Upload
others
View
5
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
QU
AD
ER
N D
E T
RE
BA
LL
E DUCACIÓ
F SIC
4t ESO
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
2
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
3
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
44tt EESSOO
EEDDUUCCAACCIIÓÓ FFÍÍSSIICCAA
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
4
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
5
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
INTRODUCCIÓ
L’educació física, tradicionalment mal anomenada “gimnasia”, ha estat
caracteritzada per una imatge més rígida i més vinculada al rendiment físic.
Alguns podrien pensar que només és jugar a futbol, que està molt bé, o que
consisteix en deixar als alumnes fer esport lliure. Hui en dia aquesta
concepció està completament superada, per sort, i l’educació física és
considerada com un element essencial en la formació dels nostres alumnes.
Volem fomentar una classe integradora, l’esport obert, participatiu,
de cooperació i treball en equip on els alumnes menys hàbils s’han de sentir
integrats i ajudats per la resta.. No vol dir això que desterrem la
competició de les pràctiques esportives, doncs aquestes tenen un factor
molt motivant per a l’alumne, la victòria i la derrota són vivències que ens
ajudaran després en la vida diària.
La força de voluntat, l’esforç, la superació i la constància en el treball
són qualitats molt valorades en l’educació física i són les que en un futur us
faran arribar més alt.
L’educció física serveix:
Per a MILLORAR físicament i ser més hàbil
Per a APRENDRE coses noves
Per a APRENDRE a relacionar-nos
Per a VIURE experiències i aventures
Per a APRENDRE a omplir el temps d’oci
Per a APRENDRE els valors com l’esforç i la cooperació
Per a APRENDRE a portar una vida més sana
Per a APRENDRE a competir
Per a APRENDRE a expressar-nos de forma diferent
Per a APRENDRE a divertir-te, ... et pareix poc???
Aquest quadern és un recolzament per a tu, en el qual et presente
continguts com salut, la condició física, l’alimentació, la higiene, les
activitats en la natura, l’expressió corporal, jocs i esports individuals i
d’equip.
Quasi res, ànim !!
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
6
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
ÍNDEX
Objectius generals d’educació física
Competències bàsiques
Normes i presentació de l’assignatura
Presentació de l’alumne
UNITAT 1: ACTIVITATS AQUÀTIQUES:
Un poc de historia
La piscina olímpica
Estils de natació: croll, esquena, braça i papallona
Proves i modalitats
ACTIVITATS:
Diari del curset de natació
Biografia d’un nadador
UNITAT 2: “ESCALFANT MOTORS”
L’escalfament específic
Les qualitats físiques bàsiques
Sistemes d’entrenament
ACTIVITATS:
Diari de classe
Mètode de carrera continua
Mètode de fartlek
Prepara una sessió d’escalfament específic
Proves físiques: resistència, força, flexibilitat i velocitat
UNITAT 3: ESPORTS ALTERNATIUS
Què és l’esport alternatiu?
L'ultimate,
Shutteball ,
Korfball o balonkorf,
L'indiaca,
Colpbol,
ACTIVITATS
Diari de classe
UNITAT 4: ESPORTS ADAPTATS
Què és l’esport adaptat
Classificació
Esports per a cecs. El goalball
Bàsquet en cadira de rodes
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
7
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Voleibol sentat
ACTIVITATS
Diari de classe
UNITAT 5: TENIS
Un poc d’història
Terreny de joc
Regles bàsiques
Tipus de colps
ACTIVITATS
Diari de classe
Biografia d’un jugador/a de tenis
Reflexions des de la banqueta
Bibliografia
Adreces web
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
8
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
OBJECTIUS GENERALS D‟EDUCACIÓ FÍSICA
L’ensenyament de l’educació física en l’etapa de educació secundària
obligatòria té com objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les
capacitats següents:
1. Conèixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contraindicacions
que la pràctica regular que l’activitat física té per a la salut individual
i col·lectiva.
2. Practicar de forma habitual i sistemàtica activitats físiques amb el fi
de millorar les condicions de salut i qualitat de vida.
3. Valorar l’estat de les seues capacitats físiques i habilitats
específiques i planificar activitats que permeten satisfer les seues
necessitats.
4. Realitzar tasques dirigides a la millora de la condició física i les
condicions de salut i qualitat de vida, fent un tractament discriminat
de cada capacitat.
5. Incrementar les seues possibilitats de rendiment motor mitjançant el
condicionament i millora de les capacitats físiques i el
perfeccionament de les seues funcions d’ajust, domini i control
corporal.
6. Conèixer i practicar modalitats esportives individuals, col·lectives i
d’adversari, aplicant els fonaments reglamentaris, tècnics i tàctics en
situacions de joc.
7. Participar amb independència del nivell d’habilitat arribat, en jocs i
esports (convencionals, recreatius i populars) col·laborant en
l’organització de campionats, valorant els aspectes de relació que
fomenten i mostrant actituds de tolerància i esportivitat.
8. Dissenyar i realitzar activitats físicoesportives en el medi natural
que tinguen baix impacte ambiental, contribuint a la seua conservació
i millora.
9. Realitzar activitats esportives i recreatives amb un nivell d’autonomia
acceptable en la seua execució.
10. Conèixer i utilitzar tècniques bàsiques de relaxació com a medi per a
reduir desequilibris i tensions produïdes en la vida quotidiana i/o en la
pràctica físicoesportiva.
11. Valorar, dissenyar i practicar activitats rítmiques amb una base
musical com a medi de comunicació i expressió creativa.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
9
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
L'Educació Física contribueix a la consecució de les competències:
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
esta matèria proporciona coneixements i destreses per a la millora de
la condició física i l'adquisició d'hàbits saludables. D'altra banda,
col·labora en l'ús responsable del medi natural mitjançant les
activitats físiques realitzades a la natura.
Competència social i ciutadana: l'Educació Física planteja nombroses
situacions capaços de facilitar la integració, fomentar el respecte, la
igualtat i el treball en equip. Al mateix temps, el compliment de les
normes i reglaments esportius fomenten la acceptació dels codis de
conducta propis d'una societat civilitzada.
Competència cultural i artística: el treball d'expressió corporal i
dansa és una de les manifestacions artístiques que directament es
treballen en esta assignatura. També s’aprèn a reconèixer i valorar
els jocs i esports tradicionals com una manifestació més de la cultura
popular.
Competència per a aprendre a aprendre: l'Educació Física ofereix
recursos per a la planificació del propi aprenentatge i pràctica de
l'activitat física i els esports en el temps lliure.
Autonomia i iniciativa personal: esta és una de les matèries que més
clarament fomenta en els alumnes la capacitat d'autosuperació, la
perseverança i l'actitud positiva davant de les dificultats.
Competència en comunicació lingüística: com les altres assignatures,
l'Educació Física ofereix el coneixement i domini d'un vocabulari
específic de gran varietat i riquesa.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
10
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
NORMES DE L‟ASSIGNATURA
1. Els alumnes han de dur L‟EQUIP del col·legi i el necesser els dies
que tenen educació física així com EL QUADERN. Si arriben a tres
faltes d’equip sense justificar en una avaluació tindran suspesa
l’avaluació.
2. També és obligatori l’equip per a les eixides esportives que es
realitzen i les competicions i activitats esportives del col·legi (volta a
peu, partits fi de curs,...).
3. Després de la classe és obligatori netejar-
se. No oblideu sabó, tovallola, raspall,
colònia,… Tindreu 5 minuts abans i després de
la classe per a canviar-vos i assecar-vos.
Sigueu puntuals.
4. Per a fer activitat física és necessari dur les sabatilles d'esport
adequades, ben nugades i per suposat, els calcetins.
5. No és permet portar anells, polseres, cadenes,... u altres objectes
metàl·lics que poden provocar accidents en la pràctica esportiva. I si
teniu cabell llarg heu de dur-lo arreplegat.
6. En els vestidors mantindrem l’ordre i el respecte amb els companys i
els alumnes d’altres classes i traurem les motxilles fora per tal
d’evitar pèrdues u altres incidents.
7. L’ús del material esportiu i les instal·lacions serà correcte en tot
moment, evitarem encalar balons, penjar-se de la cistella,...
8. Quan un alumne no puga fer la classe pràctica d’educació física amb
normalitat portarà un justificant signat a l'agenda. Si la malaltia o
lesió d'un alumne es prolonga en el temps haurà de portar un
justificant del metge.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
11
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
AVALUACIÓ
CONTINGUTS TEÒRICS
1. Activitats del quadern de l’alumne i/o
treballs escrits. Serà valorada la
presentació, el contingut i la entrega en
el dia indicat. 5%
2. Examen escrit de les unitats. Farà mitja
amb la resta d’apartats a partir d’un 3.
15%
CONTINGUTS PRÀCTICS
Activitats pràctiques. En cada unitat seran valorats diferents
aspectes: escalfament, probes físiques, execució tècnica i tàctica,
progressió i millora, dificultat dels exercicis, creativitat i
originalitat. Si un alumne es troba incapacitat per a realitzar alguna
activitat pràctica per lesió o problemes de salut, justificats, serà
avaluat amb un treball escrit.
1. Escalfament correcte i autònom. 2. Proves físiques.
3. Exercicis tècnics i tàctics.
ACTITUD Actituds positives i negatives (valorades amb 0,2 i 0,3 punts cadascuna)
amb les quals l’alumne pot arribar a un màxim de 3 punts de la nota final:
Du sempre l’equip d’educació física. Amb tres faltes d’equip
injustificades es pot tindre l’avaluació suspesa
Te higiene personal al acabar la classe,
Du el material extra demanat en algunes activitats,
Arriba a classe amb puntualitat,
Es lleva sempre el rellotge, cadenes,...,
Du sempre les sabatilles ben nugades,
Ajuda a arreplegar el material,
Es relaciona amb respecte amb els companys i el professor,
Col·labora amb els companys, ajuda i treballa en equip,
Accepta les normes,
Participa amb interès en les activitats propostes,
Fa un bon us del material,
20 %
50 %
30 %
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
12
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
(Entrega a la professora, si cal, la següent fitxa amb el justificant del metge. És
important per a evitar possibles lesions, i per adaptar o modificar el teu treball)
FITXA DE L‟ALUMNE
NOM: _______________________________________
COGNOMS: ___________________________________
GRUP: __________
CURS: __________
1. Tens algun problema d’esquena? Explica-ho breument
2. Tens algun problema articular als turmells o els genoll?
Quin?
3. Necessites seguir una dieta especial per algun motiu? Quin motiu?
Amb supervisió mèdica?
4. Estàs exempt de realitzar algun tipus d’activitat física i esportiva
al col·legi per algun motiu? Quina activitat?
5. Altres observacions que els pares o tutors consideren convenients:
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
13
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UNITAT 1:
ACTIVITATS
AQUÀTIQUES
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
14
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UN POC DE HISTÒRIA
Existeixen moltes activitats aquàtiques, activitats que es practiquen
dins l’aigua, però sense cap dubte la reina és la natació. Quatre estils
bàsics, crol, esquena, braça i papallona, i altres alternatius permetren
desenvolupar diversos esports d’aigua: waterpolo, travessies a nado, natació
sincronitzada, salvament esportiu...
El programa olímpic inclou la natació, els salts, la natació
sincronitzada i el waterpolo.
