Cultura clàssica i Llatí, Editorial Casals, 2015

ESO / BATXILLERAT

20152016

CULTURA

CLÀSSICA /

LLATÍ

2

ÍNDEX

ESO

CulturaclàssicaClausdelprojecte 4-5

Materialperal’alumne 6

Materialperalprofessor 7

Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índexdecontinguts 8-9

LlatíClausdelprojecte 10



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índexdecontinguts 13

BATXILLERAT

LlatíClausdelprojecte 14-15



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


LITERATURALecturesrecomanades 21

ecasals.catPortalderecursoseducatiusillibresdigitals

d’EditorialCasals 22-23

3

NOVETATSPERALCURS

2015-2016

ESOESO

Martí Duran

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A II

CULTURA

CLÀSSICA

ITrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/classicaIeso

ESOESO

Martí DuranTrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/classicaIIeso

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A II

CULTURA

CLÀSSICA

II

BATXILLERAT

1 LLATÍ

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/llati1ba

BAT

XIL

LERA

TLL

ATÍ 1

Martí Duran

Germ

ànic Cèsar 15 a. C., Rom

a – 19 d. C., Antioqu

ía

Emparen

tat amb tres gran

s emperadors, ja qu

e era

cosí de Tiberi, pare de Calígula i germ

à de Claudi, tan

sols la seva mort prem

atura el va poder fren

ar en u

na

brillant carrera política i m

ilitar que l’assenyalava com

a emperador. Con

siderat un

dels grans m

ilitars de la

història de Rom

a, va pacificar la provín

cia de Germ

ània,

la va governar i es va gu

anyar un

a gran devoció popu

lar a

causa de les seves exitoses cam

panyes militars. Va rebre

el coman

damen

t de diverses províncies orien

tals i va

morir a An

tioquia, a Síria, en

estranyes circum

stàncies.

ESO

CulturaclàssicaClausdelprojecte 4-5



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


LlatíClausdelprojecte 10



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índexdecontinguts 13

BATXILLERAT

LlatíClausdelprojecte 14-15



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


LITERATURALecturesrecomanades 21

ecasals.catPortalderecursoseducatiusillibresdigitals

d’EditorialCasals 22-23

ESO CULTURA CLÀSSICA 4

ESO CULTURACLÀSSICA

1

El contingut parteix i s’estructuraapartirdetresciutatsilasevamaneradeviure:Atenes,RomaiMèrida. Emplaçaments reals

que reproduïm visualment (maquetes, vídeos,

imatges, mapes) per fer de la culturaclàssica,

tan llunyana en el temps, unarealitatpresentiambpetjadesvisiblesenlanostraactualitat.

6

Atenes

Història

cd Mira aquesta reconstrucció d’Atenes.

•Identifica-hielPartenó,l’ErectèonielsPropileus.•Fesunafitxaperacadaedificiqueinclogui:–Anysdeconstrucció. –Arquitectesiartistesquehivanintervenir.–Funcióqueexercia.

Atenes al segle v aC. Les guerres mèdiques AlabatalladeMarató(490aC),elsatenesosvanvènceriexpulsarelsperses,quehavienintentatassetjarAte-nes. Alguns anys més tard, el rei persa Xerxes I va tor-nar a atacar Atenes. Els atenesos van salvar la vida per-quès’havienrefugiataSalamina,peròlaciutatvaserdestruïda. Capitanejats per Temístocles, els atenesosvanaconseguirvèncerfinalmentelspersesalabata-lladeSalamina(480aC),ireconstruirlaciutat.L'últimreductedel'exèrcitpersavaserderrotatalabatalladePlateal'anysegüent(479aC).

Temístoclesvaferconstruirlamurallaqueportaelseunomielsanomenats«mursllargs»,unscaminsforti-ficatsqueunienAtenesambelportmarítimdelPireu.

La democràcia atenesaAtenesvaconsolidarlademocràciapermitjàd’unllargprocés,quevacomençarambSoló(638–558aCapro-ximadament).Aquestlegisladorvacrearl’ekklesia, una assemblea on participaven tots els ciutadans de la polis –aexcepciódelaclasseméshumil–ionesprenienlesdecisions per al govern de la ciutat. També va crear la bulé, un consell més reduït que preparava les sessions de l’ekklesia i controlava els magistrats.

ClístenesvareformarelsistemadeSoló.Va introduirl’ostracismeperdefensarlademocràciaencasdepe-rill:mitjançantunavotació,unciutadàconsideratper-judicialperalademocràciaeraapartatdurantdeuanysdelavidapública.

A l’època de Teseu, el primer rei mític d’Atenes, la ciutat havia d’oferir a Minos, rei

de Creta, set nois i set noies cada nou anys; en arribar a

l’illa, els joves eren lliurats al Minotaure, un terrible toro que estava tancat en un laberint. Quan Teseu va anar a Creta, la filla

del rei, Ariadna, li va do-nar un cabdell de fil, in-

dicant-li que l’anés desfent a mesura que s’endinsés al la-

berint. Teseu va arribar a la cambra del monstre i el va matar; després, seguint el fil, va aconseguir sortir del laberint.

ACTIVITATS

L’acròpolis (de akros, ‘alt’, i polis, ‘ciutat’) era una ciutadella fortificada situada a dalt d’un turó. Tenia finalitats defensivesi religioses. A l’acròpoli d’Atenes hi ha edificis molt importants, com el Partenó, temple destinat a albergar una estàtua d’ori marfil de la deessa Atenea; l’Erectèon; els Propileus, o el temple de Nike àptera.

Les estoes eren espais de planta rectangular, porxats, amb columnes i murs laterals; sovint es trobavena l’àgora. S’hi solien establir comerciants o es feien servir amb finalitats religioses.

L’àgora o plaça pública: originàriament era la plaça on es reunia l’assemblea de ciutadans. En èpocaclàssica era el lloc de mercat (emporion) al voltantdel qual s’instal·laven les botigues.

El mite de Teseu

7

Grècia

PèriclesL’edat d’or d’Atenes coincideix amb l’arribada al poder dePèricles.Ambl’ajutdelgranescultorFídies,Pèriclesvareconstruirelsmonumentsdel’acròpolisquehavienestat destruïts pels perses. Així van aparèixer el Parte-nó, els Propileus i l’Erectèon. El Partenó albergava una estàtuadeladeessaAtena,de25metresd'alçada.

Sota Pèricles, Atenes es va convertir en la capital de la lligadeDelos(477aC),unaaliançaantipersaqueagru-pavamoltesciutatsdelmarEgeuiqueesvatransfor-mar en un imperi. Amb Pèricles, la democràcia atenesa va arribar al màxim esplendor: va donar plens poders a l’Assemblea i al Consell i va possibilitar que més ciuta-dans accedissin als càrrecs més alts.

Les guerres del PeloponèsDesprés de vèncer els perses a les guerres mèdiques, Atenes va exercir un domini abusiu sobre les altres ciu-tatsdelalligadeDelos.Perferfrontal’excessiupoderatenenc, Esparta va liderar la reacció de les altres polis is’hivaenfrontarenlesanomenadesguerresdelPelo-ponès(431-404aC).

La victòria va ser per Esparta, que va imposar a Atenes un govern anomenat dels Trenta Tirans. Aquest govern vaperseguirferotgementelspartidarisdelademocrà-cia,peròvafracassarperlasevaduresai,desprésd’unaguerracivil, el403aC,es va restaurar lademocràcia.Arabé,tantsanysdeguerravandeixartotGrèciaempo-brida i devastada.

