El relleu de la Península Ibèrica

1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.

a) Característiques del relleu peninsular.Forma massissa Elevada altitud mitjana Disposició perifèrica del

relleu peninsularUnitats naturals ben

diferenciades.

b) Unitats morfoestructurals de la península.La meseta Les serralades exteriors a la

mesetaLes depressions de l’Ebre i

del GuadalquivirEls relleus litorals.

c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.Els Pirineus Les Serralades litorals

catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.

Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu, Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.

Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.



El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

El relleu és va

construint i

destruint amb el

pas de milions

d’anys. Les formes

de relleu són

dinàmiques.




El punt més occidental d’Europa. Sud-Oest d’Europa.

Espanya abasta 4/5 parts del territori de la península.

La posició geogràfica de la península resta facilitats a les

comunicacions i el comerç amb Europa (Pirineu) i pel sud (Àfrica).

L'arxipèlag balear i sobretot el canari es diferencien del territori

peninsular pel seu caràcter insular atlàntic i el seu vulcanisme.

La península Ibèrica forma part de la regió mediterrània i de la zona

atlàntica.

“Una pell de brau estesa al sol” segons Estrabó.




a) Característiques del relleu peninsular.

Determinada per l’amplada i

l’extensió de les costes (4000-

5000 Km). Costes rectilínies.

Forma massissa




Existència d’un extens altiplà central i les

nombroses serralades que travessen la

península. 660 metres de mitjana.

Elevada altitud mitjana




Cinturó muntanyenc que voreja la meseta i les serralades exteriors.

Amb greus conseqüències pel clima

(més extremat) i les comunicacions.

Disposició perifèrica del relleu peninsular




La seva complexa formació geològica explica les unitats

naturals ben diferenciades. Meseta,

contraforts que l’envolten, depressions i

serralades exteriors.

Unitats naturals ben diferenciades.



a) Característiques del relleu de Catalunya.

Catalunya és un país petit (31.904 kilòmetres

quadrats).

“Marqueteria de relleus” segons Deffontaines.

Complexitat de relleus.



a) Característiques del relleu de Catalunya.

Quatre grans unitats: els Pirineus (axials i Prepirineu),

les Serralades Litorals, la

Depressió Central i les planes litorals.

1. Relleu.

b) Unitats morfoestructurals de la península.La meseta Les serralades exteriors a la

mesetaLes depressions de l’Ebre i

del GuadalquivirEls relleus litorals.

c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.Els Pirineus Les Serralades litorals

catalanesLa Depressió Central Les costes catalanes.

Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu, Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.


1. Relleu. b) Unitats morfoestructurals de la península.

La mesetaLes serralades exteriors a la

meseta

Les depressions de

l’Ebre i del Guadalquivir

Els relleus litorals.

La Meset

a

La Unitat principal del relleu espanyol. Ocupa un 45% de tot el territori.Aquest altiplà es troba dividit en dues parts, una nord i una sud, pel Sistema central.

La Meseta és l’equivalent a un altiplà. Recordeu que un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.



1. Relleu.La

Meseta

Meseta nord.

Meseta nord. Altitud mitjana de 800-850m.

Meseta Sud.

Meseta nord. Envoltada de muntanyes (Serralada cantàbrica, Sistema Ibèric i Sistema Central) i travessada per la xarxa fluvial del Duero.Meseta nord. Engloba tot

el territori de la CCAA de Castella i Lleó.

Meseta nord. Té un clima mediterrani amb tendències climàtiques continentals.


1. Relleu.La

Meseta

Meseta nord. Paisatge típic de la zona de Valladolid.

Meseta Sud. Paisatge típic de la zona de la Manxa.


1. Relleu. La Meseta

Meseta nord.

Meseta sud. Altitud mitjana de 500-700m.

Meseta Sud.

Meseta sud. Està formada per dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo. Un altiplà solcat pel riu Tajo i l’altre pel Guadiana.

Meseta sud. Engloba tot el territori de la CCAA de Castella i la Manxa. La planura de la Manxa és la més extensa de tot Europa.

Meseta sud. Té un clima mediterrani amb tendències climàtiques continentals.

Meseta sud. Inclinació dels rius vers l’atlàntic.



