Document I PAES Arenys de Munt - Covenant of Mayors · 2016-11-30 · El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius ... Escola Sant Martí

Pla d’Acció d’Energia Sostenible del

municipi d’Arenys de Munt

Document I: PAES

Gener 2011

Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi d’Arenys de

Munt

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

Ecotècnics, Empresa consultora

Xènia Illas i Linares, Llicenciada en Ciències Ambientals. Olga Freixa i Bódalo, Llicenciada en Ciències Ambientals. Elisabeth del Valle i Rodríguez, Llicenciada en Ciències Ambientals. Tomàs Bedós i Bonaterra, Dissenyador Industrial.

Ajuntament d’Arenys de Munt

Maribel Mozas, Quarta tinent d’Alcalde, Medi ambient, Promoció Econòmica, Comerç i Turisme. Isabel Lleonart, Tècnica de medi ambient. David Montells, Tècnic especialista en instal·lacions i línies elèctriques.

Diputació de Barcelona

Albert Vendrell i Roca, Tècnic de l’Oficina tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

Índex

1.- Antecedents.................................... ............................................................. 6

2.- Introducció.................................... ............................................................... 8

2.1.- Marc general .....................................................................................................8

2.2.- Característiques del municipi ............................................................................8

2.3.- Estructura municipal..........................................................................................9

2.4.- Objectius del PAES......................................................................................... 10

3.- Inventari d’emissions.......................... ...................................................... 11

3.1.- Metodologia .................................................................................................... 11

3.1.1.- Abast i fonts d’obtenció de dades ............................................................. 11

3.1.2.- Factors d’emissió emprats ........................................................................ 12

3.2.- Consums i Emissions. Àmbit: Tot el municipi .................................................. 14

3.2.1.- Resum ...................................................................................................... 14

3.2.2.- Consums i emissions per fonts d’energia.................................................. 16

3.2.3.- Consums i emissions per sectors d’activitat.............................................. 23

3.3.- Consums i emissions. Àmbit: PAES................................................................ 37

3.3.1. Resum de consums i emissions................................................................. 37

3.3.2. Consums i emissions per fonts .................................................................. 38

3.3.3. Consums i emissions per sectors............................................................... 41

3.4.- Consums i emissions. Àmbit: Ajuntament........................................................ 44

3.4.1. Resum de consums i emissions en l’àmbit de l’Ajuntament ....................... 44

3.4.2.- Equipaments............................................................................................. 48

3.4.2.1.- Visites d’avaluació energètica dels equipaments municipals.................. 53

A) Ajuntament...................................................................................................... 54

B) Biblioteca ........................................................................................................ 56

C) Can Borrell ...................................................................................................... 57

D) Can Matalí ...................................................................................................... 58

E) Escola Sant Martí ............................................................................................ 59

F) Escola Sobirans .............................................................................................. 60

G) Magatzem municipal ....................................................................................... 62

H) Pavelló Torrent d’en Terra............................................................................... 63

I) Piscina.............................................................................................................. 64

J) Promoció econòmica ....................................................................................... 65

3.4.3. Enllumenat públic....................................................................................... 66

3.4.4.- Semàfors .................................................................................................. 69

3.4.5.- Flota de vehicles municipals ..................................................................... 69

3.4.6.- Flota de vehicles de serveis externalitzats ................................................ 70

3.4.7.- Transport públic ........................................................................................ 70

4.- Diagnosi ....................................... .............................................................. 72

4.1.- Taules resum de l’inventari d’emissions .......................................................... 72

4.2.- Elements clau.................................................................................................. 73

4.2.1.- Estructura i territori ................................................................................... 73

4.2.2.- Mobilitat i transport ................................................................................... 73

4.2.3.- Aigua ........................................................................................................ 74

4.2.4.- Residus .................................................................................................... 74

4.2.5.- Energia ..................................................................................................... 75

4.2.6.- Àmbit municipal ........................................................................................ 75

4.3.- Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al 2020 ...................................... 77

4.4 Anàlisis del potencial d’implantació d’energies renovables al municipi .............. 78

5.- Pla d’Acció.................................... ............................................................. 79

5.1.- Estructura del Pla d’Acció ............................................................................... 79

5.2.- Recull d’accions .............................................................................................. 80

5.2.1.- Contingut de les fitxes............................................................................... 80

5.2.2.- Fitxes d’accions ........................................................................................ 84

5.3.- Resum del Pla d’Acció .................................................................................. 131

6.- Pla de Seguiment ............................... ..................................................... 143

6.1.- Introducció .................................................................................................... 143

6.2.- Metodologia .................................................................................................. 143

6.3.- Indicadors ..................................................................................................... 144

6.3.1.- Indicadors objectiu.................................................................................. 144

6.3.1.1.- Càlcul dels indicadors objectiu....................................................................... 145

6.3.2.- Indicadors de seguiment......................................................................... 146

6.3.2.1.- Càlcul dels indicadors de seguiment ............................................................. 147

6

1.- Antecedents

A nivell global, l’any 2007 es va presentar el IV informe del IPCC (Grup

Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic). L’IPCC, a partir de publicacions

i estudis científics existents, avalua i dóna una visió clara dels coneixements sobre

canvi climàtic, a nivell tècnic, científic i socioeconòmic.

L’IPCC està estructurat en tres grups de treball i cada un d’ells ha elaborat una part del

IV informe. Aquest, posa èmfasi en la integració del canvi climàtic i el

desenvolupament sostenible, així com les relacions entre mitigació i adaptació. Les

tres principals conclusions que se n’extreuen són:

1) El canvi climàtic és inequívoc.

2) Causat per les activitats humanes.

3) Els costos de mitigació són menors que els impactes a llarg termini.

L’informe del grup III titulat: Canvi Climàtic 2007: Mitigació del canvi climàtic, analitza

les opcions de mitigació per als principals sectors en el futur proper, i considera

aspectes transsectorials tals com sinergies, cobeneficis, compromisos, i lligams amb

altres polítiques i els seus objectius. És precisament en l’àmbit de la mitigació i la

disminució d’emissions on els ens locals i les polítiques que desenvolupin hi tenen a

dir.

D’altra banda, l’informe Stern , elaborat per un execonomista del Banc Mundial durant

el 2006 i presentat el 2007, adverteix de les conseqüències desastroses que pot tenir

per l’economia ignorar el canvi climàtic. Examina els indicis existents sobre l’efecte i

l’eficàcia de les polítiques i les disposicions, tant d’àmbit nacional com internacional, en

la reducció de les emissions netes d’una manera rendible i el foment d’una economia

global dinàmica, equitativa i sostenible, inclosos els efectes i els impactes

distribucionals sobre els incentius per a la inversió en tecnologies més netes.

A nivell europeu, els ministres amb competències sobre urbanisme i habitatge van

aprovar la Carta de Leipzig (maig 2005). Aquesta carta posa de manifest, entre

d’altres, la necessitat de millorar l’eficiència energètica pel que fa al transport, als

edificis...i recalca la importància de tenir ciutats compactes i ben estructurades que

evitin l’expansió descontrolada mitjançant un control estricte dels usos del sòl i el

creixement de l’especulació, eina que està en mans dels ens locals.

7

A principis del 2008, la UE va iniciar la difusió de la iniciativa del Pacte

d’Alcaldes/Alcaldesses . Aquesta iniciativa, orientada a la lluita contra el canvi

climàtic, pretén que els seus signataris redueixin un 20% de les seves emissions de

CO2 el 2020, i a més a més el 20% de les energies que usin sigui de fonts renovables.

És a través de la implantació dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (també

previstos dins el Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses) que els ens locals podran assolir

aquest objectiu.

També destacar, la Comunicació al Parlament Europeu COM (2008) 30 fina l: Dos

veces 20 para el 2020 , on es remarquen dos objectius principals, que són els

esmentats en el Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses.

A nivell estatal, la Estrategia Española de Cambio Climático y Energia L impia.

Horizonte 2007-2012-2020 , és la proposta del Govern per a mitigar el canvi climàtic,

en relació als informes presentats per l’IPCC. També hi ha el Plan de Acción 2008-

2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energé tica en España , que s’integrarà

en el Pla d’Acció d’Eficiència Energètica a nivell comunitari, amb la qual cosa

contribuirà a donar una resposta des d’Espanya, a l’objectiu ambiciós inclòs en la

decisió del Consell europeu del 9 de març de 2007: assolir nivells d’estalvi del 20% en

l’horitzó del 2020. Aquest pla conté mesures concretes que abasten específicament:

Indústria; Transport; Edificació; Serveis Públics; Equipament residencial i ofimàtic;

Agricultura; i Transformació de l’Energia.

A nivell català, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-201 2 (2008),

elaborat per la Oficina Catalana del Canvi Climàtic amb un elevat grau de participació

ciutadana, estableix diverses mesures i programes orientades a mitigar el canvi

climàtic. En la mateixa línia l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona va

elaborar el Catàleg de propostes per la mitigació i adaptació l ocal al canvi

climàtic per donar suport als ens locals en la seva lluita contra el canvi climàtic.

Per últim destacar el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 , que orienta el

sistema energètic català cap a un model basat en el desenvolupament sostenible i és

la guia que marca l’actuació de l’Administració pública catalana els propers anys.

Aquest pla, ha estat revisat durant l’any 2009 i manté com a finalitat avançar cap a un

sistema energètic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovador,

competitiu i sostenible.

8

2.- Introducció

2.1.- Marc general

El municipi d’Arenys de Munt, situat a la zona nord-oriental de la província de

Barcelona, va aprovar l’adhesió del municipi al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses el 18 de

gener de 2010, amb la voluntat de reduir les emissions d’efecte hivernacle que genera

el municipi i fomentar l’eficiència energètica.

2.2.- Característiques del municipi

Arenys de Munt és un municipi de 8.190 habitants l’any 2009, amb 21,3 km2 de terme

municipal. El nucli s’ha constituït envoltant la Riera que el travessa de punta a punta, i

dins el seu terme hi ha cinc urbanitzacions. El mapa de la figura 1 mostra la vista aèria

del municipi.

Fig.1.- Ortofotomapa del terme municipal d’Arenys de Munt.

Font: Elaboració pròpia a partir dels ortofotomapes 1:25.000 de l’Institut Cartogràfic de

Catalunya.

9

És un municipi força muntanyós, on l’activitat industrial, sobretot tèxtil, hi té un paper

molt important.

La part nord-oest del municipi forma part del Parc del Montnegre i el Corredor.

Arenys de Munt té Agenda 21 des de l’any 2002.

Pel que fa al consum energètic, consum d’aigua i generació de residus, les dades per

càpita l’any 2005 van ser:

Consum energètic: 50,27 kWh per habitant i dia.

Consum d’aigua: 300,18 litres per habitant i dia.

Residus generats: 2,08 kg/hab i dia

2.3.- Estructura municipal

A l’Ajuntament d’Arenys de Munt hi ha 13 càrrecs electes i està estructurat en quatre

àrees: Alcaldia, Serveis Generals, Serveis Personals i Serveis Tècnics. La taula

següent mostra les subàrees de què consta cadascuna.

Taula 1.- Subàrees en l’estructura de l’Ajuntament.

Registre Civil Alcaldia

Secretaria

Economia

Noves Tecnologies

Comunicacions

Promoció Econòmica

Promoció del Poble, Comerç i Turisme

Serveis Generals

Coordinació i Recursos Humans

Gent Gran

Benestar Social

Sanitat

Educació

Cultura

Esports

Participació ciutadana

Serveis Personals

Joventut

10

Cooperació

Festes

Igualtat de gènere

Sostenibilitat

Planificació urbanística

Urbanisme

Governació i Mobilitat

Qualitat Urbana

Medi Ambient

Serveis tècnics

Obres i Serveis

2.4.- Objectius del PAES

Els objectius principals del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible són:

- Fer una estimació de les emissions de CO2 del municipi emeses pel municipi l’any

2005, establert com a any de referència, i l’any 2008.

- Definir les accions que l’Ajuntament ha de dur a terme per superar els objectius

establerts per la UE per al 2020 (reducció de mínim un 20% de les emissions de

l’àmbit PAES de l’any 2005: tot el municipi menys el sector primari i el industrial).

- Involucrar la ciutadania en un procés de participació a nivell del propi ajuntament i a

nivell de la ciutadania.

- Disminució del consum energètic del municipi i reducció de l’emissió de GEH a

l’atmosfera.

- Millora de l’eficiència energètica i foment de l’estalvi en els equipaments municipals.

11

3.- Inventari d’emissions

3.1.- Metodologia

3.1.1.- Abast i fonts d’obtenció de dades

L’avaluació d’emissions del municipi d’Arenys de Munt s’ha fet a dos nivells: a nivell

general del municipi amb dades facilitades per l’ICAEN i l’IDESCAT, i a nivell municipal

amb dades facilitades per l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

En el primer cas, s’han avaluat les dades des de l’any 2003 al 2007, aconseguint així

una sèrie històrica de 5 anys. En el segon cas s’han avaluat les dades de l’any 2005,

any de referència per al compliment del compromís del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses,

i de l’any 2008, any escollit en comissió tècnica (Constituïda per la Diputació de

Barcelona, l’Ajuntament d’Arenys de Munt i l’empresa consultora: Ecotècnics) per

comparar amb el 2005.

Les dades avaluades, es presenten, sempre que ha estat possible, per fonts

energètiques, sectors d’activitat i per càpita.

La metodologia emprada ha estat la facilitada per la Diputació de Barcelona que

estableix unes directrius generals i els factors de conversió a utilitzar.

Les taules presentades en aquest apartat són d’elaboració pròpia, a partir de dades

facilitades per la DIBA, l’ICAEN, l’IDESCAT i el propi Ajuntament.

12

3.1.2.- Factors d’emissió emprats

Els factors emprats que han permès l’avaluació dels gasos d’efecte hivernacle

d’Arenys de Munt , són els següents:

Per al càlcul d’emissions associades a l’energia elèctrica s’ha tingut en compte el mix

elèctric estatal de cada any.

Taula 2 .- Mix elèctric estatal.

Any de referència

Emissions (gr CO 2/kWh)

2003 406 2004 417 2005 481 2006 434 2007 450 2008 381

Font: Dades de l’any 2003 al 2004: DESGEL, per les dades del 2005 al 2008: Oficina Catalana

del Canvi Climàtic a partir de dades d’UNESA.

Per les emissions associades als combustibles líquids , el gas natural i els GLP’s ,

s’han usat:

Taula 3.- Factors de conversió de teps i kWh per a combustibles líquids.

Factors de conversió tep/t kwh/tep

Gasoil 1,035 12.034,88 Benzina 1,07 12.441,86 Fuel 0,96 11.162,79

Font: DESGEL.

Taula 4.- Factors d’emissió dels combustibles en kg CO2/kWh.

Combustible Factor emissió estàndard Gas Natural 0,202 Fueloil 0,279 Gasolina 0,249 Gas-oil 0,267 GLP 0,231

Font: Technical annex to the SEAP template instruction document 2009.

13

Taula 5.- Factors d’emissió dels combustibles en tona/tep.

Transport t/tep CO 2 NOx CH4 Gasolina 2,901 0,00002512 Gasoil A 3,102 0,00002512

Domèstic Gas Natural 2,349 0,00000419 0,00004 GLP 2,642 0,00000419 0,00021 Gasoil 3,069 0,00002512 0,00042 Fuel (serveis) 3,241 0,00002512 0,00042

Indústria Gas Natural 2,349 0,00002512 0,00042 GLP 2,642 0,00000419 0,00021 Fuel 3,241 0,00002512 0,00042

Primari Gasoil B 3,069 0,00002512 0,00042

Font: IPCC 2006.

Per les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans s’han emprat

els següents factors:

Taula 6 .- Emissions associades a la gestió i reciclatge dels Residus Sòlids Urbans (RSU).

Factors d'emissió

Incineració 1.069 kg CO2/t RSU

Compostatge 320 kg CO2/t RSU

Paper i cartró -264,7 kg CO2/t paper-cartró reciclat

Vidre -667,69 kg CO2/t vidre reciclat

HDPE (tots els colors) -2.102,66 kg CO2/ t HDPE reciclat

PET -1.236,22 kg CO2/t PET reciclat

Llaunes -612,72 kg CO2/t llaunes reciclat

Brick 7,82 kg CO2/t brick reciclat

Font: DESGEL i ECOINVENT, dades calculades amb l’eina LCA-IWM.

En el càlcul de les emissions associades al cicle de l’aigua s’ha tingut en compte el

consum elèctric associat a la depuració, a la potabilització i al bombeig, i s’ha usat el

mix elèctric estatal per calcular-ne les emissions.

14

3.2.- Consums i Emissions. Àmbit: Tot el municipi

3.2.1.- Resum

Aquest apartat conté el resum del consum energètic i les emissions generades en el

municipi d’Arenys de Munt durant el període 2003-2007.

Cal destacar que els valors de les emissions són diferents si es calculen a través de

les fonts d’energia que les han generat o a través del sector on s’han emès. El motiu

és que el sector residus genera unes emissions que no estan associades a cap font

d’energia. Així doncs el consum energètic és el mateix per fonts que per sectors, però

les emissions són lleugerament superiors per sectors.

D’altra banda, Arenys de Munt és un municipi que incinera els seus residus i se n’obté

energia elèctrica. Aquesta energia és descomptada de l’energia consumida al municipi.

La taula següent mostra aquests valors, les diferències que hi ha entre ells i la seva

evolució en el període 2003-2007.

Taula 7.- Consums energètics i emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) anuals a Arenys

de Munt (període 2003-2007).

Any Consum energètic (MWh)

Emissions totals de GEH per fonts d’energia

(t CO2 eq)

Emissions totals de GEH per sectors

(t CO2 eq)

2003 129.971,05 35.760,16 37.622,19

2004 130.388,00 36.015,70 37.598,33

2005 135.185,84 39.233,80 41.150,05

2006 126.486,10 36.058,19 38.079,17

2007 126.776,48 36.990,11 39.290,30

La representació gràfica d’aquests valors mostra com el consum energètic del municipi

va augmentar fins el 2005 i a partir d’aleshores va davallar per sota els valors del

2003.

Les emissions, tot i tenir el seu pic màxim l’any 2005, no han disminuït fins assolir els

valors del 2003.

15

Fig. 2.- Consum energètic i emissions (per sectors i per fonts d’energia) de GEH anuals a

Arenys de Munt (període 2003-2007).

Consum energètic i emissió de GEH per font i sector s (2003-2007)

0,0020.000,00

40.000,0060.000,0080.000,00

100.000,00120.000,00

140.000,00160.000,00

2003 2004 2005 2006 2007

Any

MW

h i t

CO

2eq

Consum energètic (MWh)

Emissions de GEH per fonts d’energia (t CO2eq)

Emissions de GEH per sectors (t CO2 eq)

Les emissions per càpita s’han calculat sobre les emissions per sectors d’activitat,

d’aquesta manera també s’inclouen les associades al sector residus.

S’observa com tot i augmentar el nombre d’habitants, el fet de disminuir les emissions

suposa una reducció de les emissions per càpita.

Taula 8.- Emissions per càpita (tCO2eq/hab) a Arenys de Munt (període 2003-2007).

Any Emissions de GEH Núm. habitants Emissions per càpita

2003 37.622,19 6.977 5,39

2004 37.598,33 7.190 5,23

2005 41.150,05 7.369 5,58

2006 38.079,17 7.721 4,93

2007 39.290,30 7.807 5,03

16

Fig. 3.- Emissions per càpita a Arenys de Munt (període 2003-2007).

GEH per càpita (t CO2eq/habitant)

4,50

4,75

5,00

5,25

5,50

5,75

6,00

2003 2004 2005 2006 2007

Any

t CO

2 eq

/hab

itant

3.2.2.- Consums i emissions per fonts d’energia

Les fonts energètiques utilitzades al municipi d’Arenys de Munt, són principalment:

l’energia elèctrica (EE), els combustibles líquids (CL) i el gas natural (GN).

En aquest apartat es mostren els consums i les emissions derivades d’aquestes.

Taula 9.- Consums energètics i emissions de GEH per font i per any (MWh i tCO2eq)

EE CL GN Total

Consum (MWh)

2003

27.557,40 69.309,33 33.104,31 129.971,05

2004

27.194,81 69.358,60 33.834,58 130.388,00

2005

28.891,29 71.176,61 35.117,95 135.185,84

2006

28.024,29 70.856,91 27.499,52 126.486,10

2007

29.610,20 72.883,99 24.282,30 126.776,48

17

Emissions (tCO 2eq)

EE CL GN Total

2003

11.482,05 17.591,04 6.687,07 35.760,16

2004

11.662,27 17.518,84 6.834,59 36.015,70

2005

14.097,18 18.042,79 7.093,82 39.233,80

2006

12.599,90 17.903,38 5.554,90 36.058,19

2007

13.437,37 18.435,38 4.905,02 36.777,78

Els Combustibles líquids (CL) és la font energètica més consumida al municipi, i la

seva tendència és a l’augment. Els segueix el Gas Natural que és l’única font d’energia

que tendeix a disminuir (fins a un 26,65% del 2003 al 2007), i l’electricitat, la menys

consumida, tendeix a augmentar (fins al punt que a partir de l’any 2006 el consum en

electricitat supera el consum en gas natural).

