TEXTOS HISTÒRICS I LINGÜÍSTICS

EL MARC LITERARI CULTE I POPULAR

Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua caste-

llana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y

disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el

cuydado.

Decreto de Nueva Planta (1716)

1

Context històric

L'11 de setembre de 1714, la ciutat de Barcelona va ser presa per les tropes borbòniques després de tretze mesos desetge, un fet que va significar, juntament amb la caiguda de la vila de Cardona una setmana després, l'episodifinal de la Guerra de Successió a la corona hispànica.

La Guerra de Successió no va ser, en clau catalana, una guerra a favor d'un rei austríac i en contra d'un reiborbònic, sinó que el motiu real dels catalans per prendre part activa en el conflicte, posicionant-se a favor de lesforces internacionals austriacistes, no va ser cap altre que la voluntat de preservar els costums, institucions, lleis illengua propis davant l'intent uniformitzador sota l'hegemonia castellana que representava l'opció borbònica.

Com a conseqüència del tràgic desenllaç de la Guerra de Successió, els decrets de Nova Planta van abolir lesinstitucions pròpies de cada un dels territoris de la corona d'Aragó (formada pels regnes d'Aragó, València,Mallorca i el principat de Catalunya) i van implantar una forma de govern uniforme i centralitzada sotal'hegemonia del regne de Castella.

El setge i la caiguda de Barcelona van implicar tota la ciutadania, sense distincions de classes ni estamentssocials, i el seu sacrifici i posterior esperit de superació transformarien la data de l'11 de setembre en un referent dela voluntat dels catalans de seguir existint com a realitat nacional.

14 anys separen aquestes dues lleis: el mateix rei, Felip V, aprovava les Constitucions de Catalunya i confirmavaque aquells drets no es podrien anul·lar ni modificar per la voluntat reial, sinó pels representants a les CortsGenerals. El Decret de Nova Planta anul·lava les Constitucions sense tenir en compte per res la clàusula que el reihi havia signat per defensar-les de si mateix i tot.

Departament de Llengua Catalana I LiteraturaI nstitut Jaume Vicens Vives, Girona

2

Textos històrics

Patiño, al seu informe al consell de Castella, ja descrivia com veia la situació abans de l'11 de setembre:

“[...] Son también apasionados â su Patria en tal exceso, que les hace trastornar el uso de la Razón en muchas

materias, y solamente hablan en su Lengua Materna, y ningún común hasta ahora escribía, sino es en Cata-

lán, sin practicarse el uso de la Lengua Española [...]”

Un grup de membres del Consejo de Castilla (1715) aconsellava que el Decret de Nova Planta establís:

“[...] que, en todas las escuelas de Primeras letras y de Grammática, no se permitan libros impresos en lengua

cathalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y excepcionalmente aprendan la Doctrina Cris-

tiana en nuestra lengua, que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado.”

L'article IV del Decreto de Nueva Planta y Audiencia de Catalunya advertía que “las causas de la Real

Audiencia se sustanciarán en lengua castellana”. Més interessant que el Decret resulta examinar la ideologia quees desprèn de les instruccions que en matèria lingüística eleva el fiscal José Rodrigo Villalpando als corregidorsdel principat el 29 de gener de 1716:

Lo sexto, se podría prevenir el cuidado de introducir la lengua castellana en aquel país. La importancia de

hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de

los príncipes o naciones, ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra

naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujeción obliga con la fuerza. Los efectos que de

esta uniformidad se siguen son muy beneficiosos, porque se facilita la comunicación y el comercio, se unen los

espíritus divididos o contrarios por los genios y se entienden y obedecen mejor las leyes y órdenes.

Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que

vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la nación como el de los ca-

talanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país, y por esto parece conveniente dar sobre esto

instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note

el cuidado.

El tractament fou el mateix per a valencians i balears, llevat dels menorquins que, durant els tres períodes de ladominació anglesa conservaren l'oficialitat del català i en feren un elevat conreu literari. Al Rosselló, eldesplaçament institucional i cultural del català pel francès s'havia iniciat jurídicament abans.

El Consejo de Castilla (1768):

“Sería preciso tanvién que la enseñanza de Primeras Letras, Latinidad y Retórica fuese en lengua española,

porque sin esto no puede hacerse general, como conviene a la mejor unión de todas las provincias de la

monarquía que es un punto esencial sobre que debe trabajar todo govierno, para que depuesto todo espíritu

provincial se subrogue el laudable de paria o nación.”

1 700 Carles I I mor sense descendència.1 707 2 5 d'abril, batalla d'Almansa, triomf dels felipistes (botiflers) sobre els austriacistes (maulets) valencians.

2 9 de juny, decret d'abolició dels Furs i annexió del Regne de València al de Castella.1 708 Els anglesos ocupen Menorca.1 71 3 Tractat d'Utrecht.1 71 4 1 1 de setembre, capitulació de Barcelona, que és ocupada per tropes castellanes i franceses.1 71 5-1 6 Decrets de Nova Planta: s'aboleixen les lleis, constitucions i institucions pròpies de Catalunya i de les

I lles.

3

Testimonis lingüístics

1 700 Lluís XI V de França ordena que al Rosselló lesactes notarials, les escriptures públiques, elsplets i les sentències es redactin en francès, so-ta pena d'invalidesa si es fan en català.

1 71 6 Reial Decret de 1 6 de gener de 1 71 6. Establi-ment i Nova Planta de la Reial Audiència de Ca-talunya. I nstrucció secreta d'algunes coses quehan de tenir presents els corregidors al Princi-pat de Catalunya per a l'exercici dels seus em-pleats.

1 738 Al Rosselló, el Conseil Souverain prohibeix alseclesiàstics que facin els llibres de registres encatalà.

1 755 Decret de visita del provincial dels Escolapis,pel qual es mana a tots els religiosos parlarnomés en castellà i llatí.

1 768 “Real Cédula para que en todo el Reyno se ac-tue y enseñe en lengua castellana”.

1 772 Es prohibeix el català als llibres de comptabili-tat.

1 773 S'imposa el castellà en els llibres de comptabili-tat.

1 778 Prohibició de predicar en català a la Seu de Ma-llorca.

1 794 La Convenció Nacional Francesa decreta l'ense-nyament generalitzat del francès.

1 799 Real Cédula que prohibeix “representar, cantar ibailar piezas que no fuesen en idioma castella-no”.

1 807 Repetició de la Real Cédula de 1 799.1 82 0 A partir d'aquest any, el procediment criminal

davant els tribunals només es segueix en cas-tellà.

1 82 5 Primer intent d'instituir l'ensenyament oficialuniforme en castellà: es prohibeix l'ús del catalàa les escoles.

1 82 8 El bisbe de Girona obliga a fer que els llibresparroquials s'editin només en castellà.

1 837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als in-fants que parlin català a l'escola.

1 838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris si-guin en català.

1 857 Ley Moyano d'I nstrucció Pública: l'única gramà-tica que pot ensenyar-se a les escoles és la cas-tellana, de coneixement obligatori .

1 862 Ley del Notariado que obliga a redactar les es-criptures en castellà i prohibeix els contractesen català.

1 867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin ex-clusivament “en los dialectos de las provinciasde España”.

1 870 Ley del Registro Civil, que prohibeix el català alregistre civil.

1 874 Nou reglament del notariat, que regula l'ús obli-gatori del castellà.

1 881 Llei d'enjudiciament civil: els processos noméses segueixen en castellà.

1 881 Missatge a la Reina Regent, on se li demana l'ofi-cialitat del català.

1 896 Es prohibeix parlar en català per telèfon.1 896 El diputat valencià Polo y Peyrolón, del partit

carlí, proposa al parlament que els mestres es-tatals coneguin, a més del castellà, les llengüespròpies de cada poble.

1 902 Decret del liberal Romanones que obliga a l'en-senyament del catecisme en castellà.

1 91 6 La Real Academia Española insta al govern per-què s'ensenyi el castellà pertot arreu, mentre laLliga demana l'oficialitat del català.

1 91 7 La Llei del Notariat torna a prohibir l'ús del ca-talà.

1 92 3 Circular obligant a l'ensenyament del castellà.1 92 4 Ordre prohibint ensenyar el català, ni que sigui

optativament.1 92 6 Decret contra els qui es neguin a utilitzar el cas-

tellà.1 92 6 Decret pel qual se sanciona l'ensenyament del

català amb el trasllat del mestre.1 92 8 El Vaticà, per pressió de l'estat, coŀlabora en la

política de repressió de la llengua catalana.1 936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el ca-

talà a les escoles i els comerços.1 938 Llei del 9 d'abril que deroga l'estatut de Catalu-

nya i prohibeix el català.1 939 I nici de la més dura repressió política contra el

català. Decrets, edictes i ordres per prohibirparlar o escriure en català a la ràdio, les esco-les, el cine, les fàbriques, el teatre, conferènci-es. . .

