Direcció Oriol Broggi i Ferran Utzet - Temporada alta · An intense monologue based on the novel by the Lebanese-canadian Wajdi Mouawad, one of the most widely performed playwrights

Un festival de Bitò amb la col·laboració de:

Foto: David Ruano

Teatre de SaltDivendres 21 d’octubre a les 21 h

www.temporada-alta.net

Dossier de l’espectacle

Un obús al corWajdi MouawadDirecció Oriol Broggi i Ferran Utzet

Un obús al corWajdi Mouawad – Oriol Broggi i Ferran Utzet

02—

El dolor era molt fort i no hi havia res a fer. Res. M’estava allà veient com es consumia i ja no sabia qui era jo. I com que el silenci que s’instal·lava era per vomitar, mortal, acabava per demanar-li: “Què puc fer, però què puc fer?” Fragment d’Un obús al cor.


03—

Fitxa

Dades

Text: Wajdi Mouawad

Traducció: Ramon Vila

Direcció: Oriol Broggi i Ferran Utzet

Amb: Ernest Villegas

Il·luminació i tècnic de funció: Quim Blancafort

Vestuari: Berta Riera

Col·laboració en el so: Damien Bazin

Col·laboració audiovisual: Francesc Isern

Regidor: Marc Serra

Cap tècnic: Cesc Pastor

Coproducció: Temporada Alta 2016 i La Perla 29

Dia i hora: Divendres 21 d’octubre a les 21 h

Lloc: Teatre de Salt

Preus: 30, 22 €

Durada: 1h (aprox.)

Dies: Del 17 de novembre al 18 de desembre

Lloc: Teatre Biblioteca de Catalunya


04—

Amb Littoral (TA10) el públic de Temporada Alta va descobrir Wajdi Mouawad com a autor i director.Però va ser Oriol Broggi amb Incendis (TA12) –un muntatge colpidor– qui va aconseguir, mantenint-se fidel a aquest dramaturg liba-nocanadenc, que ara sigui un nom habitual als nostres escenaris. Després de dirigir Cels (TA15) ara codirigeix amb Ferran Utzet Un obús al cor, un text protagonitzat pel típic an-tiheroi de Mouawad. Un home que afronta la notícia de la mort imminent de la seva mare farà un viatge pel temps i l’espai per recordar amb tendresa, còlera, dolor i humor l’odissea de la seva família.

castIntenso monólogo a partir del primer relato del libanéscana-diense Wajdi Mouawad, uno de los dramaturgos más represen-tados en el mundo. Viaje de un hijo al lecho de muerte de su madre con todos los rasgos de los héroes del autor.

engAn intense monologue based on the novel by the Lebanese-canadian Wajdi Mouawad, one of the most widely performed playwrights in the world. A son, who shares characteristics with all the author’s protagonists, journeys to his mother’s deathbed.

fraUn monologue intense basé sur le premier récit du libanocana-dien Wajdi Mouawad, un des dramaturges dont les oeuvres sont les plus jouées dans le monde. Voyage d’un fils au chevet de sa mère mourante qui possède tous les traits des héros de l’auteur.



05—

Un obús al cor, una bomba explosiva que replan-teja de nou els vincles amb els pares, la veritat de la vida i l’avidesa de la mort. Un monòleg de Mouawad en el qual trobem quasi un resum de tota la sèrie de La sang de les promeses. Un text d’un altíssim voltatge. Un treball íntim amb l’Er-nest i dirigit a quatre mans.

“Una onada immensa m’arreplega des de l’interior i m’arrossega i se m’em-porta i m’estavella contra els esculls del meu dolor.”

Quan un text t’arriba al cor d’aquesta manera, l’única cosa que podem fer és posar-nos a assa-jar i a construir alguna cosa per fer de pont cap als espectadors. Wajdi Mouawad afila les pa-raules i crea una teatralitat que et travessa com un ganivet. “Una onada immensa m’arreplega des del fons del meu interior, i m’arrossega, i em llença contra els esculls del meu dolor”.

Un obús al cor és un monòleg d’un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en au-tobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Fa fred, molt fred. Neva. Ell lluita contra si ma-teix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent. I tota la vida passa pel seu davant. Wajdi Mouawad centrifuga tot el seu teatre, les frases, els personatges, els temes, el dolor, l’hu-mor, la pena i la tristesa, en 15 planes de poesia meravellosa.