Fig. 4.- Consums energètics per font i per any (MWh).

Consum per font energètica

0,00

10.000,00

20.000,00

30.000,00

40.000,00

50.000,00

60.000,00

70.000,00

80.000,00

2003 2004 2005 2006 2007

Any

MW

h

Electricitat CL GN

En relació a les emissions de GEH, les del municipi d’Arenys de Munt, estan

generades pel conjunt d’activitats que s’hi desenvolupen, unes s’associen directament

a les fonts d’energia utilitzades i d’altres s’associen a la pròpia activitat: és el cas de

18

les emissions que computen en el sector residus, i que provenen de la gestió que se’n

fa.

En el gràfic de la figura 5 es contemplen les emissions de GEH associades a les fonts

d’energia. S’observa que la font energètica que més emet són els combustibles líquids

seguida per l’Electricitat i els Gas Natural.

Degut al mix elèctric estatal i als factors de conversió emprats, s’observa com la

diferència entre el consum de CL i EE és major a la diferència entre els GEH

d’ambdues fonts.

Fig. 5.- Emissions per font energètica (tCO2).

Evolució de les emissions per font energètica

0,002.000,004.000,006.000,008.000,00

10.000,00

12.000,0014.000,0016.000,0018.000,0020.000,00

2003 2004 2005 2006 2007

Any

tCO

2eq

Electricitat CL GN

La figura 6 mostra la proporció amb què han estat usades les diverses fonts, així com

la proporció d’emissions de cadascuna.

L’any que es representa és l’any de referència, el 2005 perquè la resta d’anys es

mantenen les proporcions i són gràfics molt similars.

Com s’ha vist anteriorment, també s’aprecia com la font més consumida i que més

GEH són els combustibles líquids, tot i que la proporció en el cas de les emissions és

inferior ja que l’electricitat també n’emet en gran quantitat.

19

Fig. 6.- Representació percentual de les fonts d’energia usades i proporció de GEH que emet

cadascuna (2005).

Consum per font d'energia (2005)

GN25,98%

CL52,65%

Electricitat21,37%

Emissions per font d'energia (2005)

GN18,08%

CL45,99%

Electricitat35,93%

3.2.2.1.- Energia Elèctrica

Cal tenir present que el municipi d’Arenys de Munt incinera els seus residus i per tant

obté una energia elèctrica extra que cal descomptar de la generada quan es fa el

còmput total del municipi. La taula 10 mostra el valor realment consumit al municipi, els

valors generats a incineradora i el valor final que es té en compte quan s’ha

descomptat el generat amb la incineració.

Taula 10.- Consums de la incineradora i consum real d’energia elèctrica d’Arenys de Munt.

Any Consum elèctric

real (MWh)

Consum obtingut a

Incineradora (MWh)

Consum

elèctric (MWh)

2003 28.491,44 -934,035 27.557,40

2004 27.967,07 -772,254 27.194,81

2005 29.747,61 -856,320 28.891,29

2006 29.032,05 -1.007,747 28.024,29

2007 30.702,73 -1.092,533 29.610,20

20

L’Energia elèctrica en el municipi d’Arenys de Munt és usada en tots els sectors

d’activitat, i la tendència del seu consum des de l’any 2003 fins al 2007 ha estat d’un

augment constant, tot i que algun any ha patit petites davallades.

Remarcar que només hi ha dades del sector aigua per l’any 2005 i pel 2008 i aquestes

últimes s’han tingut en compte dins l’any 2007.

Taula 11.- Consums i emissions de l’Energia Elèctrica (2003-2007).

Any Consum (MWh) Emissions (tCO 2eq)

2003 27.557,4 11.482,05

2004 27.194,81 11.662,27

2005 28.891,29 14.097,18

2006 28.024,29 12.599,9

2007 29.610,2 13.437,37

El sector d’activitat que utilitza més energia elèctrica és el sector domèstic, seguit per

el sector industrial. L’any 2005 les proporcions d’ús d’electricitat en els diferents

sectors van ser les que es mostren en el gràfic de la figura 7.

Fig. 7.- Representació percentual dels sectors que consumeixen electricitat (2005).

Consum elèctric per sectors (2005)

Serveis24,67%

Domèstic41,75%

Aigua1,48% Primari

0,05%

Industrial32,05%

Emissions de l'electricitat per sectors (2005)

Serveis24,58%

Domèstic41,60%

Industrial31,94%

Primari0,05%

Aigua1,83%

21

3.2.2.2.- Gas Natural

El Gas Natural en el municipi d’Arenys de Munt s’usa només en tres sectors d’activitat:

el sector industrial, el serveis i el domèstic. La tendència del seu consum des del 2003

ha estat a disminuir, tot i que ha estat principalment en el sector industrial, el domèstic

i els serveis s’han mantingut lleugerament estables amb pujades i baixades.

Taula 12.- Consums i emissions de Gas Natural (2003-2007).


2003 33.104,311 6.687,07

2004 33.834,583 6.834,58

2005 35.117,945 7.093,82

2006 27.499,521 5.554,90

2007 24.282,295 4.905,02

El sector on s’usa més gas natural és al sector domèstic, amb un percentatge del 55%

l’any 2005, tal i com mostra el gràfic de la figura 8. També es mostren els valors de

l’any 2007, per destacar la disminució en el consum en la indústria i l’augment en el

sector domèstic.

Fig. 8.- Representació percentual dels sectors que consumeixen gas natural l’any 2005 i el

2007.

Consum de GN per sectors (2005)

Domèstic55,54%

Serveis10,14%

Industrial34,32%

Consum de GN per sectors (2007)

Domèstic67,20%

Industrial20,64%

Serveis12,16%

22

3.2.2.3.- Combustibles líquids

Els combustibles líquids s’usen en tots els sectors, tot i que majoritàriament en el

sector transport. La tendència ha estat d’augment durant el període 2003-2007.

Taula 13.- Consums i emissions de Combustibles Líquids (2003-2007).


2003 69.309,33 17.591,04

2004 69.358,60 17.518,84

2005 71.176,61 18.042,79

2006 70.856,91 17.903,38

2007 72.883,99 18.435,38

El sector on s’usen més combustibles líquids és en el sector transport i les proporcions

es mantenen al llarg dels anys, així com en les emissions.

Fig. 9.- Representació percentual dels sectors que consumeixen combustibles líquids (2005).

Consum de CL per sectors (2005)

Domèstic2%

Serveis1%

Industrial6%

Primari12%

Transport79%

23

3.2.3.- Consums i emissions per sectors d’activitat

En el cas dels consums i emissions per sectors, els sectors estudiats han estat el

sector primari, l’industrial, els serveis, el domèstic, el transport, l’aigua i els residus.

Tots ells es detallen en subapartats.

El sector Serveis inclou també el consum i emissions lligades al sector transport pel

que fa a l’electricitat, ja que les dades facilitades per l’ICAEN estaven agrupades.

Pel que fa al consum però, hi ha dades de tots els sectors, menys el sector residus, en

el seu lloc s’hi ha posat els MWh generats per la Incineració, amb valor negatiu perquè

es considera consum que “retorna” al municipi.

Taula 14.- Consums energètics i emissions de GEH per sectors i per any (MWh i tCO2eq).

Consum (MWh)

Primari Industrial Serveis Domèstic Transport Aigua Incineració

2003

7.127,43 29.839,03 10.804,66 29.253,53 53.880,43 0,00 -934,03

2004

7.829,23 27.473,40 10.599,61 28.939,31 56.318,70 0,00 -772,25

2005

8.655,22 25.614,01 11.763,16 33.128,66 56.441,57 439,54 -856,32

2006

8.532,25 18.434,87 11.480,00 30.244,71 58.696,65 105,38 -1.007,74

2007

8.909,79 15.493,53 11.994,06 30.996,19 60.105,39 370,06 -1.092,53

Emissions (tCO 2eq)

Primari Industrial Serveis Domèstic Transport Aigua Residus

2003

1.819,32 8.726,61 3.546,36 8.241,24 13.426,62 0,00 1.862,03

2004

1.999,52 7.909,71 3.645,15 8.397,01 14.064,31 0,00 1.582,63

2005

2.211,78 8.164,88 4.473,11 10.264,34 14.119,68 262,12 1.654,13

2006

2.179,28 5.941,97 4.124,67 9.099,30 14.712,97 45,74 1.975,24

2007

2.277,27 5.328,52 4.459,26 9.622,88 15.089,85 212,82 2.087,37

24

La figura 10 mostra l’evolució dels consums energètics per sectors. El sector transport

és el major consumidor amb molta diferència. Tots els sectors estan per sota l’ordre de

40.000 MWh, menys el Transport que està entre els 62.000 i els 52.000.

En relació a la tendència al llarg el temps, el sector transport mostra un augment

progressiu, el primari, serveis i domèstic es mantenen patint oscil·lacions i augmentat

molt suaument, i el sector industrial va clarament a la baixa.

El sector aigua, no es poden comentar tendències equiparables perquè només es

tenen dades completes de l’any 2005 i 2007.

Fig. 10.- Evolució dels consums energètics per sectors (2003-2007)

Evolució dels consums energètics per sectors (2003- 2007)

0

8.000

16.000

24.000

32.000

40.000

48.000

56.000

64.000

2003 2004 2005 2006 2007

Any

MW

h

Primari Industrial Serveis Domèstic Transport Aigua

Pel que fa a les emissions el patró es manté com amb els consums tal i com mostra la

figura 11 i el sector transport és el que més GEH emet a l’atmosfera. El sector

domèstic s’acosta més a les emissions del transport, i es veu com les emissions

associades al sector serveis són superiors a les del sector primari.

25

Fig. 11.- Evolució de l’emissió de GEH per sectors (2003-2007).

Evolució de l'emissió de GEH per sectors (2003-2007 )

0

2.500

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

2003 2004 2005 2006 2007

Any

T C

O2

eq

Primari Industrial Serveis Domèstic Transport Residus Aigua

La figura 12 mostra la proporció amb la que un sector ha consumit més o menys que

un altre, i ha generat més o menys GEH. En aquest cas també només es presenten

gràfics per l’any de referència ja que la resta d’anys estudiats presenten les mateixes

proporcions.

Destacar que any rere any el sector transport és el que més consumeix i més

emissions genera, seguit per el sector domèstic.

Fig. 12.- Representació percentual del consum i les emissions de GEH dels diversos sectors

d’activitat (2005).

Consum per sectors (2005)

Serveis8,65%

Domèstic24,35%

Tranport41,49%

Industrial18,83%

Primari6,36%

Aigua0,32%

Emissions per sectors (2005)

Serveis10,85%

Domèstic24,91%

Transport34,26%

Residus4,01%

Aigua0,78%

Primari5,37%

Industrial19,81%

En els següents apartats es detalla l’evolució de cada sector individualment, incloent

els consum i les emissions de GEH.

26

3.2.3.1.- Sector Primari

El sector primari inclou tota l’activitat agrícola i del municipi d’Arenys de Munt.

Taula 15.- Consum energètic (kWh), emissions de GEH del sector primari i percentatge que

representen respecte el total.

MWh % t CO 2 eq %

2003 7.127,43 5,44 1.819,32 4,84

2004 7.829,23 5,97 1.999,52 5,32

2005 8.655,22 6,36 2.211,78 5,37

2006 8.532,25 6,69 2.179,28 5,72

2007 8.909,79 6,97 2.277,27 5,83

Durant el període 2003-2007 el sector primari ha anat consumint més energia i ha

suposat un augment de la seva representació enfront dels altres sectors. Passant de

un 5,44% el 2003 a un 6,97% el 2007.

Les proporcions en emissions són molt similars.

La font d’energia més usada en el sector primari són els combustibles líquids.

Només es representen les dades per a l’any de referència perquè les proporcions

durant els altres anys estudiats (2003, 2004, 2006 i 2007) són molt similars. Aquesta

premissa és aplicable per a tots els sectors que es desenvolupen a continuació.

27

Fig. 13.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector primari l’any 2005.

Sector Primari: Fonts d'energia (consum) 2005

GN0,0%

Electricitat0,2%

CL99,8%

3.2.3.2.- Sector Industrial

El sector industrial d’Arenys de Munt inclou tots els establiments d’empreses

industrials del municipi.

Taula 16.- Consums energètics i emissions del sector industrial.

MWh % t CO 2 eq %

2003 29.839,03 22,79 8.726,61 23,20

2004 27.473,40 20,95 7.909,71 21,04

2005 25.614,01 18,83 8.164,88 19,81

2006 18.434,87 14,46 5.941,97 15,60

2007 15.493,53 12,12 5.328,52 13,64

Aquest sector ha patit una disminució important del 2003 al 2007, reduint també el seu

pes en el total d’energia consumida: de representar un 22,79% el 2003 passa a un

12,12% el 2007.

28

La font d’energia més usada per el sector industrial és el Gas Natural, representant un

47% de l’energia consumida per aquest sector l’any 2005.

Fig. 14.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector industrial l’any 2005.

Sector Industrial: Fonts d'energia (consum) 2005

GN47,1%

CL15,7%

Electricitat37,2%

3.2.3.3.- Sector Serveis

El sector serveis inclou les empreses i professionals establerts al municipi i també tot

el consum municipal associat a l’Ajuntament: enllumenat públic, semàfors, bombes

d’impulsió, dependències municipals i equipaments.

Taula 17.- Consums energètics i emissions del sector serveis.

MWh % t CO 2 eq %

2003 10.804,66 8,25 3.546,36 9,43

2004 10.599,61 8,08 3.645,15 9,69

2005 11.763,16 8,65 4.473,11 10,85

2006 11.480,00 9,00 4.124,67 10,83

2007 11.994,06 9,38 4.459,26 11,41

29

El sector serveis representa al voltant del 9% del consum de tot el municipi, i la font

d’energia que usa més és l’electricitat, amb un 62,4%.

Fig. 15.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector serveis l’any 2005.

Sector Serveis: Fonts d'energia (consum) 2005

Electricitat62,4%

CL7,4%

GN30,3%

3.2.3.4.- Sector Domèstic

Aquest sector inclou el consum de totes les llars del municipi d’Arenys de Munt.

Taula 18.- Consums energètics i emissions del sector domèstic.

kWh % t CO 2 eq %

2003 29.253,53 22,35 10.411,24 21,91

2004 28.939,31 22,06 12.345,53 22,33

2005 33.128,66 24,35 14.894,92 24,91

2006 30.244,71 23,72 13.014,68 23,90

2007 30.996,19 24,24 15.667,77 24,62

Consumeix entre gairebé una quarta part de l’energia del municipi, i en termes

d’emissions representa el mateix.

30

Amb el temps ha anat augmentat el consum i la representació en el total del municipi.

Tot i que el pic màxim el té l’any 2005, a partir d’aleshores pateix una petita davallada

per continuar augmentat. La font més usada és el gas natural, tot i que l’electricitat

també hi té una representació important.

Fig. 16.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector domèstic l’any 2005.

Sector Domèstic: Fonts d'energia (consum) 2005

GN58,9%

CL3,6%

Electricitat37,5%

3.2.3.5.- Sector Transport

El sector transport inclou el consum i les emissions associades al parc de vehicles

d’Arenys de Munt.

Taula 19.- Consums energètics i emissions del sector transport.

MWh % t CO 2 eq %

2003 53.880,43 41,16 13.426,62 35,69

2004 56.318,70 42,94 14.064,31 37,41

2005 56.441,57 41,49 14.119,68 34,26

2006 58.696,65 46,04 14.712,97 38,64

2007 60.105,39 47,01 15.089,85 38,61

31

El consum associat al sector transport ha anat augmentant en el període 2003-2007,

fins a representar un 47% del consum total del municipi.

L’única font d’energia usada en el sector transport són els combustibles líquids.

Fig. 17.- Proporció de fonts d’energia usades en el sector transport l’any 2005.

Sector Transport: Fonts d'energia (consum) 2005

GN0,00%

CL100,00%

Electricitat0,00%

3.2.3.6.- Sector Residus

Les emissions lligades al sector residus es deriven de la gestió d’aquests. A

continuació es presenta la informació relativa al sistema de recollida i les dades

d’emissió corresponents a la gestió.

Arenys de Munt fa recollida selectiva des de l’any 2002. Hi ha dues recollides

diferenciades: zona urbana i urbanitzacions i veïnats. A la zona urbana es recull tot

porta a porta (PaP) menys el vidre que es van en contenidor al carrer. A les

urbanitzacions i veïnats es fa mitjançant àrees d’aportació.

El rebuig es valoritza energèticament a la incineradora de Mataró.

32

Taula 20.- Resum dels residus generats a Arenys de Munt.

Any Total generat (t) Total reciclat (t) % Reciclat Habitants Kg/hab·dia

2003 3.671,22 1.565,76 42,65 6.977 1,44

2004 3.372,54 1.631,76 48,38 7.190 1,29

2005 3.929,55 1.999,27 50,88 7.369 1,46

2006 4.249,77 1.978,15 46,55 7.721 1,51

2007 4.540,21 2.077,47 45,76 7.807 1,59

Els gràfics mostren com els residus generats han anat augmentant progressivament

des del 2004, i la selectiva va augmentar fins el 2005 i després va patir una lleugera

davallada.

Destacar que el percentatge de selectiva és força elevat, i proper als valors establerts

en el PROGREMIC (estableix un percentatge de recollida selectiva del 48%).

Fig. 18.- Gràfics dels residus totals generats i el residus recollits selectivament (2003-2007).

Residus generats a Arenys de Munt (2003-2007)

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

2003 2004 2005 2006 2007

Any

Ton

es

Residus Selectiva

33

Els residus per càpita van disminuir l’any 2004 i després han anat augmentant,

coincidint amb l’augment de residus i de població.

Fig. 19.- Gràfics dels residus generats per habitant i dia (2003-2007).

Residus generats per habitant i dia a Arenys de Mun t (2003-2007)

1,20

1,30

1,40

1,50

1,60

2003 2004 2005 2006 2007

Any

Tone

s (t

)

Pel que fa a la recollida selectiva, les dades de generació es presenten a la taula

següent:

Taula 21.- Residus generats per fraccions a Arenys de Munt, dades en tones.

Any Paper i cartró Vidre Envasos FORM Altres Rebuig

2003 434,49 158,81 206,99 661,12 104,35 2.105,46

2004 373,30 164,43 200,5 788,64 104,89 1.740,78

2005 388,22 214,77 171,81 777,24 447,23 1.930,28

2006 359,29 235,82 163,29 740,00 479,75 2.271,62

2007 392,82 278,00 185,22 713,42 508,01 2.462,74

La fracció més separada és la FORM, seguida per el paper i cartró, el vidre i per últim

els envasos, tot i que abans del 2005 estaven per davant del vidre.

Destacar que tot i l’augment de la selectiva, en general, la fracció rebuig també ha

augmentat. La FORM és l’única fracció que tendeix a disminuir.

34

Fig. 20.- Residus separats selectivament a Arenys de Munt (2003-2007).

Residus separats selectivament a Arenys de Munt (20 03-2007)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2003 2004 2005 2006 2007

Any

Ton

es (

t)

Paper Vidre Envasos FORM Altres

A continuació es mostren les emissions associades al sector residus. Per l’any 2003 i

2004 no hi havia disponibles les dades de caracterització d’envasos i per tant no s’han

pogut restar les emissions d’aquests residus del total.

Taula 22.- Emissions de GEH en el sector residus (2003-2007).

Any Paper Vidre Envasos FORM Rebuig GEH total (*)

2003 -115,01 -106,04 211,56 2.250,74 1.862,03

2004 -98,81 -109,79 252,36 1.860,89 1.582,63

2005 -102,76 -143,40 -153,76 248,72 2.063,47 1.654,13

2006 -95,10 -157,45 -144,39 236,80 2.428,36 1.975,24

2007 -103,98 -185,62 -156,53 228,29 2.632,67 2.087,37

(*) En aquest valor s’ha restat els GEH que Arenys de Munt s’estalvia amb l’energia elèctrica

generada a la planta Incineradora.

35

Les emissions van disminuir el 2004 i des d’aleshores han tendit a augmentar, degut

principalment a l’augment en la generació de residus.

Fig. 21.- Emissions de GEH (tCO2eq) en el sector residus, 2003-2007.

Emissions de GEH en el sector residus (2003-2008)

2.241,25

1.904,662.066,02

2.412,602.571,37

0,00250,00500,00750,00

1.000,001.250,001.500,001.750,002.000,002.250,002.500,002.750,00

2003 2004 2005 2006 2007

Any

tCO

2eq

3.2.3.7.- Sector Aigua

El municipi d’Arenys de Munt s’abasteix de pous propis i d’aigua procedent de la ETAP

de Palafolls.

