186
Conselleria d’Educació Conselleria de Educación DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obliga- tòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717] DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717] L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regula- ció i administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l’arti- cle 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, i de l’alta inspecció necessària per al seu com- pliment i garantia. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que té caràcter bàsic, determina en l’article 6.2 que és competència del Govern fixar els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació que constituiran les ensenyances mínimes, a fi de garantir una formació comuna a tot l’alumnat i la validesa dels títols correspo- nents en tot el territori espanyol. L’apartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currícu- lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran part els aspectes bàsics assenyalats en els apartats anteriors, i que serà desplegat i completat pels centres docents fent ús de la seua autono- mia. L’apartat 3, així mateix, especifica que els continguts bàsics de les ensenyances mínimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen llengua cooficial. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’Ús i Ense- nyament del Valencià, en els articles 18 i 19, disposa que s’ha d’incor- porar a les matèries prescrites per a l’educació secundària pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’establixen les ense- nyances mínimes corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, l’ensenyança del valencià, perquè en acabar l’etapa l’alumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb el castellà. Una vegada fixats els aspectes bàsics del currículum que consti- tuïxen les ensenyances mínimes, amb la finalitat d’assegurar una for- mació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currículum de l’educació secundària obligatòria per a l’àmbit de la Comunitat Valen- ciana. En desplegament d’este mandat, el present decret inclou els objec- tius, els continguts i criteris d’avaluació corresponents a cada una de les matèries que integren l’educació secundària obligatòria, així com fa referència a les competències bàsiques o als aprenentatges que es consideren imprescindibles, que figuren en l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, que l’alumnat ha d’aconseguir en fina- litzar esta etapa. Per a això, s’ha tingut en compte, en primer lloc, el doble caràc- ter d’esta etapa, que amb l’educació primària constituïx l’ensenyança bàsica, obligatòria i gratuïta. Orientada, d’una banda, a proporcionar a l’alumnat el bagatge necessari per a la incorporació al món laboral i, d’una altra, a preparar amb garanties d’aprofitament i superació l’alumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinació de rigor científic i flexibilitat suficient per a fer front a ambdós reptes. En segon lloc, s’ha tingut en compte l’evolució i els grans canvis que es donen a estes edats, que augmenten la complexitat intrínseca de l’eta- pa i obliguen a conciliar la formació comuna amb l’atenció a la diver- sitat i la necessitat d’oferir varietat d’opcions a uns jóvens als quals cal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el compromís amb les decisions preses, com a objectius essencials de tot procés educatiu i com a preparació per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadanes i ciutadans. Així, amb la finalitat d’aconseguir eixa cultura general que ve determinada pel doble caràcter a què acabem de referir-nos, de manera que tot l’alumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el artículo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu- lación y administración de la enseñanza en toda su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artículo 27 de la Constitución Española y las Leyes Orgánicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artículo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el número 30 del apartado 1 del artículo 149 de la Constitución Española, y de la alta inspección necesaria para su cumplimiento y garantía. La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, que tiene carácter básico, determina en su artículo 6.2 que es competencia del Gobierno fijar los objetivos, competencias básicas, contenidos y crite- rios de evaluación que constituirán las enseñanzas mínimas, con el fin de garantizar una formación común a todo el alumnado y la validez de los títulos correspondientes en todo el territorio español. El apartado 4 del mismo artículo precisa que las Administraciones educativas com- petentes establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en los apartados anteriores, y que será desarrollado y completado por los cen- tros docentes en uso de su autonomía. El apartado 3, asimismo, especi- fica que los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas, como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial. La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseñanza del Valenciano, en los artículos 18 y 19, dispone que se incorporará a las materias prescritas para la educación secundaria por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable- cen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secun- daria Obligatoria, la enseñanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado esté capacitado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Una vez fijados los aspectos básicos del currículo que constituyen las enseñanzas mínimas, con el fin de asegurar una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currícu- lo de la educación secundaria obligatoria para el ámbito de la Comuni- tat Valenciana. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye los objetivos, contenidos y criterios de evaluación correspondientes a cada una de las materias que integran la educación secundaria obligatoria, así como hace referencia a las competencias básicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan- zar al finalizar dicha etapa. Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carácter de esta etapa, que con la educación primaria constituye la enseñanza básica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio- nar al alumnado el bagaje necesario para la incorporación al mundo laboral y, por otra parte, a preparar con garantías de aprovechamiento y superación al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo que exige una combinación de rigor científico y flexibilidad suficiente para hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta la evolución y los grandes cambios que se producen a estas edades, que aumentan la complejidad intrínseca de la etapa y obligan a conciliar la formación común con la atención a la diversidad y la necesidad de ofrecer variedad de opciones a unos jóvenes a los que hay que iniciar en la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci- siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativo y como preparación para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos. Así pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general que viene determinada por el doble carácter a que acabamos de referirnos, de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-

Decret Secundaria

Embed Size (px)

Citation preview

  • Conselleria dEducaci Conselleria de Educacin

    DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obliga-tria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]

    DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717]

    LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, disposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regula-ci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larti-cle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que, dacord amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facultats que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constituci Espanyola, i de lalta inspecci necessria per al seu com-pliment i garantia.

    La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carcter bsic, determina en larticle 6.2 que s competncia del Govern fixar els objectius, les competncies bsiques, els continguts i els criteris davaluaci que constituiran les ensenyances mnimes, a fi de garantir una formaci comuna a tot lalumnat i la validesa dels ttols correspo-nents en tot el territori espanyol. Lapartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currcu-lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran part els aspectes bsics assenyalats en els apartats anteriors, i que ser desplegat i completat pels centres docents fent s de la seua autono-mia. Lapartat 3, aix mateix, especifica que els continguts bsics de les ensenyances mnimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autnomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen llengua cooficial.

    La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i Ense-nyament del Valenci, en els articles 18 i 19, disposa que sha dincor-porar a les matries prescrites per a leducaci secundria pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ense-nyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, lensenyana del valenci, perqu en acabar letapa lalumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valenci en igualtat amb el castell.

    Una vegada fixats els aspectes bsics del currculum que consti-tuxen les ensenyances mnimes, amb la finalitat dassegurar una for-maci comuna i garantir la validesa dels ttols corresponents pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currculum de leducaci secundria obligatria per a lmbit de la Comunitat Valen-ciana.

    En desplegament deste mandat, el present decret inclou els objec-tius, els continguts i criteris davaluaci corresponents a cada una de les matries que integren leducaci secundria obligatria, aix com fa referncia a les competncies bsiques o als aprenentatges que es consideren imprescindibles, que figuren en lannex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, que lalumnat ha daconseguir en fina-litzar esta etapa.

    Per a aix, sha tingut en compte, en primer lloc, el doble carc-ter desta etapa, que amb leducaci primria constitux lensenyana bsica, obligatria i gratuta. Orientada, duna banda, a proporcionar a lalumnat el bagatge necessari per a la incorporaci al mn laboral i, duna altra, a preparar amb garanties daprofitament i superaci lalumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinaci de rigor cientfic i flexibilitat suficient per a fer front a ambds reptes. En segon lloc, sha tingut en compte levoluci i els grans canvis que es donen a estes edats, que augmenten la complexitat intrnseca de leta-pa i obliguen a conciliar la formaci comuna amb latenci a la diver-sitat i la necessitat doferir varietat dopcions a uns jvens als quals cal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el comproms amb les decisions preses, com a objectius essencials de tot procs educatiu i com a preparaci per a lexercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadanes i ciutadans.

    Aix, amb la finalitat daconseguir eixa cultura general que ve determinada pel doble carcter a qu acabem de referir-nos, de manera que tot lalumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la

    El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1 del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccin necesaria para su cumplimiento y garanta.

    La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que tiene carcter bsico, determina en su artculo 6.2 que es competencia del Gobierno fijar los objetivos, competencias bsicas, contenidos y crite-rios de evaluacin que constituirn las enseanzas mnimas, con el fin de garantizar una formacin comn a todo el alumnado y la validez de los ttulos correspondientes en todo el territorio espaol. El apartado 4 del mismo artculo precisa que las Administraciones educativas com-petentes establecern el currculo de las distintas enseanzas reguladas en la Ley, del que formarn parte los aspectos bsicos sealados en los apartados anteriores, y que ser desarrollado y completado por los cen-tros docentes en uso de su autonoma. El apartado 3, asimismo, especi-fica que los contenidos bsicos de las enseanzas mnimas requerirn el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autnomas, como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial.

    La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseanza del Valenciano, en los artculos 18 y 19, dispone que se incorporar a las materias prescritas para la educacin secundaria por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable-cen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secun-daria Obligatoria, la enseanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado est capacitado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano.

    Una vez fijados los aspectos bsicos del currculo que constituyen las enseanzas mnimas, con el fin de asegurar una formacin comn y garantizar la validez de los ttulos correspondientes, por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currcu-lo de la educacin secundaria obligatoria para el mbito de la Comuni-tat Valenciana.

    En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin correspondientes a cada una de las materias que integran la educacin secundaria obligatoria, as como hace referencia a las competencias bsicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan-zar al finalizar dicha etapa.

    Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carcter de esta etapa, que con la educacin primaria constituye la enseanza bsica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio-nar al alumnado el bagaje necesario para la incorporacin al mundo laboral y, por otra parte, a preparar con garantas de aprovechamiento y superacin al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo que exige una combinacin de rigor cientfico y flexibilidad suficiente para hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta la evolucin y los grandes cambios que se producen a estas edades, que aumentan la complejidad intrnseca de la etapa y obligan a conciliar la formacin comn con la atencin a la diversidad y la necesidad de ofrecer variedad de opciones a unos jvenes a los que hay que iniciar en la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci-siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativo y como preparacin para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos.

    As pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general que viene determinada por el doble carcter a que acabamos de referirnos, de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • seua incorporaci a la societat o per a continuar, intensificar i especi-alitzar els seus estudis, leducaci secundria obligatria ha dimpli-car una progressi respecte a letapa anterior, completar els territoris conceptuals delimitats en leducaci primria i advertir, a travs de la reflexi sobre les informacions rebudes, les lnies mestres i verte-bradores de cada matria. Ha de garantir-se que lalumnat domine no sols les destreses fonamentals del clcul matemtic, els fonaments del desenrotllament tecnolgic o les llenges, sin que tamb obtinga un coneixement suficient sobre qu sn les Cincies, les Matemtiques, la Msica, la Literatura, la Histria, la Geografia, etc., les seues refern-cies essencials, particularment aplicades a la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al mn. Una formaci terica que puga anar incre-mentant al llarg de la vida, guiada per la curiositat intellectual com a estmul per a laprenentatge permanent. Laccs de lalumnat a bons nivells de coneixement en les diferents disciplines permetr construir una actitud intelligent i crtica davant dels reptes del futur.

    La consecuci destos objectius no pot fer-se sense considerar les diferents actituds i necessitats dels jvens a eixes edats, aix com la seua varietat dinteressos a lhora de triar el futur. Per tant, la inter-venci educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de lalumnat, i garantir-ne el desenrotllament personal de tot lalumnat, al temps que una atenci individualitzada en funci de les necessitats de cada alumna i alumne. Per aix, des de linici de letapa, la conselleria competent en matria deducaci ha desforar-se per posar a disposi-ci de lalumnat tots els recursos possibles per a inculcar el sentit de la responsabilitat sobre el seu rendiment i comprometrel en les decisions sobre el seu recorregut com a estudiants, tant en forma dincorporaci a grups de refor i suport com en lexistncia de vies diferenciades, de manera que les ensenyances comunes inicials desemboquen, a mesura que savana en letapa, en una trajectria personalitzada i lliurement assumida, potenciada a travs de processos orientadors basats en les reflexions prvies dels equips docents.

    Per a este fi servixen la diversitat de programes i opcions que la Llei Orgnica dEducaci ha disposat, com els programes de diver-sificaci curricular, que impliquen una adaptaci a grups reduts dels continguts de les matries fonamentals, perqu lalumnat que ha pre-sentat algun tipus de dificultats daprenentatge al llarg de la seua vida destudiant puga aconseguir les competncies bsiques; els programes de qualificaci professional inicial, que obrin una possibilitat de pre-paraci per al mn laboral, permeten aconseguir la titulaci i continuar posteriorment cap a la formaci professional, de manera que proporci-ona noves oportunitats a lalumnat; els programes especfics destinats a lalumnat amb greus insuficincies de partida o en el moment de la seua incorporaci al sistema educatiu espanyol; lagrupaci de mat-ries en quart curs, dirigida a facilitar una primera elecci dopcions o ditineraris i la posterior continuaci destudis. En tots els casos, es tracta de camins diferenciats per a obtindre objectius bsics i iguals per a tots, que permeten igualment lobtenci del corresponent ttol, aix com ladquisici dactituds i valors com lestimaci del treball com a valor per al progrs en la vida; el respecte als altres; lestima per la cultura i la creativitat, o el domini dels coneixements impres-cindibles per a lexercici de la ciutadania i per a lelecci amb plena llibertat del seu futur.

    Lensenyana de les llenges estrangeres ha sigut tamb especial-ment considerada, tant per la ciutadania comuna, la construcci de la qual s un objectiu prioritari de la Uni Europea, com per larribada de poblaci immigrant amb altres llenges i costums. La intercomuni-caci i lactitud dobertura a realitats diferents que implica el coneixe-ment de llenges estrangeres actua com un incentiu per a aprendre-les i per a facilitar la incorporaci de lalumnat nouvingut; aix mateix, incidix en el fet que els nous ciutadans senten en la comunitat dacolli-da inters i respecte per les caracterstiques daltres nacions i llenges. I alhora, eixe sentiment destima, juntament amb laccs al valenci i al castell, que la conselleria competent en matria deducaci ha de posar a la seua disposici, resultar denorme valor per a impulsar la integraci dels que sincorporen a la Comunitat Valenciana, a Espa-nya i a Europa, des del respecte al nostre marc legal i als valors de la democrcia i la llibertat.

    dibles para su incorporacin a la sociedad o para continuar, intensi-ficar y especializar sus estudios, la educacin secundaria obligatoria debe suponer una progresin con respecto a la etapa anterior, comple-tar los territorios conceptuales delimitados en la educacin primaria y advertir, a travs de la reflexin sobre las informaciones recibidas, las lneas maestras y vertebradoras de cada materia. Debe garantizar-se que el alumnado domine no slo las destrezas fundamentales del clculo matemtico, los fundamentos del desarrollo tecnolgico o las lenguas, sino que haya obtenido un conocimiento suficiente sobre qu son las Ciencias, las Matemticas, la Msica, la Literatura, la Historia, la Geografa, etctera, sus referencias esenciales, particularmente apli-cadas a la Comunitat Valenciana, a Espaa, a Europa y al mundo. Una formacin terica que pueda ir incrementando a lo largo de la vida, guiada por la curiosidad intelectual como estmulo para el aprendizaje permanente. El acceso del alumnado a buenos niveles de conocimiento en las diferentes disciplinas permitir construir una actitud inteligente y crtica ante los retos del futuro.

    La consecucin de estos objetivos no puede hacerse sin conside-rar las diferentes actitudes y necesidades de los jvenes a esas edades, as como su variedad de intereses a la hora de escoger el futuro. Por tanto, la intervencin educativa ha de contemplar como principio la diversidad del alumnado, garantizando el desarrollo personal de todo el alumnado, as como una atencin individualizada en funcin de las necesidades de cada alumna y alumno. De ah que desde el inicio de la etapa, la conselleria competente en materia de educacin ha de esfor-zarse por poner a disposicin del alumnado todos los recursos posibles para inculcar el sentido de la responsabilidad sobre su rendimiento y comprometerlo en las decisiones sobre su recorrido como estudian-tes, tanto en forma de incorporacin a grupos de refuerzo y apoyo, como en la existencia de vas diferenciadas, de modo que las ensean-zas comunes iniciales desemboquen, conforme se avanza en la etapa, en una trayectoria personalizada y libremente asumida, potenciada mediante procesos orientadores basados en las reflexiones previas de los equipos docentes.

    A este fin, sirven la diversidad de programas y opciones que la Ley Orgnica de Educacin ha dispuesto, como los programas de diversi-ficacin curricular, que implican una adaptacin a pequeos grupos de los contenidos de las materias fundamentales, para que el alumnado que haya presentado dificultades de aprendizaje a lo largo de su vida de estudiante pueda alcanzar las competencias bsicas; los programas de cualificacin profesional inicial, que abren una posibilidad de pre-paracin para el mundo laboral, permiten alcanzar la titulacin y con-tinuar posteriormente hacia la formacin profesional, proporcionando as nuevas oportunidades al alumnado; los programas especficos des-tinados al alumnado con graves carencias de partida o en el momen-to de su incorporacin al sistema educativo espaol; la agrupacin de materias en cuarto curso, dirigida a facilitar una primera eleccin de opciones o de itinerarios y la posterior continuacin de estudios. En todos los casos, se trata de caminos diferenciados para obtener objeti-vos bsicos e iguales para todos, que permitan por igual la obtencin del correspondiente ttulo, as como la adquisicin de actitudes y valo-res, como: la estimacin del trabajo como valor para el progreso en la vida; el respeto a los dems; el aprecio por la cultura y la creatividad, o el dominio de los conocimientos imprescindibles para el ejercicio de la ciudadana y para la eleccin con plena libertad de su futuro.

