dones mediterrania 2

Dones De laMeDiterrània

Escola Els CosteretsSant Pere de Ribes

2 • Escola Els Costerets

Dones de la Mediterrània • 3

IntroduccióAquest llibret recull el treball de visibilització de les dones que hem realitzat aquest 8 de març de 2010 a l’escola Els Costerets de Sant Pere de Ribes.

Cada any lliguem aquesta visibilització a l’eix transversal que treballem. Aquest curs l’eix ha estat: La Mediterrània. Així, doncs, volem conèixer i donar a conèixer diferents dones unides per les cultures d’aquest mar. La Mediterrània és el mar que comparteixen un mosaic de cultures i civilitzacions que, tot i ésser diverses, alhora, es reconeixen aspectes comuns entre elles.

Des d’èpoques antigues, han existit intercanvis entre les diferents ribes d’aquest mar comú tot i que no sempre aquests intercanvis han estat del tot pacífics. En l’actualitat, es donen importants moviments de persones entre els països d’aquest entorn. El nostre país i el nostre poble està rebent i acollint persones procedents de països de la Mediterrània i d’altres de la resta del món. Aquestes persones comparteixen la seva vida i costums amb nosaltres i nosaltres amb elles essent aquest fet una font de riquesa per a ambdues parts.

Aquestes activitats són necessàries ja que, tot i que les dones han estat presents al llarg dels segles en activitats ben diverses, aquesta presència no ha estat sufi-cientment recollida en les fonts historiogràfiques. Hipàtia d’Alexandria, astròno-ma, filòsofa i matemàtica egípcia del segle IV (370, 415), a qui darrerament molta gent ha conegut, serveix per il·lustrar aquest raonament. És ben sabut que el que no s’anomena es converteix en invisible i, per tant, no existeix. Així, en llegir els llibres d’història o de text podríem fer-nos la idea que les dones no han participat en la construcció de la societat. És d’aquesta forma que els esforços i els drets de la meitat de la població estant essent negats i silenciats i per això la nostra escola es proposa treballar per eliminar aquesta discriminació.

Amb aquesta publicació hem volgut mostrar un conjunt de dones de cultu-res i activitats diverses que reflecteixin la diversitat que conviu a la nostra escola.

Equip de mestres de l’escola Els Costerets

Intr

oduc

ció


Sònia Terk Delaunay

Sònia Terk DelaunayFrança (1885 - 1979)

Pintora i dissenyadora francesa d’origen rus.

Inspirada en formes del cubisme i en els co-lors de Paul Gaugin i els orfistes, va desen-volupar a partir de 1910, un estil basat en la juxtaposició o “contrast simultani” de colors purs trencats en prismes. És considerada la reina de l’art déco.

Va exposar pintures, teles i enquadernacions realitzades amb aquesta tècnica i també va dissenyar vestuaris per a teatre. En la dècada de 1920, Delaunay es va dedicar al disseny de roba i a les seves teles pintades a mà amb colors brillants que van revolucionar el dis-seny tèxtil.

Després de 1940 el seu estil es va tornar més senzill, sobretot en els gouaches, on els seus experiments cromàtics van arribar a noves cotes de refinament.

El 1964, el Museu Nacional d’Art Modern de París va rebre una donació de 58 obres seves, que van ser exposades al Louvre, amb el qual es va convertir en la primera dona que, en vida, va veure els seus quadres exposats en aquest museu.

Classes de P3A i P3BRacó de l’artista


Lola Anglada i SarrieraBarcelona, Catalunya (1893 - 1984)

Escriptora i il·lustradora catalana, va néixer a Barcelona el 1893, en el sí d'una família be-nestant, cosa que va permetre que des de molt jove anés a estudiar a la Llotja. L'autora va col·laborar amb les seves il·lustracions al Patufet i d'una manera constant a la majoria de revistes infantils.

Va publicar il·lustracions en llibres com: Magra-neta i Taronges d'Or i més tard ho va fer amb contes propis amb il·lustracions com: Contes del paradís, En Peret, Margarida, El més petit de tots,... Així com la revista La Nuri.

Al 1971 va dissenyar l'actual drac de Ribes, un drac de tres caps esvelts, els colls ondulants, les cabelleres mogudes pel vent i les llengües que semblen parlar.

Durant la seva vida va anar col·leccionant nines, les quals es poden visitar al Museu Romàntic de Sitges.

Va morir a Tiana el 12 de setembre de 1984.

Classes de P3A i P3BRacó de peces

Lola

Ang

lada


Pepa Plana

Pepa PlanaValls, Catalunya (2 maig 1965)

Pepa Plana crea la seva companyia amb una clara intenció de fer teatre de pallassos i pa-llasses pensat per a un públic adult i és així com estrena “De Pe a Pa” a la Fira de Tàrre-ga 98, amb el que després va anar a la Sala Muntaner on es va mantenir 8 mesos en cartell. Després de més de 250 funcions per tot l’Estat, encara segueix girant.

L’any 2000, presenta al IXè Festival de Pallassos de Cornellà l’espectacle “Giulietta” amb el que després torna a la Sala Muntaner per fer-hi temporada. Va fer més de 300 fun-cions per tot l’Estat. Amb tots dos espectacles ha recollit diversos premis a més de molt bones crítiques.

És a la Fira de Tàrrega 2004 que presenta el tercer espectacle, “Hatzàrdia”, estre-nat al Teatre Fortuny de Reus en el marc de la Fira de Circ-Trapezi 04. És el primer cop que juga amb un codi no verbal.