No se sap a ciència certa el moment en què l'home va dominar l'aigua,
però es pensa que des de el principi dels temps la natació va ser part de l'
adaptació del ser humà al seu entorn.
Els egipcis cap a el 2500 a. C. consideraven la natació com un element
d'educació. Els fenicis, grans comerciants i marins en el mar Mediterrani, ja
tenien nadadors que ajudaven en el atraque dels vaixells i realitzaven
tasques de socorrisme. A Grècia i Roma la natació era part de
l'entrenament dels soldats. A la Edat Mitjana no abundaren les activitats
aquàtiques i és a la Edat Moderna quan naixen les primeres associacions de
nadadors aficionats.
La natació ja va estar present en els primers Jocs Olímpics de la era
moderna en 1896 a Atenes, Grècia. En aquestes olimpíades, les proves de
natació es celebraren a mar obert, cobrint-se una distància de més de 1.000
metres entre granes ones, la qual cosa va suposar series dificultats als
participants.
A Espanya, la natació com a esport es va implantar a principis de l'any
1900 a Catalunya amb la fundació del Club Natació Barcelona.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
15
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
LA PISCINA OLÍMPICA
La piscina és l’escenari on es celebren les grans competicions. La
piscina olímpica te 50 metres de llargària i 21 d’ample, es divideix en 8
carrers de 2’5 metres i té una profunditat mínima de 1’80 m.
La banqueta d’eixida és un escaló situat davant de cada carrer. Es
el lloc on es situen els nadadors per a llançar-se a l’aigua. En les
eixides dins de la piscina per a les proves d’esquena s’utilitza
l’agarradero.
Les corxeres delimiten els carrers i els últims 5 m. són d’un color
diferent.
La corda d’eixida nula és a 15 m. i serveix per a detindre als
nadadors quan l’eixida és nula.
La línia dels banderins és una corda amb banderes petites ficades
a 5 m. de la paret i que informa als nadadors d’esquenes que
arriben al final de la piscina.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
16
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
TÈCNICA DELS ESTILS
Crol
Un braç es desplaça per fora l’aigua disposat a entrar a l’aigua davant
del cap, mentre l’altre braç avança per sota l’aigua, fins els malucs, per
tornar a eixir. Els peus es mouen d’una manera oscil·lant, alternativament,
amb els peus cap a dins i els dits en punta. Per cada cicle de braços es poden
fer de dos a vuit patades. És el més ràpid i la respiració es fa de costat.
Papallona
Variació de la braça en què els dos braços es porten junts fins davant
del cap per tornar al mateix temps. Aquest moviment de braços va
acompanyat d’un moviment ondular de malucs. Els peus segueixen junts un
moviment brusc descendent i ascendent (batido de dofí). És el segon estil
més ràpid i es precís un nivell de força major que en la resta de modalitats.
Esquena
En l'esquena la seqüència de moviments és alternativa. Quan un braç
està a l'exterior, amb el palmell de la mà mirant cap a fora, eixint del
costat de la cama, l'altre braç impulsa el cos dins l'aigua. En l'esquena, igual
que al crol, es fa servir el moviment de peus oscil·lants.
L'esquena presenta l’avantatge de no tenir complicacions amb la
respiració, ja que el cap es manté sempre per sobre la superfície de l'aigua.
És l'únic estil on els nadadors surten des de dins de l'aigua.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
17
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Braça
La braça es nada amb els braços apuntant al davant. Els braços que
estan estesos s'obren cap endarrere fins que queden alineats amb les
espatlles; tot seguit s'encongeixen les cames per aproximar-les al cos, per
després estirar-les amb impuls, al mateix temps que els braços tornen al
punt d'inici. La braça és l'estil més lent de tots.
Aquest és l’únic estil en el que el braços no ixen fora de l’aigua.
El moviment dels braços és simultani. L’execució de l’estil comença per la
fase d’extensió on es parteix de la posició de braços estirats, seguidament
s'obrin fins a l’altura dels muscles amb els colzes mitjanament flexionats i
les palmes de les mans mirant cap a nosaltres, aquesta serà la fase de
propulsió.
Després d’aquesta ve la fase de tornada a la posició inicial que és
realitza ajuntant les palmes de les mans i estirant els braços com a la
posició inicial.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
18
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
PROVES I MODALITATS
PROGRAMA OLÍMPIC DE NATACIÓ
Els estils són les formes de propulsar el cos dins l’aigua per a
aconseguir la màxima velocitat. En la natació de competició hi ha quatre
estils: crol, esquena, braça i papallona.
Estil lliure (o crol): 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m (femení) y 1500 m
(masculí), relleus 4 x 100 m y 4 x 400 m.
Estil esquena, braça i papallona: 100 m y 200 m.
Estils: 200 m, 400 m y relleus 4 x 100 m.
REGLAMENT DE LES COMPETICIONS DE NATACIÓ
La temperatura mínima de l’aigua ha de ser de 24 graus
L’eixida es nula si un nadador es posa en moviment abans que es done
la senyal d’eixida.
Els nadadors que realitzen dos eixides nules són desqualificats
L’assignació dels carrers depèn dels temps aconseguits abans. Els
carrers centrals són reservats per als nadadors que tenen els millors
resultats
Si un nadador es canvia de carrer es desqualificat.
Els nadadors han de tocar la paret en cada viratge.
NATACIÓ SINCRONITZADA
La Natació Sincronitzada és una disciplina que combina natació,
gimnàstica i dans i, que consisteix en unes nadadores que realitzen en l’aigua
una rutina de moviments elaborats al ritme de la música.
La natació sincronitzada va tenir el seu origen a Europa en temps de
la segona guerra mundial. Tot i això, va ser als Estats Units on va obtenir
major importància amb les pel·lícules de Esther Williams, una famosa actriu
de Hollywood i nadadora.
La natació sincronitzada és esport olímpic des de 1984. És
majoritàriament femení i en els campionats mundials i olímpics no permeten
l’entrada d’homes.
Els competidors mostren la seua resistència física, aeròbica i de
flexibilitat. Seguint el ritme de la música, les nadadores realitzen figures
acrobàtiques a la piscina, tant sota l’aigua com a la superfície.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
19
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
A les competicions els jutges puntuen la qualitat tècnica, la gràcia,
delicadesa i la creació artística en sincronització amb la música. Les
competidores poden ser penalitzades si toquen el fons de la piscina, si es
recolzen en les vores, si llueixen cansades i si no presenten cap gràcia o
somriure.
Les nadadores han de realitzar una sèrie d’elements obligatoris (de 7
a 10). Aquests s’han de fer en un ordre i en un temps límit determinat. Les
nadadores afegeixen tocs personals i artístics a les seues actuacions sense
realitzar cap element obligatori. Sovint, les nadadores comencen fora de la
piscina, tenint 10 segons per capbussar-se.
Hi ha modalitat de duos i d’equip. Exigeixen una perfecta coordinació
de les nadadores, a més d’una bona sincronització. Les actuacions per equips
requereixen moltes hores d’entrenament.
Normalment, en les competicions de natació sincronitzada, les
nedadores porten un traje de bany amb molts colors, brillants, llums... No
porten cap barret de piscina, si no que a les competicions, quan s’han fet el
pentinat, es posen una gel fixador especial. El mateix passa amb el
maquillatge que porten. Encara que no ho veiem molt bé, les nedadores
porten una cosa al nas per poder aguantar sota l’aigua.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
20
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
WATERPOLO
El waterpolo és un esport d'equip practicat en una superfície limitada
de piscina entre dos equips de set jugadors cadascun, amb la finalitat
d'introduir una pilota a la porteria de l'equip contrari. Els equips estan
formats per tretze jugadors dels quals set participen al joc i la resta són a
la banqueta.
A les categories absolutes i juvenils, el temps de cada període és de
vuit minuts. En canvi, a les categories cadet, infantil, aleví i benjamí la
durada és de set minuts per període. Cada equip disposa només de 30
segons de possessió per efectuar un llançament a la porteria contrària.
Regles de joc
Cap jugador pot agafar la pilota amb dues mans, exceptuant els
porters. En el cas que es produeix, es xiularà falta en contra.
Un jugador pot marcar gol amb qualsevol part del cos exceptuant el
puny tancat.
Fins que el jugador no deixe anar la pilota de la mà, l'àrbitre no
xiularà falta.
Si un jugador impedeix el moviment del jugador contrari, aquest serà
expulsat.
Un jugador pot acumular tres expulsions fins a no poder jugar més.
Quan un equip es queda amb un jugador de menys, ha de passar vint
segons per tal que aquest jugador o el jugador substituït puga tornar
a entrar.
Si s'enfonsa la pilota o un jugador rival te l'enfonsa es xiularà falta
en contra.
Es prohibeix esquitxar aigua als ulls d'un jugador. Si aquest fet es
realitza, es xiularà expulsió.
El respectiu entrenador podrà sol·licitar dos temps morts en tot el
partit, cadascun d'ells, d'un minut de durada.
El porter és l’únic jugador que pot colpejar la pilota amb el puny
tancat.
Queda prohibit que un
jugador ( a excepció del
porter) salte amb les dues
mans a la vegada. Si aquest
està dins de 5 metres serà
penalti, si es fora de l'àrea
de 5 metres es xiularà
falta en contra.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
21
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
ACTIVITATS
UNITAT 1
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
22
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
23
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
DIARI Fes un diari de totes les sessions que hem fet en aquesta unitat. Explica els
exercicis que hem fet i comenta com els has fet tu,o el teu grup, si t‟has
esforçat, anècdotes, la teua opinió,... i fes algun dibuix
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
24
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
25
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
26
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
27
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
BIOGRAFIA D‟UN NADADOR
Busca informació e imatges d’un nadador, home o dona, o de les
modalitats que hem aprés i fes un resum de la seua vida, èxits esportius,
anècdotes,...
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
28
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
29
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UNITAT 2:
“ESCALFANT
MOTORS”
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
30
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
L‟ESCALFAMENT
L’escalfament és el conjunt d’exercicis que es realitzen abans d’una
activitat física, un entrenament o competició esportiva, amb l’objectiu de
preparar l’organisme, millorar el rendiment i reduir el risc de patir lesions.
Com s‟ha de realitzar?
1. Uns minuts de carrera suau
2. Exercicis d’estirament muscular i de mobilitat articular.
Fer de 10 a 15 repeticions o mantindre 10
segons l’estirament sense rebots o
moviments bruscos.
Començar per dalt o per baix però seguint
un ordre
Moure les articulacions: coll de manera
suau, muscles, nines, columna, malucs,
genolls, turmells.
Estirar el músculs més importants: bessons, quàdriceps, bíceps femoral,
adductors, gluti, tríceps.
3. Exercicis amb desplaçaments: carrera suau alçant els genolls, llevant
els talons arrere, carrera de costat, creuant les cames, ...
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
31
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
4. Progressió. Carrera de menys a més velocitat.
L‟ESCALFAMENT ESPECÍFIC
L’escalfament té dos parts: general, que ja hem vist i específica, en la
qual es realitzen exercicis específics per al tipus d’activitat concreta que es
vaja a desenvolupar. Per això farem incidència en:
1- estiraments dels grups musculars que més es van a exercitar
2- exercicis en funció de l’esport. Per exemple en atletisme:
exercicis de tanques, tècnica de carrera, llançaments o salts;
en bàsquet: passes, tirs, entrades,..
