Diagnosi Sanitària i Avaluació de l Estat Actual de l’Arbrat de la … · 2015-02-09 · 2015-GEN – HOSTALRIC – Estat Sanitari de l’Arbrat de la Plaça dels Bous ----- [email protected]

- Informe Tècnic -

Diagnosi Sanitària i Avaluació

de l’Estat Actual

de l’Arbrat de la Plaça dels Bous

(Hostalric, La Selva)

realitzat per:

Josep M Riba i Flinch

(doctor biòleg-entomòleg, assessor en fitopatologia i arboricultura)

15 de gener del 2015

entregat a: Sr. Josep Antoni Frias

Alcalde d’Hostalric

_____________________

2015-GEN – HOSTALRIC – Estat Sanitari de l’Arbrat de la Plaça dels Bous ----- [email protected] 2

Diagnosi Sanitària i Avaluació de l’Estat Actual de l’Arbrat

de la Plaça dels Bous (Hostalric, La Selva)

Josep M Riba i Flinch (doctor biòleg-entomòleg, assessor en fitopatologia i arboricultura)

col·laborador del Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona – [email protected]

1.- INTRODUCCIÓ

- GEN-09: el Sr. Josep Antoni Frias (alcalde de l’Ajuntament d’Hostalric) demana els serveis

del Sr. Riba, amb la finalitat de fer una visita de camp per avaluar l’estat sanitari actual de

l’arbrat de la Plaça dels Bous i confeccionar el corresponent informe tècnic

- GEN-12: es fa la visita de camp per avaluar l’arbrat

La Plaça dels Bous està situada en el mig del casc antic de la vila, on hi ha diverses

alineacions de morera (Morus alba), d’uns 50-60 anys d’edat (font: Aj. Hostalric). Les

coordenades UTM (Datum: WGS84) són 31T 470.018 m E i 4.621.634 m N, a 85 85 m d’alçada.

vista aèria de la Plaça dels Bous d’Hostalric (Google-Earth; foto: 10-MAI-2012)

2.- METODOLOGIA

Per aconseguir els objectius indicats anteriorment s’ha agafat com a referència la

metodologia que s’utilitza per confeccionar les valoracions de l’arbrat públic, d’acord amb les

directrius de la “Asociación Española de Arboricultura”, de la “International Society of

Arboriculture” i les “Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme” (NTJ, Col·legi Oficial

d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya). Per a més informació, es poden consultar les

pàgines http://www.aearboricultura.org, http://www.isa-arbor.com, http://agricoles.org.

http://www.aearboricultura.org/

http://www.isa-arbor.com/

http://agricoles.org/

_____________________


També s’han tingut en compte els protocols i la metodologia que es fan servir per

confeccionar les valoracions anuals de la Xarxa Europea de Seguiment de Danys a Boscos

(xarxa nivell-I) del “Servicio de Protección de los Montes contra Agentes Nocivos” (SPCAN,

Dirección General de Desarrollo Rural y Política Forestal, Ministerio de Agricultura,

Alimentación y Medio Ambiente). Per a més informació, es poden consultar les pàgines

www.magrama.gob.es, www.icp-forests.org, www.foresteurope.org.

Per conèixer l’estat actual dels arbres es fa una inspecció visual des de terra i es

realitza una diagnosi individual per a cadascun dels exemplars. Amb aquesta diagnosi tècnica,

s’integren els coneixements de diverses disciplines, conjugant els següents àmbits:

- biologia: s’estudien els símptomes associats a la vitalitat i a l’estat morfo-fisiològic de

l’exemplar a diagnosticar

- biomecànica: es tenen en compte els símptomes estructurals i es valoren els defectes que

s’aprecien de l’exemplar arbori

- dendroestàtica: basat en l’estàtica de l’arbre, entenent l’estabilitat com una integral de tres

variables: càrrega, forma i material; aquesta metodologia relaciona l’estructura (forma,

mida), i la capacitat de resistència a la càrrega; és el mètode, SIA (Statics Integrated

Assessment – Valoració Estàtica Integrada – desenvolupada per Wesolly i Sinn) aplicable

quan els arbres estan aïllats o en alineacions

- fitopatologia: es valoren plagues, malures i fisiopaties de la vegetació, amb una especial

atenció a la presencia de fongs xilòfags (que descomponen la fusta) i la seva acció sobre

l’arbre; també cal determinar la presencia d’insectes perforadors que poden afectar a

l’estabilitat de l’arbre, així com d’insectes defoliadors (galeruca, processionària) i d’insectes

picadors-xucladors (pugons, caparretes, tigres), els quals poden debilitar l’arbre