Des de La Perla 29 tornem a apropar-nos al seu teatre, i hi descobrim de nou la màgia del mo-nòleg, l’actor que sol, davant el públic explica amb el seu art una bona història. I hi desplega els sentiments; els patiments i les alegries. Ell sol, sense res més que el seu cos, la paraula, i el teatre.

Ernest Villegas, Ferran Utzet i Oriol Broggi

Sobre el text...


06—

Wajdi Mouawad (Líban, 16 d’octubre del 1968) és un escriptor, actor i director de teatre de nacionalitat canadenca d’origen libanès.

Va néixer al si d’una família cristiana maronita. El 1977, els seus pares fugiren del seu municipi natal cap a Beirut per anar després a París (França) esca-pant de la Guerra Civil Libanesa que va tenir lloc en-tre 1975 i 1990. Cinc anys més tard, el 1983, es van establir al Quebec.

Es va diplomar el 1991 a l’Escola Nacional de Teatre del Canadà. Del 2000 al 2004, va dirigir el Teatre de Quat’Sous de Mont-real i el 2005 fundà les compa-nyies de creació “Au carré de l’hypoténuse”, a Fran-ça, i “Abé carré cé carré” a Mont-real amb Emmanu-el Schwartz.

Assolí renom internacional després de l’èxit de la seva tetralogia Le sang des promesses (Forêts, Litto-ral, Incendies, Ciels), escrita i dirigida per ell.

El 2009, fou l’artista associat del Festival d’Avinyó occità, i rebé el Gran premi del teatre de l’Acadèmia francesa pel conjunt de la seva obra dramàtica. Del 2007 al 2012 fou director artístic del Teatre Francès al Centre National des Arts du Canada (Canada’s National Arts Center) a Ottawa.

El 2012 publica la novel·la Anima, traduïda al català per Anna Casassas i Figueras i publicada com a Àni-ma per Edicions del Periscopi el 2014.

Obres de teatre de l’autor:

Alphonse, Leméac, 1996

Les mains d’Edwige au moment de la naissance, Le-méac, 1999

Littoral, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 1999, 2009

Pacamambo, Actes Sud-Papiers Junior, 2000

Rêves, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2002

Incendies, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2003, 2009

Willy Protagoras enfermé dans les toilettes, Leméac, 2004

Forêts, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2006

Assoiffés, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2007

Le soleil ni la mort ne peuvent se regarder en face, coedició Leméac/Actes Sud, 2008

Seuls - Chemin, texte et peintures, Leméac/Actes Sud, 2008.

Ciels, Actes Sud, 2009, estrenada en català com a Cels.

Journée de noces chez les Cromagnons, coedició Le-méac/Actes Sud-Papiers, 2011.

Sœurs, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2015.

Font: Viquipèdia

Sobre l’autor...Wajdi Mouawad

Foto: Copyright Jean-Louis Fernandez / WM en répétitions


07—

Oriol BroggiDirector És llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre i ha cursat també estudis en Imatge i So, entre d’altres. Ha rebut diversos Premis Butaca pels espectacles L’orfe del Clan dels Zhao, Incendis i Antígona, entre d’altres. Els últims espectacles que firma són Els cors purs (a partir del conte de Joseph Kessel, 2016), Al nostre gust (creació, 2015), Una giornata particolare (d’Ettore Scola, 2015), Cels (de Wajdi Mouawad, 2014), 28 i mig (creació, 2012), Cyrano de Bergerac (d’Edmond Rostand, 2012) i Incendis (de Wajdi Mouawad, 2012 i 2015).

Ferran UtzetDirector

Ha cursat estudis en Direcció i dramatúrgia a l’In-stitut del Teatre de Barcelona, i és graduat en Art Dramàtic per La Casona. També ha participat en diversos cursos i tallers de tècniques teatrals i inter-pretatives. Actualment imparteix tallers d’escenifi-cació i interpretació per a actors, artistes de circ, estudiants, ballarins i altres col·lectius. Els últims espectacles que ha dirigit són Dansa d’agost (de Bri-an Friel. La Perla 29 – Biblioteca de Catalunya, 2016) Translations (de Brian Friel. La Perla 29 – Biblioteca de Catalunya, 2014) i Bouazizi (Cia Insectotròpics – Fira Tàrrega, 2013). La seva trajectòria amb La Perla 29 va començar amb la col·laboració com a ajudant de direcció d’Oriol Broggi a diverses obres (Natale in Casa Cupiello, Electra, Questi Fantasmi, Cyrano de Bergerac, Incendis, Luces de bohemia), fins l’any 2011 en què va dirigir el seu primer espectacle pro-duït pel col·lectiu, La Presa.