L’acròpolis (de akros, ‘alt’, i polis, ‘ciutat’) era una ciutadella fortificada situada a dalt d’un turó. Tenia finalitats defensivesi religioses. A l’acròpoli d’Atenes hi ha edificis molt importants, com el Partenó, temple destinat a albergar una estàtua d’ori marfil de la deessa Atenea; l’Erectèon; els Propileus, o el temple de Nike àptera.

Les estoes eren espais de planta rectangular, porxats, amb columnes i murs laterals; sovint es trobavena l’àgora. S’hi solien establir comerciants o es feien servir amb finalitats religioses.

El buleuteri era l’edificion es reunia la bulé, el consellque preparava les lleis.

El Pnyx era un turó rocós on es reunia l’ekklesia o assemblea del poble atenès.

A totes les ciutats gregues hi havia temples. Al nord-est de l’àgora d’Atenes, per exemple, hi havia el d’Hefest.

CLAUSDELPROJECTE


2

Projectemoltvisual:bona part del

contingut es presenta a partir demaquetes,mapesilecturad’imatges(tant fotogràfiques com audiovisuals).

3

Accent enl’enfocamentcompetencialdel’aprenentatge,amb referències

constants als elements de la cultura

grecoromana que es vinculen amb l’actual

en tots els àmbits de la vida i del saber.

10

ÀSIA

ÍNDIAÀFRICA

EGIPTE penínsulaAràbiga

Grànic334 aC

GòrdionIssos

333 aC

Persèpolis

Gaugamela331 aC

SusaBabilònia

oracle deZeus

Ammó

Atenes

riu In

dus

Alexandria

mar Roig

mard’Aral

m a r M e d i t e r r a n i

MACEDÒNIA

go l f Pè rs i c

riu Eufrates

riu Tigr i s

mar Negra

Imperi d’Alexandre el Gran cap al 323 aC

Ruta d’Alexandre i els seus exèrcits

Batalla important

I M P E R I P E R S A

mar C

àspia

E U R O PA

Alexandre el Gran

L’imperi d’Alexandre el Gran es mantenia so-

bretot gràcies a la seva poderosa per-sonalitat. Un cop mort, el territori es va repartir en-tre els seus gene-rals (els diàdocs),

que van donar els seus noms a les di-

ferents dinasties que van fundar (làgides,

selèucides, etc.). Aquests reialmes formen un món que

s’estén des de l’Indus fins a l’Àsia Menor, en el qual es desenvolupa una nova civilització grega, anomenada «hel·lenística».

La dinastia làgida es va acabar amb Cleòpatra, l’última reina d’Egipte.

La posteritatPerfil d'Alexandre el Gran.

Deixeble d’Aristòtil Alexandrevanéixerel356aC.ErafilldeFilipIIdeMa-cedònia.Dels13anysals16vatenircomapreceptorelfilòsofgrecAristòtil,quelivainculcarl’amoralasavie-sa: dormia amb un exemplar de la Ilíada sota el coixí.

QuanFilipIIvaserassassinatl’any336aC,Alexandreel va succeir. Després de dominar les ciutats estat gre-gues,vareprendreelprojectedeguerracontraPèrsia.

Alexandre s’endinsa en l’imperi persaAlcomençamentde334aC,l’exèrcitdelreipersaDariosIII, molt superior en nombre, esperava els macedonis a lariberadelGrànic,unpetitriudeFrígia.AllàAlexan-dre va obtenir una victòria que li va permetre apoderar-se de l’Àsia Menor.

Alexandrevapenetraralesprofunditatsdel’imperiper-sai,l’any333,esvatornaraenfrontarambelreiDariosIII,alaplanad’Issos.L’exèrcitpersaestavaformatper100.000homesielgrec,per30.000.Ambtot,lavictòriagregavaserfulminant.

El somni de l’imperi universal Alexandre va sotmetre el litoral siri i va entrar a Egipte. VaocuparlavalldelNil,vafundarAlexandriaidesprés,endinsant-seeneldesert,vabuscarlaconfirmaciódelseu origen diví al temple d’Amon, a l’oasi de Siwa.

El 331 va abandonar Egipte, va travessar el Tigris il’Eufrates,mésenllàdelqualDariosIIIhaviaconcentratles seves tropes. Alexandre va vèncer els perses, es va apoderardeBabilòniaideSusa,ivacremarPersèpolis.

AlexandreesproclamaràhereudeDarios III,assassi-nat el 330aC.Es va esforçar a fusionar la civilitzaciógrega i la persa, promovent la integració dels perses en l’exèrcitiafavorintelscasamentsentreelsseusdigna-tarisinoiesjovesdeclassealta.

A continuació, va arribar a l’Indus, amb la intenció de to-car els límits del món i dur a terme el somni de l’imperi universal.Tanmateix,vahaverdetornaraSusael324,perquè l’exèrcit es va negar a continuar avançant.

El darrer anyL’any323aC,Alexandreespreparavaperduratermeuna expedició a Aràbia. L’expedició estava enllestida, però,afeblitperlamalàriaiperlesferidesrebudesalllargdelessevesnombrosesbatalles,vamorirel13dejunydel323aC,quannoméstenia33anys.

1111

ÀSIA

ÍNDIAÀFRICA

EGIPTE penínsulaAràbiga

Grànic334 aC

GòrdionIssos

333 aC

Persèpolis

Gaugamela331 aC

SusaBabilònia

oracle deZeus

Ammó

Atenes

riu In

dus

Alexandria

mar Roig

mard’Aral

m a r M e d i t e r r a n i

MACEDÒNIA

go l f Pè rs i c

riu Eufrates

riu Tigr i s

mar Negra

Imperi d’Alexandre el Gran cap al 323 aC

Ruta d’Alexandre i els seus exèrcits

Batalla important

I M P E R I P E R S A

mar C

àspia

E U R O PA

cd Buscainformaciósobrelaincorporaciód’Egipteal’imperi romà: •EnquinanyEgiptevaserincorporatal’imperi.•QuieraCleòpatraiperquèesconsideravaunadona

molt culta.•LesdisputesdeCleòpatraambelseugermàicomhi

va intervenir Roma. •QuinarelacióvatenirJuliCèsarambCleòpatra.•L’estadadeMarcAntoniaEgipteilasevarelacióamb

Cleòpatra.•Labatallad’Acci i laseva importànciapera lahis-

tòria de Roma. •ComvamorirCleòpatra.

A Gòrdion, un oracle havia pre-dit que dominaria Àsia aquell qui deslligués el nus d’un jou votiu que ningú podia des-fer (el «nus gor-dià»). Alexandre el va tallar d’un sol cop d’espasa, al·legant que era igual tallar-lo que deslligar-lo.

El lema dels Reis Catòlics espanyols,

«tanto monta, monta tanto», fa referència a aquesta equi-valència. En la imatge veiem la representació del lema al Palau de l’Alfajería de Saragossa. S’hi pot observar el jou amb el nus, que al·ludeix a la gesta mítica d’Alexandre el Gran.

El nus gordià

ACTIVITATS

Grècia

80

ACTIVITATS

15 cf Compara unmil·liari rom

à amb una fita actual.

Respon les preguntes:

a Quinaformatécadas

cun?

b Dequinmaterialest

anfets?

c Quincontémésinformació?