El quart espectacle, “L’atzar” estrenat al Teatre Tantarantana BCN al Novembre Vaca del 2004, és un espectacle inspirat en l´”Hatzàrdia”, de format més reduït tècnicament, per així poder viatjar més fàcilment i representar-lo en espais més acollidors.

I al gener del 2010 estrena “Penèlope”, també sense text, en el marc del Festival Pallassòdrom de Vila-seca i comença a girar fent temporada a la Sala Muntaner durant cinc setmanes a l’abril i maig del 2010.

Pepa Plana és també la directora del primer Festival de Pallasses al món: Fes-tival de Pallasses d’Andorra i per això la hem escollit per poder estar en aquest recull de dones de la Mediterrània ja que a la classe de P4A estem treballant el projecte de les Pallasses i els Pallassos.

Classe de P4A


Rose

r Ca

pdev

ila

Roser Capdevila i VallsBarcelona, Catalunya (23 de Gener de 1939)

És una il·lustradora catalana molt coneguda, arran de la publicació de “Les tres bessones”.

Interessada de ben jove pel dibuix va ingressar a l’Escola Massana de Belles Arts de Barcelona. L’any 1983, inspi-rant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personat-ges de “Les Tres Bessones”, els lli-bres de les quals han estat traduïts a 35 llengües i ha propiciat la creació d’una sèrie de televisió que s’ha emès en 158 països.

L’estructura argumental de la sèrie es basa en la relació de Les Tres Bessones amb la Bruixa Avorrida, un personatge màgic que ha trobat en les tres nenes el seu divertiment. A cada capítol, les Tres Bessones fan alguna entremaliadura i la Bruixa Avorrida les “castiga” enviant-les a l’interior d’un conte tradicional, d’una llegenda o una obra de la literatura universal. La incursió de les Tres Bes-sones en els diferents àmbits és sempre respectuosa amb l’estructura coneguda de cada història, però s’hi inclouen variacions argumentals per afavorir la pròpia del capítol i la personalitat mateixa de les Tres Bessones, aportant canvis en els estereotips de les nenes de la literatura infantil.

La classe de P4 B hem triat a Roser Capdevila perquè la seva obra i les seves protagonistes ens resulten molt conegudes i entranyables... Tant, que fins i tot el curs passat per Carnaval vàrem triar com a disfressa de grup “La bruixa avorrida i les Tres bessones” .

Classe de P4B


Maria M

ontessori

Maria MontessoriItàlia (31-8-1870, Chiarvelle - 6-5-1952, Noordwijk, Holanda)

Es va traslladar amb la seva família a Roma l’any 1886. Va obtenir el seu doctorat en Me-dicina al 1896 convertint-se així en la pri-mera dona metgessa d’Itàlia. Al poc temps va ser escollida per a representar a Itàlia en dues xerrades diferents una a Londres i l’altra a Berlín, en les que es tractava el tema de la dona. Va publicar la seva primera obra “Sui caratteri antropometrici in relazione alla gerarchie intellettuale del fanciulli nelle scuole” l’any 1904. Va obrir la primera Casa dei Bambini l’any 1907 a Roma, però fins al 1913 no va començar a difondre’s el seu mètode i la seva pedagogia científica del sistema Montessori. Encara avui en dia es parla i s’utilitzen a les escoles els seus materials.

La influència montessoriana a l’escola catalana.- El curs 1915-1916 s’inaugura a Barcelona la primera Casa dels Nens de la Diputació.- Des del 1916 fins el 1923 l’expansió del mètode Montessori va ser espectacular, a tota Catalunya, esdevenint una model pedagògic.- Amb la prohibició i tancament de les escoles Montessori catalanes, l’any 1924, a causa de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, es crea la Mútua Escolar Blanquerna per preservar l’escola de la Diputació.- L’any 1929 hi ha escoles Montessorianes a les següents poblacions: Berga, Canet de Mar, Capellades, Cardona, Gironella, Granollers, l’Hospitalet, Igualada, Masquefa, Molins de Rei, Olesa, Palma de Mallorca, Pineda, Roda, Rubí, Sabadell, St.Cugat del Vallès, Terrassa, Tona, Tortosa i Vilafranca del Penedès.- Al mateix any, a la ciutat de Barcelona, hi ha 11 escoles més que utilitzen el mètode Montessori.- A partir de la transició democràtica a Catalunya s’ha tornat a valorar la meto-dologia activa i Maria Montessori és reconeguda de nou.

Classe de P5B


Mar

ia M

ercè

Mar

çalMaria Mercè Marçal

Barcelona, Catalunya (13/11/1952 - 5/7/1998)

Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sem-pre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Ca-talanes en diversos instituts.

Es casa amb Ramon Pinyol, i hi viu quatre anys amb ell. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la polí-tica i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Cantautors i cantautores de Catalunya com Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet han posat música i veu als seus poemes.

El 1976 guanya el premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes (1977) i es perfila com una de les veus més innovadores de la generació del setanta. El 1979 crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada que coor-dina fins el 1985 i col·labora en múltiples projectes, exposicions, revistes de signe independentista, feminista i lèsbic. El mateix any neix la seva filla Heura, afronta la maternitat en solitari i l’inspira per escriure Sal oberta . També publica Bruixa de dol, el segon poemari, que la converteix en una poeta d’èxit. L’escriptora pu-blica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994). Des de 1994 col·labora amb el grup “Filosofia i gènere” de la Universitat de Bar-celona coordinat per Fina Birulés, companya de la poeta, i estableix relació amb la filòsofa italiana Luisa Muraro, entre d’altres.