El procediment de treball consta de quatre fases; tot aquest procediment queda recollit

a la taula del treball de camp, la qual es comenta en el següent apartat:

1. inspecció visual per detectar els símptomes:

- biològics: associats a la vitalitat de l’arbre

- biomecànics: vinculats a l'estabilitat de l’arbre

- dendroestàtics: referents a l’estàtica de l’arbre

- fitopatològics: presència de plagues, malures i fisiopaties

2. anàlisi dels defectes, alteracions, danys i símptomes sospitosos detectats

3. estudi de les causes de les alteracions i problemes detectats

4. valoració de les actuacions i mesures correctores

Pel que fa a la presència de patògens, es presta una especial atenció a les plagues

ocasionades per insectes (en aquest cas, als insectes perforadors i xilòfags [destructors de

fusta]), així com a les malures ocasionades per fongs xilòfags (especialment pels fongs de

podridura o de descomposició de fusta).

Pel que fa als danys d’origen antròpic (humà), es fa una especial atenció a la presència de

ferides de podes, aclarides i/o estassades, d’aquelles derivades d’obres (obertura de rases,

compactacions, camins, pavimentacions, ....) i als danys mecànics ocasionats per vehicles,

maquinària diversa i/o persones, bé directament sobre l’arbre (a tronc i brancam) o a nivell de

sòl (danys a sistema radicular).

http://www.icp-forests.org/

_____________________


Totes aquestes accions, les quals a curt, mig i/o llarg termini poden provocar exsudats

(procedents d’infeccions bacterianes), així com esquerdes, ferides i altres alteracions

estructurals; finalment, per l’acció dels fongs de descomposició i podridura de fusta, poden

esdevenir finalment en cavitats internes perilloses. Un altre dels factors a tenir en compte en

aquesta apartat és l’asfíxia radicular derivada de la compactació per l’ús social i/o la conducció

de vehicles dins de la zona coneguda com a projecció de capçada de l’arbre.

2.1.- Descripció de la Taula

La taula de camp ha estat dissenyada per facilitar la recollida de dades, contemplant

tots els aspectes possibles, com identificació, anàlisi visual i alteracions estructurals

detectades sobre l’arbrat. A continuació es descriuen tots els paràmetres de la taula, amb la

intenció de facilitar la seva comprensió.

Identificació

- identificació de l’arbre: cada arbre s’identifica amb un número o codi, tenint en compte la

seva ubicació; es recomana utilitzar aquesta numeració en futurs informes tècnics i plànols;

també s’indica el nom de l’arbre (nom vulgar i espècie)

Anàlisi Visual

- vitalitat i defoliació: són 2 variables mot utilitzades en els informes de valoració de l’estat

sanitari de l’arbrat; en aquest informe no s’han tingut en compte, doncs tenien preferència

les altres variables, les quals s’indiquen a continuació

- ferides: indica la presència de danys evidents al llarg del tronc i branques primàries, a

conseqüència de ferides i lesions significatives; els danys més freqüents són els de tipus

mecànic, com els originats després d’obres i/o treballs amb maquinària i vehicles, o durant la

realització de feines de poda

Molt sovint aquestes ferides arrenquen parts significatives d’escorça i deixen al

descobert el càmbium i fins i tot el xilema (fusta) de l’arbre; al llarg del temps (2-10 anys

segons l’espècie vegetal afectada i climatologia de la zona), aquesta ferida estarà exposada a

l’atac de fongs de descomposició i podridura de fusta, així com d’insectes perforadors.

opcions: vella (V) i nova (N)

- ferida vella: la lesió és antiga (més de 5-10 anys) i sovint s’aprecien fenòmens de

compartimentació (segons el CODIT de Shigo) entre escorça, càmbium i xilema; també

s’observen fenòmens de podridura i descomposició de fusta, cossos fructífers dels fongs

implicats (bolets), cavitats, orificis i perforacions per part d’insectes xilòfags (formigues,

tèrmits, corcs i altres)

- ferida nova: el dany és recent, degut a lesió de fa poc (de fins a 2 anys), com per exemple

feines i treballs de poda, plantacions, obres (realització de rases, pavimentació, ....) o

conducció de vehicles o maquinaria

_____________________


- alteracions estructurals (AE): representen qualsevol tipus d’anomalia que tingui l’estructura

de l’arbre, ja sigui a nivell del sistema radicular i arrels (Ar), de coll o base del tronc (Cl), del

tronc (Tr), de la creu (Cr) i/o a nivell del brancam primari i capçada (Br).