    La enseanza de las lenguas extranjeras ha sido tambin especial-mente considerada, tanto por la ciudadana comn, cuya construccin es un objetivo prioritario de la Unin Europea, como por la llegada de poblacin inmigrante con otras lenguas y costumbres. La interco-municacin y la actitud de apertura a realidades diferentes que supone el conocimiento de lenguas extranjeras, acta como un incentivo para su aprendizaje y para facilitar la incorporacin del alumnado recin llegado; asimismo, incide en que los nuevos ciudadanos sientan en la comunidad de acogida inters y respeto por las caractersticas de otras naciones y lenguas. Y a su vez, ese sentimiento de aprecio, junto al acceso al valenciano y al castellano, que la conselleria competente en materia de educacin debe poner a su disposicin, resultar de enor-me valor para impulsar la integracin de los que se incorporan a la Comunitat Valenciana, a Espaa y a Europa, desde el respeto a nuestro marco legal y a los valores de la democracia y la libertad.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • A ms, a la Comunitat Valenciana, laprenentatge escolar de les dos llenges cooficials dins del currculum ha de convertir-se en un instrument daprenentatge en el marc del programa o programes deducaci plurilinge que apliquen els centres, danlisi i busca de la realitat, dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a una cultura i dassumpci de normes i valors compartits.

    Este decret establix el currculum de leducaci secundria obli-gatria a la Comunitat Valenciana, aix com els criteris davaluaci, promoci i titulaci i la realitzaci de les proves extraordinries de setembre, amb la flexibilitat necessria perqu els centres docents, en ls de la seua autonomia, puguen concretar el currculum en el seu projecte educatiu, adaptant-lo a les caracterstiques del seu alumnat i a lentorn socioeconmic i cultural.

    Aix mateix, cont elements suficients per a permetre una acci coherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adop-tar les decisions relatives a la seqenciaci i estructuraci en unitats didctiques que es reflectiran en les programacions docents.

    El present decret autoritza la conselleria competent en matria deducaci per a la realitzaci davaluacions externes que garantisquen lobjectivitat dels resultats, orienten sobre les necessitats del sistema i es constitusquen, desta manera, en ferramenta indispensable per a la millora de la qualitat de les nostres ensenyances.

    Per tot aix, amb linforme previ del Consell Escolar Valenci, a proposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 20 de juliol de 2007,

    DECRETE

    Article 1. Objecte i mbit daplicaci1. El present decret constitux el desplegament per a leducaci

    secundria obligatria del que disposa el ttol I, captol III, de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com larticle 6 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obliga-tria.

    2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum de leducaci secundria obligatria el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci desta etapa educativa.

    3. Este decret sha daplicar en els centres docents pblics i en els centres privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autorit-zats, impartisquen ensenyances deducaci secundria obligatria.

    Article 2. Principis generals1. Letapa de leducaci secundria obligatria forma part de len-

    senyana bsica. Per tant, dacord amb el que establix larticle 27.4 de la Constituci Espanyola, t carcter obligatori i gratut.

    2. Leducaci secundria obligatria comprn quatre cursos aca-dmics que shan de seguir, ordinriament, entre els 12 i els 16 anys dedat.

    3. Lalumnat podr accedir al primer curs lany natural en qu complisca 12 anys.

    4. Amb carcter general, lalumnat t dret a estar escolaritzat en rgim ordinari fins als 18 anys, complits lany en qu finalitze el curs.

    5. Leducaci secundria obligatria sorganitza en matries dife-renciades, tenint en compte tant la finalitat duna educaci comuna com la necessria atenci a la diversitat de lalumnat. Per a aix, la conselleria competent en matria deducaci, dacord amb el que dis-posa larticle 12 del Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, regu-lar les mesures organitzatives i curriculars datenci a la diversitat que els centres adoptaran dacord amb el seu projecte educatiu.

    6. En esta etapa, sha de prestar especial atenci a la tutoria perso-nal de lalumnat, aix com a la seua orientaci educativa, psicopedag-gica i professional.

    Adems, en la Comunitat Valenciana, el aprendizaje escolar de las dos lenguas cooficiales dentro del currculo ha de convertirse en un instrumento de aprendizaje en el marco del programa o programas de educacin plurilinge que apliquen los centros, de anlisis y bsqueda de la realidad, de adquisicin de una conciencia de identidad, de perte-nencia a una cultura y de asuncin de normas y valores compartidos.

    Este decreto estable el currculo de la educacin secundaria obli-gatoria en la Comunitat Valenciana, as como los criterios de evalua-cin, promocin y titulacin y la realizacin de las pruebas extraordi-narias de septiembre, con la flexibilidad necesaria para que los centros docentes, en uso de su autonoma, puedan concretar el currculo en su proyecto educativo, adaptndolo a las caractersticas de su alumnado y al entorno socioeconmico y cultural.

    Asimismo, contiene elementos suficientes para permitir una accin coherente y progresiva, de forma que los equipos docentes puedan adoptar las decisiones relativas a la secuenciacin y estructuracin en unidades didcticas que quedarn reflejadas en las programaciones docentes.

    El presente Decreto autoriza a la conselleria competente en materia de educacin para la realizacin de evaluaciones externas que garanti-cen la objetividad de los resultados, orienten sobre las necesidades del sistema y se constituyan, de esta manera, en herramienta indispensable para la mejora de la calidad de nuestras enseanzas.

    Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, a propuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Con-sell, en la reunin del da 20 de julio de 2007,

    DECRETO

    Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin1. El presente Decreto constituye el desarrollo para la educacin

    secundaria obligatoria de lo dispuesto en el ttulo I, captulo III, de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como en el artculo 6 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundaria Obligatoria.

    2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto se entiende por currculo de la educacin secundaria obligatoria el conjunto de obje-tivos, competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y crite-rios de evaluacin de esta etapa educativa.

    3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicos y en los centros privados de la Comunitat Valenciana que, debidamen-te autorizados, impartan enseanzas de educacin secundaria obliga-toria.

    Artculo 2. Principios generales1. La etapa de la educacin secundaria obligatoria forma parte de la

    enseanza bsica. Por tanto, de acuerdo con lo que establece el artculo 27.4 de la Constitucin Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito.

    2. La educacin secundaria obligatoria comprende cuatro cursos acadmicos que se seguirn ordinariamente, entre los 12 y los 16 aos de edad.

    3. El alumnado podr acceder al primer curso en el ao natural en el que cumpla 12 aos.

    4. Con carcter general, el alumnado tendr derecho a permanecer escolarizado en rgimen ordinario hasta los 18 aos de edad, cumpli-dos en el ao en que finalice el curso.

    5. La educacin secundaria obligatoria se organiza en materias diferenciadas, teniendo en cuenta tanto la finalidad de una educacin comn como la necesaria atencin a la diversidad del alumnado. Para ello, la conselleria competente en materia de educacin, de acuerdo con lo dispuesto en el artculo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, regular las medidas organizativas y curriculares de atencin a la diversidad que los centros adoptarn de acuerdo con su proyecto educativo.

    6. En esta etapa, se prestar especial atencin a la tutora personal del alumnado, as como a su orientacin educativa, psicopedaggica y profesional.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • 7. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas, el currculum de leducaci secundria obligatria establit en el present decret i en les normes que el despleguen. El resultat desta concreci formar part del projecte educatiu del centre.

    8. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lela-boraci de projectes dinnovaci, aix com de models de programaci docent i de materials didctics que faciliten al professorat el desenrot-llament del currculum.

    9. La conselleria competent en matria deducaci establir lho-rari setmanal per a cada una de les matries de leducaci secund-ria obligatria, respectant lhorari que figura en lannex III del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Este horari ha de garantir el dret de tot lalumnat a rebre lensenyana del valenci i en valenci, tal com disposa larticle 6.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.

    10. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar integrades en el currculum, dacord amb el que disposa larticle 19.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.

    Article 3. FinalitatDacord amb el que establix larticle 2 del Reial Decret 1631/2006,

    de 29 de desembre, la finalitat de leducaci secundria obligatria consistix a aconseguir que lalumnat adquirisca els elements bsics de la cultura, especialment, en els seus aspectes humanstic, artstic, cientfic i tecnolgic; que desenrotlle i consolide hbits destudi i de treball; preparar lalumnat per a la incorporaci als estudis posteriors i per a la inserci laboral, i formar-lo per a lexercici dels seus drets i deures en la vida com a ciutadanes i ciutadans.

    Article 4. Objectius de letapaLeducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenrotllar

    en les i els alumnes les capacitats que els permeten:a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els

    seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la coopera-ci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plu-ral, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica.

    b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessria per a una rea-litzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desen-rotllament personal.

    c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social.

    d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Cons-tituci, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol dis-criminaci.

    e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes.

    f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts din-formaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci.

    g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia.

    h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir respon-sabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les difi-cultats.

    i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges com-plexos, oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les pos-sibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comu-

    7. Los centros docentes desarrollarn y completarn, en su caso, el currculo de la educacin secundaria obligatoria establecido en el pre-sente Decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado de esta concrecin formar parte del proyecto educativo del centro.

    8. La conselleria competente en materia de educacin favorecer la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de modelos de programacin docente y de materiales didcticos que faciliten al pro-fesorado el desarrollo del currculo.

    9. La conselleria competente en materia de educacin establece-r el horario semanal para cada una de las materias de la educacin secundaria obligatoria, respetando el horario que figura en el anexo III del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. Dicho horario garantizar el derecho de todo el alumnado a recibir la enseanza del valenciano y en valenciano, tal como dispone el artculo 6.2 del Esta-tut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.