El consum atribuït a aquest sector és el que prové del bombeig dels pous de captació,

de l’energia consumida a la planta de potabilització i de la depuració.

La font d’energia utilitzada és l’electricitat, la taula 23 mostra els kWh consumits en

potabilització, els consumits en depuració i el consum en litres per habitant i dia per als

anys que es tenen dades.

Taula 23.- Consum elèctric associat al sector aigua i consum per habitant (2005-2007).

2005 2006 2007

Consum elèctric potabilització 439.540,45 - 370.056,38

Consum elèctric depuració 105.406,06 105.381,84 102.884,24

Consum per habitant i dia (l/hab·dia) 300,18 - 222,59

Emissions (tCO2eq) 262,12 45,74 212,82

36

El consum d’aigua tendeix a disminuir, tot i que només amb les dades de dos anys no

es pot parlar d’una tendència clara.

Pel que fa a les emissions, l’any 2005 es van emetre 262,12 tCO2eq i el 2007 212,82

tCO2eq, disminuint un 18,6%. Les dades del 2006 són només dades de depuració.

37

3.3.- Consums i emissions. Àmbit: PAES

Els sectors que formen l’àmbit PAES són: el sector serveis, el sector domèstic, el

transport, els residus i l’aigua. En definitiva, tots els citats anteriorment menys el sector

industrial i el primari.

3.3.1. Resum de consums i emissions

En l’àmbit PAES, els valors de consum també són diferents en funció de si es tenen en

compte els sectors o les fonts d’energia, pel mateix motiu que a nivell general: el

sector residus no computa en les fonts usades en el municipi.

El percentatge que suposen en el total del municipi, les emissions en l’àmbit PAES per

l’any 2005 és aproximadament el 75% de les emissions totals. Tot i que aquest

percentatge tendeix a augmentar, assolint l’any 2007 un valor del 80,54%.

De fet les emissions a nivell de municipi disminueixen però les atribuïdes a l’àmbit

PAES augmenten.

Taula 24 .- Comparació del consum i les emissions totals del municipi respecte el consum de

l’àmbit PAES en el municipi d’Arenys de Munt, per sectors.

Any Tot el municipi (MWh)

Àmbit PAES

(MWh)

Tot el municipi

(tCO2eq)

Àmbit PAES

(tCO2eq)

2003 129.971,04 93.938,62 37.622,19 27.076,26

2004 130.388,00 95.857,62 37.598,33 27.689,09

2005 135.185,84 101.772,93 41.150,05 30.773,38

2006 126.486,10 100.526,73 38.079,17 29.957,91

2007 126.776,48 103.465,69 39.077,98 31.624,77

Cal tenir en compte, que només hi ha dades del sector aigua per l’any 2005 i per el

2007, i per això la disminució en el consum del 2006 no es pot considerar com a tal.

38

El Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses suposa la reducció del 20% de les emissions

associades a l’àmbit PAES de l’any 2005.

3.3.2. Consums i emissions per fonts

A continuació es detallen els consums i les emissions de GEH que es produeixen per

fonts en l’àmbit PAES. En aquest apartat es quantifica el consum energètic i les

emissions del municipi d’Arenys de Munt sense tenir en compte el que comporta el

sector industrial i primari.

Taula 25.- Consums energètics i emissions de GEH per font i per any (MWh i tCO2eq).

EE CL GN Total

Consum (MWh)

2003

16.446,87 56.546,67 20.011,06 120.561,99

2004

17.327,68 58.487,65 19.270,05 122.280,19

2005

19.341,07 58.511,33 23.064,21 129.807,90

2006

19.159,66 58.511,33 26.927,76 132.623,04

2007

21.075,42 62.027,69 28.690,79 141.404,10

Emissions (tCO 2eq)

EE CL GN Total

2003

7.004,50 14.167,49 4.042,23 25.214,23

2004

7.547,67 14.666,24 3.892,55 26.106,47

2005

9.503,53 14.694,63 4.658,97 28.857,13

2006

8.752,66 15.142,05 4.042,23 27.936,93

2007

9.656,47 15.622,97 3.892,55 29.171,99

Els gràfic de la figura 22 mostra com els combustibles líquids són la font d’energia més

utilitzada en l’àmbit PAES, seguida per l’electricitat i el gas natural.

Donat que les emissions l’any 2005 van ser de 30.773,38tCO2eq, el compromís de

reducció se situa en les 6.154,68 tCO2eq.

39

Fig. 22.- Consums per font energètica: àmbit PAES (MWh).

Consum per font energètica: àmbit PAES

0,00

15.000,00

30.000,00

45.000,00

60.000,00

75.000,00

2003 2004 2005 2006 2007

Any

MW

h

Electricitat CL GN

En el cas de les emissions, els combustibles líquids és la font que més emet, i

l’electricitat tendeix a acostar-s’hi.

Fig. 23.- Emissions per font energètica: àmbit PAES (tCO2eq).

Emissió de GEH per font energètica: àmbit PAES

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

2003 2004 2005 2006 2007

Any

tCO

2eq

Electricitat CL GN

40

La figura 24 mostra la proporció amb la que una font d’energia ha estat més o menys

consumida que una altra, i ha generat més o menys GEH durant l’any de referència, el

2005.

La representació gràfica d’aquests percentatges mostra com els combustibles líquids

és la font més utilitzada i la que més GEH genera en l’àmbit PAES.

Fig. 24.- Proporció del consum i les emissions de GEH per font energètica: àmbit PAES.

Consums per fonts d'energia: àmbit PAES(2005)

GN22,9%

Electricitat19,2%

CL58,0%

Emissions per fonts d'energia: àmbit PAES(2005)

CL50,9%

Electricitat32,9%

GN16,1%

41

3.3.3. Consums i emissions per sectors

A continuació s’analitzen els consums i les emissions corresponents als sectors de

l’àmbit PAES: serveis, domèstic, transport, aigua, residus.

El sector més consumidor és el sector transport, seguit del domèstic i ambdós

tendeixen a augmentar.

Taula 26.- Consums energètics i emissions de GEH per sectors i per any en l’àmbit PAES

(MWh i tCO2eq).

Consum (MWh)

Serveis Domèstic Transport Aigua Residus Total

2003

10.804,66 29.253,53 53.880,43 0,00 -934,03 93.004,59

2004

10.599,61 28.939,31 56.318,70 0,00 -772,25 95.085,37

2005

11.763,16 33.128,66 56.441,57 439,54 -856,32 100.916,61

2006

11.480,00 30.244,71 58.696,65 105,38 -1.007,75 99.518,99

2007

11.994,06 30.996,19 60.105,39 370,06 -1.092,53 102.373,17

Emissions (tCO 2eq)

Serveis Domèstic Transport Aigua Residus Total

2003

3.546,36 8.241,24 13.426,62 0,00 1.862,03 27.076,26

2004

3.645,15 8.397,01 14.064,31 0,00 1.582,63 27.689,09

2005

4.473,11 10.264,34 14.119,68 262,12 1.654,13 30.773,38

2006

4.124,67 9.099,30 14.712,97 45,74 1.975,24 29.957,91

2007

4.517,19 9.717,54 15.089,85 212,82 2.087,37 31.624,77

Les figures següents il·lustren la tendència a l’augment del sector transport i domèstic,

tan pel que fa al consum com a emissions.

42

Fig. 25.- Evolució dels consums energètics per sectors àmbit PAES (2003-2007) (MWh).

Evolució dels consums energètics per sectors: àmbit PAES (2003-2007)

0

8.000

16.000

24.000

32.000

40.000

48.000

56.000

64.000

2003 2004 2005 2006 2007

Any

MW

h

Serveis Domèstic Transport Aigua

Fig. 26.- Evolució de les emissions per sectors àmbit PAES (2003-2007).

Evolució de l'emissió de GEH per sectors àmbit PAES (2003-2007)

01.5003.0004.5006.0007.5009.000

10.50012.00013.50015.00016.500

2003 2004 2005 2006 2007

Any

T C

O2

eq

Serveis Domèstic Transport Aigua Residus

La figura 27, mostra la proporció amb la que un sector ha consumit més o menys que

un altre, i ha generat més o menys GEH durant l’any de referència, el 2005.

La representació gràfica d’aquests percentatges, mostren com el sector transport és el

que més consumeix, seguit del sector domèstic. En les emissions el transport perd

percentatge degut al fet que es tenen en compte les emissions del sector residus.

43

Fig. 27.- Proporció del consum i les emissions de GEH per sectors: àmbit PAES.

Consums per sectors: àmbit PAES(2005)

Aigua0,4%

Domèstic32,6%

Residus0,0%

Serveis11,6%

Transport55,5%

Emissions per sectors: àmbit PAES(2005)

Aigua0,9%

Transport45,9%

Serveis14,5%

Residus5,4%

Domèstic33,4%

44

3.4.- Consums i emissions. Àmbit: Ajuntament

Aquest apartat contempla els consums energètics en kWh i les emissions vinculats

directament a l’Ajuntament d’Arenys de Munt els anys 2005 i 2008, tenint en compte a

quin àmbit pertanyen.

Hi ha sis àmbits: els equipaments municipals, l’enllumenat públic, els semàfors, la flota

de vehicles municipals, la flota de vehicles externs i el transport públic.

En els equipaments municipals s’inclouen: l’edifici del consistori, la biblioteca

municipal, l’escola Sant Martí, l’escola Sobirans, el pavelló vell, la piscina, can Matalí

(edifici de la policia local), Can Borrell, Magatzem municipal i les dependències de

promoció econòmica.

L’enllumenat públic inclou totes les faroles i quadres de llum del municipi.

Els semàfors inclou els semàfors del municipi.

La flota de vehicles municipals inclou els vehicles de la policia local i de la brigada

municipal.

La flota de vehicles externs inclou els vehicles dedicats a la recollida de residus i a la

jardineria.

El transport públic inclou els autobusos que ofereixen aquest servei al municipi.

Tots els consums d’aquests sectors estan inclosos a nivell general en el sector serveis

i en el sector transport, aquest apartat és un zoom a aquests per determinar

específicament què depèn de l’Ajuntament, i a partir d’aquí determinar accions

concretes que siguin assumibles per aquest.

3.4.1. Resum de consums i emissions en l’àmbit de l ’Ajuntament

En aquest apartat es detallen els consums energètics en kWh i les emissions que van

suposar per als anys 2005 i 2008, tenint en compte a quin àmbit pertanyen.

Els equipaments municipals és l’àmbit on més es consumeix i la seva tendència és a

disminuir (tot i que l’any 2008 no hi ha dades del consum del cementiri municipal

perquè estan dins un quadre d’enllumenat públic).

45

Taula 27.- Consum energètic en kWh i emissions en t de CO2 eq per l’any 2005 i l’any 2008.

2005 2008

Consum energètic GEH Consum

energètic GEH

Equipaments municipals 1.239.016,75 415,70 1.053.891,35 336,96

Electricitat equipaments 592.886,30 285,18 693.176,00 264,10

Gas Natural equipaments 646.130,45 130,52 360.715,35 72,86

Enllumenat públic 683.165 328,60 770.996 293,75

Semàfors 8.616 4,14 18.796 7,16

Flota de vehicles municipals 269.944,30 71,72 287.084,99 82,41

Flota externa de vehicles 15.474,30 4,13 354.209,45 94,57

Transport públic 277.363 74,06 434.523 116,02

TOTAL 2.493.579,22 898,35 2.919.500,49 930,88

En relació al percentatge que representen, les proporcions es mantenen molt similars

per ambdós anys, i la flota externa de vehicles augmenta de representativitat perquè

l’any 2005 no es tenen dades de la contracta de residus.

Fig. 28.- Consum dels àmbits municipals (2005 i 2008).

Consum energètic: Àmbit municipal (2005)

Transport públic11,1%

Flota externa de vehicles

0,6%

Semàfors0,3%

Enllumenat públic27,4%

Flota de vehicles

municipals10,8% Equipaments

municipals49,7%


Transport públic15%

Equipaments municipals

36%Flota de vehicles

municipals10% Enllumenat

públic26%

Semàfors1%


12%

46

En les emissions els sectors mantenen uns proporcions semblants al consum.

Fig. 29.- Emissions dels àmbits municipals (2005 i 2008).


Transport públic8%


0,5%

Semàfors0,5%

Enllumenat públic37%

Flota de vehicles

municipals8%


47%


Transport públic12%


36%Flota de vehicles

municipals9%

Enllumenat públic32%

Semàfors1%


10%

Sabent que l’any 2005 es van emetre a tot el municipi, 41.150,05 tCO2eq, les

emissions municipals comptabilitzades amb les dades facilitades suposen un 2%

d’aquestes, tot i que en l’àmbit PAES, les emissions van ser de 30.773,38 tCO2eq i les

de l’Ajuntament representen un 2,92%.

L’any 2008 les emissions de l’Ajuntament van suposar també un 2% de l’àmbit total del

municipi i un 2,94 % de l’àmbit PAES.

Pel que fa a les fonts d’energia utilitzades en l’àmbit municipal aquestes són:

l’electricitat, el gas natural i els combustibles líquids.

Taula 28.- Consum (kWh) i emissions (t de CO2eq) per font d’energia l’any 2005 i l’any 2008.

2005 2008

Consums Emissions Consums Emissions

Electricitat 1.276.051,30 613,78 1.464.172,00 557,85

Gas Natural 646.130,45 130,52 360.715,35 72,86

Combustibles líquids 562.781,48 149,91 1.075.817,14 293,00

Total 2.493.579,22 898,35 2.919.500,49 930,88

47

L’electricitat i el gas butà és la font d’energia més utilitzada l’any 2005, el 2008 canvia

la tendència disminuint el valor de GN i augmentant els CL (cal tenir en compte que

part d’aquest augment és degut al fet que s’inclouen les dades de la contracta de

residus que no es tenen per l’any 2005).

L’electricitat és la que més GEH emet. Que el consum augmenti i les emissions

disminueixin es deu principalment al valor del mix elèctric estatal que l’any 2005 va ser

de 481 gr CO2/kWh i el 2008 de 381 gr CO2/kWh.

En relació al percentatge que representen, els combustibles líquids prenen més

importància el 2008 degut a la inclusió de les dades de la contracta de residus.

Fig. 30.- Proporció de consum i emissions en les fonts usades en l’àmbit municipal (2005 i

2008).

Consum fonts energètiques (2005)

Electricitat51%

Gas Natural26%

Combustibles líquids23%

Consum fonts energètiques (2008)


Gas Natural12%

Electricitat51%

Emissions fonts energètiques (2005)


Gas Natural15%

Electricitat68%

Emissions fonts energètiques (2008)

Electricitat61%

Gas Natural8%


Si tenim en compte els habitants d’Arenys de Munt, els consums i les emissions per

càpita per a l’any de referència i per a l’any 2008, són els següents:

48

Taula 29.- Consum energètic en kWh i emissions en tCO2eq per càpita l’any 2005 i l’any 2008.

2005 2008

Consum energètic per càpita (kWh)

GEH per càpita (t CO2 eq)

Consum energètic per càpita (kWh)

GEH per càpita (t CO2 eq)

338,39 0,12 363,89 0,12

El consum per càpita s’ha mantigut, i els GEH han augmentat lleugerament.

3.4.2.- Equipaments

Arenys de Munt disposa d’un conjunt d’equipaments municipals que donen servei a la

població. Concretament hi havia 22 equipaments municipals l’any 2005 i 27 el 2008

.Han estat classificats en 6 àmbits diferents: administració, centres socioculturals,

centres educatius, bombeig, equipaments esportius i d’altres (inclou cementiris,

centres de salut...).

Els equipaments més abundants, són la categoria “altres”, i les proporcions varien molt

poc d’un any a l’altre. Altres inclou: Edificis polivalents, magatzems municipals,

residència geriàtrica, punts d’informació juvenil...

Fig. 31.- Percentatge dels equipaments d’Arenys de Munt segons tipologia.

Tipus d'equipament (2005)

Altres 54%

Administració9%

Centres socio-culturals

9%

Escoles9%

Equipaments esportius

14%

Bombeig d'aigua

5%

Tipus d'equipament (2008)

Bombeig d'aigua

4%


15%

Escoles7%


11%

Administració11%

Altres 52%

Administració: Ajuntament (té dos edificis l’any 2008) i policia local.

Centres educatius: Escola Sobirans, i Escola Sant Martí.

Equipaments esportius: Camp de futbol, piscina, pista Sant Martí i Pavelló municipal.

49

Centres socio-culturals i biblioteques: Biblioteca, Esplai de Jubilats i emissora de ràdio

i local social Torrentbo.

Altres: Cementeri, Magatzem municipal, Mercat Municipal, Repetidor de TV, Rellotge

de l’esglèsia, Residència geriàtrica, CAP, Edifici polivalent, Hotel d’Entitats, Punt

juvenil, Masia de Can Borrell, Pis de Mestres i Parada d’autobusos.

Les dades de consum energètic dels diversos equipaments s’han obtingut a partir de

les dades facilitades pel propi Ajuntament.

Les fonts d’energia utilitzades pel funcionament de les instal·lacions són l’electricitat i

el gas natural.

Dins l’electricitat demandada pels equipaments hi ha una part que és energia reactiva,

aquesta es mesura en kVArh i també suposa unes emissions de CO2.

Taula 30.- Consums energètics (kWh i kVArh) i emissions de GEH (tCO2eq) per fonts en els

equipaments municipals (2005 i 2008).

2005 2008

Consum Emissions GEH Consum Emissions GEH

Electricitat 592.886,30 285,18 693.176,00 264,10

Gas Natural 646.130,45 130,52 360.715,35 72,86

Total 1.239.016,75 415,70 1.053.891,35 336,96

Per l’any 2005 la font energètica en que es consumeixen més kWh és el gas natural,

tot i que qui més emissions comporta és l’electricitat.

La tendència és a augmentar pel que fa a l’electricitat i a disminuir pel que fa al gas

natural.

50

Fig. 32.- Proporció del consum energètic i emissions per fonts en els equipaments municipals.

Fonts energètiques usades en els equipaments municipals 2005 (consum)

Gas Natural52,1%

Electricitat47,9%

Fonts energètiques usades en els equipaments municipals 2005 (emissions)

Electricitat68,6%

Gas Natural31,4%

L’any 2008 la disminució en el consum de gas natural fa que l’electricitat sigui més

representativa.

51

Fig. 33.- Proporció del consum per l’any 2008.

Fonts energètiques usades en els equipaments municipals 2008 (consum)

Electricitat65,8%

Gas Natural34,2%

Pel que fa als consums i les emissions per tipus d’equipaments , es mostren a

continuació les dades obtingudes.

Taula 31.- Consums (kWh) i emissions (tCO2eq) per tipologia d’equipament.

2005 2008

Tipologia equipament Consum Emissions Consum Emissi ons

Administració i oficines municipals 79.054,61 38,03 95.830,00 36,51

Educació 121.041,33 58,22 157.880,00 60,15

Equipaments esportius 108.372,50 52,13 155.963,00 59,42

Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 42.816,00 20,59 44.020,00 16,77

Bombeig d’aigua 0,00 0,00 1.714,00 0,65

Altres (mercats, cementiris, ...) 241.601,86 116,21 237.769,00 90,59

TOTAL 592.886,30 285,18 693.176,00 264,10

52

L’any 2005 els equipaments més consumidors van ser els englobats en la categoria

altres i també el 2008.

La tendència és a l’augment en tots els tipus d’equipaments. També cal tenir en

compte que el nombre d’aquests ha augmentat un 22%.

Fig. 34.- Consums energètics per tipologia d’equipaments.

Consum total per tipus d'equipament (2005)

Altres42%

Administració i oficines municipals

13%


7%

Educació20%


18%

Consum total per tipus d'equipament (2008)

Bombeig d'aigua

0%Equipaments

esportius22%

Educació23%


6%

Administració i of icines municipals

14%Altres35%

Tenint en compte les diferents fonts d’energia, obtenim els gràfics de la figura 35, on

es veu per cada font d’energia i any quin grup d’equipaments consumeix més respecte

els altres. Només es mostren els consums perquè les emissions mantenen unes

proporcions molt semblants.

Fig. 35.- Consums energètics per font i tipologia d’equipament (2005).

Consum elèctric per tipus d'equipament (2005)

Altres (mercats,

cementiris, ...)42%

Administració i of icines

municipals 13%

Centres socio-culturals,

centres cívics i biblioteques

7%

Educació (escoles bressol,

CEIPS, altres)20%


(amb i sense piscina)

18%

53

En el cas de l’electricitat es mantenen les proporcions per ambdós anys i per això

només s’ha representat el 2005.

Consum de gas natural per tipus d'equipament (2005)


(amb i sense piscina)

11%


CEIPS, altres)48%

Administració i oficines municipals

12%Altres

(mercats, cementiris, ...)

29%

Consum de gas natural per tipus d'equipament (2008)

Altres (mercats,

cementiris, ...)11%

Administració i of icines municipals

21%


CEIPS, altres)68%

Pel que fa al gas natural les proporcions varien perquè no hi ha dades de Gas Natural

dels equipaments esportius per a l’any 2008.