Poden ser alteracions tipus cop, ferida, esquerda, cavitat, podridura-descomposició,

inclinació de tronc, torsió de tronc, curvatura, desequilibri de la capçada, arbre enterrat,

etc; també cal tenir present l’existència de galeries fetes per insectes perforadors i xilòfags

(formigues, tèrmits, corcs, etc.), així com la presència de fongs de fusta, com els típics

bolets (Armillaria, Inonotus, etc.) i els bolets de soca (Ganoderma, Phellinus, etc.); la

importància d’aquestes anomalies depèn de la mida i de les seves característiques, però

també de la seva freqüència i del punt on es troba a l’arbre; així, per exemple, i en principi,

són més importants si es troben al coll de l’arbre i al tronc que a nivell de les brancam.

opcions: lleus (LL), significatives (S), significatives-greus (SG), greus (G) i molt greus (MG)

Molts cops, alteracions del tipus “significatiu” poden mantenir-se durant anys a aquest

mateix nivell. En canvi, en altres ocasions, segons el tipus i magnitud del dany, així com la

presència de fongs (especialment els associats a podridura i descomposició de fusta) i també

d’insectes xilòfags, la meteorologia local (especialment les humitats, radiació, ...), la gestió de

la zona (regs, feines associades a jardineria, ...), l’espècie d’arbre, la seva edats, la vitalitat de

l’arbre, i altres, poden agreujar l’alteració; llavors, aquella alteració del tipus “significatiu”

passaria a nivells superiors, com poden ser la de “greus” o “molt greus”.

Els arbres difereixen radicalment dels animals. Bàsicament, els animals sanen: conserven

la vida fent milions de reparacions, instal·lant noves cèl·lules o cèl·lules rejovenides en

substitució de les velles. Però els arbres no poden sanar, no reparen com fan els animals; en

canvi, els arbres es defenen de les conseqüències de les ferides o infeccions encerclant el mal.

Dit d'una altra manera, els arbres compartimenten. És a dir, quan un arbre rep una ferida, el

que fa ràpidament és aïllar aquella zona creant unes barreres físiques i químiques. Les barreres

físiques són les produïdes amb el creixement a sobre de la zona ferida, per tal que no hi hagi

contacte amb l'exterior, amb la formació del call i la seva “cicatrització”. Les barreres

químiques són aquelles que l'arbre produeix segregant algunes substàncies amb efectes

fungicides, bactericides, insecticides, etc., per tal que no es produeixi infecció. Aquest efecte

es veu quan es talla una branca o tronc, prop d'una ferida, on sovint s’hi veuen algunes marques

i zones tintades. Aquesta aparició d'aigües de color a la fusta són per la segregació de

productes químics (sovint substàncies fenòliques) al voltant de la ferida, per tal d'aturar la

invasió de patògens.

Aquestes barreres són les que es descriuen en el CODIT (Compartimentalization Of

Decay In Trees), compartimentació en la descomposició dels arbres, establert pel Dr. Alex

Shigo. Són les famoses 4 parets: paret-1: resistència a la podridura vertical; paret-2:

resistència cap a l'interior; paret-3: resistència lateral i paret-4: es forma frontalment per

tancar la via d'entrada a patògens i aïllar la fusta que creix nova de la infecció de la ferida.

Al mateix temps que es produeix la compartimentació, els arbres disposen noves

cèl·lules en noves posicions; l’arbre va creixent. Els resultats més obvis són els anells de

creixement, visibles en qualsevol tall transversal d'un tronc, branca o arrel.