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
32
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES
Les qualitats físiques bàsiques són:
1. La resistència: És la capacitat de l’organisme per a realitzar una
activitat física de manera continuada durant un període de temps
determinat.
Tipus:
Aeròbica: És la capacitat per a fer activitats constants i que es
prolonguen en el temps. El cos utilitza l’oxigen per a generar l’energia.
Exemples: caminar, carrera suau, anar en bici, nadar, patinar, jugar a
bàsquet,...Les pulsacions no són molt elevades.
Anaeròbica: És la capacitat per a fer esforços físics intensos que
duren molt poc temps. Exemples: proves de l’atletisme com els 100
metros llisos, el salt de llargària, halterofília. Les pulsacions són molt
elevades.
2. La flexibilitat: És la capacitat de realitzar moviments amb la major
amplària possible. Constituïx la capacitat que ens permet aconseguir
la major amplitud articular, amb facilitat i soltesa. És a dir, que les
nostres articulacions aconseguisquen obrir-se tant com siga possible.
La Flexibilitat és una capacitat que posseeix els seus majors nivells
quan naixem, i que anem perdent dia rere dia. Per això, hem de
treballar-la per a mantindre un alt grau de la mateixa
Requereix, d'una banda, de mobilitat en l'articulació o mobilitat
articular, és a dir, d'uns lligaments i una càpsula articular molt
elàstiques, i d'altra banda, d'uns músculs que puguen estirar-se molt
o elasticitat muscular.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
33
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Tipus:
Estàtica: És la capacitat de mantindre
durant un temps prolongat l’estirament.
Exemple: la gimnàstica rítmica
Dinàmica: És la capacitat de realitzar un
estirament amb un moviment ràpid i de poca
duració. Exemple: un puntilló de taekwondo
3. La velocitat: És la capacitat de la persona
per a recórrer una distància determinada (per exemple 100 metres) o
moure u o més segments corporals en el menor temps possible ( per
exemple llançament de javelina).
Tipus:
Velocitat de reacció: Esta velocitat es refereix al temps
que transcorre des de que es rep l’estímul fins que
s’inicia la resposta motriu. Depèn del tipus d’estímul,
visual, auditiu, tàctil, ..., de la intensitat i duració de
l’estímul, de l’edat, ... Per exemple l’eixida en les probes
de natació o d’atletisme.
Velocitat gestual: Esta velocitat es refereix al temps que es
necessita en la realització d’un moviment global o segmentari en
el menor temps possible. Un exemple és el traure de tenis.
Velocitat de desplaçament: És la capacitat de recórrer una
distància en el menor temps possible. Depèn de l’amplària de les
camallades i la freqüència. Per exemple la proba de 100 metres
llisos.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
34
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
4. La força: És la capacitat de vèncer, mantindre o generar l’energia
suficient per a superar un pes o resistència mitjançant un conjunt de
contraccions musculars. És una de les qualitats més importants des
del punt de vista del rendiment esportiu. Però a més, és una capacitat
molt important per a la salut, perquè el simple manteniment d'una
postura corporal correcta implica un bon desenrotllament muscular,
fonamental per a accions comunes de la nostra vida quotidiana.
Existeixen principalment dos tipus de contraccions musculars, que
són:
Isomètrica o estàtica. Realitza tensió muscular però no moviment
articular.
Isotònica. En esta sí que hi ha moviment articular, la tensió muscular
és superior a la resistència externa. Després de l'estirada muscular,
s'efectua el moviment d'acurtament. Aquest tipus de contracció és el més
corrent i la normal dins de majoria dels moviments esportius, junt amb la
contracció pliomètrica
Les qualitats físiques són complexes i estan relacionades entre si.
Podríem explicar açò de forma gràfica si col·loquem les capacitats físiques:
força, resistència i velocitat en els vèrtexs d'un triangle; els vèrtexs
representarien la forma més pura de cada capacitat; els costats suposen la
relació possible entre elles. Són els tipus de força
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
35
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Tipus:
Força màxima: És la màxima força que pot
desenvolupar una persona. Per exemple
l’halterofília.
Força explosiva: És la força que es genera per
tal de realitzar un moviment ràpid. Per exemple
un llançament o un salt.
Força resistència: És la capacitat per a mantindre l’aplicació de la
força durant un temps prolongat. Per exemple el remo, el rugbi, el
judo.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
36
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
ELS MÈTODES D„ENTRENAMENT DE LES QUALITATS FÍSIQUES
Els mètodes d'entrenament són una forma d'organitzar l'exercici.
LA RESISTÈNCIA, mètodes d'entrenament
Diverses són les classificacions, però les simplifiquem en dos;
mètodes continus i fraccionats per a l'entrenament de la resistència.
Mètodes Continus: referit a la realització d'esforços en forma
ininterrompuda i de molta duració, pel fet que preval el volum; les
intensitats a utilitzar sempre seran submàximes (baixa, moderada, etc.) .
Dins d'estos mètodes tenim al seu torn una divisió en constants i variables;
els primers es caracteritzen per mantindre la intensitat constant durant
l'estímul, mentres els segons van variant-la. Treballen principalment la
resistència aeròbica
Mètodes Fraccionats: es diferencia de l'anterior perquè perd la
característica de continuïtat, apareixent les pauses. Estes últimes em van a
permetre usar-les com a recuperacions totals o parcials, per a així treballar
amb intensitats més altes, disminuint els volums
Mètodes continuats:
Carrera continua
Entrenament total
Fartlek
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
37
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Mètodes fraccionats:
Circuit training
Interval training
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
38
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Mètodes per al treball de la força.
Diverses són les classificacions, però les simplifiquem en dos;
autocàrregues i sobrecàrregues, entre les que diferenciem altres formes
d'entrenar la força. Amb elles podem entrenar qualsevol dels tres tipus de
força, segons fem ús de la càrrega.
AUTOCÀRREGUES. Sistema més senzill i fàcil d'utilitzar, consisteix en
usar com a resistència a vèncer el pes del cos o part del cos. Amb canvis de
posició o angulació augmentaré la intensitat de l'exercici. Exemples:
flexions de braços, abdominals, sentadilles, lumbars, dorsals, tríceps en
banc, etc.
* Exemples d’exercicis amb autocàrregues.
SOBRECÀRREGUES.
MATERIAL.
És el sistema més eficaç per a entrenar la força muscular; consisteix
en realitzar exercicis mobilitzant càrregues en aparells específics com:
pesos, màquines, balons medicinals, gomes elàstiques, jupetins llastats, etc.
L'ús de pesos no és un mètode aplicable dins del marc escolar, encara que sí
que pot treballar-se amb càrregues lleugeres que permeten almenys 20
repeticions. Açò assegura un correcte desenrotllament muscular que no
afecta el creixement, ja que el treball amb grans càrregues afecta el
desenrotllament ossi. Es basa en la utilització d'aparells determinats que
permet un gran desenrotllament de la força amb un bon control sobre la
musculatura que es treballa i les càrregues que s'apliquen.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
39
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
PARELLES.
S'usa com a sobrecàrrega el pes o l'oposició del company. Presenta
l'inconvenient de ser difícil controlar l'aplicació de la càrrega, però és molt
motivant i divertit per a treballar la força muscular.
Exercicis amb Parelles, amb formes jugades.
En els exercicis lúdics els dos components de la parella han de tindre
un pes semblant. A més, el pes del company no ha de suposar una
sobrecàrrega excessiva si ho distribueix repartidament i és controlat per
ell.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
40
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Exercicis amb Gomes o Bandes elàstiques.
Les gomes elàstiques permeten treballar la majoria dels grups
musculars. Els exercicis poden realitzar-se de 3 maneres diferents:
- Directament (tensant i distensant la goma) .
- Lligant la goma a un element fix, com una espatllera.
- Mantenint xafada en el sòl.
* La intensitat de treball varia allargant o acurtant la separació del
tram de goma entre els agafes. L'exercici és més intens quan més curt siga
el tram entre les teues mans, o el punt de fixació i el de tir. Ha de ser tal
que pugues realitzar entre 8 i 12 repeticions seguides.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
41
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Exercicis amb Balons Medicinals.
.
Exercicis amb Fitball
Pot ser que alguns us esteu preguntant què són les boles d'exercicis que
s'usen en el Fitball. O, i açò és inclús més probable, us estigueu preguntant
que utilitat real poden tindre. I és que a pesar de la senzilles d'esta
ferramenta ens ofereixen en realitat tota una sèrie de possibilitats per a
posar en moviment al nostre cos, per a treballar els músculs. Amb un poc
d'imaginació i coneixent algunes posicions no massa complicades, realment
podem exercitar un molt alt percentatge dels músculs que componen el
nostre cos. Si tot açò ho unim a una forma correcta de respirar al realitzar
els exercicis, tenim Fitball.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
42
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Mètodes per a el treball de la flexibilitat.
Podem fer fonamentalment dos classificacions:
STRETCHING (Estiran-se, de Bob Anderson):
Significa estirant-se. Consisteix en una estirada lenta del múscul agonista
d'uns 10 segons de duració, fins a aconseguir una posició on es note un
lleuger dolor o molèstia. A continuació hi ha un manteniment de la posició
durant un temps variable i la duració òptima és de 30 segons. Aquets tipus
de treball ha de realitzar-se de forma relaxada, canviant d’angulació 3-4
vegades per múscul i amb la respiració controlada, tranquil·la i no
bloquejada. Els avantatges del stretching són la seua relativa simplicitat, no
necessita ajuda, suposa una menor perillositat d'excedir els límits
d'elongació del múscul i la relaxació dels antagonistes de la musculatura
estirada. Els seus principals inconvenients són l'exigència de concentració,
la seua monotonia, l'estatisme, l'exageració de la postura i l'adopció de
posicions inicials incòmodes
FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (P.N.F.):
Significa agilització del procés de percebre estímuls interns de tipus
neuromuscular. El seu treball es basa en l'alternança de contraccions
agonista-antagonista contra resistència i amb l'ajuda d'una altra persona,
seguint les fases:
1. Estirada passiva (amb ajuda o sense d'un company) 10 segons.
2. Contracció isomètrica durant 10 segons del múscul a estirar. La
musculatura agonista a elongar està inhibida i relaxada després dels 10
segons de contracció isomètrica.
3. Relaxació del múscul 3 a 4 segons.
4. Estirament forçat (amb ajuda o sense d'un company) per a buscar la
màxima amplitud durant 20 segons.
5. Descans i repetició de tres vegades per múscul
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
43
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
ACTIVITATS
UNITAT 2
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
44
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
45
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
100
120
140
160
180
200
1ª
carrera
3ª
carrera
5ª
carrera
2
3
4
5
1ª
carrera
3ª
carrera
5ª
carrera
TRABAJO DEL MÉTODO DE CARRERA CONTINUA (ritmo de carrera con series)
PORCENTAJE DE TRABAJO AERÓBICO
Recuerda que para realizar un buen trabajo a nivel cardiorrespiratorio debes trabajar
entre el 60% (trabajo suave) y el 85% (trabajo aeróbico medio - intenso) de tus
posibilidades de F.C.; a partir de ahí entrarás en la zona de peligro, apta sólo para
deportistas de élite. (Frecuencia Cardiaca Máxima = 220 - edad).