16 cd ci Amb l’ajut d’aquesta pà

gina, consulta la rut

a

quefariesperanard

elaciutatromanaméspropera

a

casatevafinsalaciu

tatgregadeCorint.

–Selecciona:l’estac

iódel’anyenquèvo

lsferelviat-

ge,eltipusderutaie

lmitjàdetransport.

–Diguesquants qu

ilòmetres hauries de r

ecórrer,

quantsdiesestaries

perfer-hoiquantet

costaria.

17 Digues si són cert

es o falses aqueste

s afirmacions

sobrelafamíliaromana:

a El pater familiasteniafuncionsrelig

iosesd’àmbitfa-

miliar.

bUnparehaviad’acc

eptarforçosamentelfillq

ueha-

via tingut.

c Les dones, a Roma, sempre estaven sota la tutela

d’unfamiliarquefoshome.

d Les dones romanes no sortien de casa, igual que les

gregues.

18 Identifica

elpraenomem, nomen i cognomen dels per-

sonatgesd’aquestte

xt.N’hihaunqueno

s’esmenta

amb cognomen.Quinés?

19 cs Llegeix aquests ep

itafis pera dones r

omanes, i

respon les preguntes:

a Una característica que es valora sovint en les dones

és la fidelitat i lasu

bmissió.Onesveuaixò

enels

textos?Creusqueav

uidiacontinuavalora

nt-seaixí?

b El part era un moment delicat en la vida de les do-

nes.Onesveuaixò,a

quí?

c A l’Antiguitat hi hav

ia persones que vivi

en molts

anys.Entenimalgunam

ostra,aquí?

20 Defineixaquestscon

ceptesrelacionatsam

blafamília

romana: bulla, columna lactaria, matrona, pater fami-

lias.

21 cc Alaimatgetenimelsarcòfa

gdeM.CorneliEsta-

ci. Hi apareixen diverses escenes de la vida d’un nen

romà.Identificalessegü

entsiexplicaaquin

moment

de la vida deuen correspondre:

a Unhomeadultportaelbebè

enbraços.Elnenve

s-

teixunatúnicallarga

ijugaambunobjecte.

b El nen recita la lliçó en presència del seu pare, que

seu en una cadira amb les cames creuades. Tant el

parecomelfillsostenenunro

tlle.

Durant elconsolat d

e Gai Fani Estrabó

i Marc Valeri

Messal·laes va prom

ulgar un senatconsu

lt sobre els

filòsofsielsrètors.

ElpretorMarcPomponieleva

una

consultaalsenat.De

sprésdedeliberarso

breelsfilòso-

fsielsrètors,vandec

idiraixò:«queelpret

orMarcPom-

poni prengués les mesures oportunes perquè, segons

elseucriteriil’inter

èsdelaRepública,no

s’estiguessin

a Roma».

Uns quants anys després d’aquell senatconsult els cen-

sorsGneuDomiciAhenob

arbiLuciLiciniCras

vanpro-

mulgar un edicte reprimint els rètors llatins.

PacideiaHedoneha

aixecat,peralseupi

adósiincom-

parablemarit, aque

stmonument fúnebre que ser

virà

de tomba per a tots dos, perquè no se separi en la mort

d’aquell amb el qual, unida, va viure trenta-cinc anys

unavidafeliçiplena

d’harmonia.CILII3596

Jo era una dona respectada pel bé i odiada per les dones

norespectables.Va

igserunaservaobe

dientdelmeu

vell mestre i una dona submisa quan ell es va convertir

en el meu marit, perquè em va donar la llibertat i em va

vestirambunatúnica.Durant

vintanys,desdela

meva

infantesa,hemantingutto

talacasa.Elmeuúltimdiava

dictar la sentència i la mort em va treure l’alè, però no

l’esplendordelamevavida.C

ILI1570

Gèmina,esclavadeDeci

PubliciSubici,vamorirals25

anys.Aquíjeu.Vam

orirenelpart.Ellli

bertGaiAerari

vaferposarl’estela

[...]perami.Sielsdé

usinfernals

tenen una mica de seny, te m’emportaries d’aquí. Si em

vasestimar,emporta-te’m!CILIII,36

2

AAnfèlide,afectuosa

àvia,quevaviurece

ntdosanysi,

comavídua,trenta(...)D

I4545

83

Hispània

35 cl Digues quin d’aquests textos està escrit en una

llenguaromànica.Què

t’hapermèssaber-h

o?

36 cl Observa els noms d’aquests productes. Quina ca-

racterística tenen e

n comú? Què volen dir aq

uests

nomsenllatí?

37 Responaquestespr

eguntessobrelahist

òriadelllatí:

a Dequinallenguapro

cedeixelllatí?Tenim

textosen

aquestallengua?

b Quinesllengüespro

cedeixendel’indoeur

opeu?

c Quinesllengüesesp

arlavenalapenínsul

aItàlica,a

mésdelllatí?

d Quins escriptors destaquen en l’època del llatí ar-

caic?Ienl’èpocade

lllatíclàssic?

e Quèéselllatívulgar

?Quinaimportància

téperales

llengüesromàniques?

38 ca Classifica aquestes

llengüessegons qu

e siguin

romàniques o no:

gallec rus

català

castellà suec àrab

francèsitalià

xinès

grecportuguès

hongarès

39 cm Al segle vi, a la península Ib

èrica hi havia uns 9

milionsdepersones.A

ctualment,n’hihauns58.P

er

quants’hamultiplicatl

apoblació?Quantsm

ilionsha

augmentat,demitjana,cad

asegle?Quantsmilionshi

hauràalaPenínsula

elseglexxv si se segueix aquesta

mitjanadeprogressió?

40 Observa el mapa dels pobles germànics que van en-

vairelsterritorisdel

’Imperiromà(pàgina64)irespon

les preguntes:

a Quin poble germànic va ar

ribar a Hispània? D

’on

procedia?

b Peronvanpassare

lsvàndals?Onesva

nestablir,

finalment?

c Al’Imperiromàd’Orienttambéhivaha

verinvasions

bàrbares?

d D’on procedien els

francs? Iels huns?

On es van

acabarestablintaqu

estespoblacions?

41 Enaquestsarcòfag

trobemunsímbolcristiàmoltha-

bitual.Identificaquin

ésiexplica’nelsign

ificat.

AO lacóncongrelos

éunhavariedadede

cocido,con

lacón(ásvecestaméncachuc

ha,ouconorellade

por-

co,oucostelasdest

eanimal)chourizos,pataca

scoci-

dasenteiras(cachel

os)egrelos(ou,ante

sdefindeano,

nabizas).Oseusprin

cipais ingredientess

ono lacóne

osgrelos,brotesdo

nabo(grelos)encuc

oextremoapa-

recenasflores.Asú

aaparenciaéadun

caulemáisou

menosgroso,doque

saenalgunhasfollas

e,noápice,

asflores.

BKlößebzw.Knödel

sindausTeigherges

tellteSpeisen

inmeistkugeligerForm,diealsHa

uptspeise,alsBeila-

ge oder als Suppeneinlage konsumiert werden. Klöße

undKnödelwerdena

usTeig von je nach

Rezept ganz

unterschiedlicher Zu

sammensetzungmeist zuKu

geln

geformtund inSalzwasser

pochiertoderdarü

berge-

dämpft. Bei einigen Rez

epten sind siemit geröstet

en

Brotstücken,Früchte

n,Fleischoderande

remgefüllt.