    10. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarn integradas en el currculo, de acuerdo con lo que dispone el artculo 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.

    Artculo 3. FinalidadDe acuerdo con lo que establece el artculo 2 del Real Decreto

    1631/2006, de 29 de diciembre, la finalidad de la educacin secunda-ria obligatoria consiste en lograr que el alumnado adquiera los elemen-tos bsicos de la cultura, especialmente, en sus aspectos humanstico, artstico, cientfico y tecnolgico; que desarrolle y consolide hbitos de estudio y de trabajo; preparar al alumnado para su incorporacin a estudios posteriores y para su insercin laboral, y formarlo para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos.

    Artculo 4. Objetivos de la etapaLa educacin secundaria obligatoria contribuir a desarrollar en

    las alumnas y los alumnos las capacidades que les permitan:a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer sus

    derechos en el respeto a los dems, practicar la tolerancia, la coopera-cin y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el di-logo, afianzando los derechos humanos como valores comunes de una sociedad plural, abierta y democrtica, y prepararse para el ejercicio de la ciudadana democrtica.

    b) Adquirir, desarrollar y consolidar hbitos de disciplina, estudio y trabajo individual y en equipo como condicin necesaria para una realizacin eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio de desarrollo personal.

    c) Fomentar actitudes que favorezcan la convivencia en los mbi-tos escolar, familiar y social.

    d) Valorar y respetar, como un principio esencial de nuestra Cons-titucin, la igualdad de derechos y oportunidades de todas las perso-nas, con independencia de su sexo, y rechazar los estereotipos y cual-quier discriminacin.

    e) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los mbitos de la personalidad y en sus relaciones con los dems, as como rechazar la violencia, los prejuicios de cualquier tipo, los comportamientos sexis-tas y resolver pacficamente los conflictos.

    f) Desarrollar destrezas bsicas en la utilizacin de las fuentes de informacin para, con sentido crtico, adquirir nuevos conocimientos. Adquirir una preparacin bsica en el campo de las tecnologas, espe-cialmente las de la informacin y la comunicacin.

    g) Concebir el conocimiento cientfico como un saber integrado que se estructura en distintas disciplinas, as como conocer y aplicar los mtodos para identificar los problemas en los diversos campos del conocimiento y de la experiencia.

    h) Desarrollar el espritu emprendedor y la confianza en s mismo, la participacin, el sentido crtico, la iniciativa personal y la capacidad para aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir respon-sabilidades, as como valorar el esfuerzo con la finalidad de superar las dificultades.

    i) Comprender y expresar con correccin textos y mensajes com-plejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en castellano. Valorar las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia de

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • nitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacio-nal. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura dambds llenges.

    j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera apropiada.

    k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respec-tar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres.

    l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies. Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada ali-mentaci, incorporant la prctica de lesport i leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament personal i social.

    m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar jus i actituds personals res-pecte a estos.

    n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i con-tribuir-ne aix a la conservaci i millora.

    o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llen-guatge de les distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i representaci.

    p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunica-ci escrita i audiovisual.

    Article 5. Competncies bsiques1. Les competncies bsiques, com a elements integrants del curr-

    culum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. En les distintes matries de letapa es presta una atenci especial al desenrotllament destes competncies, iniciat en leduca-ci primria, que lalumnat haur dhaver adquirit en finalitzar lense-nyana bsica.

    2. La lectura constitux un factor primordial per al desenrotlla-ment de les competncies bsiques. Els centres hauran de garantir en la prctica docent de totes les matries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de letapa.

    Article 6. Organitzaci dels tres primers cursos1. Las matries dels tres primers cursos de leducaci secundria

    obligatria sn les segents: Cincies de la naturalesa Cincies socials, Geografia i Histria Educaci fsica Educaci per a la ciutadania i els drets humans Educaci plstica i visual Castell: llengua i literatura Valenci: llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques Msica Tecnologies2. Dacord amb el que disposa en larticle 24.6 de la Llei Org-

    nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci i larticle 4.5 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, en cada un dels cursos primer i segon lalumnat ha de cursar un mxim de dos matries ms que en lltim cicle de leducaci primria.

    3. En cada un dels tres primers cursos de letapa, tot lalumnat ha de cursar les matries segents:

    Cincies de la naturalesa Cincies socials, Geografia i Histria Educaci fsica Castell: llengua i literatura

    la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimonio cultural, as como las posibilidades comunicativas del castellano como lengua comn de todas las espaolas y los espaoles y de idioma inter-nacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento, la lectura y el estu-dio de la literatura de ambas lenguas.

    j) Comprender y expresarse en una o ms lenguas extranjeras de manera apropiada.

    k) Conocer los aspectos fundamentales de la cultura, la geografa y la historia de la Comunitat Valenciana, de Espaa y del mundo; respe-tar el patrimonio artstico, cultural y lingstico; conocer la diversidad de culturas y sociedades a fin de poder valorarlas crticamente y desa-rrollar actitudes de respeto por la cultura propia y por la de los dems.

    l) Conocer y aceptar el funcionamiento del cuerpo humano y res-petar las diferencias. Conocer y apreciar los efectos beneficiosos para la salud de los hbitos de higiene, as como del ejercicio fsico y de la adecuada alimentacin, incorporando la prctica del deporte y la edu-cacin fsica para favorecer el desarrollo personal y social.

    m) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamiento de las sociedades, en especial los relativos a los derechos, deberes y libertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y acti-tudes personales respecto a ellos.

    n. Valorar crticamente los hbitos sociales relacionados con la salud, el consumo responsable, el cuidado de los seres vivos y el medio ambiente, contribuyendo a su conservacin y mejora.

    o) Valorar y participar en la creacin artstica y comprender el len-guaje de las distintas manifestaciones artsticas, utilizando diversos medios de expresin y representacin.

    p) Analizar y valorar, de forma crtica, los medios de comunica-cin escrita y audiovisual.

    Artculo 5. Competencias bsicas1. Las competencias bsicas, como elementos integrantes del

    currculo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. En las distintas materias de la etapa, se prestar una atencin especial al desarrollo de dichas competencias, iniciado en la educacin primaria, que el alumnado deber haber adquirido al finali-zar la enseanza bsica.

    2. La lectura constituye un factor primordial para el desarrollo de las competencias bsicas. Los centros debern garantizar en la prctica docente de todas las materias un tiempo dedicado a la lectura en todos los cursos de la etapa.

    Artculo 6. Organizacin de los tres primeros cursos1. Las materias de los tres primeros cursos de la educacin secun-

    daria obligatoria sn las siguientes: Ciencias de la naturaleza Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin fsica Educacin para la ciudadana y los derechos humanos Educacin plstica y visual Castellano: lengua y literatura Valenciano: lengua y literatura Lengua extranjera Matemticas Msica Tecnologas2. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 24.6 de la Ley Org-

    nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y en el artculo 4.5 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundaria Obligatoria, en cada uno de los cursos primero y segundo el alumnado cursar un mximo de dos materias ms que en el ltimo ciclo de la educacin primaria.

    3. En cada uno de los tres primeros cursos de la etapa, todo el alumnado cursar las siguientes materias:

    Ciencias de la naturaleza Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin fsica Castellano: lengua y literatura

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • Valenci: llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques4. A ms de les matries indicades en lapartat anterior, tot lalum-

    nat ha de cursar: Educaci plstica i visual, en els cursos primer i tercer; Msica, en segon i tercer; Tecnologies, en primer i tercer; en segon, Educaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestar especial atenci a la igualtat entre dones i hmens.

    5. En el curs tercer, les ensenyances de la matria Cincies de la naturalesa sorganitzaran en dos matries (Biologia i Geologia, i Fsica i Qumica), i mantindran el seu carcter unitari a lefecte de promoci.

    6. La conselleria competent en matria deducaci ordenar lofer-ta de les matries optatives al llarg dels tres primers cursos de leta-pa, nestablir el currculum i les condicions per a la ser elegides per lalumnat. En tot cas, esta oferta haur dincloure una segona Llengua estrangera, Cultura clssica i Informtica.

    7. Lensenyana de la religi sha dimpartir en cada un dels tres primers cursos de letapa i sha dajustar al que establix la disposici addicional segona del present decret.

    8. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci i de la informaci shan de treballar en totes les matries.

    9. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de conflictes.

    Article 7. Organitzaci del quart curs1. Dacord amb el que establix larticle 25 del Reial Decret

    1631/2006, de 29 de desembre, en el quart curs tot lalumnat ha de cursar les matries de:

    Cincies socials, Geografia i Histria Educaci eticocvica Educaci fsica Castell: llengua i literatura Valenci: llengua i literatura Matemtiques Primera llengua estrangera2. En les condicions que establisca la conselleria competent en

    matria deducaci, la matria de Matemtiques de quart curs sorga-nitzar en dos opcions, de les quals lalumnat nhaur de cursar una. Lopci A t carcter terminal i lopci B, carcter propedutic. Els currculums respectius sinclouen en lannex deste decret.