1 940 Circular per la qual es prohibeix l'ús públic delcatalà.

1 945 La Nueva Ley de Educación Primaria només per-met el castellà a l'escola.

1 950 Llei Deixonne a França, que permet l'ensenya-ment voluntari de les llengües regionals fora del'horari escolar.

1 956 El Reglament de presons estableix que “los co-municantes se expresarán en castellano”.

4

Romanç1: Bac de Roda

Ai, adéu, ciutat de Vic,          bé en mereixes ser cremada:s'hi és fet penjar un cavaller,          el més noble de la Plana,que per nom li diuen Bac,          al terme de Roda estava.(Valeu-nos, Mare de Déu,          la del Roser i del Carme,i sant Domingo gloriós,          que aquell dia l'agafaven).Diuen a en Bac que debaixi          que un seu amic lo demana.Tan prompte com va ser a baix,          fortament l'engarrotaveni amb la cua del cavall          ciutat de Vic lo portaven.Ja en varen fer una crida:          fusters i mestres de casesfessin unes forques noves          al cap de les Davallades.En responen los fusters          que no n'hi ha fusta obrada.En respon lo general:          -Espatllin algunes cases.-Espatllen molts candelers,          també les llànties de plata.Ja en varen fer unes crides          que tots los portals ne tànquien.Quan los portals són tancats,          lo perdó ja n'arribava.Ja l'en prenen i l'en lliguen          i a la força l'emportaven.Quan va ser dalt de la forca          ja va dir eixes paraules:-No em maten per ser traïdor          i tampoc per ser cap lladre,sinó perquè he volgut dir          que vísquia tota la Pàtria!-

Romanç: Bac de Roda

Marc literari popular

1 957 Prohibició d'incloure al Registre civil noms encatalà.

1 968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en ca-talà a l'Eurovisió.

1 970 Ley General de Educación, que permet l'ense-nyament optatiu del català.

1 973 L'Assemblea de Catalunya exigeix en un docu-ment públic l'ús oficial del català.

1 974 I nici de les campanyes de premsa en favor delsecessionisme lingüístic del País Valencià.

1 976 Apareix el diari Avui.1 978 Decret pel qual s'incorpora el català al sistema

d'ensenyament de Catalunya.1 979 Decrets pels quals s'incorporen “la llengua va-

lenciana” i el català “modalitat insular” als siste-mes d'ensenyament del País Valencià i les I lles.

1 979 Manifest de la revista Els Marges: “Una naciósense estat, un poble sense llengua”?

1 979-1 982 Campanyes de desestabilització lingüísticaal País Valencià.

1 980-1 991 Publicació del Diccionari etimològic icomplementari de la llengua catalana de JoanCoromines.

1 983 Llei de Normalització Lingüística a Catalunya.1 983 Comença a emetre TV3, televisió de Catalunya.1 983 El consell de Rectors de la Junta Nacional d'Uni-

versitats homologa el català, el català “modali-tat balear” i “l'idioma valencià”.

1 983 Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.1 986 Llei de Normalització Lingüística de les I lles

Balears.1 986 Llei de patents que exigeix el castellà a la docu-

mentació que es presenti .1 987 Sentència del Tribunal Supremo per la qual es li-

miten els drets en la lliure opció lingüística delsprofessors a la Universitat de València. Tambées posen traves legals i administratives a l'ex-tensió del valencià en l'ensenyament primari isecundari .

1 990 La Comunitat Europea reconeix el dret a deter-minats usos del català en les institucionscomunitàries.

1 992 Llei de reconeixement de l'autoritat lingüísticade l'I EC en l'àmbit del Principat.

5

A finals d'agost de 1705, el rei Carles III, l'Arxiduc, va desembarcar solemnement a Barcelona. Li van cantar unhimne, publicat en un full volander en forma de goigs, amb un vaixell en què onejava la bandera catalana alcapdamunt de l'arbre mestre. Es titulava: Cant dels Aucells quant arribaren los vaixells. I, en lletra més petita,Devant de Barcelona, y del desembarch de Carlos III (que Deu guarde) .

La comitiva reial va entrar a la ciutat pel portal de Sant Antoni enmig de gran expectació popular i va seguir elrecorregut de les grans solemnitats: carrer de l’Hospital, pla de la Boqueria, la Rambla fins Drassanes i davant delconvent de Sant Francesc on es comprometé a respectar les lleis i privilegis del país.

El cant dels ocells s’ha d’entendre com un dels cants de la nit de Nadal, segurament adequat a les llibertatsd’orgue o de música de la missa de matines, tot fent referència a la natura que aquella nit transforma l’hivern enprimavera, i fent aparèixer el cant de tots els ocells del bon temps que prenen ordenadament la paraula. Segonsuna tradició estesa per tot Europa, aquesta nit màgica les bèsties adquireixen la capacitat de parlar i de predir elfutur i la benaurança d’un nou temps que s’obre. A més, dins de les llibertats d’orgue a les esglésies, els assistentsfeien sonar reclams de tota classe d’ocells —els homes al cor o els nens al costat de l’altar—, fet que hauriapropiciat la cançó.

Per tant, no va ser cap atzar que en l’arribada de Carles III a Barcelona l’any 1705 es dictés una lloança debenvinguda precisament fent la paròdia o transformació de la cançó nadalenca dels ocells. D’aquesta maneras’indicava simbòlicament la nova etapa política i social que encetava la nova casa reial.

Font: Jaume Ayats, Recerca musicològica XI X, 2 009 (p. 2 38) : Les cançons dictades al segleXVI I i principis del XVI I I , Universitat Autònoma de Barcelona

Goig profà, Cant dels aucells quan arribarenlos vaxells devant de Barcelona, y deldesembarch de Carlos I I I (que Déu guarde)

6

Anònim (Catalunya?-sn1 705?) Biblioteca de Catalunya

Cantaven los aucellsquan veren los vaixellsdavant de Barcelona,i lo alegre Tordcantant deia a·n el Bord:—Tu eres la ponçonya—.

L’Àliga imperialva per l’aire volant,cantant amb melodial’alegria que causàquan lo rei va arribaen esta monarquia.

Cantava el Rossinyol:Avui deixo lo dol!—Respon la cadernera:Una passada vull ferpuig veig Carles Tercerque ja toca en terra.—

Cantava lo Pardal,jo veig un general,Jesús, i que noblesa;mai crec que se fos vist:jo crec que Jesucristlos dóna lleugeresa.

Cantava el Perdigot:—Tots vénen per lo Bordi lo marquès d’Aitona—.Lo Calandrer cantant diu:—Cuiteu, i tots veniu,i veureu la corona—.

Cantant los Cruixidellsi tots los Passarells:—Visca lo rei d’Espanya:Carles tercer és lo nom,és blanc com un Colomvingut de Alemanya.

—Sols no daria un soudel pobre duc d’Anjou—canta lo gran Canari—basta sols que sia crac,li varen fer gran nyacpuix lo tenim en dari—.

Cantava lo Verdum:—Duc d’Anjou has fet tum—Respon la noble Merla:—Mirau lo què ací duc,lo noble arxiducbonic com una perla—.

Cantava el Gafarró:—Per fer-te’n bell minyócriat amb gran criança:és bo com un Abel;jo crec que el rei del cello farà rei de França—.

Respon lo Esparver:—Jo també m’hi vull fera cantar alabances,i alegries tambédel rei Carlos tercer,vingut de la reina Anna—.

Lo Flaisà, amb son olor,cantava de tot corde Carles les grandeses.Després cantà l’Estornell:—Mireu que lindo i bellsos ulls són dos estrelles—.

Cantava lo Lluer:—Visca Carles Terceri lo duc de Savoia,i també el generald’Inglaterra i Portugalpuix nos han dat gran joia—.

Cantava lo Pinsà:Mireu lo catalàquin goig i alegriaté avui de son rei,puix veu que amb justa lleive per la monarquia—.

Los aucellets Bitxacscantaven en els cracs:—Se us acaben les glòriespuix veig que sens remeivosaltres i lo reitingau ja més victòries—.

Quan va eixir lo sol,cantà lo Oriol:—Los catalans que visquen!Puix que són bons cristians,sempre preguen als santsque els cracs d’Espanya isquen!—

Canta lo Cotoliu:—Ja el tenim dins lo niuel pobre rei de França—.Diu Bandosme per son torn:—Tots estan morts de son,me’n vaig amb ordenança—.

Cant dels aucells quan arribaren los vaxells ...

7

The battle ofAlmanzaW. H. Logan

Down by a chrystal river side,

I fell a weeping ;To see my brother soldie*r dear,

Upon the ground lie bleeding.

It was from the Castle ofVino,We marched on Easter Sunday ;

And the battle ofAlmanza,Was fought on Easter Monday.

Full twenty miles we marched that day,Without one drop ofwater ;

Till we poor souls were almost spent,Before the bloody slaughter.