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

1616

Els jocs olímpicsElsjocsolímpicssecelebravenaOlímpia,enhonordeZeus. No només comprenien proves esportives, sinótambé concursos musicals i literaris. Se celebraven cada quatre anys i hi participaven tots els grecs. Lacreacióoficialdelsjocsesremuntaal’any776aC.

La treva sagradaToteslesciutatsgreguesocolonitzadespelsgrecspar-ticipavenenaquestescompeticions,quesimbolitzavenla unitat del món grec.

Mentreduravenelsjocs,sesuspenienlesguerres,amblafinalitatqueelsesportistespoguessindesplaçar-seaOlímpiaperparticiparenelsjocsi,després,tornarales seves ciutats en pau.

El programa dels jocs olímpicsEls atletes s’inscrivien un any abans de la seva participa-cióenelsjocsis’entrenavenalgimnàsdesdelatardorqueprecedial’oberturadelsjocs.

•ElprimerdiasesacrificavenbousaltempledeZeus.Esfeiaunaprocessóqueencapçalavenelssacerdots,seguits dels atletes, els aurigues, els entrenadors i els representants de les ciutats gregues. Un cop arribats a l’estàtuadeZeus,s’agenollavenijuravenquelluitarienlleialment.

Alvespre,s’oferiaunsacrificiaPèlops,l’altrefunda-dorllegendaridelsjocsolímpics.Laflama,encesapernoiesjovesverges,cremavadurantelscincdiesqueduravenelsjocs.

La palestra, lloc d’entrenament per a la boxa, salt de longitud i lluita lliure.

A l’estadi els atletes s’enfrontaven a tres tipus de cursa a peu: el dromos (un estadi), el diaule (dos estadis) i el dòlic (cursa de fons de vint-i-quatre estadis).

L’heroon, on hi havia un altar dedicat a un heroi desconegut.

El Leonideu, amb un jardí aquàtic en forma de trèvol, on s’hostatjaven convidats distingits.

Temple de Zeus, a l’àgora.

1717

El pentatló

Lescerimòniess'acabavenambunsacrificiaZeus.Esfeiaungranfestíambmúsicsqueaplegavaelsatletesguanyadors,lessevesfamíliesielsseusamics.Elshe-rois tornaven a la seva pàtria en un carro arrossegat perquatrecavallsblancs.Elcampióerarebuttriomfal-ment:rebiaunapensióexemptad'impostosialasevaciutatesdreçavaunaestàtuaamblasevaefígieenunllocpúblic

Jove llançador de disc. Ceràmica del 500 aC. © Marie-Lan Nguyen/Wiki-

media Commons.

Era la disciplina més dura i alhora la més completa. Contenia cinc proves:

Llançament de disc: consistia a llançar una

placa circular de metall, que alhora era el premi de la

competició.

Llançament de javelina: arma tant de guerra com de cacera, la javelina tenia la mida de l’alçada d’un home.

Salt de llargada: per fer-lo els atletes utilitzaven els halters, peces de pedra o de metall que els impulsaven en el salt.

Cursa a peu: a més de les curses que es feien durant els jocs, aquesta era una de les proves específiques del pentatló.

Lluita: consistia a fer caure tres vegades l’adversari.

cd Comparaels jocsolímpicsde l’Antiguitatambelsactualsbuscantinformaciósobreaquestesqüestions:•Quanesvanrestablirelsjocsal’èpocamoderna?Quihovaferiperquè?

•Quèdiularesoluciódel’ONU48/11,de25d’octubrede1993,sobrelatrevaolímpica?

•Saps si encara s’encén la flama en començar elsjocs?Ons’encén?

•Quant temps duren actualment uns jocs olímpics?DurenmésomenysqueaGrècia?

•Quinesprovesinclouelpentatlómodern?•Hihaalgunsjocsolímpicsespecials,comelsqueesfeienelsegondiaaGrècia?

•El segon dia comprenia proves reservades als nens i als adolescents, que competien en la cursa a peu, la lluita i el pugilat.

•El tercer dia tenien lloc les proves reservades als adul

•Elquartdiatenienlloclescursesdecarros(tiratsperquatrecavalls,doscavallsoduesmules),lescursesamb cavall, el pentatló i la cursa amb armes.

•El cinquè dia estava dedicat a la cerimònia de cloenda.

La cerimònia de cloendaLacloendadelsjocscomportavaellliuramentdecoro-nesdefullesd’oliveratalladesambunafalçd’orenelbosc sagrat, l’Altis. Segons la llegenda, aquesta olivera hauria estat plantadapelmateixHèracles.Els atletespremiats rebien, a més, una cinta de llana vermella per als cabells i una palma, símbol de la victòria.

Grècia

ACTIVITATS

A l’estadi els atletes s’enfrontaven a tres tipus de cursa a peu: el dromos (un estadi), el diaule (dos estadis) i el dòlic (cursa de fons de vint-i-quatre estadis).

El buleuteri era el lloc on es reunien els jutges, que vetllaven pel bon desenvolupament dels jocs.


ESO

ESO

Martí Duran

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A II CULTURA

CLÀSSICA

I


ecasals.cat/classica

Ieso

ESO

ESO

Martí Duran



IIeso

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A II CULTURA

CLÀSSICA

II

ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5750-2

NOVETATCURS2015-2016

ESOLlibre de l’alumne

CURS 2016-2017

ESO CULTURACLÀSSICA

MATERIALPERAL’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEXDE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 8-9 DEL CATÀLEG.


ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-5768-7


ESOProposta didàctica

CURS 2016-2017

DVDDELPROFESSORUn disc amb recursos per a cada curs per

preparar i dinamitzar les classes.

Vídeos Enllaços web

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM

A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.

IESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/classicaIeso

PROPOSTA DIDÀCTICA

CULTURA

CLÀSSICA



VD.

IIESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/classicaIIeso

PROPOSTA DIDÀCTICA

CULTURA

CLÀSSICA

MATERIALPERALPROFESSOR

PISSARRADIGITAL,ORDINADORITAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.

Recursostambédisponiblesaecasals.cat



Ieso

IESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

M. Duran

ESO

PD

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A I CULTURA

CLÀSSICA



IIeso

IIESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

M. Duran

PD

CULTURA

CLÀSSICA

ESO

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A II


ESO CULTURA CLÀSSICA I

CC Competència artística i cultural / CSCompetència social i ciutadana / CLCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual / CACompetència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CDCompetència en el tractament de la informació i competència digital / CMCompetència matemàtica / CFCompetència en el coneixement i interacció amb el món físic

GRÈCIACC

ROMACC

HISPÀNIACC

El món grecCDCI

AtenesCDCACS

La societat a Atenes i EspartaCICS

Alexandre el GranCS

Els déusCDCL

Els oracles. DelfosCFCDCI

Els jocs olímpicsCDCMCI

La IlíadaCDCL

L’OdisseaCDCLCS

El teatre CDCI

L’escultura grega CD

La fundació de RomaCDCM

La ciutat de RomaCDCA

La República. La societatCDCS

Les guerres púniques CDCA

Juli CèsarCDCSCACL

Els esclausCDCSCI

Amfiteatres i gladiadorsCDCLCS

PompeiaCDCF

Les termesCDCI

L’emperadorCDCA

TàrracoCD

Les colònies romanesCDCFCS

L’exèrcitCDCMCA

Les vies de comunicacióCLCICACD

La família romanaCS

La casa romanaCDCL

La religióCDCICA

La mort a RomaCDCA

El llatí CLCD

La caiguda de l’Imperi romàCDCM

Activitats Activitats Activitats


ESO CULTURA CLÀSSICA II

CC Competència artística i cultural / CSCompetència social i ciutadana / CLCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual / CACompetència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CDCompetència en el tractament de la informació i competència digital / CMCompetència matemàtica / CFCompetència en el coneixement i interacció amb el món físic

