El caminant del parc - Cosset£ nia 2016-07-27¢  El parc G£¼ell £©s el m£©s bonic del m£³n, el va dibuixar

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of El caminant del parc - Cosset£ nia 2016-07-27¢  El parc G£¼ell...

  • El caminant del parc [Dietari 2011/2012]

    CELDONI FONOLL

    Col·lecció El Tinter - 139

    Dietari Celdoni.indd 5 22/07/16 14:08

  • Primera edició: setembre del 2016

    © Celdoni Fonoll

    Disseny de la coberta: Georgina Solé, a partir d’una fotografia de Lloll Bertran dels capitells pedregosos de Gaudí al parc Güell

    Fotografia de l’autor: capturada d’un vídeo de VilaWeb per Anna Pons

    © de l’edició: 9 Grup Editorial

    Cossetània Edicions Carrer de la Violeta, 6 • 43800 Valls

    Tel. 977 60 25 91 • Fax 977 61 43 57 cossetania@cossetania.com • www.cossetania.com

    Disseny i composició: Imatge-9, SL

    Impressió: Romanyà-Valls, SA

    ISBN: 978-84-9034-492-7

    DL T 1117-2016

    Dietari Celdoni.indd 6 22/07/16 14:08

  • 7

    El caminant del parc [2011]

    El parc Güell és el més bonic del món, el va dibuixar Gaudí i gosaria de dir que hi ha consens que no hi ha hagut cap altre arqui- tecte dotat amb la seva genialitat. Però Gaudí era també un místic visionari, en el senti positiu de clissar una panoràmica de l’espai projectada en el temps.

    En aquesta televisió —etimològicament parlant— Gaudí ja de- via veure que, al tombant de segle, pels seus viaranys d’urbanisme ecològic s’hi mouria prou de pressa un personatge calçat de calça curta, amb unes espardenyes lleugeres però resistents, que ja les hauria volgudes per a ell mentre anava d’aquí cap allà en el movi- ment de terres.

    Aquest personatge, que segur que algun dia algun acadèmic tro- barà esbossat als plànols del mestre ganxet, és Celdoni Fonoll. Li coneixem una virtut natural per a la música, que interpreta amb el miraculós instrument de la veu, degut al lutier còsmic que diu Darwin que va alenar la vida. Una veu, la d’en Celdoni Fonoll, de baríton que no s’està de les profunditats dels greus, i que, quan aixeca castell i sona la gralla del tenor, l’embolcalla del cos viril dels segons i dels terços.

    La natura també va afavorir Celdoni Fonoll amb el do de la poesia, una manera d’escriure que fet i fet només poden conrear els que d’una manera o d’una altra són músics. Quan Debussy va preguntar a Mallarmé què li semblava la música que havia posat als seus versos, el poeta li va respondre eixutament: Moltes grà- cies, però em pensava que la música ja els l’havia posada jo.

    Pròleg

    LA PASSEJADA PROSA DEL POETA

    Dietari Celdoni.indd 7 22/07/16 14:08

  • 8

    Celdoni Fonoll

    Els llibres i discs de Celdoni Fonoll, com les seves actuacions, ens donen l’ampla mesura d’aquesta activitat musical, poètica i interpretativa que es replica helicoïdalment com un ADN artístic.

    Ara, però, tot ell ens sorprèn amb una nova dimensió de la seva creativitat: la prosa. Celdoni Fonoll escriu un dietari inspirat en el seu anar i venir pel parc Güell, dies i anys, un munt d’hores que exposen exponencialment els seus pensaments.

    Aquest dietari que ara llegiran és la passejada prosa del poeta. El calendari marca i emmarca les seves reflexions, però amb la tra- ça del músic que mesura el temps amb un estri com el metrònom, pensat per quantificar la metafísica, per la qual cosa, segurament a causa de la tradició curial, fem servir lèxic italià. Els tempi de les caminades retòriques d’en Celdoni Fonoll donen per a tots els registres: va d’un dolç adagio a un grave dolorós, s’atura en un andantino contemplatiu o s’embala amb un prestissimo munyint la vaca de la mala llet.

    Això és la vida, transcorreguda en el cartipàs quotidià d’un di- etari.

    He tingut la sort d’anar llegint les seves pàgines, i l’hem anat co- mentant tant que l’autor em distingeix amb algunes citacions. Hi he descobert un factor empàtic prou insòlit: veure els dies que has viscut, com els ha viscut un altre! Una persona que generosament ens obre la finestra del seu interior perquè puguem tafanejar-hi.

    No han tingut la temptació de veure què passa darrere d’un balcó obert que només ens mostra suggeriments i perfils? Doncs en Celdoni Fonoll ens convida a entrar en el territori desconegut de les seves fosques estances, que ell il·lumina com un electricista i com un místic. Celdoni Fonoll sap que acabo de citar Espriu, com abans he citat Pere Quart, perquè gosaria d’assegurar que se’ls sap de memòria i que no es pot estar de la seva influència benigna, al temple de Can Seny i a la taverna de Can Rauxa.