Over the plain we marched along.

All in the line ofbattle ;To the beat ofdrums and colours flying,

And thundering cannons' rattle.Brave Gallaway, our General,

Cry'd, " Fight on ! while you may ;Fight on ! brave-hearted Englishmen,

You're one to five this day.

" Hold back ! nor make the first attack,

'Tis what they do desire :But when you see my sword I draw,

Let each platoon give fire."

The battle ofAlmanza

Romanç de cec: Quan el mal ve d'Almansa

Vicent Torrent (dins l'àlbum Quan el mal ve d'Almansa, del grup Al Tall)

Felip de Borbó iCarles d’Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixerles esperancesd’arrancar el poderals nobles senyorsi en poques setmanesel camí de València aplanaren;maulets i aliatsdominaren pobles i ciutats;d’una punta a l’altrael país va tornar a obrir les arquesper traure al carrerles senyeres contra el botifleri l’Arxiduc Carlesa la porta de Quart aclamareni ell feu juramentd’obedir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmenteguardeu memòria:el 25 d’abrilde 1707que trista batallava somoure la terra d’Almansa;l’exèrcit borbó

Va ser a la tardorde 1705que a Altea desembarcaBaptista Bassetcom a generalde l’exèrcit de Carles el d’Àustria.Entra en la Marinai passeja per pobles i vilesi en moltes comarquesals maulets va distribuint armesi donant raons,convencent a tots els llauradorsque l’Arxiduc Carlesha promés suspendre tributs i gravàmensi tot el paísli va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governantsde tota Europaes posen a l’aguaiti al plet s’aboquen,que està en discussióla corona dels regnes d’Espanyai els dos aspirantsuna guerra van a provocar,buscant aliancesamb altres estats dos exèrcits preparen,

Romanç de cec: Quan el mal ve d'Almansa

8

Au jovent, Via fora!

Anònim (dins l'àlbum Via fora, del grup Coses)

Au jovent, via fora!

Au, jovent, deixeu la feina,preparem-nos a sortir,esmolem de pressa l'einaper quan toquin a ferirPer donar lo crit d'alertala campana està amatent!i abans d'hora ja es despertadins del cor l'enardiment.Au, jovent!Via fora!Via fora, sometent!

Eixa gent entravessadaque ho té tot empudegat:eixa trepa ens ha robadanostra pau i llibertat.Mes ja els ve l'hora darrera,ja els arriba l'escarment;sortim tots a la cacerad'aquests llops sens planyiment.Au, jovent!Via fora!Via fora, sometent!

Nostres feixes adobadesamb afany hem conreatfins que, a còpia de suades,hi hem fet créixer el nostre blat.Aquell blat no és la vida,la família hi té el sostén,i aquells lladres, en partida,la collita ens van prenent.Au, jovent!Via fora!Via fora, sometent!

Au, jovent, deixeu la feina,preparem-nos a sortir,esmolem de pressa l'einaper quan toquin a ferir.Per donar lo crit d'alertala campana està amatent!i abans d'hora ja es despertadins del cor l'enardiment.Au, jovent!Via fora!Via fora, sometent!

Romanç de cec: Quan el mal ve d'Almansa

al de l’Àustria va vèncer d’un colpi sense defensesocuparen comarques senceres.Mal dia va nàixerqui ordenà destruccions i matances.Si el mal ve d’Almansaamb raó diuen que a tots alcança:no es pot oblidarque en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetretot el paísi va tractar els hòmensamb gran crueltat,pensà que era l’horad’augmentar el poder de la seua coronai sense tardançapromulgà el Decret de Nova Planta,pel qual suprimiales lleis i costums de la pràctica antigai ens va prohibirque parlàrem la llengua d’ací.Senyors i senyores,de la història us hem fet el reconte;si voleu seguir,en els llibres està tot escrit.

Panoràmica de la Batalla d'AlmansaS'hi distingeixen els quadres de coman-

dament borbònics, en primer terme, i lesformacions de terços a la plana.

Aquesta pintura forma part de la decoraciódel Congreso de los Diputados.

A la pàgina anterior, un fragment de labalada escrita per un capità de l'exèrcitanglès, testimoni directe de la derrota del'aliança austriacista.

9

El cant dels mauletsAl Tall

Eixiu tots de casa que la festa bull,feu dolços de nata i coques de brull.Polimenteu fustes, emblanquineu mursperquè Carles d’Àustria, ha jurat els Furs.

Enrrameu de murta, places i carrers,abastiu de piules, xavals i xiquets.Aclariu la gola, amb vi i moscatellque no hi ha qui pare, el pas dels maulets.

Vine Pilareta, que et pegue un sacsó,els peixos en l’aigua i els amos al clot,i si no l’empara, el Nostre Senyor,tallarem la cua, a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira, en mal dels mauletsvindran altres dies que bufe bon vent.Quant més curt ens lliguen, més perill tindran,passeu-me la bota, i segui tocant.

El cant dels Maulets

La difusió oral: noms, motius i refranys

El rebuig a l'ocupació borbònica es va manifestar en el llenguatge col· loquial, i es van difondremoltes expressions que continuen utilitzant-se: des d'expressions escatològiques a les que esrefereixen a episodis relacionats amb la guerra. Aquestes expressions van superar l'àmbit local enquè s'havien congriat per representar el malestar generalitzat de totes les poblacions.

Anar a can Felip

Les cases que no tenien aigua corrent no podien tenirlavabos. Tenien comuna, una fusta horitzontal per po-der-hi seure amb un forat al mig per fer-hi les necessi-tats. No era pas un lloc gaire net. No es visitava com araes fa amb els lavabos actuals.

"Anar a can Felip", homenatge als Borbons.

A can Coromines, del vàter en deien Can Felip, enhomenatge al rei borbó que va entrar a sang i foc perAlmansa fins a arribar a Barcelona. Una expressió endesús que encara avui sobreviu ocasionalment en algunsentorns i famílies. La tradició en l’ús del mot ha anatperdent-se, però “és sabut que en el primer terç delnostre segle (certament encara més tard) era molt viudonar a la latrina el nom de Can Felip, i fins es mos-traven les ganivetes fermades a la taula de les masiesamb el nom d’aquell botxí més sagrat”.

Joan Coromines, Una vida de llegenda

Anar a can Felip

Arbúcies, gent d'astúcies, mata valons a cop debastons.

Hi ha una dita popular que diu: “Arbúcies, gentd'astúcies, mata valons a cop de bastons”. Fa referènciaal que es coneix com al combat d'Arbúcies, que va tenirlloc el 14 de gener de 1714, una lluita entre el sometent

Arbúcies, gent d'astúcies, mata valons acop de bastons

armat d'Arbúcies, amb l'ajuda del sometent de SantHilari, Viladrau i Espinelves, i els regiments de valons,que va acabar amb més de 500 borbons morts. Percommemorar la fita històrica, l'Ajuntament d'Arbúciesi el Museu Etnològic del Montseny, amb la col·labora-ció de la Direcció General de Cultura Popular, vanpresentar al museu el quart número de la col·leccióContes del Montseny: El combat d'Arbúcies. Arbúciesgent d'astúcies, mata valons..., amb la presència delsseus autors, Daniel Martí i Francesc Riart. A més, unacomissió formada per l'Ajuntament, el museu, histo-riadors locals i gestors culturals han dissenyat actes decelebració que es duran a terme fins a l'Onze desetembre de 2014.

A partir de fonts notarials sabem que el setembre del1713 el general Bracamonte va acampar el seu regimenta Arbúcies i que quan va marxar cap a Vic va fer malbécollites i fruiters, es va emportar els raïms de les vinyes iva saquejar masos, on va robar totes les reserves de blat.Quan els regiments de valons, en trànsit cap a Vic, vanarribar-hi el 13 de gener de 1714 amb 800 homes i 150cavalls, les tropes borbòniques van sotmetre a abusos iexcessos la població, i els vilatans es van organitzar.Després de sis hores de combat, el sometent d'Arbúciesi els de les poblacions veïnes van derrotar i pràcti-cament aniquilar els dos regiments de soldats i oficialsde l'exèrcit borbònic.

En el logotip del combat d'Arbúcies s'hi pot veure un

1 0

Socarrats

A Xàtiva es diuen Socarrats perquè el 1707 Felip V vacremar la ciutat per ser partidària de la casa Àustria enla guerra de Successió. Per socarrats és com es coneixenpopularment els veïns i naturals de Xàtiva (La Costera),per haver estat cremada durant la guerra de Successió.De fet, a Xàtiva tenen un retrat de Felip V penjat al re-vés al Museu de l'Almodí. Darrerament, però, aquestmalnom ha començat a fer-se servir per fer referènciaa tots els pobles que patiren la repressió borbònica i,per extensió a tots els catalans. Així a banda de les As-sociacions Colla la Socarrada de dolçainers de Xàtiva, ola Colla Castellera Socarrats, també de Xàtiva. Al seucostat, n'han sorgit d'altres, com l'Associació CulturalSocarrats de Vila-real.