CONTINGUTCC

MONOGRÀFICCC

DEIXEMPARLARELSCLÀSSICSCCCA

1LaGrèciaantiga,l’espaiilahistòria

La geografia.Els primers grecs i la Grècia arcaica.La Grècia clàssica.La Grècia hel·lenística.Competènciesin fieri CS

La guerra de Troia. Heròdot, Història

2Roma,l’espaiilahistòria

La geografia.La monarquia: els orígens de Roma.La República.L’Imperi: esplendor i declivi de Roma.Competènciesin fieri CS

L’exèrcit. CS Juli Cèsar, La guerra de les Gàl·lies

3Vidaquotidianaal’Antiguitat

L’àmbit privat.L’educació.Les activitats diàries.Els espectacles i banquets.Competenciasin fieri CS

La vida de les dones. CS Plató, Protàgores

4Lallenguagregaillatina

Les llengües indoeuropees.El grec.El llatí.Els alfabets.Del llatí a les llengües romàniques i al català.Competenciasin fieri CL

L’etimologia. CL Sant Isidor, Etimologies CL

5ReligióimitologiaaGrèciaiaRoma

L’origen del món.La creació dels humans.Els déus olímpics.Els herois.La religió grecoromana.Competenciasin fieri CS

Les metamorfosis de Zeus. Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics (El mite d’Èdip)

6Lesartsil’urbanismealaGrèciaantigaiaRoma

L’art grec.L’art romà.L’urbanisme.Competenciasin fieri

Els temples. Aristòtil, Poètica

7Laliteraturagrecoromana

Literatura grega.Literatura romana.La filosofia grega.La ciència antiga.Competenciasin fieri

Els textos antics. CL Longus, Dafnis i Cloe

8LaHispàniaromana

La conquesta i la romanització d’Hispània.La integració d’Hispània a l’Imperi romà.Els principals monuments romans a Espanya.Competenciasin fieri CS

Tàrraco. Estrabó, Geografia

ESO LLATÍ 10

1

Estudidelallenguaencontextreal, a partir

de textos, i anàlisis de la pervivència de la

llengua llatina en les llengües modernes.

3

Vinculació de la mitologiaromana en la

configuració de l’imaginari occidental de les

artsplàstiquesilaliteratura.

2

Inclusiód’undiccionarillatí-catalàicatalà-llatí amb els termes de les frases i els textos

treballats al llarg del llibre.

4

Recursosmultimèdiasobrelaimportànciadelllegatllatí: vídeos de reconstruccions

en 3D de la vida pública i privada de l’antiga

Roma, audicions amb frases d’autors cèlebres

i sobre personatges destacats de la història

de Roma, i enllaços web a pàgines culturals

i d’àmbit lèxic i gramatical.

ESO LLATÍ

CLAUSDELPROJECTE


NOVETATCURS

2016-2017

ESO LLATÍ 11


ESO LLATÍ


ESO

ESO

M. Duran

G. Martínez

F. Llorens

LLAT

Í I LLATÍ

4


ecasals.cat/llatieso

4ESOLlibre de l’alumne

CURS 2016-2017

4ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4820-3

DVDDEL’ALUMNEUn DVD de l’alumne amb:

Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web

DICCIONARILLATÍ-CATALÀ/CATALÀ-LLATÍAmb tot el vocabulari de les unitats, a més d’esquemes-resum de les qüestions gramaticals que es tracten al llibre.



VD.

4ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso

LLATÍ

DESCOBREIX L’ÍNDEXDE CONTINGUTS DEL LLIBRE A LA PÀGINA 13 DEL CATÀLEG.

ESO LLATÍ 12

4ESOProposta didàctica

CURS 2016-2017

4ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-4870-8

DVDDELPROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:

–Orientacions didàctiques –Programacions d’aula –Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació –Autoavaluació –Solucionari

Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne



VD.

ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso

PROPOSTA DIDÀCTICA

LLATÍ4


ESO LLATÍ






ecasals.cat/llatieso

4ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

M. Duran

ESO

PD

LLAT

Í I LLATÍ

ESO LLATÍ 13

ESOLLATÍ 4

CLCompetència comunicativa, lingüística i audiovisual / CC Competència artística i cultural / CSCompetència social i ciutadana CACompetència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CMCompetència matemàtica CDCompetència en el tractament de la informació i competència digital / CFCompetència en el coneixement i interacció amb el món físic

LINGUACLCD

MorfologiaCA SintaxiCA

Nominal Verbal Motsinvariables

I.ARACNECC

Com es llegeix el llatí?Morfologia del substantiu.La primera declinació.

El present d’indicatiu del verb sum.

Predicat nominal i verbal amb el verb sum.

II.IFIGÈNIACC

La segona declinació. El present d’indicatiu actiu. L’ordre dels mots dins l’oració.

III.ORFEUCC

Els adjetius de la primera classe.

L’imperfet d’indicatiu. La concordança de l’adjectiu.

IV.ZEUSIEUROPACC

La tercera declinació (1). Les conjuncions de coordinació.

L’aposició.

V.PROMETEUCC

La tercera declinació (2). El futur imperfet d’indicatiu.

El datiu possessiu.

VI.TRIPTÒLEMCC

Els adjectius de la segona classe.

L’infinitiu. Els complements de lloc.

VII.LEDAIELCIGNECC

La quarta declinació.La cinquena declinació.

Les preposicions. Els complements de temps.

VIII.HÈRCULESCC

Els demostratius. L’adverbi. Els complements de causa, companyia, manera i instrument.

IX.HEROILEANDRECC

Els pronoms personals.Els pronoms possessius.L’anafòric.Els pronoms d’identitat.

L’imperatiu en present i futur.

El predicatiu.

LINGUACLCD

HISTORIAETVITACCCD

Delllatíalcatalà Formaciódemots HistòriadeRomaCS

VidaquotidianaCS

MonumentsCS

I.ARACNECC

La llengua llatina. Mots hereditaris i cultismes.

La fundació de Roma i la Monarquia.

Els primers anys de vida.

Termes.

II.IFIGÈNIACC

El llatí, llengua amb història.

Els prefixos d’origen llatí.

La República. L’educació. Aqüeductes.

III.ORFEUCC

El llatí vulgar. Els radicals llatins (1).

Magistratures i institucions republicanes.

El menjar. Teatres.

IV.ZEUSIEUROPACC

Les llengües romàniques en l’actualitat (1).

Els radicals llatins (2).

La fi de la República. El vestit. Amfiteatres.

V.PROMETEUCC

Les llengües romàniques en l’actualitat (2).

Els sufixos d’origen llatí.

L’Alt Imperi. Els gladiadors. Circs.

VI.TRIPTÒLEMCC

Els primers textos en català.

Els llatinismes (1). El Baix Imperi. L’exèrcit. Mausoleus.

VII.LEDAIELCIGNECC

L’evolució de les vocals (1).

Els llatinismes (2). Les classes socials. La dona i la vida familiar.

Arcs de triomf.

VIII.HÈRCULESCC

L’evolució de les vocals (2).