Por lo tanto, tus valores de trabajo estarán situados entre los siguientes valores de F. C.:
Deberás tenerlo en cuenta para cuando se realice un trabajo aeróbico de este tipo.
Als camps de bàsquet i minibàsquet del pati faras 5 SERIES de 4 VUELTAS completas
cada una. Os tomaréis el tiempo de realización de cada una de las carreras (4 vueltas) y
deberás anotarlo en el cuadrado correspondiente, además de la F.C. al final de cada serie.
Se trata de invertir un tiempo similar en las 5 series; para ello deberás probar y
encontrar tu ritmo de trabajo. El tiempo de las 6 repeticiones deberá diferenciarse lo
menos posible.
CARRERAS TIEMPO (min.) F. C. (p/m)
1ª repetición tiempo más bajo
2ª repetición tiempo más alto
3ª repetición diferencia
4ª repetición nota*mirar tabla:
5ª repetición
Representación Gráfica
Tiempo
(min.) F. C. (p/m)
_______ p/m. (60%) y _____ p/m. (85%).
DIFERENCIA (seg.) PUNTOS
1” 10
3” 9
5” 8
7” 7
9” 6
11” 5
13” 4
15” 3
17” 2
19” 1
21” 0
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
46
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
47
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
TRABAJO DEL MÉTODO DE FARTLEK
El trabajo de Fartlek se puede realizar de diferentes formas: por
distancias, por tiempos, por diferentes terrenos y por frecuencia cardiaca
distintas.
Intensidad: En nuestras clases utilizaremos 3 ritmos diferentes:
- Ritmo 1: Este ritmo debe permitirnos correr y hablar a la vez. (120-140
p/m).
- Ritmo 2: Es un ritmo alegre, cercano al 85%. (140-160 p/m).
- Ritmo 3: Alta intensidad. El tiempo será muy corto. (160-180 p/m.)
Atención: estas indicaciones variarán en función del nivel de condición
física, salud y edad del deportista. Por lo tanto, realizar el volumen e
intensidad que os marcará el profesor.
* Ejemplo, en una pista polideportiva de 40 metros x 20 metros. Repetir 10
veces.
- Ritmo 1: Líneas continúas. A 120 pulsaciones por minuto.
- Ritmo 2: Líneas de puntos suspensivos. A 150 pulsaciones por minuto.
- Ritmo 3: Líneas de guiones. A 180 pulsaciones por minuto.
- Después de completar el circuito realizar una vuelta al campo al Ritmo 1.
Realiza tu propia actividad de Fartlek, dibujándolo y explicándolo. Recuerda
que mínimo debes incluir dos ritmos de carrera distintos, y que puedes
utilizar el material que desees.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
48
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
49
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
PREPARA UN ESCALFAMENT GENERAL I ESPECÍFIC (indica l‟esport al
qual va dirigit)
FASE GENERAL Dibuixos Exercicis amb desplaçaments
Exercicis d’estirament muscular i de mobilitat
articular.
FASE ESPECÍFICA PER A __________________
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
50
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
51
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
DIARI Fes un diari de totes les sessions que hem fet en aquesta unitat. Explica els
exercicis que hem fet i comenta com els has fet tu,o el teu grup, si t‟has
esforçat, anècdotes, la teua opinió,... i fes algun dibuix
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
52
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
53
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
PROVES FÍSIQUES
RESISTÈNCIA: TEST DE COOPER
Aquesta prova consisteix en arribar a la màxima distància possible durant
12 minuts. Es pot fer corrent o caminant segons les teues possibilitats.
És més recomanable que no comenceu a un ritme molt elevat.
Porta un ritme més suau al principi.
Augmenta la velocitat cap al final del temps.
Heu de córrer donant voltes a un circuit de 150 metres.
Al finalitzar es contaran les voltes i multiplicarem per 150 per a calcular els
metres aconseguits.
50 metres
25 metres
25 metres
50 metres
Resultat de la prova:
Voltes realitzades: ________ voltes
Metres aconseguits: ___________ metres.
Nota: _______
FORÇA: LLANÇAMENT DE BALÓ MEDICINAL. La prova consisteix en
llançar un baló medicinal de 3 quilos el més lluny possible. Normes: El llançament es fa cap avant amb els peus simètricament col·locats.
Les mans accionen simètricament i simultàniament per damunt del cap.
L’alumne, des de la posició estàtica de partida, no podrà saltar per a fer
el llançament sempre ni tocar o sobrepassar la línia de llançament amb
cap part del cos. No es permet en cap cas fer passos previs al
llançament.
Cap part del cos pot tocar o sobrepassar la línia de llançament una
vegada efectuat aquest.
Es permeten dos intents.
Resultat de la prova:
______ cm.
Nota: ______
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
54
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
FLEXIBILITAT: FLEXIÓ PROFUNDA DE TRONC
La prova consisteix en flexionar el tronc cap avant entre les cames.
Amb les cames obertes 85 centímetres
Arribar el més lluny possible amb les mans juntes
Es poden flexionar els genolls
No es poden fer rebots
Resultat de la prova:
______ cm.
Nota: ______
VELOCITAT. 50 metres llisos
Recórrer la distància de 50 metres el més ràpid possible
Fer un bon escalfament amb estiraments de cames i progressions.
Practicar l’eixida amb una cama davant i darrere de la línia.
Eixir el més ràpid possible quan es done la senyal amb el braç.
Córrer recte i amb bona tècnica de carrera amb freqüència i amplitud
de camallada.
Arribar a la meta i no parar-se abans.
Resultat de la prova:
Marca realitzada: ___________
Nota: _______
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
55
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
56
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
57
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
58
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
59
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UNITAT 3
ESPORTS
ALTERNATIUS
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
60
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
QUÈ ÉS L‟ESPORT ALTERNATIU?
Esport alternatiu és aquell esport que no es troba subjecte als
cercles tradicionals de les activitats físiques esportives o recreatives. Rep
aquest nom per a ser diferenciat de l'esport tradicional i convencional,
adquirint un toc d'avantguardisme i modernitat i depenent de l'àmbit des
del que es definisca, pot comprendre una amplia gamma d'activitats.
El esport alternatius s'han convertit en activitats lúdico-esportives
que permeten treballar tant aspectes motrius com actitudinals. Les normes
d'aquests esports es basen en estratègies senzilles amb l'objectiu de
fomentar l'interacció positiva, la cooperació i la participació de tot
l'alumnat.
El reglament es caracteritza per la flexibilitat en les normes,
flexibilitat en les dimensions del terreny, en la composició del equips,
durada del joc,…
Es practiquen sense regles particulars, ni estandaritzades, fàcils de
comprendre i acordades pels propis participants.
Criteris per a l’adaptació dels esports i jocs alternatius:
1- Variar les regles en funció de les característiques dels participants.
2- Promoure la participació del major nombre de persones.
3- Promoure la participació de tots el jugadors en joc.
4- Establir la participació d’equips mixtes evitant el sexisme d’altres
esports.
5- Evitar l’especialització de funcions: hi ha que jugar defenent i atacant
i inclòs treure el portes de la porteria.
6- Evitar tot tipus de contacte corporal brusc.
7- Destacar l’habilitat sobre els factors físics
8- Simplificar les regles del joc per a aprendre més fàcilment a jugar.
9- Seleccionar la millor zona de joc segon el nombre de jugadors.
10- Determinar la durada del joc en consonància amb les característiques
dels participants.
Alguns d’aquests esports són l'ultimate,
disc volador, el bijbol, el shutteball , el
floorball, el sófbol, el korfball o balonkorf,
l'indiaca, el bádminton, el colpbol, futtenis,
botebol, pitxi, lacrosse… Per practicar
aquests esports es necessita uns materials
específics: frisbees o discos voladors,
pilotes gegants, stiks, bats, pilotes,
indiaques, cistelles de korfball, raquetes i
volants.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
61
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
SHUTTEBALL:
És un joc de pales, generalment, consisteixen en colpejar una pilota o
volant contra una paret (frontó), o bé dirigit cap a
un company (cooperació) o contrincant (oposició).
A l'shuttleball es pot jugar individuals, dobles
i en ambdós casos mixtes.
De la mateixa manera, es pot jugar en forma
recreativa, colpejant el volant i intentant que no
caigui a terra, sense regles, ni delimitació de camp,
ni tants.
Si es prefereix jugar de manera més
competitiva, es pactaran o establiran unes regles de
joc, així com un terreny delimitat i amb una xarxa central o bé es podran
aplicar les regles del bàdminton.
BALONKORF:
És un esport d'equip jugat entre dos equips que
cerquen introduir una pilota dins d'una cistella.
Els equips són mixts, formats per quatre homes i
quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones
d'atac i defensa.
El corfbol o balonkorf manté certes similituds amb el
bàsquet, tot i que de fet es considera una evolució del
ringboll suec (ringball en anglès) amb influències d'aquest.
El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la
no violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
62
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
LACROSSE:
És un esport d'equip en què s'utilitza un pal amb una xarxa a l'extrem
(cross) on es manté la pilota fins que es passa a un altre company amb la
finalitat de marcar un gol. Els equips són de 10 persones.
FLOORBALL:
El floorball o unihockey (de vegades també innebandy, salibandy o mini-
hoquei) és un esport d'equip, practicat en pista coberta.
L'objectiu del joc és ficar una pilota plàstica a la porteria contrària usant
un bastó lleuger.
Els dos equips tenen cinc jugadors i un porter a la pista.
Les regles del floorball són força semblants a les de l'hoquei sobre gel,
encara que amb algunes diferències evidents.
COLPBOL:
El Colpbol és un esport col·lectiu
d’invasió jugat per dos equips mixtes de 7
membres, en un espai clarament definit,
l’objectiu dels quals és introduir a base de
colpejos amb la mà una pilota a la porteria
contrària.
L’Habilitat bàsica del Colpbol es el
colpeig. És la base del joc. La pilota només
es pot jugar a base de colpejos amb les
mans, braços o part superior del cos. A
més a més ( regla fonamental del joc) mai cap jugador pot colpejar la pilota
dues vegades consecutives (dobles)
Està prohibit:
doble toc
toc intencionat amb les cames o peus
colpejar el baló amb el puny tancat i retindre'l
agarrar o llançar el baló amb una o ambdós mans
espentar o agafar el contrari
no respectar les distàncies en les tretes
Totes estes infraccions es resolen en falta que sempre s'executarà
amb una treta des de la línia de banda del lloc més proper on s’ha produït la
infracció.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
63
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Cap jugador pot colpejar la pilota amb el peu, excepte, exclusivament,
el porter, dins la seua àrea de meta i només en situació defensiva. ( quan el
baló ve impulsat en ultima instància per un jugador contrari)
Tretes:
Faltes- es realitza sempre des de la línia de banda
Fora per la línia de banda- treta de banda
Fora per la línia de fons- córner o treta de porta des de l’ interior
de la línia de puntets ( sols pot estar dins el/la porter/a i el/la
llançador/a)
Treta de centre- després d’un gol.
Treta de l’àrbitre- començar el partit i després de joc parat.
Totes les tretes s’efectuen amb un colpeig al baló i la resta de
jugadors, obligatòriament a 3 metres de distància. No hi ha penals. Falta
dins l’àrea, s’executa igual que qualsevol altra.
