El Park Guell

  • View
    259

  • Download
    4

Embed Size (px)

Text of El Park Guell

  • 7/29/2019 El Park Guell

    1/52

    El Park Gell de Gaud. Anlisi simblica

    Joan Camps Montaner

  • 7/29/2019 El Park Guell

    2/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 2

    Fitxa tcnica

    Ubicat en un tur de Barcelona, la Muntanya Pelada, situat entre el cam delCarmel i Sant J osep de la Muntanya, al barri de La Salut, on hi havia la finca deCan Muntaner de Dalt que Eusebi Gell va comprar a Salvador Sam, marqusde Marianao, i la finca de Can Coll i Pujol, per a crear-hi una parc i unaurbanitzaci, s a dir, un barri residencial privat. El barri, que havia nascut el1864 al voltant dun santuari, esdevingu lloc de residncia de la classe altabarcelonina.

    La muntanya Pelada era un lloc on es feien dinars i berenars popularsmultitudinaris, mentre que el tur del Carmel, del qual formava part, eraaleshores un bosc. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Carmel es convert en

    un erm. A la Muntanya Pelada noms hi havia alguns garrofers, com el deltronc que encara es conserva per voluntat de Gaud al Viaducte del Mig. Shiplantaren pins i shi afegiren accies, palmeres, cedres, eucaliptus, xiprers,pltans, oms, pruners..., tamb matolls i plantes baixes com roman, ginesta,farigola, atzavares, altimires, evnims, datures, hibiscs, llorers, azalees, heures,buguenvllees i moltes altres. Algunes daquestes espcies tenen un valorsimblic, daltres medicinal, daltres defensiu i daltres ornamental.

    Fou construt entre 1900 i 1914. A partir del 1901 la labor principal consist aaplanar el terreny; no es va intervenir massa en el paisatge i es va respectarmolt la seva conservaci. Abans de 1903 estaven construts els pavellons

    dentrada, el barrat del carrer Olot, lescalinata principal, el refugi per a cotxesde cavalls i els quatre viaductes. Cap a 1906 sacaba la Casa Trias (obra deJ uli Batllevell) i del xalet pilot (obra de Francesc Berenguer), avui museu Gaud.De 1907-1908 s el temple-mercat i els seus plafons cermics (obra de J osepM J ujol) i la cisterna. Segurament daquest perode (i anterior a 1909) s elCalvari o Tres Creus. De 1913-1914 s lacabament del banc ondulat i el seurecobriment cermic, aix com les reformes de la masia (la casa Larrard de canMuntaner) on sinstallar, definitivament, la famlia Gell a partir de 1914.

    Est inspirat en els establiments anglesos densenyament (per aix la k dePark), amb els habitatges dels estudiants escampats en un parc particular i

    tancat. Per a Gaud es tractava duna colnia autnoma destudiosos quevolen viure en comunitat, per tamb, cadascun dells, en allament. Tambadopt com a model el Santuari dApollo a Delfos, paradigma de recinte sagratde lantiguitat.

    El conjunt havia de formar una figura de 7 costats, amb 7 portes, com lantigaTebes, amb 15 ha. parcellades en 60 triangles iguals; al centre de cadapropietat shi havia de construir una casa amb jard; nhavien de sortir un totalde 40, per a unes 400 persones.

    El volgu mantenir el Park inaccessible, com una illa, fins i tot als tramvieselctrics.

  • 7/29/2019 El Park Guell

    3/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 3

    Sign el contracte de compra el dia de Santa Marta, el 29 de juliol, una santaescollida, a lEdat Mitjana, patrona dels hostalers. Segons la llegenda, desprsde morir J ess, uns jueus prengueren Marta i els seus germans i elsabandonaren en una nau, que els dugu a les costes de Provena, on la noiafou atacada per un drac ferotge que, venut, sendugu lligat amb el cintur,

    cap a Tarasc. Aquesta relaci es veu subratllada pel fet que Gell va estudiara Nmes, ciutat que ostenta al seu escut un cocodril, o un drac, lligat a unapalmera.

    Conrad A. Kent i Dennis Prindle [(1992), Hacia la arquitectura de un Paraiso.Park Gell. Madrid. Hermann Blume ed. 176 pgs.] remarquen amb molt rigorla sntesi admirable destils arquitectnics, la devoci religiosa, lorgull nacional,laven tecnolgic i el sentit utpic de les belleses naturals del parc. El Parkuneix, doncs, naturalesa, urbanisme i arquitectura, i organitza una ciutat-jarden un terreny de molt de pendent i de constituci pissarrosa.

    Els objectius del Park Gell, que sindiquen expressament als contractes devenda de les parcelles, sn: la bellesa, lesbarjo, la higiene i la salubritat,avalats per la presncia del propi Eusebi Gell i la seva famlia al parc. Esprohibeix tot el que sigui contrari a aquests principis i sequipa la finca amb unainfrastructura no gens inferior a la ms exigent davui dia; fins i tot, compta ambla vigilncia permanent a crrec duna caserna de la gurdia civil, pagada pelpropi Gell.