Els camps semàntics (1): els tòpics literaris.

Els romans a Catalunya.

Les carreteres. Vil·les.

IX.HEROILEANDRECC

L’evolució de les consonants.

Els camps semàntics (2): la ciència i la tècnica.

La religió romana. El comerç. Temples.

BATXILLERAT LLATÍ 14

diccionarillatí-català

40 • XL

VERBORUM INFLEXIO

IN CONTEXTU

Llengua II

19.Tradueix el text següent i contesta les preguntes.

a Busca les expressions llatin

es que corresponen a aques-

tes traduccions:

• si mou la cara cap a l’aig

ua

• l’admetia als àpats dels superiors

• famós entre els homes per les seves grans riqueses

• rei dels lidis

• amb molts i agradables fruits

• amenaces perpètues

• un suplici de fam i set torturarà Tàntal perpètuament a

la llacuna Estígia

• Júpiter l’expulsa de l’Olimp

b Busca en el text un segment que respongui a aquesta es-

tructura sintàctica

:

c Identifica tots els futurs que hi ha en el text. Qui deu pro-

nunciar la condemna de Tàntal?

d Busca informació sobre altres càsti

gs que es desenvolupin

a l’infern. Per exemple, el de Procrustes o el de Sísif.

20.Tradueix el text i contesta les preguntes.

a Identifica totes les paraules de la tercera declinació que

apareixen en el text.

b Tant Cresos com Cir són qualificats amb una aposició.

Quina és en cada cas?

c Quina expressió del text vol dir ‘empresonar’?

d Què vol dir, en català, prostrar-se? De quin verb llatí, a

pa-

regut en el text, procedeix aquesta expressió?

e Aquest text prové d’un relat d’Heròdot. Busca informa-

ció sobre aquest escriptor.

CC

CI

f Quin ensenyament creus que es podria extreure d’a-

questa narració?

ACTIVITATS

El sacrifici de Tàntal

Tantalus Lydorum rex erat, clarus inter homines ob magnas divitias

et diis

deabusque carus. Saepe igitur Iuppiter Tantalum in Olympum vocabat atque

ad Superorum epulas admittebat. Sed Lydorum rex Iovis co

nsilia in caelo

audit et in terris hominibus nuntiat; praetera furtum facit ambrosiae et nec-

taris divini. Ob tanta faci

nora Iuppiter Tantalum ex Olympo pellit, in Inferos

deicit et saeva poena punit. Tantalus in palude Stygia in perpetuum stabit, sed

siti ardebit: nam si os ad aquam admovebit, aqua stati

m recedet. Rami cum

multis et iucundis pomis ante oculos pendebunt sed, si Tantalus brachium su-

blevabit, venti arboris ramos ad altas

caeli nubes extollent. Ideo supplicium

famis et sitis Tantalum in palude Stygia i

n perpetuum excruciabit. Praterea

saxum immensum, perpetuae minae, miseri capiti impendebit.

S + CCL + CCT + conj. + CRV + V

CRESOS, nascut l’any 596 aC i fill d’Aliates II, va

ser l’últim rei de Lídia,

on va regnar entre el 561 i el 547 aC. Era cèlebre per les seves ri-

queses i per la seva dedicació

als plaers, la g

uerra i les arts

. Va con-

querir les regions de Pamfília, Mísia i F

rígia.

La seva cort a S

ardes era freqüentada per filòsofs i ge

nt de lletres.

Una vegada, el va anar a v

isitar Soló. Cresos li va

ensenyar amb or-

gull els tresors i els palaus que tenia, pensant-se que l’enlluernaria i

presumint de la seva felicitat.

Però Soló li va replicar :

«No podem

anomenar feliç una persona abans de la seva mort». Cresos, en

efecte, no va ser feliç gair

e temps més: Atis, l’únic fill que tenia, fou víc-

tima d’un accident de caça,

mort per la javelina del frigi A

drast; es va

aliar amb els egipcis co

ntra Cir, però fou derrotat a la batalla

de Tim-

brea. La ciutat de Sardes fou assetjada i presa (548 aC) i el mateix

Cresos, empresonat. Fou conduït davant de Cir, que va fer construir

una pira per cremar-lo. Davant de la pira, Cresos, reconeixent la veritat

del que li havia dit Soló, va exclamar: «Oh, Soló, Soló!». Aquestes pa-

raules li van salvar

la vida, ja q

ue va explicar a Cir la in

estabilitat de les

coses humanes i aquest, profundament commogut, valorà la s

aviesa de

les seves paraules.

Cresos i Soló (1624), Gerard van Honthorst.

Croesus, avidus Lydorum rex, Persicam

regionem invadere exoptat (vol en-

vair). Militibus suis arma ex auro et arge

nto committit et ante expeditionem

oraculum interrogat. Pythia, Apollinis sacerdos, ita r

espondit: «Si Croesus

Persiam militias suas ducet (porta), magnum regnum prosternet (derrotarà)!».

Tum rex victoriam praegustat et cum copiis suis in Persiam penetrat. Cyrus,

Persarum rex, militum suorum virtutem monet et proelium committit.

Pugna fera est et magnus Lydorum numerus cadit; Cyrus vincit, Croesum

regem capit et in carcerem ducit. Itaq

ue Pythiae oraculum evenit: nam mag-

num regnum vero Croesus prostrat, sed suum!

llatí_batxillerat_02_llatí batxillerat 18/01/15 08:31 Página 40

XLI • 41

SYNTAXIS SIVE DICTIONUM ORDINATIO

Llengua II

El complement circumstancial de temps

Especifica les circu

mstàncies de temps en què es desenvolupa l’acció expressada

pel verb.

El predicatiu

És un complement verbal que indica qualitats o estats d

el subjecte o del complement

directe. Hi concorda en gènere i nombre.

21. Identifica els complements predicatius i digues si es refe-

reixen al subjecte o al CD:

a Aquest home que ara és ric v

a néixer pobre.

b Alexandre Magne va tenir com a instructor el filòsof

Aristòtil.

c Les legions van aclamar emperador el seu comandant.

d El cònsol és considerat digne d’aquesta missió.

e Escipió fou anomenat l’Africà.

f El van designar ambaixador.

g Els poetes consideren Atenes pàtria de les lletres.

22. Identifica els complements predicatius d’aquestes fras

es i

tradueix-les al català.

a Agni territi fugiebant.

b Marium amicum sincerum puto.

c Pueri et puellae in prato laeti ludebant.

d Lusciniae in silvis superbi canunt.

e Pelagus atrum et profundum timido nautae apparebat.

f Pontificem deinde Numam Marcium, Marci filium, ex pa-

tribus legit.

23. Identifica els CCT a les fras

es següents i digues de quin

tipus són. Després, tradueix-les.

a Per multas horas captivi poenae sententiam expectabunt.

b Nocturnis horis silentium silvas agro

sque convolvit.

c Athenas proximo anno cum amicis nostris veniemus.

d Aevis antiquis viri

focum nesciebant.

e Bello Punico secundo Poeni Italiam vasta

nt.

f Autumno agricolae merum novum cum amicis potabunt.

g Tyrannus insulae incolas multos annos vexabit.

24. Tradueix el text i detecta-hi els CCT. Classifica’ls en de-

terminats i continus.