Ernest VillegasActor

Neix a Manlleu el 1976. Estudia Art dramàtic al Col-legi del Teatre de Barcelona durant 3 anys i després completa la seva formació amb cursos puntuals amb Helena Pla, Konrad o Javier Daulte. També estudia gestió i producció teatral amb Lluís Elías. És actor de teatre i televisió. Entre els espectacles dels quals ha format part destaquen Purga (dir. Ramón Simó), Cels (dir. Oriol Broggi), L’orfe del Clan dels Zhao (dir. Oriol Broggi), Coses que dèiem avui (dir. Julio Manrique) i L’inspector (dir. Sergi Belbel).


08—

Sobre altres espectacles de Wajdi Mouawad la crítica ha dit...

| Cultura i Espectacles | 55EL PUNTDIVENDRES, 26 DE NOVEMBRE DEL 2010

1180

28-1

0185

16J

uedaràper sem-pre gra-

vada en la me-mòria dels qui

vam ser dimarts al TeatreMunicipal de Girona la po-tència narrativa i poèticade la posada en escena,les interpretacions i, so-bretot, el text de Littoral,del dramaturg d’origen li-banès Wajdi Mouawad. Lahistòria que explica és lade Wilfrid, un jove orfe demare, desarrelat, perdut,

Q

al qual anuncien la mortdel seu pare, Ismail, queno coneix, ja que el vaabandonar en morir la ma-re en el part. En enfrontar-se a la mort del pare, Wil-frid, al llarg de tota la pri-mera part, descobreix lesseves arrels, els seus orí-gens. Recupera la sevapròpia història. A l’inicitrobem Wilfrid entrevis-tant-se amb el jutge, queha d’autoritzar la repatria-ció del cos de son pare alpaís natal d’aquest, on hadecidit donar-li sepultura.El jove no té resposta a lapregunta que li formula sasenyoria: “Qui és?” La se-va identitat s’anirà cons-truint a vista del públic,amb les cartes del pareadreçades al fill, escrites imai enviades, com a filconductor, mentre Mo-uawad, molt hàbilment,desplega una estructuradramàtica complexa peròperfecta, en la qual l’es-pectador entra sense es-

forç. L’autor va superpo-sant capes temporals,desdoblant el personatgeprotagonista en dos alteregos i fent intervenir, ambnaturalitat, el pare i la ma-re morts, mostrant comes van conèixer en el paísd’origen d’ell, la seva his-tòria d’amor, el paper fo-namental del mar com apaisatge vital, el momentde la mort de la mare perdonar pas a una nova vida,el dilema del seu pare al’hora d’haver de decidirentre la vida de la dona ola del fill, ell, i les conse-qüències devastadoresd’aquell fet. Representa lafamília materna, que refu-sa sepultar les despullesdel pare al panteó familiar,on hi ha les de la mare.Perquè per damunt de tothi ha la necessitat de do-nar sepultura a les restesdel seu progenitor per talde continuar endavant,sense comptes pendents.L’humor, deliciós, hi és

present, així com un joc in-tel·ligent amb les formes,trencant contínuament to-ta lògica espacial i tempo-ral, però sense res gratuït,de manera que la històriaavança amb fluïdesa. Hi haressons de Shakespeareen la primera part, àgil, cu-rulla de sentits, amb unllenguatge que té una graninfluència de l’audiovisual.