Terreny de joc: pista poliesportiva de 20mx40m. amb porteries de 2 metres
d’alt per 3 d’ample. Línies: línies de banda, línies de fons i línia de l’àrea de 9
metres. (discontínua)
Baló: El baló és de forma esfèrica de plàstic, goma o material sintètic i de
bot dinàmic. El baló usat tindrà de 65 a 72 cm. de circumferència.
Nombre de jugadors: 7 jugadors ( 6 i el porter) al camp. Un equip pot
tindre’n fins 12. Equips obligatòriament mixtes.
Duració del partit: Per a equips de més de 18 anys, la duració del partit és
de dos temps de 25 minuts amb 10 minuts de descans. La duració del partit
per a equips d'edats inferiors a 18 anys és de 2x20 minuts si tenen de 18 a
13 anys i de 2x12 minuts de 8 a 12 anys, en estos dos casos amb un descans
de 5 minuts.”
DISC VOLADOR:
També anomenat ultimate, ultimate
Frisbee, o plat a gol, és un esport
d'equip competitiu que es juga amb
un disc volador Frisbee.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
64
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
ULTIMATE:
L'objectiu del joc és
aconseguir punts passant
el disc al final de la zona
oposada, de manera
semblant al futbol
americà. Els jugadors no
poden córrer mentre
tenen el disc. L'equip que
té el disc (frisbee)
intenta passar-lo
endavant sense deixar-lo
caure i rebre'l en una zona d'anotació; (això és un punt). L'altre equip
intenta interceptar el disc. Es un esport sense contacte i cada equip és
mixt. L'ultimate es caracteritza pel seu esperit del joc, amb els principis de
joc net, esportivitat i goig de jugar.
Les regles de l’Ultimate:
El terreny de joc: Té una forma rectangular, amb dues zones d'anotació a
cada extrem, les dimensions d'un camp oficial són de 64 metres de llarg
per 37m. d'amplada, amb unes zones de gol de 37 m. x 18 m. El camp fa una
llargària de 100 metres i una amplada de 37m.
Inici del joc: Cada punt s'inicia amb els dos equips alineats a la zona de gol
respectiva. L'equip defensiu comença llançant el disc cap a l'equip atacant.
Aquest, en rebre el disc, comença a fer passades (llançaments) cap a la
zona de gol contraria.
Anotació: Cada vegada que l’equip atacant assoleix fer una passada dins la
zona de gol de l’equip contrari és gol.
Llançaments del disc: El disc pot avançar en qualsevol direcció per mitjà de
llançaments sempre que s'estigui dins els límits del terreny de joc. Els
jugadors no poden córrer ni caminar amb el disc a les mans. La persona
amb el disc té 10 segons per llençar-lo, la defensa compta en veu alta i ha
d'estar a menys de tres metres de la persona que té el disc. El defensa no
poc tocar al contrari que té el frisbee.
Canvi de possessió del frisbee: Quan un llançament no es completa degut a
la caiguda del disc dins el terreny de joc, per sortir fora dels límits del
terreny de joc o per un hand-block, la defensa pren la possessió del disc i
passa a atacar.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
65
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Canvi de jugador: Els canvis es realitzen després d'una anotació o durant un
time-out.
Falta de contacte: Tot tipus de contacte es considera falta. No pot
d'existir cap tipus de contacte físic entre els jugadors, sobre tot amb el
jugador que té la possessió del frisbee.
Faltes: Quan un jugador realitza una acció considerada falta, qualsevol dels
jugadors que estiguin al camp pot parar el joc demanant "falta". Si la falta
és acceptada és comença a jugar al punt a on s'ha comès, si no, és torna a
la jugada anterior abans que es duràs el joc.
L’arbitratge: Cada jugador és responsable de complir i fer complir les
normes dins del terreny de joc. No hi ha àrbitre en aquest joc.
El joc net: L'Ultimate promou la competitivitat i el joc net. Es fomenta el
joc competitiu però mai en detriment del respecte o la integritat entre
jugadors.
Variants: Cada equip tindrà un cèrcol penjat a la seva porteria. L’objectiu
del joc és encertar amb el frisbee dins del cèrcol contrari. El jugador/a que
té el frisbee no es pot moure i té un radi d’un metre en el qual ningú i pot
entrar. Quan un/a jugador/a contrari intercepta el frisbee o el frisbee cau
al terra, es perd la possessió.
A més de l’Ultimate, que és un esport d’equip, hi ha altres modalitats de
jocs amb el frisbee com són:
Guts
Freestyle: Estil lliure
Disc Golf
Discathon
Hi ha altres modalitats com el DDC (Double Disc Court), Disc Volador al
camp: TMF, (temps màxim flotant), TCA( Tirar, còrrer i agafar), proves de
precisió i distancia
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
66
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
BOTEBOL
Joc col·lectiu
de col·laboració entre
els participants.
L’objectiu del joc és
passar la pilota per
dalt de la xarxa que
done més d’un bot
seguit després de
caure al terreny de joc contrari. (volei adaptat)
Aspectes bàsics del reglament:
Terreny de joc el de volei, es pot modificar altura xarxa i mesures de camp.
(flexibilitat regles).
Cada equip està format per 6 components,3 xics i 3 xiques, disposats en el
camp de manera alternada.
La treta es realitzarà el que està situat al cantó dret, colpejant la pilota en
qualsevol part del cos. Es treu des de la línia d’atac (3 metres), en el
moment de la treta almenys un peu al terra.. Es disposa d’un sol intent,
Per puntuar s’ha de tindre possessió de saque, en cas contrari es recupera
el saque, produint-se una rotació en l’equip seguint el sentit de les agulles
del rellotge.
La pilota no es pot retindre, s’ha de colpejar en qualsevol part del cos des
de la cintura (inclosa).
Es tenen que donar tres tocs per equip (de forma obligatòria) abans de
passar a camp contrari la pilota, però no dos colps seguits pel mateix
jugador ni tampoc per participants del mateix sexe.
Abans del primer toc, la pilota ha de donar un bot obligatori, abans del
segon i tercer toc, la pilota pot donar o no un bot. tots els bots han de
produir-se dins el camp de joc.
Els jugadors no poden tocar la xarxa.
La pilota pot tocar la xarxa, excepte en el saque
Si la pilota bota sobre les línies de camp es considera que ha botat dins.
Cada set es juga a 15 punts, a l’arribar a 8 es canvia de camp, ocupant les
mateixes posicions en el camp de joc. En cas d’empat a 14, guanyarà l’equip
que obtinga dos punts d’avantatge. Es juga al millor de 3 sets.
Instal·lacions i material: Les corresponents al Volei.
El terreny de botebol està format per dos quadres de 9m. (18x9m). La
xarxa situada a 2’30m. a 3 m. de la xarxa es marcarà una línia paral·lela.
Variant: Botebol 4 : 12x6 m.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
67
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
INDIAKA:
Marcarem 2 camps separats per una xarxa de voleibol. En cada camp
hi hauran 4 jugadors.
L’objectiu del joc és fer passar la indiaka al camp contrari colpejant-
la amb qualsevol part del cos (amb la mà és més senzill). Es pot
colpejar la indiaka les vegades que es vulgui abans de passar-la a
l’altre camp.
Cada jugador podrà fer 3 tocs consecutius. S’aconsegueix punt quan
un equip per el control de la indiaka o la tira fora dels límits. Guanya
l’equip que arriba primer a 25 punts.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
68
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
69
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UNITAT 3
ACTIVITATS
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
70
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
71
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
DIARI Fes un diari de totes les sessions que hem fet en aquesta unitat. Explica els
exercicis que hem fet i comenta com els has fet tu,o el teu grup, si t‟has
esforçat, anècdotes, la teua opinió,... i fes algun dibuix
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
72
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
73
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UNITAT 4: ESPORTS ADAPTATS
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
74
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
QUÈ ÉS L‟ESPORT ADAPTAT?
L'esport adaptat és un tipus d'activitat física reglamentada que
intenta fer possible la pràctica esportiva a persones que tenen alguna
discapacitat o disminució. Com la mateixa paraula indica, consisteix a
adaptar els distints esports a les possibilitats dels participants o a crear
esports específics, practicats exclusivament per persones amb problemes
físics, psíquics o sensorials.
L'oferta de pràctica esportiva ha d'arribar a tota la població que ho
desitges, sense exclusions. L'esport adaptat ofereix la possibilitat
d'accedir a aquest dret a persones que en condicions esportives normals no
podrien, i els permet practicar activitat física i esportiva, tant en l'àmbit
recreatiu com en el competitiu. Perquè l'esport adaptat siga possible també
és necessari que s'adapten altres aspectes, com els transports, els edificis
o les vies públiques.
Aquest tipus d'esport està adaptat a tots els esportistes amb
manifestacions diferencials de tipus motriu, sensorial o psíquic, o
minusvàlids. Tots coneixem persones amb estes característiques, però hem
de distingir entre:
Disminució: Pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica,
fisiològica o anatòmica.
Discapacitat: Restricció o absència de la capacitat per a realitzar una
activitat de la forma que es considera habitual, a causa d'una disminució o
deficiència. Pot manifestar-se en el vessant físic (motriu), sensorial o
psíquica.
Discapacitat física o motriu, provocada per una disminució anatòmica
o física a causa de una espina bífida, poliomielitis, amputació, paràlisi
cerebral, etc.
Monoplegia: afecció en un sol membre.
Paraplegia: afecció en els membres inferiors.
Tetraplegia: afecció en els quatre membres.
Hemiplegia: afecció en la meitat del cos.
Discapacitat sensorial, provocada per una disminució fisiològica o
sensorial auditiva o visual: sordera, ceguera, etc.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
75
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Discapacitat psíquica, provocada per una disminució psicològica o
psíquica:
Lleugera: Coeficient intel·lectual entre 60 i 80.
Mitja: Coeficient intel·lectual entre 40 i 60.
Severa: Coeficient intel·lectual entre 20 i 40.
Profunda: Coeficient intel·lectual inferior a 20.
Minusvalidesa: Situació desavantatjosa d'un individu com a conseqüència
d'una discapacitat causada per alguna disminució que limita o impedeix el
desenvolupament personal en activitats que es consideren habituals per a
persones de la seua edat, sexe i entorn. No totes les discapacitats suposen
minusvalideses. Hi ha persones amb disminucions importants que no són
minusvàlides (menys vàlides) en l'entorn on viuen i per a les seues
necessitats. L'esport és un mitjà per a superar les minusvalideses a pesar
de tindre alguna discapacitat.
Hi ha molts esports reconeguts oficialment com aptes per a persones
amb discapacitats i tots són esports adaptats. Alguns provenen dels esports
convencionals o tradicionals i han sigut adaptats en distints aspectes del
reglament, és el cas del basquetbol o el voleibol. Altres són específics, amb
un reglament també específic, creats expressament per a algunes
minusvalideses concretes, per exemple, el goalball.
L'esport ajuda a totes les persones a millorar la seua imatge personal
i a augmentar la seua autoestima, així com al reconeixement i a la integració
social. Les persones amb alguna disminució que practiquen esport, a més
d'aquestos beneficis incrementen la seua capacitat per a relacionar-se, per
a treballar i, en definitiva, per a superar la minusvalidesa que els afecta.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
76
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UN POC D‟HISTÒRIA
L'esport adaptat té els seus inicis a l'hospital de Stoke Manderville
(Anglaterra) gràcies a la figura del Doctor Ludwin Guttmann. En aquest
hospital hi havia un gran nombre de persones amb lesions medul·lars a causa
de la Segona Guerra Mundial. Guttmann pretenia utilitzar l'esport com a
forma de rehabilitació, la qual cosa li va portar a organitzar, en 1948, la
primera competició per a aquest col·lectiu.