Tibullus, clarus poeta Romanus, per totum annum in agris

vitam tran-

quillam agebat; negotia, forum militiam

que vitabat. Frigidae agro

rum

aurae eum (a ell) recreabant, pratorum silvarumque silentium praci-

pue autumno; amoeni rivi poetam delectabant. Tibullus in libris suis vitae

rusticae gaudia can

ebat et agricolis ita

dicebat: «Agricolae, camporum

silvarumque deas deosque pie colite (venereu): ii (e

lls) victimas vestras

probabunt, agros arm

entaque protegent, morbos fugabunt, familias ves-

tras adiuvabunt; laeti in vicis

vestris, sine curis, vib

etis».

ACTIVITATS

Es posa en nominatiu. Si és un substantiu, concorda amb el subjecte

només en el cas; si és un adjectiu, concorda amb el subjecte en gènere,

nombre i cas.

Paulus laetus venit. → ‘En Pau arriba content.’

Es posa en acusatiu. Si és un substantiu, concorda amb el comple-

ment directe en cas; si és un adjectiu, concorda amb el complement di-

recte en gènere, nombre i cas.

Populus Romanus Ciceronem consulem creat.

→ ‘El poble romà nomena cònsol Ciceró.’

Predicatiu de subjecte

Predicatiu de complement directe

S’expressa en ablatiu.

Antiquis aevis Roma pauper agricolarum pagus erat.

→ ‘En temps antics Roma era un petit llogarret d’agricu

ltors.’

S’expressa en acusatiu o en acusatiu precedit de la preposició per.

Nunc Romae (per) totum annum incolae magna festa celebrant.

→ ‘Ara a Roma durant tot l’any els habitants celebren grans festes.’

CCT determinat (quando?)

CCT continu (quamdiu?)

llatí_batxillerat_02_llatí batxillerat 18/01/15 08:31 Página 41

BATXILLERAT LLATÍ

CLAUSDELPROJECTE

1

Àmpliaselecciódetextos,detemàticavariada (històrics, mitològics, etc.), per

reflexionar sobre qüestions gramaticals i

per contextualitzar referències culturals.

Inclouenunaguiapautadadetraducció.

2

Inclusiód’undiccionarillatí-catalàicatalà-llatí amb els termes de les frases

i dels textos treballats al llarg del llibre.


VESTIGIA TEMPORIS

1

2

3

300 • CCC

Els sarcòfags

Els etruscos ja coneixien els sarc

òfags, però els sarc

òfags romans no provenen de la

tradició etrusca. Fou al segle I dC quan, per influència de l’estoïcisme, es difongué el

ritual d’inhumar cadàvers, que va potenciar la utilitzac

ió de sarcòfags.

Els sarcòfags e

ren tallats en marbre, en un sol bloc. També podien ser fets de pedra

o de fusta. Solien estar decorats a

mb grans relleus, que sobresortien molt del mar-

bre. Normalment, n’hi ha en els tres fronts visibles, ja q

ue l'adossat a la paret no es

treballava.

Els sarcòfags ro

mans poden presentar dues tipologies:

• Sarcòfags baixos i re

ctangulars amb tapa. Aquesta tapa pot representar el

difunt ajagut.

• Lenos, sarcòfag en forma de banyera, amb dos caps de lleó al fro

nt. Està inspi-

rat en els cups per al premsatge i la fermentació del vi.

A causa de la seva funcionalitat, presenten una temàtica d

e caràcter religiós, amb

significat mortuori, i hi abunda tam

bé la decoració arquitectònica (arcs, columnes)

i la de motius vegetals.

Les escenes que es representen solen ser :

1 Sarcòfag del segle II dC en el qual va ser enterrat

Carlemany, l’any 814. Catedral d’Aquisgrà (Alemanya).

2 Sarcòfag amb la representació d’una batalla e

ntre ro-

mans i germànics (180-190 dC).

3 Sarcòfag en grec, trobat a Turquia, en què es veu un

vaixell que s’emporta el mort, amb representació del

Sol (Hèlios).

1 Episodis mitològics: és molt freqüent la representació del rapte

de Prosèrpina portada als inferns per Plutó. També poden aparèixer al-

tres mites relacionats amb la mort, com el de Medea, el d’Endimió i el

d’Eros i Psique.

2 Escenes de combats, caceres o casaments: al·ludien a la v

ida

del difunt. De vegades, aquestes escenes tenien un significat simbòlic.

En el sarcòfag Ludovisi (fi

nal del segle III dC), per exemple, es repre-

senta la mort mitjançant la ce

lebració d'un combat guerrer.

3 Naus i tridents: representen el mar per on passaria l'ànima (la ll

a-

cuna Estígia de Caront).

Història VII

HIST_llatí_batx_7_llatí batxillerat 18/01/15 09:03 Página 300

VESTIGIA TEMPORIS

6

4

5

CCCI • 301

4 Escenes dionisíaques: associades a la

vinya i a l'heura com a sím

-

bols de la immortalita

t.

5 Garlandes de fruites i fulles.

6 Dissenys abstractes: com ara estrígils

(estries ondulants paral·leles,

en forma de essa).

4 Sarcòfag del 150 dC que representa una escena dionisíaca.

5 Sarcòfag del segle II dC, al museu d’Antalya (Turquia) am

b motius ve-

getals i un gorgoneion.

6 Sarcòfag d’Òstia amb estrígils

.

A partir del segle II els relleus als s

arcòfags es van dividir en se-

qüències o escenes separades per arcs i columnes.

Des de la segona meitat del segle III dC comencen a ser molt

importants, igualment, els sarcòfags paleocristians. Aquests

sarcòfags presenten tres varie

tats:

• amb fris

• amb columnes

• amb estrígils

Els sarcòfags p

aleocristians van començar im

itant els temes

dels sarcòfags p

agans, especialment pel que fa a les imatges

al·legòriques d’idees abstractes (escenes bucòliques, per

exemple). Més endavant, es van anar introduint motius de l’An-

tic i del Nou Testament. Al segle IV dC, les escenes del Nou Tes-

tament ja eren dominants.

Sarcòfag Gran Ludovisi. És del segle III dC i es conserva al Palau Altemps de Roma.

Fa 1,53 metres. Es tracta d’una de les obres més conegudes de l’escultura romana,

procedent d’una tomba de la Porta Tiburtina i descoberta l’any 1621.

Està decorat amb una gran

diosa escena de batalla entre romans i bàrbars (se

gura-

ment gots, per la vestimenta). Aquesta escena convulsa s’o

rganitza en quatre plans:

els dos inferiors estan ocupats per bàrbars a cavall o

a peu, ferits, moribunds o morts;

els dos superiors, per soldats o cavallers romans que s’esforcen a matar e

ls adver-

saris o combatre els enemics encara v

ius.

Història VII


RES PUBLICA

270 • CCLXX

1.2. L’espai públic: el fòrum

Els fòrums, que eren els centres socioculturals de les ciutats, generalment s’u-

bicaven a l’encreuament de les grans vies urbanes: cardo maximus i decumanus. Con-

sistien en una gran plaça porticada al voltant de la qual es disposaven una sèrie

d’edificis. Entre aquests edificis h

i havia temples de culte imperial, escoles, basíliques

o mercats amb botigues (tabernae). De vegades, les termes hi tenien accés directe,

i en algun altre cas fins i tot els edificis d

’espectacles (circ

s, teatres o amfiteatres) es-

taven comunicats amb els fòrums, per permetre l’accé

s dels grans personatges a les

seves tribunes.