La segona part, ambabundància de símbols i

metàfores, més propera ala tragèdia grega, amb unadimensió poètica que bri-lla i s’eleva, transcorre alpaís d’origen del pare, de-vastat per la guerra. Wil-frid hi va per proporcio-nar-li sepultura digna, pe-rò els cementiris sónplens, i inicia un periple enel qual se li afegiran Simo-ne, Sabbé, Amé, Messi iJoséphine, a més dels dosfantasmes, el pare mort,

de cos present i del cava-ller Guiromelan, companyimaginari, desdoblamentdel protagonista, suportimprescindible, i símbol dela seva manca de madure-sa. Cada un dels membresque es va afegint al grupde manera gradual té laseva història d’horror, co-neix la guerra, la seva vidaha quedat en suspens,marcada per uns fets ter-ribles i traginant una càr-rega insuportable, com Jo-séphine, que transportales guies telefòniques detot el país amb els nomsdels vençuts i en preservala memòria, “perquè noels despullin, els cremin oels llencin”. Tots junts esdirigeixen cap al mar, onamararan el cos d’Ismail,que no restarà a la deriva,perquè acabarà sent elguardià del ramat, de totsels noms de les guies, queli faran d’àncora. Perquèdesprés de la vida, “delsamors i les penes, les ale-gries i els plors, les pèr-dues i els crits, hi ha el lito-ral i el gran mar que s’hoemporta tot”.

‘Littoral’Autor i director: WajdiMouawad.Intèrprets: Jean Alibert,Tewfik Jallab, CatherineLarochelle, Marie-Eve Perron,Lahcen Razzougui,Emmanuel Schwartz,Guillaume Sévérac- Schmitz iRichard Thériault.Traducció sobretítols: GiselaGodoy.Teatre Municipal de Girona, 23 denovembre del 2010.

El mar s’ho emporta tot

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crítica teatre

Wazâân, el cec, amb els vells del poble i Simone, la folla quecrida el seu lament, a ‘Littoral’ ■ JEAN-LOUIS FERNÁNDEZ

Dani Chicano


09—

Sobre altres espectacles la crítica ha dit...

espectacles 24 DE FEBRER DEL 2012 55DIVENDRES

Commoció al RomeaCRÒNICA Oriol Broggi i tot el seu equip enlluernen amb la brutal tragèdia d’‘Incendis’

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

quan tot un teatre es posa dret, amb els consellers Puig i Mascarell inclosos, per aplaudir és senyal in-

equívoc que s’ha produït un esde-veniment. Així va passar dimecres al Romea amb Incendis, la tragèdia del canadenc nascut a Beirut Wajdi Mouawad que Oriol Broggi desple-ga amb la saviesa i passió que reque-reix una obra majúscula, i no per-què duri tres hores. Una forma ar-tesanal de fer i viure el teatre, la del director barceloní i la seva compa-nyia, es doctoren al Romea amb l’es-perat retrobament, a més, de Broggi amb Clara Segura i Julio Manrique, esplèndids intèrprets i còmplices de la seva carrera. Incendis s’ha vist com una reedició d’Èdip rei, de Sòfocles, en què l’heroi tràgic és avui una dona (Nawal), que al morir desencadena una epopeia brutal, la que viuen els seus fills (Si-mon i Jeanne) després de descobrir que tenen un germà a qui no conei-xien i un pare a qui creien mort. En el seu testament, Nawal els demana, gairebé els ordena, que entreguin un sobre a cadascun. A partir d’aquí es creuen tres històries, la de Nawal

que es va quedar embarassada als 15 anys i va haver de desfer-se d’un fill a qui va buscar tota la seva vida, la d’aquest nen abandonat, i les dels seus germans bessons en una recer-ca que els porta fins al seu país. No es diu a l’obra, però és el Líban castigat per la guerra civil (1975-1990). Mouawad teixeix el text, admira-

blement traduït per Cristina Gene-bat, amb una poesia que commou fins a la llàgrima i precisió de cirur-già. Al repte hi responen Broggi i el seu equip amb un viatge apassio-nant, que van iniciar anant al Líban per palpar sobre el terreny l’odissea d’Incendis i capturar unes fotos que serveixen de contextualització.

Doncs bé, Broggi i els seus grans intèrprets ens condueixen de forma admirable a aquest escenari d’amor i odi. Ho fan en un Romea descons-truït per un director que juga com pocs amb els espais escènics i sense afegir artificis que taquin la seva po-sada en escena.