    El Park hauria desdevenir una lgia, amb branca femenina, els membres de laqual practicarien la meditaci solitria a la seva cambra, i potser de tant en tanten una de les coves de la plaa. Es reunirien en assemblea al Temple, de caraa les imatges del Sol i de la Lluna, amb els objectes simblics prescrits pelritual el mall, el comps, lescaire, etc.-, i tamb la creu, vestits duniforme, unao dues vegades al mes, al capvespre; i per les dues grans festes anuals delssolsticis destiu i dhivern.

    Fou catalogat com a monument artstic el 1962 per lAjuntament de Barcelona;el 1969 lEstat espanyol el va declarar monument nacional; el 1984 la UNESCOca inclourel en el Patrimoni de la Humanitat.

  • 7/29/2019 El Park Guell

    4/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 4

  • 7/29/2019 El Park Guell

    5/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 5

    Porta principal

    Lentrada cal efectuar-la per la porta principal, al carrer dOlot, ja que es tractadun recorregut inicitic.

    A lesquerra, a un merlet del costatexterior de la muralla, trobem lesparaules ALABA / POR. Mirem dedesxifrar-ho.Es tracta dun anagrama: LABOR PAA isegons un manual de maoneria del1871 [Cassard, A (1871), Manual demasonera. Barcelona] P A Asignifica alberg -en angls lodge, s a

    dir, lgia.

    La lgia s el taller o temple on esreuneixen els germans maons peracomplir els seus treballs.Aix, el Park esdev lacollidora (persanta Marta) Casa de Labor.

    La muralla est ornadaamb unes frangesroges i blanques comles que emprava

    lantiga marina fencia[Rojo, E. (1997), ElPark Gell. Historia ysimbologa. Barcelona]Voldria significar que elPark s una nau o unailla, a la manera de lillaUtopia de Toms Moro,accessible noms permar.

  • 7/29/2019 El Park Guell

    6/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 6

    La K de Park dels 14 medallons del mursuggereix que es tracta dun parc alanglesa.

    Lestrella de cinc puntes a la P de Park,invertida, com un diable amb banyes, indicaque es tracta dun indret exotric, i la destrals smbol de treball, deLabor.

    Les accies que Gaud va fer plantar al carrer fan referncia a la iniciaci a lafamosa societat secreta.

    Els medallons en forma de vitola de cigar fanallusi als negocis del tabac dels Gell i elsComillas a Cuba i a Filipines.

    Dels sets portals previstos nomssen construren 3, dos als extremsdel mur ornat i un altre a la sevapart ms alta.

    El portal de lentrada principal maisarrib a realitzar.

    La reixa actual prov de la Casa

    Vicen.

  • 7/29/2019 El Park Guell

    7/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 7

    A cada banda de lentrada hi hauns pavellons i el mur exteriorsenrosca al voltant de cadascundells, com saprecia als plnols,tot formant dues serps

    enfrontades [Torii, Tokutoshi(1983), El mundo enigmtico deGaud. Madrid. Instituto deEspaa. 832 pgs.] com les queel du mercuri duia al caduceu,cosa que pot significar laneutralitzaci mtua dambduesforces, smbol, per tant, deprotecci, pau i salut.

    Lelefant

    Entrant pel carrer dOlot a mdreta hi ha la cotxera, per, pelseu format i textura, s unelefant, del que se li veuen elventre i les potes, perobservant-lo amb detenimenthom pot descobrir-lo la trompa ila cua i, amb una micadimaginaci, el seu caminarfeixuc.

  • 7/29/2019 El Park Guell

    8/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 8

    Aquesta cotxera ret homenatge a la

    cripta medieval de Sant Pere deRodes, que t una columna centralsimilar a aquesta, en forma de copa,constituda en arbre de la vida, aixcom un forat per mostrar que, perdins, s buida.

    Els pavellons

    El Park est ple dobres i figures de sentit catlic, manic i alqumic. El pavellde la dreta s la Casa de lalquimista, i el de lesquerra, el Forn amb la cpulaen forma dou i la xemeneia i, per damunt dambds, les sortides de fumsdolents a travs de les amanites.

    Els dos pavellons de lentradasn de parets massisses irstegues, com les de lacotxera, per les cobertes snde trencads de colors plcids i

    vistosos i tenen la forma dunasella de muntar elefants -msamples que les de cavalls- quepoden sostenir torres.

  • 7/29/2019 El Park Guell

    9/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 9

    Seguint amb el joc de lelefant,a linterior del pavell esquerra,on ara hi ha la llibreria, el

    sostre sembla un enormepaladar ondulat, propi de laboca dun elefant, i elsfinestrals semblen duesorellasses.

  • 7/29/2019 El Park Guell

    10/52

    Gaud: El Park Gell Resums-Adaptaci J oan Camps 10

    El pavell de la llibreria, la torre t la forma duna trompa delefant, com si sursal cim dun raig daigua, i mant una creu al capdamunt.

    La idea de lelefant prov de lexplicaci-llegenda de quan Gaud i J acintVerdaguer anaven a Montserrat, visitaren les Coves del Salnitre, de Collbat,on hi ha una roca que sassembla a un elefant i que Verdaguer cita a laLlegenda de Montserrat: ...de lelefant que duu una torre a lespatlla.

    Per a la seva construcci va fer servir materials i pintures corrents, i combinles tcniques tradicionals dels paletes amb les del prefabricat, mercs alempresa de ciments de Gell. El trencads recobreix amb una flexibilitatperfecta

Search related