_____________________


les 4 parets barreres del CODIT descrit per Shigo, en la resposta de l’arbre a una alteració o dany

(http://naldc.nal.usda.gov/download/CAT87209988/PDF - A.Shigo, 1979)

després d’una ferida (zona-A), les zones sanes dels

voltants (zona-I) desenvolupen els típics llavis i es

formen les parets-3 (color blau) i les parets-4

(color taronja); per sota de la ferida (zona-A) hi ha

fusta en podridura i descomposició (color marró),

fusta decolorada (color verd) i la zona de protecció

química de l’arbre (color vermell) i la paret-2;

dins de tot hi ha la fusta sana (zona-0)

- presència de patògens: pel tipus d’informe sol·licitat i pel tipus d’arbrat i estat en què es

troba, es presta una especial atenció a les plagues ocasionades per insectes perforadors i

insectes xilòfags, així com a les malures ocasionades per fongs, especialment pels de

podridura o descomposició de fusta.

En el grup de les plagues, i pel que fa als insectes perforadors i xilòfags amb més

agressivitat, perillositat o transcendència per aquests arbres, cal destacar a:

- Coleoptera Scolytinae (perforadors)

- Coleoptera Curculionidae (perforadors) - Coleoptera Buprestidae i Anobiidae (perforadors)

- Hymenoptera Formicidae (perforadors - formigues): Crematogaster scutellaris

- Isoptera (perforadors – tèrmits): Reticulitermes, Kallotermes

En el grup de les malures, principalment causades per atacs de fongs del grup de les

podridures, destaquen:

- fongs de podridura radicular: Ganoderma spp, Armillaria spp

- fongs de podridura de fusta (xilòfags): Inonotus (I.hispidus , I.obliquus)

- bacteriosis o tuberculosis del pi (malformacions): Bacillus vuilemini, Agrobacterium

0

2

4

3

http://naldc.nal.usda.gov/download/CAT87209988/PDF%20-%20A.Shigo

_____________________


Pel que fa als danys d’origen antròpic (humà), cal prestar atenció a la presència de

ferides de poda i als danys mecànics per vehicles i maquinària diversa, que a curt, mig i llarg

termini poden provocar exsudats de resina, així com esquerdes i ferides, les quals per l’acció

dels fongs de descomposició i podridura de fusta, poden esdevenir en cavitats perilloses. Un

altre dels factors a tenir en compte és l’asfíxia radicular derivada de l’ús social i de la

conducció de vehicles sota la projecció de capçada dels arbres.

Un cop identificats i marcats els diferents arbres a valorar, es va fer, segons els

paràmetres indicats anteriorment i mitjançant una inspecció visual des de terra (a cop d’ull),

una avaluació i diagnosi de les alteracions estructurals més significatives i evidents que es

podien observar, tant a nivell del sistema radicular extern, com a coll (base del tronc) i part

baixa del tronc, així com de la presència d’agents patògens diversos (plagues i malures), i/o

dels seus símptomes, senyals i danys que provoquen.

2.2.- Conseqüències Derivades de la Vitalitat, Defoliació i Alteracions Estructurals

Altres factors a estudiar en la valoració de l’arbrat es deriven de les alteracions

estructurals anteriorment detectades, destacant:

- Caiguda: representa el risc de caiguda que té l’arbre, a causa de problemes, danys, ferides,

lesions i patologies (provocades per insectes o fongs), situats generalment a nivell del

sistema radicular, o bé a inclinacions importants del tronc i/o patologies del terreny (amb

pendent, sòls arenosos, pocs compactats, moviments de terres, etc.), obres, etc., i

possibiliten la caiguda de l’arbre des de la base

opcions: baix (B), baix-mig (BM), mig (M), mig-alt (MA) i alt (A)

- Fractura: representa el risc de fractura que té l’arbre, a causa de problemes, danys, lesions,

altres alteracions estructurals i patologies (provocades per insectes, fongs o fisiopaties)

localitzades a nivell del coll, tronc, creu i brancam de la capçada, les quals poden possibilitar

el trencament a nivell d’aquest mateix punt

opcions: baix (B), baix-mig (BM), mig (M), mig-alt (MA) i alt (A)

- Perill: és la possibilitat de produir danys a persones i/o béns (instal·lacions, mobiliari,

vehicles, camins i vials, pavimentacions, etc.); representa la conjunció dels següents factors:

el risc de fractura i/o caiguda, les dimensions de l’arbre o branca i la diana; s’entén per

diana a la superfície i la possibilitat d’afectar a persones i/o béns en cas de fractura;

també, cal tenir en compte altres factors com són la ubicació de l’arbre, la força i la

dominància dels vents, si es tracta d’un espai obert o tancat, etc.; normalment, els arbres

que presenten un perill alt tenen prioritat d’actuació; en el corresponent informe, aquesta

variable fa referència únicament a la possibilitat de perill actual, en el dia de la valoració i

per tant al possible dany a la ciutadania; a causa de la variabilitat temporal, no es té en

compte cap situació de futur

opcions: baix (B), mig (M) i alt (A)