CONSTANTS CANVIS / Per si el repte no fos prou gran, aquesta versió se ser-veix amb només vuit intèrprets, co-sa que obliga tots els actors a fer més d’un paper. I amb un gran teló de fons, quatre galledes, una taula de despatx, una manguera, un asper-sor, canvis de vestuari, encertat joc de llums i so i poc més enllaça els constants canvis de situació i temps. El públic ho pot seguir, alguna vega-da amb dificultat, sí, perquè sempre guanyen el text i l’excepcional tre-ball actoral. Segura i Manrique ho broden. Hi posen emoció, ràbia, pau-sa, contenció... el que faci falta. I Xavi Boada, el notari que llegeix el testa-ment, oxigena una història tan trà-gica amb la seva comicitat. Entre totes les escenes impac-tants, que no són poques, n’hi ha una que traspassa l’ànima: els par-laments de Nawal (Segura) i Sawda (Marcià Cisteró) quan decideixen venjar-se després de la matança en un camp de refugiats. I si s’ha de bus-car algun però, estarien tots a la sego-na part, quan es xampurreja francès i anglès de forma una mica gratuïta, quan el retrat d’un franctirador vo-reja la caricatura innecessària, com ho semblen les cançons que broten també en aquesta part. De cap mane-ra entelen una proposta brutal. H

Clara Segura i Julio Manrique lideren un enorme repartiment que es multiplica en una epopeia majúscula

33 Julio Manrique, que torna a actuar en el teatre que dirigeix, i Clara Segura, en una escena d’‘Incendis’.

FERRAN SENDRA

espectacles DIMECRES60 25 DE JUNY DEL 2014

sos. Per si de cas, deixa al seu abast violoncels de diverses mides amb els quals juguen, encara que pre-feriria que escollissin un altre ins-trument si volen fer carrera. «Si algun surt cel·lista el compara-ran amb mi. Ja és molt que alguns s’hagin dedicat a la música tenint un pare famós. Ja tenim prou com-petició a casa per afegir-ne més». Res a veure la infància dels seus fills amb la joventut de Maisky a l’URSS comunista, on va ser con-demnat a presó i treballs forçats davant el temor de les autoritats que un jove talent com ell fugís del país rere els passos de la seva ger-mana, que va emigrar a Israel.

Optimista i afortunat

Quan va aconseguir deixar l’URSS va haver de començar de zero. L’es-forç va valer la pena i la seva «se-gona vida» li ha donat moltes sa-tisfaccions. Optimista nat, afirma ser «el violoncel·lista més afortu-nat del món». De motius no n’hi falten i els enumera d’una tirada: «Sóc l’únic que ha estudiat amb dos grans mestres, Rostropó-vitx i Piatigorski. Vaig tenir la sort de conèixer Pau Casals dos me-sos abans que morís i tocar du-rant hores per a ell. He pogut col-laborar en més de 20 concerts amb Leonard Bernstein, tan gran com a músic com a persona. I he tingut la sort de fer música de cambra me-ravellosa durant 40 anys al costat de la meva amiga Martha Argerich. A més, fa més de 14 anys que estic unit a un meravellós violoncel ita-lià, un Montagana del segle XVIII, i l’he disfrutat interpretant música juntament amb els meus fills». H

El mag del violoncel Mischa Maisky (Riga, Letònia, 1948) tor-na avui a Catalunya, aquesta vega-da amb la seva filla Lily, pianista de 26 anys. Junts obriran l’impres-sionant cartell del festival Nits de Clàssica de Girona, en el qual vete-rans com William Christie i la se-va orquestra d’Arts Florissants (6 de juliol) alternen amb el contra-tenor Xavier Sabata (28 de juny), el violinista Fabio Biondi, que ac-tuarà amb el clavecinista Kenneth Weiss (29 de juny), i l’emergent pi-anista Benjamin Grosvenor (1 de juliol). «Tocar amb els meus fills és un somni fet realitat, una experièn-cia increïble. Des que van néixer desitjava tocar algun dia amb ells. Amb Lily vaig començar a tocar en públic fa vuit anys i des d’alesho-res hem interpretat diferents pro-grames i hem gravat diversos dis-cos», afirma Mischa Maisky, que al Teatre Municipal començarà amb Sonates de Bach i Xostakóvitx i se-guirà amb música espanyola –Gra-nados, Falla, Albéniz, Cassadó i Sa-rasate–. El músic, que també to-ca en trio amb Lily i el seu germà, Sacha, dos anys més jove, al violí, afegeix que no ha estat difícil enco-manar la seva passió per la música als seus fills. «Tenen les seves prò-pies idees i m’encanta experimen-tar-les junts, adaptar-me als seus punts de vista, perquè al capdavall en això consisteix la música», asse-nyala. «La qüestió és trobar l’equi-libri. És tan necessari en la música com en la vida». Maisky compara la música amb un gran diamant que brilla de di-

ferent manera segons la llum que l’il·lumina. «Hi ha diferents mane-res d’abordar una peça i totes són vàlides. Només n’hi ha dues que no estan permeses: tocar de manera lletja o avorrida. Tota la resta val, perquè la música és, sobretot, una experiència emocional». Els seus altres fills, Maxim, Manuel i Mateo, un bebè de 15 me-sos, encara són massa petits per sa-ber si també seguiran els seus pas-

