Discursos de l'acte

  • View
    215

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Discursos de l'acte

  • ACTE DINVESTIDURADE DOCTOR HONORIS CAUSA

    AL:

    Dr. Federico Correa,

    arquitecte, catedrtic emrit delEscola Tcnica Superior dArquitectura

    de la Universitat Politcnicade Catalunya

  • 22

    Edita: Universitat Ramon Llull

    Rectora: Dra. Esther Gimnez-Salinas

    Coordinaci Editorial:Gabinet del Rectorat i de Comunicaci URL

    Disseny i Compaginaci:TURN - Enric Maria

    Impressi i Enquadernaci:Romargraf, S.A.

    Barcelona, octubre de 2008

    Dipsit legal:

  • 33

    1

    2

    3

    4

    SUMARI

    Acta de nomenament com a doctor honoris causade la Universitat Ramon Llull. Pg. 5

    Elogi dels mrits del Dr. Federico Correa a crrecdel Dr. Robert Terradas, director de lEscola TcnicaSuperior dArquitectura La Salle Universitat Ramon Llull. Pg. 7

    Discurs del Dr. Federico Correa, arquitecte, catedrticemrit de lEscola Tcnica Superior dArquitecturade la Universitat Politcnica de Catalunya. Pg. 22

    Discurs de la Dra. Esther Gimnez-Salinas,rectora magnfica de la Universitat Ramon Llull. Pg. 55

  • 55

    1ACTA DE NOMENAMENTDEL DR. FEDERICO CORREA, com a doctor honoris causa de la

    Universitat Ramon Llull

    La Junta Acadmica de la Universitat Ramon Llull,

    a proposta de lEscola Tcnica Superior

    dArquitectura La Salle

    en la sessi de 27 de mar de 2008,

    va prendre lacord de concedir el grau de doctor

    honoris causa de la Universitat Ramon Llull al Dr.Federico Correa.

  • 77

    2ELOGI DELS MRITSDEL DR. FEDERICO CORREAA CRREC DEL DR. ROBERT TERRADAS,

    DIRECTOR DE LESCOLA TCNICA SUPERIORDARQUITECTURA LA SALLE DE LA

    UNIVERSITAT RAMON LLULL

  • 99

    Una laudatio s el reconeixement a una activitat acadmica. s unhonor, i al mateix temps un goig, glossar sobretot la trajectria acadmicadel professor Federico Correa, (perqu de la professional seria dunamagnitud impossible donada la brevetat daquesta exposici) al qual, laUniversitat Ramon Llull vol conferir el grau de doctor honoris causa.

    Generalment els arquitectes escriuen poc; sn les seves obres lesque parlen per ells. La publicaci daquestes sovint va acompanyada dunbreu text en qu es descriuen la construcci i els materials. Lesconsideracions ideolgiques sn, o haurien de ser, a labast duns altres pocsarquitectes que amb amplis coneixements, diguem ms filosfics, omplen elbuit de la teoria dels que realitzant la prctica arquitectnica. No s estrany,doncs, quan parlem dun arquitecte, que la seva producci literria siguicurta: uns quants articles, pocs llibres, per aix s, membre de jurats dediversos concursos i premis i moltes conferncies.

    s el cas de Federico Correa, que va desenvolupar una gran tascaacadmica centrada en la docncia, en transmetre als alumnes els seusconeixements i criteris duna manera clara i convincent. Docnciareconeguda amb la Medalla dOr al Mrit Artstic de la Ciutat de Barcelonai amb el nomenament com a catedrtic emrit de lEscola Tcnica Superiorde la Universitat Politcnica de Catalunya. La Universitat Ramon Llull, aproposta de lEscola Tcnica Superior dArquitectura La Salle, safegeix a lesinstitucions esmentades testimoniant la seva admiraci i respecte a lapersona i lobra de Federico Correa.

    Frank Lloyd Wright deia que larquitectura no sensenya, saprn;tanmateix, per a una gran majoria darquitectes que varen ser deixebles deFederico Correa, aquesta afirmaci no s del tot correcta.

    Correa va plantejar lensenyament de larquitectura com unareflexi continuada de tots i cadascun dels condicionants que afectaven elsdiferents temes a projectar; dit duna altra manera, pretenia, en els diferentsexercicis, que els alumnes entenguessin el projecte com una sntesi delprograma i dels recursos tcnics per tal darribar a un objecte ordenat icoherent. Conseqentment, diverses generacions darquitectes estemconvenuts que Federico va ensenyar arquitectura.

  • 1100

    Crec que lensenyament de larquitectura s possible comparar-lo, perb o per mal, amb lensenyament de la msica, i concretament amb ladificultat daprendre el solfeig com a eina indispensable per tocar uninstrument. Correa ensenyava, a ms de reflexionar, un diguem-ne solfeigarquitectnic, on limportant no era nicament marcar b els temps, ansintroduir un fraseig, unes textures, un sentiment... en definitiva, ensenyava acercar en cadascun dels projectes del alumnes la seva estructura formal.

    Federico Correa va ser professor de composici; lestudiant, desprsde dos anys destudiar matries generalistes, era amb el professor Correa ambqui, per primer cop, sapropava al projecte arquitectnic. Lobjectiu del cursera que lalumne reflexions sobre lespai, la volumetria, la geometria delsobjectes, les formes i les funcions mitjanant un programa molt precs.

