Embed Size (px)
Citation preview
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
1.INTRODUCCIÓ
Avui en dia, l’esport s’ha convertit en un dels events més importants del món. Un medi
que mou masses de persones, diners i reconeixent del planeta. Els esportistes arriben a
ser persones amb molta influencia sobre les persones i els equips d’esports o seleccions
juguen a ser deus, per augmentar el rendiment dels seus esportistes amb la fi
d’aconseguir els seus objectius.
El dòping està, en aquests últims temps, a la capçalera de la actualitat esportiva.
He fet aquest treball del tema del dòping perquè durant l’estiu han hagut olimpíades i ha
hagut assumptes de dopatge, i volia saber amb quines substàncies es dopaven, les
sancions que hi hauria, les substàncies prohibides, i com influeix el dòping en
l’organisme i en les diverses parts.
En el treball parlaré de les substàncies que són dopants i dintre d’aquestes substàncies
les que poden ser il·legals a l’hora de donar positiu en un control antidopatge i els riscos
que poden comportar a la salut.
Tot i aixó per part teòrica, parlaré de un principi del concepte del dòping i del seu codi
mundial que té la finalitat de protegir i fonamentar la salut de l’esportista i vetllar per
l'harmonització la coordinació i l'eficàcia dels programes contra el dopatge.
Té tres nivells destacats: Nivell 1: El Codi , Nivell 2: Les normes internacionals,
Nivell 3: Els models de bones pràctiques i directrius i desprès es divideix en tres parts,
Primera part Control de dopatge, Segona part Educació i Investigació i per últim la
Tercera part que és Funcions i responsabilitats.
I una part pràctica on he analitzat una entrevista, i per altra banda he realitzat una
enquesta amb diferents preguntes amb la finalitat de veure què sap la gent del dòping.
Doncs la estructura del treball esta composta per una part teòrica feta per el concepte del
dòping i el codi mundial antidopatge i una part pràctica composta per analitzar una
entrevista i fer un enquesta.
1
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
2.CONCEPTE
Prenent com a referència les marques esportives arribades en l'alt rendiment, dia a dia es
busquen nous mètodes i tècniques per a tractar de superar aquests paràmetres. Una
forma externa d'influir en l'acompliment físic de l'atleta ha estat mitjançant el consum
de substàncies prohibides pels reglaments de les organitzacions esportives. Aquestes
substàncies, al ser ingerides, provoquen un augment artificial del rendiment esportiu;
però que d'alguna forma desestabilitzen les funcions fisiològiques de l'organisme en
detriment de la salut. La seva utilització s'oposa a la filosofia que va donar sorgiment al
Comitè Olímpic Internacional(COI) en 1894, promovent tot un conjunt de valors ètics,
morals, pedagògics i humanistes inherents a l'esport per a assolir un desenvolupament
integral de la personalitat dels esportistes i millorant la comunicació entre els pobles
amb l'objectiu de salvaguardar la pau (Carta Olímpica). Aquesta concepció filosòfica
s'ha ignorat "olímpicament", amb la utilització de substàncies tòxiques que col·loquen
en desigualtat de possibilitats competitives als esportistes. Per aquest motiu, el COI ha
sol·licitat als seus organismes agremiats el seu suport per a evitar la proliferació
d'aquesta pràctica nociva que destrueix completament els valors humans que han de
prevaler en tota competència esportiva.
D'acord amb el Comitè Olímpic Internacional (COI), dopatge és l'administració o ús per
part d'un atleta de qualsevol substància aliena a l'organisme o qualsevol substància
fisiològica presa en quantitat anormal o per una via anormal amb la sola intenció
d'augmentar en una manera artificial i deshonesta la seva performance en la competició.
Quan la necessitat requereix tractament mèdic amb alguna substància, que a causa de la
seva naturalesa, dosi o aplicació pot augmentar el rendiment de l'atleta en la competició
d'una manera artificial i deshonesta, això també és considerat dopatge. Per a
implementar aquest concepte, el COI ha publicat una llista de substàncies prohibides i
ha desenvolupat un programa de detecció de drogues en les Olimpíades i competències
relacionades per a detenir l'ús d'aquestes substàncies.
2
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
3. D'ON PROVÉ LA PARAULA DOPATGE?
No està molt clara la seva etimologia però s'ha proposat com derivat de la paraula
anglesa "dopi" que originalment significava pasta o greix usat com lubrificant;
l'Enciclopèdia Britànica l’atribueix a la veu flamenca "doop", que significa barreja; en
l'actualitat hi ha tendència a relacionar-la amb l'aminoàcid DOPA o la dopamina.
4. BREU HISTÒRIA DEL DOPATGE
El dopatge és un exemple dels nombrosos intents que a través de la història l'home ha
realitzat per a millorar artificialment la seva pròpia resistència a la fatiga al participar en
la guerra, en la caça i en l'esport, barrejant per a això freqüentment la teràpia amb la
màgia i la bruixeria. Està relacionat en la seva mateixa essència amb l'esport de
competició. Per tant no és estrictament correcte referir-se al dopatge en un àmbit
diferent al de l'activitat esportiva. La humanitat, incapaç d'acceptar lliurement les seves
limitacions físiques i mentals, sempre ha buscat formes màgiques en un intent de
superar amb el mínim esforç les seves possibilitats naturals. En aquesta obstinació ha
utilitzat diversos mètodes alimentosos i medicaments, no sempre lícits, que poden
considerar-se precursors de la pràctica que avui dia es coneix com dopatge.
Sobre la pràctica del dopatge hi ha molts antecedents històrics. Una de les primeres
referències la brinda un quadre xinès que mostra un emperador mastegant una branca de
Ephedra. La mitologia nòrdica compte que els seus llegendaris Bersekers augmentaven
la seva força combativa mitjançant la bufotenina, extreta del fong amanita muscaria.
Cronistes de la Grècia clàssica narren que els fondistas, saltadors i lluitadors
participants dels Jocs Olímpics recorrien a ingestions d'extractes de plantes, extirpacions
de la melsa i altres mitjans per a millorar el rendiment. En l'era precolombina, els inques
mastegaven fulles de coca en els seus ritus, treballs i lluites.
Més recentment, la cafeïna és usada des de 1805 en natació, atletisme i ciclisme, on es
registra el primer cas mortal, el ciclista galés Linton, que mor en 1866 durant la carrera
Paris-Burdeos per prendre estupefaents. Li segueixen el futbol i la boxa, i en 1950
augmenten sobtadament els casos de dopatge pel que en la dècada del '60 les
federacions i associacions reglamenten el control antidòping.
3
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
5. PER QUÈ EXISTEIX EL DOPATGE?
L'aparició i extensió del dopatge es deu en gran part a factors externs a la mateixa
essència de l'esport com l'abús de fàrmacs que es dóna en l'actualitat i a la pressió que
exerceix la societat sobre l'esportista al que li exigeix una superació contínua del seu
rendiment esportiu. En la nostra societat, el medicament no només s'usa per a combatre
la malaltia, sinó també com ajuda en estats fisiològics límits (cansament, dolor, somni,
ansietat, frustració, etc.). L'esportista també recorre a ells per a estimular-se o calmar-se,
augmentar la seva força i massa muscular, la seva capacitat cardíaca, concentració,
calmar la fatiga, fins i tot la provocada pel seu entrenament. En definitiva usa el dopatge
per a obtenir el triomf o per a aconseguir-lo amb menor esforç. Tant l'esport de
recreació, amateur, com el competitiu, ocupen un lloc destacat en les societats
modernes. El professionalisme impulsat per les empreses i la televisió duen als
esportistes a esforços tremends i a una superació constant. També l'atleta davant una
expectativa de majors beneficis es puja a aquesta carrera desenfrenada i com li resulta
difícil mantenir aquest ritme amb mitjans naturals recorre al dopatge. També hi ha
esportistes amateurs i recreacionals que es deixen seduir per promeses de centenars de
productes que li poden ajudar a practicar un esport amb més intensitat o a obtenir
resultats esportius que altra manera no aconseguirien i que busquen afanosament per
motius de prestigi personal social.
6. QUINA ÉS LA SEVA PROJECCIÓ EN LA SOCIETAT ACTUAL?
L'organització socioeconòmica del món actual impulsa a multitud de persones de
diferents professions a buscar un increment del seu rendiment físic i una disminució de
la sensació de fatiga davant un esforç en un treball intens perllongat. Executius,
estudiants, conductors busquen de vegades un suplement artificial amb el qual puguin
acréixer les seves possibilitats físiques i psíquiques més enllà del seu límit natural, sense
tenir en compte el risc intrínsec que aquesta actitud comporta. Es segueix buscant, amb
una il·lusió tan antiga com el món, el producte miraculós que sigui capaç de transformar
a l'individu corrent en un superhome.
Aquesta fantasia forma part fins i tot de narracions infantils. Popeye menja espinacs per
a adquirir una gran musculatura instantània, Asterix beu del calder màgic quan necessita
una força suplementària. El problema sorgeix quan la màgia és substituïda en la realitat
4
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
pel poder de la ciència i s'usa en unes condicions tals que els seus efectes resulten
indesitjables per a l'individu i la societat.
7. CLASSIFICACIÓ GENERAL DE LES SUBSTÀNCIES PROHIBIDES
El Comitè Olímpic Internacional classifica les substàncies tòxiques en tres categories,
que són:
• Substàncies Dopants
• Estimulants.
• Narcòtics Analgèsics.
• Esteroides Anabòlics.
• Beta bloquejador.
• Diürètics.
• Hormones.
• Mètodes de Dopatge.
• Substàncies Subjectes a Restricció.
5
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
8. METODES DE DOPATGE
Encara que fins al moment no existeixen proves de laboratori especifiques per a
determinar la seva utilització, es considera per exemple al dopatge sanguini i la
manipulació de l'orina, per a evitar que sigui detectat l'ús de les substàncies dopatge per
l'atleta, tal és el cas de la utilització de probenecid i de la epitestosterona.
8.1 . Dopatge Sanguini.
La transfusió de sang és l'administració intravenosa d'eritròcits o productes relacionats
amb la sang que els continguin, aquests productes poden ser obtinguts de l'extracció
sanguínia del mateix individu o d'individus diferents, aquesta pràctica es realitza amb
l'objecte de produir perduda aguda de sang i anèmia severa, amb el que l'organisme es
veu obligat a produir major quantitat de glòbuls vermells.
El dopatge sanguini és l'administració de sang, glòbuls vermells i productes relacionats.
Aquest procediment contravé l'ètica medica i esportiva, a més existeixen riscos durant la
transfusió que poden incloure el desenvolupament de reaccions al·lèrgiques, hemòlisis
aguda amb dany renal, així com reaccions posteriors com febre, transmissió de malalties
infeccioses com d’hepatitis viral o la SIDA o arribar a ocasionar sobrecàrregues
circulatòries i xoc metabòlic. Així mateix han començat a aparèixer en el mercat
clandestí substàncies carregadores d'oxigen desenvolupades sobre la base d'estructures
moleculars artificials, les quals tendeixen a actuar com substituts de la sang, amb el que
problemes de salut es veuran incrementats.
8.2. Manipulació Farmacologia, Química i/o Física
La comissió mèdica del comitè olímpic internacional prohibeix l'ús de substàncies i
mètodes que alterin, tractin d'alterar o que s'esperi raonablement alterin la integritat i
validesa de les mostres d'orina usades en els controls antidopatge. exemples de
manipulació són la cauterització, substitució de l'orina modificació de les
característiques de la mostra i inhibició de la excreció renal, utilitzant substàncies com
el probenecid i compostos relacionats així com l'administració de epitestosterona o
bromantan com agents emmascaradors de la testosterona, si la concentració de la
6
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
epitestosterona és major a 200 ng/ml, serà subjecta a investigació d'estudis per a
testosterona com aquesta assenyalat en l'article I.C.1.B.
L'èxit o fracàs en l'ús de substàncies o mètodes prohibits no és una qüestió material, és
suficient que aquesta substància o procediment hagi estat usat o intentat perquè la
infracció es consideri realitzada.
9. MÈTODES DE CONTROL
Un dels principals avanços de la lluita antidopatge és la realització d'anàlisi de sang per
a detectar la presència de eritropoetina (EPO), que s'usa habitualment en ciclisme, esquí
i atletisme. La Federació Internacional de Medicina Esportiva, assegura que seria
desitjable que s'usessin aquestes proves en molts altres esports, com el futbol, ón només
es realitzen test d'orina. L'anàlisi d'orina és el principal mètode institucional de control
antidopatge per a revelar i, si escau, sancionar la presència de substàncies dopants en els
esportistes. Ha demostrat ser eficaç en la detecció de substàncies exògenes que el cos
humà no és capaç de sintetitzar, com la majoria dels estimulants, narcòtics, esteroides,
anabolitzants i diürètics. No obstant això, l'anàlisi d'orina no precisa el dosatge de les
substàncies endògenes i resulta totalment ineficaç en el dopatge efectuat per
autotransfusió de sang. La classificació del COI (Comitè Olímpic Internacional) permet
l'ús limitat de substàncies corrents (com la cafeïna, l'alcohol, determinats anestèsics o
antiinflamatoris), que també suposa dopatge si l'esportista sobrepassa el llindar d'ús
permès. A causa de els controls antidopatge, cada vegada més freqüents, els esportistes
que es dopen prefereixen usar productes hormonals (corticoides, esteroides, testosterona
o dihidrotestosterona), existents ja en l'organisme i la concentració del qual és
difícilment quantificable en l'anàlisi. Enfront del creixent ús de productes i nombre de
mètodes dopants en els esports d'alt nivell, els governs organitzen campanyes de
prevenció dirigides a les federacions i als joves esportistes, informant-los dels perills
físics i de les sancions, cada vegada més severes, a les quals s'exposen. A més, en les
competicions s'han sistematitzat els controls, que fins i tot poden realitzar-se sense previ
avís.
7
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
10. PERQUÈ HEM DE COMBATRE'L?
L'esport de competició és un exemple característic d'activitat que, inevitablement
compara a cada esportista amb els seus companys, i se li exigeix a més una constant
superació per a arribar a ser el millor. Però aquestes aspiracions deixen de ser legítimes
quan es volen complir per mitjans perillosos, violents i aliens a l'ètica, entre aquests
aquesta el dopatge, per això el seu ús aquesta prohibit.
• Motius ètics: El dopatge és una peça que no encaixa en l'estructura de l'esport. La
seva pràctica és contrària a l'ètica i lleialtat esportives. En efecte, si un dels objectius de
la pràctica esportiva és el desenvolupament integral de l'esportista en la llibertat i la
dignitat, quan apareix el dopatge s'anul·la aquest propòsit, perquè el seu practica
corromp a l'esportista, ho converteix en un objecte al que s'utilitza i manipula, en una
màquina que cal amortitzar en breu termini i que ha de rendir al màxim. Per altra banda
el dopatge és deshonest perquè contradiu la finalitat primària de l'esport, que és
aconseguir una millor salut física, mental i social.
• Motius sanitaris: És potencialment perillós per a la salut perquè: exposa a
l'organisme al risc de sobrepassar fatalment els seus límits normals, altera la coordinació
normal de les funcions orgàniques i psíquiques, ocasiona progressiva dependència i
hàbit a l'ús de drogues,, indueix a cert abandó de l'entrenament metòdic, causa una
deterioració física pot ser irreversible.
• Com prevenció de la violència: El dopatge pogués un dels factors desencadenants de
la violència en l'esport. En termes generals, l'esport és relaxant, però amb la
competència poden aparèixer tensions que poden convertir a l'esport en una activitat de
gran tensió. Si a això la hi afegeix l'ús de drogues que augmenten l'agressivitat, el
resultat pot ser l'atac o agressió corporal.
8
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
11. LES PRINCIPALS SUBSTÀNCIES DOPANTS
Estimulants: A aquest grup pertanyen entre unes altres la amfetamina, la efedrina, la
cafeïna i la cocaïna. “Les substàncies incloses en aquest grup retarden l'aparició de la
fatiga, amb el que l'esportista que les presa pot trobar-se en avantatge respecte als altres
participants”, assenyala Juan Carles González. “No obstant això, els estimulants també
augmenten l'agressivitat, el risc de col·lapse i disminuïxen la capacitat de judici”.
Esteroides anabolitzants: “Els esteroides anabolitzants augmenten la massa muscular i
la força i disminuïxen la sensació d'esgotament muscular produïda per l'esforç intens”.
Entre els efectes negatius s'inclou un major risc de neoplàsies (càncer) i un augment de
la pressió sanguínia i la freqüència cardíaca, amb el consegüent increment de la
possibilitat de sofrir un accident cardiovascular. Els principals casos de dopatge
registrats en el futbol ho eren per nandrolona, una substància d'aquest tipus. També
s'inclouen en aquest grup la testosterona i estanozodol. Aquesta última va ser la
detectada al velocista canadenc Ben Johnson.
Hormones peptídiques: “constituïxen el principal cavall de batalla del dopatge en
l'actualitat”, comenta el metge del Espanyol. “Són substàncies anàlogues a les produïdes
pel propi organisme i produïxen beneficis sobre l'esportista similars als dels esteroides
anabolitzants: augmenta la força com a conseqüència d'una major potència muscular i
s'aprofiten millor els recursos energètics de l'atleta”. No obstant això impliquen un
major risc d'accidents cardiovasculars i tumors. A aquest grup pertany la eritropoyetina
(EPO), l'hormona del creixement i la insulina equivalent al factor de creixement-1 (IGF-
1).
Diürètics: encara que no són substàncies dopants en si mateixes, els diürètics són
utilitzats per a emmascarar el consum d'altres productes no permesos. Aconsegueixen
disminuir la concentració de les substàncies dopants en l'orina i així desvirtuar les
proves antidopatge. També es prohiben els analgèsics narcòtics i altres substàncies com
els cannabinoides (marihuana i haixix). Encara que el consum d'alcohol no està prohibit,
pot controlar-se el grau de alcoholèmia dels futbolistes i els resultats poden implicar
sancions.
9
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
EPO:La eritropoyetina o EPO és una hormona glicoproteïna. L'efecte "positiu" de la
EPO es deu al fet que augmenta la massa eritrocitaria (elevant el hematòcrit) permetent
un millor rendiment de l'esportista en activitats aeròbiques. D'aquesta forma s'augmenta
la resistència a l'exercici físic.
10
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
12. CODI MUNDIAL ANTIDOPATGE
2009
11
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
El Codi Mundial Antidopatge es va adoptar per primera vegada en 2003 i va entrar en
vigor en 2004. Aquest document incorpora les esmenes al Codi aprovades pel consell de
Fundació de l'Agència Mundial Antidopatge el 17 de novembre de 2007. El Codi
Mundial Antidopatge esmenat entrarà en vigor el 1 de gener de 2009.
PROPÒSIT, ÀMBIT D'APLICACIÓ I ORGANITZACIÓ DEL PROGRAMA
MUNDIAL ANTIDOPATGE I DEL CODI
Els propòsits del Codi Mundial Antidopatge i del Programa Mundial Antidopatge en el
qual s'emmarca són:
-Protegir el dret fonamental dels esportistes a participar en activitats esportives lliures
de dopatge, fomentar la salut i garantir d'aquesta forma l'equitat i la igualtat en l'esport
per a tots els esportistes del món;
-Vetllar per l'harmonització la coordinació i l'eficàcia dels programes contra el dopatge
a nivell internacional i nacional pel que fa a la detecció, dissuasió i prevenció del
dopatge.