3.4.2.1.- Visites d’avaluació energètica dels equip aments municipals

A part de l’anàlisi general del conjunt “Equipaments” s’han realitzat visites d’avaluació

energètica, d’ara endavant VAE, als equipaments. A continuació es presenta un

resum de les fitxes obtingudes fruit de les visites realitzades a: l’Ajuntament, a la

Biblioteca, Can Borrell, Can Matalí, l’escola Sant Martí, l’escola Sobirans, el magatzem

municipal, el pavelló vell, la piscina municipal, i el departament de promoció

econòmica.

54

A) Ajuntament

Taula 32.- Resum de la fitxa de la visita d’avaluació energètica a l’Ajuntament d’Arenys de

Munt.

Ajuntament

Dades bàsiques

Ajuntament

Adreça: Rambla Francesc Macià, 59 Superfície construïda: 512 m2 Data de la visita: 21/09/2010 Superfície de coberta: - Persona de contacte: - Número d’usuaris: 25 Telèfon: 93.793.79.80 Tipus de gestió1: directa

Indicadors energètics

Els consums en electricitat i gas natural de l’any 2005 i 2008, així com els indicadors

energètics es presenten a la taula següent:

Electricitat Gas Natural Total 2005 2008 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) 46.530,86 64.954,00 67.728,60 181.584,75 114.259,46 246.538,75 Despesa anual (€) 4.923,12 9.898,78 - - 4.923,12 9.898,78 Consum per superfície

(kWh/m2) 90,88 126,86 132,28 354,66 223,16 481,52

Consum per usuari (kWh/usuari)

1861,23 2598,16 3136,24 7263,39 4.997,47 9.861,55

Despesa / superfície (€/m2) 9,62 19,33 - - 9,62 19,33

Despesa / usuari (€/usuari)

196,92 395,95 - - 196,92 395,95

Tones de GEH (Tn/any)

22,38 24,75 13,68 36,68 36,06 61,43 Ordre Actuació Cost

(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq

1 Instal·lació d’un sistema VRV a l’Ajuntament (fet el 2010).

70.000 39.203 2.507 14 18,86

2 Substitució dels tancaments de vidre senzill per doble vidre (fet en gran part el 2009).

40.000 19.601,5 2.097 19 9,43

3 Substitució de la caldera de l’Ajuntament per una caldera de biomassa

24.000 78.406 3.015 8 15,84

1 Directe o per concessió.

55

4 Substitució de fluorescents per d’altres de baix consum

2.530 3.192,28 341,89 7,4 1,53

5 Programar els aparells perquè no quedin engegats a la nit i evitar consum energètic innecessari degut a oblits.

- - - - -

56

B) Biblioteca

Taula 33.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica a la Biblioteca.

Biblioteca

Dades bàsiques

Biblioteca

Adreça: Rial Bellsolell, 5. Superfície construïda: 919 m2 Data de la visita: 21/09/2010 Superfície de coberta: - Persona de contacte: - Número d’usuaris: 92 Telèfon: 937 938 448 Tipus de gestió1: directa


Els consums en electricitat de l’any 2005 i 2008, així com els indicadors energètics es

presenten a la taula següent:

Electricitat 2005 2008 Consum anual (kWh) 8.097,99 15.294,00 Despesa anual (€) 1.133,76 2.139,33 Consum per superfície

(kWh/m2) 10,87 20,53 Consum per usuari

(kWh/usuari) 88,02 166,24 Despesa / superfície

(€/m2) 1,52 2,87 Despesa / usuari

(€/usuari) 12,32 23,25 Tones de GEH

(Tn/any) 3,90 5,83 Ordre Actuació Cost

(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq

1 Unificació de les escomeses. - - - - -

2 Col·locació de comptadors que permetin discriminar el consum de la Biblioteca dels altres departaments.

- - - - -


1.820 1.951,56 209,01 8,5 0,93

4 Substitució dels tancaments de vidre senzill per doble vidre.

25.000 431,67 46,19 - 0,21


57

C) Can Borrell

Taula 34.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica a Can Borrell.

Can Borrell

Dades bàsiques

Altres

Adreça: C/Verge del Remei s/n Superfície construïda: 984 m2 Data de la visita: 09/11/2010 Superfície de coberta: 492 Persona de contacte: - Número d’usuaris: - Telèfon: - Tipus de gestió1: directa




Electricitat Gas Natural Total 2005 2008 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) 18.252,00 27.596,00 93.703,05 2.649,65 111.955,05 30.245,65 Despesa anual (€) 2.096,68 4.281,70 - - 2.096,68 4.281,70 Consum per superfície

(kWh/m2) 18,55 28,04 95,23 2,69 113,78 30,74 Consum per usuari

(kWh/usuari) - - - - - - Despesa / superfície

(€/m2) 2,13 4,35 - - 2,13 4,35 Despesa / usuari

(€/usuari) - - - - - - Tones de GEH

(Tn/any) 8,78 10,51 18,93 0,54 27,71 11,05 Ordre Actuació Cost

(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq


360 1.077,12 115,36 3,14 0,51

2 Separar l’enllumenat del pou de Can Borrell de l’edifici

- - - - -


58

D) Can Matalí

Taula 35.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica a Can Matalí.

Can Matalí

Dades bàsiques

Administració

Adreça: Rambla Sant Martí, 21 Superfície construïda: 55 m2 Data de la visita: 22/11/10 Superfície de coberta: 101 m2 Persona de contacte: Lluís Número d’usuaris: 18 Telèfon: 93 793 79 70 Tipus de gestió1: Directa




Electricitat 2005 2008

Consum anual (kWh) 31.986 28.575

Despesa anual (€) 3.493 4.613,69

Consum per superfície (kWh/m2)

591,34 561,38


32,85 31,19

Despesa / superfície (€/m2) 63,50 83,89

Despesa / usuari (€/usuari) 194,04 256,32

Tones de GEH (Tn/any) 15,39 10,89 Ordre Actuació Cost

(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq

1 Sectorialització de la calefacció per planta.

- - - - -


- - - - -

3 Detectors de presència als vestuaris.

- - - - -


59

E) Escola Sant Martí

Taula 36.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica a l’escola Sant Martí.

CEIP Sant Martí

Dades bàsiques

Centre Educatiu

Adreça: C/Generalitat, 2. Superfície construïda: 3.546 m2 Data de la visita: 09/11/2010 Superfície de coberta: 1.074 Persona de contacte: - Número d’usuaris: 493 Telèfon: 93 793 80 70 Tipus de gestió1: directa




Electricitat Gas Natural Total 2005 2008 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) 68.205,33 87.665,00 161.017,95 153.463,35 229.223,28 241.128,35 Despesa anual (€) 10.171,64 12.730,90 10.171,64 12.730,90 Consum per superfície

(kWh/m2) 19,23 24,72 45,41 43,28 64,64 68,00


138,35 177,82 326,61 311,28 464,96 489,10

Despesa / superfície (€/m2)

2,87 3,59 2,87 3,59


20,63 25,82 20,63 25,82

Tones de GEH (Tn/any) 32,81 33,40 32,53 31,00 65,34 64,40

Ordre Actuació Cost

(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq

1 Substitució de les pantalles dels ordinadors de caixa per pantalles planes.

4.320 720 76 - 0,34


48.000 37.178 4.000 12 17,88

3 Substitució de la caldera de actual per una caldera de biomassa

24.000 161.017,95 8.200 3 32,53


60


1.600 4.052,05 433,97 3,66 1,94

5 Sectorialització de la calefacció.

- - - - -

6 Col·locació de detectors de presència als lavabos comunitaris o aules d’ús poc habitual

2.200 1.228,48 131,45 16 0,59

7 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta de l’aulari.

150.000 67.500 6.750 22 32,47

F) Escola Sobirans

Taula 37.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica a l’escola Sobirans.

CEIP Sobirans

Dades bàsiques

Centre Educatiu

Adreça: Ctra. de Lourdes, 29 Superfície construïda: 3.273 m2 Data de la visita: 30/09/2010 Superfície de coberta: 2.266 Persona de contacte: - Número d’usuaris: 390 Telèfon: 937 95 05 18 Tipus de gestió1: directa




Electricitat Gas Natural Total 2005 2008 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) 52.836,00 70.215,00 148.715,30 89.643,65 201.551,30 159.858,65 Despesa anual (€) 7.264,49 10.819 Consum per superfície

(kWh/m2) 16,14 21,45 45,44 27,39 61,58 48,84


135,48 180,04 381,32 229,86 516,80 409,89

Despesa / superfície (€/m2) 2,22 3,31


18,63 27,74

Tones de GEH (Tn/any)

25,41 26,75 30,04 18,11 55,45 44,86


61


(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq


48.000 40.254 4.300 11 19

2 Substitució de la caldera actual per una caldera de biomassa

24.000 148.715 7.500 3,19 20,04


5.160 8.807 943 5,47 4,23

4 Substitució de les pantalles dels ordinadors de caixa per pantalles planes

- - - - -

5 Col·locació de detectors de presència als lavabos comunitaris i aules d’ús poc habitual

500 693,44 74,2 6,7 0,33

6 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta de l’escola

300.000 135.000 13.500 22 65

62

G) Magatzem municipal

Taula 38.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica al magatzem municipal.

Magatzem municipal

Dades bàsiques

Altres

Adreça: C/Torrent d’en Puig, s/n Superfície construïda: 700 m2 Data de la visita: 30/09/2010 Superfície de coberta: 600 m2 Persona de contacte: - Número d’usuaris: 13 Telèfon: - Tipus de gestió1: directa




Electricitat 2005 2008 Consum anual (kWh) 14.917,50 16.221,00 Despesa anual (€) 1.725,27 2.419,88 Consum per superfície (kWh/m2) 21,31 23,17 Consum per usuari (kWh/usuari) - - Despesa / superfície (€/m2) 2,46 3,46 Despesa / usuari (€/usuari) - - Tones de GEH (Tn/any) 7,18 6,18


(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq

1 Instal·lació de fotovoltaiques a la coberta del magatzem

90.000 40.500 4.050 22 19,48


63

H) Pavelló Torrent d’en Terra

Taula 39.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica al pavelló Torrent d’en Terra.

Pavelló Torrent d’en Terra

Dades bàsiques

Centre esportiu

Adreça: Rial d’en Terra s/n Superfície construïda: 3060 m2 Data de la visita: 22/11//2010 Superfície de coberta: - m2 Persona de contacte: - Número d’usuaris: 148 Telèfon: 93.793.79.80 Tipus de gestió1: directa (excepte bar)




Electricitat Gas Natural Total 2005 2008 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) 71.741,33 67.874,00 69.590,25 0,00 141.331,58 67.874,00 Despesa anual (€) 9.653,11 10.884,54 - - 9.653,11 10.884,54 Consum per superfície

(kWh/m2) 23,44 22,18 22,74 - 46,18 22,18


484,74 458,61 - - 484,74 458,61

Despesa / superfície (€/m2)

3,15 3,56 - - 3,15 3,56


65,22 73,54 - - 65,22 73,54

Tones de GEH (Tn/any) 34,51 25,86 14,06 - 48,57 25,86


(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq


80.000 17.935 1.919 40 8,6


64

I) Piscina

Taula 40.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica a la Piscina.

Piscina

Dades bàsiques

Centre esportiu

Adreça: Superfície construïda: Data de la visita: 22/11/10 Superfície de coberta: Persona de contacte: Lluís Número d’usuaris: promig de 200 (només estiu) Telèfon: Tipus de gestió1: Concessió


Els consums en electricitat de l’any 2008, així com els indicadors energètics es presenten a

la taula següent:

Electricitat 2005 2008 Consum anual (kWh) - 49.072,00 Despesa anual (€) - 6.464,87 Consum per superfície (kWh/m2) - 13,63 Consum per usuari (kWh/usuari) - 245,36 Despesa / superfície (€/m2) - 2,24 Despesa / usuari (€/usuari) - 40,34 Tones de GEH (Tn/any) - 18,70


(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq

1 Revisió del funcionament de les plaques solars per aigua calenta sanitària

- - - - -


65

J) Promoció econòmica

Taula 41.- Fitxa de la visita d’avaluació energètica al local de Promoció econòmica.

Promoció econòmica

Dades bàsiques

Administració

Adreça: Sant Pau, 2 Superfície construïda: 145 m2 Data de la visita: 21/09/2010 Superfície de coberta: - Persona de contacte: - Número d’usuaris: - Telèfon: 93 793 77 10 Tipus de gestió1: directa


No hi ha dades de consum elèctric.


(€)

Estalvi

(kWh)

Estalvi

(€)

Amortitza-

ció (anys)

TnCO2eq


411,86 547 60 7 0,26


66

3.4.3. Enllumenat públic

El municipi d’Arenys de Munt, tenia l’any 2005, 1.489 punts de llum vinculats a 25

quadres d’enllumenat públic i l’any 2008, els punts van augmentar a 1.730 i els

quadres a 32.

Els punts de llum s’engeguen amb rellotge astronòmic, i funcionen amb làmpades de

vapor de sodi (VSAP), de vapor de mercuri (VM) i halogenurs metàl·lics,

majoritàriament, de diverses potències. El 2005 el VSAP representava un 69,98% del

total de punts de llum i el 2008 va passar a representar un 72,14%.

Aquest increment dels quadres d’enllumenat ha suposat un increment de l’electricitat

consumida en aquest sector, tot i que el consum de reactiva ha disminuït. Les

emissions han disminuït degut al mix elèctric estatal, que l’any 2008 va ser inferior a

l’any 2005 com s’ha vist en altres apartats.

Taula 42.- Consums i emissions en enllumenat públic.

2005 2008

Consum total (kWh) 683.165 770.996

Consum reactiva (kVArh) 272.397 91.826

t CO2 eq 328,60 293,75

No tots els quadres de llum tenen consum de reactiva, a continuació es mostra una

relació dels que sí en tenen i del valor que tenien el 2005 i el 2008.

Taula 43.- Consum de reactiva dels quadres de llum de l’enllumenat públic.

2005 2008

ENP03 11.023,00 -

ENP04 12.363,00 -

ENP05 30.540,00 -

ENP07 5.138,00 -

ENP11 989,00 -

ENP12 115,00 -

ENP13 13.739,00 16.876,00

ENP16 22.547,00 -

ENP17 44.985,00 32.464,00

67

2005 2008

ENP19 43.710 39.711,00

ENP20 25.016 -

ENP21 21.538 -

ENP22 32.714 2.775,00

ENP23 10.892 -

ENP24 15.165 -

ENP25 58.796 -

ENP28 640,00 -

ENP33 3.837,00 -

Total 272.397 91.826

En la majoria de punts de llum ha disminuït el consum de reactiva, i en els que n’hi

continua havent el 2008 , aquest ha disminuït ens tots els punts menys en un. Des del

2005 s’han dut a terme diverses actuacions: canvi d’equips de condensadors i de

reactiva.

Pel que fa al tipus de làmpades, la taula següent mostra les diferències entre el 2005 i

el 2008.

Taula 44.- Tipus de làmpada i potències instal·lades l’any 2005 i el 2008.

2005 2008 Unitats totals

Potència total (w) Tipus

Unitats totals

Potència total (w) Tipus

50 7300 Halogenurs metàl·lics 61 8070

Halogenurs metàl·lics

19 1.650 Quars-Iode 19 1.650 Quars-Iode

330 62.400 VM 318 61.900 VM

1042 113.340 VSAP 1248 133.930 VSAP

48 1728 Fluorescents 48 1.728 Fluorescents

0 0 Compactes - SL 36 681 Compactes - SL

1.489 186.418 1.730 207.959

Pel que fa al compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de

l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, no s’han trobat dades per l’any 2005.

En relació als reguladors de flux, que permeten un estalvi energètic en l’enllumenat,

l’any 2005 no n’hi havia a cap quadre, i en l’actualitat (2010) només n’hi ha dos.

Pel que fa a l’eficiència de l’enllumenat, si es té en compte el consum respecte el

nombre de punts de llum, per a cada un dels quadres (kWh/núm de punts de llum)

augmenta del 2005 al 2008 per a la majoria de punts de llum i per tant es conclou que

són menys eficients.

68

Taula 45.- Consum per punt de llum (2005-2008).

2005 2008 Codi quadre (kWh/punts) (kWh/punts)

% d’augment

ENP01 392,17 426,31 8,71

ENP02 529,21 390,01 -26,30

ENP03 464,04 - -

ENP04 509,17 513,77 0,90

ENP05 637,71 687,76 7,85

ENP06 253,79 273,51 7,77

ENP07 480,23 657,84 36,98

ENP08 256,46 321,00 25,17

ENP09 - 243,22 -

ENP10 - 204,22 -

ENP11 259,33 413,00 59,25

ENP12 62,45 312,28 400,06

ENP13 312,71 380,82 21,78

ENP14 - 1691,70 -

ENP15 - 514,83 -

ENP16 662,56 416,64 -37,12

ENP17 699,53 573,59 -18,00

ENP18 319,93 537,74 68,08

ENP19 465,00 506,07 8,83

ENP20 274,90 288,76 5,04

ENP21 525,32 514,98 -1,97

ENP22 838,82 398,26 -52,52

ENP23 403,41 403,44 0,01

ENP24 261,47 325,00 24,30

ENP25 691,72 514,87 -25,57

ENP26 1.347,38 1.386,27 2,89

ENP27 - - -

ENP28 388,19 402,23 3,62

ENP29 152,66 209,55 37,27

ENP30 - 446,98 -

ENP31 - 406,23 -

ENP32 - 241,71 -

ENP33 388,75 455,44 17,15

69

3.4.4.- Semàfors

Al municipi d’Arenys de Munt hi ha 5 unitats semafòriques i cada una té el seu quadre

propi. L’any 2005 totes funcionaven amb làmpades incandescents.

El consum d’aquests semàfors va ser de 8.616 kWh l’any 2005 i 18.796 kWh l’any

2008. El que es tradueix en unes emissions de 4,14 t CO2eq l’any 2005, i 7,16 t CO2

eq l’any 2008.

Cal tenir en compte que hi ha una unitat semafòrica que va associada a un quadre

d’enllumenat, i no es pot discriminar el consum de cada un, per tant el consum total

corresponent als semàfors és superior al comptabilitzat.

3.4.5.- Flota de vehicles municipals

L’any 2005 Arenys de Munt disposava d’una flota de 16 vehicles entre la brigada,

serveis tècnics, neteja viària i la policia local. L’any 2008 va passar a 21. No es coneix

l’antiguitat de tots, però la majoria estan en més de 8.

El tipus de vehicle més abundant són els tot terreny, tal i com mostra la taula següent.

Taula 46.- Tipus de vehicle i quantitat.

Tipus de vehicle Núm. Turisme gran: 1 Turisme petit: 5

Furgoneta: 1 Camió <3,5t: 1 Camió >3,5t: 1 Tot terreny: 6

Altres: 6

La majoria de vehicles funcionen amb gasoil C.

Les dades de consum es recullen a la taula 47. El consum d’ambdós combustibles,

benzina i gasoil han augmentat.

70

Taula 47.- Consums i emissions de la flota municipal (2005-2008).

2005 2008

Consum (l) 26.746,58 30.861,29

Cost (€) - -

t CO2 gasoil 66,83 74,75

t CO2 benzina 4,89 7,66

t CO2 eq total 71,72 82,41

3.4.6.- Flota de vehicles de serveis externalitzats

La flota de vehicles de serveis externalitzats es correspon als vehicles de la contracta

de residus, i als de jardineria.

L’any 2005 només hi havia un vehicle dedicat a jardineria i l’any 2008 n’hi ha tres. Les

dades corresponents a la contracta de residus només estan disponibles per l’any 2008.

Taula 48.- Consum i emissions de la flota de la contracta de residus, 2005 i 2008.

2005 2008

Consum (litres gasoil) 1.523,00 34.861,74

t CO2 eq 4,13 94,57

3.4.7.- Transport públic

Pel que fa al transport públic les dades facilitades han estat els kilòmetres recorreguts

per any, a partir d’una aproximació del consum de combustible mitjà s’han calculat les

tones de CO2eq associades.

Del 2005 al 2008 el consum augmenta un 56%.

71

Taula 49.- Consum i emissions del transport públic, 2005 i 2008.

2005 2008

Km recorreguts 129.042 202.160

Consum (litres gasoil) 28.389,24 44.475,20

t CO2 eq 74,06 116,02

72

4.- Diagnosi

4.1.- Taules resum de l’inventari d’emissions

Aquest apartat conté el resum d’emissions per a tot el municipi, per a l’àmbit PAES

separat per les fonts més usades (energia elèctrica, gas natural i combustibles líquids)

i per sectors, i per l’àmbit de l’Ajuntament separat en: equipaments, enllumenat,

semàfors i flota de vehicles (pròpia i externalitzada) i transport públic.