    3. A ms de les matries indicades en lapartat primer, en el quart curs tot lalumnat ha de cursar tres matries entre les segents:

    Biologia i Geologia Educaci plstica i visual Fsica i Qumica Informtica Llat Msica Segona llengua estrangera Tecnologia4. Este quart curs t carcter orientador, tant per als estudis posto-

    bligatoris com per a la incorporaci a la vida laboral. Per aix, els cen-tres hauran doferir totes les matries a qu es referix lapartat anteri-or, agrupades per opcions que configuren vies formatives coherents, dacord amb els criteris pedaggics i organitzatius que establisca la conselleria competent en matria deducaci.

    5. Esta mateixa conselleria ordenar loferta de matries optatives de quart curs i lelecci destes per part de lalumnat.

    6. Lensenyana de la religi en este curs sha dajustar al que esta-blix la disposici addicional segona del present decret.

    Valenciano: lengua y literatura Lengua extranjera Matemticas4. Adems de las materias indicadas en el apartado anterior, todo

    el alumnado cursar: Educacin plstica y visual, en los cursos prime-ro y tercero; Msica, en segundo y tercero; Tecnologas, en primero y tercero; en segundo, Educacin para la ciudadana y los derechos humanos, en la que se prestar especial atencin a la igualdad entre mujeres y hombres.

    5. En el curso tercero, las enseanzas de la materia Ciencias de la naturaleza se organizarn en dos materias (Biologa y Geologa y Fsica y Qumica), manteniendo su carcter unitario a los efectos de promocin.

    6. La conselleria competente en materia de educacin ordenar la oferta de las materias optativas a lo largo de los tres primeros cursos de la etapa, establecer su currculo y las condiciones para su eleccin por parte del alumnado. En todo caso, dicha oferta deber incluir una segunda Lengua extranjera, Cultura clsica e Informtica.

    7. La enseanza de la religin se impartir en cada uno de los tres primeros cursos de la etapa y se ajustar a lo establecido en la disposi-cin adicional segunda del presente Decreto.

    8. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita, la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunica-cin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias.

    9. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, se potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-cin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-cin de conflictos.

    Artculo 7. Organizacin del cuarto curso1. De acuerdo con lo que establece el artculo 25 del Real Decreto

    1631/2006, de 29 de diciembre, en el curso cuarto todo el alumnado cursar las materias de:

    Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin tico-cvica Educacin fsica Castellano: lengua y literatura Valenciano: lengua y literatura Matemticas Primera lengua extranjera2. En las condiciones que establezca la conselleria competente en

    materia de educacin, la materia de Matemticas de cuarto curso se organizar en dos opciones, de las que el alumnado cursar una. La opcin A tendr carcter terminal y la opcin B carcter propedutico. Los respectivos currculos se incluyen en el anexo de este decreto.

    3. Adems de las materias indicadas en el apartado primero, en el cuarto curso todo el alumnado cursar tres materias de entre las siguientes:

    Biologa y Geologa Educacin plstica y visual Fsica y Qumica Informtica Latn Msica Segunda lengua extranjera Tecnologa4. Este cuarto curso tendr carcter orientador, tanto para los estu-

    dios postobligatorios como para la incorporacin a la vida laboral. Por ello, los centros debern ofrecer todas las materias a las que se refiere el apartado anterior, agrupadas por opciones que configuren vas for-mativas coherentes, de acuerdo con los criterios pedaggicos y orga-nizativos que establezca la conselleria competente en materia de edu-cacin.

    5. Esta misma conselleria ordenar la oferta de materias optativas de cuarto curso y la eleccin de las mismas por parte del alumnado.

    6. La enseanza de la religin en este curso de la etapa se ajus-tar a lo establecido en la disposicin adicional segunda del presente Decreto.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • 7. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci i de la informaci shan de treballar en totes les matries.

    8. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de conflictes.

    Article 8. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les matries

    El currculum de les matries de leducaci secundria obligatria per als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen part les ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, s el que figura en lannex del present decret, en el qual sestablixen els objectius, els continguts i els criteris davalua-ci de cada matria, aix com la seua contribuci a ladquisici de les competncies bsiques.

    Article 9. Avaluaci dels aprenentatges1. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de leduca-

    ci secundria obligatria ha de ser contnua i diferenciada segons les distintes matries del currculum.

    2. El professorat avaluar el seu alumnat tenint en compte els dife-rents elements del currculum.

    3. Els criteris davaluaci de les matries sn el referent fonamen-tal per a valorar el grau dadquisici de les competncies bsiques i el de consecuci dels objectius.

    4. Lequip docent, constitut pel conjunt del professorat de lalum-nat coordinat per la professora tutora o el professor tutor, ha dactuar de manera collegiada al llarg del procs davaluaci i en ladopci de les decisions que en resulten, en el marc del que establisca la conselle-ria competent en matria deducaci.

    5. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alum-na o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de refor edu-catiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del curs, tan prompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a garantir ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el pro-cs educatiu.

    6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat com els processos densenyana i la seua prpia prctica docent.

    Artcle 10. Promoci1. Lalumnat passar de curs quan supere els objectius de les mat-

    ries cursades o tinga avaluaci negativa en dos matries com a mxim; repetir curs quan tinga avaluaci negativa en tres o ms matries. Excepcionalment, podr autoritzar-se que passe de curs lalumnat amb avaluaci negativa en tres matries quan lequip docent consi-dere que la naturalesa destes matries no li impedix seguir amb xit el curs segent, que t expectatives favorables de recuperaci i que esta promoci beneficiar la seua evoluci acadmica. La conselleria competent en matria deducaci elaborar els documents correspo-nents, de conformitat amb el que establix larticle 16 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre.

    2. Amb la finalitat de facilitar, a lalumnat, la recuperaci de les matries amb avaluaci negativa, la conselleria competent en mat-ria deducaci regular les condicions perqu els centres organitzen en cada un dels cursos, al mes de setembre, les proves extraordinries oportunes.

    3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les matries han de seguir els programes de refor que establisca lequip docent, dacord amb el que determine la conselleria competent en matria deducaci, i hauran de superar les avaluacions corresponents a estos programes de refor. Esta circumstncia sha de tindre en compte a lefecte de superar les matries pendents, aix com de passar de curs i, si s el cas, dobtindre de la titulaci prevista en larticle segent.

    4. Lalumnat pot repetir el mateix curs noms una vegada i dos vegades com a mxim dins de letapa. Quan esta segona repetici haja de fer-se en lltim curs de letapa, es prolongar un any el lmit

    7. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita, la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunica-cin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias.

    8. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, se potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-cin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-cin de conflictos.

    Artculo 8. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de las materias

    El currculo de las materias de la educacin secundaria obligatoria para los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que forman parte las enseanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente Decreto, en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de evalua-cin de cada materia, as como su contribucin a la adquisicin de las competencias bsicas.

    Artculo 9. Evaluacin de los aprendizajes 1. La evaluacin del proceso de aprendizaje del alumnado de la

    educacin secundaria obligatoria ser continua y diferenciada segn las distintas materias del currculo.

    2. El profesorado evaluar a su alumnado teniendo en cuenta los diferentes elementos del currculo.

    3. Los criterios de evaluacin de las materias sern el referente fundamental para valorar el grado de adquisicin de las competencias bsicas y el de consecucin de los objetivos.

    4. El equipo docente, constituido por el conjunto del profesorado del alumnado coordinados por la profesora tutora o el profesor tutor, actuar de manera colegiada a lo largo del proceso de evaluacin y en la adopcin de las decisiones resultantes del mismo, en el marco de lo que establezca la conselleria competente en materia de educacin.

    5. En el proceso de evaluacin continua, cuando el progreso de una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern medidas de refuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en cualquier momento del curso, tan pronto como se detecten las dificultades y estarn diri-gidas a garantizar la adquisicin de los aprendizajes imprescindibles para continuar el proceso educativo.

    6. El profesorado evaluar tanto los aprendizajes del alumnado como los procesos de enseanza y su propia prctica docente.

    Artculo 10. Promocin1. El alumnado promocionar de curso cuando haya superado los

    objetivos de las materias cursadas o tenga evaluacin negativa en dos materias como mximo; repetir curso cuando tenga evaluacin nega-tiva en tres o ms materias. Excepcionalmente, podr autorizarse la promocin del alumnado con evaluacin negativa en tres materias cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismas no le impida seguir con xito el curso siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperacin y que dicha promocin beneficiar su evo-lucin acadmica. La conselleria competente en materia de educacin elaborar los documentos correspondientes, de acuerdo con lo estable-cido en el artculo 16 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre.

    2. Con el fin de facilitar al alumnado la recuperacin de las mate-rias con evaluacin negativa, la conselleria competente en materia de educacin regular las condiciones para que los centros organicen en cada uno de los cursos, en el mes de septiembre, las oportunas pruebas extraordinarias.

    3. Quienes promocionen sin haber superado todas las materias, seguirn los programas de refuerzo que establezca el equipo docente, de acuerdo con lo que determine la conselleria competente en materia de educacin y debern superar las evaluaciones correspondientes a dichos programas de refuerzo. Esta circunstancia ser tenida en cuenta a los efectos de superacin de las materias pendientes, as como de los de promocin y, en su caso, obtencin de la titulacin prevista en el artculo siguiente.