Vist l'èxit i el bon resultat terapèutic que van tindre, la dita
competició va començar a celebrar-se anualment, sent cada vegada major la
participació, les disciplines esportives, diferents minusvalideses i països.
A Roma l'any 1960, es va donar el tret d'eixida als Jocs Olímpics i
Paralímpics, des de llavors, els JJ. Paralímpics es vénen celebrant sense
interrupció cada quatre anys, amb un creixement espectacular.
Als seus inicis van aconseguir la participació de no més de 390
esportistes de 23 països, fins a arribar a reunir a 4.000 esportistes de 137
països a Atenes 2004. Espanya va participar amb una selecció de 260
persones, dels que 155 van ser esportistes cecs, deficients visuals,
minusvàlids físics, i paralítics cerebrals.
Seguint l'estructura del moviment Paralímpic Internacional, el 6 de
setembre de 1995 es va constituir el Comité Paralímpic Espanyol. Un
temps abans, en 1992 s'havia creat el Comité Paralímpic Internacional
(IPC). Una vegada acabats els Jocs Paralímpics de Barcelona 92. Amb la
creació del IPC, es va aconseguir establir en l'esport per a persones amb
discapacitat una estructura semblant a la de l'esport olímpic, sent la
principal diferència entre el IPC i el Comitè Olímpic Internacional que
l'organització de discapacitats està formada per federacions que s'agrupen
en tipus de minusvalideses, i no per federacions específiques de cada
esport.
El Comitè Paralímpic Espanyol, d'acord amb els principis i normes de
IPC, va nàixer sent un organisme sense ànim de lucre i amb personalitat
jurídica pròpia, els fins fonamentals del qual són:
Desenvolupament i perfeccionament de l'esport, estimulant i orientant la
seua pràctica i la preparació de les activitats que tinguen representació en
els Jocs Paralímpics.
Enfortiment de l'ideal Paralímpic entre els espanyols, per mitjà de
l'adequada divulgació del seu esperit i filosofia.
Col·laborar amb les Federacions Espanyoles afiliades al seu torn a les
Federacions Internacionals, reconegudes pel Comitè Paralímpic
Internacional.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
77
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
ATLETISME
L'esport rei dels Jocs Olímpics també ho és en els Paralímpics.
L'atletisme és l'esport més emblemàtic de la Paralimpíada i en ell
competeixen tot tipus de discapacitats. Existeixen proves en cadira de
rodes, hi ha atletes que corren, boten o llancen amb les seues pròtesis, els
cecs competeixen junt amb el seu guia, amb els seus braços units per mitjà
d'una corda, mentre que la resta dels minusvàlids físics, paralítics
cerebrals, deficients visuals o discapacitats intel·lectuals que no precisen
ajudes tècniques participen amb total normalitat en pràcticament les
mateixes proves del programa olímpic.
Les cadires de rodes i les pròtesis que usen els atletes estan
especialment dissenyades per a la competició, amb materials molt lleugers i
alta tecnologia aplicada. Per la seua banda, els guies que acompanyen als
cecs mai poden sobrepassar l'invident a qui van units per una corda, però
tampoc poden quedar-se arrere, per la qual cosa han de tindre un elevat
nivell competitiu, semblant al del seu acompanyat.
L'atletisme paralímpic inclou carreres, llançaments, bots, pentatló i
marató. Els competidors estan dividits segons les seues discapacitats i
subdividits al seu torn en classes, en funció de la seua capacitat funcional
per a l'esport.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
78
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
BASQUETBOL EN CADIRA DE RODES
El basquetbol en cadira de rodes es juga en una pista exactament
igual a la del basquetbol olímpic, amb les mateixes mesures, el mateix baló,
les cistelles a la mateixa altura i la línia de triple a la mateixa distància,
complint, per tant, les normes de la Federació Internacional de Basquetbol
(FIBA).
Participen jugadors amb discapacitats físiques, amb un sistema de
puntuació mèdica que tracta de garantir que atletes amb minusvalideses
severes (paraplègics, per exemple) tinguen lloc en els equips. A cada atleta
se li dóna una puntuació entre 1, els més afectats, i 4,5, els menys afectats,
i entre els cinc jugadors en pista no poden sumar més de 14,5 punts. Les
regles són les mateixes que les de la FIBA, encara que amb les lògiques
adaptacions als jugadors en cadira, com la regla de
passos o la falta tècnica per alçar-se de la cadira de
rodes en ple joc. Encara que els sistemes de joc són
molt semblants als del basquetbol de peu, les defenses
individuals, en zona o els bloquejos cobren gran
importància en el basquetbol en cadira de rodes.
El Basquetbol en cadira de rodes es va convertir
en esport paralímpic en els Jocs Paralímpics de Roma
de 1960.
BOCCIA
Esport específicament
paralímpic, semblant a la
petanca i en el que únicament
participen persones en cadira
de rodes, amb greus
afectacions per paràlisi
cerebral i altres minusvalideses
físiques severes. És un joc de
precisió, que consisteix a
llançar pilotes de cuiro el més
prop possible d'una pilota
blanca, en un camp de joc llarg i estret.
La boccia és l’únic esport mixt, en el que els homes i les dones
competeixen entre si. Les úniques categories ho són en funció del grau de
discapacitat que patisquen els esportistes.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
79
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Tots ells, greument afectats i per tant assentats en cadires de
rodes, llancen les boles amb les seues mans, excepte els de la classe
corresponent a la discapacitat més severa, que juguen amb l'ajuda d'una
canaleta, sobre la qual l'esportista deposita la bola una vegada triada la
direcció. Existeixen proves individuals, per parelles i d'equips.
CICLISME
Cecs, deficients visuals, amputats i paralítics cerebrals són els
col·lectius de discapacitats que participen, cada un amb les seues
peculiaritats, en les proves de ciclisme dels Jocs Paralímpics.
Els cecs i deficients visuals participen en competicions de ciclisme en
tàndem, amb un pilot vident davant i el discapacitat visual darrere.
Existeixen proves masculines, femenines i mixtes tant en velòdrom com en
ruta. Els pilots dels tàndems de cecs són els únics esportistes no
discapacitats que tenen l'oportunitat de guanyar medalles en els Jocs
Paralímpics.
Els amputats, amb les seues pròtesis, i
els paralítics cerebrals competeixen en
bicicletes de carreres normals, excepte els
paralítics cerebrals severament afectats, que
poden fer-ho en tricicles. També es
contemplen proves tant en pista com en
carretera, masculines i femenines.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
80
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
FUTBOL-5 (CECS)
El futbol sala o futbol 5 és un esport paralímpic que ho practiquen
exclusivament esportistes cecs totals, excepte els porters, que poden ser
persones sense discapacitat visual.
El futbol sala de cecs va formar part del programa oficial dels Jocs
Paralímpics per primera vegada a Atenes 2004.
Segueix el reglament de la FIFA, amb una sèrie d'adaptacions:
El baló és de cuiro i sonor.
Es disputa a l'aire lliure per la importància que té la percepció
acústica amb a l'intenció d'evitar la inadequada ressonància dels
estadis tancats.
Cada equip està format per (1) un porter i (4) jugadors de camp. Les
substitucions són il·limitades.
Els laterals estan limitats per tanques d'1 a 1,2 metres, sent de
material sintètic o de fusta, i es converteixen en una important
aportació a l'orientació dels jugadors, a més de facilitar un joc rítmic
i sense tants servicis de banda, ja que aquestos es produeixen quan el
baló supera la tanca, realitzant-se el servici amb els peus.
L’equipació és exactament igual a la prevista en el reglament de
futbol de la FIFA, encara que el jugador cec té l'opció d'usar
genolleres i una cinta en el cap que protegeix el frontal, parietals i
occipital. Esta és una cinta tubular, amb esponja per dins i forrada de
tela de tovalla per a una millor absorció de la transpiració.
És obligatori usar antifaç per a igualar la falta de percepció lumínica,
no sent obligatori el pegat que es col·loca per dins dels antifaços en
aquells esportistes que siguen portadors de
pròtesis oculars.
El temps de joc és de 50 minuts dividit en
dos temps de 25.
FUTBOL 7
El programa oficial dels Jocs Paralímpics conté un torneig de futbol
7, practicat per jugadors paralítics cerebrals amb una afectació mitjana o
lleu. Es tracta d'una adaptació del futbol olímpic.
Actualment només es juga en categoria masculina i els equips han de
tindre un nombre mínim de jugadors amb paràlisi cerebral mitja per a
garantir així que estos puguen participar i que tots els llocs no siguen
ocupats per paralítics cerebrals més lleus.
La primera vegada que el Futbol-7 va participar en uns Jocs
Paralímpics va ser l'any 1984 en Nova York.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
81
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Segueix el reglament de la FIFA, amb una sèrie d'adaptacions:
Hi ha 7 jugadors de camp (en compte d'11).
Les dimensions del camp de joc són més xicotetes.
Les porteries són més xicotetes.
No hi ha la regla del fora de joc.
Per al servici de banda, un jugador pot triar lliscar el baló amb una
sola mà al terreny de joc o utilitzar el mode establit per la regla de la
FIFA.
Els partits consten de dos períodes de 30 minuts amb un descans de
15. Les pròrrogues tindran dos períodes de 10 minuts i s'aplicarà la
regla del “gol d'or”.
GOALBALL
El goalball és un esport específicament paralímpic practicat per
persones cegues i deficients visuals que enfronta a dos equips de tres
jugadors.
Els partits consten de dos temps de deu minuts cada un i la pista té
unes mesures de 9 per 18 metres.
Cada equip se situa a un costat del camp, junt amb la seua porteria, de 9
metres d'ample, i, sense eixir-se d'una xicoteta zona, ha de tractar de
ficar gol en la porteria contrària llançant un baló amb cascavells en el seu
interior, que ha de rodar pel sòl perquè s’escolti el seu so.
Els tres components de l'equip que rep el baló han d'impedir que
entre en la seua porteria tirant-se al sòl per a detindre-ho.
Tots els jugadors han d'eixir a la pista amb uns antifaços opacs que
els impedeixen veure absolutament res, per a garantir així la igualtat de
condicions entre cecs totals i deficients visuals.
En els Jocs Paralímpics hi ha tornejos de goalball masculí i femení i es
va convertir en esport paralímpic en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976 el
masculí i en els Jocs de Nova York de 1984 el femení.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
82
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
NATACIÓ
Un dels esports més emblemàtics dels Jocs Paralímpics és la natació
on competeixen esportistes de tots els grups de discapacitat: cegos,
deficients visuals, discapacitats intel·lectuals, minusvàlids físics i paralítics
cerebrals.
Els nedadors discapacitats boten a la piscina sense cap tipus d'ajuda
tècnica (en el cas dels amputats no està permès nadar amb pròtesi) i
seguint les mateixes regles que en la natació olímpica.