A més a més es presenten les tendències d’aquests valors. Tan en el cas del municipi,

l’àmbit PAES i l’Ajuntament es compara l’any 2005 com any de referència, amb l’any

2007 en el cas del PAES i 2008 en el cas de l’Ajuntament.

Taula 50.- Emissions totals i per habitant pels tres àmbits d’estudi.

(*): El % d’emissions del 2008 està fet amb dades municipals del 2008 i dades generals del 2007 perquè és l’últim any del que es tenien dades completes.

Pel que fa a l’àmbit de tot el municipi , la tendència és a la baixa per al total

d’emissions, i també per al total d’emissions per càpita.

GEH ( t CO2 eq)

GEH/hab (t CO2 eq/hab)

2005 2007 Tendència 2005 2007 Tendència Població 7.369 7.807 + 7.369 7.807 +

Emissions àmbit municipi Total emissions municipi 41.150,05 39.290,30 - 5,58 5,03 -

Emissions àmbit PAES Energia elèctrica 9.503,53 9.656,47 + 1,29 1,24 - Gas Natural 4.658,97 3.892,55 - 0,63 0,50 - Combustibles líquids 14.694,63 15.622,97 + 1,99 2,00 + Serveis 4.473,11 4.517,19 + 0,61 0,58 - Transport 14.119,68 15.089,85 + 1,92 1,93 + Domèstic 10.264,34 9.717,54 - 1,39 1,24 - Residus 1.654,13 2.087,37 + 0,22 0,27 + Aigua 262,12 212,82 - 0,04 0,03 - Total emissions PAES 30.773,38 31.624,77 + 4,18 4,05 -

Emissions àmbit Ajuntament 2005 2008 Tendència 2005 2008 Tendència Equipaments 415,7 336,96 - 0,056 0,042 - Enllumenat i semàfors 332,74 300,91 - 0,045 0,038 - Flota de vehicles pròpia i externalitzada 75,85 176,98 + 0,010 0,022 + Transport públic 74,06 116,02 + 0,010 0,014 + Total emissions Ajuntament 898,35 930,87 - 0,12 0,12 -

% emissions de l'Ajuntament respecte l'àmbit PAES (*)

2,92 2,94

73

En l’àmbit PAES, la tendència de les emissions és a augmentar en la majoria de fonts

d’energia i sectors, a excepció del gas natural i el sector domèstic i de l’aigua que

disminueixen.

Les emissions per càpita en l’àmbit PAES estan per sota les emissions per càpita de

Catalunya per a tots els anys estudiats, concretament el 2005 van ser 4,18 tCO2eq per

càpita enfront les 6,7 a nivell de Catalunya.

En les emissions que són responsabilitat directa de l’Ajuntament , la tendència és a la

baixa en el sector d’equipaments, enllumenat i semàfors i a l’alça en els sectors

relacionats amb transports. Cal recordar que el 2005 falten les dades de la contracta

de residus.

Aquestes emissions però, suposen només un 2,92% del total de les emissions de

l’àmbit PAES per l’any 2005.

4.2.- Elements clau

La diagnosi que es presenta a continuació està feta sobre l’any 2005, que és l’any de

referència establert en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Cada apartat conté una breu

explicació dels seus punts forts i punts febles.

4.2.1.- Estructura i territori

Arenys de Munt té un nucli urbà ben definit construït al voltant de la Riera i diverses

urbanitzacions. El municipi té una superfície de bosc considerable i una part d’aquest

forma part del Parc del Montnegre i el Corredor.

El Pla General d’Ordenació Municipal d’Arenys de Munt és de l’any 2003.

4.2.2.- Mobilitat i transport

Pel que fa al sector transport, aquest és el sector del PAES que més energia

consumeix gairebé un 42% de l’energia del municipi, depenent de l’any estudiat, i

representa un 34% de les emissions que es generen.

En relació a la mobilitat, Arenys de Munt no té cap estudi de la mobilitat generada i cap

pla urbà de mobilitat.

74

4.2.3.- Aigua

El consum per habitant i dia al municipi d’Arenys de Munt se situa de mitjana entre els

anys estudiats (2005 i 2007) en els 260 litres/habitant·dia, aquest valor és molt

superior a la despesa de l’àrea metropolitana de Barcelona que l’any 2009 es va situar

en 107 litres/habitant i dia.

L’any 2005 les emissions d’aquest sector dins l’àmbit PAES van suposar només el

0,4%.

Pel que fa al consum elèctric associat a potabilització i l’associat a depuració, ambdós

han disminuït del 2005 al 2007 entre un 15 i un 2,3% respectivament.

4.2.4.- Residus

Pel que fa a la generació de residus, la tendència és a l’augment, tot i que el

percentatge de selectiva és molt bo: va augmentar fins al 50,88% l’any 2005 i ha

disminuït fins al 45,76% l’any 2007.

En relació a les dades de recollida selectiva, totes les fraccions es mantenen més o

menys constants augmentant o disminuint sense una tendència marcada, excepte la

fracció “Altres” que augmenta considerablement de l’any 2004 al 2005.

La fracció de la que es recullen més tones és la fracció orgànica.

Fig. 36.- Percentatge de recollida respecte els valors establerts en el PROGREMIC.

Percentatge de recollida selectiva respecte el PROGREMIC

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

FORM Paper i Cartró Vidre Envasos

Fracció

Per

cent

atge

% recollit 2005 % recollit 2006 % recollit 2007 Objectiu PROGREMIC

75

La fracció vidre i la fracció envasos són les úniques fraccions que sobrepassen els

percentatges establerts en el PROGREMIC. La FORM l’any 2005 estava per sobre,

però tendeix a disminuir i el paper i cartró necessita millora.

Les emissions vinculades a aquest sector, derivades de la gestió i tractament dels

residus té el seu màxim l’any 2007 amb 2.087,37tCO2eq.

Destacar que el municipi d’Arenys de Munt valoritza energèticament el seu rebuig i per

tant n’obté energia elèctrica i les emissions associades a aquest són inferiors a un

tractament en dipòsit controlat.

4.2.5.- Energia

4.2.5.1 - Sector Domèstic

El consum energètic en el sector domèstic té el seu màxim l’any 2005 amb un consum

de 33.128,66 MWh, a partir d’aleshores tendeix a disminuir i estabilitzar-se al voltant

dels 31.000 MWh.

La font d’energia més consumida en aquest sector és el gas natural (58,9%). La

segona més consumida és l’electricitat amb un 37,5%.

Les emissions associades a aquest sector representen, l’any 2005 un 25% de les

emissions totals en l’àmbit PAES.

4.2.5.2.- Sector Serveis

La tendència a l’alça del consum energètic en el sector serveis porta a assolir un

augment del 11% del 2003 al 2007.

La font d’energia més utilitzada és l’electricitat amb una proporció del 62,4%.

En les emissions totals de l’àmbit PAES, un 25% s’atribueixen al sector serveis l’any

2005.

4.2.6.- Àmbit municipal

Els sectors de l’àmbit municipal que s’avaluen, inclouen les seves emissions en el

sector serveis i en el sector transport. Tot i així aquest apartat concreta els punts forts i

punts febles per a cada un, oferint així una visió específica del que és competència

directe de l’Ajuntament.

76

A nivell general, els sectors que s’inclouen dins l’àmbit municipal representen un

2,92% de les emissions de GEH al municipi d’Arenys de Munt durant el 2005.

La font d’energia més utilitzada és l’electricitat, seguida pel gas natural, i la tendència

en la majoria de sectors és a disminuir, menys la flota municipal que tendeix a

augmentar (tot i que no es pot concretar perquè per al 2005 falten les dades de la flota

de la contracta de residus).

4.2.6.1.- Equipaments

Els equipaments municipals és el sector de l’àmbit municipal que més energia

consumeix amb un total del 50% de l’any 2005.

Les fonts d’energia utilitzades en aquest sector: Electricitat i Gas Natural es

consumeixen en proporcions molt semblants i la tendència és a augmentar en el cas

de l’electricitat i a disminuir en el cas del Gas Natural.

Concretant en els diversos tipus d’equipaments, els que generen una major despesa

són els que s’inclouen dins la categoria “Altres”.

Els “Altres” són els que consumeixen més electricitat, i els centres educatius més gas

natural.

4.2.6.2.- Enllumenat públic

L’enllumenat públic és el sector que més energia consumeix després dels

equipaments municipals, amb un 40% per l’any 2005 de les emissions en l’àmbit

municipal.

Un 70,8% dels punts de llum han augmentat el seu consum del 2005 al 2007.

La manca de reguladors de flux en els quadres d’enllumenat (només n’hi ha un en un

quadre) suposa un consum elevat d’electricitat que es podria minimitzar.

L’any 2005 un 30,02% de les làmpades instal·lades eren de VM i l’any 2007 el

percentatge disminueix fins el 27,86% tot i l’augment dels punts de llum instal·lats.

Hi ha un percentatge dels punts de llum que l’any 2005 no complien amb la Llei

6/2001, i aquest ha anat disminuint, tot i que no s’han obtingut dades concretes.

77

4.2.6.3.- Flota vehicles municipals i serveis exter nalitzats

L’any 2005, la majoria de cotxes funcionaven amb gasoil.

La majoria de la flota de vehicles municipals tenen una antiguitat superior als 8 anys.

4.2.6.4.- Transport públic

Les emissions en el sector del transport públic han augmentat més d’un 50%, ja que

els kilòmetres recorreguts també han augmentat degut a un augment de freqüències i

un augment del nombre de parades.

4.3.- Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins a l 2020

En aquest apartat es mostren dos escenaris de futur, un primer escenari es correspon

a l’alternativa zero i el segon a l’alternativa PAES.

L’alternativa zero mostra la tendència que seguirien les emissions de CO2eq si no es

pren cap mesura correctora per tal de reduir les emissions del municipi.

L’alternativa PAES mostra la tendència que han de seguir les emissions de CO2eq

amb els objectius establerts al PAES de reducció de més del 20% al 2020.

Fig. 37.- Projecció d’escenaris d’emissions (2005-2020).

Projecció d'escenaris d'emissions de GEH

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

35.000,00

40.000,00

45.000,00

50.000,00

2005

2007

2009

2011

2013

2015

2017

2019

Any

tCO

2eq

Alternativa 0

Alternativa PAES

78

Amb la reducció de mínim el 20% s’emetrien, l’any 2020, 21.278,60 tCO2eq menys en

l’alternativa PAES que amb l’alternativa 0.

4.4 Anàlisis del potencial d’implantació d’energies renovables

al municipi

En l’actualitat no hi ha cap coberta o espai d’ús públic on hi hagi instal·lades plaques

solars fotovoltaiques, i menys l’any 2005.

Les possibles zones del municipi on es podrien instal·lar són:

- Coberta de l’aulari de l’Escola Sant Martí.

- Coberta de l’escola Sobirans.

- Coberta del Magatzem Municipal

- Coberta de l’Escola Bressol

- Coberta de les grades del camp de futbol

- Coberta de l’Hotel d’Entitats

- Coberta de l’empresa municipal.

Amb aquestes zones es preveu un sostre fotovoltaic de 7.100 m2 i una producció

mitjana de 480.000 kW anuals.

Pel que fa a l’escalfament d’aigua calenta sanitària, hi ha plaques solars a l’escola

Sobirans, a la piscina (però no estan funcionament), i al Pavelló Torrent d’en Terra.

Les escoles tenen un elevat consum energètic en calefacció, aquest es podria

minimitzar substituint les calderes actuals per calderes de biomassa, per tant, es

podrien instal·lar com a mínim una caldera a cada escola (Sobirans, Sant Martí i

Escola Bressol) i també una a l’Ajuntament i una al pavelló vell.

79

5.- Pla d’Acció

5.1.- Estructura del Pla d’Acció

El pla d’acció per l’energia sostenible d’Arenys de Munt consta de 40 accions que

pertanyen a diverses temàtiques del total que es presenta la taula següent:

Taula 51.- Àmbits i temàtiques d’actuació del PAES d’Arenys de Munt.

Àmbit Temàtica

1.1 Edificis i infraestructures municipals

1.2 Infraestructures (bombament...)

1.3 Enllumenat públic i semàfors

1.4 Sector domèstic

1. Equipaments i serveis

1.5 Sector serveis

2.1 Flota Municipal

2.2 Transport públic

2. Transport

2.3 Transport privat i comercial

3.1 Fonts d’energia renovables 3. Producció local d’energia

3.2 Cogeneració i climatització de barris

4.1 Pla Estratègic Urbà

4.2 Mobilitat

4. Planejament

4.3 Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans

5.1 Requeriments d’eficiència energètica 5. Adquisició púbica de béns i serveis

5.2 Requeriments d’energies renovables

6.1 Serveis d’assessorament

6.2 Finançament i ajuts

6.3 Sensibilització a través de xarxes locals

6. Participació ciutadana

6.4 Educació ambiental

7.1 Residus

7.2 Cicle de l’Aigua

7. Altres

7.3 Altres

80

Totes les accions estan descrites en format de fitxa.

5.2.- Recull d’accions

El PAES d’Arenys de Munt conté 40 accions, descrites en aquest apartat en format de

fitxa.

5.2.1.- Contingut de les fitxes

Cada fitxa conté diversos apartats que es detallen a continuació:

� Títol: Nom de l’acció.

� Emissions de CO 2eq estalviades (Tn/any): Estimació de les tones de gasos

d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de

l’acció.

� Àmbit: Equipaments i serveis, transport, producció local d’energia, planificació,

adquisició pública de béns i serveis, participació ciutadana, altres.

� Temàtica: Dependències municipals, Enllumenat públic, Altres...

� Tipologia:

o CP (la gestió dels consums propis i de la prestació de serveis del municipi):

edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració

de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis...

Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les

energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport...

o PDR (la planificació, desenvolupament i la regulació): a través del

planejament i, entre altres, a través de la redacció d’ordenances i mesures

fiscals...

o AM (l’assessorament, la motivació i l’efecte demostració de les accions

municipals): a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i

el paper d’exemplificació del propi ajuntament: Ambientalització.

o ER (la producció i subministrament amb energies renovables): ja sigui

directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa,

solar, minieòlica, etc.) o bé donant suport a la ciutadania per promoure la

81

instal·lació de renovables, per exemple a través de compra d’electricitat

verda.

� Descripció: Resum de la mesura proposada.

� Interrelació amb d’altres accions del PAES: Esmenta amb quines altres

accions del pla es relaciona.

� Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobil itat, adequació

enllumenat, POUM...: Esmenta accions incloses en d’altres plans que hi

estiguin relacionades.

� Prioritat tècnica: D’acord amb l’objectiu bàsic del PAES i en funció de la

influència de l’acció sobre l’objectiu final la prioritat de l’acció pot ser:

o Alta: de 0 a 3 anys des de l’aprovació del Pla.

o Mitjana: de 3 a 6 anys.

o Baixa: de 6 a 10 anys.

� Calendari: Curt (fet o en curs el 2010), Mig (2016) i Llarg (abans del 2020).

� Execució de l’acció: Puntual, Continuada o Periòdica.

� Cost d’inversió (€), IVA inclòs: Cost d’inversió estimat de l’acció en euros i

amb l’I.V.A inclòs.

� Impacte sobre el cost de manteniment: Augmenta, es manté o disminueix.

� Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat): Aquest paràmetre valora l’eficiència

dels euros invertits sobre l’objectiu de reducció d’emissions.

� Termini d’amortització (anys): Temps que es tarda en amortitzar l’acció.

� Responsable: Departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució

de l’acció.

� Agents implicats: Entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de

l’ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes.

� Indicadors de seguiment: Indicadors específics que avaluen la consecució de

l’acció.

82

� Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: Hi ha 10 indicadors clau que es

descriuen a continuació:

o Consum final d’Energia total:

EE: Energia elèctrica; GN: Gas Natural; CL: Combustibles líquids; GLP: Gasos liquats del

petroli; EPL: Energia de producció local (Ajuntament).

o Consum final d’energia de l’Ajuntament: consum de tota l’energia

consumida pels equipaments municipals.

o Producció local d’energies renovables en relació al nombre d’habitants

del municipi.

o Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total

d’energia.

o Intensitat energètica local:

o Abastament d’aigua municipal

Abastament d’aigua municipal: Consum domèstic + Industrial + Serveis i equipaments

municipals + pèrdues en la xarxa de distribució.

o Percentatge de recollida selectiva

o Mobilitat de la població

Núm. total de desplaçaments: a peu + bicicleta + transport públic + vehicle privat.

Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL)

Núm. d’habitants

Consum total d’Energia

PIB municipal

Abastament d’aigua municipal (litres)

Núm. d’habitants x 365 dies

Núm. desplaçaments amb vehicle privat

Núm. total de desplaçaments

83

� Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): Estalvi energètic associat a

l’acció.

� Expectativa de producció energètica local (kWh/any) : Només per a

mesures de producció energètica local connectada a xarxa cal especificar

quina és la producció esperada.

84

5.2.2.- Fitxes d’accions

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE D’ARENYS DE MU NT Acció

Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq (Tn/any)

1.1.1

Substitució de la calderes de gas natural d’equipaments per calderes de biomassa

92,46

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis i infraestructures municipals CP Descripció

Les calderes de biomassa, funcionen amb pellet, un combustible que s’obté de la granulació de productes

d’origen vegetal (sobretot agrícola i forestal). Les seves emissions a l’atmosfera són 0 perquè es considera

que la quantitat de CO2 alliberada en la combustió dels productes vegetals es compensa amb la quantitat

de CO2 absorbida al llarg de la seva vida prèvia. Si es disposa d’una trituradora, la caldera de biomassa

també podria funcionar amb l’excedent de les neteges forestals del propi municipi.

Aquesta acció proposa la substitució de la caldera de gas natural de diversos equipaments municipals:

Ajuntament, Escola Sobirans, Escola Sant Martí, Escola bressol i Pavelló vell. A l’escola bressol la prioritat

és baixa ja que és una instal·lació recent, de l’any 2009.

Caldrà determinar quina és la potència necessària per a cada equipament, així com preveure un sistema

d’emmagatzemats i extracció de pellets, i un acumulador per l’ACS en el cas que es vulgui vincular.

Relació amb d’altres accions PAES -

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... -

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 120.000 Termini d’amortització (anys) 6,23 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi en ergètic (kWh/any)

Consum anual de Gas Natural dels equipaments 457.729,50 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expe ctativa de producció energètica local

Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any) Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia -

85



1.1.2

Detectors de presència als lavabos i/o passadissos equipaments 1,66



Els detectors de presència permeten reduir el malbaratament de llum en els edificis d’ús comunitari, degut a

possibles oblits dels usuaris.

L’ús d’aquests detectors per l’encesa de llums de lavabos i escales permet un estalvi d’electricitat del 50%.

Es proposa la seva instal·lació als lavabos del poliesportiu i del camp de futbol.

S’ha comptabilitzat un detector per cada quatre punts de llum dels lavabos de l’escola Sant Martí i les aules

que no són d’ús habitual, com també els lavabos comunitaris del CEIP Sobirans que no en disposen. En

total s’ha calculat la instal·lació de 22 detectors de presència (inclosos els 10 del pavelló vell).

Aquesta acció també comporta la col·locació de fluorescents amb reactància electrònica, tot i que no

s’inclou en el pressupost total, ja que cal comptabilitzar exactament per a cada equipament el nombre

exacte.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.5


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 2.200 Termini d’amortització (anys) 6 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi en ergètic (kWh/any)

Consum elèctric dels equipaments 3.442,56 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Ex pectativa de producció energètica local

Consum final d’Energia de l’Ajuntament (kWh/any)

-

86



1.1.3

Temporalització de l’engegada i desconnexió del sistema de climatització

No quantificable



A l’Ajuntament la climatització s’engega i s’atura arbitràriament en funció dels usuaris, amb els possibles

oblits d’apagada que això suposa.

Es proposa temporalitzar els sistemes de climatització de manera que s’engeguin 30 minuts abans de l’inici

de l’activitat i s’apaguin 30 minuts abans de la finalització.

Cal tenir en compte que la temperatura òptima és a 25ºC a l’estiu i a 19-21ºC a l’hivern. Segons l’IDAE, un

aparell d’aire condicionat, programat a 19ºC si es regula a 25ºC redueix el consum energètic en un 56%.

Així doncs, establir la temperatura dels aires condicionats a 25ºC permetria un notable estalvi energètic. A

l’hivern amb una temperatura de 19-21ºC és suficient. Reduir la temperatura un grau suposa un estalvi

d’energia del 8%

Aquest estalvi no es pot quantificar perquè no hi ha dades de les temperatures a les que es posen els

aparells de climatització de l’Ajuntament, ni les hores que funciona al dia.

Caldria enviar una circular informativa al personal perquè estigui informat i fixi aquesta temperatura en els

aparells de cada consulta.

També, a través de la telegestió d’edificis, com a sistema de gestió tècnica d’instal·lacions, es pot optar a

programar la desconnexió d’aparells de consum elèctric quan es connecta l’alarma d’un equipament.