    4. El alumnado podr repetir el mismo curso una sola vez y dos veces como mximo dentro de la etapa. Cuando esta segunda repeti-cin deba producirse en el ltimo curso de la etapa, se prolongar un

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • dedat a qu es referix larticle 2 deste decret. Excepcionalment, es pot repetir una segona vegada en quart curs si no sha repetit en els cursos anteriors de letapa.

    5. En tot cas, les repeticions es planificaran de manera que les con-dicions curriculars sadapten a les necessitats de lalumnat i que esti-guen orientades a la superaci de les dificultats detectades.

    Article 11. Ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria

    1. Lalumnat que, en acabar leducaci secundria obligatria, haja aconseguit les competncies bsiques i els objectius de letapa, obtin-dr el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria.

    2. Este ttol permet accedir al batxillerat, a la formaci professio-nal de grau mitj, als cicles de grau mitj darts plstiques i disseny, a les ensenyances esportives de grau mitj i al mn laboral.

    3. Aquells que superen totes les matries de letapa obtindran este ttol. Aix mateix, podran obtindrel aquells que, desprs de la prova extraordinria de setembre, hagen finalitzat el curs amb avaluaci negativa en una o dos matries, i excepcionalment en tres, sempre que lequip docent, assessorat pel departament dorientaci o per qui rea-litze les seues funcions, en el marc del que establisca la conselleria competent en matria deducaci, considere que la naturalesa i el pes destes matries en el conjunt de letapa no els haja impedit aconseguir les competncies bsiques i els objectius de letapa. Sha de ponderar de manera especial el Valenci: llengua i literatura, el Castell: llengua i literatura i les Matemtiques, matries instrumentals bsiques.

    4. Lalumnat que curse leducaci secundria obligatria i no nob-tinga el ttol rebr un certificat descolaritat en qu consten els anys i matries cursats.

    Article 12. Atenci a la diversitat1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure latenci

    a la diversitat de lalumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots amb latenci personalitzada a les necessitats de cada un.

    2. Dacord amb el que disposa larticle 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matria deducaci establir les mesures curriculars i organitzatives per a aten-dre tot lalumnat i, en particular, a qui presente dificultats especials daprenentatge o dintegraci en lactivitat ordinria dels centres, a qui presente necessitats educatives especials, a lalumnat dalta capacitat intellectual i a lalumnat amb incorporaci tardana al nostre sistema educatiu.

    Article 13. Programes de diversificaci curricular1. Dacord amb el que establix larticle 13 del Reial Decret

    1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matria deducaci inclour, entre les mesures datenci a la diversitat a qu es referix larticle 12 deste decret, programes de diversificaci cur-ricular per tal que lalumnat que ho requerisca, desprs de lavaluaci oportuna, puga aconseguir els objectius de letapa i el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria, amb una metodologia especfica a travs duna organitzaci de continguts, activitats prctiques i mat-ries diferent a lestablida amb carcter general.

    2. Lalumnat podr participar en estos programes des de tercer curs deducaci secundria obligatria. Tamb podr participar-hi lalum-nat que haja cursat segon en les condicions establides en larticle 13.2 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre.

    3. La conselleria competent en matria deducaci establir el cur-rculum destos programes, les condicions dincorporaci de lalum-nat, aix com els procediments i els criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria.

    Article 14. Programes de qualificaci professional inicial1. La conselleria competent en matria deducaci organitzar

    i regular els programes de qualificaci professional inicial, dacord

    ao el lmite de edad al que se refiere el artculo 2.4 de este decreto. Excepcionalmente, se podr repetir una segunda vez en cuarto curso si no se ha repetido en los cursos anteriores de la etapa.

    5. En todo caso, las repeticiones se planificarn de manera que las condiciones curriculares se adapten a las necesidades del alumnado y estn orientadas a la superacin de las dificultades detectadas.

    Artculo 11. Ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligato-ria

    1. El alumnado que al terminar la educacin secundaria obligatoria haya alcanzado las competencias bsicas y los objetivos de la etapa obtendr el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria.

    2. Este ttulo permitir acceder al bachillerato, a la formacin pro-fesional de grado medio, a los ciclos de grado medio de artes plsti-cas y diseo, a las enseanzas deportivas de grado medio y al mundo laboral.

    3. Quienes superen todas las materias de la etapa obtendrn dicho ttulo. Asimismo, podrn obtenerlo quienes, tras la prueba extraordi-naria de septiembre, hayan finalizado el curso con evaluacin negati-va en una o dos materias, y excepcionalmente en tres, siempre que el equipo docente asesorado por el departamento de orientacin o quien realice sus funciones, de acuerdo con lo que establezca la conselleria competente en materia de educacin, considere que la naturaleza y el peso de las mismas en el conjunto de la etapa no les haya impedido alcanzar las competencias bsicas y los objetivos de la etapa. Se pon-derar de forma especial el Valenciano: lengua y literatura, el Caste-llano: lengua y literatura y las Matemticas, materias instrumentales bsicas.

    4. El alumnado que curse la educacin secundaria obligatoria y no obtenga el ttulo recibir un certificado de escolaridad en el que cons-ten los aos y materias cursadas.

    Artculo 12. Atencin a la diversidad1. Las diferentes actuaciones educativas debern contemplar la

    atencin a la diversidad del alumnado, compatibilizando el desarrollo de todos con la atencin personalizada de las necesidades de cada uno.

    2. De acuerdo con lo que dispone el artculo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materia de educacin establecer las medidas curriculares y organizativas para atender a todo el alumnado y, en particular, al que manifieste dificulta-des especiales de aprendizaje o de integracin en la actividad ordinaria de los centros, al que presente necesidades educativas especiales, al alumnado de alta capacidad intelectual y al alumnado con incorpora-cin tarda en nuestro sistema educativo.

    Artculo 13. Programas de diversificacin curricular1. De acuerdo con lo que establece el artculo 13 del Real Decreto

    1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materia de educacin incluir, entre las medidas de atencin a la diversidad a que se refiere el artculo 12 de este decreto, programas de diversi-ficacin curricular para que el alumnado que lo requiera, tras la opor-tuna evaluacin, pueda alcanzar los objetivos de la etapa y el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, con una metodolo-ga especfica a travs de una organizacin de contenidos, actividades prcticas y materias diferente a la establecida con carcter general.

    2. El alumnado podr participar en estos programas desde tercer curso de educacin secundaria obligatoria. Asimismo, podr participar el alumnado que haya cursado segundo, en las condiciones estableci-das en el artculo 13.2 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem-bre.

    3. La conselleria competente en materia de educacin establecer el currculo de estos programas, las condiciones de incorporacin del alumnado, as como los procedimientos y criterios de evaluacin, pro-mocin y obtencin del ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria.

    Artculo 14. Programas de cualificacin profesional inicial1. La conselleria competente en materia de educacin organizar y

    regular los programas de cualificacin profesional inicial, conforme a

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • amb el que establixen els apartats 1 i 6 de larticle 30 de la Llei Org-nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i nestablir els procediments i criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de Graduat en Edu-caci Secundria Obligatria.

    2. Els programes de qualificaci professional inicial hauran de respondre a un perfil professional expresat a travs de la competncia general, les competncies personals, socials i professionals, i la relaci de les qualificacions professionals i, si s el cas, les unitats de compe-tncia de Nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professio-nals incloses en el programa.

    Article 15. Autonomia dels centres1. Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica

    2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en mat-ria deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat investigadora a partir de la prctica docent. Aix mateix, establir la normativa perqu els centres pblics puguen disposar dautonomia en la gesti econmica. A ms, vetlar perqu el professorat reba el trac-te, la consideraci i el respecte que corresponen a la importncia social de la seua professi i la realitat de la seua tasca diria.

    2. Els centres docents han de desplegar i completar el currculum establit en este decret, aix com les mesures datenci a la diversitat establides per la conselleria competent en matria deducaci, adap-tant-les a les caracterstiques de lalumnat i a la realitat educativa, a fi datendre tant lalumnat que t dificultats daprenentatge com el que t ms capacitat o motivaci per a aprendre. Esta concreci sha dincor-porar al projecte educatiu de centre.

    3. A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les famlies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament amb estes i han destablir mecanismes per a afavorir que participen en el procs educatiu de les filles i els fills, i refermar lautoritat del pro-fessorat en lexercici de la seua tasca docent i educadora. Aix mateix, han destablir mecanismes de cooperaci amb lalumnat per a facilitar el seu progrs educatiu.

    4. Per a afavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre, lequip directiu i tots els membres de la comunitat educativa propici-aran un clima ordenat i cooperatiu, dacord amb el pla de convivncia del centre.

    5. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci de lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria compe-tent en matria deducaci, sense que, en cap cas, shi imposen aporta-cions de les famlies ni exigncies per a esta conselleria.