Mor a Barcelona l’estiu de 1998 als 45 anys com a conseqüència d’un càncer i descansa en el cementiri d’Ivars d’Urgell.

La classe de P-5 A hem triat aquesta autora, ja que la plaça on està la Biblioteca Pública Manuel de Pedrolo de Ribes, porta el seu nom.

Classe de P5A


Rita Levi-Montalcini

Rita Levi-MontalciniItàlia (1909)

Va néixer el 22 d’abril de 1909 a Torí, capital del Piemont, en una família d’origen sefardí. Va estudiar medicina a la Universitat d’aquesta ciutat, on es va graduar el 1936.

Durant la Guerra, pels vols de 1940, Rita Levi-Montal-cini es va veure obligada a deixar la recerca en aquesta Universitat perquè la llei prohibia les persones jueves rebre classes, treballar als laboratoris i anar a la biblio-teca. Així que es va muntar un petit laboratori clan-destí a casa seva i va continuar la seva recerca sobre el sistema nerviós. Va haver de traslladar-se als Estats Units on va treballar al Laboratori Victor Hambueger de l’Institut de Zoologia de la Universitat Washing-ton de Saint Louis, de la qual en fou professora fins el 1958. L’any 1961 retornà a Itàlia i dirigí fins el 1969 el Centre de Recerca Neurobio-lògica a Roma, i entre aquell any i el 1978 fou directora del Laboratori de Biologia cel·lular. Gràcies a la seva tenacitat i treball va arribar al que posteriorment va ser el seu objectiu: el descobriment del factor del creixement nerviós (NGF, sigles en anglès: Nerve Growth Factor), proteïna que estimula el creixement i la renovació de certes cèl·lules nervioses pel que li van donar el Premi Nobel al 1986.

Actualment, és membre de l’Acadèmia Francesa de Ciències. L’any 2001 Levi-Montalcini fou nomenada senadora vitalícia per part del President d’Itàlia Carlo Azeglio Ciampi.

El seu treball no tan sols s’ha centrat en la seva activitat científica,sinó que també ha reflexionat sobre l’espècie humana, la vellesa, la discriminació


de gènere, ... Creà una fundació que porta el seu nom, en la qual hi par-ticipa activament, i que està orien-tada en l’educació de les dones i nenes a qui encara l’educació els hi és vetada, senzillament pel fet ser nenes i dones.

Des de l’escola, el curs 2008-09 la vàrem felicitar pels seus 100 anys i per la seva trajectòria com a dona i lluitadora i ens va contestar el 4 de juny 2009.

Aquest és el correu de respos-ta que vàrem rebre des de la Fondazione Rita Levi Montal-cini expressant el seu agraï-ment pel nostre treball i la felicitació.

Classe de 1r B

Rita

Lev

i-M

onta

lcin

i


Sònia Papell

Sònia PapellBellpuig, Catalunya (1972)

La Sònia Papell és una dona del temps.

Treballa a la 2, a TVE-Catalunya. Va començar a treballar en aquest canal l’any 1996.

A més a més de treballar elaborant i presentant la informació meteorològica a televisió, també fa col·laboracions en diferents emissores de rà-dio.

Els seus estudis són en Geografia i és llicenciada per la Universitat de Barcelona.

És coautora del Diccionari d’Ecologia i Medi Ambient (Vox).

És membre del consell assessor del servei de Meteorologia de Catalunya.

La classe de 1rA hem triat aquesta dona perquè al llarg del curs hem desenvolu-pat el nostre projecte de treball a l’entorn de les informacions meteorològiques que han succeït al nostre país i arreu del món.

Classe de 1r A


Inm

a Sh

ara

Inma Shara (Nom artístic d’Inmaculada Lucía Sarachaga)

Amurrio, Álava, Espanya (1972)

Inma Shara va començar al món de la música amb 4 anys. A casa, on va trobar sempre re-colzament tant personalment com professio-nal, li van oferir contacte amb la pintura, la dansa i la música, però va ser aquesta darrera la que la va atraure més fortament.

La jove va estudiar la carrera al Real Con-servatori de Madrid y després de tres anys d’especialització en direcció d’orquestra, es va acabar de formar a Alemanya, Holan-da i Estats Units amb professionals com Ricardo Mutti o Zubin Metha. Aquest, qui ha estat definit per Shara com “únic entre el únics”, ha estat el seu principal mentor.

La jove Inmaculada Sarachaga s’ha convertit en molt pocs anys en una de les figures més importants de la música clàssica: una de les sis dones directores d’orquestra del món.Ha dirigit les orquestres simfòniques espanyoles més importants i alguns dels compromisos més recents inclouen col·laboracions amb orquestres del món com la London Philharmonic Orchestra, Filarmònica d’Israel i la London City Chamber Orquestra, a més de les següents orquestres: Simfònica Nacional Txeca, Simfòni-ca Nacional Russa, la Simfònica d’israel, la Filarmònica de Viena, Simfònica de Roma, Orquestra Simfònica Nacional de Taiwan, Simfònica de Milà, Orquestra de la Suisse Romanade(Suïssa), Simfònica de Lituània, Simfònica Nacional de Letò-nia, Orquestra Simfònica del teatre Reggio de Parma, Orquestra del teatre Carlo Felicce i la Simfònica Nacional d’Ucrània entre d’altres.

S’ha interessat per la música de cine i ha col·laborat a Broadway amb directors com Anton Coppola, director de la música de Titanic i Jurassic Park.

El desembre del 2008 va viure un moment important, dirigint al Vaticà, amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, un concert davant el papa Benet XVI.