Les úniques adaptacions necessàries són la possibilitat de començar la
prova des de dins de l'aigua, sense haver de llançar-se des del pedrís
d'eixida, o la senyalització auditiva o tàctil per a cecs i deficients visuals
quan s'aproximen a la paret de l'aiguabeneitera (sol utilitzar-se una barra
amb la punta encoixinada per a avisar-los, per mitjà d'un xicotet colp en el
cap, de la proximitat de la paret) o en les proves de relleus.
Mentre cecs i discapacitats intel·lectuals competeixen en categories
independents, minusvàlids físics i paralítics cerebrals ho fan conjuntament
per mitjà d'un sistema de classificació funcional, que agrupa en cada classe
a nedadors de semblants aptituds funcionals.
La natació es va convertir en esport paralímpic en els Jocs
Paralímpics de Roma de 1960.
TENIS EN CADIRA DE RODES
Ho practiquen esportistes en cadira de rodes i en el es contemplen
proves individuals i dobles, tant d’homes com dones.
Els partits de tenis en cadira de rodes segueixen les regles del tenis
tradicional i manté també els mateixos nivells de precisió, estratègia i
tàctica. L'única diferència en les competicions de tenis en cadira de rodes
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
83
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
és que es permet que la pilota de dos bots, sempre que el primer bot haja
sigut dins dels límits de la pista.
Aquest esport és practicat únicament per discapacitats físics, que
usen cadires de rodes especials, molt lleugeres i amb gran mobilitat.
Va ser esport d'exhibició en els Jocs Paralímpics de Seül 1988 i es va
convertir en esport Paralímpic l'any 1992, en els Jocs Paralímpics de
Barcelona.
VOLEIBOL ASSENTAT
La competició de voleibol en els Jocs Paralímpics ha estat dividida en
dos modalitats: de peu i assentats.
És un esport obert a tot tipus de persones amb discapacitat física i
mobilitat reduïda. En el voleibol de peu participen minusvàlids físics amb
afectacions lleus, mentre que les persones amb discapacitats físiques més
severes ho fan en voleibol assentats, on el camp és més xicotet i la xarxa
està a una altura més baixa, la qual cosa fa que el joc siga més ràpid i, de
vegades, molt espectacular.
El Voleibol de peu es va convertir en esport paralímpic en 1976, en els
Jocs de Paralímpics de Toronto, el Voleibol assentat es va iniciar en els
Jocs d'Arnhem de 1980 i a partir dels Jocs d'Atenes 2004 el Voleibol de
peu ja no va ser esport paralímpic.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
84
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
ESQUÍ ALPÍ
L'esquí alpí paralímpic inclou les proves de descens, supergegant,
eslàlom gegant i eslàlom.
Hi ha tres categories: Deficients Visuals, De Peu i En Silla,
subdividides al seu torn en classes, depenent del grau de discapacitat dels
esquiadors.
Els esportistes cecs competeixen acompanyats de guies que els dirigeixen
per la pista. Els esportistes amb amputació d'una de les cames utilitzen un
esquí individual, crosses per a esquiar o pròtesis ortopèdiques. Els
competidors amb amputació d'ambdós cames o amb paràlisi utilitzen un sit-
ski (cadira-esquí). Aquells esportistes que tenen amputacions en els
membres superiors competeixen sense bastons.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
85
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UNITAT 4
ACTIVITATS
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
86
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
87
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
DIARI Fes un diari de totes les sessions que hem fet en aquesta unitat. Explica els
exercicis que hem fet i comenta com els has fet tu,o el teu grup, si t‟has
esforçat, anècdotes, la teua opinió,... i fes algun dibuix
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
88
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
89
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UNITAT 5:
TENIS
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
90
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UN POC D‟HISTÒRIA
El tenis té els seus orígens en
l'antic joc del "handball", abans de l'era
cristiana i era practicat pels grecs.
És un joc nascut entre la noblesa de
França i Anglaterra. Va ser conegut com
"Esport de Reis" en el segle XIV a França,
on se'l va cridar: "El jeu de paume". Es
jugava entre els cavallers i les dames de
La Cort. Era un joc de moda en la cort.
El poble francès no va tardar a descobrir el joc que bàsicament
generava exercici i produïa diversió pel que es practicava massivament en
tot el país. Però açò desagradava al Rei Lluís X, qui llavors va prendre la
decisió de prohibir-ho per a tots.
L'esport va quedar proscripto per molt de temps, a pesar d'això, La
Cort continua jugant i es jugava a ocultes per entusiastes que veien en el
tenis una recreació esportiva, bona i sana.
L'any 1874, un militar retirat britànic cridat Walter Wingfield, va
recuperar el tenis "a l'aire lliure", que el denominaria “Sphairistike” que
prové del grec "jugant amb bola", i ho va introduir a Anglaterra.
Els jugadors van resoldre canviar el nom anys després i el van cridar
tenis. Esta paraula, pareix la pronunciació anglesa de la veu francesa
"tennez", que era l'exclamació que feien els jugadors francesos quan tiraven
la pilota a l'adversari, volent significar tingueu!
El verdader tenis com es coneix hui, va nàixer en les pistes de l'All
England Lawn Tennis and Croquet Club, que estava precisament a
Wimbledon. Allí el tenis va ser superat a què fins llavors era el seu esport
principal: el croquet.
A causa de l'auge que prenia l'esport es va fer necessària la
construcció de més i més pistes fins a aconseguir el prestigi que té hui en
dia el Torneig de Wimbledon que és sens dubte el més important del món
per història.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
91
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
En l'actualitat el tenis s'ha universalitzat, i es jugat en quasi tots els
països del món. Des de 1926, amb la creació del primer tour, és un esport
professional. És a més un esport olímpic des de Seül 1988, ja que havia
perdut eixa categoria a París 1924.
Altres esports de raqueta són: frontenis, paddle, tenis de taula,
bàdminton, esquaix,…
LA VESTIMENTA
Els homes des del començament van
utilitzar roba blanca, els pantalons llargs i camisa
llarga van donar pas en els anys 40 als pantalons
curts i les camisetes de mànega curta amb coll o
sense el, a partir de 1968 van aparèixer les
camisetes de colors. Les dones van començar amb
faldes llargues, amb mànegues llargues, colls alts i
barrets molt adornats. En l'actualitat està
regulat tant per les Federacions Internacionals,
com pels Tornejos la indumentària que es pot
portar, la grandària dels logos i empreses de publicitat.
CODI DE CONDUCTA
El tenis va nàixer com un joc de cavallers, d'oci i d’esparciment en les
vesprades solejades de la campinya anglesa, per tant els valors del “honor”,
“joc net”, “respecte a l'adversari”, “gaudir del joc”, han d'estar presents en
el joc. L'intercanvi de pista en els jocs imparells, la confiança en la decisió
del meu rival quan se'n va una bola, donar-se la mà i felicitar el meu rival
després del partit han de ser pautes imprescindibles al jugar al tenis, a més
d'un escrupolós respecte del públic cap als jugadors, mantindre el silenci
durant el joc, aplaudir els encerts d'ambdós jugadors i no aplaudir els
errors comesos pel meu rival, són característiques
d'aquest esport que ens fan gaudir del joc. Encara així,
quan el genial jugador americà John McEnroe va irrompre
en l'escena mundial va obligar a crear un codi de
conducta.
Actualment ser penalitzat amb un “warning” (un
avís) en un torneig ATP està pels 1.200€ de multa, gestos
com tirar la raqueta, tirar una bola fora de la pista intencionadament, o
realitzar protestes reiterades al jutge de cadira ocasionen multes i pèrdues
de punts i partits per al jugador que comet la sanció.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
92
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
TERRENY DE JOC
El tenis es juga en una pista rectangular. Les seues mesures exactes
estan definides en unitats del sistema anglosaxó i varien depenent de la
modalitat en què es jugue (individuals o dobles). Les línies són considerades
part de la pista. Una malla a forma de xarxa divideix a la pista en dos
meitats iguals.
TORNEJOS MÉS IMPORTANTS: GRAND SLAMS:
WIMBLEDON: gespa
ROLAND GARROS: terra batuda
US OPEN: ciment
OBERT D'AUSTRÀLIA: ciment
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
93
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
REGLES BÀSIQUES
Inici del joc
Es pot jugar entre dos jugadors o per
parelles.
Un joc de tenis comença amb el servici d'un dels jugadors, el qual ha
de colpejar la bola de tal forma que esta bote dins del quadre oposat al del
costat de qui trau; és a dir, si un jugador trau des de la seua dreta, la bola
ha de botar en el quadre de l'esquerra però sempre en el quadre de pegat a
la xarxa, del costat del seu oponent.
Per a cada punt el jugador que trau té dos oportunitats, si falla la
primera, té una més. En el cas que en el servici la pilota apegue en la xarxa i
passe a la pista de l'oponent i entra en el quadrat de servici, es repetix.
En el cas que el servici siga vàlid, es comença un piloteig en què els
jugadors, o parelles, adversaris li peguen a la pilota de forma alternada.
El punt s'acaba quan un dels jugadors no torna la pilota de manera
apropiada, ja siga per no pegar-li a la pilota abans que esta bote dos vegades
en el seu costat, per apegar-li i no aconseguir que bote en el costat del o els
oponents, o per pegar-li amb el seu cos o amb qualsevol objecte diferent de
la raqueta que posseïx; en qualsevol d'estos casos el punt va per al jugador o
equip adversari.
Si falla els dos servicis és doble falta i se li dóna punt al contrari.
Puntuació
En el circuit professional els partits són generalment al millor de 3
sets
Els partits al millor de 5 es duen a terme en els tornejos de Grand
Slam i en Copa Davis. Les dones sempre disputen els seus partits al millor de
3 sets.
Cada set es juga al millor de 6 jocs, amb almenys 2 jocs de diferència. En
cada joc hi ha un jugador que saca, el qual es va alternant.
D'arribar els dos jugadors a 5 iguals en un set, ha de jugar-se al millor de 7
jocs per a mantindre els dos jocs de diferència. En el cas en què s'arribe a
6 iguals, es juga un joc llarg anomenat "Tie Break" (Mort sobtada), on
trauen 2 vegades cada un dels jugadors successivament i guanya qui arribe a
7 punts, amb 2 punts de diferència. Si els dos jugadors arriben a un 6 iguals
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
94
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
en l'últim set, ha de seguir jugant-se fins a haver-hi 2 jocs de diferència
entre ells; per exemple: 8 a 6 o 11 a 9.
Cada joc es juga comptant els punts en una escala de 15-30-40-Joc.
Si els dos jugadors arriben a 40 iguals (iguals, o deuce en anglés) han de
continuar jugant fins a aconseguir dos punts de diferència. El que guanya el
punt següent a l’empat té avantatge.
Superfícies
Hi ha quatre tipus bàsics de superfície en les quals es juga al tenis:
Gespa: La més ràpida de totes. La seua principal característica és
l'escàs bot de la pilota i els bots irregulars a causa de les diferències en la
gespa. Ideal per a grans llevadors i jugadors d'atac. El Grand Slam per
excel·lència en esta superfície és Wimbledon.
Argila (pols de rajola, terra batuda o argila verda): És la més lenta, la
pilota bóta i ix a la mateixa velocitat, es juga molt de fons i et dóna més
temps de preparar els colps. El Grand Slam en esta superfície és l'obert de
França o Roland Garros.