El Codi
El Codi és el document fonamental i universal en el qual es basa el Programa Mundial
Antidopatge en l'esport. El propòsit del Codi és promoure la lluita contra el dopatge
mitjançant l'harmonització universal dels principals elements relacionats amb la lluita
antidopatge. El Codi és prou precís per a assolir una harmonització completa sobre
qüestions en les que es requereix uniformitat, encara que el bastant general en altres
àrees per a permetre una certa flexibilitat pel que fa a la forma que s'apliquen els
principis antidopatge admesos.
El Programa Mundial Antidopatge
El Programa Mundial Antidopatge abasta tots els elements necessaris per a assolir una
harmonització òptima dels programes i de les bones pràctiques contra el dopatge a
nivell nacional i internacional. Els seus elements principals són els següents:
Nivell 1: El Codi
Nivell 2: Les normes internacionals
Nivell 3: Els models de bones pràctiques i directrius
12
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
Les normes internacionals
L’AMA són les sigles de la AGENCIA MUNDIAL ANTIDOPATGE
Les normes internacionals per a les diferents àrees tècniques i operatives dintre del
Programa Mundial Antidopatge es desenvoluparan mitjançant consultes amb els
signataris i els governs, i seran aprovats per l'AMA . El propòsit d'aquestes normes és
assolir una harmonització entre les organitzacions antidopatge responsables de les parts
tècniques i operatives específiques dels programes antidopatge. El respecte de les
normes internacionals és obligatori per a l'observança del Codi . El Comitè Executiu de
l'AMA podrà revisar en el seu moment les normes internacionals després de consultar
de forma adequada als signataris i als governs. Tret que es disposi d'altra forma en el
Codi , les normes internacionals i qualsevol actualització entraran en vigor en la data
indicada en les normes internacionals o en l'actualització.
Els models de bones pràctiques i directrius
S'han desenvolupat i se seguiran elaborant models de bones pràctiques i directrius
basats en el Codi per a proporcionar solucions a les diferents àrees de la lluita
antidopatge. Aquests models seran recomanats per l'AMA i estaran a la disposició dels
signataris quan aquests ho sol·licitin, però no seran obligatoris. A més de la
documentació, l'AMA podrà posar també a la disposició dels signataris assistència per a
la formació.
FONAMENTS DEL CODI MUNDIAL ANTIDOPATGE
Els programes antidopatge pretenen protegir l'intrínsecament valuós de l'esport Aquest
valor intrínsec es denomina sovint “esperit esportiu”, és l'essència mateixa de
l'olimpisme, és el joc net. L'esperit esportiu és la celebració de l'esperit humà, el cos i la
ment, i es caracteritza pels valors següents:
- Ètica, joc net i honestedat
- Salut
- Excel·lència en el rendiment
- Caràcter i educació
- Alegria i diversió
- Treball en equip
- Dedicació i compromís
13
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
- Respecte de les normes i de les lleis
- Respecte cap a un mateix i cap als altres Participants
- Valor
- Esperit de grup i solidaritat
El dopatge és contrari a l'essència mateixa de l'esperit de l'esport.
Per a poder lluitar contra el dopatge fomentant l'esperit esportiu, el Codi exigeix que
cada organització antidopatge desenvolupi i engegui programes educatius per als
esportistes , inclosos els joves, i el personal de suport als esportistes .
14
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
Primera part: Control de dopatge
INTRODUCCIÓ
La primera part del Codi estableix les normes i principis concrets antidopatge que han
de seguir les organitzacions responsables d'adoptar aplicar i fer complir les normes
antidopatge en les seves respectives jurisdiccions, és a dir, el Comitè Olímpic
Internacional, el Comitè Paralímpic Internacional, les federacions internacionals, les
organitzacions responsables de grans esdeveniments esportius , i les organitzacions
nacionals antidopatge. En endavant, totes aquestes organitzacions es denominaran en la
seva conjunt organitzacions antidopatge.
Totes les disposicions del Codi són obligatòries en essència i han de complir-se segons
correspongui per totes les organitzacions antidopatge , esportistes i altres persones .
Aquest Codi , no obstant això, no substitueix, ni elimina la necessitat d'adoptar normes
específiques antidopatge per part de cada organització antidopatge . Encara que algunes
de les disposicions del Codi han de ser adoptades sense canvis substancials per
cadascuna de les organitzacions antidopatge en els seus reglaments respectius, altres
disposicions del Codi estableixen principis orientadors que concedeixen certa flexibilitat
a cada organització antidopatge en la redacció dels seus reglaments, o especifiquen les
exigències que han de respectar les organitzacions antidopatge sense haver de recollir
obligatòriament aquestes disposicions en els seus reglaments.
Les normes antidopatge, igual que les normes de competició , defineixen les condicions
conforme a les quals ha de practicar-se l'esport. Els esportistes o altres persones es
comprometen a acceptar aquestes normes com condició per a la seva participació i han
d'atenir-se a aquestes regles. Cada signatari haurà de dotar-se de normes i procediments
que li permetin garantir que tots els esportistes i altres persones sota la seva autoritat,
així com les seves organitzacions membre, siguin informats de les normes antidopatge
vigents de l'organització antidopatge corresponent, i que acceptin atenir-se a elles.
15
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
Cada signatari ha d'establir normes i procediments per a garantir que tots els esportistes
o altres persones que es trobin sota la seva autoritat i la de les seves organitzacions
membre consenteixin en la difusió de les seves dades personals quan això sigui requerit
o autoritzat pel codi , quedin vinculats i respectin les normes antidopatge del Codi , i
que s'imposin les oportunes conseqüències a aquells esportistes o altres persones que no
les compleixin Aquestes regles i procediments específics de l'esport, que tenen per
objectiu aplicar les normes antidopatge d'una manera global i harmonitzat, tenen
diferent naturalesa i en conseqüència no queden subjectes o limitades per cap exigència
ni norma jurídica nacional aplicable als procediments penals o al dret al treball. AL
revisar els fets i la legislació sobre un cas concret, tots els tribunals de justícia, els
tribunals arbitrals d'experts i els organismes amb facultats per a decidir, han de ser
conscients i respectar la diferent naturalesa de les normes antidopatge del Codi i el fet
que aquestes normes representen el consens d'un ampli espectre d'interessats de tot el
món que es preocupen per que l'esport sigui net.
ARTICLE 1: DEFINICIÓ DE DOPATGE
El dopatge es defineix com la comissió d'una o diverses infraccions de les normes
antidopatge segons el que es disposa des de l'article 2.1 a l'article 2.8 del Codi .
ARTICLE 2: INFRACCIÓ DE LES NORMES ANTIDOPATGE
Tant els esportistes com altres persones han de ser responsables de conèixer el que
constitueix una infracció de les normes antidopatge i de les substàncies i mètodes
inclosos en la Llista de substàncies i mètodes prohibits .
Constitueixen infraccions de les normes antidopatge:
2.1 La presència d'una substància prohibida o de les seves metabòlits o marcadors
en la mostra d'un esportista .
2.1.1 És un deure personal de cada esportista assegurar-se que cap substància prohibida
s'introdueixi en el seu organisme. Els esportistes són responsables de la presència de
qualsevol substància prohibida , de les seves metabòlits o dels seus marcadors , que es
detectin en les seves mostres . Per tant, no és necessari que es demostri l'ús intencionat,
16
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
culpable o negligent, o l'ús conscient per part de l'esportista per a poder establir una
infracció antidopatge conforme al disposat en l'article 2.1.
2.1.2 Seran proves suficients d'infracció de les normes antidopatge segons l'article 2.1
qualsevol de les circumstàncies següents: presència d'una substància prohibida o de les
seves metabòlits o marcadors en la mostra A de l'esportista quan aquest renunciï a
l'anàlisi de la mostra B i aquesta no s'analitzi o bé, quan la mostra B de l'esportista
s'analitzi i aquesta anàlisi confirmi la presència de la substància prohibida o de les seves
metabòlits o marcadors oposats en la mostra A de l'esportista .
2.1.3 Exceptuant aquelles substàncies per a les quals s'identifiqui específicament un
límit de quantificació en la llista de substàncies i mètodes prohibits , la presència de
qualsevol quantitat d'una substància prohibida , de les seves metabòlits o marcadors en
una mostra d'un esportista constituirà una infracció de les normes antidopatge.
2.1.4 Com excepció a la regla general de l'article 2.1, la llista de substàncies o mètodes
prohibits o les normes internacionals podran preveure criteris especials per a l'avaluació
de substàncies prohibides que puguin ser produïdes també de manera endògena.
2.2 Ús o intent d'ús per part d'un esportista d'una substància prohibida o d'un
mètode prohibit.
2.2.1 Constitueix un deure personal de l'esportista assegurar-se que cap substància
prohibida entre en el seu organisme. Per tant, no és necessari demostrar intenció,
culpabilitat, negligència o ús conscient per part de l'esportista per a determinar que s'ha
produït una infracció de les normes antidopatge per l'ús d'una substància o mètode
prohibits .
2.2.2 L'èxit o fracàs en l'ús o intent d'ús d'una substància prohibida o d'un mètode
prohibit no és una qüestió determinant. Perquè es consideri que s'ha comès una infracció
de la norma antidopatge, és suficient que s'hagi usat o s'hagi intentat usar la substància
prohibida o el mètode prohibit .
17
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
2.3 La negativa o resistència, sense justificació vàlida, a una recollida de mostres
després d'una notificació feta conforme a les normes antidopatge aplicables, o evitar de
qualsevol altra forma la recollida de mostres
2.4 Vulneració dels requisits sobre la disponibilitat de l’esportista per a la
realització de controls fora de competició. Inclou el no presentar la informació
requerida sobre la seva localització, així com els controls que es considerin fallits sobre
la base de les normes internacionals per a controls . Qualsevol combinació de tres
controls fallits i/o no presentació de la informació sobre la seva localització, que es
produeixi en un període de divuit mesos establert per les organitzacions antidopatge
amb jurisdicció sobre l'esportista constituirà una infracció de les normes antidopatge.
2.5 Falsificació o intent de falsificació de qualsevol part del procediment de control
del dopatge
2.6 Possessió de substàncies prohibides i mètodes prohibits .
2.6.1 La possessió per part d'un esportista en competició de qualsevol mètode o
substància prohibits, o bé la possessió fora de competició per part de l'esportista de
qualsevol mètode o substància prohibits fora de competició , tret que l'esportista
demostri que aquesta possessió és deguda a una autorització d'ús terapèutic atorgada
conforme al disposat en l'article 4.4 (Ús terapèutic) o d'altra justificació acceptable.
2.6.2 La possessió en competició per part del personal de suport als esportistes de
qualsevol mètode o substància prohibits, o bé la possessió fora de competició per part
del personal de suport als esportistes de qualsevol mètode o substància prohibits fora de
competició en relació amb un esportista , competició o entrenament, tret que el personal
de suport pugui establir que la possessió es deu a una autorització d'ús terapèutic
atorgada a un esportista segons el que es disposa en l'article 4.4 (Ús terapèutic) o altra
justificació acceptable.
2.7 Tràfic o intent de tràfic de qualsevol substància prohibida o mètode prohibit .
18
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
2.8 Administració o intent d'administració durant la competició a un esportista
d'una substància prohibida o mètode prohibit , l'administració o l'intent d'administració
de qualsevol mètode o substància prohibits a un esportista fora de competició , o bé
l'assistència, incitació, contribució, instigació, encobriment o qualsevol altre tipus de
complicitat en relació amb una infracció de les normes antidopatge o qualsevol altra
temptativa d'infracció d'aquestes.
ARTICLE 3: PROVA DEL DOPATGE
3.1 Càrrega i grau de la prova.
Recaurà sobre l'organització antidopatge la càrrega de provar que s'ha produït una
infracció de la norma antidopatge. El grau de la prova ha de ser tal que l'organització
antidopatge que ha establert la infracció de les normes antidopatge convenci al tribunal
d'experts tenint en compte la serietat de l'afirmació que es fa. El grau de la prova, en tot
cas, haurà de ser major al d'un just equilibri de probabilitats, però inferior a la prova
més enllà de qualsevol dubte raonable. Quan el Codi faci recaure en un esportista o en
qualsevol altra persona que suposadament hagi comès una infracció de les normes
antidopatge la càrrega d'invertir tal presumpció, o d'establir l'existència de
circumstàncies o fets específics, el grau de la prova haurà de ser el just equilibri de
probabilitats, excepte en els casos contemplats en els articles 10.4 i 10.6, en els quals
recau sobre l'esportista una major càrrega de prova.
3.2 Mitjans d'establir fets i presumpcions.
Els fets relatius a infraccions de la norma antidopatge poden provar-se per qualsevol
mitjà fiable, incloses les confessions Les següents normes de prova seran d'aplicació en
els casos de dopatge:
3.2.1 Es pressuposa que els laboratoris acreditats per l'AMA realitzen anàlisi de mostres
i apliquen procediments de custòdia que són conformes a la norma internacional per a
laboratoris. L'esportista o altra persona podrà rebatre aquesta presumpció demostrant
que es va produir una desviació pel que fa a la norma internacional de laboratoris que
podria haver causat raonablement el resultat analític advers . Si l'esportista o altra
19
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
persona assoleix rebatre la presumpció anterior, demostrant que s'ha produït una
desviació pel que fa a la norma internacional de laboratoris que podria haver causat
raonablement el resultat analític advers , recaurà llavors sobre l'organització antidopatge
la càrrega de demostrar que aquesta desviació no va poder ser l'origen del resultat
analític advers
3.2.2 Tota desviació pel que fa a qualsevol altra norma internacional o altra norma o
política antidopatge que no hagi suposat un resultat analític advers o altres infraccions
de les normes antidopatge, no invalidarà tals resultats. Si l'esportista o altra persona
demostra que una desviació pel que fa a altra norma internacional o altra norma o
política de control del dopatge podria haver causat raonablement el resultat analític
advers o altra infracció de les normes antidopatge, recaurà llavors sobre l'organització
antidopatge la càrrega d'establir que aquesta desviació no es troba en l'origen del resultat
analític advers o en l'origen de la infracció de la norma antidopatge.
3.2.3 Els fets demostrats mitjançant la sentència d'un tribunal o un comitè disciplinari
professional amb jurisdicció competent que no es trobi pendent d'apel·lació constituiran
una prova irrefutable contra l'esportista o l'altra persona a la qual afecti la sentència
sobre tals fets, tret que l'esportista o l'altra persona demostrin que aquesta sentència
contravé els principis del dret natural.
3.2.4 El tribunal d'experts d'una vista sobre infracció de les normes antidopatge pot
extreure una conclusió negativa en contra de l'esportista o de l'altra persona sobre la
qual se sostingui que ha comès una infracció de les normes antidopatge basant-se en el
rebuig per part de l'esportista o de l'altra persona , després d'efectuar-se una sol·licitud
amb una antelació raonable a la data de celebració de la vista, a comparèixer en ella (ja
sigui en persona o telefònicament, segons indiqui el tribunal d'experts i a respondre a les
preguntes de la comissió o de l'organització antidopatge que hagi denunciat la infracció
de les normes antidopatge.
20
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
ARTICLE 4: LA LLISTA DE SUBSTÀNCIES I MÈTODES PROHIBITS
4.1 Publicació i revisió de la llista de substàncies i mètodes prohibits. Tan sovint com
sigui necessari, i com a mínim anualment, l'AMA publicarà la llista de substàncies i
mètodes prohibits com una norma internacional . El contingut proposat de la llista de
substàncies i mètodes prohibits i totes les seves revisions es proporcionaran
immediatament per escrit a tots els signataris perquè aquests els comentin i consultin.
L'AMA s'ocuparà de transmetre immediatament cada versió anual actualitzada de la
llista de substàncies i mètodes prohibits i totes les modificacions a cadascun dels
signataris i dels governs, i de difondre-les en la seva pàgina d'Internet Correspondrà a
partir de llavors a cadascun dels signataris prendre les mesures necessàries per a
distribuir la llista als seus membres i afiliats. El reglament de cadascuna de les
organitzacions antidopatge haurà de precisar que, excepte disposició en contrari inclosa
en la llista de substàncies i mètodes prohibits o en una de les seves revisions, la llista de
substàncies i mètodes prohibits i les seves revisions entraran en vigor per a aquesta
organització antidopatge tres mesos després de la seva publicació per l'AMA , sense que
l'organització antidopatge hagi de fer cap altre tràmit.
4.2 Substàncies i mètodes prohibits identificats en la llista de substàncies i mètodes
prohibits.
4.2.1 Substàncies i mètodes prohibits . La llista de substàncies i mètodes prohibits
identificarà aquelles substàncies i mètodes prohibits en tot moment (tant en competició
com fora de competició ) a causa de el seu potencial de millora de rendiment en les
competicions futures o a causa de el seu potencial efecte emmascarant, i aquelles
substàncies i mètodes que només estan prohibits en competició . La llista de substàncies
i mètodes prohibits podrà ser ampliada per l'AMA per a un esport en particular. Les
substàncies i els mètodes prohibits poden incloure’ls en la llista de substàncies i
mètodes prohibits per categories de substàncies (per exemple, agents anabolitzants) o
per mitjà de referències concretes a una substància o mètode concret.
4.2.2 Substàncies específiques. A l'efecte de l'aplicació de l'article 10 (Sancions
individuals), totes les substàncies prohibides es consideraran “substàncies específiques”,
21
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
excepte les pertanyents a la categoria de substàncies anabolitzants i hormones, així com
aquells estimulants i moduladores i antagonistes hormonals identificats com a tals en la
llista de substàncies i mètodes prohibits . Els mètodes prohibits no es consideraran
“substàncies específiques”.
4.2.3 Nous tipus de substàncies prohibides. En el cas que l'AMA ampliï la llista de les
seves substancies i mètodes prohibits afegint un nou tipus d'aquestes de conformitat
amb l'article 4.1, el Comitè Executiu de l'AMA decidirà si alguna o totes les substàncies
prohibides enquadrades dintre d'aquest nou tipus es consideraran ?substàncies
especifiques? segons el que es disposa en l'article 4.2.2.
4.3 Criteris per a la inclusió de substàncies i mètodes en la llista de substàncies i
mètodes prohibits .
L'AMA tindrà en compte els següents criteris a l'hora de decidir la inclusió o no d'un
substància o mètode en la llista de substàncies i mètodes prohibits :
4.3.1 Una substància o mètode serà susceptible d'inclusió en la llista de substàncies i
mètodes prohibits si l'AMA determina que la substància o mètode compleix dos dels
tres criteris següents:
4.3.1.1 Prova mèdica o científica, efecte farmacològic, o experiment, conforme als quals
la substància o mètode, només o combinat amb altres substancies o mètodes, té el
potencial de millorar el rendiment esportiu;
4.3.1.2 Prova mèdica o científica, efecte farmacològic o experiment, conforme als quals
l'ús de la substància o mètode planteja un risc real o potencial per a la salut de
l'esportista ;
4.3.1.3 Determinació per part de l'AMA de que l'ús de la substància o mètode vulnera
l'esperit de l'esport descrit en la Introducció del Codi .