Les Serralades interiors de la

Meseta.

Massís Galaíc

Les Muntanyes de Toledo

El Sistema Central

La Serralada CantàbricaEl Sistema IbèricSierra Morena



Les Serralades interiors de la Meseta.Serralada situades a l'interior.

El Sistema Central

Situades d'est a oest de la península.El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts.Està format per diferents serres d'altitud important. Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata.

Pic d'Almanzor (2592m).

Dificultats de comunicacions terrestres.



Les Serralades interiors de la Meseta.

Serralada situades a l'interior.

Muntanyes de Toledo.

Situades d'est a oest de la península.Longitud de 350 km.

Les Muntanyes de Toledo divideixen la Meseta Sud en dues parts.

Divisòria d'aigües: Conca Fluvial del Tajo i Conca Fluvial del Guadiana.

En general les altituds són modestes amb corredors transversals que faciliten les comunicacions.




Serralada situades a l'interior.Massís Galaíc

Situades a la zona nord-oest penínsular.Quadrat muntanyós de 200 km de costat. Comprèn Galícia, serres d'Astúries i muntanyes de Lleó.Altitud mitjana d'uns 500m.

Pico de Teleno (2188m).

Pico Peña Trevinca (2127m).

L'amplitud i la disposició de relleus del Massís ha dificultat durant segles les comunicacions entre la Meseta i Galícia.




Serralada situades a l'interior.Serralada

Cantàbrica Part Occidental/part Oriental.

Part Occidental. Massís Asturià. Grans jaciments de carbó, ferro i mercuri. Comunicacions dolentes degut a l'altitud del relleu. Caràcter nevós.

S'estén entre les comunitats d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m. molt a prop de la mar Cantàbric.

Picos de Europa.

Part Oriental o muntanya cantàbrica. Domini de relleus plegats, de materials sedimentaris que formen pics i crestes importants.




Serralada situades a l'interior. Limita la Meseta.

Sistema Ibèric.

Part nord/part Sud.Part Nord. Massissos de més de 2000m d'altitud. Serra de la Demanda, Picos de Urbión i la Serra de Moncayo. Separació de la Meseta amb la Depressió de l'Ebre.

Serralada que es troba a la zona sud-oest del Sistema Ibèric.

Montes Universales

Part Sud. Domini de serres i depressions. S'hi distingeixen dos conjunts diferenciats: Conjunt interior (Montes Universales) i Conjunt exterior. Aïllen la Meseta de la costa.




Sierra Morena

Separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir.

Part de la Meseta. Massissos d'escassa entitat muntanyosa (700m).

Sierra Madrona és una cadena montanyosa situada a la Sierra Morena, situada dins de la província de Ciudad Real i próxima als límits de Córdoba i Jaén.

Sierra Madrona

Des de l'antiguitat s'explotaven importants jaciments miners (Mercuri, Coure i Carbó).

Part de la depressió del Guadalquivir. Massissos alts i escarpats (1200m).


1. Relleu.Les Serralades exteriors de la

Meseta.Els

Pirineus.Les Serralades

Litorals Catalanes.Les Serralades Bètiques.



Meseta.

Els Pirineus.

Les Serralades

Litorals Catalanes.

Les Serralades Bètiques.

Formades durant el moviment alpí.

Col·lisió i trencament de les plaques de l'escorça.

Compressió i plegament dels dipòsits sedimentaris.



Meseta.Els Pirineus.

Alineació continua de muntanyes d'uns 440 km.

Separació de la penínusla amb la resta d'Europa.

D'Est a Oest.

Amplàries de 100 km.

Dues unitats diferenciades: Prineus axials i Prepirineus.




Pirineus axials o centrals

Existeixen encara Glaceres.

Est a Oest.Massissos elevats i crestes.

Pic del Orhi (2021m)

Clima d'alta muntanya.

Pica del Canigó (2784m)

Durant el periode quaternari el prineu axial estava cobert de glaç

Prineu axial.

Cim de l'Aneto (3404m)

A Catalunya el cim més alt és la Pica d'Estats (3143m)




Prepirineus.

Formen dues alineacions paral·leles: Serres interiors i Serres exteriors.

Est a Oest.Massissos menys elevats.