Aquesta acció assegura que mentre l’edifici resta tancat, no hi ha consum elèctric i, per tant, redueix la

despesa energètica deguda a oblits i descuits de desconnexió.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats -

87

Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi en ergètic (kWh/any)

Consum energètic dels equipaments - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Ex pectativa de producció energètica local

Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any) -

88



1.1.4

Millora dels aïllaments dels equipaments 55,51



Aquesta acció està basada en els equipaments que han estat avaluats i en els que s’ha detectat que els

tancaments exteriors són de vidre senzill, que són: el pavelló, les escoles, Can Matalí, la biblioteca i

l’Ajuntament. Tot i així cal aplicar-la a tots els equipaments que estiguin en la mateixa situació. Pels

equipaments proposats s’ha estimat una superfície de tancaments de 3200 m2 per comptabilitzar la

inversió.

Segons dades de l’ICAEN els tancaments de vidre senzill tenen una pèrdua energètica de 1.000 kWh/any i

les de doble vidre de 650 kWh, a més a més aquí cal tenir en compte si el tancament és de fusta o

d’alumini, essent aquests darrers els que suposen menys pèrdues.

La substitució d’un vidre per l’altre suposa un estalvi energètic pel que fa a la climatització de l’edifici, que

es tradueix també en un estalvi econòmic.

L’expectativa de reducció està basada en els equipaments avaluats, sense comptar les dades de consum

de gas natural de Can Matalí, ja que no es disposa de la seva facturació. Per tant, si les millores

s’extrapolen als altres la reducció serà molt superior.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 270.000 Termini d’amortització (anys) 20,73 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Consum energètic dels equipaments 115.401,81 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Consum final d’energia de l’Ajuntament (kWh/any)

-

89



1.1.5

Substitució de bombetes i fluorescents convencionals per baix consum o leds. 9,91



Hi ha diversos equipaments municipals que part de la seva il·luminació són bombetes incandescents, focus

halògens, o fluorescents d’alta potència. Aquest tipus de lluminàries poden ser substituïdes per bombetes

de baix consum, i focus i fluorescents de tecnologia led.

Els equipaments que han estat avaluats i s’ha pogut comptabilitzar les llums possibles a substituir es

detallen a continuació.

- Ajuntament: Substitució de 219 fluorescents de 18W, 36W i 58W per fluorescents de baix consum d’11W,

32W i 51W, respectivament; 4 bombetes incandescents de 60W per bombetes de baix consum de 15W i 19

halògens de 50W per halògens de baix consum de 30W.

- Biblioteca: Substitució de 156 fluorescents de 18W, 36W i 58W per fluorescents de baix consum d’11W,

32W i 51W, respectivament; 5 bombetes incandescents de 60W per bombetes de baix consum de 15W i 4

focus de 150W per focus halògens de baix consum de 105W.

- Can Borrell: Substitució de 132 fluorescents de 18W i 36W per fluorescents de baix consum d’11W i 32W,

respectivament; 3 halògens de 50W per halògens de baix consum de 30W; 7 bombetes incandescents de

40W per bombetes de baix consum de 28W; 8 bombetes incandescents de 60W per bombetes de baix

consum de 15W i 10 focus de 100W per focus de baix consum de 70W.

- CEIP Sant Martí: Substitució de 18 fluorescents de 18W, 36W i 58W per fluorescents de baix consum

d’11W, 32W i 51W, respectivament; 4 bombetes incandescents de 65W per bombetes de baix consum de

15W; 3 bombetes incandescents de 40W per bombetes de baix consum de 28W i 2 focus de 300W per

focus de baix consum de 200W.

- Promoció econòmica: Substitució de 38 fluorescents de 18W, 36W i 58W per fluorescents de baix consum

d’11W, 32W i 51W, respectivament.

Caldrà fer una revisió dels punts de llum de la resta d’equipaments que no han estat avaluats per

determinar els canvis a lluminàries de baix consum que siguin necessaris.



90

Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 10.800 € Termini d’amortització (anys) 4,86 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi ener gètic (kWh/any)

Consum elèctric dels equipaments 20.603,02 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Exp ectativa de producció energètica local


91



1.1.6

Instal·lar bateria de condensadors per disminuir el consum de reactiva 64,16



Hi ha forces equipaments al municipi d’Arenys de Munt que tenen consum de reactiva. En concret són: la

residència, les escoles i la pista esportiva, el pavelló vell, la biblioteca i la llar jubilats

L'energia reactiva és la demanda extra d'energia que alguns equips de caràcter inductiu com motors,

transformadors, lluminàries necessiten per funcionar. Aquesta energia suposa un augment de costos,

pèrdua de potència, caiguda de tensió...per tal d’eliminar-la es pot instal·lar una bateria de condensadors.

Les bateries de condensadors són equips formats per diversos condensadors col·locats en paral·lel que no

suposen una instal·lació complicada i que milloren la qualitat del subministrament i optimitzen el seu

rendiment, alhora que s’obté un estalvi en la factura d’electricitat.

L’expectativa de reducció està calculada en funció de les dades de reactiva obtingudes l’any 2008.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

9.300 Termini d’amortització (anys) 2,78 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic

Consum de reactiva dels equipaments 133.380,51 kVArh Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

92



1.1.7

Realitzar auditories per millorar la certificació energètica 20,79



Els equipaments visitats en les avaluacions energètiques realitzades en el marc d’aquest projecte, tenen en

general, unes instal·lacions elèctriques i uns quadres força antics, sovint són també edificis emblemàtics del

municipi que són vells.

Per tal de definir les millores més adients per a millorar la seva eficiència energètica i reduir el seu consum

caldria fer auditories energètiques completes en les que es poguessin avaluar totes les dades de consum

d’un mínim de 5 anys.

Els edificis que s’haurien d’auditar en primera instància són: l’Ajuntament, les Escoles i el Pavelló Vell.




18.000 Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% d’equipaments que disposen d’auditoria - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


93



1.1.8

Afavorir l’estalvi energètic per mitjà de termòstats i instal·lació de tendals o para-sols i sectorialització

-


Equipaments i serveis Edificis i infraestructures municipals CP

Descripció

Aquesta acció, per una banda, està orientada a la disminució de necessitats de climatització de Can Matalí,

ja que hi ha zones amb una gran exposició al sol, que entra directe dins les estances i fa que s’augmenti

l’ús dels sistemes d’aire condicionat. L’acció consisteix en la instal·lació de tendals o para-sols a les

finestres que tenen més incidència solar els mesos d’estiu

Si hi ha algun equipament no avaluat on aquesta acció podria tenir els mateixos efectes es pot aplicar.

Per altra banda, totes les edificacions amb diferents orientacions i diferents activitats interiors amb una

climatització i calefacció centralitzada han de tenir la distribució sectorialitzada. Com més sectorialització hi

hagi, més es reduirà el consum energètic.

Les escoles són exemples clars d’oportunitats de millora amb la sectorialització. Quasi bé totes les escoles

tenen la calefacció amb dissenys antics, de quan es van construir, i no tenen cap tipus de sectorització, ni la

bàsica nord-sud. És comú, a gairebé totes les escoles que hi hagin aules que passin fred i d’altres que

passin calor i aquestes últimes acaben treballant amb les finestres totalment obertes. Principalment es

proposa desenvolupar aquesta acció al CEIP Sant Martí, on el consum actual es podria reduir fins un 30%

amb una bona sectorització dels circuits de calefacció.

Si a part de sectoritzar per estances amb necessitats tèrmiques equivalents, els radiadors poden ajustar-se

a cada punt, l’optimització de la calefacció serà total. La sectorització a cada punt pot ser: per termòstat,

amb vàlvules de regulació de dues o tres vies, o manual, on cada aula podrà ajustar el radiador en un

moment donat. L’ajust manual és més econòmic d’instal·lar però només permetrà un correcte equilibrat de

la instal·lació, no farà l’ajust necessari minut a minut com el control per termòstat..



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual

94

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Consum energètic dels equipaments - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


95



1.1.9

Instal·lació d’un sistema VRV a l’Ajuntament 18,86



Per millorar la eficiència energètica de la climatització de l’Ajuntament es proposa instal·lar un sistema VRV.

Els sistemes de climatització VRV (Volum de refrigerant variable) són sistemes de bombes tèrmiques

reversibles que permeten connectar vàries unitats interiors amb una sola unitat exterior. Permeten un

control climàtic més precís que les bombes de calor, perquè regulen la temperatura de forma proporcional

(la quantitat de líquid refrigerant bombejat a les bateries augmentar proporcionalment a la proximitat de la

temperatura del local respecte la temperatura que es vol assolir). Aquest sistema permet tenir una

independència climàtica a cada sala. (“Sistemas VRV para el acondicionamiento del aire”, Jordi Dosta e

Iván Gas. www.tecnicaindustrial.es).

Són més eficients que les bombes de calor i per tant suposen un estalvi energètic important.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

70.000 € Termini d’amortització (anys) 13,96 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Consum energètic de l’Ajuntament 39.203,00 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


96



1.1.10

Il·luminació exterior de parcs i patis escolars a través de fanals amb plaques solars.

0,91


Equipaments i serveis Edificis i infraestructures municipals ER

Descripció

Els fanals solars són una bona opció per reduir el consum energètic i les emissions de GEH en concepte

d’enllumenat públic. Com a requisit principal, la seva instal·lació ha de situar-se en espais amplis on hi

incideixi la llum solar amb facilitat. La despesa elèctrica procedent de la xarxa és nul·la atès que el panell

fotovoltaic capta l’energia solar durant el dia, la bateria l’emmagatzema pel seu posterior ús a la nit i els

reguladors que permeten activar la lluminària en funció d’uns horaris o la intensitat lumínica exterior.

L’acció s’ha calculat per a la instal·lació de 6 punts de llum, per a fins educatius.



Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

13.800 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Consum elèctric de l’Enllumenat públic - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Consum final d’energia de l’Ajuntament -

97



1.3.1

Substitució de les làmpades de VM per VSAP 60,83


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció

Les làmpades de VSAP són, des del punt de vista energètic, molt superiors a les de vapor de mercuri, ja

que la seva eficàcia energètica, tot i que varia amb la potència de la làmpada, és pràcticament el doble. Si a

més a més es produeix una reducció de la potència de cada làmpada l’estalvi energètic i d’emissió de GEH

que es pot assolir és encara superior.

Al municipi d’Arenys de Munt, l’any 2005 un 22,16% de les lluminàries del municipi eren de vapor de

mercuri (VM) i un 70% de Vapor de Sodi (VSAP). Es proposa substituir 332 làmpades de VM per VSAP

amb un cost de 15.300€ (període d’amortització d’un any) i una reducció d’emissions de 60,83 tones de

CO2 equivalent.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3.2, 1.3.6

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... Pla d’adequació de l’enllumenat

Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

15.300 Termini d’amortització (anys) 1,13 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% de VSAP 126.462 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


98



1.3.2

Instal·lació de tecnologies equivalents més eficients en l’enllumenat públic 164,08



Per aconseguir una major reducció d’emissions de GEH, es planteja a llarg termini la substitució de les

lluminàries de vapor de sodi d’alta pressió per LEDs. Aquesta mesura implica una reducció del consum

elèctric de fins al 80% i, per tant, la seva corresponent reducció d’emissions. Es proposa substituir 1092

làmpades VSAP a LED amb un cost de 225.000€ (període d’amortització de 6,5 anys) i una reducció

d’emissions de 164,08 tones de CO2 equivalent.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3.1, 1.3.6


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 225.800 Termini d’amortització (anys) 6,62 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% d’enllumenat amb llums eficients 341.124 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

99

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE D’ARENYS DE MU NT

Acció


1.3.3

Instal·lació de reguladors de flux en capçalera 82,15


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

Els reguladors de flux en capçalera són uns dispositius que redueixen la tensió al conjunt làmpada-

reactància, de manera que en regulen la potència tot reduint el flux lluminós. Permeten eliminar

sobretensions i augmentar la durada dels llums.

L’any 2005 no hi havia cap regulador instal·lat en el total dels 25 quadres de llum del municipi.



Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

128.000 Termini d’amortització (anys) 7,10 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Consum elèctric de l’enllumenat públic 170.791,25 % de reguladors instal·lats Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

100



1.3.4

Instal·lació de condensadors per als quadres d’enllumenat públic 131,02



Hi ha 18 quadres d’enllumenat al municipi d’Arenys de Munt que tenen consum de reactiva.

L'energia reactiva és la demanda extra d'energia que alguns equips de caràcter inductiu com motors,

transformadors, lluminàries necessiten per funcionar. Aquesta energia suposa un augment de costos,

pèrdua de potència, caiguda de tensió...per tal d’eliminar-la es pot instal·lar una bateria de condensadors.

Els condensadors milloren la qualitat del subministrament i optimitzen el seu rendiment, alhora que s’obté

un estalvi en la factura d’electricitat.

L’expectativa de reducció està calculada en funció de les dades de reactiva obtingudes l’any 2005.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 19.200 Termini d’amortització (anys) 2,81

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kVArh/any)

Consum de reactiva de l’Enllumenat públic 272.397,00 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


101



1.3.5

Substitució de punts de llum que no compleixin la Llei 6/2001 32,86



Per tal de donar compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la

protecció del medi nocturn.

Amb l’adequació de les lluminàries en compliment de la normativa es millora també la seva eficiència

energètica.

No hi ha dades de la quantitat de punts de llum que complien la normativa l’any 2005 i per tant no es pot

pressupostar.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

- Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% punts de llum que compleixen la Llei 6/2001 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


102



1.3.6

Redacció d’un Pla d’Adequació de l’Enllumenat Públic. -


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors PDR Descripció

Els ajuntaments han de formular un Pla municipal d'Adequació de la il·luminació exterior existent del seu

municipi que concreti el programa d'actuacions per a l'adaptació de l'enllumenat públic per complir les

prescripcions de la Llei 6/2001.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3.1, 1.3.2, 1.3.5


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats


- - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

- (kWh/any)

-

103



1.3.7

Substitució de l’enllumenat de Nadal per ornaments sense llum o amb leds No quantificable



L’enllumenat de Nadal ocasiona un augment en el consum elèctric elevat en un breu espai de temps. Una

alternativa a la il·luminació convencional és utilitzar ornaments que reflecteixin la llum emesa pel propi

enllumenat públic.

D’altra banda, una mesura d’estalvi per aquesta tipologia d’enllumenat és la utilització de LEDs que

consumeixen menys que una bombeta convencional.

Es proposa substituir l’enllumenat de Nadal per enllumenat amb leds, almenys en un 50% i fer servir

materials reciclats per a la decoració.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... Pla d’adequació de l’Enllumenat

Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% d’enllumenat de Nadal sense o amb baix consum - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


104



1.3.8

Aplicació d’un sistema de telecontrol de l’enllumenat públic 193,73



El sistema de telecontrol de l’enllumenat públic proporciona estalvi energètic i disminueix la contaminació

lumínica.

Gestiona de forma remota la il·luminació pública optimitzant les intervencions de manteniment.

Les principals funcions que aquest sistema permet són: control d’encesa i apagada de lluminàries, horari

d’encesa i apagada, gestió i substitució de bombetes i variació de la potència (i per tant del consum).

Aquesta acció es proposa que sigui desenvolupada per fases i per sectors.



Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 495.000 - Termini d’amortització (anys) 27,45 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Consum elèctric de l’enllumenat públic 170.791,25 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

105



1.3.9

Substitució de les làmpades dels semàfors per leds 3,32



La tecnologia LED (acrònim de l’anglès Light Emitting Diode) és un tipus de díode que emet llum.

Funcionen amb potències molt baixes i permeten un elevat estalvi energètic. Tenen un rendiment elevat

perquè converteixen en llum quasi tota l’energia elèctrica que consumeixen. Poden superar les 100.000

hores de vida útil.

Aquesta acció proposa la substitució de les làmpades incandescents dels semàfors per tecnologia LED, que

permet un estalvi del 70 al 80% i tenen una durada aproximada de 12 anys. Concretament caldria substituir

176 làmpades corresponents a tots els semàfors existents al municipi.



Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 61.700 Termini d’amortització (anys) 84,11 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% de semàfors amb leds Consum elèctric dels semàfors Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

106



1.4.1

Fomentar la renovació de calderes domèstiques i l’ús d’electrodomèstic bitèrmics a través de bonificacions en les taxes del IBI o de la construcció.

513,22


Equipaments i serveis Sector domèstic CP

Descripció

Per a una reducció del consum energètic domèstic, i la reducció d’emissions corresponent, cal disposar

d’un bon circuit d’aigua calenta sanitària. L’opció més eficient és la instal·lació de plaques solars o tubs de

buit però també és important que, si no, es disposi d’una caldera de biomassa, o d’una de gas eficient i

energèticament sostenible.

Per tant, el foment de la renovació de calderes és un factor clau per a la reducció dels consums energètics

de les llars. A més, també cal tenir en compte el bon aïllament de les conduccions d’aigua calenta, tant per

al seu ús directe com el que s’utilitza per la calefacció.

D’altra banda, és aconsellable l’ús de rentadores o rentavaixelles de tipus bitèrmic, que agafen l’aigua

calenta de les conduccions sense haver-la d’escalfar a través de les seves resistències, comportant un

estalvi d’energia elèctrica.

Des de l’Ajuntament és pot difondre informació actualitzada a la ciutadania per tal que coneguin els

beneficis i les opcions d’estalvi a casa seva, així com implantar un sistema de bonificacions en els impostos,

ja sigui de Béns Immobles com els de construcció, per incentivar la seva instal·lació.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 500 Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Consum anual d’energia al sector domèstic No quantificables Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Consum final d’energia total (kWh/any)

-

107



1.5.1

Bonificacions per il·luminar rètols amb leds, instal·lar calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar.

223,66


Equipaments i serveis Sector serveis AM

Descripció

Aquesta acció consistiria en la realització d’una campanya informativa al sector serveis del municipi per tal

d’informar-los de les possibilitats d’estalvi energètic (i econòmic) en els seus comerços: retolacions amb

leds, instal·lació de calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar. L’ajuntament ha de oferir

bonificacions per la implementació d’aquestes instal·lacions.

La il·luminació dels seus rètols amb tecnologia LED afavoreix un funcionament amb b potències més baixes

que els rètols convencionals i permeten un elevat estalvi energètic. D’altra banda, la climatització a través

de calderes de biomassa permet una emissió nul·la de CO2 a l’atmosfera perquè es considera que la

quantitat de CO2 alliberada en la combustió dels productes vegetals es compensa amb la quantitat de CO2

absorbida al llarg de la seva vida prèvia. I en el cas de la calefacció o refrigeració solar és molt recomanable

per a edificis del sector terciari, els quals tenen una demanda constant i intensiva de climatització.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats


Consum energètic del sector Serveis - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Consum final d’Energia total (kWh/any) -

108



2.1.1

Renovació de la flota de vehicles municipals segons criteris de baixa emissió de CO2.

14,04


Transport Flota municipal CP

Descripció

Aquesta acció comporta tenir en compte, a l’hora de comprar un nou vehicle per la flota municipal, les

recomanacions del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) en la compra de nous

vehicles per a ús municipal, escollint els vehicles que menys CO2 emetin a l’atmosfera i tinguin un consum

més baix de combustible. D’altra banda, la Comissió Europea també ha posat a la disposició un web

(www.cleanvehicle.eu) per ajudar a les autoritats públiques a adquirir vehicles més nets i eficients,

sobretot en el cas dels responsables dels sistemes de transport públic, ja que la Directiva 2009/33/CE

obligarà a que les compres de vehicles de serveis públics tinguin en compte el consum d’energia i les

emissions.

La proposta comptabilitza la compra i substitució de dos turismes, una furgoneta i un camió petit actuals per

la mateixa tipologia de vehicle de baix consum.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Periòdica Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 73.000 Termini d’amortització (anys) 15 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% de vehicles de baixa emissió de CO2 respecte el total 105.668,21 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

109



2.1.2

Enregistrar el consum i el kilometratge dels vehicles de la flota municipal -


Transport Flota municipal AM Descripció

Cal que hi hagi una persona responsable de portar un registre de la informació del consum dels vehicles

municipals (litres anuals) mitjançant les factures de la benzinera i que a més s’encarregui de controlar els

quilòmetres anuals recorreguts per cada unitat.

Aquesta acció afavoreix el seguiment del consum energètic i l’opció de desenvolupar mesures d’estalvi i

propostes de millora.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 0 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)


- (kWh/any)

-

110



2.2.1

Ampliació de línies i millora de les aturades del transport públic -


Transport Transport públic CP Descripció

El transport públic ha de ser l’alternativa al transport privat, però cal que sigui una opció viable i amb una

elevada freqüència i qualitat del servei.

Amb aquesta acció es pretén que la xarxa de transport públic sigui més àmplia en el conjunt del municipi

d’Arenys de Munt, així com les freqüències horàries, per tal que sigui una opció efectiva per la població a

l’hora de desplaçar-se en transport col·lectiu i no utilitzar el vehicle privat, amb l’objectiu de reduir-lo un

10%.