4.3.2 Una substància o mètode serà igualment inclòs en la llista de substàncies i
mètodes prohibits si l'AMA determina que conformi a una prova mèdica o científica,
22
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
efecte farmacològic, o experiment, la substància o mètode té el potencial d'emmascarar
l'ús d'altres substàncies o mètodes prohibits.
4.3.3 La determinació per part de l'AMA de les substàncies i els mètodes prohibits que
s'inclouran en la llista de substàncies i mètodes prohibits i la classificació de les
substàncies en les categories d'aquesta llista és definitiva i no podrà ser rebatuda per cap
esportista o altra persona basant-se en el fet de que la substància o mètode no sigui un
agent emmascarant o no tingui el potencial de millorar el rendiment esportiu, representi
un risc per a la salut o vulneri l'esperit de l'esport.
4.4 Ús terapèutic.
L'AMA ha adoptat una norma internacional per al procediment de concessió
d'autoritzacions d'ús terapèutic. Cada federació internacional s'assegurarà que existeix
un procediment mitjançant el qual els esportistes de nivell internacional o altres
esportistes inscrits en un esdeveniment internacional que posseeixin historials mèdics
documentats que requereixin l'ús d'una substància prohibida o d'un mètode prohibit ,
puguin sol·licitar una autorització d'ús terapèutic. Els esportistes als quals s'inclogui en
el grup d'esportistes sotmès a controls de la seva federació internacional només podran
obtenir autorització d'ús terapèutic d'acord amb les normes d'aquesta federació. Totes
les federacions internacionals publicaran una llista de les competicions internacionals
per a les quals es requereixi autorització d'ús terapèutic atorgada per la federació
internacional. Cadascuna de les organitzacions nacionals antidopatge haurà d'assegurar-
se que existeix un procés mitjançant el qual els esportistes que estiguin sota la seva
autoritat i que no estiguin inclosos en el grup d'esportistes sotmesos a controls d'una
federació internacional, i que posseeixin historials mèdics documentats que requereixin
l'ús d'una substància prohibida o d'un mètode prohibit , poden sol·licitar una
autorització d'ús terapèutic. Aquestes sol·licituds s'avaluaran de conformitat amb la
norma internacional per a les autoritzacions d'ús terapèutic. Les federacions
internacionals i les organitzacions nacionals antidopatge haurien de comunicar
immediatament a l'AMA a través del sistema ADAMS la concessió de qualsevol
autorització, excepte les relatives als esportistes de nivell nacional no inclosos en el
grup d'esportistes sotmesos a controls de la seva organització nacional antidopatge .
23
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
L'AMA , per iniciativa pròpia, podrà revisar en qualsevol moment la concessió d'una
autorització d'ús terapèutic a qualsevol esportista de nivell internacional o a qualsevol
esportista de nivell nacional inclòs en el grup d'esportistes sotmesos a controls per part
de la seva organització nacional antidopatge . A sol·licitud de qualsevol esportista al
que s'hagi denegat una autorització d'ús terapèutic, l'AMA podrà revisar tal denegació.
L'AMA podrà modificar la decisió quan consideri que la concessió o el rebuig d'una
autorització terapèutica no s'até a la norma internacional per a les autoritzacions de l'ús
terapèutic.
Si, a diferència del que estableix aquest article, una federació internacional no té en
marxa un procés mitjançant el qual els esportistes puguin sol·licitar autoritzacions d'ús
terapèutic, els esportistes de nivell internacional podrà sol·licitar a l'AMA que revisi la
sol·licitud de la mateixa manera que si se li hagués denegat.
La Presència d'una substància prohibida o de les seves metabòlits o marcadores (article
2.1), l'ús o l'intent d'ús d'una substància o mètode prohibits (article 2.2), la possessió de
substàncies o mètodes prohibits (article 2.6) o l'administració o intent d'administració
d'una substància o mètode prohibit (article 2.8) coherent amb el previst en una
autorització d'ús terapèutic aprovada conformement a la norma internacional per a
l'autorització d'usos terapèutics no es considerarà infracció de les normes antidopatge.
4.5 Programa de seguiment.
L'AMA , una vegada consultats els signataris i els governs, establirà un programa de
seguiment en relació amb substàncies que no estiguin incloses en la llista de substàncies
i mètodes prohibits però que l'AMA desitgi controlar amb l'objecte de detectar pautes
d'abús en l'esport. L'AMA publicarà, abans de qualsevol control, les substàncies que
seran objecte de seguiment. La detecció de la presència d'aquestes altres substàncies
serà comunicada periòdicament pels laboratoris a l'AMA en forma de dades
estadístiques agrupats per esport indicant si les mostres han estat recollides en
competició o fora de competició . Aquests informes no inclouran informació
complementària relativa a mostres concretes. L'AMA posarà a la disposició de les
federacions internacionals i de les organitzacions nacionals antidopatge, almenys una
vegada a l'any, les dades estadístiques agrupats per esport en relació amb aquestes
substàncies. L'AMA posarà en pràctica mesures que garanteixin que es manté
24
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
l'anonimat estricte dels esportistes pel que fa a tals informes. L'Ús o la detecció d'una
substància controlada no podrà constituir una infracció de les normes antidopatge.
ARTICLE 5: CONTROLS
5.1 Planificació de la distribució dels controls .
Tenint en compte els límits jurisdiccionals relatius a la realització de controls en
competició de l'article 15.1, cada organització nacional antidopatge tindrà jurisdicció
per a realitzar controls de tots els esportistes que estiguin presents en el país d'aquesta
organització nacional antidopatge o que siguin ciutadans, residents, posseïdors de
llicència o membres d'organitzacions esportives d'aquest país. Cada federació interna-
cional tindrà jurisdicció per a realitzar controls de tots els esportistes membres de les
seves federacions nacionals corresponents o que participin en les seves competicions .
Tots els esportistes haurien d'acceptar qualsevol sol·licitud de controls realitzats per
qualsevol organització antidopatge amb jurisdicció sobre ells. En coordinació amb altres
organitzacions antidopatge que realitzin controls als mateixos esportistes , i d'acord amb
la norma internacional per als controls, cada organització antidopatge haurà de:
5.1.1 Planificar i realitzar un nombre significatiu de controls en competició i fora de
competició a aquells esportistes sobre els quals tinguin jurisdicció, inclosos però no
limitats als pertanyents als seus grups d'esportistes sotmesos a controls Cada federació
internacional haurà d'establir un grup d'esportistes sotmesos a controls per als
esportistes de nivell internacional del seu esport, i cada organització nacional
antidopatge haurà de definir un grup nacional d'esportistes sotmesos a controls que
estiguin presents en el país d'aquesta organització nacional antidopatge o que siguin
ciutadans, residents, posseeixin llicència o siguin membres d'organitzacions esportives
d'aquest país. En virtut de l'article 14.3, tots els esportistes inclosos en un grup
d'esportistes sotmès a controls quedaran subjectes als requisits sobre localització
establerts en la norma internacional per als controls.
5.1.2 Estalvi en circumstàncies excepcionals, tots els controls fora de competició es
realitzaran per sorpresa.
25
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
5.1.3 Convertir en prioritaris els controls dirigits .
5.1.4 Realitzar controls a esportistes en període de suspensió o de suspensió provisional.
5.2 Normes per als controls .
Les organitzacions antidopatge amb competència per a realitzar controls haurien de
realitzar aquests conforme a la norma internacional de control.
5.3 Retorn a la competició dels esportistes retirats.
Cada organització antidopatge establirà normes sobre els requisits d'idoneïtat per als
esportistes que no estiguin els seus- penjats i es retirin de la pràctica esportiva estant
inclosos en un grup d'esportistes sotmès a controls i després tractin de regressar a la
participació activa en l'esport.
ARTICLE 6: ANÀLISI DE LES MOSTRES
Les mostres seran analitzades conforme als principis següents:
6.1 Utilització de laboratoris reconeguts.
A l'efecte de l'article 2.1 (Presència de substàncies prohibides, de les seves metabòlits o
marcadors ), les mostres de control antidopatge seran analitzades únicament per
laboratoris acreditats per l'AMA o bé reconeguts per l'AMA . L'elecció del laboratori
acreditat per l'AMA (o d'altre laboratori o mètode aprovat per l'AMA ) utilitzat per a
l'anàlisi de mostres , dependrà exclusivament de l'organització antidopatge responsable
de la gestió dels resultats.
6.2 Finalitat de la recollida i anàlisi de les mostres .
Les mostres seran analitzades per a detectar substàncies i mètodes prohibits identificats
en la llista de substàncies i mètodes prohibits i qualsevol altra substància la detecció de
la qual hagi sol·licitat l'AMA conforme al disposat en l'article 4.5 (Programa de
26
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
seguiment) o per a ajudar a una organització antidopatge a elaborar un perfil dels
paràmetres rellevants de l'orina la sang o altra matriu de l'esportista , inclosos els perfils
de ADN o del genoma, per a fins antidopatge.
6.3 Utilització de mostres per a investigació.
Cap mostra podrà servir a cap fi aliena al disposat en l'article 6.2 sense el consentiment
per escrit de l'esportista . En les mostres que s'utilitzin amb fins distintes als que
estableix l'article 6.2 es retirarà qualsevol mitjà de identificació, de manera que no pugui
associar-se a cap esportista en particular.
6.4 Normes per a l'anàlisi de les mostres i la seva comunicació.
Els laboratoris analitzaran les mostres del control del dopatge i comunicaran els seus
resultats d'acord amb la norma internacional per als laboratoris.
6.5 Segona anàlisi d'una mostra.
Una mostra es pot tornar a analitzar en qualsevol moment atenent per fi proposat en
l'article 6.2 exclusivament per ordre de l'organització antidopatge que hagi recollit la
mostra o de l'AMA . Les circumstàncies i condicions per a una segona anàlisi de les
mostres compliran els requisits de la norma internacional per a laboratoris.
ARTICLE 7: GESTIÓ DELS RESULTATS
Cadascuna de les organitzacions antidopatge responsable de la gestió dels resultats,
haurà de dotar-se d'un procediment per a la instrucció preliminar de les infraccions
potencials de les normes antidopatge, conforme als principis següents:
7.1 Instrucció inicial relativa als resultats analítics adversos.
Quan es rebi un resultat analític advers corresponent a una mostra A, l'organització
antidopatge responsable de la gestió dels resultats haurà d'iniciar una revisió amb la
finalitat de determinar si: (a) s'ha concedit o es concedirà una autorització d'ús
terapèutic segons el que es disposa en la norma internacional per a la concessió
27
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
d'autoritzacions d'ús terapèutic, o bé (b) si s'ha produït una desviació aparent de la
norma internacional per als controls o de la norma internacional per als laboratoris que
hagi provocat el resultat analític advers .
7.2 Notificació al terme de la instrucció inicial sobre els resultats analítics adversos
Quan una instrucció inicial d'un resultat analític advers prevista en l'article 7.1 no
determini que existeixi una autorització d'ús terapèutic, o el dret a obtenir-la segons el
que es disposa en la norma internacional per a la concessió de autoritzacions d'ús
terapèutic o una desviació que hagi provocat el resultat analític advers , l'organització
antidopatge haurà de notificar immediatament a l'esportista en la forma prevista pels
seus reglaments: (a) del resultat analític advers ; (b) de la norma antidopatge vulnerada;
(c) del seu dret a exigir immediatament l'anàlisi de la mostra B o, en defecte d'això , del
fet que es considerarà que ha renunciat al seu dret; (d) la data, hora i lloc previstos per a
l'anàlisi de la mostra B si l'esportista o l'organització antidopatge decideixen sol·licitar
una anàlisi d'aquesta mostra ; i (i) l'oportunitat que l'esportista i/o el seu representant
decideixin estar presents durant l'obertura i anàlisi de la mostra B dintre del termini
establert en la norma internacional per a laboratoris si se sol·licita aquesta anàlisi; i (f)
el dret de l'esportista a sol·licitar còpies de l'informe analític per a les mostres A i B que
incloguin la informació requerida en la norma internacional per als laboratoris.
L'organització antidopatge informarà també a les altres organitzacions antidopatge
descrites en l'article 14.1.2 . Si l'organització antidopatge decideix no presentar el
resultat analític advers com infracció de les normes antidopatge, l'hi comunicarà a
l'esportista i a les organitzacions antidopatge segons el descrit en l'article 14.1.2.
7.3 Instrucció dels resultats anòmals .
Segons estableixen les normes internacionals, en algunes circumstàncies, els laboratoris
haurien de comunicar la presència de substàncies prohibides que també es puguin
produir de forma endògena com resultats anòmals que han de ser objecte d'una
investigació més detallada. Després de rebre un resultat anòmal d'una mostra A,
l'organització antidopatge responsable de gestionar els resultats obrirà una instrucció per
a determinar si: (a) s'ha concedit alguna autorització d'ús terapèutic, o (b) si existeix
alguna desviació aparent pel que fa a l'establert en la norma internacional per als
controls o en la norma internacional per a laboratoris que hagi originat aquest resultat
anòmal . Si després d'aquesta instrucció no consta que existeixi la corresponent
28
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
autorització d'ús terapèutic o que s'hagi produït alguna desviació que hagi causat el
resultat anòmal , l'organització antidopatge portarà a terme la investigació corresponent.
Una vegada conclosa aquesta, s'informarà a l'esportista i a les altres organitzacions
antidopatge que estableix l'article 14.1.2 sobre si el resultat anòmal es tramitarà com un
resultat analític advers . S'informarà a l'esportista segons el que es disposa en l'art. 7.2
7.3.1 L'organització antidopatge no comunicarà l'existència de resultats anòmals fins
que hagi conclòs la seva investigació i decidit si aquest resultat anòmal es va a tramitar
com un resultat analític advers , tret que es donin alguna de les següents circumstàncies:
(a) Si l'organització antidopatge determina que la mostra B ha d'analitzar-se abans
de concloure la seva investigació en virtut de l'article 7.3, l'organització
antidopatge podrà analitzar la mostra B després de comunicar aquesta
circumstància a l'esportista ; en l'avís s'inclourà una descripció del resultat
anòmal i de les dades especificades en l'article 7.2 apartats (b) i (f).
(b) Si l'organització antidopatge rep, ja sigui de l'organitzador de grans
esdeveniments esportius poc abans de la celebració d'un d'aquests, o bé una
petició d'una organització esportiva responsable de la selecció de membres d'un
equip per a una competició internacional amb un termini límit imminent, una
sol·licitud per a revelar si algun esportista dels inclosos en una llista
proporcionada per l'organitzador de la competició o l'organització esportiva té
algun resultat anòmal pendent, l'organització antidopatge indicarà l'existència
d'aquest tipus d'esportista després de comunicar a aquests l'existència del resultat
anòmal .
7.4 Examen d'altres infraccions de normes antidopatge que no cobreixen els
articles del 7.1 al 7.3.
L'organització antidopatge o qualsevol altra instància de instrucció constituïda per
aquesta, haurà de procedir a una investigació complementària per possible infracció
de les normes antidopatge, conforme a l'exigit pels reglaments i polítiques
antidopatge adoptats de conformitat amb el Codi , o que l'organització antidopatge
consideri apropiats. En el moment que la organització antidopatge conclogui que
29
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
s'ha produït una infracció de les normes antidopatge, advertirà immediatament, en la
forma prevista pels seus reglaments, a l'esportista o a qualsevol altra persona a la
qual s'hagi comunicat una infracció, quin és la norma antidopatge infringida i quins
són els fonaments de la infracció. També s'informarà a altres organitzacions
antidopatge segons estableix l'article 14.1.2.
7.5 Principis aplicables a les suspensions provisionals.
7.5.1 Suspensió provisional obligatòria després d'obtenir-se un resultat analític
advers de la mostra A.
Els signataris instauraran normes aplicables a qualsevol competició que vagi a
dirigir dita signatària o per a qualsevol procés de selecció d'equips del que sigui
responsable el signatari, o bé en cas que aquest últim sigui la federació internacional
corresponent o posseeixi autoritat per a gestionar els resultats de la suposada
infracció de les normes antidopatge, sempre que, quan es rebi un resultat analític
advers d'una mostra per a una substància prohibida distinta d'una substància
especifica, s'imposi immediatament una suspensió provisional després de portar a
terme els processos d'instrucció i notificació establerts en els articles 7.1 i 7.2.
No obstant això, una suspensió provisional no s'imposarà tret que l'esportista rebi:
(a) l'oportunitat de celebrar una audiència prèvia a la imposició de la suspensió
provisional , o en el moment oportú després de la imposició d'aquesta suspensió
provisional ; o bé (b) una oportunitat perquè se celebri una audiència urgent segons
l'article 8 (Dret a un judici just) immediata- ment després de la imposició d'una
suspensió provisional .
7.5.2 Suspensió provisional optativa basada en un resultat analític advers per
substàncies específiques en la mostra A o en altres infraccions de les normes
antidopatge.
Un signatari podrà adoptar normes que seran aplicables a totes les competicions que
corresponguin a la seva juris- dicció, o al procés de selecció d'un equip del que el
signatari sigui responsable, o quan el signatari sigui la federació internacional
30
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
corresponent o tingui potestat per a gestionar els resultats de la suposada infracció de les
normes antidopatge, amb la finalitat de poder imposar els seus- pensions provisionals
per infraccions de les normes antidopatge que no siguin un resultat analític advers, o
després de la instrucció descrita en els articles 7.1 i 7.2 sobre substàncies especifiques,
però abans de l'anàlisi de la mostra B de l'esportista o de la celebració de l'audiència
definitiva prevista en l'article 8 (Dret a un judici just).
Només es podrà imposar una suspensió provisional si s'ha concedit a l'esportista o altra
persona , o bé (a) la possibilitat d'una audiència preliminar abans de l'entrada en vigor
d'una suspensió provisional o immediatament després de l'entrada en vigor d'aquesta
suspensió , o bé (b) la possibilitat d'una audiència urgent segons l'article 8 (Dret a un
judici just), immediatament després de l'entrada en vigor d'una suspensió provisional .
Si s'imposa una suspensió provisional sobre la base d'un resultat analític advers en una
mostra A, i una posterior anàlisi d'una mostra B (si ho han sol·licitat l'esportista o
l'organització antidopatge ) no confirma els resultats de l'anàlisi de la mostra A,
l'esportista no serà sotmès a cap altra suspensió provisional com a conseqüència de la
infracció de l'article 2.1 (Presència de substàncies prohibides o de les seves metabòlits o
marcadors ). En el cas que l'esportista (o el seu equip, segons disposin les normes de la
federació internacional corresponent) sigui exclòs d'una competició per infracció de
l'article 2.1, i l'anàlisi subsegüent de la mostra B no confirmi el resultat de l'anàlisi de la
mostra A, sempre que això no interfereixi en la competició i que encara sigui possible
reintegrar a l'esportista o al seu equip, l'esportista o l'equip en qüestió podran seguir
participant en la competició .
7.6 Retirada de l'esport.
Si un esportista o altra persona es retira en el transcurs d'un procediment de gestió de
resultats l'organització antidopatge que porti a terme aquest procés seguirà tenint
autoritat per a dur-lo a terme. Si un esportista o altra persona es retiren abans que doni
començament un procés de gestió de resultats, l'organització antidopatge que posseeixi
jurisdicció sobre la gestió dels resultats de l'esportista o de l'altra persona en el moment
que qualsevol d'ells cometessin la infracció de les normes antidopatge, tindrà potestat
per a portar a terme la gestió dels resultats.