Serra del Cadí.

Materials secundaris calcaris.

Serra del Montsec.

Serres exteriors catalanes Entre els dos

grups de serres s'obre la Depressió Mitjana



Meseta. Les Serralades

Litorals Catalanes.Serralada

Prelitoral.

Turó de l'home (1706m)

Massís de Montserrat (1236m)

Els Ports de Besseit (1441m)



Meseta. Les Serralades

Litorals Catalanes.Serralada Litoral.

Massís del Montnegre

Serra de Collserola (516m)

Té un desenvolupament

escàs.Són molt properes al mar.



Meseta.

Serralada Penibètica.

Donen lloc a un paisatge de Badlands.

Formades pel moviment alpí.

Les Serralades Bètiques.

Serralada Subbètica.

Pic de Mulhacén (3482m)

Pic de Veleta (3398m)



Meseta.El Quaternari, és el període geològic que va des del final de l'època del Pliocè (fa uns 1,806 milions d'anys) fins al present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del Plistocè i l'Holocè.

La fauna del quaternari està formada, per animals idèntics o molt semblants als actuals.

Cobreix aproximadament el temps que duraren les últimes glaciacions.


1. Relleu.Les Depressions de l'Ebre i el

Guadalquivir.Qué és una Depressió?

Una depressió, en geografia, és un terreny pla enfonsat respecte de les terres que l'envolten.A Catalunya tenim dos exemples importants: la Depressió Central, entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral.



Guadalquivir.Qué és una Depressió?

Zones ocupades pel mar antigament.Materials sedimentaris aportats pel mar i pels rius.Això dòna lloc a un relleu de tipus Tabular.

Imatge aerea de la Depressió de l'Ebre.



Guadalquivir.Depressió de l'Ebre.

Situació d'encaixament entre espais muntanyosos.Longitud d'uns 380 km.

Primer fou ocupada pel mar i després es convertí en llac.

El riu Ebre recorre tota la depressió.

Amplitud d'uns 150 km.

En la depressió de l'Ebre s'hi ubiquen ciutats importants: Saragossa, Logronyo, Tortosa.



Guadalquivir.Depressió del Guadalquivir.

Situació d'encaixament entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques.

Longitud d'uns 330 km.

Extenses zones d'aiguamolls.

Aigüamolls de Doñana.

Amplitud d'uns 200 km.

Camps fèrtils de formes ondulades.


1. Relleu. Els relleus litorals.

Les CostesAtlàntiques

.

En general, podem parlar d'unes costes obertes amb un contorn poc retallat.

Costes rectilínies.

Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipelags.

Les Costes

Mediterrànies.



Les CostesAtlàntiques

.

Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipelags.

La costa cantàbrica

La costa gallega

La costa atlàntica andalusa



Les Costes

Atlàntiques.

Predomini evident de les formes altes i

rectilínies.


Enfonsament de la Serralada Cantàbrica al

mar.

Penya-segats Ries


1. Relleu. Els relleus litorals.Les Costes

Atlàntiques.


Penya-segats

Costes que penetren al mar amb un fort pendent. L’erosió del mar crea coves, arcs marins i farallons.



Atlàntiques.


Ries

Valls de rius antics, avui inundades i envaïdes per les aigües marines a causa d'un enfonsament de la costa.Les ries del cantàbric, en general són curtes i estretes.


1. Relleu. Els relleus litorals.Les CostesAtlàntiques

.

La costa gallega.

És el punt més septentrional de la península.

El tret més característic són les ries.

Ries Baixes.

Ries Altes.Menys profundes i

curtes. Bons ports. A Coruña, Ribadeo.

Profundes i amples. Limitades per relleus.

Vigo.



.

La costa gallega.

El tret més característic són les

ries.Ries Baixes. Ries Altes.

Població d'Ortigueira. Rías Altas.

Població Muros. Rías Baixas.

Gran riquesapesquera.



.La costa atlàntica andalusa.

Entre la frontera de Portugal i el penyal de Gibraltar. Golf de Cadis.

Costa rectilínia

Aiguamolls

DunesFletxes Litorals

Platja de Mazagón

Platja de Huelva. Isla Cristina.