També recentment, s'ha proposat l'agermanament deXàtiva i Lleida, les dues ciutats més importants delsPaïsos Catalans que foren incendiades.

grup de Miquelets amb els fusells, i de forma destacadael 1714 associat a Arbúcies i al combat. Els actes tenen elreconeixement de la comissió oficial del Tricentenarique organitza la Generalitat.

Botiflers

Els austriacistes anomenaven amb aquest motiu elspartidaris de Felip V durant la guerra de Successió.Quant a l'etimologia de la paraula, es suposa que pro-cedeix de l'expressió "Beauté fleur", la bella flor. Estracta de la flor de lis, que acompanya l'escut d'armesdel llinatge borbònic.

Botiflers

Els catalans, de les pedres en fan pans

Té el seu origen precisament en l’etapa posterior a laderrota de 1714, quan els pagesos es van dedicar a treba-llar intensament unes terres especialment dures. Es va-ren empassar l’orgull ferit i calmaven la gana cultivantunes terres poc fèrtils. Perquè, efectivament, la naturano ha estat gaire generosa amb Catalunya.

Els catalans, de les pedres en fan pans

Maulets

El terme es refereix als partidaris de l'Arxiduc Carlesd'Àustria durant la guerra de Successió, principalmentels camperols. Sembla que el nom procedeix de l'àrabmaula, que significa esclau, o persona de classe socialbaixa.

Maulets

Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança

A la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropesde Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les del'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra deSuccessió Espanyola. Això comportarà que Castellaocupi el Regne de València per dret de conquesta, i aixíaquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i lisón imposats els Decrets de Nova Planta.

Quan el mal ve d'Almansa, a totsalcança

Sant Pol, quina hora és?

Expliquen l'origen d'aquest mal costum en el fetsegüent: Durant la guerra de Successió els pobles deMarina foren en general defensors dels drets de la terrai de l'Arxiduc. Un dia que passaven les tropes de Felip Vper aquell terme, a Sant Pol alçaren el sometent, cosaque els valgué veure destruïdes les seves cases i esmico-lades i foses les campanes del rellotge del Comú, amb

Sant Pol, quina hora és?

prohibició de restaurar-lo. Després als castellans victo-riosos (amb l'ajut dels gavatxos) els ha anat minvant labravesa, i ara ja els santpolencs tenen rellotge, peròencara els botiflers castellans s'acullen a l'ominós re-cord, que és un ver joiell pels bons catalans de Marina.

La dita no està exempta de llegenda. Altres versionsconten que prové d'una burla que els botiflers feien alshabitants de Sant Pol perquè hi havia hagut un rellot-ge de sol amb visera de teules que no marcava horesperquè quedava a l'ombra: els soldats felipistes havienenrunat les cases de la població, Felip V impedí que lesreconstruissin obligant els habitants a viure refugiatssota mantes i veles; i com a reble, no tenien rellotge.

Socarrats

1 1

El fossar de les moreresFrederic Soler

Al fossar de les moreresno s'hi enterra cap traïdor;fins perdent nostres banderesserà l'urna de l'honor.Així mestre Jordi, un diacavant, deia en lo fossar,quan Barcelona sentiaque l'anaven a esfondrar.La batien bronze i ferrodels canons de Felip Quint.Ell los mata i jo els enterro -lo fosser deia, enfondint.Quin vellet lo fosser Jordi!Jo l'havia conegut;no hi ha pas qui se'n recordique no el plori condolgut.Havia passat la vidamirant la mort fit a fit,i era una ànima entendrida;no l'havia això endurit.Era vell: mes ningú ho veiaveient-lo al fossar, cavant;aquell pit que tot és teiaquan és sec no aguanta tant.Son dol no el feia commoure,i, l'aliè, el veia patint;era un cor dur com un roureque sentia com un nin.Sempre al fossar anavaa cavar amb un nét seu;si ell lo seu magall portava,- Jo - el nin deia - porto el meu! -I cavant ambdós alhora,i fent fosses al fossar,sempre dels morts a la vorasels sentia mormolar:- Al fossar de les moreresno s'hi enterra cap traïdor;fins perdent nostres banderesserà l'urna de l'honor.Molts jorns feia que, sitiadala ciutat pels de Verwick,amb l'ànima trasbalsadalo vell cavava amb fatic.Los fossars de Barcelonas'omplien de gom a gom.Pel tros d'or d'una corona,si se'n gastava de plom!

El Fossar de les moreresSoneto

Manuel Mas i Soldevila (Barcelona? - 1 748)

A Barcelona, sitiada en lo any 1713 per las armes de nostre rei y senyorFelip de Borbon per qui havíen comensat las tres flors de liz el centro del'escut de las armes de España, y a estas ajudades al gran socorro de las deFransa, rendida en lo añy de 1714.

Nostres antigues cartes rubricadesamb tanta sang, comprades ab la vida,entenent que de Utrecht en la partidaforen, si s'entaularen, barrejades.

Barcelona per si les ha entaulades,a Déu i a la ventura reduïda;arma son joc i luego se li envidaper un tahur de flors que a Espanya ha dades.

Lo resto, ab tretze, Barcelona llança;més com a un trist catorze que li cau,son rei no acut per guerra ni per pau

y al tahur ab espases acut a França.Perd lo joc, perd quan té, perd l'esperança,que és lo que, de jugar ses armes, trau.

Soneto

Marc literari culte

1 2

Felip V, caricaturitzat enuna il· lustració d'un romançde cec del segle XVI I I

Mestre Jordi, que això veia,cavant deia en al seu nét:- Felip Quint que tant se'n reiavet aquí què n'haurà tret:rius de sang i un munt de ruïnesper pujar al trono reial.Ni essent d'or i pedres fines,val un ceptre que tant val?I així dient, lo vell plorava,i ofegava amb lo seu ploruna pena que el matavai li trossejava el cor.Tenia un fill, que era pared'aquell nin que li era nét,i li enrogia la caraQue aquell fill... taca afrentosa!no tenint la pàtria en res,va abandonar fill i esposai va vendre's al francès.Compteu, doncs, si del vell Jordino fóra amargant lo plor;no hi ha pas qui se'n recordi,que no el planyi amb tot lo cor.Ell lleial a Catalunya,i el seu fill tan criminal...!Qui, si té bon cor allunyaaquest pensament mortal?Per ço el pobre vell ploravacom si cavés lo clot seu,i tot cvavant, mormolava:- Si sigués... no ho voldrà Déu!Al fossar de les moreresno s'hi enterra cap traïdor;fins perdent nostres banderesserà l'urna de l'honor.Cava el pobre vell la terraamb l'ajuda del seu nét.Fa ja avui tres jorns que enterra;tants de morts li duu la guerraque són pocs los clots que ha fet.De trenc d'alba a la vesprada,de la nit al dematí,los morts li van com riuadai ell obre pas amb l'aixadaa aquell riu que no té fi.- Bé en tenim, fill meu, de feina!- Oh, mon avi, aqueixa rai!Mentre no torni a la beina

l'arma del soldat, nostra einano espereu que pari mai.- Mes, al fossar - respon l'avi -no hi hem d'enterrar ningúque a la pàtria faci agravi.Que cap traïdor se n'abali!Si jo em moro pensa-hi tu.Conec bé de quina bandasón los morts que van venintal fossar a esperar tanda.No en vull cap dels que comandalo botxí de Felip Quint,Ja hi ha un clot fet per aqueixosfora el marge del fossar;traïdors amb traïdors mateixos.Així els vils tindran esqueixosper plantar i replantar.I, així dient, lo nét i l'avianaven clots enfondint,mentre obrint tot just lo llavi,com si dir-ho fos agravi,seguien, baix, repetint:- Al fossar de les moreresno s'hi enterra cap traïdor,fins perdent nostres banderesserà l'urna de l'honor.Ai, pobreta Barcelona,Felip Quint l'assalt et dónai t'ofega amb sa coronaapressant ton fi mortal.Mes tots fills per ço no afluixeni combaten sempre forts,i en los murs que, caient cruixen,entre rius de sang que els ruixen,s'alcen altres murs de morts,i a rengleres, a rengleres,los van portant a enterraral fossar de les moreresentre fum i polsegueresi un retrò que fa esglaiar.Barrejats en un munt cauenlos d'un i d'altre cantó,i encara quan morts ja jauensembla que en combatre es plauenlo lleial amb lo traïdor!De sobte, l'avi es fa enrereen mirar un mort que han dut,i el nin, en veure qui era,

tant és que s'esparvera,que, de l'esglai, resta mut;contemplant-se'l, nét i avis'estan al mig del fossarsens obrir per res lo llavi;a tots dos los sembla agravilo mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny,encara la canonada,fent núvols de fum, retrunyi el vell veu l'eina mulladade sang de son fill, al puny.- Oh - al fi esclata, amb foc que llançapels ulls la ira del cor seu -Mira'l, Déu n'ha pres venjançaDuu el vestit de l'host de França...i és lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,diu tot d'una al nin que plora:- Lo seu crim dels bons l'allunya,fou traïdor a Catalunya.- A on l'enterrem? - A fora.Al fossar de les moreresno s'hi enterra cap traïdor;fins perdent nostres banderesserà l'urna de l'honor.