31
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
ARTICLE 8: DRET A UN JUDICI JUST
8.1 Judici just.
Cada organització antidopatge responsable de la gestió dels resultats haurà de preveure
un procediment d'audiència a disposició de tota persona que presumptament hagi comès
una infracció de les normes antidopatge. Aquest procediment d'audiència haurà de
determinar si s'ha comès una infracció de les normes antidopatge i en cas afirmatiu
quins són les conseqüències. Aquest procediment haurà de respectar els següents
principis:
- celebració d'una vista en un termini raonable;
- un tribunal d'experts just i imparcial;
- el dret a ser representat per un advocat a costa d'aquesta persona ;
- el dret a ser informat de manera adequada i oportuna sobre la infracció de la norma
antidopatge que s'al·lega que ha comès;
- el dret a respondre a les acusacions sobre la infracció de la norma antidopatge i a les
conseqüències que es derivin;
- el dret de cadascuna de les parts a presentar proves, inclòs el dret a citar i interrogar a
testimonis (sense perjudici de la discreció del tribunal d'experts d'acceptar el
testimoniatge mitjançant declaració per telèfon o per escrit);
- el dret de la persona a un intèrpret durant la vista sent responsable el tribunal d'experts
de designar a d’intèrpret i de decidir qui haurà de córrer amb les despeses referent a això
;
- dret a un sentència escrita, raonada i en un termini raonable que inclogui
específicament una explicació del motiu pel que se li imposa un període de suspensió .
8.2 Audiències en esdeveniments esportius .
Les vistes celebrades en el marc d'esdeveniments esportius poden seguir un procediment
anticipat segons l'autoritzat en els reglaments de l'organització antidopatge i pel tribunal
d'experts.
32
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
8.3 Renúncia al judici.
L'esportista o l'altra persona té dret a renunciar al judici manifestant-lo de forma
expressa o bé no fent objeccions dintre del termini establert per les normes de
l'organització antidopatge a l'afirmació d'aquesta sobre l'existència d'una infracció de les
normes antidopatge. En cas de no celebrar-ne el judici, l'organització antidopatge amb
responsabilitat sobre la gestió dels resultats remetrà a les persones descrites en l'article
13.2.3 un dictamen raonat en el qual s'expliquin les mesures adoptades.
ARTICLE 9: ANUL·LACIÓ AUTOMÀTICA DELS RESULTATS
INDIVIDUALS
La infracció d'una norma antidopatge en esports individuals relacionada amb un control
en competició comporta automàticament l'anul·lació dels resultats obtinguts en aquesta
competició amb totes les seves conseqüències , inclosa la pèrdua de totes la medalles,
punts i premis.
ARTICLE 10: SANCIONS INDIVIDUALS
10.1 Anul·lació dels resultats en l'esdeveniment esportiu durant el qual té lloc la
infracció de la norma antidopatge.
Una infracció d'una norma que tingui lloc durant un esdeveniment esportiu, o en relació
amb el mateix, podrà suposar, segons ho decideixi la instància responsable del mateix,
una anul·lació de tots els resultats individuals de l'esportista obtinguts en el marc
d'aquest esdeveniment esportiu, amb totes les conseqüències , inclosa la pèrdua de les
medalles, punts i premis, salvo en els casos previstos en l'article 10.1.1.
10.1.1 Quan l'esportista aconsegueixi demostrar que no ha comès cap acte culpable ni
negligència alguna en relació amb la infracció, els seus resultats individuals en altres
competicions no seran anul·lats, tret que els resultats obtinguts en aquestes
33
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
competicions que no siguin la competició en la que s'hagi produït la infracció de les
normes antidopatge poguessin haver-ne vist influïts per aquesta infracció.
10.2 Suspensions per presència, ús o intent d'ús , o possessió de substàncies o
mètodes prohibits .
El període de suspensió imposat per una infracció de l'article 2.1 (Presència d'una
substància prohibida o de les seves metabòlits o marcadors ), de l'article 2.2 (Ús o intent
d'ús d'una substància prohibida o d'un mètode prohibit ) i de l'article 2.6 ( Possessió de
substàncies o mètodes prohibits) serà el següent, tret que es compleixin les condicions
per a anul·lar o reduir el període de suspensió en virtut dels articles 10.4 i 10.5, o es
reuneixin els requisits per a perllongar el període de suspensió segons l'article 10.6:
Primera infracció: Dues (2) anys de suspensió .
10.3 Suspensió per altres infraccions de normes antidopatge.
El període de suspensió per a les infraccions de les normes antidopatge distintes de les
reflectides en l'article 10.2 serà el següent:
10.3.1 Per a les infraccions de l'article 2.3 (Resistència o negativa a sotmetre's a una
recollida de mostres ) o de l'article 2.5 ( Falsificació d'un control de dopatge), el període
de suspensió serà de dues (2) anys, salvo en el cas que es compleixin les condicions
estipulades en l'article 10.5, o bé les quals figuren en l'article 10.6.
10.3.2 Per a les infraccions dels articles 2.7 ( Tràfic o intent de traficar ) o 2.8
(Administració o intent d'administració d'una substància prohibida o mètode prohibit ),
el període de suspensió imposat serà d'un mínim de quatre (4) anys fins a un màxim de
suspensió per a tota la vida , tret que es compleixin les condicions que s'estableixen en
l'article 10.5. Una infracció d'una norma antidopatge en la que estigui involucrat un
menor serà considerada una infracció particularment greu i, si és comesa pel personal de
suport als esportistes pel que fa a infraccions que no estiguin relacionades amb les
substàncies especifiques segons l'indicat en l'article 4.2.2 , tindrà com resultat la
suspensió per a tota la vida del personal de suport a l'esportista . A més, les infraccions
significatives dels articles 2.7 o 2.8 que també puguin vulnerar lleis i normatives no
34
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
esportives es comunicaran a les autoritats administratives, professionals o judicials
competents.
10.3.3 Per a les infraccions de l'article 2.4 (Incompliment del deure la localització de
l'esportista i/o controls fallits), el període de suspensió serà d'un mínim d'un (1) any i
d'un màxim de dos (2), segons el grau de culpabilitat de l'esportista .
10.4 Anul·lació o reducció del període de suspensió per ús de substàncies
específiques en determinades circumstàncies.
En cas que un esportista o altra persona pugui demostrar com ha entrat en el seu
organisme o perquè té la possessió d'una substància especifica i que aquesta substància
no pretengués millorar el rendiment esportiu de l'esportista ni emmascarar l'ús d'una
substància dirigida a millorar el seu rendiment, el període de suspensió establert en
l'article 10.2 se substituirà pel següent:
Primera infracció: com a mínim, una amonestació i cap període de suspensió per a
esdeveniments esportius futurs, i com a màxim, dos anys de suspensió.
Per a justificar qualsevol anul·lació o reducció, l'esportista o l'altra persona haurien de
presentar proves confirmatòries que protegeixin la seva declaració i que convencin
suficientment al tribunal d'experts sobre l'absència d'intenció de millorar el rendiment
esportiu o d'emmascarar l'ús d'una substància que ho millori. El grau de culpa de
l'esportista o de l'altra persona serà el criteri que es tingui en compte per a estudiar
qualsevol reducció del període de suspensió .
10.5 Anul·lació o reducció del període de suspensió a causa de circumstàncies
excepcionals.
10.5.1 Absència de culpa o de negligència . Quan un esportista demostri, en un cas
concret que no existeix conducta culpable o negligent per la seva banda, s'anul·larà el
període de suspensió aplicable. Quan una substància prohibida , les seves metabòlits o
les seves marca- dauris es detectin en les mostres d'un esportista contravenint el disposat
en l'article 2.1 (Presència d'una substància prohibida o de les seves metabòlits o
marcadores ), l'esportista haurà de demostrar igualment de quina forma es va introduir
la substància prohibida en el seu organisme perquè s'aixequi el període de suspensió .
35
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
En cas d'aplicació d'aquest article i d'aixecament del període de suspensió aplicable, la
infracció de les normes antidopatge no serà considerada una infracció per a la
determinació del període de suspensió que sigui d'aplicació als casos d'infraccions
múltiples conforme al disposat en l'article 10.7.
10.5.2 Absència de culpa o de negligència significatives .
Si un esportista o altra persona assoleixen demostrar en un cas concret que no han
comès cap acte culpable o negligent significatiu, podrà reduir-se el període de suspensió
que seria aplicable en qualsevol altre cas. No obstant això , el període de suspensió
reduït no podrà ser inferior a la meitat del període de suspensió que hagués hagut
d'aplicar-se normalment. Quan el període de suspensió que hagués hagut d'aplicar-se
normalment és una suspensió per a tota la vida, el període de suspensió reduït aplicat en
virtut d'aquest article no ha de ser inferior a vuit (8) anys. Quan una substància
prohibida , les seves metabòlits o els seus marcadors es detectin en les mostres d'un
esportista contravenint el disposat en l'article 2.1 (Presència d'una substància o mètode
prohibit o dels seus metabòlits o marcadors ), el esportista haurà de demostrar igualment
de quina forma es va introduir la substància prohibida en el seu organisme per a poder
beneficiar-se d'un període de suspensió reduït. 10.5.3 Ajuda substancial per al
descobriment o la donemtració d'infraccions de les normes antidopatge. Una
organització antidopatge amb responsabilitat sobre la gestió dels resultats en cas
d'infracció de les normes antidopatge podrà, abans d’emetre’ls la sentència d'apel·lació
definitiva segons l'article 13 o de finalitzar el termini establert per a l'apel·lació,
suprimir una part del període de suspensió imposat en casos concrets en els quals un
esportista o l'altra persona hagin proporció- nedo una ajuda substancial a una
organització antidopatge , autoritat policial o organisme disciplinari professional,
permetent així a l'organització antidopatge descobrir o demostrar una infracció de les
normes antidopatge comesa per altra persona o que doni lloc que un organisme policial
o disciplinari descobreixi o demostri un delicte o la vulneració de les normes
professionals realitzada per altra persona . Després d'una sentència final d'apel·lació
segons l'article 13 , o la fi del termini d'apel·lació l'organització antidopatge només
podrà suprimir una part del període de suspensió que seria aplicable, amb l'autorització
de l'AMA i de la federació internacional afectada. El grau que pot suprimir-se el període
de suspensió que hagués estat d'aplicació es basarà en la gravetat de la infracció de les
normes antidopatge comesa per l'esportista o l'altra persona , i en la rellevància de
36
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
l'ajuda substancial que hagin proporcionat l'esportista o l'altra persona amb la finalitat
d'eradicar el dopatge en l'esport. No poden suprimir-se més de tres quartes parts del
període de suspensió que hagués estat d'aplicació.
Si el període de suspensió que hagués estat d'aplicació és per a tota la vida, el període de
no suspensió conformement a aquest apartat no haurà de ser inferior a vuit (8) anys. Si
l'organització antidopatge suprimeix qualsevol part del període de suspensió que seria
aplicable en virtut d'aquest article, proporcionarà ràpidament una justificació per escrit
sobre la seva decisió a cada organització antidopatge que tingui dret a recórrer la
sentència. Si l'organització antidopatge posteriorment restableix qualsevol part del
període de suspensió suprimit degut al fet que l'esportista o l'altra persona no han
proporcionat l'ajuda substancial prevista, l'esportista o l'altra persona podran recórrer
aquest restabliment d'acord amb l'article 13.2.
10.5.4 Confessió d'una infracció de les normes antidopatge en absència d'altres proves.
En cas que un esportista o altra persona admetin voluntàriament haver comès una
infracció de les normes antidopatge abans d'haver rebut la notificació de recollida d'una
mostra que podria demostrar una infracció de les normes antidopatge (o, en cas
d'infracció de les normes antidopatge distinta a l'establert en l'article 2.1, abans de rebre
el primer avís de la infracció admesa segons l'article 7) i que aquesta confessió sigui
l'única prova fiable d'infracció en el moment de la confessió, podrà reduir-se el període
de suspensió , però no inferior a la meitat del període de suspensió que podria haver-se
aplicat d'una altra manera .
10.5.5 En cas que un esportista o altra persona demostrin el seu dret a una reducció de la
sanció conformement a més d'una disposició d'aquest article. Abans d'aplicar qualsevol
reducció o suspensió en virtut dels articles 10.5.2, 10.5.3 o 10.5.4, el període de
suspensió que d'altra forma s'hauria aplicat s'establirà d'acord amb els articles 10.2,
10.3, 10.4 i 10.6. Si l'esportista o l'altra persona demostren el seu dret a una reducció o a
la supressió del període de suspensió d'acord amb dues o més dels articles 10.5.2, 10.5.3
o 10.5.4, el període de sanció podrà ser reduït o suprimit, però mai menys de la quarta
part del període de suspensió que podria haver-se aplicat d'una altra manera.
37
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
10.6 Circumstàncies agreujants que poden incrementar el període de suspensió .
Si l'organització antidopatge demostra en un cas individual relacionat amb una infracció
de les normes antidopatge distintes a les recollides en els articles 2.7 ( Tràfic o intent de
traficar ) i 2.8 (Administració o intent d'administració) que existeixen circumstàncies
agreujants que justifiquen la imposició d'un període de suspensió major que el període
ordinari, el període de suspensió aplicable en altre cas s'incrementarà fins a un màxim
de quatre (4) anys, tret que l'esportista o l'altra persona puguin demostrar de forma
convincent davant el tribunal d'experts que no va cometre conscientment la infracció
d'aquesta norma antidopatge.
Un esportista o altra persona poden evitar l'aplicació d'aquest article si admeten la
infracció de les normes antidopatge que se li imputa immediatament després que una
organització antidopatge els hagi presentat aquesta infracció.
10.7 Infraccions múltiples. 10.7.1 Segona infracció de les normes antidopatge. En cas
de primera infracció de les normes antidopatge per part d'un esportista o altra persona ,
el període de suspensió serà el qual s’estableix en els articles 10.2 i 10.3 (amb
possibilitat d'eliminació reducció o supressió segons els articles 10.4 i 10.5, o d'augment
conformement a l'article 10.6). En cas de cometre’ls una segona infracció de les normes
antidopatge, el període de suspensió estarà dintre de d’interval que es mostra en la taula
següent:
1ºInfracció/
2º Infracció
SR NLCF NCS SE SA TRA
SR 1-4 2-4 2-4 4-6 8-10 10-vida
NLCF 1-4 4-8 4-8 6-8 10-vida vida
NCS 1-4 4-8 4-8 6-8 10-vida vida
SE 2-4 6-8 6-8 8- vida vida vida
SA 4-5 10-vida 10-vida vida vida vida
TRA 8- vida vida vida vida vida vida
vida= de por vida
38
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
Definicions de les abreviatures emprades en la taula sobre segona infracció de les
normes antidopatge:
SR (Sanció reduïda per ús de substàncies especifiques segons l'article 10.4): la
infracció de les normes antidopatge va ser o haurà de ser sancionada mitjançant una
sanció reduïda segons l'article 10.4 degut al fet que versava sobre una substància
específica i es complien les altres condicions d'aquest article.
NLCF (No indicar la localització de l'esportista o controls fallits): la infracció de la
norma antidopatge va ser o haurà de sancionar-se conformement a l'article 10.3.3 (No
indicar la localització de l'esportista o controls fallits).
NCS (Sanció reduïda per no existir negligència o culpa significativa): la infracció de
les normes antidopatge va ser o haurà de sancionar-se mitjançant una sanció reduïda
segons l'article 10.5.2 perquè l'esportista ha demostrat no haver actuat amb negligència
o culpa significativa d'acord amb l'especificat en aquest article.
ES (Sanció estàndard segons els articles 10.2 o 10.3.1): la infracció de les normes
antidopatge va ser o haurà de sancionar-se mitjançant una sanció estàndard de dues (2)
anys segons els articles 10.2 o 10.3.1 .
SA (Sanció agreujada): la infracció de les normes antidopatge va ser o haurà de
sancionar-se mitjançant una sanció agreujada en virtut de l'article 10.6 degut al fet que
l'organització antidopatge ha demostrat que es reunien les condicions establertes en
aquest article.
TRA ( Tràfic o intent de traficar i Administració o intent d'administració : la
infracció de les normes antidopatge va ser o haurà de sancionar-se mitjançant una
sanció conforme a l'article 10.3.2
39
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
10.7.2 Aplicació dels articles 10.5.3 i 10.5.4 a la segona infracció de les normes
antidopatge.
En cas que un esportista o altra persona que hagi comès una segona infracció de les
normes antidopatge demostri el seu dret a la supressió o reducció de part del període de
suspensió en virtut dels articles 10.5.3 o 10.5.4, el tribunal d'experts primer haurà de
determinar quin seria el període de suspensió corresponent en qualsevol altre cas dintre
de d’interval que figura en la taula de l'article 10.7.1 , i després aplicar la supressió o
reducció corresponents al període de suspensió . La resta del període de suspensió ,
després d'aplicar qualsevol supressió o reducció segons els articles 10.5.3 i 10.5.4, ha de
ser almenys d'una quarta part del període de suspensió aplicable en altre cas.
10.7.3 Tercera infracció de les normes antidopatge. L'existència d'una tercera infracció
de les normes antidopatge sempre donarà lloc a la suspensió per a tota la vida , salvo si
aquesta tercera infracció reuneix les condicions d'eliminació o reducció del període de
suspensió establertes en l'article 10.4 o suposa una infracció de l'article 2.4 (No indicar
la localització de l'esportista i/o controls fallits). En aquests casos concrets, el període de
suspensió serà des de vuit (8) anys fins a la inhabilitació per a tota la vida.
10.7.4 Normes addicionals per a certes infraccions potencialment múltiples.
-Amb l'objecte d'establir sancions en virtut de l'article 10.7, una infracció de les normes
antidopatge només es considerarà segona infracció si l'organització antidopatge
aconsegueix demostrar que l'esportista , o altra persona , ha comès una segona infracció
de les normes antidopatge després d'haver rebut notificació de la primera infracció
segons l'article 7 (Gestió dels resultats), o després que l'organització antidopatge s'hagi
esforçat raonable- ment per a presentar aquesta notificació. Quan una organització
antidopatge no aconsegueixi demostrar aquest fet, les infraccions han de considerar-se
en el seu conjunt com una infracció única i primera, i la sanció imposada es basarà en la
infracció que suposi la sanció més severa; no obstant això , l'existència de diverses
infraccions pot considerar-se un factor a l'hora de determinar les circumstàncies
agreujants (article 10.6).
40
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
-Si, després de la resolució d'una primera infracció de les normes antidopatge, una
organització antidopatge descobreix fets relatius a una infracció de les normes
antidopatge per part de l'esportista o d'altra persona comesa abans de la notificació
correspon- dent a la primera infracció, l'organització antidopatge imposarà una sanció
addicional basada en la sanció que se li podria haver imposat si ambdues infraccions
haguessin estat establertes al mateix temps.