    Article 16. Avaluaci de letapa1. Lavaluaci de diagnstic, regulada en larticle 29 de la Llei

    Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que ha de realitzar tot lalumnat en finalitzar el segon curs de leducaci secundria obliga-tria sobre les competncies bsiques aconseguides, no tindr efectes acadmics, tindr carcter formatiu i orientador per als centres, i infor-matiu, per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa.

    2. Aix mateix, la conselleria competent en matria deducaci, dacord amb el seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot lalumnat en finalitzar qualsevol dels cursos de leduca-ci secundria obligatria.

    3. Els centres utilitzaran els resultats destes avaluacions per a, entre altres fins, organitzar mesures i programes dirigits a millorar latenci de lalumnat i a garantir que aconseguisca les competncies bsiques corresponents.

    4. Les avaluacions de letapa permetran, junt amb lavaluaci dels processos densenyana i la prctica docent, analitzar, valorar i reori-entar, si s procedent, les distintes actuacions educatives.

    lo establecido en los apartados 1 y 6 del artculo 30 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y establecer los procedimientos y criterios de evaluacin, promocin y obtencin del ttulo de Gradua-do en Educacin Secundaria Obligatoria.

    2. Los programas de cualificacin profesional inicial debern res-ponder a un perfil profesional expresado a travs de la competencia general, las competencias personales, sociales y profesionales, y la relacin de cualificaciones profesionales y, en su caso, unidades de competencia de Nivel 1 del Catlogo Nacional de Cualificaciones Pro-fesionales incluidas en el programa.

    Artculo 15. Autonoma de los centros1. De acuerdo con lo que dispone el artculo 120 de la Ley Orgni-

    ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria competente en materia de educacin facilitar la autonoma pedaggica y organiza-tiva de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y su actividad investigadora a partir de la prctica docente. Asimismo, establecer la normativa para que los centros pblicos puedan dispo-ner de autonoma en su gestin econmica. Adems, velar para que el profesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con la importancia social de su profesin y la realidad de su tarea diaria.

    2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currcu-lo establecido en este decreto, as como las medidas de atencin a la diversidad establecidas por la conselleria competente en materia de educacin, adaptndolas a las caractersticas de su alumnado y a su realidad educativa, con el fin de atender tanto al que tiene mayores de aprendizaje como al que tiene mayor capacidad o motivacin para aprender. Dicha concrecin quedar incorporada en el proyecto educa-tivo de centro.

    3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad funda-mental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrecha-mente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su partici-pacin en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto-ridad del profesorado en el ejercicio de su labor docente y educadora. Asimismo, establecern mecanismos de cooperacin con el alumnado para facilitar su progreso educativo.

    4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, el claustro, el equipo directivo y todos los miembros de la comunidad educativa propiciarn un clima ordenado y cooperativo, de acuerdo con el plan de convivencia del centro.

    5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adop-tar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin o ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la con-selleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso, se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para esta con-selleria.

    Artculo 16. Evaluacin de la etapa1. La evaluacin de diagnstico, regulada en el artculo 29 de la

    Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que realizar todo el alumnado al finalizar el segundo curso de la educacin secundaria obligatoria sobre las competencias bsicas alcanzadas, no tendr efec-tos acadmicos, tendr carcter formativo y orientador para los cen-tros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa.

    2. Asimismo, la conselleria competente en materia de educacin, conforme a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los cursos de la educacin secundaria obligatoria.

    3. Los centros utilizarn los resultados de estas evaluaciones para, entre otros fines, organizar medidas y programas dirigidos a mejorar la atencin del alumnado y a garantizar que alcance las correspondientes competencias bsicas.

    4. Las evaluaciones de la etapa permitirn, junto con la evaluacin de los procesos de enseanza y la prctica docente, analizar, valorar y reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • DISPOSICIONS ADDICIONALS

    Primera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en llenges estrangeres

    1. La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar la implantaci de programes deducaci plurilinge, els quals perme-tran als centres docents impartir una part de les matries del currcu-lum en llengua estrangera, sense que aix supose cap modificaci dels aspectes bsics del currculum regulats en el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Aix mateix, facilitar la formaci corresponent al professorat dels centres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de leta-pa lalumnat ha dadquirir la terminologia bsica de les matries en les llenges del programa.

    2. Estos centres, autoritzats per a impartir una part de les mat-ries del currculum en llenges estrangeres, han daplicar, en tot cas, per a ladmissi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de la Comunitat Valenciana.

    Segona. Ensenyana de la religi1. Lensenyana de la religi sha dajustar al que establix la dis-

    posici addicional segona de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci.

    2. La conselleria competent en matria deducaci ha de garan-tir que, a linici de letapa, les mares i els pares o els tutors puguen manifestar la voluntat que les seues filles i els seus fills reben, o no, ensenyances de religi. Esta decisi pot ser modificada al principi de cada curs acadmic. Aix mateix, sha de garantir que estes ensenyan-ces simpartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminaci horria.

    3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que deter-mine la conselleria competent en matria deducaci, posaran en marxa mesures organitzatives perqu lalumnat, les mares, els pares o els tutors dels quals no hagen optat per lensenyana de religi, reba ladequada atenci educativa, de manera que lelecci duna opci o de laltra no hi comporte cap discriminaci. Estes mesures shan din-cloure en el projecte educatiu del centre, per tal que siguen conegudes per la comunitat educativa.

    Tercera. Educaci de persones adultes1. Dacord amb el que disposa larticle 68.1 de la Llei Orgnica

    2/2006, de 3 de maig, dEducaci, les persones adultes que vulguen adquirir les competncies i els coneixements corresponents a ledu-caci secundria obligatria disposaran duna oferta adaptada a les seues condicions i necessitats, que es regir pels principis de mobilitat i transparncia, i que podr desenrotllar-se a travs de lensenyana presencial i tamb per mitj de leducaci a distncia.

    2. La conselleria competent en matria deducaci organitzar i regular de manera especfica estes ensenyances, en el marc de la disposici addicional primera del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. En este sentit, per a la formaci de persones adultes, con-tinua vigent el currculum establit pel Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Consell.

    3. La conselleria competent en matria deducaci organitzar anu-alment proves perqu les persones majors de 18 anys puguen obtindre directament el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria, sempre que hagen aconseguit les competncies bsiques i els objectius de letapa.

    4. Aix mateix, continua vigent el Decret 83/2000, de 30 de maig, del Consell, pel qual sestablix la prova perqu les persones majors de 18 anys dedat puguen obtindre directament el ttol de Graduat en Educaci Secundria a la Comunitat Valenciana.

    DISPOSICI TRANSITRIA

    nica. Calendari dimplantaci1. La implantaci de les ensenyances establides en el present

    Decret tindr lloc lany acadmic 2007/2008 per als cursos primer i

    DISPOSICIONES ADICIONALES

    Primera. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en len-guas extranjeras

    1. La conselleria competente en materia de educacin podr auto-rizar la implantacin de programas de educacin plurilinge, que permitir a los centros docentes impartir una parte de las materias del currculo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacin de los aspectos bsicos del currculo regulados en el Real Decreto 1531/2006, de 29 de diciembre. Asimismo, facilitar la correspon-diente formacin al profesorado de los centros sostenidos con fondos pblicos. A lo largo de la etapa el alumnado adquirir la terminologa bsica de las materias en las lenguas del programa.

    2. Estos centros, autorizados para impartir una parte de las mate-rias del currculo en lenguas extranjeras, aplicarn, en todo caso, para la admisin del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgni-ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como la normativa propia de la Comunitat Valenciana.

    Segunda. Enseanza de la religin1. La enseanza de la religin se ajustar a lo establecido en la dis-

    posicin adicional segunda de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin.

    2. La conselleria competente en materia de educacin garantiza-r que, al inicio de la etapa, las madres y los padres o tutores pue-dan manifestar la voluntad de que sus hijos reciban o no enseanzas de religin. Dicha decisin podr ser modificada al principio de cada curso acadmico. Asimismo, se garantizar que dichas enseanzas se impartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacin horaria.

    3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios que determine la conselleria competente en materia de educacin, desa-rrollarn medidas organizativas para que el alumnado, cuyas madres, padres o tutores no hayan optado por las enseanzas de religin, reci-ba la debida atencin educativa, de modo que la eleccin de una u otra opcin no suponga discriminacin alguna. Estas medidas se incluirn en el proyecto educativo del centro para que sean conocidas por la comunidad educativa.

    Tercera. Educacin de personas adultas1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 68.1 de la Ley Org-

    nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, las personas adultas que quieran adquirir las competencias y los conocimientos correspon-dientes a la educacin secundaria obligatoria, contarn con una oferta adaptada a sus condiciones y necesidades que se regir por los princi-pios de movilidad y transparencia, y que podr desarrollarse a travs de la enseanza presencial y tambin mediante la educacin a distan-cia.

    2. La conselleria competente en materia de educacin organizar y regular de forma especfica estas enseanzas, en el marco de la dispo-sicin adicional primera del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem-bre. En este sentido, para la formacin de personas adultas, continuar en vigor el currculo establecido por el Decreto 220/1999, de 23 de noviembre, del Consell.