La directora Inma Shara considera que “igual que ha passat amb la plantilla orquestral, en un futur proper serà més habitual que una dona prengui la batuta davant una orquestra, doncs no importa ser home o dona, perquè el talent és de l’ésser humà”.

Àrea Artística: Música


Gem

ma M

engual

Gemma Mengual CivilBarcelona, Catalunya (12-04-1977)

La Gemma va començar a fer natació sin-cronitzada als nou anys perquè la seva cosina ho feia.

Entrena cinc o sis dies a la setmana, du-rant set o vuit hores.

Fa molta gimnàstica, peses i repeticions d’exercicis tant a fora com a dins de l’aigua.

Per fer els salts i els moviments ha de fer força amb la panxa i coordinar els braços i les cames. Necessita moltes hores d’entrenament.

Competeix sola, per parelles i en grup, però li agrada més fer-ho sola perquè no ha d’estar tant atenta als moviments de les seves companyes.

Ha participat en cinc Mundials, tres Campionats d’Europa i tres Jocs Olímpics.

Amb l’ajuda de la seva entrenadora, Anna Tarrés, ha guanyat 36 medalles.

Hem triat a la Gemma Mengual per votació, ja que estem estudiant els Jocs Olím-pics i és una esportista molt reconeguda.

Classe de 2n B


Rutu

Mod

an

Rutu ModanIsrael (1966)

És autora i il·lustradora de còmics.

Es gradua cum laude a l’Acadèmia Bezazel d’Art i Disseny de Jerusalem, i un temps després comença a editar la versió israelí de la revista MAD amb Yirmi Pinkus. Al 1995 funda el col·lectiu Actus Tragicus, ac-tualment integrat per Yirmi Pinkus, Rutu Modan, Itzik Rennert, Mira Friedmann i Batia Kolton.

Al 1997 rep el premi a l’Artista Jove de l’any concedit pel Ministeri de Cultura d’Israel. Com a il·lustradora rep 4 ve-gades el premi al millor Llibre Il·lustrat per a Nens i Nenes (1998, 2000, 2002 i 2004).

Actualment, a part de treballar com a il·lustradora i artista de còmic, treballa com a professora a l’Acadèmia de Bezazel de Jerusalem i a l’Acadèmia de Disseny.

Algunes de les seves obres són:

• The Somnambulist (Actus Tragicus, 1995)

• King of the Lilies (Actus Tragicus, 1998)

• The Romanian Circus (a Jetlag, 1999, amb Etgar Keret)

• I la seva última obra titulada Metralla (2006)

Classe de 2n A


Simone de B

eauvoir

Simone de BeauvoirFrança (9-1-1908 - 14-4-1986)

Va ser filòsofa, feminista i escriptora de novel·les, assaigs, memòries, teatre i de mono-gràfics sobre temes polítics, socials i filosòfics.

Va estudiar filosofia a la universitat de la Sor-bonne on va conèixer Jean Paul Sartre, filòsof existencialista, amb el qual va estar molt unida tota la seva vida. Aquest vincle va forjar les se-ves teories relacionades amb el gènere i la pa-rella i per les quals ha estat considerada una de les grans teòriques feministes.

Viatjà molt i conegué realitats diferents. Va vi-sitar l’URSS, Cuba, Xina i els EEUU.

La seva primera novel·la “La convidada”, tracta dels dilemes existencialistes de la llibertat i la responsabilitat individual, que seguiran en novel·les posteriors com “La sang dels altres”, 1944, i “Els Mandarins” 1954, amb la qual aconseguí el premi Goncourt.

Les seves tesis sobre la dona es troben molt millor reflectides en els seus as-saigs. El més important de tots és “El segon sexe” 1949 on exposa l’alienació femenina des de la perspectiva sociohistòrica i filosòfica. Hi desenvolupa la tesi que en ser la dona invariablement considerada només en relació amb l’home, ocupa per aquest motiu una posició secundària i inferior en l’ordre sexual, social i intel·lectual.

Classe de 3r B


Hip

àtia

d’A

lexa

ndri

aHipàtia d’AlexandriaAlexandria, Egipte (entre 340-370 a.C. / 415-416 a.C.)

Va néixer a Alexandria a la província ro-mana d’Egipte. Filòsofa neoplatònica va destacar en els camps de la matemàtica i l’astronomia. És considerada la primera dona coneguda en fer una important con-tribució al desenvolupament de la mate-màtica. Filla de Teó (Theon), matemàtic i cap del Museu d’Alexandria, a Egipte, va col·laborar en l’obra filosòfica i matemàtica del seu pare.

Va escriure sobre geometria, àlgebra i as-tronomia. Es va dedicar a l’ensenyament de la filosofia, eren molt conegudes les trobades que es feien a casa seva per dis-cutir obres de Plató i Aristòtil. Es va crear enemics en el sector del cristianisme de l’època. Va morir d’una manera molt cruel, la van segrestar i portar fins una església on la van despullar i esquarterar.

Totes les seves obres s’han perdut i només se’n coneixen els títols als que fan referència altres autors:

• Comentari a l’Aritmètica de Diofant d’Alexandria.

• Comentari a la Cònica d’Apol·loni de Perge.

• Edició del comentari del seu pare Teó a l’ Almagest de Ptolomeu i als Elements d’ Euclides.

• Perfeccionament de l’astrolabi.

Per les seves contribucions a l’astronomia, s’han batejat un cràter i un espadat lunars amb el nom d’Hypatia.