Caldria valorar la possibilitat de fer autobusos més petits però més freqüents.

Aquesta acció caldria que comencés a instaurar-se per a les destinacions més demandades.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Serveis de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Periòdica Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Concessionària del transport públic Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Quantificació d’usuaris del transport públic 5.644.156,89 Consum energètic del sector transport Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Mobilitat de la població (kWh/any)

-

111



2.2.2

Demanar a l’empresa de transport públic a adquirir autobusos elèctrics o de gas natural

40,7


Transport Transport públic CP

Descripció

Per tal de reduir els consum associats als combustibles líquids usats per l’ús del transport públic, es

proposa la compra de vehicles elèctrics o impulsats per gas natural. També tenen unes emissions de GEH

associades, però són més reduïdes i molt més saludables per als vianants.

En el cas de l’ús d’un autobús elèctric, la reducció d’emissions se situa pels voltants de 61,5 tones de

CO2/any, amb una inversió de 210.000 € aproximadament i una amortització d’un any.

Per altra banda, l’autobús de gas natural suposa una reducció de 32 tones de CO2/any, amb una inversió

de 220.000 €/any i una amortització de 1,7 anys.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Periòdica Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

210.000 Concessionària del Transport Públic Termini d’amortització (anys) 0,95 Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Núm. d’autobusos elèctrics 221.890,30 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

112



3.1.1

Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes municipals 230,52


Producció local d’energia Fonts d’energies renovables ER

Descripció

Amb l’objectiu de generar energia elèctrica de fonts renovables a nivell municipal, es proposa instal·lar

plaques solars fotovoltaiques a les cobertes municipals que sigui possible: Magatzem municipal (600 m2),

Hotel d’Entitats (600 m2), Coberta de les grades del camp de futbol (1.500 m2), Coberta de l’empresa

municipal (800 m2), Coberta de l’Aulari de l’Escola Sant Martí (1000m2), Coberta de l’Escola Sobirans

(2000 m2) i Coberta de l’Escola bressol (600 m2). En total 7.100 m2, la meitat es consideren amb prioritat

alta i la meitat mitjana.

A Catalunya hi ha la XESCA, la Xarxa d’Escoles Solars de Catalunya. Aquesta xarxa pretén ser un punt de

trobada de totes les escoles catalanes que disposin d’una instal·lació solar, tant fotovoltaica com tèrmica, de

forma que a part de fomentar l’ús directe de les energies renovables, permeti la implantació d’un programa

educatiu, formatiu, de divulgació i de recerca del estalvi energètic i les energies renovables. Actualment hi

ha 45 escoles a tot Catalunya amb instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.

L’autorització d’aquesta instal·lació depèn del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Serà necessari doncs sol·licitar al Departament d’Ensenyament els permisos necessaris i presentar un

projecte de viabilitat d’aquestes instal·lacions.

El preu s’ha calculat tenint en compte que el wp és de 3€.

També es pot tenir en compte l’opció de llogar les cobertes a una empresa del sector.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 1.065.000 € - Termini d’amortització (anys) 22,22

113

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Kw venuts a xarxa - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Producció local d’energies renovables (kWh/any) Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia 479.250

114



3.1.2

Promoure l’energia solar a través d’una ordenança solar -


Producció local d’energia Fonts d’energies renovables ER

Descripció

L’energia solar és l’energia obtinguda mitjançant la captació de llum i calor emeses pel sol.

L’energia solar és una de les energies alternatives que més desenvolupament ha tingut els últims anys.

L’acció s’orienta en fixar una planificació energètica municipal mitjançant una ordenança solar per tal que es

promogui la incorporació d’energia solar fotovoltaica per autoconsum.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 1.500 Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)



Producció local d’energies renovables -

115



4.2.1 Redacció d’un pla de mobilitat urbana 2.823,94 Àmbit Temàtica Tipologia

Planejament Mobilitat AM

Descripció

El Pla de Mobilitat urbana (PMU) té per objectiu configurar les estratègies de mobilitat sostenible de la

ciutat.

El Pla de mobilitat d’Arenys de Munt ha d’establir la peatonalització de carrers que afavoreixi la

descongestió del trànsit al municipi, reduint la quantitat de vehicles que hi circulen i, per tant, implicant una

reducció de CO2 emès per l’ús de vehicles privats. Aquesta mesura es complementa amb la creació de

pàrquings municipals disponibles a les entrades del municipi dissuadint l’entrada del el cotxe privat al centre

i s’opti per l’ús de transport públic o anar a peu, amb la garantia que s’estalvien problemes d’aparcament,

trànsit i retards. Un altra mesura a tenir en compte dins del Pla per a reduir el consum de combustibles

líquids, i les emissions associades, és la valoració de crear una borsa local per compartir cotxe per fomentar

entre la població un ús més racional del cotxe. El seu servei consisteix a facilitar la trobada de persones que

estan interessades a compartir el vehicle privat a l'hora de fer un viatge (per anar a l’institut, als polígons

industrials, a les urbanitzacions, etc.).

Una altra actuació que ha de contemplar és la creació de camins escolars que esdevenen un recurs

educatiu i una iniciativa de mobilitat sostenible i segura. El seu objectiu és promoure i facilitar que els nens i

nenes vagin a l’escola a peu i de manera autònoma.

El Pla també ha de contemplar la realització d’una campanya de comunicació per facilitar un canvi d’hàbits

cap a una mobilitat sostenible mitjançant activitats formatives, xerrades, fulletons, cartells i anuncis.

Per últim, cal tenir present la aposta de futur en el vehicle privat i preveure la instal·lació de carregadors

d’energia elèctrica als carrers i s’incentivi a la població per la seva adquisició.

El departament de Serveis de Vies Locals de la Diputació de Barcelona paga aquest tipus de plans.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... Pla General d’Arenys de Munt

116

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 10.000 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Km de carrer peatonalitzats Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

117


Acció


5.1.1 Substitució de pantalles CRT a TFT 0,59 Àmbit Temàtica Tipologia

Adquisició pública de béns i serveis

Requeriments d’eficiència energètica CP

Descripció

La substitució per pantalles CRT (tub de rajos catòdics) per LCD (cristall líquid) proporcionaria un estalvi

energètic, a més d’un benefici per a la salut visual. El consum d’una pantalla LCD sol ser d’un 30% inferior

al consum de monitors CRT.

Aquesta acció està quantificada per la substitució de 41 pantalles corresponents a ordinadors que es troben

a Can Borrell (2), el CEIP Sobirans (11), al CEIP Sant Martí (24), a la Biblioteca (3) i a Can Matalí (1). Per

tant caldria tenir en compte la resta d’equipaments municipals que no disposin d’aquesta tecnologia per

incloure’ls a la proposta.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 7.400 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Percentatge de pantalles LCD respecte el total Consum elèctric dels equipaments municipals 1.230 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

118


Acció


5.1.2

Foment de la compra verda a l’Ajuntament No quantificable



Requeriments d’eficiència energètica AM

Descripció

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va publicar l’any 2000 la Guia de Compres Públiques

Ambientalment Correctes. A més a més l’any 2006, el Centre Català del Reciclatge i l’Agència de Residus

de Catalunya en col·laboració amb entitats municipalistes i del sector empresarial van crear la Xarxa Compri

Reciclat, un espai de trobada virtual entre oferents i demandants de productes reciclats, reciclables i/o

biodegradables.

Aquesta acció inclouria la redacció d’un protocol d’actuació, prenent de referència la guia esmentada

anteriorment, on s’estableixin criteris mediambientals en les compres que l’ajuntament realitzi.

Els continguts a tenir en compte en el desenvolupament del protocol són:

- Intervenció en el procés de compra de productes incorporant criteris de compra ecològica: ús del paper

reciclat i de materials d’oficina reutilitzables, reciclables i no agressius amb el medi ambient, reduir la

generació de residus i realitzar la recollida selectiva, etc.

- Revisar els plecs de condicions tècniques de totes les concessions de serveis de l’Ajuntament.

- Verificar i controlar la gestió ambiental de els empreses concessionàries de serveis.

La Xarxa Compri Reciclat, podria ser una plataforma de referència per a trobar productes respectuosos amb

el medi ambient.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 1.500 € Termini d’amortització (anys) -

119

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% de productes comprats amb criteris de compra verda - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

- (kWh/any)

-

120



5.2.1

Recomanar al Consell Comarcal del Maresme exigir a l’empresa subministradora elèctrica que garanteixi l’aportació de renovables del 20%

No quantificable



Requeriments d’energies renovables ER

Descripció

A part de l’energia que es pugui obtenir arran del lloguer de sostres municipals i que computi com a energia

local, es pot exigir a la companyia subministradora de l’electricitat que garanteixi una aportació mínima al

municipi, del 20% provinent de fonts renovables.

Caldria entrar amb negociacions amb la companyia per veure les opcions i els terminis amb que es podria

assolir aquest objectiu.

Aquesta mesura s’ha de presentar al Consell Comarcal del Maresme perquè ho vehiculi a àmbit

supramunicipal.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

- -

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Grau d’autoabastament en energies renovables respecte - consum total d’energia

121



6.2.1

Afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i elèctrics a través d’una bonificació en l’impost de vehicles

705,98


Participació ciutadana Finançament i ajuts PDR

Descripció

Aquesta acció, orientada a fomentar la compra de vehicles amb mínima emissió de CO2 i elèctrics,

premiaria en l’impost de vehicles, als ciutadans que compressin algun vehicle d’aquest tipus.

Caldria establir diferents impostos de manera que els cotxes que contaminin més paguin més i el que

menys, menys.

L’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) té un llistat amb els consums de CO2 i

combustible de diversos models de cotxes nous. Aquest llistat pot servir de base per elaborar el llistat de

cotxes bonificats.





Consum energètic del sector transport 2.822.078,50 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

122



6.4.1 Projecte 50-50 a les escoles 268,67 Àmbit Temàtica Tipologia

Participació ciutadana Educació ambiental AM

Descripció

El concepte "50-50" va néixer el 1994 a Hamburg, on va ser aplicat inicialment per reduir el consum

energètic de les escoles. Actualment a Europa hi ha el projecte “Euronet 50-50” al que està vinculat

Diputació de Barcelona.

El projecte pretén recompensar el centre escolar per les mesures adoptades en favor de l'estalvi energètic.

Concretament, el 50% de l'estalvi és retornat al centre escolar mitjançant el corresponent increment del

pressupost per a l'any següent. L'altre 50% és un estalvi net per a l'Ajuntament a l'hora de pagar la factura

energètica.

Cal redactar un projecte en el que s’avaluï l’estat inicial de l’escola i es proposin les mesures que prendrà

l’escola per assolir un determinat percentatge d’estalvi energètic. Dins d’aquestes mesures s’hauran

d’incloure la col·locació de comptadors intel·ligents d’energia com a recurs educatiu molt important per

prendre consciència del consum energètic que suposen les activitats diàries i la realització de tallers

ambientals sobre energies renovables, eficiència energètica i tractament de residus a l’escola.

Diputació té un protocol que pot ser útil per a la implantació del projecte al municipi.





Consum energètic anual a les escoles 871.293,90 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

123



6.4.2

Comptador intel·ligent de visualització del consum elèctric a ciutadans com a mesura d’educació ambiental.

-


Participació ciutadana Educació Ambiental AM

Descripció

Els comptadors intel·ligents d’energia són uns dispositius educatius que indiquen en temps real quin és el

consum elèctric d’una llar. A més a més també hi poden portar associat a quantes tones de CO2 es

corresponen.

L’objectiu principal és fomentar l’estalvi energètic en l’àmbit domèstic cedint per un temps determinat, 50

comptadors a diverses famílies per tal que coneguin exactament el consum de casa seva i les emissions en

CO2 que suposen.

Caldrà unes sessions informatives per tal de difondre i explicar el projecte i la seva finalitat.

Paral·lelament seria interessant promoure que els comerços locals en tinguin perquè els puguin adquirir les

famílies que ho desitgin.





Núm. de comptadors instal·lats 331.286,60 Consum anual d’energia al sector domèstic Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

124



6.4.3

Formació del personal de l’Ajuntament en temes de sostenibilitat energètica 124,71


Participació ciutadana Educació ambiental AM Descripció

La proposta contempla la necessitat de formació en aspectes de sostenibilitat energètica a el personal de

l’Ajuntament que ha de fer front a moltes de les actuacions previstes per tal de sensibilitzar i especialitzar

els tècnics amb un nou enfoc de les seves àrees de treball.

Aquesta formació afavoreix el canvi de percepció i desenvolupament de noves actuacions de caire

ambiental, que repercutirà al conjunt de la població, donant exemple a la ciutadania.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis

Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 1.500 € - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

- 371.705,02 Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

- (kWh/any)

-

125



6.4.4

Destinar un espai al web de l’Ajuntament amb consells d’estalvi i eficiència energètica i un enllaç a una calculadora de CO2.

-


Participació ciutadana Educació ambiental AM

Descripció

Cal donar difusió al que s’està fent des de l’Ajuntament en temes d’estalvi energètic perquè la població

n’estigui informada. Caldria col·locar en un espai de la pàgina web de l’Ajuntament una secció d’estalvi

energètic amb consells pràctics que tots els ciutadans poguessin aplicar en el seu dia a dia.

També es podria afegir una calculadora de CO2 d’aquesta manera cada ciutadà podria calcular les

emissions que emet i prendre més consciència de la importància de la seva reducció.

Relació amb d’altres accions PAES

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable Alta Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Puntual Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats

500 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Estadístiques de visites al web - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local


-

126



7.1.1

Campanya de reducció de residus i millora de la recollida selectiva 705,98


Altres Residus AM Descripció

D’una banda, la prevenció de residus continua sent uns dels grans reptes de la proposta del PROGREMIC

2007-2012, fet que obliga als consistoris a iniciar noves propostes a nivell local si es volen assolir els

objectius fixats en aquest mateix programa. Concretament l’objectiu de reducció establert és del 10% l’any

2012 dels residus generats el 2006.

D’altra banda, la reducció dels residus generats comporta un estalvi d’emissions a l’atmosfera associades a

la gestió d’aquests i el seu destí final, en el cas d’Arenys de Munt, incineradora.

Aquesta acció té com a objectiu la reducció de residus basada en un campanya que informi als ciutadans a

través de xerrades, tallers, difusió d’un tríptic...

També s’inclou la possibilitat que l’Ajuntament tingui una vaixella reutilitzable que pugui oferir a les entitats

del municipi i utilitzar en els seus propis actes.

Per últim inclou uns objectius de millora per a la recollida selectiva més ambiciosos dels establerts en el

PROGREMIC (ja que aquest és fins el 2012): 85% per a les fraccions de paper i cartró i vidre, 65% per la

FORM i 40% per als envasos. Per tal d’assolir aquests objectius caldrà fer campanyes de sensibilització.

Coincideix amb l’acció 6.1.1 de l’Agenda 21 d’Arenys de Munt.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... PROGREMIC

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 0 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Tones anuals de residus produïts - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Recollida selectiva (kWh/any)

-

127



7.1.2 Foment del compostatge casolà No quantificable Àmbit Temàtica Tipologia

Altres Residus AM

Descripció

La matèria orgànica correspon al 36% de pes d’una bossa d’escombraries tipus i els GEH que emet

tractada com a FORM representen una quarta part del que emet tractada com a rebuig.

El compostatge permet la reducció de residus que van a dipòsit controlat i per tant la disminució de GEH

emesos a l’atmosfera per aquest motiu.

La implantació del compostatge casolà caldria fer-la en parcel·les unifamiliars o plurifamiliars amb una

superfície mínima de 500 m2.

Una altra fase del projecte és la consolidació d’horts ecològics a l’escola i treballar-hi l’autocompostatge.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... PROGREMIC



Nombre de compostadors distribuïts Tones anuals de residus produïts - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Recollida selectiva (kWh/any)

-

128



7.2.1 Campanya d’estalvi d’aigua 2,82 Àmbit Temàtica Tipologia

Altres Cicle de l’Aigua AM

Descripció

A Arenys de Munt, el consum mitjà per habitant i dia és de 300,18 litres. Aquest valor, està molt per sobre

dels estàndards estipulats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 150 litres per habitant i dia i per

sobre, també, del valor tipus mitjà calculat per l’ACA que s’estableix en 150 litres per a edificis plurifamiliars

i 200 litres en cases unifamiliars.

Per tal de fomentar l’estalvi d’aigua a les llars, i aconseguir reduir el consum, es proposa la realització de

campanyes que facin incidència en la importància de l’estalvi de l’aigua i en les mesures que es poden

aplicar des de les llars.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Periòdica Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats 2.500 € Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

Consum d’aigua per habitant i dia - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

Abastament d’aigua municipal (kWh/any)

-

129



7.3.1 Completar les accions de l’Agenda 21 No quantificable Àmbit Temàtica Tipologia

Altres Altres PDR

Descripció

L’Agenda 21 Local d’Arenys de Munt contempla moltes accions que impliquen reducció de consums

energètics al municipi i, conseqüentment, deriven en una reducció d’emissions de GEH.

Les accions descrites han de ser totalment executades per complir amb les necessitats locals i assolir la

sostenibilitat energètica municipal.

Aquesta acció afavoreix l’augment del percentatge total de tones de CO2 reduïdes, però no són

quantificables.

A continuació es llisten les accions incloses en l’A21 pendents de desenvolupar, que lliguen amb el present

PAES:

Línia estratègica 4: Reduir la incidència del vehicle privat al poble i afavorir el transport públic

4.1.1 Completar el circuit de rondes en la línia prevista a l’Avanç del planejament, concretant la fórmula

d’intersecció de l’anella amb la riera.

Línia estratègia 5: Potenciar l’abastament d’aigua de la pròpia conca i millorar la qualitat de les aigües

5.1.1 Fomentar la reducció de pèrdues a la xarxa d’aigua potable

5.1.4 Potenciar la utilització d’abastaments propis per a l’aigua de la xarxa i reduir l’aportació d’aigua del riu

Tordera.

5.1.7 Impulsar l’aplicació de les mesures de manteniment i millora de la xarxa d’aigua potable previstes per

la companyia SOREA.

Línia estratègica 6: : Basar la gestió dels residus en fomentar la minimització i potenciar la reutilització i el

reciclatge

6.1.5 Potenciar l’ús de la deixalleria per part del ciutadà.

Línia estratègica 7: Afavorir l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables

7.1.1 Crear la figura del gestor energètic municipal com a persona encarregada del seguiment i optimització

de tots els consums energètics.

7.1.2 Elaborar un pla d’estalvi energètic de les instal·lacions municipals.

130

7.1.3 Instal·lar un programa informàtic de control de la despesa energètica municipal.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... Agenda 21

Prioritat Calendari Responsable Alta Curt Regidoria de Medi Ambient, Obres i Serveis Període d’execució Continuada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agents implicats - Termini d’amortització (anys) - Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energ ètic (kWh/any)

% Accions de l’A21 executades - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expec tativa de producció energètica local

(kWh/any) -

131

5.3.- Resum del Pla d’Acció

La taula següent mostra el resum del Pla d’Acció per al municipi d’Arenys de Munt.

Taula 52.- Resum del pla d’Acció d’Arenys de Munt.

Àmbit Nombre

d'accions

%

respecte

el total

Reducció

de t CO 2 el

2020

Cost estimat

(€)

1.Equipaments i serveis 21 52,5 1.669,13 1.464.600,00

2. Transport 4 10,0 54,74 283.000,00

3. Producció local d'energia 2 5,0 230,52 1.066.500,00

4. Planejament 1 2,5 2.823,94 10.000,00

5.Adquisició de béns i

serveis 3 7,5 0,59 8.900,00

6. Participació ciutadana 5 12,5 1.202,00 23.000,00

7. Altres 4 10,0 790,44 14.500,00

Total 40 100 6.771,36 2.870.500,00

L’any 2005 el municipi d’Arenys de Munt va emetre un total de 30.773,38 tn de CO 2eq

en els sectors de l’àmbit PAES. L’objectiu establert en el Pacte d’Alcaldes i

Alcaldesses per l’any 2020 és la reducció d’un 20% d’aquestes, que es correspon a

6.154,68 tn de CO 2eq.

Amb el compliment de les accions incloses en el pla d’acció s’ha calculat una reducció

de fins a 6.771,36 tn de CO 2eq, que suposen un 22% de les emissions del 2005.

Pel que fa a al cost estimat d’implantació de tot el PAES, concretar que aquest valor és

una estimació del cost de les accions, però en cap cas significa un compromís de

despesa directa per part de l’Ajuntament. També cal recordar, que aquest Pla serà

objecte de revisió biannual, on es podran revisar les accions, els terminis i les

estimacions de costos.

132

Finalment, cal destacar que part de les accions ja s’han dut a terme, altres són accions

de despesa corrent i, en cap cas, totes les accions són costos directes per

l’Ajuntament. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Arenys de Munt disposa de subvencions

i ajuts convocats pels ens públics, així com de recursos de finançament, que poden ser

d’aplicació per a l’execució de les accions del PAES. La taula 53 també recull les

inversions que hauran de realitzar els privats o altres administracions.