MARTA CERVERABARCELONA

Per evitar que fugís del país, la Rússia comunista el va condemnar a presó i treballs forçats

Maisky, música en famíliaEl cèlebre violoncel·lista obre juntament amb la seva filla Lily, pianista, el festival Nits de Clàssica a Girona H Bach, Xostakóvitx i música espanyola centren el seu programa al Teatre Municipal

RETORN A CATALUNYA dEL pREsTigiós músiC

33 Segona vida 8 Maisky, que va començar de zero al sortir de Rússia.

EL PERIODICO

Broggi i Mouawad,parella extraordinàriaCRÒNICA El director de La Perla firma una gran versió de la tragèdia enorme de ‘Cels’

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

De la sorra de la nau gòtica a la mo-queta. De l’austeritat inspirada en el mestre Peter Brook a un suport audiovisual i escènic propi d’una sèrie d’espies o un thriller televisiu del segle XXI. Si Oriol Broggi i la se-va companyia, La Perla 29, han dei-xat sobrades empremtes de com treure petroli de l’artesania tea-

tral, ara han reblat el clau de mane-ra extraordinària davant el desafi-ament de portar Cels a la Biblioteca de Catalunya. És el final de La sangre de las promesas, la tetralogia de Wad-ji Mouawad, una figura clau del te-atre actual per un quartet de tragè-dies d’aire clàssic i convulsió èpica contemporània. Entre elles, Incen-dis, la primera i triomfal aventura de Broggi amb Mouawad.

Cels només fa que confirmar, i fins i tot anar més enllà, que el canadenc, d’origen libanès, no és autor de mit-ges tintes. Ni en l’escriptura ni en les seves propostes. De nou recorre

a una estructura de thriller per a una trama d’enorme complexitat i pessi-misme descoratjador al voltant d’un equip d’investigadors, tancat en un búnquer, que intenta desentranyar

un imminent atemptat global. És la resposta d’una joventut aïrada per la traïció de les seves persones grans en un món en flames. Aquest eix argu-mental recorre una obra en la qual cada frase vol ser la definitiva, i de tal manera que pot noquejar el públic. Però Mouawad t’acaba arrossegant a la seva revenja contra l’embogit se-gle XX, amb guerres que van devorar pares i fills. Però sempre amb un tor-nar a començar, concretat en el crit que tanca Cels i la tetralogia, símbol a un temps de mort i vida. Amb aquest material de l’alça-da d’un campanar, Broggi despat-xa una mesurada posada en escena, amb excel·lents recursos audiovisu-als, a la qual contribueix un sòlid treball actoral, amb Eduard Fare-lo i Marcia Cisteró de nota, i ben se-cundats per Ernest Villegas, Xavier Boada i Xavier Ricart. No menys re-llevants són els treballs en vídeo de Carles Martínez i Àlex López. H

33 Eduard Farelo, en una escena de ‘Cels’, a la Biblioteca de Catalunya.

BITO CELS

17 BALLARINS

‘Carmen’, en clau flamenca, al CondalLa companyia Antonio Andrade por-ta al Teatre Condal l’espectacle Mi Carmen flamenca, una versió de l’obra Carmen de Bizet, en la qual el flamenc s’uneix amb elements àrabs, jazz i salsa. L’espectacle es va estrenar a la Deutsche Òpera de Berlín i s’ha re-presentat als teatres xinesos Shan-gaí Oriental Art Center i Pequín Mei Lang Fan. La coreografia és de Ma-nolo Marín i la interpreten 17 balla-rins, amb vestuaris de José Galvañ i Victorio i Lucchino.