Classe de 3r A


Zena El Khalil

Zena El KhalilLíban (1976)

La Zena El Khalil és una artista, escripto-ra i activista libanesa que va néixer a Lon-dres l’any 1976. De petita va viure a Nigèria i més tard va estudiar secundària a Londres. A Beirut va assistir a la Universitat Americana. Després va anar a Nova York on va estudiar Belles Arts a la School of Visual Arts. Actual-ment viu a Beirut.

Zena es una artista polifacètica que es de-dica a fer instal·lacions i pintar quadres, però també fa altres coses com performance, tèc-niques mixtes, vídeo i collage, i fins i tot ha escrit un llibre.

Durant els 33 dies d’ocupació israeliana del Líban l’any 2006, La Zena va fer un bloc (Bei-rut Update) des del seu apartament de Beirut on explicava el que passava a la ciutat però també el que ella sentia sobre la guerra. El seu bloc es va fer famós arreu del món i a partir d’ell va fer el seu llibre, que es titula “Beirut, I love you”.

Aquest és la seva pàgina web: www.ziggydoodle.com

Aquest és el bloc que va fer durant els atacs al Líban de 2006:http://beirutupdate.blogspot.com/

Classe de 4t A


Trót

ula

de S

aler

no

Tròtula de SalernoItàlia, Salerno 1110 (aprox.)-1160 (S.XI-XII).

Tròtula de Ruggiero va ser la primera ginecòloga de la història. Els seus en-senyaments ginecològics van ser seguits durant molts anys per la medicina de tota Europa, convertint-se en la dona de major prestigi de la obstetrícia i ginecologia de l’Edat Mitjana.

Va exercir la medicina en Salerno, on es va treure la titulació en “L’Escola de Medicina de Salerno”. Aquesta Escola era la primera que va permetre el lliure accés de la dona a la formació mèdica i estava desvinculada de les creences religioses de l’època i totalment lligada a l’enfocament científic.

Va escriure diversos tractats que tractaven sobretot de la higiene i cura del cos de la dona, així com dels nens i les nenes durant els primers mesos de vida, des-taquem:

- “Passionibus Mulierum”

- “De Aegritudium curatione o de Ornatu Mulierum”

- “De Passionibus Mulierum curandorum ante, in, post partum”

Va ser infravalorada i van negar que una dona pogués escriure obres d’aquest tipus. Les seves obres van ser plagiades, copiades i traduïdes, atribuint la seva autoria a altres científics, intentant d’aquesta manera esborrar-la per complet de la història.

Classe de 4t B


Farida Allaghi

Farida AllaghiLíbia (1948)

Nascuda a Líbia el 1948, Farida Allaghi va iniciar els seus estudis a Trípoli. Després va marxar a (E.E.U.U) on va obtenir la seva titulació en Socio-logia. Des de llavors, ha dedicat la seva vida i ener-gia a la defensa dels drets humans i del desenvo-lupament del món àrab. Ella pensa que l’educació rebuda a la seva infantesa, la seva família acolli-dora i les seves variades amistats, han col·laborat a formar el seu caràcter humanista i defensor de la igualtat.

Farida Allaghi ha ocupat importants llocs de responsabilitat al Món àrab. Així mateix, és defensora de la “Lliga de les dones musulmanes”. En aquesta associació es treballa en projectes destinats als grups de persones més desafavorides per la societat, sobretot a les dones i infants dels països àrabs en vies de desenvolupa-ment. També treballa com a assessora internacional en diverses institucions que promouen la defensa dels drets de les dones.

Tots aquests esforços incansables han exposat la seva vida a grans riscos, obli-gant-la a viure en exili durant els 25 anys passats.

Ella es descriu com una “dona senzilla amb les necessitats bàsiques” perquè se sent igual de bé parlant amb dones que no tenen estudis, que quan representa a les mateixes dones en institucions nacionals o internacionals.

Amb el seu convenciment de defensa de la igualtat i el benestar de les persones, ha superat obstacles molts grans i ha aconseguit crear xarxes de societats civils al món àrab. Com a dona en un món dominat pels homes, les seves idees són tant valorades per les dones com criticades pels homes.

Farida Allaghi creu que tot això que ha anat aconseguint, no ho podria haver fet sense l’educació que li van donar els seus pares: la seva mare sempre l’empenyia a aconseguir els reptes més alts, tot i no tenir estudis li va ensenyar la impor-tància de la ajuda i la cura cap a tothom. El seu pare sempre li ha donat suport.

Classe de 5è A


Raja

Am

ari

Raja AmariTunísia (1971)

Raja és un nom àrab que significa Esperança.

Raja Amari va començar com a ballarina en el Conservatori de Tunis i també es va gra-duar en Literatura Francesa per la Universitat de Tunis. Després va treballar com a crítica de cinema per a la publicació Cinécrit (1992 -1994),

És una directora de cinema tunisiana que es va graduar per la FEMIS en 1998. Aquest ma-teix any va realitzar el curtmetratge ”Abril” premiat als festivals de Milà, Tunis i Larissa (Grècia).

Dos anys més tard va filmar un nou curtme-tratge titulat “Una tarda de juliol”. La seva primera pel·lícula, “Setí vermell”, la va donar a conèixer al públic en general. Mentre la majoria de pel·lícules àrabs i tunisianes mostraven les dones vícti-mes de la discriminació masclista, ella remarca que està interessada en reflectir que les dones han de ser les protagonistes dels canvis en les seves vides. En la pel·lícula “Setí vermell”, volia fer un film sobre la dansa del ventre (ball que ella mateixa va aprendre) però des de la perspectiva de les dones.