Dura: És una de les més parelles i equilibrades, el bot és sempre
regular, més ràpid que la pols però no tant com la gespa. El Grand Slam que
utilitza esta superfície és l'Obert dels Estats Units.
Sintètica d'interiors o moqueta. Són de goma amb característiques
semblants al ciment. Esta és la pista del Grand Slam d'Austràlia.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
95
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
TÈCNIQUES BÀSIQUES
El tenis és un esport que requereix que els jugadors dominen
tècniques com són: el servici, el drive, el revés,…
Servici El servici és el colp més important del tenis, ja que és el que donarà
començament al punt i la seua correcta aplicació pot permetre quedar en
una posició d'avantatge després de la devolució o bé aconseguir un servici
guanyador o "ace": punt guanyat sense que el rival impacte la pilota.
Amb el braç inhàbil es tira la pilota cap amunt i lleument cap avant;
mentrestant, el braç hàbil realitza un moviment en dos fases, primer cap a
l'esquena col·locant la mà a l'altura del bescoll, i després d'una lleu pausa,
cap amunt per a impactar la pilota en el punt més alt d'abast del braç, per a
acabar el colp baix, col·locant la raqueta davall del braç inhàbil.
Dreta
La dreta és el colp bàsic. Consisteix a impactar a la pilota després del
bot, del mateix costat del braç hàbil del jugador. Per a la majoria dels
jugadors és l'arma fonamental per a guanyar un punt i el de major control.
Per a realitzar-ho es col·loca el peu esquerre avant (els esquerrans el
dret) col·locant el cos de perfil. El colp es prepara portant la raqueta arrere
i alt, per a realitzar un moviment rotatiu (el swing) amb el braç estirat i el
més important és el moviment de la nina sempre estrenyent fort la raqueta.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
96
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Revés
El revés és el colp al costat oposat al drive. Sol ser un dels quals més
costa arribar a dominar quan es comença en el tenis. És molt important la
posició del cos, que ha de ser col·locat de perfil, utilitzant-se com a tècnica
per a això, abaixar el muscle per a apuntar-ho en direcció a la xarxa.
És important, igual que el drive, que el pes del cos es trasllade de
darrere cap avant en el moment d'impactar la pilota.
Abans el colp de revés s'ensenyava prenent la raqueta amb una sola
mà. Hui en dia el revés a dos mans està cada vegada guanyant més terreny,
jugadors com David Nalbandian, Rafael Nadal, fan ús d'aquest colp
Volea La volea, és el colp que es realitza abans que la pilota done un bot. Es
executat normalment prop de la xarxa per a definir un punt. A causa de la
major proximitat del jugador al contrincant, és un colp que requereix ser
realitzat amb gran velocitat i reflexos.
Deixada
La deixada és un colp en què se li resta potència a la pilota amb la
intenció que caiga el més prop possible de la xarxa, del costat contrari.
S'utilitza generalment quan el tenista rival es troba al fons de la pista i no
és un colp que s'ha d'utilitzar amb molta regularitat, ja que l'objectiu és
sorprendre el rival.
Rematada La rematada és el colp de dalt cap avall, abans que la pilota done un
bot. Perquè siga efectiu és indispensable que es tracte d'un colp molt
potent que no done oportunitat de resposta al contrari, ja que es tracta
sempre d'un colp de definició. Es realitza quan la pilota ve molt alta, a
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
97
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
l'altura del braç estès del jugador. El colp es prepara portant la raqueta cap
arrere en un moviment semblant al del servici.
Colp liftat
El colp liftat és un tipus d'impacte a la pilota, per la qual la mateixa
és "raspallada" des de baix, "embolicant" la mateixa amb un gir de la nina,
imposant-li un efecte de rotació cap avant, que fa que quan la pilota bote,
isca despedit cap amunt i cap avant, enviant el jugador contrari cap arrere.
Colp tallat El tallat és l'efecte invers al liftat, ja que la pilota adquireix una
rotació cap arrere que la porta a "lliscar" al botar, obligant el contrari a
haver d'impactar-la més davall. L'efecte s'obté impactant a la pilota des de
dalt i estirant el braç com si es travessara la pilota i se la seguira en el seu
recorregut.
Globus El globus és un tir corbat que s'utilitza per a passar al jugador
contrari per damunt. La seua execució consisteix a impactar cap amunt la
pilota, amb açò s’aconsegueix passar a un jugador que està parat en la zona
de la volea o bé fer un joc defensiu de fons.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
98
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Espanya. Copa Davis
Algunes de les millors jugadores
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
99
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
UNITAT 5:
ACTIVITATS
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
100
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
101
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
DIARI Fes un diari de totes les sessions que hem fet en aquesta unitat. Explica els
exercicis que hem fet i comenta com els has fet tu,o el teu grup, si t‟has
esforçat, anècdotes, la teua opinió,... i fes algun dibuix
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
SESSIÓ DEL DIA ________________
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
102
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
103
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
BIOGRAFIA D‟UN JUGADOR/A DE TENIS
Busca informació e imatges d’un jugador de tenis, home o dona, i fes
un resum de la seua vida, èxits esportius, anècdotes,...
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
104
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
105
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
“REFLEXIONS DES DE
LA BANQUETA”
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
106
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
107
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
(Entrega aquesta fitxa en la propera classe d’educació física)
REFLEXIÓ DES DE LA BANQUETA
Nom:
Curs:
Data:
Motiu pel que no pots fer pràctica:
..................................................................
Nom del company al que vaig a fer el seguiment ______________________
Nom de la unitat __________________________
La teu tasca consisteix en ... Registrar la sessió d’avui i fer el seguiment
d’un company Lectura i resum de la unitat Comentari d’un article esportiu relacionat
amb la unitat.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
108
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
109
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Entrega aquesta fitxa en la propera classe d’educació física)
REFLEXIÓ DES DE LA BANQUETA
Nom:
Curs:
Data:
Motiu pel que no pots fer pràctica:
..................................................................
Nom del company al que vaig a fer el seguiment ______________________
Nom de la unitat __________________________
La teu tasca consisteix en ... Registrar la sessió d’avui i fer el seguiment
d’un company Lectura i resum de la unitat Comentari d’un article esportiu relacionat
amb la unitat.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
110
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
111
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
(Entrega aquesta fitxa en la propera classe d’educació física)
REFLEXIÓ DES DE LA BANQUETA
Nom:
Curs:
Data:
Motiu pel que no pots fer pràctica:
..................................................................
Nom del company al que vaig a fer el seguiment ______________________
Nom de la unitat __________________________
La teu tasca consisteix en ... Registrar la sessió d’avui i fer el seguiment
d’un company Lectura i resum de la unitat Comentari d’un article esportiu relacionat
amb la unitat.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
112
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
113
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
(Entrega aquesta fitxa en la propera classe d’educació física)
REFLEXIÓ DES DE LA BANQUETA
Nom:
Curs:
Data:
Motiu pel que no pots fer pràctica:
..................................................................
Nom del company al que vaig a fer el seguiment ______________________
Nom de la unitat __________________________
La teu tasca consisteix en ... Registrar la sessió d’avui i fer el seguiment
d’un company Lectura i resum de la unitat Comentari d’un article esportiu relacionat
amb la unitat.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
114
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
115
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
(Entrega aquesta fitxa en la propera classe d’educació física)
REFLEXIÓ DES DE LA BANQUETA
Nom:
Curs:
Data:
Motiu pel que no pots fer pràctica:
..................................................................
Nom del company al que vaig a fer el seguiment ______________________
Nom de la unitat __________________________
La teu tasca consisteix en ... Registrar la sessió d’avui i fer el seguiment
d’un company Lectura i resum de la unitat Comentari d’un article esportiu relacionat
amb la unitat.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
116
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
117
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
(Entrega aquesta fitxa en la propera classe d’educació física)
REFLEXIÓ DES DE LA BANQUETA
Nom:
Curs:
Data:
Motiu pel que no pots fer pràctica:
..................................................................
Nom del company al que vaig a fer el seguiment ______________________
Nom de la unitat __________________________
La teu tasca consisteix en ... Registrar la sessió d’avui i fer el seguiment
d’un company Lectura i resum de la unitat Comentari d’un article esportiu relacionat
amb la unitat.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
118
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
119
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
BIBLIOGRAFIA
Fernández, F.J., Ros, n., Vera, A. Libro cuaderno de patio.
Educación física 1º E.S.O. Editorial Pila Teleña. Grupo Editorial
Bruño. Madrid, 2002.
Fernández, F.J., Ros, n., Vera, A. Libro cuaderno de patio.
Educación física 2º E.S.O. Editorial Pila Teleña. Grupo Editorial
Bruño. Madrid, 2002.
Fernández, F.J., Ros, n., Vera, A. Libro cuaderno de patio.
Educación física 3º E.S.O. Editorial Pila Teleña. Grupo Editorial
Bruño. Madrid, 2002.
Varios autores. Educación física 1º ESO. Proyecto La Casa del
Saber. Editorial Santillana. Madrid,2007.
Varios autores. Educación física 2º ESO. Proyecto La Casa del
Saber. Editorial Santillana. Madrid,2007.
Varios autores. Educación física 4º ESO. Proyecto La Casa del
Saber. Editorial Santillana. Madrid,2007.
Varios autores. Educación física. Material didáctico 1º ESO.
Editorial Diálogo-Tilde. Grupo Homo Ludens. Valencia, 2009.
Varios autores. Educación física. Material didáctico 2º ESO.
Editorial Diálogo-Tilde. Grupo Homo Ludens. Valencia, 2009.
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
120
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
ADRECES WEB
http://educaciovial.blogspot.com/
http://www.ecobicicleta.com/
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn3eso/14locomotor/
http://www.jouscout.com/taller24.htm
http://www.tnrelaciones.com/cm/preguntas_y_respuestas/content/24/
200/es/%BFque-es-la-higiene-y-por-que-es-importante.html
http://www.pulevasalud.com/ps/subcategoria.jsp?ID_CATEGORIA=103
785
http://www.esmas.com/salud/home/conocetucuerpo/365353.html
http://homoludens.zobyhost.com/acrosport/
http://baloncestoescolar.blogia.com/2009/032301-medidas-del-campo-
de-juego-la-canasta-y-la-pelota.p
http://www.xtec.cat/~rnietom/mod6/esports/basquet/basquet%20regl
ament.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Basquetbol#Principals_regles_del_joc
http://www.xtec.es/~aalas/handbol/historia.htm
http://sites.google.com/site/esports4rta/handbol
http://www.iesesporles.org/notes/get/131+passada+i+llan%C3%A7amen
t+d%27handbol&hl
www.jaumebalmes.com/.../BTX01_EF_conceptes%20entrenament%20fo
rca.pdf
http://www.uv.es/pilota/
iesmontserrat.edu.gva.es/fileadmin/imagenes/Educacion.../RASPALL.pdf
http://www.alu.ua.es/l/lgm33/historiaiorigens.html
http://angela-ef.blogspot.com/2009/03/voley.html
http://educacionfisicarafaluque.blogspot.com.es/
educación física en el ies. antonio gala
educación física.org
blog de educación física
blog educación física alicia medina
javi-ef
profe pedrico
ull esportiu
gente correr
entrenamiento deportivo
blog de pepeinef
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
121
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
122
Carmen Serra – Educació Física - Secundària
Col·legi Ave Maria de Penya-roja
123
Carmen Serra – Educació Física - Secundària