SÈRIE ‘ELS NENÚFARS’

Venut per 39,7 milions un llenç de MonetUn nenúfars de Monet es va vendre per 39,7 milions d’euros a Londres. Es tracta d’un llenç de la famosa sè-rie d’Els nenúfars que l’artista impres-sionista francès va pintar el 1906. L’obra va ser l’estrella de la subhas-ta de la casa Sotheby’s, i va eclipsar les expectatives de rècord posades en la venda d’un mondrian. El rècord de Monet el manté un altre quadro d’aquesta mateixa sèrie, que el 2008 es va vendre per 51,3 milions.

Article publicat a El Periódico de Catalunya el 25 de juny de 2014


10—

Venda d’entradesLa venda general d’entrades del Festival comença el 7 de setembre amb diferents horaris i per diferents canals. Compra a través de la modalitat que més s’adeqüi a les teves necessitats:

A qui va dirigit? Club de Mecenatge i

Socis de

Canals

Hora

el 5 i 6 de setembre de 10 a 13h i de 15 a 17h

a partir del dia 5 de setembre a les 10h

Canals

Hora i llocdes d’1h abans de l’ini-

ci de l’espectacle

Al recinte de l’espectacle

Canals

Lloc i hora

a partir de les 9 h

Teatre Municipal(Salò de descans)

Teatre de Salt

de 9 h a 20h (ininterrompudament)

Canals

Lloc i hora

Teatre Municipal:de dmt. a div. de 13 a 17 h

Auditori de Girona de dmt. a div. d’11 a 13 h

Teatre de Salt:dij. i div. de 19 a 21h

Preferent5 i 6 de setembre

Última horaEl mateix dia de

l’espectacle (si queden entrades disponibles)

Intensiva7 de setembre

de 9 a 20 h

GeneralA partir del 8 de

setembre

T’has quedat sense entrada?

972 402 004 temporada-alta.net app i dispositius mòbils Venda presencial a guixeta

No llancis la tovallola ;P

Nou servei d’avisos de disponibilitats al web (a la pàgina de cada espectacle, on hi hagi “entrades exhaurides”)

Instal·la’t l’app i activa les notificacions push

NOVETAT

1

2

3


11—

Paquets i descomptes

— Tots els descomptes s’hauran d’acreditar amb la documentació corresponent — Tots els descomptes, excepte els de La Colla, són aplicables a tots els espectacles menys als espectacles de la programació familiar El Planter i el VI Torneig

Dramatúrgia Catalana, Llibràlegs III, i les pel·lícules de Cinema de Temporada. — Per a la compra d’entrades per a persones amb mobilitat reduïda cal contactar amb les taquilles del festival 972 40 20 04 de dilluns a divendres de 10 a 13 h — Si ets un grup posa’t en contacte amb nosaltres a [email protected] — Consulta les condicions de compra a www.temporada-alta.net

Joves A qui va dirigit?

a joves d’entre 14 i 25 anys

Tipus de descompte- Carnet Jove

- Targeta Girona Cultura (16/25). Més info: girona.cat- Escena 25. Més info: escena25.cat

Canal

A qui va dirigit? Membres de:

- Club La Vanguardia

- TR3SC

- GEIEG

- UdG

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit? 2 adults + 2 nens als

espectacles El petit príncep i El Carrousel des moutons

Consultar preus segons espectacle

Quan? Des del 7 de

setembre

Forfet fa-miliar

A qui va dirigit? Als espectacles

familiars d’El Planter amb el

carnet de

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit?

i aturats

Quan? Des del 7 de

setembre

20 %dte.

A qui va dirigit? - Jubilats

Majors 65 anysCarnets:

- Jove- Biblioteques- Club Girona

CulturaFamília:

- Nombrosa- Monoparental

Quan?

15 %dte.

NOMÉS FINS EL 30 DE SETEMBRE

Descomptes Canals

Paquets multiespectacle

Compra un mateix nombre d’entrades per a 6, 7, 8 o 9 espectacles

Canals

Paquet 6

20 %dte.

Compra un mateix nombre d’entrades per a 10 o més espectacles

Canals

Paquet 10

25 %dte.


12—

Més informació i venda d’entrades: www.temporada-alta.net

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

A

Llegenda de gèneres i cicles

Amb la col·laboració de:

Documents

Direcció Oriol Broggi i Ferran Utzet - Temporada alta · An intense monologue based on the novel by the Lebanese-canadian Wajdi Mouawad, one of the most widely performed playwrights