És amant tant de la lectura com del cinema i li agraden molt les comèdies musi-cals. Un dels seus directors més admirats és Pedro Almodóvar.

En 2008, va fer la seva segona pel·lícula titulada “Anònimes”.

Raja Amari treballa actualment en un documental que té per protagonista una dona que, en el seu interès per conèixer el món, canvia d’identitat i es vesteix com un home.

Classe de 5è A


Leyla Zana

Leyla ZanaTurquia (1961)

La Leyla Zana va néixer a la regió Kurda del sud-est de Turquia.

El 1977 el seu marit Mehdi Zana va ser elegit alcalde de Diyarbakir, la ciutat més gran de la regió kurda. Després del cop d’estat militar de 1980, va ser empresonat. Durant els anys 80, mentre Leyla anava de presó en presó per veure’l, es va convertir en la veu de les do-nes que tenien marits segrestats pel règim militar turc.

Durant els anys 90, va desenvolupar la seva visió feminista amb la creació del diari Yeni Ülke, un dels primers diaris Kurds de Turquia. Encara que el govern kurd va dir que permetria un diari escrit en kurd, després d’un intens assetjament, el diari va haver de plegar. Pel seu treball en el diari, Leyla Zana es va tornar un personatge popular.

El 1991 va ser elegida parlamentaria kurda i va rebre el 84% dels vots del seu districte. La protecció parlamentària li va durar un temps, en el qual va poder dir alguna frase en kurd (estava prohibit fer-ho), però al 1994 va ser arrestada i empresonada.

Leyla va ser acusada de traïció i sentenciada a 15 anys de presó. Des d’allà va escriure un llibre i molts articles.

Leyla Zana va guanyar el premi Saharov per la Llibertat de Pensament, el 1995 i va ser candidata al premi Nobel de la Pau el 1995 i el 1998.

Classe de 5è B


Naj

at E

l Hac

hmi

Najat El HachmiNador, Marroc (1979)

Najat El Hachmi és una catalana l’origen magribí. Amb 8 anys es va traslladar a Vic per reagrupament familiar. Fa un any i mig que té la nacionalitat espanyola.

Llicenciada en Filologia Àrab per la Universi-tat de Barcelona, ha fet tota mena de feines “alimentàries” (cuinera, monitora d’esports, netejadora...), la darrera com a tècnica de l’ Ajuntament de Granollers -on viu actual-ment-, una feina que ha deixat per dedicar-se a escriure després de rebre els 90.000 euros del Premi Ramon Llull per la seva da-rrera novel·la “L’ÚLTIM PATRIARCA”.

També col·labora com a tertuliana radiofònica al programa L’Oracle de Catalun-ya Ràdio, publica regularment articles a la premsa comarcal i ara està estudiant noves col·laboracions periodístiques.

El gust per les lletres li ve de lluny i afirma que ja amb 12 anys va començar a escriure, com un enteniment, relats, aquets sí, clarament autobiogràfics. L’últim patriarca es traduirà al francès per Actes Sud, tal com estipulen les bases del premi.

Classe de 5è B


Nana M

ouskouri

Nana MouskouriIlla de Creta, Grècia (13 d’octubre de 1934)

El seu nom és Joanna Mouskouri, cone-guda com Nana. Va iniciar la seva carrera a primerenca edat i es va establir amb la seva família a Atenes, on el seu pare tre-ballava com a projeccionista de cinema, aquí va començar l’amor de Nana per l’art, especialment la música.

El seu primer triomf internacional va ser en 1960, en el Festival Internacional del Mediterrani a Barcelona. També va ser premiada la seva cançó Mai en Domingo. Un any després, li va seguir el Lleó d’Or de Berlín, per la música del documental Grè-cia, Terra de Somnis. En aquest mateix any guanya el seu primer disc d’or per la cançó Weisse Rosen aus Athen (La Rosa blanca d’Atenes). En 1963 va representar a Luxemburg en el Festival de la Cançó d’Eurovisió amb “À force de prier” que-dant en 8ª posició.

La seva característica més destacada és que ha gravat innombrables cançons en grec, anglès, francès, espanyol, llatí, alemany, hebreu, japonès, entre altres.

El seu amor pels infants la va portar a ser ambaixadora de la UNICEF en 1993 i després a representar a Grècia al Parlament Europeu en 1994.

Discografia parcial: • Cançons populars gregues (1960)

• Nana Mouskouri in Itàlia (1965)

• Nana Mouskouri pour les enfants (1971)

• Nostres cançons (1991)

• The Christmas Album (2000)

• Els 100 plus belles chansons (5 CD) (2007)

Classe de 6è A


Zein

a Abi

rach

ed

Zeina AbirachedBeirut, Líban (1981)

Zeina Abirached va créixer creient que els trets de franctiradors eren trets amb què els caça-dors abatien al ocells, o que hi havia vacan-ces cada vegada que la seva família partia de Beirut (perquè empitjoraven els combats). Eren les mentides amb què la seva mare intentava protegir-la de la guerra civil. “Era còmic, ten-dre, surrealista veure un cotxe amb bicicletes a la baca travessar una ciutat destruïda i buida”.

L’autora libanesa va créixer creient que anava de vacances en fugir del conflicte.

Les seves vinyetes són plenes de situacions així. Retrata les vivències quotidianes de la guerra que de 1975 a 1990 va dessagnar Líban, vistes per dos nens.

“El juego de las golondrinas” és un tre-ball de memòria entorn de la seva ciu-tat, “una ciutat excessiva en el bo i en el dolent”.