_____________________


- Perspectives de Futur: no es tracta d’un pronòstic sobre la seva data prevista de mort, sinó

d’una estimació de les seves probabilitats de viure en condicions dignes; les perspectives de

futur depenen de la conjunció dels factors analitzats anteriorment, és a dir, de la vitalitat,

les alteracions estructurals, l’estat fitopatològic (presència de plagues, malures i

fisiopaties), el risc de fractura o caiguda i del perill associat

opcions: molt baixes (B++), baixes (B), baixes-mitjanes (BM), mitjanes (M) i altes (A)

3.- RESULTATS

3.1.- Arbrat

A la Plaça dels Bous hi ha un total de 32 exemplars de morera blanca, Morus alba L.

(Fam.: Moraceae), distribuïts en 3 alineacions.

La morera blanca és un arbres originari de les zones temperades d’Àsia central i de l’Est

(Xina, Manxúria i Corea); no sembla haver estat introduït a Europa abans del segle VI, sota

Justinià, època en que els monjos haurien portat el cuc de seda a Constantinoble. Actualment

és un arbre molt cultivat i molt utilitzat a Àsia, Europa i Amèrica com a espècie ornamental.

És un arbre de fulla caduca, de port intermedi i de creixement mitjà, que arriba a fer

15-20 m d’alçària i fins a 2-3 m de circumferència; en bones condicions, pot viure al voltant

dels 120-150 anys. Té una fusta de notable qualitat, dura i resistent a la humitat, pel que és

poc alterable als canvis de sequedat i humitat.

3.2.- Avaluació de l’Arbrat

Els arbres estudiats tenen un perímetre mig, mesurat a 130 cm del terra, de 107 cm (n:

32, std: 23), equivalent a uns 34,1 cm de diàmetre (n: 32, std: 7,4). L’arbre més gros té un

perímetre de 144 cm (45, 8 cm Ø) i el més petit de 41 cm (13,1 cm Ø).

Pel conjunt de l’arbrat, s’han apreciat un total de 106 alteracions estructurals, de les

quals n’hi ha 30 de nivell “significatiu”, 20 de nivell “greu” i 56 de nivell “molt greu”. Degut a

l’estat general de l’arbrat, no s’han comptabilitzat les alteracions de nivell “lleu”.

alteracions arrel coll tronc creu brancam TOTAL

significatius 8 7 9 6 0 30

greus 2 2 7 7 2 20

molt greus 0 2 7 17 30 56

TOTAL 10 11 23 30 32 106

Pel que fa a la localització d’aquestes afectacions, s’ha observat que els 32 arbres

presenten un total de 10 alteracions estructurals ubicades a nivell del sistema radicular (és a

dir, el 31% del total d’arbres); 8 són de nivell “significatiu” i 2 de nivell “greu”. Són danys

relacionats amb les últimes obres de pavimentació (les quals van malmetre sistema radicular),

així com afectacions a arrels principals per la presència de cavitats i podridures molt

importants a nivell de coll, que afecten també a l’arrel.

_____________________


A nivell de coll es troben 11 alteracions estructurals (és a dir, el 34% del total d’arbres

mostren afectacions a coll), on 7 són de nivell “significatiu”, 2 de nivell “greu” i 2 de nivell “molt

greu”. Les alteracions es deuen a la presència de cavitats internes i de fusta en descomposició

per acció de fongs de podridura.

A nivell de tronc es troben 23 alteracions estructurals (és a dir, el 72% del total

d’arbres mostren afectacions a tronc), on 9 són de nivell “significatiu”, 7 de nivell “greu” i 7 de

nivell “molt greu”. Les alteracions es deuen a la presència de cavitats internes i de fusta en

descomposició per acció de fongs de podridura (a diversos arbres es poden trobar els cossos

fructífers [bolets] del fong Inonotus). La gran majoria són alteracions originades com a

conseqüència de velles ferides mecàniques, per vehicles o maquinària, així com per danys molt

importants ubicats a nivell de la creu del tronc-capçada i que continuen avall per dins del tronc.