El Fossar de les moreres

1 3

Goig en llaor de Felip V1, inventor del número cent

Coses, Ara és demàOremus, Filipus quintus magnus regis, estrafalarium inventorum numerus centis; lladregorum libertatisCatalunyam, agraïtus catalanis te salutan e in comunis, amén.

Vós que en coses excusadesmostràreu tan bell instint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Vinguéreu a nostra terraper la vostra voluntat...després de deu anys de guerraque empobrí aquest Principat,i puix que quaranta anyadesus estiguérem patint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

A Catalunya invadireuamb la vostra innoble genti de seguida abolireuel digne Consell de Cent.I si tan bones pensadeshavíeu d'anar tenint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Complint la vostra promesade respectar els catalans,féreu perseguir amb vilesaels més nobles i més sants.Ja que tantes xerranadesvostre cor anà produint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Per por que us déssim penasi ens volíem sublevar,ens féreu lligar amb cadenesla ganiveta del pa.I puix règies bufetadesens donàreu tan sovint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Exercint vostre tutelad'un modo vil i ominós,féreu fer la Ciutadelladestruint un barri hermós.Si vostres animaladestinguérem d'anar sofrint,

guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Mentre vilment robàveul'últim raig de llibertat,per decret ens imposàveul'impost de paper sellat.I doncs tantes sotragadesel poble anava sentint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Desitjós de demostrar-nosla vostra intenció rastrera,vàreu decidir imposar-nosuna llengua forastera.Si aquestes incidènciesles anàveu repetint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

La moneda catalanavàreu ordenar abolir,i la Honorata campanaens manàreu destruir.Ja que idees tan migradessempre anàveu concebint

guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

De vostres instints malignesdonàveu fe constantment,de cent impostos indignesens en fèieu ric present.I si amb fetes tan malvadesus anàreu envilint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Prenguéreu títols i videsde nostres preuats barons,declaràreu abolidesles nostres institucions.I puix tantes marranadesvàrem anar sostenint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Per últim la providènciade vós ens volgué lliurar,i amb santa condescendènciael coll us va fer torçar.Per les festes esmentadesel poble us anà maleint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Per l'honor a la memòriade vostre nom tan clementse us ha fet passar a la història,i a més al número cent.I puix honres tan preuadesus va el poble concedint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

TORNADAJa que vau deixar implantadestals mostres de vostre instint,guardeu-nos de raconades,oh, magnànim Felip Quint!

Goigs en llaor de Felip V, inventor del número cent

Retrat de Felip V tal com espresenta al museu de Xàtiva

1 4

1 . Felip I V d'Aragó i V de Castella, o senzillament Felip d'Anjou (Versalles, França 1 9 de desembre de 1 683 -Madrid, Espanya 9 de juliol de 1 746) fou el rei d'Espanya (1 700-1 746) , rei de Nàpols (1 700-1 707) , rei deSicília (1 700-1 71 3) i duc de Milà (1 700-1 706) .Amb el seu nomenament com a rei d'Espanya a la mort de Carles I I va esdevenir el primer rei de la dinastiaBorbó al tron del Regne d'Espanya i va instaurar el centralisme, a l'estil de l'absolutisme borbònic instaurat aFrança.

2 . Trastorn causat pels aliments que s’han encallat en un indret de l’aparell digestiu.3. Que mostra grandesa d’ànim.4. Xarranades, xarrinades, xarrines, mots derivats del verb “xarrar”. Es diu de qui fa les coses de paraula, de

llengua, no de fets.5. Menyspreable pels seus baixos sentiments o capteniments.6. Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Manifestar desaprovació vers una persona o un fet.7. El paper segellat és un tipus especial de paper que conté un impost de timbre, i que és exigit, en certs

països, per a efectuar tràmits judicials o administratius.8. Acció pròpia d’una persona porca.9. Previsió i cura que Déu té de les seves criatures.1 0. Dignar-se a consentir alguna cosa a algú, prestar-se a.1 1 . Disposició a perdonar, a disminuir la pena, a moderar el rigor de la justícia. (Felip: el que estima els cavalls)

1 5

Decapitació XIIPere Quart

Mort esclava!Ocell engabiaten gàbia secular. Ocell nostrat,orb, eixalat,vermell de sang i de vergonya.No serem pas relapses!L'atàvic escarmentens servirà tostemps.Ocell refet, canta, cínic, avuila llibertat decapitada

Decapitació XII

Lo cap del general Moragues

Àngel Guimerà

Viatger, vingues d'on vinguessi tens lo cor honratflecta els genolls i prega,com fill davant lo capdel pros Josep Moragues,lo nostre general.

Lo cap del general Moragues

La flor de lis, el símbol de la monarquia francesa bor-bonica, anomenada com a beau fleur dóna el motiu debotifler: els partidaris del francès Felip V.

L'àguila representava l'aliança dels partidaris de Car-les, dels Àustries. Eren els aguilots que s'enfrontavenals botiflers.

1 6

La campana de Sant HonoratJosep Maria de Sagarra

Quan s’anava escolant nostra ciutatdins del setembre de la mala anyada,la campana de Sant Honorat,a dalt del campanar a cada estrebadamovia el seu batall desesperat.I quan la llengua de la nostra gentanava renegada d’odi i de gana,quan s’esberlava el pit d’algun valent,la llengua de metall de la campanarepicava i cridava a sometent.I quan el conseller de la ciutatalçava al cel l’espasa i la bandera,ja el llop amb la casaca de soldati el lladre de la terra forasteraens ho deixava tot esmicolat,feia un so ronc com un grinyol de ferala campana de Sant Honorat.I després, quan vingué la mala niti s’ensorrà per sempre aquell delit,i era nostra florida ciutadanacementiri, misèria i cos podrit,pell que tremola i llavi que demana,amb un plorar de ràbia i de despitplorava la campana.Quatre anys més tard, diuen que el rei prudentféu despenjar aquella campana altiva,perquè havia tocat a sometentamb la veu una mica massa viva.La varen dur entre brases i carbons,somicant digué adéu a les germanes;i la van fondre sense més raons,i del metall en varen fer canonsper ofegar la veu de les campanes.

I ara, Déu sap el temps que s’ha escolatdes del setembre de la mala anyada,des del rei que escanyant la llibertatamb la mà va deixar-nos profanadala campana de Sant Honorat.Però poc es pensava el rei valent,amb tanta voluntat i amb tanta fúria,que campana que toca a sometentel foc no li fa injúria.Que si aixeca la força i el punyali l’ungla de les bèsties s’encomana,a la campana no li fa cap mal,perquè el so de la campana és immortal,i encara sona la campana.Encara sona; hi ha qui no la sent,qui té l’orella molt rasposa,qui l’aparta com un mal pensament,però encara repica a sometentnostra campana fosa.Vosaltres, gent de bona voluntat,catalans de tota hora,¿no sentiu, caminant dins la ciutat,la campana de Sant Honorat?¿No la sentiu com plora?Escolteu, escolteu quin so més fi—no és el cor que us enganya—tant si seguiu les mentes del camícom si palpeu el cor de la muntanya;tant si aneu amb la rella dins les mans,tant si el rem us fadiga i us aplana,si sou pobres, cridaires o bergants,fills de lluita, o de calma casolana,tant se val!, que si sou catalanshi ha alguna cosa que us farà germans,aquest so i aquest plor de la campana!La varen despenjar de vora el cel,encara més amunt ara repica,ni grapa de botxí ni foc cruelde mal no poden fer-n’hi gens ni mica.Canons i lleis i forques, això rai!Se’ns menjaran segons la seva gana,però ningú pot ofegar-nos maila Veu de la Campana.

La campana de Sant Honorat

1 7

Hoy que Gerona a Maria (1710)Fons de la Biblioteca de Catalunya

Oy que Gerona a Mariala consagra fiesta realen créditos de amor lealserá de Carlos el día.Estrivillo:Pues leales corazonesen generosa lidpor dar aclamacionesa Carlos competís dezidlas razones la gloria altade tan noble aplauso oidque ya el clarin empiezacon singular destrezaa aplaudir la grandezade gloria tan felizoid las dulces suspensionesde las aclamacionesque exaltan los blazonesde un Monarca feliz.Si, si, siQue un resumen de regiosprimores y todas las graciasCarlos tiene en si.Si, si, si.Leyes, luzes, astros y milagros mil.Coplas:Si las leyes tan claro disponenque escluyen de España la francesa lizbien se ve que las leyes declaranRey de toda España a Carlos feliz.Si, si, si.Porque a Carlos tercero le viene por raizde España, siendo de Austria su madre emperatriz.Si, si, si.En los astros suceso se ha vistoque desde Josue no se ha oido dezirpues si allá paró el Sol su carrerapor Carlos se ha visto parar por luzir.pues si Carlos tercero vio Valencia rendirquiso el Sol de contento pararse por luzir.Si, si, si.