Els resultats obtinguts en totes les competicions que es remuntin a la primera infracció
suposaran la desqualificació segons estableix l'article 10.8. Per a evitar la possibilitat de
trobar circumstàncies agreujants (article 10.6) relatives a la infracció anterior però
descoberta posteriorment, l'esportista o l'altra persona haurien d'admetre oportunament i
de forma voluntària haver comès la infracció anterior després de rebre la notificació
corresponent a la primera acusació. La mateixa regla s'aplicarà quan l'organització
antidopatge descobreixi fets relatius a altra infracció anterior després de resoldre una
segona infracció de les normes antidopatge.
10.7.5 Diverses infraccions de les normes antidopatge durant un període de vuit anys.
A l'efecte de l'article 10.7, cada infracció de les normes antidopatge haurà d'haver-se
produït dintre d'un mateix període de vuit (8) anys per a poder considerar-les infraccions
múltiples.
10.8 Anul·lació de resultats en competicions posteriors a la recollida de mostres o a
la comissió d'una infracció de les normes antidopatge.
A més de l'anul·lació dels resultats obtinguts en una competició durant la qual s'hagi
detectat una mostra positiva en virtut de l'article 9 (anul·lació automàtica dels resultats
individuals), tots els altres resultats obtinguts en competició des de la data que es reculli
una mostra positiva (durant la competició o fora de la competició ) o des de la data que
hagi tingut lloc altra infracció de les normes antidopatge seran anul·lats, amb totes les
conseqüències que es derivin d'això inclosa la retirada de totes les medalles, punts i
premis, fins a l'inici de qualsevol els seus- pensió provisional o suspensió , salvo per
raons d'equitat.
41
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
10.8.1 Com condició per a ser rehabilitat després d'haver-se esbrinat que l'esportista ha
comès una infracció de les normes antidopatge, aquest haurà de retornar en primer lloc
la totalitat del premi aconseguit de forma fraudulenta segons aquest article.
10.8.2 Assignació del premi aconseguit fraudulentament. Tret que les regles de la
federació internacional assenyalin que l'import del premi aconseguit fraudulentament es
resigna a altres esportistes , en primer lloc es destinarà a sufragar les despeses de
recaptació de l'organització antidopatge que hagi realitzat les accions necessàries per a
recuperar els diners, després a cobrir les despeses de l'organització antidopatge que hagi
dut la gestió dels resultats del cas, i la resta de l'import, en cas d'haver-lo, assignar-lo
conformement a les normes de la federació internacional.
10.9 Inici del període de suspensió .
Excepte l'establert més endavant , el període de suspensió començarà en la data que
sigui dictada la resolució del procediment o, si es renuncia a l'audiència, en la data en la
que la suspensió sigui acceptada o imposada. Tots els períodes de suspensió provisional
(impostos o acceptats voluntària- ment) seran deduïts del termini total de suspensió
imposat.
10.9.1 Retards no atribuïbles a l'esportista o a l'altra persona .
En cas de produir-se un retard important en el procés d'audiència o en altres aspectes del
control antidopatge no atribuïbles a l'esportista o a l'altra persona , la instància que
imposi la sanció podrà iniciar el període de suspensió en una data anterior, iniciant-se
aquest fins i tot en la data de recollida de la mostra en qüestió o en la data que s'hagi
comès una infracció posterior de les normes antidopatge.
10.9.2 Confessió immediata.
En cas que l'esportista o l'altra persona confessi immediatament (la qual cosa, en tots els
casos que es tracti d'un esportista , significa abans que l'esportista torni a competir) la
infracció de la norma antidopatge després d'haver-li estat comunicada per part de
l'organització antidopatge , el període de suspensió podrà començar ja des de la data de
recollida de la mostra o des d'aquella que s'hagi comès altra infracció posterior de les
normes antidopatge. No obstant això, en els casos que s'apliqui aquest article,
42
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
l'esportista o l'altra persona haurien de complir, com a mínim , la meitat del període de
suspensió , contat a partir de la data que l'esportista o l'altra persona acceptin la
imposició de la sanció, des de la data de la resolució del procediment per la qual
s'imposa la sanció o des de la data que s'hagi imposat la sanció.
10.9.3 Si s'imposa una suspensió provisional a l'esportista i aquest la respecta, aquest
període de suspensió provisional podrà deduir-se de qualsevol altre que se li imposi
definitivament.
10.9.4 Si un esportista accepta voluntàriament per escrit una suspensió provisional
emesa per una organització antidopatge amb autoritat per a la gestió de resultats i refusa
competir a partir de llavors, aquest període de suspensió provisional voluntària adoptada
per l'esportista es deduirà de qualsevol període de suspensió que se li imposi
definitivament. Cada part involucrada que hagi de rebre notificacions de l'existència
d'una possible infracció de les normes antidopatge segons l'article 14.1 rebrà
immediatament una còpia de l'acceptació voluntària de la suspensió provisional per part
de l'esportista .
10.9.5 No es deduirà cap fracció del període de suspensió per qualsevol període abans
de l'entrada en vigor de la suspensió provisional imposada o voluntària,
independentment de si l'esportista ha decidit no competir o ha estat suspès pel seu equip.
10.10 ESTATUS durant una suspensió .
10.10.1 Prohibició de participació durant una suspensió .
Durant el període de suspensió , cap esportista o altra persona podrà participar, en
qualitat alguna, en cap competició o activitat autoritzada o organitzada per algun dels
signataris , membres del signatari (excepte autorització per a participar en programes
educatius o de rehabilitació), un club o altra organització pertanyent a una organització
d'un membre signatari, o en competicions autoritzades o organitzades per qualsevol
lliga professional o qualsevol organitzador d'esdeveniments nacionals o internacionals .
43
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
Un esportista o altra persona a la qual se li imposi una suspensió de més de quatre anys
podrà, després de quatre anys de suspensió , participar en acondiciaments esportius
locals en un esport que no sigui en el qual hagi comès la infracció de les normes
antidopatge, però només si l'esdeveniment esportiu local no es desenvolupa a un nivell
en el que l'esportista o l'altra persona en qüestió sigui susceptible de classificar-se
directa o indirectament per a un campionat nacional o un internacional (o d'acumular
punts per a la seva classificació).
Els esportistes o les altres persones a les quals se'ls imposi un període de suspensió
seguiran sent objecte de controls.
10.10.2 Infracció de la prohibició de participar durant el període de suspensió .
En cas que l'esportista o l'altra persona a la que s'hagi imposat una suspensió vulneri la
prohibició de participar durant el període de suspensió descrit en l'article 10.10.1 , els
resultats d'aquesta participació seran anul·lats i el període de suspensió imposat
inicialment començarà de nou a partir de la data de la vulneració de la prohibició.
Aquest nou període de suspensió podrà reduir-se segons l'article 10.5.2 si l'esportista o
l'altra persona demostren que no ha existit negligència o culpa significativa a l'infringir
la prohibició de participar. La decisió sobre si l'esportista o l'altra persona han vulnerat
la prohibició de participar i si correspon aplicar una reducció en virtut de l'article 10.5.2,
la prendrà l'organització antidopatge que hagi gestionat els resultats conduents al
període de suspensió inicial.
10.10.3 Retirada de les ajudes econòmiques durant el període de suspensió . Així
mateix, en cas de cometre’ls qualsevol infracció de les normes antidopatge distinta a
una sanció reduïda per substàncies especifiques segons es descriu en l'article 10.4, la
persona es veurà privada de la totalitat o part del suport financer o d'altres avantatges
relacionats amb la seva pràctica esportiva procedents dels signataris , els membres de
les organitzacions signatàries i els governs.
44
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
10.11 Controls per a la rehabilitació.
Com condició per a poder obtenir la seva rehabilitació al final d'un termini determinat
de suspensió , l'esportista haurà de, durant la seva suspensió provisional o el seu període
dels seus- pensió , estar disponible per a les organitzacions antidopatge que tinguin
jurisdicció referent a això per a la realització de controls fora de competició , i haurà de
proporcionar informació exacta i actualitzada sobre la seva localització. Quan un
esportista es retiri de l'activitat esportiva durant un període de suspensió i ja no formi
part del grup d'esportistes sotmesos a controls fora de competició , i sol·liciti
posteriorment la seva rehabilitació, aquesta no serà possible abans que l'esportista hagi
notificat a les organitzacions antidopatge competents i hagi estat sotmès a controls fora
de competició durant un període corresponent a la durada de la suspensió restant des de
la data de la seva retirada de l'esport.
10.12 Imposició de sancions econòmiques.
Les organitzacions antidopatge podran, segons els seus propis reglaments, imposar
sancions econòmiques com conseqüència de les infraccions de les normes antidopatge.
No obstant això , no s'estudiarà la possibilitat d'establir aquesta classe de sancions com
base per a reduir el període de suspensió o d'altra sanció que s'hagués pogut aplicar en
virtut del Codi .
45
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
ARTICLE 11: SANCIONS ALS EQUIPS
11.1 Controls dels esports d'equip .
Quan s'hagi notificat a més d'un membre d'un equip en un esport d'equip una infracció
de les normes antidopatge en virtut de l'article 7 en relació amb un esdeveniment
esportiu , l'organisme responsable del mateix realitzarà a l'equip els controls dirigits
durant el període de celebració de l'esdeveniment esportiu .
11.2 Conseqüències per als esports d'equip .
Si resulta que més de dos membres d'un esport d'equip han comès una infracció de les
normes antidopatge durant el període de celebració d'un esdeveniment esportiu ,
l'organisme que dirigeixi aquest esdeveniment, imposarà a l'equip les sancions
adequades (per exemple, pèrdua de punts, desqualificació d'una competició o altra
sanció), a més d'altres conseqüències que s'imposin individualment als esportistes que
hagin comès la infracció.
11.3 L'organisme responsable de l'esdeveniment esportiu podrà imposar
conseqüències més estrictes per als esports d'equip
L'organisme responsable d'un esdeveniment esportiu podrà establir normes amb
sancions més estrictes per als equips esportius que les especificades en l'article 11.2.
46
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
ARTICLE 12: SANCIONS A LES ORGANITZACIONS ESPORTIVES.
Gens del disposat en el Codi impedeix que qualsevol signatari o govern que hagi
acceptat el Codi apliqui les seves pròpies normes a l'efecte d'imposar sancions a una
organització esportiva que depengui de la seva jurisdicció.
ARTICLE 13: APEL·LACIONS
13.1 Decisions subjectes a apel·lació.
Les decisions adoptades en aplicació del Codi o en aplicació de les normes adoptades de
conformitat amb el Codi podran ser recorregudes conforme a les modalitats previstes en
els articles del 13.2 al 13.4 o a altres disposicions del Codi . Les decisions que es
recorrin seguiran vigents durant el procediment d'apel·lació tret que la instància
d'apel·lació ho decideixi d'altra forma. Abans de l'obertura del procés d'apel·lació,
haurien d'haver-se esgotat totes les possibilitats de revisió de la decisió previstes en les
normes de l'organització antidopatge , sempre que aquests procediments respectin els
principis indicats en l'article 13.2.2 següent, (excepte el disposat en l'article 13.1.1).
13.1.1 Dret de l'AMA a no esgotar les vies internes.
En cas que l'AMA tingui dret a apel·lar segons l'article 13 i cap altra part hagi apel·lat
una decisió final dintre del procediment gestionat per l'organització antidopatge , l'AMA
podrà apel·lar aquesta decisió directament davant el TAD sense necessitat d'esgotar
altres vies en el procés de l'organització antidopatge .
13.2 Recurs de les decisions relatives a infraccions de les normes antidopatge,
conseqüències i suspensions provisionals.
Una decisió relativa a una infracció de normes antidopatge, una decisió que imposi
conseqüències com resultat d'una infracció de normes antidopatge o que estableixi que
47
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
no s'ha comès cap infracció de normes antidopatge; una decisió segons la qual un
procediment obert per una infracció de les normes antidopatge no va a poder seguir
endavant per motius processals (inclosa, per exemple la seva prescripció); una decisió
adoptada segons l'article 10.10.2 (Infracció de la prohibició de participar durant el
període de suspensió); una decisió que estableixi que la organització antidopatge no és
competent per a pronunciar-se sobre una suposada infracció de les normes antidopatge o
sobre les conseqüències d'aquesta infracció; una decisió presa per una organització
antidopatge de no dur endavant el processament d'un resultat analític advers o d'un
resultat anòmal com infracció de les normes antidopatge o de no continuar tramitant una
infracció de les normes antidopatge després d'efectuar una investigació conformement a
l'article 7.4; i una decisió sobre la imposició d'una suspensió provisional després d'una
audiència preliminar o per infracció del disposat en l'article 7.5, poden ser recorregudes
conforme a les modalitats estrictament previstes en aquest article.
13.2.1 Recursos relatius a esportistes de nivell internacional
En els casos derivats d'una participació dintre d'un esdeveniment esportiu internacional
o en els casos en els quals estiguin implicats esportistes de nivell internacional , es
podrà recórrer la decisió únicament davant el TAD d'acord amb les disposicions en
vigor d'aquest tribunal.
13.2.2 Recursos relatius a esportistes de nivell nacional.
En els casos en els quals estiguin implicats esportistes de nivell nacional, tal com són
definits per cada organització nacional antidopatge , esportistes que no tinguin dret a
recórrer en virtut de l'article 13.2.1 , la decisió pot recórrer-se davant una instància
independent i imparcial conforme als reglaments establerts per l'organització nacional
antidopatge . Les normes per a aquest tipus de recursos haurien de respectar els
principis següents:
- Audiència en un termini raonable;
- Dret a ser escoltat per un tribunal d'experts just i imparcial;
- Dret per a la persona a ser representada per un advocat a la seva costa;
- Dret a un decisió motivada i per escrit en un termini raonable.
48
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
13.2.3 Persones amb dret a recórrer. En els casos descrits en l'article 13.2.1 , les parts
següents tindran dret a recórrer al TAD: (a) l'esportista o altra persona sobre la qual
versi la decisió que es vagi a apel·lar; (b) la part contrària en el procediment en el que la
decisió s'hagi dictat; (c) la federació internacional; (d) la organització antidopatge del
país de residència d'aquesta persona o dels paises d'on sigui ciutadana o posseeixi
llicència aquesta persona; (i) el Comitè Olímpic Internacional o el Comitè Paralímpic
Internacional, si escau , i quan la decisió pugui tenir un efecte sobre els Jocs Olímpics o
els Jocs Paralímpics, en concret les decisions que afectin a la possibilitat de participar
en ells; i (f) l'AMA .
En els casos previstos en l'article 13.2.2 , les parts amb dret a recurs davant la instància
nacional d'apel·lació seran les previstes en les normes de l'organització nacional
antidopatge , però inclouran com a mínim les següents: (a) el esportista o altra persona
sobre la qual versi la decisió que es vagi a apel·lar; (b) la part contrària implicada en el
cas en el qual la decisió s'hagi dictat; (c) la federació internacional competent; (d)
l'organització antidopatge del país de residència d'aquesta persona , i (i) l'AMA . Per als
casos amatents en l'article 13.2.2 , l'AMA i la federació internacional podran recórrer
davant el TAD una decisió dictada per una instància d'apel·lació nacional. Qualsevol de
les parts que presenti una apel·lació tindrà dret a rebre assistència per part del TAD per
a obtenir tota la informació rellevant de l'organització antidopatge la decisió del qual
aquesta sent recorreguda, i aquesta informació haurà de facilitar-se si el TAD així ho
ordena.
El termini de presentació d'apel·lacions o intervencions presentades per l'AMA serà
l'últim dels següents:
(a) Vint-i-un (21) dies després de l'últim en el que qualsevol de les altres parts que
intervinguin en el cas pugui haver apel·lat, o bé
(b) Vint-i-un (21) dies després de la recepció per part de l'AMA de la sol·licitud
completa relacionada amb la decisió.
49
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
No obstant això qualsevol disposició prevista en el present Codi , l'única persona
autoritzada a recórrer una suspensió provisional és l'esportista o la persona a la que
s'imposi la suspensió provisional .
13.3 No emissió de la decisió de l'organització antidopatge dintre del termini
establert.
Si, en un cas en particular, una organització antidopatge no pren una decisió sobre si
s'ha comès una infracció de les normes antidopatge dintre d'un termini raonable
establert per l'AMA , aquesta podrà optar recórrer directament al TAD, com si
l'organització antidopatge hagués dictaminat que no ha existit infracció de les normes
antidopatge. Si el tribunal d'experts del TAD determina que si ha existit tal infracció i
que l'AMA ha actuat raonablement al decidir-se per recórrer directament al TAD,
l'organització antidopatge reemborsarà a l'AMA el cost del judici i dels advocats
corresponents a aquest recurs.
13.4 Recurs de les decisions sobre la concessió o denegació d'autoritzacions d'ús
terapèutic.
Només l'esportista o l'organització antidopatge la decisió del qual hagi estat revocada
poden recórrer davant el TAD les decisions de l'AMA relatives a la concessió o
denegació d'autoritzacions d'ús terapèutic. Les decisions de denegació d'autoritzacions
d'ús terapèutic adoptades per les organitzacions antidopatge que no siguin l'AMA i que
no siguin revocades per l'AMA poden ser recorregudes davant el TAD pels esportistes
de nivell internacional i davant la instància nacional d'apel·lació descrita en l'article
13.2.2 en el cas d'esportistes de nivell nacional. Quan una instància nacional d'apel·lació
modifiqui la decisió de denegació d'una autorització d'ús terapèutic, l'AMA podrà
recórrer aquesta decisió davant el TAD.
Quan una organització antidopatge no emprengui acció alguna en un termini raonable
davant una sol·licitud d'autorització d'ús terapèutic rebuda, la indecisió de l'organització
antidopatge es considerarà denegació a l'efecte dels drets d'apel·lació recollits en aquest
article.
50
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
13.5 Recurs de les decisions adoptades en virtut de les Parts Tercera i Quarta del
Codi .
Quant a possibles informes de no conformitat de l'AMA segons l'article 23.4.5 o
qualsevol conseqüència que es derivi de la Tercera Part del Codi (Funcions i
responsabilitats), l'entitat a la que concerneix l'informe de l'AMA o que hagi de plantar
cara a aquestes conseqüències en virtut de la Tercera Part del Codi tindrà dret a recórrer
exclusivament davant el TAD, conforme a les disposicions aplicables davant aquesta
instància.
13.6 Recurs de les decisions sobre suspensió o anul·lació de l'acreditació d'un
laboratori.
Les decisions de l'AMA sobre la suspensió o anul·lació de l'acreditació d'un laboratori
només podran ser recorregudes pel laboratori en qüestió i exclusivament davant el TAD.
ARTICLE 14: CONFIDENCIALITAT I COMUNICACIÓ
Els principis de coordinació dels resultats antidopatge, transparència publica i
responsabilitat i respecte pels drets a la intimitat dels individus acusats d'haver infringit
normes antidopatge són:
14.1 Informació relativa a resultats analítics adversos, resultats anòmals i altres
infraccions potencials de normes antidopatge.
14.1.1 Notificació a esportistes i altres persones .
Un esportista la mostra del qual es tramiti com un resultat analític advers després de la
instrucció inicial conformement als articles 7.1 o 7.3, o un esportista o altra persona que
és acusat d'haver comès una infracció de les normes antidopatge, després de la
instrucció inicial en virtut de l'article 7.4, haurà de ser notificat per l'organització
antidopatge responsable de la gestió dels resultats segons el que es disposa en l'article 7
(Gestió dels resultats).
