. [Text inèdit.]

Reynolds, P. J. Arqueologia experimental. Una perspectiva de futur, 229 pàg.,Eumo Editorial, Referències, 4, Vic, 1988.

Reynolds, P. J.; Shaw, C. «The third Harvest of the first millennium AD in the Pla-na de Vic». A: Actes del Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac i el seu Temps.Catalunya i Europa a la fi del primer mil.lenni, Vic-Ripoll, 10-13 de novem-bre de 1999, 339-352, Eumo Editorial-Universitat de Vic, Documents, 31, Vic.1999:

Rocafiguera, M. Osona ibèrica. El territori dels antics ausetans, 200 pàg., Patro-nat d’Estudis Osonencs, Osona a la Butxaca, 16, Vic, 1995.

Rocafiguera, M.; Ollich, I. «Evolució del sistema de construcció al jaciment del’Esquerda. De l’època ibèrica a la medieval». A: I Simpòsium d’ArqueologiaMedieval. Homenatge al professor Manuel Riu, Berga, 26-28 de març de 1998.[En premsa.]

Rocafiguera, M. «Arquitectura ibèrica ausetana. Materials i tècniques de cons-trucció a l’Esquerda (s. v a.C.)». A: II Congrés Internacional d’Història dels Pi-rineus. Girona, 11-14 de novembre de 1998. [En premsa.]

Rocafiguera, M. et alii. L’Esquerda. Àrea ibèrica 1996-97. Memòria de les exca-vacions arqueològiques. Generalitat de Catalunya, 1998. [Text inèdit.]