Si fue Carlos pues tan dezeadoque Cielos y tierra todo era gemirqual Moyses embiado de los cielosfue Carlos Tercero por nos redimir.Si, si, si.Pues en Carlos tercero tuvo la pena finla Libertad principio en todo este paiz.Si, si, si.A las luzes de estrella unos Magossu Rey adoraron por verla luzirpues si luzes nos lo manifiestanque es Carlos Rey nuestro habré de dezir.Si, si, si.Pues Carlos sin duda antes ya de venirnuevas constelaciones se vieron ya luzir.Si, si, si.Si milagros referir quisierafaltara la tinta por tantos escrivirque si solo un portento no bastaa Carlos le aclaman prodigios sin fin.Si, si, si.O Vicente Patron soberanoestos obsequios benigno admitidy pues todos humildes hos ruegana Carlos tercero amparad y assistid.Si, si, si.Y vos Carlos tercero tres mil años vividque todos os veamos coronado en MadridSi, si, si.Ya ciñendo triunfantes laurelesde Carlos Augusto la espada feliza su filo radiante sugeta impulsoenemigo sangriento en la lid.Si, si, si.Logre Carlos Tercero mil gloriasy al luzir de nuevo Sol de Austriabrille con luzes mil.Si, si, si.Anegadas las vidas que rindeen golfos mortales de vivo carminlogre Carlos lo mas al triunfar

D'aguilot a botifler, o girar-se la camisa i rendir-se al pastorDes de la catedral de Girona, Josep Gaz (1656-1713) escrivia la música d'aquests villancets. Al primer s'auguraval'ascens a la corona espanyola de l'Arxiduc Carles, qui hauria de ser Carles III, per davant del pretendent de lacasa francesa i els partidaris filipistes, els de la francesa liz (Girona s'havia declarat austriacista el 1705 i el seubisbe abandonava la ciutat).

A Venid mortales, probablement per a satisfacció del bisbe -filipista declarat- que havia retornat a la ciutat, eltext exalça a la fi l'adscripció botiflera del bisbe (ara pastor d'un ramat de seglars i clergues del pessebre).

1 8

Venid mortales

Fons de la Biblioteca de Catalunya

Villancico

Venid mortales,venid y corred.Venid zagalestodos los lealesvenid y corred,que vereis los cieloshermosos y belloscon tranquilidad,pues ya los prodigios soncomo se han vistopor fidelidad.Vaya de fiesta,vaya de gala,que el Pastorya ha vueltocon lustre rebañyo.Alabricias pido de vertan lustre mayoral,pues que su ausenciavuelva a dar remediopor el bien real.

Venid mortales (1711)Hoy que Gerona a Maria (1710)

y sus enemigos lo mas al morirSi, si, si.Y gozen las españas dominio tan felizdel Marte mas gallardodel mas bello Adalid.Si, si, si.Quando a Carlos auxilian los Cielosquien contra su Espada podra competir?que del Cielo no logre escarmentosa cuyos estragos se deva rendir.Si, si, si.Pues la fatal degracia devia ya advertiral enemigo campo de su estrago infeliz.Si, si, si.Victoriosa su planta sugetaa impulso vizarro enemiga cervizinfluiendo con echos eroicossu brazo el vencer y su espada el herir.Si, si, si.Diga sacra la fama sus triunfosy el clarin de sus aplausosllene el ultimo confin.Si, si, si.La Justicia que a Carlos assistele rinde en trofeos glorias mil a milcon que postra avassalla y humilladiziendo su fama vine vi y venci.Si, si, si.Con que logra triumfante coronarse felizdel Laurel victorioso a pesar de la Lis.Si, si, si.O Maria Virgen soberanaestos obsequios benigna admitidy pues todos humildes os ruegana Carlos tercero amparad y assistid.Si, si, si.y vos Carlos tercero para siempre vividque todos os veamos coronado en Madrid.Si, si, si.

Coplas1. Señor ilustrísimocon afectos buenossiendo butiflerosaquí cantaremos.2. Alegrese el Orbepues ha vuelto el soldesde su ocasoa su arrebol.3 Vengan las ovejasá ver su pastorpor que de su ausenciase logra el favor4- Alegresse el cleroy los secularesque las turbulenciasya son claridades5- Nobles ciudadanoslos que buenos soisdigais que Phelipeviva el de Bourbon.6- Pues de Lealtadhas sido el exemplomereces el premioPadre y Pastor nuestro.

1 9

Lliures o morts

Jaume Clotet i David de Montserrat

Entrat el segle XVIII, Ermengol Amill, mestre d’escola, s'implica de gairell a la Guerra de Successió. Ambl'únic objectiu de viure tranquil·lament amb la seva família a l'Empordà després d'abandonar el seu Pirineunatal, un gir inesperat en el seu destí el duu a lluitar sense descans per defensar a ultrança la nació catalanaabandonada a la seva dissort. Amill encarna amb la seva resistència la peça d'escacs en què s'ha convertit Catalu-nya en el gran tauler europeu.

Amb la Guerra de Successió com a escenari de fons, amor, venjança, traïció, hipocresia, desconsol, coratge iamistat conviuen entre la vida d'aquest heroi involuntari i l'alta política que remou els fonaments del VellContinent. La narració, recolzada sobre una gran quantitat d'informació rigorosament històrica, passa delscamps de batalla a les cancelleries europees per oferir els dos punts de vista d'aquesta història: el d'un home enuna Catalunya que descobreix d'una manera lacerant que quan no hi ha amics ni enemics sinó interessos, lallibertat té un preu; i el dels grans poders que acabaran decidint el futur d'Europa i les seves nacions.

Resum (extret del web www.lliuresomorts.cat/novel-la)

Lliures o morts

Teatre

Els fets i els herois de la Guerra de Successió apareixen també rememorats a les obres de teatre de la Renaixença.Una de les primeres peces publicades va ser Lo Conseller en cap, ó sea sitio y rendición de Barcelona en tiempo de

Felipe V (1848), de Josep Pers i Ricart. Un quefe de la coronela (1867), d'Antoni Ferrer i Codina. Bac de Roda

(1868), de Francesc Pelai Briz, o Les dues nobleses (1868), de Ramon Bordas.

El 1882, s'havia popularitzat el monòleg Mestre Oleguer d'Àngel Guimerà, peça teatral que té com a rerefons laconquesta de Barcelona per part de les tropes de Felip V. També, del mateix autor cal remarcar el drama JoanDalla, escenificació de l'11 de setembre de 1714, en què s'insisteix en la impossibilitat de convivència entrecatalans i castellans. L'obra fou prohibida abans d'estrenar-se, el gener de 1921.

Narrativa: novel·la històrica

2 0

Trilogia 1 71 4

Alfred Bosch

1714. Set de rei, 1714, Sota la pell del diable i 1714. Toc de vespres formen la trilogia d’Alfred Bosch sobre l’11 desetembre. L’últim llibre d’aquesta trilogia tracta sobre els fets històrics dramàtics que van sacsejar Catalunyal’any 1714. Mentre espera que neixi el seu primer fill a Barcelona, l’antic agent de la corona anglesa John Sinclaires veurà arrossegat per la força d’uns esdeveniments que desembocaran en la caiguda de la ciutat i el final de lesllibertats catalanes. Quan tot un poble intenta renéixer de les seves cendres, la tragèdia viscuda canviarà radical-ment l’existència.

Resum (basat en el web http://www.xtec.cat/~jducros/Alfred%2 0Bosch.html)

1 71 4

Jordi Sierra

L’11 de setembre és una data assenyalada. Pocs països del món celebren la seva Diada commemorant una derro-ta. I el nostre n’és un. La defensa de Barcelona el 1714 contra les tropes borbòniques fou cantada i glossada arreud’Europa, però també fou el preludi d’una nova situació: la dels vençuts.

Jordi Sierra i Fabra recita un poema patriòtic recordant aquella guerra i fent memòria del que som. I IgnasiBlanch, amb el seu estil personal, la il·lustra per traslladar la força de la paraula al lector. Un regal en tots elssentits.

Resum(extretde:http://www.grec.cat/agora/out_fonsl.pgm?model= galera/ressenyanova.htm&ean= 978842 46482 51 )

1714

Victus

Albert Sánchez Piñol

Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona.També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que esconverteix en un geni de l’enginyeria militar.