51
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
14.1.2 Notificació a les organitzacions antidopatge, a les federacions internacionals i a
l'AMA. La mateixa organització antidopatge informarà també a l'organització nacional
antidopatge de l'esportista , a la federació internacional i l'AMA no més tard del
moment que finalitzi el procés descrit en els articles del 7.1 al 7.4.
14.1.3 Contingut de la notificació. La notificació haurà d'incloure: el nom, el país,
l'esport i la disciplina de l'esportista , el nivell competitiu d'aquest l'esment que el
control s'ha realitzat en competició o fora de competició , la data de la recollida de la
mostra i el resultat analític comunicat pel laboratori.
14.1.4 Informes sobre la marxa del procediment. Les mateixes persones i organitzacions
antidopatge seran informades periòdicament de l'estat del procediment, de la seva
evolució i dels resultats dels processos empresos en virtut dels articles 7 (Gestió dels
resultats), 8 (Dret a un judici just) o 13 (Apel·lacions), i aquestes mateixes persones i
organitzacions antidopatge rebran immediatament una explicació o resolució motivada i
per escrit en la qual se'ls comuniqui la resolució de l'assumpte.
14.1.5 Confidencialitat. Les organitzacions a les que està destinada aquesta informació
no podran revelar-la més enllà de les persones que hagin de conèixer-la (la qual cosa pot
incloure al personal corresponent del comitè olímpic nacional, la federació nacional i
l'equip en els esports d'equip ) fins que l'organització antidopatge responsable de la
gestió dels resultats la faci pública o es negui a fer-la publica, segons el que es disposa
en l'article 14.
52
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
14.2 Divulgació pública.
14.2.1 La identitat de qualsevol esportista o altra persona acusada per una organització
antidopatge de la comissió d'una infracció d'alguna norma antidopatge, pot ser
divulgada públicament per l'organització antidopatge responsable de la gestió dels
resultats una vegada comunicada aquesta circumstància a l'esportista o a l'altra persona
conformement als articles 7.2, 7.3 o 7.4, i a les organitzacions antidopatge
corresponents segons l'article 14.1.2.
14.2.2 A tot tardar vint (20) dies després que s'hagi determinat, en el marc d'una vista
celebrada conforme a l'article 8 , que ha tingut lloc una infracció d'una norma
antidopatge, o quan s'hagi renunciat a la celebració d'aquesta vista, o no s'hagi rebatut a
temps l'acusació que s'ha produït una infracció d'una norma antidopatge, l'organització
antidopatge responsable de la gestió dels resultats haurà de divulgar públicament la
naturalesa d'aquest cas d'infracció de les normes antidopatge, incloent l'esport la norma
antidopatge vulnerada, el nom de l'esportista o de l'altra persona que ha comès infracció,
la substància o mètode prohibit involucrat i les sancions imposades. La mateixa
organització antidopatge ha de comunicar també públicament en un termini de vint (20)
dies les decisions d'apel·lació relatives a infraccions de les normes antidopatge. Així
mateix, l'organització antidopatge remetrà, durant el període de publicació de la
informació, totes les decisions adoptades en el judici i de l'apel·lació a l'AMA .
14.2.3 En el cas que es demostri després d'una vista o apel·lació, que l'esportista o l'altra
persona no han comès cap infracció de les normes antidopatge, la decisió podrà revelar-
se públicament només amb el consentiment de l'esportista o de l'altra persona sobre la
qual versi aquesta decisió. L'organització antidopatge amb responsabilitat sobre la
gestió dels resultats realitzarà tots els esforços raonables per a obtenir aquest
consentiment i, si ho aconsegueix, revelarà públicament la decisió de manera íntegra o
bé redactada d'una manera que acceptin l'esportista o l'altra persona .
14.2.4 A l'efecte de l'article 14.2, la publicació es realitzarà com a mínim exhibint la
informació necessària en el lloc web de l'organització antidopatge i deixant-la exposada
durant almenys un (1) any.
53
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
14.2.5 Cap organització antidopatge , ni laboratori acreditat per l'AMA , ni el personal
de cap d'aquestes entitats, efectuarà públicament mangencaries sobre les dades
concretes d'un cas pendent (que no siguin una descripció general del procés i dels seus
aspectes científics), salvo en resposta a comentaris públics atribuïts a l'esportista , l'altra
persona o als seus representants.
14.3 Informació sobre la localització de l'esportista .
Segons s’estableix amb més detall en la norma internacional de controls, els esportistes
que hagin estat identificats per la seva federació internacional o per la seva organització
nacional antidopatge per a ser inclosos en un grup d'esportistes sotmesos a controls
haurien de proporcionar informació exacta i actualitzada sobre on es troben. La
federació internacional i l'organització nacional antidopatge responsables haurien de
coordinar la identificació dels esportistes i la recollida d'aquesta informació i enviar-les
a l'AMA . Aquesta informació es posarà a disposició d'altres organitzacions antidopatge
que tinguin jurisdicció per a fer controls a l'esportista conforme al disposat en l'article
15 a través d'ADAMS sempre que això sigui raonablement viable. Aquesta informació
es mantindrà estrictament confidencial en tot moment, i s'usarà únicament a l'efecte de
planificació, coordinació o realització dels controls; serà destruïda quan ja no sigui útil
per a aquestes fins.
14.4 Comunicació d'estadístiques.
Les organitzacions antidopatge haurien de, almenys una vegada a l'any, publicar un
informe estadístic general sobre les seves activitats de control antidopatge,
proporcionant una còpia a l'AMA . Les organitzacions antidopatge també podran
publicar informes en els que s'indiqui el nom de cada esportista sotmès a controls i la
data que s'ha efectuat cadascun d'ells.
54
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
14.5 Centre d'informació sobre control del dopatge.
L'AMA actuarà com centre d'informació per a tots les dades i resultats de control
antidopatge sobre els esportistes de nivell internacional i nacional inclosos per
l'organització nacional antidopatge en el grup d'esportistes sotmesos a controls . Per a
facilitar la coordinació de la planificació dels controls i per a evitar la duplicitat
innecessària per part de diverses organitzacions antidopatge, cada organització
antidopatge comunicarà tots els controls realitzats fora de competició i en competició al
centre d'informació de l'AMA immediatament després de la realització de tals controls.
Aquesta informació es posarà a disposició de l'esportista , de la federació nacional de
l'esportista , del Comitè Olímpic Nacional o del Comitè Paralímpic Nacional, de
l'organització nacional antidopatge , de la federació internacional, i del Comitè Olímpic
Internacional o Comitè Paralímpic Internacional corresponent a l'esport.
Amb la finalitat de que pugui actuar com centre d'informació sobre les dades dels
controls antidopatge, l'AMA ha creat un sistema de gestió de bases de dades, ADAMS ,
que respecta els nous principis de confidencialitat de la informació. En particular,
l'AMA ha desenvolupat el sistema ADAMS d'acord amb reglaments i normes sobre
confidencialitat de la informació aplicables a l'AMA i a altres organitzacions que
utilitzin el sistema ADAMS . La informació personal sobre els esportistes , el personal
de suport als esportistes o altres persones involucrades en les activitats contra el dopatge
serà conservada per l'AMA , sota la supervisió de les autoritats canadenques sobre
privadesa, en la més estricta confidencialitat i d'acord amb la norma internacional per a
la protecció de la intimitat. L'AMA s'ocuparà a més de publicar almenys una vegada a
l'any informes estadístics que resumeixin la informació rebuda, garantint en tot moment
el màxim respecte a la privadesa dels esportistes i mostrant-se oberta al diàleg amb les
autoritats nacionals i regionals competents sobre la confidencialitat de les dades.
14.6 Confidencialitat de les dades.
A l'hora de complir les obligacions que estableix aquest Codi , les organitzacions
antidopatge podran obtenir, emmagatzemar, processar o divulgar dades personals dels
esportistes i terceres parts. Cada organització antidopatge garantirà el compliment de la
legislació aplicable sobre confidencialitat i protecció de dades pel que fa al maneig
55
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
d'aquesta informació, així com la norma internacional per a la protecció de la intimitat
que adopti l'AMA per a garantir que els esportistes i qui no ho són estiguin plenament
informats i, en cas necessari, accedeixin que s'utilitzin les seves dades personals en
relació amb activitats antidopatge iniciades com a conseqüència de l'establert en el
Codi.
ARTICLE 15: CLARIFICACIÓ DE LES RESPONSABILITATS DEL
CONTROL DEL DOPATGE
15.1 Control d'un esdeveniment esportiu .
La recollida de mostres per al control del dopatge es realitza, i ha de realitzar-se, tant en
esdeveniments nacionals com internacionals . No obstant això , salvo en altres casos que
s'esmenten més endavant, només una organització ha de ser la responsable d'iniciar i
realitzar els controls durant el període de celebració de l'esdeveniment esportiu. En els
esdeveniments internacionals , la recollida de mostres serà iniciada i realitzada per
l'organització internacional que sigui l'organisme responsable d'aquest esdeveniment
(per exemple, el Comitè Olímpic Internacional en els Jocs Olímpics , la Federació
Internacional en un Campionat Mundial, i l'Organització Esportiva Panamericana en els
Jocs Panamericans). En els esdeveniments nacionals , la recollida de mostres serà
iniciada i realitzada per l'organització nacional antidopatge competent del país.
15.1.1 Si una organització antidopatge que no és respon- sabre d'iniciar i portar a terme
controls durant un determinat esdeveniment desitja no obstant això efectuar controls
addicionals als esportistes durant el període de celebració del mateix, l'organització
antidopatge haurà de consultar primer amb l'organització responsable de l'esdeveniment
per a sol·licitar-li permís amb la finalitat d'efectuar i coordinar qualsevol control
addicional. Si l'organització antidopatge no es mostra satisfeta amb la resposta rebuda
de l'organització responsable de l'esdeveniment , podrà sol·licitar permís a l'AMA per a
realitzar controls addicionals i decidir com es van a coordinar aquests controls. L'AMA
no concedirà autorització per a aquests controls addicionals sense haver consultat i
informat sobre això prèviament a l'organització responsable de l'esdeveniment esportiu.
56
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
15.2 Controls practicats fora de competició .
Els controls fora de competició seran iniciats i dirigits tant per organitzacions nacionals
com internacionals. Els controls fora de competició poden ser iniciats i realitzats per: (a)
l'AMA ; (b) el Comitè Olímpic Internacional o el Comitè Paralímpic Internacional en
relació amb els Jocs Olímpics o els Paralímpics; (c) la federació internacional de
l'esportista ; (d) qualsevol altra organització nacional antidopatge que tingui jurisdicció
per a realitzar controls a l'esportista segons el que es disposa en l'article 5.1 (Planificació
de la distribució dels controls). Els controls fora de competició seran coordinats a través
d'ADAMS sempre que sigui possible amb l'objecte d'optimitzar l'eficàcia dels esforços
conjunts dels controls i a fi d'evitar una repetició inútil dels controls a un mateix
esportista .
15.3 Gestió de resultats, vistes i sancions.
Malgrat pel disposat en l'article 15.3.1 següent, la gestió dels resultats i el procediment
de celebració de les vistes quedaran sotmesos i es regiran per les normes de procediment
de l'organització antidopatge que hagi iniciat i realitzat la recollida de la mostra (o, si no
hi ha recollida de mostres , l'organització que descobrís la infracció). Si aquesta
organització antidopatge no posseïx competències per a gestionar els resultats, l'autoritat
encarregada d'això passarà a ser la federació internacional corresponent. Sigui el que
sigui l'organització que porti a terme la gestió dels resultats o la celebració de les vistes,
els principis indicats en els articles 7 i 8 seran respectats, i haurien de seguir-se les
normes identificades en la Introducció a la Primera Part que han d'incorporar-se al peu
de la lletra.
15.3.1 La gestió de resultats i la celebració de vistes per a les infraccions de normes
antidopatge a resultes d'un control practicat per una organització nacional antidopatge ,
o descobertes per aquesta, en les que estigui involucrat un esportista que no sigui
natural, resident, titular d'una llicència o membre d'una organització esportiva d'aquest
país, s'administraran segons l'indicat en les normes de la federació internacional
competent. La gestió de resultats i la celebració de vistes a resultes d'un control practicat
pel comitè Olímpic Internacional, el Comitè Paralímpic Internacional, o per
organitzadors responsable de grans esdeveniments esportius s'atribuiran a la federació
57
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
internacional aplicable a l'efecte d'imposició de sancions que siguin superiors a la
desqualificació o l'anul·lació dels resultats obtinguts en aquest esdeveniment esportiu .
15.4 Reconeixement mutu.
15.4.1 Sense perjudici del dret d'apel·lació que es disposa en l'article 13, els controls, les
autoritzacions d'ús terapèutic, les decisions de les vistes i qualsevol altra decisió final
dictada per un signatari, seran reconeguts i respectats per tots els altres signataris , en la
mesura que siguin conformes al disposat en el Codi i corresponguin a l'àmbit de
competències d'aquest signatari.
15.4.2 Els signataris acceptaran les mesures adoptades per altres organismes que no
hagin acceptat el Codi si les normes d'aquests altres organismes són compatibles amb el
Codi .
ARTICLE 16: CONTROL DEL DOPATGE DELS ANIMALS QUE PARTICIPIN
EN COMPETICIONS ESPORTIVES
16.1 En tots els esports en els quals els animals participin en la competició , la federació
internacional de l'esport en qüestió haurà d'establir i aplicar normes antidopatge per als
animals participants . Les normes antidopatge haurien de comprendre una llista de
substàncies i mètodes prohibits , els procediments de control adoptats i una llista de
laboratoris autoritzats a realitzar anàlisi de mostres .
16.2 Pel que fa a la determinació de les infraccions de normes antidopatge, la gestió dels
resultats, la celebració de vistes justes i les seves conseqüències, així com els recursos
en relació amb els animals que participin en l'esport, correspondrà a la federació
internacional de l'esport en qüestió l'establiment i l'aplicació de normes que siguin
conformes en el seu conjunt als articles 1, 2, 3, 9, 10, 11 , 13 i 17 del Codi .
58
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
ARTICLE 17: TERMINI DE PRESCRIPCIÓ
No es podrà prendre cap mesura contra un esportista o contra altra persona per una
infracció d'una norma antidopatge descrita en el Codi , tret que aquesta mesura es
prengui dintre d'un termini de vuit (8) anys des de la data en la qual s'hagi comès la
infracció segons l'acusació.
59
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
SEGONA PART: EDUCACIÓ I
INVESTIGACIÓ
ARTICLE 18: EDUCACIÓ
18.1 Concepte fonamental i objectiu primari.
Els programes d'informació i d'educació per a un esport sense dopatge tenen com
objectiu principal preservar l'esperit esportiu, segons el descrit en la Introducció al
Codi , evitant la seva perversió pel dopatge. L'objectiu primari d'aquests programes és la
prevenció. L'objectiu serà evitar que els esportistes usin de forma voluntària o
involuntària substàncies i mètodes prohibits.
Tots els signataris haurien de, d'acord amb els seus mitjans i les seves competències, i
en mútua col·laboració, planificar, implantar, avaluar i supervisar programes
informatius educatius per a aconseguir un esport sense dopatge.
18.2 Programes i activitats.
Aquests programes haurien de proporcionar als esportistes i altres persones informació
actualitzada i exacta acosta, almenys , de les següents qüestions:
- Substàncies i mètodes de la llista de substàncies i mètodes prohibits ;
- Infraccions de les normes antidopatge;
- Conseqüències del dopatge, com sancions i perjudicis per a la salut i socials;
- Procediments de control antidopatge;
- Drets i responsabilitats dels esportistes i del seu personal de suport;
- Autoritzacions per a ús terapèutic;
- Gestió dels riscos que suposen els suplements nutricionals;
- El greuge que suposa el dopatge per a l'esperit esportiu.
60
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
Els programes haurien de promocionar l'esperit de l'esport amb l'objecte de crear un
entorn que condueixi fermament a un esport sense dopatge i que influeixi favorablement
i a llarg termini sobre les decisions que prenguin esportistes i altres persones .
Aquests programes han de dirigir-se, de manera adequada per a la seva etapa del
desenvolupament, a joves pertanyents a col·legis i clubs esportius, pares, esportistes
adults, autoritats esportives, entrenadors, personal mèdic i mitjos de comunicació
(aquests han de també col·laborar per a protegir i difondre aquesta informació).
El personal de suport als esportistes haurà de formar i aconsellar als esportistes sobre les
polítiques i normes antidopatge adoptades en virtut del Codi .
Tots els signataris han de promoure i protegir la participació activa dels esportistes i del
seu personal de recolzo en programes educatius per a un esport sense dopatge.
18.3 Codis de conducta professional.
Tots els signataris col·laboraran entre si i amb els governs per a donar suport a
associacions i institucions professionals rellevants i competents capaces de
desenvolupar i implantar Codis de conducta adequats, bones pràctiques i ètica
relacionada amb la pràctica esportiva i la lluita contra el dopatge, així com sancionis
que siguin coherents amb les del Codi .
18.4 Coordinació i cooperació.
L'AMA actuarà com central d'informació sobre els recursos documentals i educatius i/o
els programes creats per l'AMA o les organitzacions antidopatge.
Tots els signataris , els esportistes i altres persones cooperaran entre si i amb els governs
per a coordinar els seus esforços pel que fa a la informació i l'educació contra el dopatge
amb la finalitat de compartir experiències i garantitzar l'eficàcia d'aquests programes a
l'hora de prevenir el dopatge en l'esport.
61
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
ARTICLE 19: INVESTIGACIÓ
19.1 Propòsit i objectius de la investigació antidopatge.
La investigació antidopatge contribueix al desenvolupament i la posada en pràctica de
programes eficients de control del dopatge , però també d'informació i educació per a un
esport sense dopatge. Tots els signataris haurien de, en col·laboració mútua i amb els
governs, fomentar i promoure aquestes investigacions i prendre totes les mesures
raonables per a assegurar-se que els resultats d'aquesta investigació s'utilitzen per a per-
seguir objectius coherents amb els principis del Codi.
19.2 Tipus d'investigació.
La investigació antidopatge rellevant pot consistir, per exemple, en estudis sociològics,
jurídics, ètics i de comportament, a més d'investigacions mèdiques, analítiques i
fisiològiques. Han de portar-se a terme estudis per a dissenyar i avaluar l'eficàcia de
programes fisiològics i psicològics de formació basats en mètodes científics que siguin
coherents amb els principis del Codi i que respectin la integritat de les persones , així
com estudis sobre l'ús de les substàncies o mètodes de nova aparició que sorgeixin com
a conseqüència dels avanços científics.
19.3 Coordinació de les investigacions i posada en comuna dels resultats.
Es fomenta la investigació antidopatge, que haurà de coordinar-se en el senó de l'AMA .
Sense perjudici dels drets de propietat intel·lectual, haurien de proporcionar-se a l'AMA
i, en cas necessari, als signataris , esportistes i altres persones afectades, còpies dels
resultats dels estudis antidopatge obtinguts.
19.4 Pràctiques investigadores.
La investigació antidopatge haurà d'atenir-se als principis ètics reconeguts
internacionalment.