És un terreny impermeable i planer amb herbes, canyes, typha i altres plantes herbàcies en un medi d'aigües.

Aiguamoll

Aiguamolls de Doñana




Són monticles d’arena propis de costes arenoses. Es formen pel transport i acumulació d’arena pel vent, la qual queda fixada per la vegetació.

Punta de Tarifa.

Dunes

Platja de Bolonia. Cadis.




Són barres d’arena que prolonguen una costa rectilínia i arenosa cap a l’interior d’una badia. Si la fletxa tanca el front de la badia s’anomena cordó litoral.

Fletxa de El Rompido

Fletxes Litorals




1. Relleu. Els relleus litorals.Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipelags.

Les Costes

Mediterrànies.

Litoral català

Golf de València

Costa mediterrània d'Andalusia i

Múrcia

Costes baixes

Costes rectilínies



Mediterrànies.

Litoral català

Des del Cap de Creus fins al Delta de l'Ebre.

Costa Brava (nord), la Costa Central ila Costa Daurada

(sud).

Relleus molt heterogenis.



Mediterrànies.

Litoral català

Costes abruptes quan la serralada litoral catalana arriba al mar i platges.

El litoral nord:

Petits penya-segats.Petites cales.



Mediterrànies.

Litoral català

Delta de l'Ebre

El Delta de l'Ebre és el delta més gran que hi ha

a la península.

El litoral català té

altres deltes.

Un delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures.

Format per planes litorals i alguns

deltes.

El litoral sud:



Mediterrànies.

El golf de València.

Un Cap és una part de la costa que entra dins del mar.

Un Golf és una part de mar que entra dins de la costa.

Plana litoral de gairebé 400 km.

Arc pronunciat amb enormes sediments terrestres i marins.

Pla tg es Albufe re

s Aig uamo lls



Mediterrànies.

El golf de València.

Llacuna d'aigua salabrosa o salada separada del mar

per un cordó litoral.

Albufe re

s

Platja de Gandia.

Vista aèria de l'Albufera de València.



Mediterrànies.

La costa mediterrània d'Andalusia i

Múrcia. Des de l'estret de Gibraltar fins el Cap de la Nau.

Coneguda com la Costa Bètica

Costa de Granada.

Platja de Sant Joan (Alacant).

Diversitat de costes.



Mediterrànies.

La costa mediterrània d'Andalusia i

Múrcia.

Zona d'alta perillositat sísmica.

Diversitat de costes.

La Manga del Mar Menor

(Múrcia) Cordó Litoral

21 km de costa.


1. Relleu. Els relleus Insulars:

Arxipèlagbalear.

Illa de El Hierro

Illa de Menorca

ArxipèlagCanari.

Illa de Mallorca

Illa d'Eivissa Illa de

Formentera

Illa de La Palma

Illa de la Gomera Illa de Tenerife

Illa de Gran Canària Illa de

Fuerteventura Illa de

Lanzarote



Arxipèlagbalear.

Illa de Menorca Illa de

Mallorca Illa d'Eivissa

Illa de Formentera

Terres emergents que formen part dels relleus peninsulars.

Serralada Subbètica

Serralada Litoral

Catalana La Serra de

Tramuntana és la més important de l'arxipèlag. La Serra de Llevant

són d'altituds més modestes.

Les illes d'Eivissa i Formentera van estar unides

fins el període quaternari.



Illa de El Hierro

ArxipèlagCanari.

Illa de La Palma Illa de la

Gomera Illa de Tenerife


Fuerteventura

Illa de Lanzarote

Formació durant el periode terciari. Moviment alpí.

Formació de la Gran Dorsal Atlàntica

Formació de les Illes volcàniques: Islàndia, les Açores i les Illes Canàries.

Més properes a l'Àfrica.

Terreny pla.

Illesmuntanyos

es.



Illa de El Hierro

ArxipèlagCanari.

Illa de La Palma Illa de la

Gomera Illa de Tenerife


Fuerteventura

Illa de Lanzarote Més properes a

l'Àfrica. Terreny pla.

Illesmuntanyos

es.

Volcà del Teide (3.718m).

Illa de Lanzarote

Volcà Timanfaya.

Education

El relleu de la Península Ibèrica