(...)

Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de lahistòria, des de la figura immensa d’en Villarroel, el general que fa defensar la capital catalana amb llàgrimes alsulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l’altre de les muralles.

Resum (extret i extractat de la contraportada del llibre)

Trilogia 1714

Victus

Cicatrius de 1 71 4

Andreu Martín

El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horrorla bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», Bernat noentén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir ésde botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passainformació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.

Resum (extret i retallat de www.bromera.com)

Cicatrius de 1714

2 1

Auca d'en Bac de Roda (1 658-1 71 3)Patriota català, austricista i vigatà      

A Roda, al peu de la Planasona alegre la campana,perquè han dut a batejarel nen Francesc Macià.Un nadó viu i despert,fill d’Escolàstica Ambert.El seu pare és traginer,tot un home del terrer.Sa mare, que és vigatana,va a mercat cada setmana.De petit, a cor què vols,tresca en Bac pels corriols.Amb catorze anys, decidit,accepta de ser el marit,... enamorat i manyac,de la pubilla del Bac.D’aquí, és d’on li ve el nomamb què el designa tothom.A la Guerra dels Nou Anyss’allista amb uns quants companys.De voluntari fent gala,es presenta al veguer Sala.En defensa dels pagesos,vol lluitar contra el francesos,... que envaeixen Catalunya.Per tal causa l’arma empunya.Capità de fusellers,serà perquè és dels primers.Per Olot i la Garrotxa,lluita valent i ferotge.I fa caure presonerun general brigadier,. ... que mor a Castellfollitdesprés d’haver estat ferit.El marquès de Gastañaga,el virrei, fins l’afalaga.Com que en Bac ha estat fidel,ascendeix a coronel.S’acaba la guerra amb Françai al seu mas ara descansa.Fins que l’any 1705novament s’enfila al ring.Se’n va a Sant Sabastiàperquè el pacte hi vol signar,... que du a Gènova en Peguera,austricista de primera,  ... i un cop signa Mitford Croweens comença l’enrenou.

Auca de Bac de Roda (1658-1713)Auca de la Guerra de Successió (1 705-1 71 4)

Aquesta auca l’hem dictada,perquè no oblidi la gentel camí, la carrerada,de la història que anem fent.A finals de 1700mor el rei Carles IIi tenim dos pretendentsque es discuteixen l’escon:Carles d’Àustria, l’Arxiduc,i Felip V, el Borbó,per nosaltres malastruc,perquè ens xafa la nació.Dos models, dues Espanyes,aquest segle entren en joc.Uns encara en portem banyesque voldríem llançar al foc.L’absolutisme reiali la política hostilfan que hi hagi tal sidral,que ens du a la guerra civil.Els maulets alcen la llebrea Dènia, i els vigatans,tocats també per la febre,esveren els catalans.A Gènova, amb Anglaterra,un pacte van a signar,amb què declaren la guerraal pretendent castellà.Desembarca a Barcelona,l’arxiduc Carles III,es posa bé la coronai es passeja pel carrer.Responen els castellansamb ànsies d’ocupació,i ataquen bel·ligerantsla Corona d’Aragó.Posen setge a Barcelonal’abril de 1706;la cosa no els surt rodonai el Borbó es fa fonedís.Fins que l’any 1707els exèrcits aliats,sense el general Basset,a Almansa són derrotats.Aviat se’n fa l’estella,Aragó, que no aguanta,i arreu aplica Castellael decret de Nova Planta.

La batalla d’Almenarens retorna l’esperança,però no ens pot estalviaraquell mal que a tots alcança.  En morir Josep I,el germà de l’arxiduc,se’ns en va Carles IIIi ens quedem sense aixopluc.  Se signa el Tractat d’Utrechti aquí sí que ens fan un gol:Anglaterra es fa el sueci el nostre cas no es resol.  Ens quedem sols en la lluitacontra l’exèrcit borbó.Qui pogués girar la truitai evitar l’ocupació!Resisteix bé Tarragonafins al punt que no pot més,i no cal dir Barcelona,per no ser dels botiflers.Moragues, sempre afectiu,Bac de Roda i Carrascletvan marejant la perdiufent guerrilla a tort i a dret.I en Desvalls, ferm, a Cardona,amb espingarda i fusell,el bastió no abandona,aferrat dalt del castell.  Perdem la sobirania,però no pas la dignitat,l’11 de setembre , un diaque mai no pot ser oblidat.«Por derecho de conquista»Castella imposa els borbonsi, manaire i centralista,ens pren les constitucions.Des de llavors Catalunyano es governa tota sola,però com l’au Fènix, amb punya,reneix de la fumerola.  Catalans, ja va sent horad’abandonar la complanta.Diguem ben alt «Via fora!No, al Decret de Nova Planta!»I reclamem el que és nostremés enllà dels estatuts;aquest és el nostre sostreper deixar de ser orelluts!

Auca de la Guerra de Successió (1705-1714)

Annex: tres auques de Joan Vilamala

2 2

Auca de Josep Moragues (1 669-1 71 5)Un indòmit general, heroi, màrtir nacional

Guanyada la capital,el nomenen general.I se’n va a Castellciutat,amb la dona al seu costat.Com que aquesta se li ha mortn’ha trobat una altra a SortQue li fa oblidar la pena;Magdalena s’anomena.Perquè no arribi d’Almançaaquell mal que a tots alcança,...en Moragues a cavallprou que lluita amunt i avall.Malgrat tanta, tanta lluitas’acaba girant la truita.Torna a Àustria Carles IIIi ens deixa al mig del merder.Es deroga l’Aliançacontra Castella i la França.Quedem sols els catalansi ja res no és com abans.Morgades rep el mandatde deixar Castellciutat.Mes la pugna no abandonaquan assetgen Barcelona... mils, milers de filipistesque acampen a les envistes,...i segueix fent la guerrillaamb la seva camarilla.Però tot resulta en vai li toca claudicar.Resignat se’n torna a Sorton conrearà el seu hort.Mes al cap de poc veu clarque el volen empresonar.Sota pena de la vidaemprenia la fugida... quan el varen capturarper rebel i català.Ni com vulgar lladregotva poder morir al garrot.ja que fou esquarterati el seu cap engabiatDavant d’aquesta tragèdiacal deixar de fer comèdia.Ara és l’hora, ara és el dia!:Qui per la pàtria moria...bé mereix un monumentper ser recordat. Amén.

Auca de Josep Moragues (1669-1715)

En un mas de Sant Hilari,on l’estiu fa bo d’anar-hi,... neix plorant, sense xumet,a la vall de Joanet.En concret, a Can Moragues,entre alzines i argelagues.El seu pare és un pagès,propietari, i de pes.Del seu tros, del seu conreuen Josep serà l’hereu.Un bon dia, ves, ai las!,l’home es casa amb la Ragàs.Una arbucienca sana,que té parents a la Plana.Per això el trobem a Vicon comença l’embolic.Ja que estaven molt encesoscontra els invasors francesos,... que feien dolenteriesper la Selva i Guilleries.Al servei del veguer Sala,en Moragues se’ns embala:Es carrega un sentinellafrancès, que se’n fa l’estella.I combat amb cor i mansal costat dels «vigatans»Per això també signà,ell, a Sant Sebastià,... aquell pacte que ens va dura lluitar contra el d’Anjou.Amb 6000 homes armatsal servei dels aliats.Al costat dels «vigatants» ,-que com ells molts catalans-,... no volíem el Borbócom a cap de la Nació.L’any 1705 a Vic«D’en Felip? – diu – Jo me’n ric!»El virrei, un tal Velasco,no volgué admetre el fiasco.Però al Congost, en Moraguesli barrà el pas amb les dagues.I li féu aixecar el volen veure que un gran estol... de barcasses i vaixellscantava el «Cant dels ocells» ,...i el rei Carles la coronaes posa a Barcelona.

Auca d'en Bac de Roda (1 658-1 71 3)Patriota català, austricista i vigatà      

Tot Vic s’alça: en Puig, en Mas,en Moragues i en Regàs... i molts altres vigatans,amb les dagues a les mans.Amb les dagues i el trabuca favor de l’Arxiduc.El virrei Velasco, ofès,cap a Vic se’n puja encès.I el derroten al Congostel dia 15 d’agost.Per fi toca el pirandó,tot l’exèrcit del borbó.Carles entra a Barcelonai es posa bé la corona.Tot és festa, tot són cants.“Visca el rei i els vigatans!”En Bac torna cap a casa.Satisfet guarda l’espasa.Però l’any 1709ha de batallar de nou.Lluita a Besalú i a Olot.Torna a casa així que pot...fins que ens arriba d’Almansaaquell mal que a tots “alcança”.L’Arxiduc se’n va a Vienai tots se’ns giren d’esquena.S’acorda la pau a Utrechti Anglaterra es fa el suec.Ens quedem sols en la lluita.Com se’ns ha girat la truita!Bracamonte arriba a Vic,que es sotmet a l’enemic.  Al Colom s’amaga en Baccom aquell que es fica al sac.El delata un tal Rierai li van a la cacera.  Sense cap judici previ,fan que en Bac confessió rebi.  I a Vic mor executat,amb honor i dignitat.Mes no va morir endebadesa la Rambla Devallades.  Com molt bé diu la cançó,no el mataren per traïdor,  ... sinó perquè volgué direl que jo escric ara aquí:  Que visqui nostra nació.Via fora l’invasor!