“Me acuerdo” és un còmic que parla de la por constant, les pèrdues, però també dels bons moments, de la seva infància.

Zeina Abirached va estudiar Belles Arts a Beirut i animació a París. A més d’escriptora és directora i guionista de cinema, enginyera de so.

Classe de 6è B


Nawal El MoutawakelMarroc (15 abril de 1962)

Atleta marroquina que va guanyar la meda-lla d’or dels 400 metres tanques en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, convertint-se així en la primera dona d’un país islàmic que guanyava una medalla olímpica i en la pri-mera dona africana que guanyava una me-dalla d’or.

Va començar a córrer amb 15 anys en una pista bruta i amb graveta, però aviat es va veure que era capaç de guanyar a tots els nois i les noies de la seva edat en les proves de velocitat. Per això va passar a estar dirigi-da per l’entrenador francès Jean François, que es va convertir en el seu mentor. Ell va ser qui la va introduir en els 400 m tanques, una prova molt poc practicada per les dones en aquell temps. Moltes persones deien que era un error perquè Nawal era massa baixa d’estatura per passar amb facilitat les tanques. Tanmateix el seu propi pare deia que els millors regals vénen en paquets petits.

Educació FísicaClasses de 6è

Naw

al El Moutaw

akel


Has

siba

Bou

lmer

ka

Hassiba BoulmerkaAlgèria (10 de juliol de 1968 a Constantine)

És una atleta especialista en carreres de mitja distància que va ser campiona olímpica de 1500 metres en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i campiona mundial en Tokio el 1991 i Gotemburg el 1995.

Boulmerka començà corrent de ben petita espe-cialitzant-se en els 800 i 1.500 metres. Després d’aconseguir triomfar en els campionats regionals i nacionals, però sense experiència en competi-cions internacionals, participà en els Jocs Olímpics d’estiu de 1988 realitzats a la ciutat de Seul sent eliminada en les rondes prèvies dels 800 i 1.500 metres. El 1991, però, aconseguir guanyar els 800 metres a la Golden Gala de Roma. Un mes després aconseguí la victòria en la prova dels 1.500 metres al Cam-pionat del Món d’Atletisme disputats a Tòquio, convertint-se en la primera dona africana que aconseguia un títol atlètic mundial.

Des d’aquell moment Boulmerka patí els atacs dels grups fonamentalistes islàmics, criticant que ensenyava massa el seu cos al córrer. Per aquest motiu Boulmerka hagué de traslladar-se a Europa per entrenar. Sent la favorita per aconseguir la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992 no defraudà les expectatives, sent la primera medalla d’or per Algèria en unes Olimpíades. Les temporades posteriors de Boulmerka no foren tan satisfactòries, aconseguint ser tan sols tercera en el Campionat del Món de 1993 celebrat a Stuttgart. El 1995 però aconseguí novament al victòria al Campionat del Món celebrat a Göteborg, sense haver guanyat anteriorment cap carrera del calendari atlètic internacional.

Aquell mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries dels Esports pels seus valors esportius i humans. Després d’una lesió soferta durant les se-mifinals a les Olimpíades d’Atlanta l’any 1996, decidí retirar-se de l’atletisme el 1997. Actualment és membre el Comitè Olímpic Internacional en representació dels i les atletes.

Educació FísicaClasses de 2n A i 2n B


Lola Casas

Lola CasasMataró, Catalunya (30 de juny de 1951)

Lola Casas Peña és mestra i escriptora. De molt petita volia ser ballarina. També volia ser una altra “Marisol” (una nena artista de cine que en aquella època estava molt de moda), però a partir dels deu o onze anys va tenir molt clar que volia ser mestra. Per què? Doncs perquè era molt xerraire (i es veu que encara ho és!) i es va adonar que seria una feina on el públic l’escoltaria. Des dels disset anys que fa de mestra i no ha parat mai.

Treballa, des de fa molts anys, a l’escola pú-blica Camí del Mig de Mataró.

Compagina la seva feina de mestra amb la d’escriptora. Sóc una mestra que fa poemes -diu- i, a més, fa articles, cursos i conferències sobre literatura i cinema, que són dues de les seves grans afeccions.

Durant els cursos acadèmics 2003-2004 i 2004-2005, va dirigir el projecte Lec-tures en veu alta, patrocinat per la Cambra del Llibre de Catalunya i la Generali-tat de Catalunya. Aquest projecte fomenta l’hàbit de la lectura perquè els lectors infantils descobreixen que un llibre s’obre i té veu, que el que està escrit té llum, olor, sabor, moviment i sentiments; si llegeixes amb el cor coses importants, arri-bes molt endins dels nens.

La passió per llegir ja li ve de petita. Aquest plaer per llegir l’encomana al seu alumnat i fa que s’interessi pels contes, les novel·les, la poesia, el cinema i la investigació de temes motivadors.

L’any 1988 va publicar Jo llegeixo. Una experiència de biblioteca d’aula a cicle mitjà (amb Jordi Centellas) i des de llavors ha continuat escrivint tant obra de creació (contes i poesia) com llibres de divulgació de les seves experiències edu-catives al voltant de la lectura.

BibliotecaEducació Infantil, CI i CM


Mer

cè R

odor

eda

Mercè RodoredaCatalunya (1908 / 1983)

Neix a Barcelona, és filla única i no es relacio-na amb infants de la seva edat perquè només va a escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents. Creix en un ambient de ba-rri tranquil i envoltada de l’amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, que li sap inculcar la passió per la lectura.