En la creu del tronc s’han trobat 30 alteracions estructurals (és a dir, el 94% del total

d’arbres mostren afectacions en la creu), on 6 són de nivell “significatiu”, 7 de nivell “greu” i 17

de nivell “molt greu”, degut a ferides velles de poda de brancam de 1r ordre (important). En

aquestes afectacions és molt abundant la presència de fusta en descomposició per acció de

fongs xilòfags (a diversos arbres es poden trobar els cossos fructífers [bolets] del fong

Inonotus); també és fàcil trobar activitat de diversos tipus d’insectes xilòfags.

Pel que fa a la capçada, destaca com tots els 32 arbres (el 100%) tenen alteracions

estructurals a nivell de brancam primari, on totes són de nivell “molt greu”, a excepció de 2

arbres que mostren alteracions de nivell “greu”. Totes aquestes alteracions es deuen a ferides

velles de poda, generalment a nivell de brancam de 1r i 2n ordre, de gran calibre, on al llarg

dels anys han proliferat i desenvolupat amb èxit els atacs de fongs de podridura de fusta,

donant lloc a la presència de cavitats internes. És molt fàcil trobar cossos fructífers del fong

Inonotus, així com senyals evidents d’activitat d’insectes xilòfags.

alteracions arrel coll tronc creu brancam TOTAL

significatius 8 7 9 6 0 30

greus 2 2 7 7 2 20

molt greus 0 2 7 17 30 56

TOTAL 10 11 23 30 32 106

Com a conseqüències de totes aquestes alteracions estructurals i de la seva ubicació en

l’arbre, i que són agreujades a partir de mig primavera, quan l’arbre desenvolupi tot el fullam i

especialment en dies de fortes precipitacions i/o ventades, es pot dir que:

- 2 arbres tenen risc mig-alt de caiguda

- 2 arbres tenen risc alt de fractura (trencament) a nivell del coll del tronc

- 7 arbres tenen risc alt de fractura a nivell de tronc

- 17 arbres tenen risc alt de fractura a nivell de la creu del tronc

- 30 arbres tenen risc alt de fractura a nivell de brancam de 1r o 2n ordre

No s’ha pogut valorar la vitalitat dels arbres, doncs no tenien fullam; malgrat tot,

observant la morfologia dels brots i les terminacions, és fàcil veure brancam amb brotades

pobres que indicarien problemes de vitalitat ben evidents i significatives.

_____________________


2015-GEN perímetre arrels coll tronc creu branca comentaris

1 133 S S G G MG contenidors

2 129

G MG MG contenidors

3 85

G MG MG entre faroles

4 104 S

MG MG MG parada bus

5 110 S

G MG parada bus

6 100 S

S MG entrada aparcament

7 111 S S G MG MG entrada aparcament

8 85 S S G S MG motos

9 89 S S S MG MG farola

10 70 S G G MG MG Cal Dr Riera - xamfrà

11 127

S MG xamfrà bar

12 100

S S G MG farola

13 67

S G S MG farola-banc

14 116

S MG MG banc-paperera-banc

15 128

S MG MG banc-telèfon

16 120

G MG telèfon-banc

17 108

MG MG banc-banc

18 89

MG G MG banc-banc-gronxadors

19 41

G gronxadors-banc-banc

20 128

S MG MG MG paperera

21 126

S MG final font

22 132

S G MG inici font

23 129

S MG MG banc-tobogan

24 119

G MG MG MG tobogan-gronxadors

25 103 G MG MG MG MG gronxadors-paperera

26 125

S S MG banc-banc

27 73 G MG MG MG G banc-banc-telèfon

28 144

MG MG MG banc-banc-telèfon

29 108

MG banc-banc

30 101

S MG MG banc-banc

31 105

MG MG 2n davant bar

32 123

S G MG 1r davant bar

nivell Ar Cl Tr Cr Cr

perímetre Sign Sign Sign Sign Sign TOTALS

n 32 8 7 9 6 0 30

mig 107,1 Greus Greus Greus Greus Greus TOTALS

std 23,1 2 2 7 7 2 20

màx 144 MGreus MGreus MGreus MGreus MGreus TOTALS

mín 41,0 0 2 7 17 30 56

TOTALS 10 11 23 30 32 106

taula on s’indiquen les característiques i l’estat sanitari dels 32 arbres de la Plaça dels Bous;

hi figura el perímetre (en cm, a 130 cm del terra) i les alteracions estructurals observades

a les arrels, coll del tronc, tronc, creu del tronc i brancam principal (1r i 2n ordre),

indicant el nivell d’afectació (significatiu [S], greu [G] i molt greu [MG]);

a les últimes files hi ha els valors generals per les diferents variables estudiades