Taula 53.- Recursos per dur a terme la implantació del PAES.

Recursos de finançament per a l’Ajuntament

Accions on el responsable no és

l’Ajuntament

Codi acció Títol DIBA ICAEN ARC ACA BEI

Altres administra

cions Privats

1.1.1 Substitució de la calderes de gas natural d’equipaments per calderes de biomassa

� � �

1.1.2 Detectors de presència als lavabos i/o passadissos equipaments

� �

1.1.3 Temporalització de l’engegada i desconnexió del sistema de climatització

1.1.4 Millora dels aïllaments dels equipaments �

1.1.5 Substitució de bombetes i fluorescents convencionals per baix consum o leds.

� � �

1.1.6 Instal·lar bateria de condensadors per disminuir el consum de reactiva

1.1.7 Realitzar auditories per millorar la certificació energètica � �

1.1.8

Afavorir l’estalvi energètic per mitjà de termòstats i instal·lació de tendals o para-sols i sectorialització

�

1.1.9 Instal·lació d’un sistema VRV a l’Ajuntament

1.1.10 Il·luminació exterior de parcs i patis escolars a través de fanals amb plaques solars.

� �

1.3.1 Substitució de les làmpades de VM per VSAP � � �

1.3.2 Instal·lació de tecnologies equivalents més eficients en l’enllumenat públic

� � �

1.3.3 Instal·lació de reguladors de flux en capçalera � � �

1.3.4 Instal·lació de condensadors per als quadres d’enllumenat públic � � �

1.3.5 Substitució de punts de llum que no compleixin la Llei 6/2001 � � �

1.3.6 Redacció d’un Pla d’Adequació de l’Enllumenat Públic. � �

1.3.7 Substitució de l’enllumenat de Nadal per ornaments sense llum o amb leds

1.3.8 Aplicació d’un sistema de telecontrol de l’enllumenat públic �

133



l’Ajuntament


Altres administra

cions Privats

1.3.9 Substitució de les làmpades dels semàfors per leds � � �

1.4.1

Fomentar la renovació de calderes domèstiques i l’ús d’electrodomèstic bitèrmics a través de bonificacions en les taxes del IBI o de la construcció.

1.5.1

Bonificacions per il·luminar rètols amb leds, instal·lar calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar.

2.1.1 Renovació de la flota de vehicles municipals segons criteris de baixa emissió de CO2.

�

2.1.2 Enregistrar el consum i el kilometratge dels vehicles de la flota municipal

2.2.1 Ampliació de línies i millora de les aturades del transport públic �

2.2.2

Demanar a l’empresa de transport públic a adquirir autobusos elèctrics o de gas natural

�

3.1.1 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes municipals

� � �

3.1.2 Promoure l’energia solar a través d’una ordenança solar

4.2.1 Redacció d’un pla de mobilitat urbana � �

5.1.1 Substitució de pantalles CRT a TFT

5.1.2 Foment de la compra verda a l’Ajuntament �

5.2.1

Recomanar al Consell Comarcal del Maresme exigir a l’empresa subministradora elèctrica que garanteixi l’aportació de renovables del 20%

�

6.2.1

Afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i elèctrics a través d’una bonificació en l’impost de vehicles

�

6.4.1 Projecte 50-50 a les escoles �

6.4.2

Comptador intel·ligent de visualització del consum elèctric a ciutadans com a mesura d’educació ambiental.

�

6.4.3 Formació del personal de l’Ajuntament en temes de sostenibilitat energètica

6.4.4

Destinar un espai al web de l’Ajuntament amb consells d’estalvi i eficiència energètica i un enllaç a una calculadora de CO2.

7.1.1 Campanya de reducció de residus i millora de la recollida selectiva

� �

134



l’Ajuntament


Altres administra

cions Privats

7.1.2 Foment del compostatge casolà � �

7.2.1 Campanya d’estalvi d’aigua � �

7.3.1 Completar les accions de l’Agenda 21 � � �

DIBA: Diputació de Barcelona; ICAEN: Institut Català de l’Energia; ARC: Agència de residus de Catalunya; ACA: Agència catalana de l’aigua; BEI: Finançament del Banc Europeu d’Inversions.

A continuació es mostra una taula resum amb totes les accions proposades i els

estalvis associats.

135

Balanç d'energia (kWh) Balanç econòmic € o €/any Emissions

CO2 eq

Codi acció

Títol Temàtica Tipo-logia

Calen-dari

Consum actual

Consum de l'acció

Estalvi Cost actual

Cost de l'acció

Estalvi aconse-guit

Anys amortit-zació

Estalvi tCO2eq anual

1.1.1 Substitució de la calderes d’equipaments per calderes de biomassa

Edificis i infraestructures municipals

CP Mig 457.729,5 0,00 457.729,50 29.276,10 120.000 19.276,10 6,23 92,46

1.1.2 Detectors de presència als lavabos i/o passadissos equipaments

Edificis i infraestructures municipals CP Mig 6.885,1 3.442,56 3.442,56 736,70 2.200 1.463,30 5,97 1,66

1.1.3 Temporalització de l’engegada i desconnexió del sistema de climatització

Edificis i infraestructures municipals CP Curt - - - - - - - -

1.1.4 Millora dels aïllaments dels equipaments


CP Mig 461.607 346.205 115.402 - 270.000 - 21 55,51

1.1.5 Substitució de bombetes i fluorescents convencionals per baix consum o leds.

Edificis i infraestructures municipals CP Curt 93.970 73.367 20.603 10.064 10.800 736 5 9,91

136


CO2 eq

Codi acció


Calen-dari

Consum actual

Consum de l'acció

Estalvi Cost actual

Cost de l'acció

Estalvi aconse-guit

Anys amortit-zació


1.1.6 Instal·lar bateria de condensadors per disminuir el consum de reactiva


CP Mig 133.381 0 133.381 3.335 9.300 3.335 3 64,16

1.1.7 Realitzar auditories per millorar la certificació energètica


CP Mig 1.239.017 1.177.066 61.951 - 18.000 - - 20,79

1.1.8 Afavorir l’estalvi energètic per mitjà de termòstats i instal·lació de tendals o para-sols i sectorialització

Edificis i infraestructures municipals CP Curt 1.239.017 - - - 0 - - -

1.1.9 Instal·lació d’un sistema VRV


CP Curt 78.406 39.203 39.203 5.015 70.000 - 14 18,86

1.1.10 Il·luminació exterior de parcs i patis escolars a través de fanals amb plaques solars.

Edificis i infraestructures municipals ER Llarg - - - - 13.800 - - 0,91

137


CO2 eq

Codi acció


Calen-dari

Consum actual

Consum de l'acció

Estalvi Cost actual

Cost de l'acció

Estalvi aconse-guit

Anys amortit-zació


1.3.1 Substitució de les làmpades de VM per VSAP

Enllumenat públic i semàfors

CP Curt 683.165 - 126.462 60.576 15.300 1 60,83

1.3.2 Instal·lació de tecnologies equivalents més eficients

CP Mig 683.165 - 341.124 60.576 225.800 - 7 164,08

1.3.3 Instal·lació de reguladors de flux en capçalera


CP Llarg 683.165 - 170.791 60.576 128.000 18.036 7 82,15

1.3.4 Instal·lació de condensadors per als quadres d’enllumenat públic

CP Mig 683.165 - 272.397 60.576 19.200 - 3 131,02

1.3.5 Substitució dels punts de llum que no compleixen la Llei 6/2001.


CP Curt - - - - - - - 32,86

1.3.6 Redacció d’un Pla d’Adequació de l’Enllumenat Públic.


PDR Curt - - - 5.000 - - -

138


CO2 eq

Codi acció


Calen-dari

Consum actual

Consum de l'acció

Estalvi Cost actual

Cost de l'acció

Estalvi aconse-guit

Anys amortit-zació


1.3.7 Substitució de l’enllumenat de Nadal per ornaments sense llum o amb leds.


CP Curt - - - - - - - -

1.3.8 Telecontrol de l’enllumenat públic


CP Llarg 683.165 - 170.791 60.576 495.000 18.036 27 193,73

1.3.9 Substitució de les làmpades dels semàfors per leds.


CP Llarg 8.616 1.723 6.893 917 61.700 734 - 3,32

1.4.1 Fomentar la renovació de calderes domèstiques i l’ús d’electrodomèstic bitèrmics a través de bonificacions en les taxes del IBI o de la construcció.

Sector Domèstic

CP Mig 33.128.660 - 1.656.433 - 500 - - 513,22

139


CO2 eq

Codi acció


Calen-dari

Consum actual

Consum de l'acció

Estalvi Cost actual

Cost de l'acció

Estalvi aconse-guit

Anys amortit-zació


1.5.1 Bonificacions per il·luminar rètols amb leds, instal·lar calderes de biomassa i calefacció o refrigeració solar.

Sector Serveis

AM Mig 11.763.160 - 588.158 - - - - 223,66

2.1.1 Renovació de la flota de vehicles municipals segons criteris de baixa emissió de CO2.

Flota municipal

CP Curt 269.944 - 105.668 - 73.000 - 15 14,04

2.1.2 Enregistrar el consum i quilometratge de cada vehicle de la flota municipal

Flota municipal

AM Curt - - - - - - - -

2.2.1 Ampliació de línies i millora de les aturades del transport públic

Transport públic CP Mig - - - - - - - -

2.2.2 Demanar a l’empresa de transport públic a adquirir autobusos elèctrics

Transport públic

CP Mig 277.363 221.890 210.000 1 40,7

140


CO2 eq

Codi acció


Calen-dari

Consum actual

Consum de l'acció

Estalvi Cost actual

Cost de l'acció

Estalvi aconse-guit

Anys amortit-zació


3.1.1 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a les cobertes municipals

Fonts d'energia renovables

ER Mig - - 479.250 1.065.000 22 230,52

3.1.2 Promoure l’energia solar a través d'una ordenança solar

Fonts d'energia renovables

ER Mig - - - - 1.500 - - -

4.2.1 Redacció d’un pla de mobilitat urbana

Mobilitat AM Mig 56.441.570 - 11.288.314 - 10.000 - - 2823,94

5.1.1 Substitució de pantalles CRT a TFT

Requeriments d'eficiència energètica

CP Curt - - 1.230 7.400 - - 0,59

5.1.2 Foment de la compra verda a l’Ajuntament

Requeriments d'eficiència energètica

AM Mig - - - - 1.500 - - -

5.2.1 Recomanar al Consell Comarcal del Maresme exigir a l’empresa subministradora elèctrica que garanteixi l’aportació de renovables del 20%

Requeri-ments d’energies renovables ER Curt - - - - - - - -

141


CO2 eq

Codi acció


Calen-dari

Consum actual

Consum de l'acció

Estalvi Cost actual

Cost de l'acció

Estalvi aconse-guit

Anys amortit-zació


6.2.1 Afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i elèctrics a través d’una bonificació en l’impost de vehicles

Finançament i ajuts

PDR Mig 56.441.570 - 2.822.079 - - - - 705,98

6.4.1 Projecte 50-50 a les escoles

Educació ambiental

AM Mig 33.559.435 - 871.294 - 14.000 - - 268,67

6.4.2 Comptador intel·ligent de visualització del consum elèctric a ciutadans com a mesura d’educació ambiental.

Educació ambiental

AM Mig 33.128.660 - 331.287 - 7.000 - - 102,64

6.4.3 Formació del personal de l’Ajuntament en temes de sostenibilitat energètica

Educació ambiental

AM Mig 1.239.017 - 371.705 - 1.500 - - 124,71

142


CO2 eq

Codi acció


Calen-dari

Consum actual

Consum de l'acció

Estalvi Cost actual

Cost de l'acció

Estalvi aconse-guit

Anys amortit-zació


6.4.4 Destinar un espai al web de l’Ajuntament amb consells d’estalvi i eficiència energètica, assessorament i informació per la gestió energètica i un enllaç a una calculadora de CO2.

Educació ambiental

AM Mig - - - - 500 - - -

7.1.1 Campanya de reducció de residus i millora de la recollida selectiva

Residus AM Mig - - - - 0 - - 769,3

7.1.2 Foment del compostatge casolà

Residus AM Mig - - - - 12.000 - - -

7.2.1 Campanya d’estalvi d’aigua

Cicle de l'Aigua

AM Mig - - - - 2.500 - - 21,14

7.3.1 Completar les accions de l’Agenda 21

Altres PDR Curt - - - - - - - -

TOTAL 233.383.831 1.641.007 20.657.477 352.223 2.870.500 61.615 6.771

143

6.- Pla de Seguiment

6.1.- Introducció

El present document pretén avaluar de forma contínua les accions proposades per

assolir la sostenibilitat energètica del municipi, com es va acordar en el corresponent

Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.

El Pla de Seguiment ha d’aportar documentació detallada i completa seguint la

metodologia establerta i el tractament apropiat de les dades, com a eina de revisió i

millora de les actuacions. Amb la informació generada a partir d’aquest Pla de

Seguiment, el municipi haurà de presentar l’informe d’aquest seguiment bianualment,

indicant el compliment del PAES corresponent, a la Direcció General de Transport i

Energia de la Comissió Europea. Aquest informe s’elaborarà seguint la metodologia

establerta per la Diputació de Barcelona i en funció de la normativa europea vigent.

Aquest seguiment i el posterior informe, es realitzarà a través de l’Àrea de Medi

Ambient del municipi d’Arenys de Munt.

6.2.- Metodologia

El Pla utilitza diverses variables que caldrà que siguin calculades a partir de la

documentació aportada per al seu seguiment. El municipi haurà de recopilar i tractar

aquesta informació per obtenir les dades per comparar i comprovar que els objectius

de reducció s’estan complint.

La metodologia emprada segueix el següent esquema:

o Recerca i recopilació de dades de consums energètics originats per les

instal·lacions municipals.

o Recerca i recopilació de dades de consums energètics originats pel terme

municipal.

o Càlcul dels indicadors objectius (veure apartat 6.3.1.1).

o Càlcul dels indicadors de seguiment (veure apartat 6.3.2.1).

o Càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

144

o Elaboració de l’informe de seguiment que estableixi els objectius complerts i els

pendents a millorar segons l’acordat en l’estratègia del municipi.

6.3.- Indicadors

Els indicadors que es presenten, bàsicament consisteixen en dues tipologies. Per una

banda, els indicadors objectiu, que es basen en objectius genèrics de la població i

l’ajuntament. Per altra banda, els indicadors de seguiment, que permeten un

seguiment del compliment de les accions que conté el PAES.

6.3.1.- Indicadors objectiu

Hi ha 8 indicadors clau que es descriuen a continuació:

o Consum final d’Energia total:

EE: Energia elèctrica; GN: Gas Natural; CL: Combustibles líquids; GLP: Gasos

liquats del petroli; EPL: Energia de producció local (Ajuntament).

o Consum final d’energia de l’Ajuntament: consum de tota l’energia

consumida pels equipaments municipals.

o Producció local d’energies renovables en relació al nombre d’habitants

del municipi.

o Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total

d’energia.

o Intensitat energètica local:

o Abastament d’aigua municipal

Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL)

Núm. d’habitants

Consum total d’Energia

PIB municipal

Abastament d’aigua municipal (litres)

Núm. d’habitants x 365 dies

145

Abastament d’aigua municipal: Consum domèstic + Industrial + Serveis i

equipaments municipals + pèrdues en la xarxa de distribució.

o Percentatge de recollida selectiva

o Mobilitat de la població

Núm. total de desplaçaments: a peu + bicicleta + transport públic + vehicle privat.

6.3.1.1.- Càlcul dels indicadors objectiu

Taula 54.- Càlcul dels indicadors objectiu.

Nom Valor Unitats Any Font

Consum final d’energia total 16,23 MWh/habitant 2007 Vàries

Consum final d’energia de

l’Ajuntament 2.919,50 MWh 2008 Ajuntament

Producció local d’energies

renovables - kWh - -

Intensitat energètica local 0,9495 kWh/€ 2006 IDESCAT

Abastament d’aigua

municipal 222,59 l/hab i dia 2007 Sorea i Ajuntament

Percentatge de recollida

selectiva 47,71 % 2009 ARC

Mobilitat de la població 72,15 % 2001 IDESCAT

Núm. desplaçaments amb vehicle privat *100

Núm. total de desplaçaments

146

6.3.2.- Indicadors de seguiment

o Electricitat

- Consum anual d’electricitat de l’enllumenat públic (kWh)

- Consum anual d’electricitat dels equipaments municipals (kWh)

- Consum de reactiva als equipaments municipals (kVAh)

- Consum de reactiva de l’enllumenat públic (kVArh)

- kW anuals venuts a la xarxa

o Gas Natural

- Consum anual de gas natural als equipaments municipals (m3)

o Enllumenat – Il·luminació

- Percentatge de làmpades de VSAP

- Percentatge de quadres de llum amb regulador de flux en capçalera

- Percentatge de punts de llum que compleixen la Llei 6/2001

- Percentatge d’enllumenat eficient

- Percentatge de semàfors amb LEDs.

- Percentatge d’enllumenat de Nadal sense o amb baix consum.

o Residus

- Tones anuals de residus produïts

- Núm. de compostadors distribuïts

o Aigua

- Consum d’aigua (litres/hab·dia)

o Mobilitat

- Percentatge de vehicles amb baixa emissió de CO2.

- Nombre d’autobusos elèctrics

147

- Km de carrers peatonalitzats

- Consum energètic del sector transport

o Altres

- Percentatge d’equipaments municipals auditats

- Percentatge de pantalles LCD respecte el total

- Percentatge de productes comprats amb criteris de compra verda

- Consum anual d’energia a les escoles.

- Consum anual d’energia a l’Ajuntament

- Consum anual d’energia als equipaments municipals

- Consum anual d’energia al sector domèstic

- Consum anual d’energia al sector serveis

- Nombre de comptadors intel·ligents instal·lats

- Estadística de visites a la calculadora de CO2 de la web municipal.

6.3.2.1.- Càlcul dels indicadors de seguiment

Taula 55.- Càlcul dels indicadors de seguiment d’execució de les accions.


Electricitat

Consum anual d’electricitat de

l’enllumenat públic 770.996 kWh 2008 Ajuntament

Consum anual d’electricitat dels

equipaments municipals 1.053.891,35 kWh 2008 Ajuntament

Consum de reactiva als equipaments

municipals 169.875,00 kVArh 2008 Ajuntament

Consum de reactiva de l’enllumenat

públic 91.826 kVArh 2008 Ajuntament

148


kW anuals venuts a la xarxa 0 kWh 2010 Ajuntament

Gas Natural

Consum anual de gas natural als

equipaments municipals 360.715,35 kWh 2008 Ajuntament

Enllumenat – Il·luminació

Percentatge de làmpades de VSAP 72,14 % 2008 Ajuntament

Percentatge de quadres de llum amb

regulador de flux en capçalera - % 2010 Ajuntament

Percentatge de punts de llum que

compleixen la Llei 6/2001 80 % 2010 Ajuntament

Percentatge d’enllumenat eficient - % 2010 Ajuntament

Percentatge de semàfors amb leds - % 2010 Ajuntament

Percentatge d’enllumenat de Nadal

sense o amb baix consum 100 % 2010 Ajuntament

Residus

Tones anuals de residus produïts 4.702,97 tn 2009 Ajuntament

Núm. de compostadors distribuïts 82 u 2010 Ajuntament

Aigua

Consum d’aigua (litres/hab·dia) 222,59 litres/hab·dia 2007 Sorea i

Ajuntament

Mobilitat

Percentatge de vehicles amb baixa

emissió de CO2. 0 % 2009 Ajuntament

149


Núm. d’autobusos elèctrics 0 u 2010 Ajuntament

Km de carrers peatonalitzats - km 2010 Ajuntament

Consum energètic del sector

transport 56.441,57 MWh 2007 ICAEN

Altres

Percentatge d’equipaments

municipals auditats 0 % 2010 Ajuntament

Percentatge de pantalles LCD

respecte el total 80 % 2010 Ajuntament

Percentatge de productes comprats

amb criteris de compra verda - % 2010 Ajuntament

Consum anual d’energia de les

escoles 400.987,00 kWh 2008 Ajuntament

Consum anual d’energia a

l’Ajuntament 142.462,75 kWh 2009 Ajuntament

Consum anual d’energia als

equipaments municipals. 1.053.891,35 kWh 2008 Ajuntament

Consum anual d’energia al sector

domèstic 33.128,66 MWh 2007 ICAEN

Consum anual d’energia al sector

serveis 11.763,16 MWh 2007 ICAEN

Núm. de comptadors intel·ligents

instal·lats. - u 2010 Ajuntament

Estadística de visites a la

calculadora de CO2 de la web

municipal.

- u 2010 Ajuntament

Documents

Document I PAES Arenys de Munt - Covenant of Mayors · 2016-11-30 · El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius ... Escola Sant Martí