    3. La conselleria competente en materia de educacin organizar anualmente pruebas para que las personas mayores de 18 aos puedan obtener directamente el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, siempre que hayan alcanzado las competencias bsicas y los objetivos de la etapa.

    4. Asimismo, continuar vigente el Decreto 83/2000, de 30 de mayo, del Consell, por el que se establece la prueba para que las perso-nas mayores de 18 aos de edad puedan obtener directamente el Ttulo de Graduado en Educacin Secundaria, en la Comunitat Valenciana.

    DISPOSICIN TRANSITORIA

    nica. Calendario de implantacin1. La implantacin de las enseanzas establecidas en el presente

    Decreto tendr lugar en el ao acadmico 2007/2008 para los cursos

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • tercer de leducaci secundria obligatria i lany acadmic 2008/2009 en els cursos segon i quart desta etapa educativa.

    2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci secun-dria obligatria, de conformitat amb el que establix el punt anterior, les ensenyances desta etapa shan de regir pel que disposa el Decret 47/1992, de 30 de mar, del Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana; pel Decret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica par-cialment lanterior Decret; aix com pel que disposa el Reial Decret 2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de la Religi, en all que fa referncia a esta etapa educativa.

    DISPOSICI DEROGATRIA

    nica. Derogaci normativa1. Queda derogat el Decret 47/1992, de 30 de mar, del Consell,

    pel qual establix el currculum de lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana, aix com el Decret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica parcialment lanterior Decret, dacord amb el que establix la disposici transitria nica deste decret.

    2. Queden derogades les altres normes de rang igual o inferior que soposen al que establix el present decret.

    DISPOSICIONS FINALS

    Primera. Desplegament normatiuSautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a

    dictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpreta-ci, laplicaci i el desplegament deste decret.

    Segona. Entrada en vigorEl present decret entrar en vigor lendem de la seua publicaci

    en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

    Valencia, 20 de juliol de 2007.

    El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

    El conseller dEducaci,ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

    Valenci: Llengua i LiteraturaCastell: Llengua i Literatura

    La finalitat de lEducaci Secundria Obligatria s el desenrot-llament integral i harmnic de la persona en els aspectes intellectuals, afectius i socials. Un component fonamental deste desenrotllament el constitux leducaci lingstica i literria, entesa la primera com la capacitat per a usar la llengua en les diverses esferes de lactivi-tat social incloses ladquisici i transmissi del coneixement i la segona com el conjunt dhabilitats i destreses necessries per a llegir de manera competent els textos literaris significatius del nostre mbit cultural. A ms, la millora de la competncia en les habilitats lingsti-ques s un factor determinant per a aconseguir els objectius especfics de cada matria no lingstica.

    Lobjectiu desta matria s, com en lEducaci Primria, desen-rotllar la competncia comunicativa en les dos llenges oficials, s a dir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procediments ds necessaris per a interactuar satisfactriament en diferents mbits socials. Estos sabers es referixen als principis i a les normes socials que presidixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textos en la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en un conjunt cohesionat, a les regles lexicosintctiques que permeten la construcci denunciats amb sentit i gramaticalment acceptables, i a les normes ortogrfiques.

    Leducaci literria participa del conjunt daprenentatges anteriors, per implica unes competncies especfiques que obexen a les carac-

    primero y tercero de la educacin secundaria obligatoria y en el ao acadmico 2008/2009 en los cursos segundo y cuarto de dicha etapa educativa.

    2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacin secundaria obligatoria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto ante-rior, las enseanzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Consell, por el que establece el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana, por el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior, as como por lo dispuesto en el Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula la Enseanza de la Religin, en lo relativo a eswta etapa educativa.

    DISPOSICIN DEROGATORIA

    nica. Derogacin normativa1. Queda derogado el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Con-

    sell, por el que establece el currculo de la Educacin Secundaria Obli-gatoria en la Comunitat Valenciana, as como el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior, de acuerdo con lo establecido en la disposicin transitoria nica de este decreto.

    2. Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rango que se opongan a lo establecido en este decreto.

    DISPOSICIONES FINALES

    Primera. Desarrollo normativoSe autoriza a la conselleria competente en materia de educacin

    para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin, la aplicacin y el desarrollo de este decreto.

    Segunda. Entrada en vigorEl presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publi-

    cacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

    Valencia, a 20 de julio de 2007.

    El presidente de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

    El conseller de Educacin,ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

    Castellano: Lengua y LiteraturaValenciano: Lengua y Literatura

    La finalidad de la Educacin Secundaria Obligatoria es el desa-rrollo integral y armnico de la persona en los aspectos intelectuales, afectivos y sociales. Un componente fundamental de este desarrollo lo constituye la educacin lingstica y literaria, entendida la prime-ra como la capacidad para usar la lengua en las diversas esferas de la actividad social incluidas la adquisicin y transmisin del cono-cimiento y la segunda como el conjunto de habilidades y destrezas necesarias para leer de forma competente los textos literarios significa-tivos de nuestro mbito cultural. Adems, la mejora de la competencia en las habilidades lingsticas es un factor determinante para conseguir los objetivos especficos de cada materia no lingstica.

    El objetivo de esta materia es, como en Educacin Primaria, desa-rrollar la competencia comunicativa en las dos lenguas oficiales, es decir, un conjunto de conocimientos sobre la lengua y de procedimien-tos de uso necesarios para interactuar satisfactoriamente en diferentes mbitos sociales. Estos saberes se refieren a los principios y normas sociales que presiden los intercambios, a las formas convencionales de los textos en nuestra cultura, a los procedimientos que articulan las partes del texto en un conjunto cohesionado, a las reglas lxico-sintc-ticas que permiten la construccin de enunciados con sentido y grama-ticalmente aceptables, y a las normas ortogrficas.

    La educacin literaria participa del conjunto de aprendizajes ante-riores, pero implica unas competencias especficas que obedecen a las

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • terstiques especials de la comunicaci literria, a les convencions pr-pies de ls literari de la llengua i a les relacions del text literari amb el seu context cultural.

    Els objectius de les matries de Valenci: Llengua i Literatura i Castell: Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressi respecte als establits per a lEducaci Primria, dels quals caldr partir. Esta progressi implica ampliar la diversitat de prctiques discursives i fer-les ms complexes, augmentar la importncia de ls de la llengua en lmbit acadmic, subratllar el paper de les convencions literries i del context histric en la comprensi dels textos literaris, assignar un paper ms rellevant a la reflexi sobre el funcionament de la llengua, sobre les seues normes ds i la seua variaci considerant tamb ls social i les actituds que es generen, aix com la sistematitzaci dels coneixements lingstics explcits.

    Per tant, la consideraci del llenguatge com una activitat les funci-ons bsiques de la qual sn la comunicaci i la representaci de la rea-litat fsica i social ha de guiar leducaci lingstica i literria. El llen-guatge sadquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitj dels intercanvis en contextos socials determinats. Aix, el llenguatge t una arrel comunicativa i la seua funci primria s la comunicaci. El llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn. Estes dos funcions estan inter-relacionades: la comunicaci es produx per la capacitat del llenguat-ge per a representar i simbolitzar la realitat, i, a ms, en lintercanvi comunicatiu es creen representacions intersubjectivament comparti-des.

    El llenguatge est vinculat al pensament i al coneixement. Per mitj de les operacions cognoscitives que constituxen el llenguatge interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem proble-mes, organitzem la informaci, elaborem plans i iniciem processos de decisi. En suma, regulem i orientem la nostra prpia activitat. Daltra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem lactivitat de les altres persones, alhora que elles influxen sobre nosaltres, regu-lant i orientant la nostra prpia activitat. En este sentit, el llenguatge complix una funci de representaci i de regulaci del pensament i de lacci.

    Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun sistema de signes, sin tamb dels significats culturals que estos transmeten, i, amb estos significats, de les maneres que les persones de lentorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribux desta manera a construir una representaci del mn socialment compartida i comu-nicable, i, amb aix, a la integraci social i cultural de les persones. Alguns destos significats culturals que sadquirixen en el procs de laprenentatge lingstic constituxen prejus respecte al gnere social, als grups tnics, a la religi, a la procedncia social..., aix com respec-te a les llenges i a les maneres dusar-les. Lescola t com a responsa-bilitat, en el procs daprenentatge de les llenges, fomentar lanlisi crtica de les maneres per mitj de les quals el llenguatge transmet i sanciona estos prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte de contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris i al foment dac-tituds de respecte davant de la varietat cultural i lingstica. En este sentit, leducaci ha dafavorir el coneixement i la valoraci positiva de la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i dEuropa, aix com la integraci de lalumnat immigrant.

    Si el llenguatge s un mitj de comunicaci i representaci, ledu-caci lingstica sha de referir al domini del funcionament de la llen-gua en contextos socials o competncia comunicativa. Esta compe-tncia comprn, no sols el coneixement del sistema dunitats i regles duna llengua, s a dir la seua gramtica, sin tamb la capacitat per a ancorar el discurs en la situaci i per a adequar-lo als aspectes relle-vants del context social. Situar lensenyana i laprenentatge de la llengua en el marc de la competncia comunicativa significa que el nucli de lobjecte dapr