Auca de Bac de Roda (1658-1713)

Annex: tres auques de Joan Vilamala

La paret de les auques   http://www.auques.cat

2 3

1) Qui era el conseller en cap de Barcelona eldia de la caiguda de la ciutat?

[ ] Rafel de Casanova[ ] Antoni de Villarroel[ ] Manuel Desvalls

2) Acaba la dita:”Quan el mal ve d'Almansa...”[ ] “. . . no hi ha esperança”[ ] “. . . a tots alcança"[ ] “. . . ve la recança”

3) Quants anys va estar el cap del generalMoragues dins d'una gàbia?

[ ] 2 2 anys[ ] 1 5 anys[ ] 1 2 anys

4) Quin producte exportava Catalunya engrans quantitats, sobretot a Anglaterra?

[ ] Cotó[ ] Aiguardent[ ] Barrets

5) On va néixer Felip V?[ ] A Versalles[ ] A Madrid[ ] A Toledo

6) Quin any se signa el Tracta d'Utrecht?[ ] El 1 71 5[ ] El 1 71 4[ ] El 1 71 3

7) Quin nom reben els habitants de Xàtivaarran de la destrucció de la vila pelsborbònics?

[ ] Deportats[ ] Socarrats[ ] Agenollats

8) Quin dia va capitular la fortalesa deCardona?

[ ] El 8 d'octubre del 1 71 4[ ] El 1 8 de setembre del 1 71 4[ ] El 2 8 de setembre del 1 71 4

9) Quina ciutat va ser el lloc de concentracióde botiflers fugitius de Barcelona al tram finalde la guerra?

[ ] I gualada[ ] Mataró[ ] Vilafranca del Penedès

10) Com es diu la milícia ciutadana que hihavia en diverses ciutats catalanes amb fi-nalitats defensives?

[ ] Coronela[ ] Generala[ ] Milícia gremial

11) Quin país va ser el principal aliat deCatalunya, a part dels austriacistes?

[ ] França[ ] Rússia[ ] Anglaterra

12) Per quin barri de la ciutat de Barcelonavan entrar les tropes borbòniques en el seuatac final?

[ ] Pel Born[ ] Pel raval[ ] Per la Barceloneta

13) En quina ciutat catalana es va casarFelip V amb Maria Lluïsa de Savoia?

[ ] A Girona[ ] A Figueres[ ] A Ripoll

14) Com es deia l'òrgan de govern de laciutat de Barcelona?

[ ] Consell de Cent[ ] Ajuntament[ ] Junta Municipal

15) Quin mètode feien servir els catalansper a l'elecció de càrrecs públics?

[ ] I nsaculació[ ] Eleccions democràtiques[ ] Designació reial

16) Quina va ser l'última victòria militarcatalana de la guerra?

[ ] La batalla de Cardona[ ] La batalla de Talamanca[ ] La batalla d'Almenar

17) Qui era el general Joan baptistaBasset?

[ ] Un general valencià que va servir lacausa austriacista[ ] Un general borbònic d'origen valencià[ ] Un general mallorquí a les ordresd'Anglaterra

Què en saps de la Guerra de Successió? Qüestionari

2 4

18) Quin territori dels Països Catalans vaquedar en mans angleses pel Tractatd'Utrecht?

[ ] Perpinyà[ ] Mallorca[ ] Menorca

19)Quins instruments feien sonar els fuse-llers de muntanya per comunicar-se?

[ ] Un corn marí[ ] Una trompeta[ ] Un tambor

20) La bandera de quina santa va agafar unprotagonisme bàsic durant el setge?

[ ] Santa Cecília[ ] Santa Amèlia[ ] Santa Eulàlia

21) De quin color eren les banderes quesimbolitzaven la resistència a ultrança?

[ ] Verdes[ ] Negres[ ] Blanques

22) Qui era el comandant militar de ladefensa de Barcelona?

[ ] El general Antoni de Villarroel[ ] El general Josep Moragues[ ] El coronel Pau de Tohar

23) Quina fortalesa va fer construir Felip Vper dominar la ciutat de Barcelona després dela guerra?

[ ] El castell de Montjuïc[ ] La Ciutadella[ ] La torre del rei Martí

24) Quin nom rebien les forces militarsirregulars catalanes?

[ ] Manelets[ ] Miquelets[ ] Josepets

25) Quin va ser el lloc de destinació de lamajoria dels exiliats catalans després de laguerra?

[ ] Roma[ ] Viena[ ] Londres

26) Quin nom tenia el decret borbònic queva liquidar les constitucions catalanes?

[ ] Decret de Nova Planta[ ] Decret d'I gualtat d'Espanya[ ] Decret de Dret de Conquesta

27) de quin color eren els uniformes delssoldats francesos de Felip V?

[ ] Roig[ ] Blanc[ ] Negre

28) Quin barri va ser creat per acollir elsrefugiats de Born després que les sevescases fossin enrunades?

[ ] La Barceloneta[ ] Pedralbes[ ] El Poble-sec

29) D'on eren molts dels artillers que vanparticipar en la defensa de Barcelona?

[ ] De Mallorca[ ] De Tarragona[ ] De la mateixa Barcelona

30) Com es deia el diari més fervorosamentaustriacista que es va imprimir durant laguerra?

[ ] Gazeta de Barcelona[ ] Diari de Catalunya[ ] Crònica del principat

1A,2B,3C,4B,5A,6C,7B,8B,9B,10A,11C,12A,13B,14A,15A,16B,17A,18C,19A,20C,21B,22A,23B,24B,25B,26A,27B,28A,29A,30A

2 5

BibliografiaAYATS, Jaume, Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII, Recerca Musicològica XIX,

2009, Universitat Autònoma de Barcelona.BALSALOBRE, Pep; GRATACÓS, Joan, La llengua catalana al segle XVIII, Quaderns Crema, Assaig,

1995.

BOSCH, Alfred, Trilogia 1714, editorial Columna, 2002.

CLOTET, Jaume i DE MONTSERRAT, David, Lliures o morts, Barcelona: Columna, 2012.Commemoració del Tricentenari: 1714-2014, Dossier de premsa, Generalitat de Catalunya,

Ajuntament de Barcelona.

FERRANDO, Antoni i NICOLÁS, Miquel, Panorama d'història de la llengua, València: Tàndem edicions.

La Guerra de Successió dia a dia: 1760-1900. El renaixement de Catalunya, Sàpiens.

Dossier Ara, Les veus de la resistència 1714, Dimecres 11 de setembre de 2013.MARTÍN, Andreu, Cicatrius de 1714, editorial Bromera, 2013.

SÁNCHEZ PIÑOL, Albert, Victus, La Campana, 2012.

SIERRA i FABRA, Jordi; BLANCH, Ignasi, 1714, La Galera, 2013.

Internet i xarxes socialshttp://auques.cat/: Bac de Roda (Francesc Macià i Ambert), El General Moragues i La Guerra de

Successió

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2007/09/cant-dels-aucells-quant-arribaren-los.html [2-12-2012]

http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/cicatrius-de-1714.html [7-12-2013]

https://www.facebook.com/pages/1714/366276746809263 [7-12-2013]

http://goal.blog.cat/page/13/ [10-12-2013]

http://www.victus1714.com/ [10-12-2013]

2 6

1 Context històric2 Textos històrics3 Testimonis lingüístics4 Marc literari popular4 Romanç: Bac de Roda6 Cant dels aucells quan arribaren los vaxells . . .7 The battle of Almanza7 Romanç de cec: Quan el mal ve d'Almansa8 Au jovent, via fora!9 El cant dels Maulets9 La difusió oral: noms, motius i refranys1 1 Marc literari culte1 1 Soneto1 1 El Fossar de les Moreres1 3 Goigs en llaor de Felip V, inventor del número cent1 5 Lo cap del general Moragues1 5 Decapitació XI I1 6 La campana de Sant Honorat1 7 D'aguilot a botifler, o girar-se la camisa i rendir-se al pastor1 7 Hoy que Gerona a María1 8 Venid mortales1 9 Teatre1 9 Narrativa: novel· la històrica2 1 Annex: tres auques de Joan Vilamala2 3 Qüestionari : Què en saps de la Guerra de Successió?2 5 Bibliografia

Continguts