_____________________


4.- CONCLUSIONS

- s’han observat, en els 32 arbres avaluats, un total de 106 alteracions estructurals, de les

quals n’hi ha 20 de nivell “greu” i 56 de nivell “molt greu”

- la gran majoria de totes aquestes alteracions estan ubicades a nivell de la creu del tronc i

del brancam principal, el que comporta un risc de fractura molt alt, especialment en dies de

vent i quan l’arbre tingut tot el fullam i brotada desenvoluats

- en aquestes alteracions és molt fàcil observar cavitats internes, amb abundants processos

de descomposició de fusta per acció de fongs xilòfags (Inonotus)

- per reduir el perill associat al risc de caiguda, així com el risc de fractura que presenten

aquests arbres, les úniques mesures correctores possibles passen pels treballs de poda de

seguretat, reduint alçària de capçada; es faria prioritari reduir el pes i la força de la “vela”

del brancam i de la capçada general, i generalment per sota d’on es localitzen les alteracions

estructurals en el brancam principal; això obliga a fer podes dràstiques, en branca de gran

calibre, el que accelera la pèrdua de vitalitat i incrementa la seva debilitat

- a més a més, la gran majoria de les alteracions estructurals detectades s’agreujaran en el

temps, i no tenen perspectives de futur per a recuperar-se i reduir biològicament (per

l’arbre mateix) el risc de fractura

- aquests arbres poden viure en aquestes condicions actuals durant 10-20 anys més, però ho

faran amb vitalitats cada cop menors; s’haurien de millorar les condicions edàfiques (perfil,

textura, aireig, química, nutrients) del terreny on viu l’arbrat i reduir la compactació

excessiva de moltes zones

- en les condicions actuals, aquests arbres no tenen perspectives de futur i són un perill per a

la ciutadania, especialment important quan tinguin fullam, i en els dies de vent i/o

precipitacions; es recomana la seva eliminació i substitució per altres arbres de nova

plantació

Josep M Riba i Flinch

doctor biòleg (especialista en fitopatologia) biòleg col·legiat núm. 20.295-C

assessor GIP-DARPAM: AT100132/13

assessor ROPO-MAGRAMA: 091700357SA

[email protected]

[email protected]

Tossa de Mar, 15 de gener del 2015

_____________________


5.- ANNEX FOTOGRÀFIC

diferents vistes de les diverses alineacions d’arbrat de la Plaça dels Bous

©jmriba

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

_____________________


vistes i detalls dels arbres que mostren les alteracions estructurals més greus,

bé ubicades a tronc, com a creu i brancam principal

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

_____________________


vistes i detalls dels arbres que mostren les alteracions estructurals més greus,

bé ubicades a tronc, com a creu i brancam principal

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

_____________________


detalls d’alteracions estructurals de nivell “molt greu”,

ubicades a nivell de la creu del tronc i que s’expandeixen per brancam principal i per l’interior del tronc;

en les afectacions més velles és molt fàcil apreciar fusta en descomposició per acció de fongs xilòfags;

el risc de fractura a tenir en compte és alt o molt alt en molts arbres

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

_____________________


per reduir el risc de fractura del brancam que presenta alteracions estructurals molt greus

cal aplicar una poda de seguretat dràstica (eliminar brancam de gran calibre);

sovint no es pot eliminar tota l’alteració (la cavitat interna i la fusta en descomposició continua present)

esquerra: branca podada fa molts anys, amb podridura interna dins de tronc

dreta: cavitats internes dins de brancam principal originades per podes molt velles de brancam 2ri

esquerra: cavitat interna en una branca primària, que s’endinsa en creu i tronc

dreta: part baixa del tronc amb presència de bolets, cossos fructífers del fong de podridura de fusta

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

©jmriba ©jmriba

Documents

Diagnosi Sanitària i Avaluació de l Estat Actual de l’Arbrat de la … · 2015-02-09 · 2015-GEN – HOSTALRIC – Estat Sanitari de l’Arbrat de la Plaça dels Bous ----- [email protected]