El 1928, es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que ella. Ella té només vint anys. D’aquest matrimoni, mai acceptat per ella, neix el seu únic fill, Jordi Gurguí, el 1929.

A inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa a la seva vida trista i angoixant. Col·labora als diaris i revistes de més prestigi d’aquells anys, generalment en forma de contes (Meridià, Mirador, Revista de Ca-talunya) i, també, amb la publicació de la novel·la Aloma (Premi Crexells, 1937).

Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l’obliguen a exiliar-se a França i després a Ginebra on comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967); La meva Cristina i altres contes (1967). A finals de la dècada dels setanta torna a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), comença la seva etapa de vellesa; a la qual seguiran altres obres: Semblava de seda i altres contes (1978), Tots els contes (1979), Viatges i flors (1980) i Quanta, quanta guerra (1980).

En aquesta etapa de retorn a Catalunya, li és atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Afectada d’un càncer, declarat en molt poc temps, mor a Girona, el 13 d’abril de 1983, i és enterrada a Romanyà de la Selva.

Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l’autora.

BibliotecaCicle Mitjà i Superior


El llibret que teniu a les mans ens ha permès donar forma a una de les activitats que hem desenvolupat aquest 8 de març de 2010 a l’escola Els Costerets de Sant Pere de Ribes. Aquesta recerca per a treballar la visibilització de les dones la venim fent d’uns anys ençà en diferents àmbits –dones i medi ambient, dones i salut, l’aigua com a necessitat i dret per a tothom, ...-. Aquest aspecte, com molts d’altres que engloba la coeducació són pilars fonamentals del nostre Pro-jecte Educatiu de Centre perquè considerem que serveixen de fil conductor per a l’assoliment de valors com el respecte, l’empatia, la justícia, la resolució positiva dels conflictes,...

Aquí trobareu una mostra de les biografies que s’han treballat, però a continuació completem el llistat de la totalitat de dones que van formar part de l’exposició Dones de la Mediterrània a l’entorn del 8 de març:

• Montserrat Trias Muñoz -pallassa catalana “Senyoreta Titat”-• Alma Suljevic –artista bosniana-• Nawal Al-sa’dawi -escriptora i metgessa egípcia-• Amira Haas –periodista israeliana-• Fatima Mernissi –escriptora marroquina- • Sahar Peer -tenista israeliana-• Laia Sanz –motorista catalana-• Almudena Cid –gimnasta espanyola-• Sureyya Ayhan –atleta turca–• Hanan Mikhail Ashrawi -política palestina–• Anela Sabic -artista bosniana-• Suzana Ceric -artista bosniana-• Fatiha Boudiaf -algerina lluitadora pels drets humans-

Algunes pàgines web:http://www.fmmm.cat/autora.html (Fundació M. Mercè Marçal)http://www.mercerodoreda.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=305&languageId=1&contentId=-1 (Fundació Mercè Rodoreda)http://www.ritalevimontalcini.org/ (Fundazione Rita Levi Montalcini)http://www.solidaries.org/igualtat/index2.htm (biografies dones. català)http://www.escritorasypensadoras.com/fichatecnica.php/196 (biografies dones. castellà)http://www.mujeryciencia.es/ (biografies dones científiques. En castellà)http://www.1325mujerestejiendolapaz.org/semblanzas.html (castellà)http://www.1000peacewomen.org/eng/friedensfrauen_biographien.php(Biografies de les dones de la candidatura 1000 Dones per la pau. En anglès)


Aquest treball ha estat possible gràcies a l’esforç i la tenacitat de tot el professorat de l’Escola Els Costerets de Sant Pere de Ribes:

ARAGÓN Robles, Montserrat; ARDILA Contreras, José Manuel; BADELL Carbó, Jo-sefina; BAIG López, Lucia; BOZAL de la Fuente, Raquel; CANELA Artís, Helena; CA-RABANTES Muñoz, Modesta; DEDEU Solé, Dolors; GABARRÓ Berbegal, Dolors; GA-BRIEL Massana, Pilar; GÓMEZ Villanueva, Carlos; GONZÁLEZ Casas, Rosa; GORDO Rodríguez, Abel; GRÀCIA López, Cristina; LLEONART Vilà, Montserrat; MARCER Pla-nas, Imma; MARGALEF Usach, M Cinta; MARTÍ Labòria, Llúcia; MARTÍ Rossell, Cèlia; MATARÓ Rovira, Elisabet; MUNIATEGUI Puig, Norberta; PALAZÓN Bort, Noèlia; PA-RRA Arjona, Vanesa; PARRAMÓN Bregolat, Marisol; PÉREZ Cabello, Benedicta; PI-ÑOL Fatsini, Rubén; PREIXENS Graell, Marina; PUIG-SERRA Tusell, Adara; REGOJO Borràs, Núria; RIGUAL Mitjans, Teresa; ROCA Reyes, Isabel; SÁNCHEZ Berrueso, Dolors; SEBASTIAN Aranda, Alexandra; SERNA Moreno, Sol; SOLÀ Clavero, Vanessa; SOLER García, Júlia; VILALTA Isasa, Marisa.

Volem compartir aquest treball amb la Vicky Moreno que, fins el curs passat, va ser mestra de l’escola i impulsora de la comissió de Coeducació. En reconeixement de la seva dedicació en pro d’una educació coeducadora.

Ribes 8 de març de 2010 –Dia de les Dones–


Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióCentre de Recursos Pedagògicsdel Garraf

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióEscola Els Costerets

AjuntamentSant Pere de RibesRegidoria d'Educació i Esports

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióProgrames d'Innovació Educativa

Documents

dones mediterrania 2