    Són a punt d’entrar en aquest espai de llum i de colors, en aquest univers que Gaudí va construir per fer del seu nom un verb: per gaudir-lo. Descripcions delicadíssimes, paratges de la flora i de la fauna voladora que Celdoni Fonoll coneix tan bé. Impressions emotives amb el gust imprescindible per saber-les transmetre. Opi- nions periodístiques sobre fets i gents, sobre jo i circumstància, so- bre texts i contexts. Comentaris polítics en un moment tan especial

    Antoni Batista

    Dietari Celdoni.indd 8 22/07/16 14:08

  • 9

    El caminant del parc [2011]

    de la història de Catalunya. Arengues fins i tot que semblen peces oratòries de quan calia saber enraonar per ser tribú a la tribuna, per ser declamades davant l’audiència pública.

    Estic segur que gaudiran de la literatura d’en Celdoni Fonoll, que això és l’art de la paraula amb el qual ens diu tot allò que ens diu.

    Antoni Batista Juny del 2016

    Pròleg

    Dietari Celdoni.indd 9 22/07/16 14:08

  • 11

    El caminant del parc [2011]

    LA MARXA DELS MOLINERS

    Camina bé, bon moliner, camina que caminaràs, i així bon moliner seràs. Això, de l’aigua ho hem après. Ben bé podem aprendre-ho rai de l’aigua que no para mai. També la roda ens ho ha ensenyat. Tant si és de dia com de nit, la roda va rodant seguit. I fins la mola, amb tot son pes no té repòs ni aturador, i, com més pot ballar, millor. Oh, alegre marxa del meu cor! Deixeu-me, doncs, marxar, si us plau. Mestressa i amo, adéu-siau.

    Versió catalana de Joan Maragall Poesia de Wilhelm Müller (Dessau, Alemanya 1794 – 1827) Música de Carl Zollner (Mittelhausen 1800 – Leipzig 1860)

    ...llegir, llegir, llegir, estudiar, estudiar, estudiar, caminar, caminar, caminar...

    J. V. Foix, epíleg a la novena edició de La poesia a l’escola (1986)

    Aquesta llum, la pau d’aquest llarg dia, són teves, caminant, si l’ampla terra del blat etern et crida pel teu nom.

    Salvador Espriu, “Terra negra”, Les hores II

    Dietari Celdoni.indd 11 22/07/16 14:08

  • ANY 2011

    Dietari Celdoni.indd 13 22/07/16 14:08

  • 15

    El caminant del parc [2011]

    15

    GENER DEL 2011

    Dissabte, 1 de gener. [1.1.11]

    A la vora del parc Güell. Veig dues merles enjogassades davant de la terrassa del meu estudi. Volen, xisclen, es busquen en un ini- ci de festeig. Es paren a una antena de televisió i sembla que amb la cua aguantin l’equilibri per no caure al moment de l’aturada. Són tres quarts de 6 de la tarda, és gairebé fosc i les sento cridar, una espècie de “txinc, txinc, txinc”. Potser ben aviat en sentiré els refilets aflautats. La cotxa fumada i el pit-roig que vénen a picar el menjar que els poso a la terrasseta m’han visitat com cada dia. Ara s’ha fet fosc i no se’n veu ni se’n sent cap. A l’horitzó aturonat del Tibidabo, la torre de Collserola fa l’ullet incansablement. L’any 1996 vaig escriure aquests versos:

    CAPVESPRE D’HIVERN

    Si miro per la finestra, veig la lluna i un estel. Una lluna que s’engruna i un poruc estel rebel, la torre de Collserola que llampegueja, fidel, i l’ampla nit que s’acosta com un fantasma de gel.

    Dimecres, 5 de gener.

    Primerenques flors de mimosa. Encara trigarà a ser florit tot l’arbre però el groc ja apunta. Hi ha una gran xollada al parc Güell

    Dietari Celdoni.indd 15 22/07/16 14:08

  • 16

    Celdoni Fonoll

    i els de Parcs i Jardins han talat dues mimoses grosses, ells sabran per què. Les flors primerenques són a una mimosa antiga que s’ha salvat de la tala. N’hi ha dues de joves al jardí de Can Trias i algu- nes més d’escampades pel parc que són plenes de poncelletes. Les de Can Trias ja fa uns quants anys que floreixen i fan un metre i mig d’alçada si fa no fa.

    MIMOSA (Acacia dealbata)

    Groga mimosa, amargant i amorosa sentor hivernenca.

    Dijous, 6 de gener.

    Tres cotorres argentines baladregen a dalt d’un lledoner despu- llat. Al bosquet de la part de fora del parc un tudó s’alça, al meu davant, d’una mata de llentiscle que amb prou feines el servava i va a aturar-se a una branca molsuda d’un pi pinyer. El pit-roig repica monedes, la merla “txu-txu-txu” i la mallerenga carbonera assaja el “totestiu”.

    Divendres, 7 de gener.

    Primer flauteig de merla. Als pins blancs altíssims, malgirbats, atapeïts de pinyes —tal com es típic d’aquesta espècie— que hi ha prop de la immensa porta de la banda del Carmel, una mer- la toca la flauta, tímidament encara. El primer cant de merla de l’any! S’equivocava l’admirat Prudenci Bertrana quan, en l’article “El cant del merlot”, que vaig llegir de petit a l’antologia Selecta de lectures del pedagog Artur Martorell, deia: “El merlot comença a cantar pel març”.

    Quan, a les 6 de la tarda, he sortit per anar al mercat de Lesseps, una altra merla,