62
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
19.5 Investigació usant substàncies prohibides i mètodes prohibits.
La investigació antidopatge ha d'evitar l'administració de substàncies prohibides o de
mètodes prohibits a un esportista .
19.6 Ús indegut dels resultats.
Haurien de prendre's les mesures de precaució adequades de manera que els resultats de
la investigació antidopatge no es desviïn per a propòsits de dopatge o s'utilitzin amb
dolents propòsits.
63
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
TERCERA PART: FUNCIONS I
RESPONSABILITATS
Tots els signataris haurien d'actuar amb esperit d'associació i col·laboració a fi de
garantir l'èxit de la lluita contra el dopatge en l'esport i el respecte del Codi .
ARTICLE 20: FUNCIONS I RESPONSABILITATS ADDICIONALS DELS
SIGNATARIS
20.1 Funcions i responsabilitats del Comitè Olímpic Internacional.
20.1.1 Adoptar i posar en pràctica polítiques i normes antidopatge per als Jocs Olímpics
que s'atinguin al disposat en el Codi .
20.1.2 Exigir, com requisit de reconeixement per al Comitè Olímpic Internacional, que
les federacions internacionals pertanyents al Moviment Olímpic s'atinguin al disposat en
el Codi .
20.1.3 Suspendre la totalitat o part del finançament olímpic a les organitzacions
esportives que no s'atinguin al disposat en el Codi .
20.1.4 Prendre mesures apropiades per a dissuadir del incompliment del Codi ,
conforme al disposat en l'article 23.5.
20.1.5 Autoritzar i facilitar el programa d'observadors independents .
20.1.6 Exigir a tots els esportistes i a tot el personal de suport als esportistes que
participi com entrenador, preparador físic, director, personal de l'equip, funcionari i
personal mèdic o paramètric involucrat en els Jocs Olímpics que acatin normes
64
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
antidopatge conformes amb el Codi amb caràcter vinculant com condició per a
participar en el.
20.1.7 Perseguir amb rigor qualsevol possible infracció de les normes antidopatge que
entri dintre de la seva jurisdicció, incloent investigacions sobre si el personal de suport a
l'esportista o altres persones poden estar implicats en cada cas de dopatge.
20.1.8 Acceptar ofertes per a la celebració de Jocs Olímpics només d'aquells paises els
governs dels quals hagin ratificat, acceptat, aprovat o accedit a la Convenció de la
UNESCO i el comitè olímpic de la qual nacional , comitè paralímpic nacional i
organització nacional antidopatge actuïn d'acord amb el Codi .
20.1.9 Fomentar l'educació contra el dopatge.
20.1.10 Col·laborar amb organitzacions i agències nacionals competents i amb altres
organitzacions antidopatge.
20.2 Funcions i responsabilitats del Comitè Paralímpic Internacional.
20.2.1 Adoptar i posar en pràctica polítiques i normes antidopatge per als Jocs
Paralímpics que s'atinguin al disposat en el Codi .
20.2.2 Exigir, com requisit de reconeixement per part del Comitè Paralímpic
Internacional, que els Comitès Paralímpics Nacionals pertanyents al Moviment
Paralímpic s'atinguin al disposat en el Codi .
20.2.3 Suspendre tot el finançament paralímpic a les organitzacions esportives que no
s'atinguin al disposat en el Codi .
20.2.4 Prendre mesures apropiades per a dissuadir del incompliment del Codi ,
conforme al disposat en l'article 23.5.
20.2.5 Autoritzar i facilitar el programa d'observadors independents .
65
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
20.2.6 Exigir a tots els esportistes i a tot el personal de suport als esportistes que
participi com entrenador, preparador físic, director, personal de l'equip funcionari i
personal mèdic o paramètric involucrat en els Jocs Paralímpics que acatin normes
antidopatge conformes amb el Codi amb caràcter vinculant com condició per a
participar en el.
20.2.7 Perseguir amb rigor qualsevol possible infracció de les normes antidopatge que
entri dintre de la seva jurisdicció, incloent investigacions sobre si el personal de suport a
l'esportista o altres persones poden estar implicats en cada cas de dopatge.
20.2.8 Fomentar l'educació contra el dopatge.
20.2.9 Col·laborar amb organitzacions i agències nacionals rellevants i amb altres
organitzacions antidopatge.
20.3 Funcions i responsabilitats de les federacions internacionals
20.3.1 Adoptar i posar en pràctica polítiques i normes antidopatge que s'atinguin al
disposat en el Codi .
20.3.2 Exigir, com requisit d'afiliació per a les federacions nacionals, que les seves
normes, reglaments i programes s'atinguin al disposat en el Codi .
20.3.3 Exigir a tots els esportistes i a cada membre del seu personal de suport que
participi en qualitat d'entrenador preparador físic, director, personal de l'equip
funcionari i personal mèdic o paramètric involucrat en una competició o activitat
autoritzada o organitzada per la federació internacional o per una de les seves
organitzacions membres que acatin les normes antidopatge conformes amb el Codi i es
vinculin a elles com condició per a participar en el
20.3.4 Exigir als esportistes que no siguin membres habituals d'una federació
internacional o d'una de les seves federacions nacionals afiliades que estiguin
disponibles per a la recollida de mostres i que proporcionin periòdicament informació
exacta i actualitzada sobre el seu parador com part del grup objectiu d'esportistes
66
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
sotmesos a controls de la federació internacional segons les condicions per a participar
que estableixi aquesta federació
internacional o, si escau, l'organització responsable de grans esdeveniments esportius.
20.3.5 Exigir a cadascuna de les seves federacions nacionals que dictin normes que
exigeixin a tots els esportistes i a cada membre del seu personal de suport que participi
en qualitat d'entrenador, preparador físic, director, personal de l'equip, funcionari i
personal mèdic o paramètric involucrat en una competició o activitat autoritzada o
organitzada per una federació nacional o per una de les seves organitzacions membres
que acatin les normes antidopatge conformes amb el Codi i es vinculin a elles com
condició per a participar en el.
20.3.6 Prendre mesures apropiades per a dissuadir del incompliment del Codi ,
conforme al disposat en l'article 23.5.
20.3.7 Autoritzar i donar suport el programa d'observadors independents en els
esdeveniments internacionals .
20.3.8 Interrompre la totalitat o part del finançament de les federacions nacionals
afiliades que no respectin el Codi .
20.3.9 Perseguir amb fermesa qualsevol possible infracció de les normes antidopatge
que entri dintre de la seva jurisdicció, el que inclou investigar si el personal de suport a
l'esportista o altres persones poden estar involucrats en cada cas de dopatge.
20.3.10 A partir del 1 de gener de 2010, fer tot el possible per a concedir la celebració
de campionats mundials només a aquells paises els governs dels quals hagin ratificat,
acceptat, aprovat o accedit a la Convenció de la UNESCO , i el comitè olímpic de la
qual nacional , comitè paralímpic nacional i organització nacional antidopatge actuïn
d'acord amb el Codi .
20.3.11 Fomentar l'educació contra el dopatge.
67
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
20.3.12 Col·laborar amb organitzacions i agències nacionals rellevants i amb altres
organitzacions antidopatge.
20.4 Funcions i responsabilitats dels comitès olímpics nacionals i dels comitès
paralímpics nacionals.
20.4.1 Assegurar-se que les seves polítiques i normes antidopatge s'atenen al disposat en
el Codi .
20.4.2 Exigir, com condició perquè puguin ser membres o ser reconegudes, que les
polítiques i normes antidopatge de les federacions nacionals s'atinguin al disposat en el
Codi.
20.4.3 Assegurar-se que , durant l'any anterior als Jocs Olímpics i Paralímpics, i com
condició prèvia per a la seva participació en ells, els esportistes que no siguin membres
habituals d'una federació nacional estiguin disponibles per a la recollida de mostres i
proporcionin informació precisa i actualitzada sobre la seva localització com part del
grup nacional d'esportistes sotmesos a controls.
20.4.4 Cooperar amb la seva organització nacional antidopatge .
20.4.5 Exigir a cada una de les seves federacions nacionals que dicti normes segons les
quals tot el personal de suport als esportistes que participi en qualitat d'entrenador,
preparador físic, director, personal de l'equip funcionari i personal mèdic o per a- metge
involucrat en una competició o activitat autoritzada o organitzada per una federació
nacional o per una de les seves organitzacions membres, que acatin les normes
antidopatge conformes amb el Codi i es vinculin a elles com condició per a participar en
el.
20.4.6 Interrompre en la seva totalitat o en part la finenciació, durant qualsevol període
de suspensió , de qualsevol esportista o personal de suport que hagi infringit les normes
antidopatge.
68
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
20.4.7 Interrompre en la seva totalitat o en part el finançament de les federacions
nacionals afiliades que no respectin el Codi .
20.4.8 Perseguir amb fermesa qualsevol possible infracció de les normes antidopatge
que entri dintre de la seva jurisdicció, el que inclou investigar si el personal de suport a
l'esportista o altres persones poden estar involucrats en cada cas de dopatge.
20.4.9 Fomentar l'educació contra el dopatge.
20.4.10 Col·laborar amb organitzacions i agències nacionals rellevants i amb altres
organitzacions antidopatge.
20.5 Funcions i responsabilitats de les organitzacions nacionals antidopatge
20.5.1 Adoptar i posar en pràctica normes i polítiques antidopatge que s'atinguin al
disposat en el Codi .
20.5.2 Cooperar amb altres organitzacions i agències nacionals competents i altres
organitzacions antidopatge.
20.5.3 Fomentar la realització de controls recíprocs entre organitzacions nacionals
antidopatge.
20.5.4 Promoure la investigació antidopatge.
20.5.5 Interrompre en la seva totalitat o en part la finenciació, durant qualsevol període
de suspensió , de qualsevol esportista o personal de suport que hagi infringit les normes
antidopatge.
20.5.6 Perseguir amb fermesa qualsevol possible infracció de les normes antidopatge
que entri dintre de la seva jurisdicció, el que inclou investigar si el personal de suport a
l'esportista o altres persones poden estar involucrats en cada cas de dopatge.
69
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
20.5.7 Fomentar l'educació contra el dopatge.
20.6 Funcions i responsabilitats de les organitzacions responsables de grans
esdeveniments esportius .
20.6.1 Adoptar i posar en pràctica polítiques i normes antidopatge perquè els seus
esdeveniments esportius s'atinguin al disposat en el Codi .
20.6.2 Prendre les mesures apropiades per a dissuadir de l'incompliment del Codi
conforme al disposat en l'article 23.5.
20.6.3 Autoritzar i donar suport el programa d'observadors independents de l'AMA .
20.6.4 Exigir a tots els esportistes i a tot el personal de suport als esportistes que
participi com entrenador, preparador físic, director, personal de l'equip funcionari i
personal mèdic o paramètric involucrat en l'esdeveniment esportiu , que acatin normes
antidopatge conformes amb el Codi amb caràcter vinculant com condició per a
participar en aquest esdeveniment .
20.6.5 Perseguir amb fermesa qualsevol possible infracció de les normes antidopatge
que entri dintre de la seva jurisdicció, el que inclou investigar si el personal de suport a
l'esportista o altres persones poden estar involucrats en cada cas de dopatge.
20.6.6 A partir del 1 de gener de 2010, fer tot el possible per a concedir la celebració
d'esdeveniments només a aquells paises els governs dels quals hagin ratificat, acceptat,
aprovat i accedit a la Convenció de la UNESCO , i el comitè olímpic de la qual nacional
, comitè paralímpic nacional i organització nacional antidopatge actuïn d'acord amb el
Codi .
20.6.7 Fomentar l'educació contra el dopatge.
20.6.8 Col·laborar amb organitzacions i agències nacionals competents i amb altres
organitzacions antidopatge.
70
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
20.7 Funcions i responsabilitats de l'AMA
20.7.1 Adoptar i posar en pràctica polítiques i procediments que s'atinguin al disposat en
el Codi .
20.7.2 Portar a terme un seguiment del compliment del Codi per part dels signataris
20.7.3 Aprovar les normes internacionals aplicables a la posada en pràctica del Codi .
20.7.4 Acreditar i reacreditar a laboratoris o habilitar a altres entitats perquè puguin
portar a terme anàlisis de mostres .
20.7.5 Desenvolupar i aprovar models de bones pràctiques.
20.7.6 Fomentar, portar a terme , encarregar, finançar i coordinar la investigació
antidopatge i promoure l'educació contra el dopatge.
20.7.7 Dissenyar i organitzar un programa eficaç de observadors independents.
20.7.8 Realitzar controls antidopatge autoritzats per altres organitzacions antidopatge i
col·laborar amb agències i organitzacions nacionals i internacionals relacionades,
facilitant, entre altres coses, les instruccions i investigacions.
ARTICLE 21: FUNCIONS I RESPONSABILITATS ADDICIONALS DELS
ESPORTISTA S I D'ALTRES PERSONES
21.1 Funcions i responsabilitats dels esportistes.
21.1.1 Conèixer i complir totes les polítiques i normes antidopatge que s'adoptin en
virtut del Codi .
21.1.2 Estar disponibles per a la recollida de mostres .
71
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
21.1.3 Responsabilitzar-se, en el context de la lluita contra el dopatge, del que
ingereixen i usen.
21.1.4 Informar al personal mèdic de la seva obligació de no usar substàncies prohibides
i mètodes prohibits i responsabilitzar-se que cap tractament mèdic rebut infringeixi les
polítiques i normes antidopatge adoptades en virtut del Codi .
21.2 Funcions i responsabilitats del personal de suport als esportistes.
21.2.1 Conèixer i complir totes les polítiques i normes antidopatge aplicables que
s'adoptin en virtut del Codi i que siguin d'aplicació a aquest personal o als esportistes als
quals dóna suport.
21.2.2 Cooperar amb el programa de controls als esportistes .
21.2.3 Influir en els valors i el comportament del esportista pel que fa a l'antidopatge.
ARTICLE 22: PARTICIPACIÓ DELS GOVERNS
El compromís de cada govern pel que fa al Codi es reflectirà mitjançant la signatura de
la Declaració de Copenhaguen contra el dopatge en l'esport del 3 de març de 2003, i per
la ratificació, acceptació, aprovació o assumpció de la Convenció de la UNESCO . En
els articles següents s'estableixen les expectatives que han de complir els signataris .
22.1 Tots els governs emprendran les accions i mesures necessàries per a complir la
Convenció de la UNESCO .
22.2 Tots els governs fomentaran que la totalitat dels seus serveis o agències públiques
comparteixin informació amb les organitzacions antidopatge que pugui resultar útil en
la lluita contra el dopatge, sempre que al fer-lo no s'infringeixi cap altra norma jurídica.
22.3 Tots els governs respectaran l'arbitratge com via preferent per a resoldre disputes
relacionades amb el dopatge.
72
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
22.4 Qualsevol altra implicació dels governs en la lluita contra el dopatge haurà
d'harmonitzar-se amb el disposat en el Codi .
22.5 Els governs han de complir les expectatives que estableix aquest article el dia 1 de
gener de 2010 .
22.6 Si un govern no ratifica, accepta, aprova o assumeix la convenció de la UNESCO
abans del 1 de gener de 2010 o no compleix l'establert en aquesta Convenció a partir de
llavors podria no ser elegible per a optar a la celebració d'esdeveniments segons el que
es disposa en els articles 20.1.8 (Comitè Olímpic Internacional), 20.3.10 (Federació
internacional) i 20.6.6 ( Organitzacions responsables de grans esdeveniments esportius )
i pot sofrir altres conseqüències, com per exemple, prohibició d'assignar-li funcions i
càrrecs dintre de l'AMA , impossibilitat d'optar a l'admissió de candidatures per a
celebrar esdeveniments internacionals en un país, cancel·lació d'esdeveniments
internacionals , conseqüències simbòliques i altres conformement a la Carta Olímpica.
QUARTA PART: ACCEPTACIÓ, COMPLIMENT, MODIFICACIÓ I
IMTERPRETACIÓ
ARTICLE 23: ACCEPTACIÓ, COMPLIMENT I MODIFICACIÓ
23.1 Acceptació del Codi .
23.1.1 Les entitats següents seran els signataris que acceptin el Codi : l'AMA , el
Comitè Olímpic Internacional, les federacions internacionals, el Comitè Paralímpic
Internacional, els Comitès Olímpics Nacionals, els Comitès Paralímpics Nacionals, les
organitzacions responsables de gran- donis esdeveniments esportius , i les
organitzacions nacionals antidopatge. Aquestes entitats acceptaran el Codi signant una
declaració d'acceptació una vegada aprovat aquest per cadascun dels seus respectius
organismes rectors.
73
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
23.1.2 Les altres organitzacions esportives que no estiguin controlades per un signatari
podran, prèvia invitació de l'AMA , acceptar igualment el Codi .
23.1.3 L'AMA farà pública una llista de totes les acceptacions.
23.2 Posada en pràctica del Codi .
23.2.1 Els signataris posaran en pràctica les disposicions aplicables del Codi a través de
polítiques, lleis, normes i reglaments, en funció de la seva capacitat, i dintre dels seus
respectius àmbits de responsabilitat.
23.2.2 Els articles següents (i els seus corresponents comentaris) aplicables a l'esfera
d'activitat antidopatge que porti a terme l'organització antidopatge han de ser implantats
pels signataris sense introduir canvis substancials (permetent canvis no substancials en
la redacció amb la finalitat de fer referència al nom de l'organització, a l'esport, els
nombres de secció, etc.):
- Article 1 (Definició de dopatge)
- Article 2 (Infraccions de les normes antidopatge)
- Article 3 (Prova del dopatge)
- Article 4.2.2 (Substàncies especifiques)
- Article 4.3. 3 (Determinació per part de l'AMA de la llista de substàncies i
mètodes prohibits )
- Article 7.6 (Retirada de l'esport)
- Article 9 (Anul·lació automàtica dels resultats individuals)
- Article 10 (Sancions individuals)
- Article 11 (Sancions als equips)
- Article 13 (Apel·lacions), amb l'excepció dels apartats 13.2.2 i 13.5
- Article 15.4 (Reconeixement mutu)
- Article 17 (Termini de prescripció)
- Article 24 (Interpretació del Codi )
- Apèndix 1: Definicions
74
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
No s'agregarà cap disposició addicional a les regles d'un signatari de manera que
s'alterin els efectes dels articles enumerats en aquest article.
23.2.3 Per a la posada en pràctica del Codi , es recomana als signataris l'ús dels models
de bones pràctiques recomanats per l'AMA .
23.3 Compliment del Codi .
23.3.1 No es considerarà que els signataris s'han atingut al disposat en el Codi fins que
no ho hagin acceptat i implantat conformement als articles 23.1 i 23.2. Una vegada
retirada l'acceptació, deixarà de considerar-se que compleixen l'establert en el Codi .
23.4 Control del compliment del Codi i de la Convenció de la UNESCO .
23.4.1 El compliment del Codi serà controlat per l'AMA o de qualsevol altra forma
acordada per aquesta organització. El compliment dels compromisos reflectits en la
Convenció de la UNESCO se supervisarà de la manera que estableixi la Conferència de
les Parts de la Convenció de la UNESCO , després de consultar amb els estats i amb
l'AMA . L'AMA advertirà als governs sobre la implementació del Codi per part dels
signataris i comunicarà a aquests la ratificació, acceptació, aprovació o asunció de la
Convenció de la UNESCO per part dels governs.