    Quin va ser aquest programa?

    Podria parlar-ne a bastament perqu el vaig treballar com a alumne,tanmateix solament far un esbs dels exercicis.

    El primer exercici era un banc en un lloc pblic. Donava llibertat perescollir la ubicaci i shavia de projectar la forma de lobjecte que respongusal lloc i a la funci. Era important el material i la construcci de lobjecte. Uncop acabat lexercici, lestudiant sadonava que, en el fons, el que el professorexigia era dissenyar all que era ms adient i ms lgic per a cada situaci.

    El segon exercici era un armari; exercici que demanava familiaritzar-seamb les mides dels elements utilitaris, de les coses que lalumne coneixiaperfectament perqu eren cada dia al seu abast per que mai havia mesurat;consistia, doncs, a disposar-les ordenadament en un lloc petit al qual shaviadaccedir fcilment.

    El tercer exercici era una habitaci destudiant. Si el banc era per alpblic, generalment en un espai exterior, lhabitaci era lespai personalitzat;consistia a reflexionar sobre les dimensions de la cambra, la circulaci entre lesdiferents peces del mobiliari, la taula de treball illuminada sense ombres, lallibreria a labast, el llit ben disposat per facilitar el fer-lo cada dia, la tauletade nit, larmari, la llum artificial, els mecanismes elctrics, els diferentsmaterials en harmonia, el scol, el color, etc.

    Acabava el curs amb lexercici dun vestbul duna residncia. Estractava dun espai pblic tancat en el qual limportant era la circulaci de les

  • 1111

    persones vers lescala, els ascensors, les bsties, aix com disposar la illuminaciartificial i escollir els materials: la durabilitat, la textura, el color.

    El programa del curs no era complex, tenia les qualitats de ser senzill iprecs, per la qual cosa era perfectament assumible per qui comenava els estudisdarquitectura. Limportant no era fer millor o pitjor els exercicis, ans adonar-seque una lgica molt personal presidia tots els raonaments del professor i queaquesta actitud era tamb aplicada a la seva obra construda.

    Quines varen ser les fonts ms immediates del professor Correa?

    La seva tasca com a professor no acabava a lescola. El seu prestigi coma professional era ja molt gran i la seva obra era coneguda per la major part delsseus alumnes. Obra que, com ell mateix comentava, estava influenciada per JosAntonio Coderch i per larquitectura que en aquell moment es realitzava a Itlia.

    Comentaris propis sobre lobra de Coderch i textos i obres darquitectesitalians poden explicar, no tan sols la base terica dels projectes de Correa, anstamb la seva actitud com a professor.

    Pel que fa la seva relaci amb Coderch, Federico va treballar alguns anysal seu despatx el qual, coincidncies de la vida, es trobava a pocs metresdaquesta Escola. En larticle Jos Antonio Coderch i el Collegi dArquitectes deCatalunya, Federico comenta que de Coderch va aprendre no noms lasimplicitat racional dels seus mtodes compositius sin el rigor del seupensament i de la seva postura moral, tan ferma i coherent. En el mateix article,recorda la primera explicaci que Coderch li va donar dun dels seus projectes iel comentari s molt significatiu: saltar de la consideraci exclusiva de la plantacom a determinant de lespai a considerar abans que res lespai, i reduir la plantaa una mera conseqncia de lespai, va ser per a mi una de les primeres llionsque vaig aprendre dun mestre que es preocupava tant de respondre a lesexigncies ds de larquitectura com a lharmonia dels espais que hi proposava.

    Pel que fa a la relaci amb els arquitectes italians, destaquem per unabanda Franco Albini i Ignazio Gardela, els quals va conixer en un curs de lILAUD(International Laboratory of Arquitecture and Urban Design) i, per altra banda,Gio Ponti i Ernesto Nathan Rogers. Arquitectes tots ells amb una obra construda

  • 1122

    i amb una obra literria extraordinries avui dia malauradament bastantoblidada. Dels primers destacarem algunes obres; dels segons, alguns pargrafsdels seus escrits. Obres, entre daltres, com els habitatges populars, lasistematitzaci del Palazzo Bianco, la Rinascente i el metro de Mil dAlbini; eldispensari antituberculs, el bloc dhabitatges a Alessandria, els habitatges aVencia, la casa del Parco de Gardela.

    En el llibre Amate lArquitettura, Gio Ponti va escriure: Ameularquitectura moderna, compartiu els ideals i els esforos, la voluntat de claredat,dordre, de simplicitat, dhonestedat, dhumanitat, de profecia, de civilitzaci.Ameu larquitectura moderna, compreneu la tensi vers lessncia, la tensi versla uni de tcnica i fantasia, compreneu els moviments culturals dart, i socials alsquals participa; compreneu la passi.

    Va ser amic dErnesto Rogers, un dels membres ms joves del CIAM(Congrs Internacional dArquitectura Moderna) qui, conjuntament amb altrestres arquitectes, formaren la firma BBPR. Rogers es definia: no sc un filsof, nosc un literat, sc un arquitecte que llegeix (fins i tot poesia) i escriu, queessencialment projecta i es verifica a travs de les seves realitzacions. s en unpetit per magnfic llibre Experincia de