23.4.2 Per a facilitar el seguiment, cadascun dels signataris informarà a l'AMA sobre la
seva cumplimient del Codi cada dos anys, i explicarà, si escau , les raons del seu
incompliment.
23.4.3 En cas que un signatari no proporcioni a l'AMA la informació requerida per
aquesta
sobre el seu compliment amb les fins contemplades en l'article 23.4.2 , o que un
signatari no remeti informació a l'AMA segons exigeixen altres articles del Codi ,
aquestes actuacions podran considerar-se incompliment del Codi
23.4.4 Tots els informes sobre compliment de l'AMA seran aprovats pel consell
Fundacional d'aquest organisme. L'AMA dialogarà amb el signatari abans de donar part
75
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
del seu incompliment. Qualsevol informe de l'AMA en el que es conclogui que un
signatari no compleix l'establert haurà de ser aprovat pel consell Fundacional de l'AMA
durant una reunió celebrada després que el signatari hagi tingut ocasió de remetre les
seves al·legacions per escrit al Consell Fundacional. La conclusió del Consell
Fundacional de l'AMA sobre l'incompliment d'un signatari podrà recórrer-se en virtut de
l'article 13.5.
23.4.5 L'AMA farà informes sobre el compliment del Codi al Comitè Olímpic
Internacional, al Comitè Paralímpic Internacional, a les federacions internacionals i a les
organitzacions responsables de grans esdeveniments esportius . Aquests informes també
es faran públics.
23.4.6 L'AMA tindrà en compte les explicacions dels signataris en relació amb els
incompliments i, en situacions extraordinàries, podrà recomanar al Comitè Olímpic
Internacional, al Comitè Paralímpic Internacional, a les federacions internacionals i a les
organitzacions responsables de grans esdeveniments esportius que passin per alt
provisionalment l'incompliment del signatari.
23.5 Conseqüències addicionals de l'incompliment del Codi per part d'un signatari.
L'incompliment del Codi per part de qualsevol signatari tindrà altres conseqüències a
més de la impossibilitat d'optar a la celebració d'esdeveniments segons estableixen els
articles 20.1.8 (Comitè Olímpic Internacional), 20.3.10 (Federacions internacionals) i
20.6.6 ( Organitzacions de grans esdeveniments esportius ); per exemple, entre les
conseqüències addicionals que aquest incompliment pot suposar es troben la prohibició
d'ocupar dependències i llocs dintre de l'AMA , la impossibilitat d'optar o la no
admissió de candidatures per a celebrar esdeveniments internacionals en un país, la
cancel·lació d'esdeveniments internacionals , conseqüències simbòliques i altres
conformement a la Carta Olímpica. La imposició d'aquestes sancions podrà recórrer-se
davant el TAD per part del signatari afectat en aplicació de l'article 13.5.
76
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
23.6 Modificació del Codi .
23.6.1 L'AMA serà responsable de supervisar l'evolució i la millora del Codi . Tots els
esportistes , els signataris i els governs seran convidats a participar en aquest procés.
23.6.2 L'AMA iniciarà les modificacions proposades al Codi i s'assegurarà que s'apliqui
un procés consultiu tant per a rebre com per a respondre a les recomanacions, i per a
facilitar la revisió i els comentaris dels esportistes , dels signataris i dels governs sobre
les modificacions recomanades.
23.6.3 Les modificacions del Codi , una vegada fetes les consultes apropiades, seran
aprovades per majoria de dos terços del Consell Fundacional de l'AMA , sempre que
existeixi majoria de vots tant per part del sector públic com per part del moviment
Olímpic. Excepte disposició en contrari, les modificacions entraran en vigor tres mesos
després de la seva aprovació.
23.6.4 Els signataris modificaran les seves normes per a incorporar el Codi de 2009 el
dia 1 de gener de 2009 o abans d'aquesta data perquè entri en vigor en aquest dia. Els
signataris posaran en pràctica qualsevol modificació subsegüent del Codi abans que
transcorri un any de la seva aprovació per part del Consell Fundacional de l'AMA.
23.7 Denúncia del Codi .
Els signataris podran retirar la seva acceptació del Codi notifican per escrit a l'AMA la
seva intenció de retirar-se amb sis mesos d'antelació.
77
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
ARTICLE 24: INTERPRETACIÓ DEL CODI
24.1 El Codi , en la seva versió oficial, serà actualitzat per l'AMA i publicat en les seves
versions a l'anglès i al francès. En cas de conflicte d'interpretació entre les versions
anglesa i francesa del Codi , prevaldrà la versió anglesa.
24.2 Els comentaris que acompanyen a diverses disposicions del Codi s'utilitzaran per a
interpretar-lo.
24.3 El Codi s'interpretarà com un document independent i autònom, i no amb
referència a lleis o estatuts existents en els paises dels signataris o governs.
24.4 Els títols utilitzats en les diferents parts i articles del Codi tenen com propòsit
únicament facilitar la seva lectura, i no es podran considerar com part substancial del
Codi , ni podran afectar de forma alguna al text de la disposició a la qual es refereixen.
24.5 El Codi no s'aplicarà amb caràcter retroactiu a les causes pendents abans de la data
en la qual el Codi sigui acceptat pel signatari i implementat en les seves normes. No
obstant això, les infraccions de les normes antidopatge anteriors a l'entrada en vigor del
Codi seguiran contant com primera o segona infracció amb l'objecte de determinar les
sancions previstes en l'article 10 per a infraccions produïdes després de l'entrada en
vigor del Codi .
24.6 La secció Propòsit, Àmbit d'Aplicació i Organització del Programa Mundial
Antidopatge i
del Codi , així com l'APÈNDIX 1 de DEFINICIONS es consideraran part integrant del
Codi .
78
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
ARTICLE 25: DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
25.1 Aplicació general del Codi de 2009 .
El Codi de 2009 s'aplicarà plenament a partir del dia 1 de gener de 2009 (la Data
d'entrada en vigor).
25.2 No retroactivitat , tret que s'apliqui el principi de “lex mitior”. Pel que fa a
qualsevol cas d'infracció de les normes antidopatge que estigui pendent en la data
d'entrada en vigor i qualsevol cas d'infracció de les normes antidopatge presentat
després de la data d'entrada en vigor i basat en una infracció de les normes produïdes
abans de la data d'entrada en vigor, el cas es regirà d'acord amb les normes antidopatge
essencials que estiguessin vigents en el moment que es va produir la suposada infracció
de les normes antidopatge, tret que el tribunal d'experts que instrueixi el cas consideri
que pot aplicar-se el principi de “lex mitior” donades les circumstàncies que ho
envolten.
25.3 Aplicació a les decisions emeses abans del Codi de 2009 . Pel que fa als casos en
els que s'hagi emès una decisió definitiva d'existència d'infracció de les normes
antidopatge abans de la data d'entrada en vigor, però l'esportista o l'altra persona
segueixin subjectes a un període de suspensió a partir de la data d'entrada en vigor,
l'esportista o l'altra persona podran apel·lar a l'organització antidopatge amb
responsabilitat sobre la gestió dels resultats de la infracció de les normes antidopatge
perquè estudiï una reducció del període de suspensió a la llum del Codi de 2009.
Aquesta sol·licitud haurà de realitzar-se abans que venci el període de suspensió . La
decisió emesa per l'organització antidopatge podrà recórrer-se conformement a l'article
13.2. El Codi de 2009 no serà d'aplicació per a cap cas d'infracció de les normes
antidopatge en el que s'hagi emès una decisió definitiva sobre una infracció de les
normes antidopatge i hagi vençut el període de suspensió .
79
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
25.4 Aplicació a infraccions específiques prèvies a l'entrada en vigor del Codi . A
l'efecte de l'aplicació de l'article 10.7.1, una infracció de les normes antidopatge abans
de l'entrada en vigor del Codi referida a una substància que està definida com substància
específica segons el Codi de 2009 per a la qual s'hagi imposat un període de suspensió
inferior a dues (2) anys, la infracció de les normes prèvies al Codi serà considerada com
una Sanció Reduïda (SR).
25.5 Esmenes addicionals al Codi . Qualsevol esmena addicional al Codi entrarà en
vigor segons el que es disposa en l'article 23.6.
80
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
14.ENTREVISTA:Jesús Manzano.Exciclista.Extreta del segon capítol del diari esportiu AS,publicada a la web TERRA.
25-03-2004
JESÚS MANZANO.
La hormona de crecimiento se utiliza a patadas, tanto en competición como en los
entrenamientos, y no se está detectando en los controles, hay barra libre para usarla",
dice Manzano en el diario As, periódico donde está confesando desde el miércoles sus
experiencias de dopaje en el mundo del ciclismo.
Manzano incluso señala varios nombres de medicamentos, como Humatrope,
Norditropin, Genotonorm y IGF1, cuyos precios oscilan entre las 60.000 y 90.000
pesetas la caja.
Así se aplicaba las hormonas y la EPO
Los "rotuladores" y las "pelas", nombres de la hormona de crecimiento y de la EPO
(eritropoietina) en el argot ciclista, se aplican en días alternos y no se pueden
suministrar todos los días "porque esto no es como las avellanas, sino que hincha y
bloquea", según testimonio de Manzano. "Las dosis se aplican día sí día no, pero
poquito y durante períodos de competición o entrenamientos duros, por lo general lo
81
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
utilizas antes de las etapas de montaña o largas. Antes de comenzar una vuelta grande se
hace un tratamiento de varios días alternos de diez o quince cacharros (dosis)", detalla el
ex ciclista del Kelme.
Según Manzano, "si un corredor se está preparando para una gran vuelta se está
poniendo EPO y tiene miedo a los controles. Yo conozco el Eprex, el Neorecormon,
el Epocrín, que es EPO rusa. Para llegar a las carreras te preparas con esto. Yo
dejaba de tomarla 15 días antes de una prueba, no apuraba más para no
jugármela".
Absoluto conocimiento de las tasas del hematocrito y transfusiones
"Los ciclistas también hemos sido muy burros porque hemos topado no dos veces, sino
hasta ocho veces con la misma piedra", señala Manzano, quien
explica también cómo se conserva la EPO y para qué se utiliza: "Se usa para el
cansancio, te crea menos fatiga, oxigena la sangre", afirma.
"Cuando llegas a una carrera estás quizá con el hematocrito al 50 por ciento y a la
semana y media te has puesto en 45 ó 46. Si esto no se usara, después de las palizas que
nos damos, en cuanto te descuidaras estarías medio muerto, en 37 de hematocrito",
asegura Manzano.
El ex ciclista de Zarzalejo (Madrid), también habla de las transfusiones. "Para sacarte
sangre tienes que estar tienes que estar
por encima del valor que impone el reglamento antidopaje de la UCI (54-56 por ciento).
Automáticamente coges y te extraes un litro. Una bolsa de sangre te puede bajar de 2,5 a
3 puntos. Yo tuve un máximo de 56 y me asusté. Tomé un montón de aspirinas, que
dicen que diluye la sangre. Si no fuera por todo esto no creo que en las grandes vueltas
La picaresca para burlar a los "vampiros" de la UCI
"Mientras bajan a pasar el control los que tienen los valores más bajos, los ciclistas que
tienen los valores más elevados se meten albúmina humana, suero glucosado y bajan a
hacerse el control los últimos. En media hora de espera se puede pasar de 50 a 45".
"Si los vampiros en vez de venir por la mañana lo hicieran a las siete de la tarde y en
lugar de media hora dieran cinco minutos para pasar el control, caerían todos", asegura
Manzano.
82
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
15.L’ENQUESTA
HOME
DONA -15-25 anys -25-45 anys
ESTIC FENT EL TREBALL DE RECERCA DE 2ºBTX DEL DOPING I M’ AGRADRIA QUE CONTESTESSIU A LES SEGÜENTS PREGUNTES. MERCÈS.
1.Fas esport habitualment? SI NO
2.Quin esport practiques? -Futbol -Bàsquet -Handbol -Altres
3.Saps que és el dòping? SI NO
4.Has consumit alguna substància complementaria alguna vegada? SI NO
5.Tens alguna noció sobre els efectes del dòping en l’organisme? SI NO
6.Si es així,quins? -Disminució dels espermatozoides -Esterilitat -Acne -Canvis d’humor -Altres
7. Tot i sabent els efectes del dopatge,consumiries alguna substància?
SI NO
8. Amb quin objectiu?
-Esportiu -Muscular -Disminuir la fatiga -Ocultar les lesions
83
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
9. Coneixes algun esportista que es hagi dopat? SI NO
10. Creus que les sancions són prou dures? SI NO
11. Que tipus de sancions imposaries? -Prohibició en varies competicions -Multa econòmica
-Una sanció de dos anys -Prohibició de por vida
12. En quins esports creus que hi estan més vigilats?
-Ciclisme -Bàsquet -Futbol -Tenis -Altres
84
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
L’he fet a 56 persones entre un interval de 15 a 45 anys, ambdós sexes, i el resultat ha
sigut el següent.
EDAT
Al gràfic indica que el 4% dels enquestats tenien de 25-45 anys i el 96 % tenien de 15-
25 anys.
SEXE
Al gràfic indica que el 59% dels enquestats són Homes i el 41 % són Dones.
1.Fas esport habitualment?
Al 71% dels enquestats fan esport habitualment mentre que el 29% no fan.
85
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
2.Quin esport practiques?
El 47% dels enquestats practiquen altres esports, el 30% juga a Futbol, el 13% a
Bàsquet i per últim el 10% juga a Handbol.
3.Saps que és el dòping?
El 100% dels enquestats saben que és el dòping.
4.Has consumit alguna substància complementaria alguna vegada?
El 86% dels enquestats no ha consumit cap substància complementaria, en canvi el 14%
si que ha consumit.
86
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
5. Tens alguna noció sobre els efectes del dòping a l’organisme?
El 57% dels enquestats no tenen cap noció sobre els efectes del dòping a
l’organisme,mentre que el 43% si que en té.
6.Si es així,quins?
Els 30% dels enquestats pensen que són altres els efectes que té el dòping en
l’organisme, un 19% la disminució de espermatozoides, un 16% la esterilitat, un 0%
l’acne, un 19% els canvis d’humor i per últim un 16% pensen que són tots el esmenats.
87
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
7.Tot i sabent els efectes del dopatge, consumiries alguna substància?
El 82% dels enquestats no consumiria substàncies dopants encara sabent-ho, i el 18 % si
que consumiria.
8. Amb quin objectiu?
Els enquestats consumirien substàncies dopants per un ús esportiu que es el 27%, també
un 27 per un ús muscular, un 32% per disminuir la fatiga i un 14% per ocultar les
lesions.
9.Coneixes algun esportista que es hagi dopat?
El 71% dels enquestats coneixen algun esportista que es hagi dopat, mentre el 29% no
en coneix.
88
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
10.Creus que les sancions són prou dures?
El 52% creuen que les sancions són prou dures, mentre que el 48 % pensen que no.
11.Que tipus de sancions imposaries?
Els 30% dels enquestats pensen que es tendria que posar una sanció econòmica, un
29%la prohibició en varies competicions, un 22% una sanció de 2 anys i per últim un
19% la prohibició de por vida.
89
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
12.En quins esports creus que hi estan més vigilats?
El 60% dels enquestats pensen que és en el ciclisme ón esta més vigilat el dòping, un
20% el futbol, un 8% altres esports,un 6% el bàsquet i un 6% el tenis.
90
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
CONCLUSIÓ I VALORACIONS FINALS
Les conclusions que trec d’aquest treball són per una part que el dopatge a la llarga fa
mal en l’organisme amb infeccions i problemes en el cos, perquè quan et vas fent gran
el cos es deteriora i la musculatura es debilita com a efecte secundari. He estudiat tota la
legislació del dòping mitjançant en seu codi, les substàncies dopants,
El dòping s’utilitza molt en el món de l’esport on cada vegada més els equips intenten
amagar aquesta substància per a que el rendiment dels seus esportistes sigui més elevat i
més eficaç.
El dòping té una llarga trajectòria dins de l’esport ja que com en parlo en el treball data
dels anys 50, amb els anys ha anat evolucionant molt i han sortit moltes substàncies
cada vegada més perfeccionades que no es noten fins a dintre uns anys però que tu ara
et pots dopar amb una substància nova i que fins que no es trobi i es digui que no val no
ets sancionat i aixó és el que va passar amb molts esportistes dels Estats Units que poc a
poc els han retirat les medalles, com que es van perfeccionant i no es obtingut per el
controls antidopatge és en aquest punt on més me ha cridat l’atenció perquè s’ha creat el
codi mundial antidopatge i és amb el que jo m’he centrat, el codi penalitza molt
durament a aquests esportistes i a aquests clubs que pretenen treure el major rendiment
amb aquestes substàncies.
Les sancions que es solen posar són de 2 anys. Ni ha molt tipus de dòping (narcòtics,
estimulats, anabolitzants) en els esports d‘elit i moltes vegades el club oculta a
l’esportista aquesta substància i ella no sap si s’està dopant.
Però també hi ha esportistes que saben dels efectes del dòping i tot i aixó s’arrisquen a
tenir les conseqüències que n’hi ha.
I referent a la enquesta que he fet es pot treure diferents idees, la majoria de les persones
fan esport, i practiquen o futbol o altres esports.
Tots els enquestats saben què és el dòping i pocs han consumit alguna substancia
complementària.
Més de la meitat tenen alguna noció dels efectes que té el dòping en l’organisme i saben
alguns efectes.
Pocs enquestats prendrien alguna substància encara sabent els efectes i l’objectiu de
91
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
consumir seria principalment per ús muscular,esportiu i per disminuir la fatiga.
La majoria dels enquestats coneixen a algú esportista que s’hagi dopat i pensen que les
sancions són dures però no tant.
I posarien una sanció de dos anys o li prohibirien participar en varies competicions.
I els esports més vigilats són el ciclisme i el futbol.
Amb l’entrevista de Jesús Manzano m’he donat conta de que el món de l’esport et pots
trobar qualsevol cosa per que un esportista pugi a l’elit. L’esportista no s’ha de deixa
influenciar per els certs productes dopants.
L’última conclusió que vull treure de aquest treball i en general del dòping és que ha de
ser net perquè l’esport és així i no hi ha de arribar al punt de ficar-se substàncies
dopants per ser un superesportista, que amb esforç es pot aconseguir el que sigui.
92
EL DÒPING I LA SEVA LEGISLACIÓ
BIBLIOGRAFIA
http://www.monografias.com/trabajos4/doping/doping.shtml : Tot el concepte del
dòping.
http:// www.paralimpicos.sportec.es/web/2008PEKPV/manuales/manuales.asp :
Codi mundial Antidopatge 2009
http://es.wikipedia.org/wiki/Antidoping: Els Mètodes del dopatge
http://www.dopingendeportes.galeon.com/: Substàncies prohibides.
http://www.usuarios.lycos.es/ikeriztu/el_ doping .htm : La lluita contra el dòping
www. terra .es/deportes/articulo/html/dpo21475.htm : L’entrevista del Jesús Manzano
Edición del diari EL PERIODICO del 9 d’Octubre del 2008: La lucha contra el
dopaje en el ciclismo
93