Els edificis del fòrum són alguns dels més importants de la ciu

tat de Roma: la cúria,

el temple de Vesta i la casa de les Vestals, el temple de Càstor i Pòl·lux,

el temple de Saturn, el tabularium, amb els arxius del Senat, etc. El carrer prin-

cipal que travessava

tot el fòrum era laVia Sacra.

2. Els edificis polítics judicials

2.1. La cúria

A Roma, la cúria era l’edifici del fòrum en què es reunia el senat. Aquest edifici te

nia

el nom de Curia Hostilia, perquè la va construir el rei Tullus Hostilius. L’an

y 52 aC,

l’edifici va ser destruït per un incendi quan la ge

nt va cremar el cos de Clodi, l’ene-

mic de Ciceró, amb mobles i fustes de la Cúria. L’any 344 aC, Juli Cèsar en va co

ns-

truir una altra, anomenada Curia Julia.

En els fòrums de les ciutats provincials, la

cúria era l’edifici destinat a les assemblees

ciutadanes, especialment les del Senat local.

El fòrum de Roma

En el cas de Roma, el forum romanum estava

situat al centre històric de la ciu

tat, dominat

pel Capitoli i el Palatí. Entre els monuments

més antics hi havia els temples de Saturn, de

Càstor i de la Concòrdia.

Al segle II aC el forum romanum es va con-

vertir indiscutiblement en el lloc on s’aple-

gava el poble (concilium plebis). S’hi

van edificar basíliques per a trib

unals i se’n van

desplaçar les botigues, que es van portar

a mercats especials. L

es botigues foren reem-

plaçades per bancs i oficines de canvi.

Al segle I aC el dictador Sil·la va fer pavi-

mentar una gran superfície del fòrum, cons-

truir-hi una nova basílica i restaurar-lo.

Finalment, l’emperador August el va fer re-

novar, amb els edificis q

ue encara hi podem

veure avui dia. Trajà, finalment, l’am

plià una

mica més.

Fòrum de Roma (I)

Fòrum de Roma (II)

Basílica Úlpia

La basílica romana

La basílica de Maxenci 2.2. La basílica

Les basíliques eren centres socials on es comerciava, es feien

reunions polítiques i es duien a terme els judicis. Tenien

una planta rectangular i es componien de tres o cinc naus se-

parades per columnes, la més ampla de les quals era la c

en-

tral. Generalment, en el cas q

ue fossin formades per cinc naus,

s’aixecaven dues altures a la nau central, am

b la finalitat d’obrir

buits perquè hi entrés la llum. La coberta era a d

ues aigües

amb un sostre interior pla, encara que en alguna ocasió es va

fer servir la volta.

En un dels extrems de la nau principal hi havia una exedra o

absis, on s’instal·lava la

presidència. L’entrada es feia per l’ex-

trem oposat, per mitjà d’un pòrtic.

Al fòrum de Roma hi va haver basíliques importants, com la

basílica Pòrcia (184 aC), la b

asílica de Maxenci (iniciada el

307 dC), la basílica Emília (179 aC) i la b

asílica Júlia, acab

ada

per August.

Basílica de Maxenci i Constantí (Roma).

Història VI


RES PUBLICA

CCLXXI • 271

Reconstrucció del temple

dedicat a Trajà

3. Els edificis religiosos

3.1. El temple

El temple romà prové de la fusió de dues tradicions: l’etrusca

i la grega. S’aixecava s

obre un podi i hi havia una escalinata a

la part davantera per poder accedir a la

cel·la. La cel·la es des-

envolupava en sentit longitudinal i podia ser única o triple.

Als temples s’utilitzaven especialment els ordres compost i co

-

rinti. Els frontons solien ser llisos, amb inscripcions a la

part

davantera de l’entaulament. Progressivament es va a

nar im-

posant la volta per cobrir l’in

terior de la cel·la. També va haver-

hi temples circulars, g

eneralment dedicats a la deessa Vesta.

En etapes tardanes es van construir temples d’estructura més

complicada, com ara temples dobles, de planta poligonal, etc.

A Roma, un dels temples més coneguts és el Panteó, de planta circular, co

nstruït

per August i reconstruït en època d’Adrià. A les ciutats ro

manes, hi solia haver tem-

ples dedicats a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) o

a altres divinitats,

segons quina es venerés a cada ciutat. També hi solia haver temples dedicats a

l’em-

perador i a la deessa Roma.

4. Els edificis commemoratius

4.1. Les columnes

Les columnes eren monuments commemoratius per rememorar algun fet o per-

sonatge rellevant. Sobre un podi s’aixecava un fust de grans dimensions decorat am

b

bandes de baixos relleus que cobrien tota la seva superfície, i a l’e

xtrem superior, a

manera de pinacle, s’hi podia alçar una figura o estàtua.

Són cèlebres la Columna Trajana, aixecada entorn de l’any 113 al Fòrum de Trajà,

a Roma, per celebrar la conquesta de la Dàcia, o

la columna de Marc Aureli, que

es va dreçar al

Fòrum d’Antoní cap al 180 per commemorar les victòries sobre els

germànics.

4.2. Els arcs triomfals

La tradició de construir arcs

triomfals es relaciona amb el costum del senat de ce-

lebrar els triomfs dels exèrcits romans. Tot i que es van originar en època de

la República (el primer va se

r per a Luci Estertini, l’any 196 aC), la majoria es van fer

durant l’Imperi.

Entre els arcs de triomf de la ciu

tat de Roma cal esmentar l’a

rc de Titus (81), l’arc

de Septimi Sever (203) i l’arc de Constantí (312-315). A Hispània, són im-

portants l’arc de Berà (segle I dC) a Tarragona i l’arc de Medinaceli. A la Gàl·lia,

destaca la porta triomfal d’Orange (segle I dC) i a Grècia, l’arc de Galeri

(segle IV dC).

El Panteó (Roma).

Arc quadrifont de Septimi Sever, a Leptis Magna

(Líbia).

Història VI


3

ExplicaciódelahistòriadeRomaidemúltiplesaspectesdelacivilitzacióromana, i presentació de tècniques

d’anàlisi útils per a la visita de museus o

de contextos arqueològics.

4

Recursosmultimèdia amb recreacions

d’edificacions públiques i d’urbanisme

romà, amb fragments de pel·lícules que

contextualitzen la vida pública i romana,

i amb enllaços web sobre qüestions

gramaticals.




BATXILLERAT LLATÍ

BATXILLERAT

1 LLAT

Í



BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 1

Martí Duran

Germ

ànic Cèsar

15 a. C., Roma – 19 d. C., An

tioquía

Emparen

tat amb tres gran

s emperadors, ja qu

e era


à de Claudi, tan



ar en u

na



a emperador. Con

siderat un

dels grans m

ilitars de la

història de Rom


cia de Germ

ània,


anyar un


lar a



el coman

damen


tals i va

morir a An


estranyes circum

stàncies.



Martí Duran

2

Agripina la M

ayor

14 a. C. — 33 d. C

Néta d’Au

gust i esposa de G

ermàn

ic, a qui va

acompanyar en

les seves nom

broses campanyes m

ilitars.

Va arribar a prendre les regn

es de l’exèrcit en absèn

cia

del seu m

arit, i va evitar així un

atac de pànic qu

e hau

ria

min

at la moral dels legion

aris roman

s, ja que corria el

fals rum

or que els rom

ans h

avien estat derrotats a la

frontera del Rin

. Es va enfron

tar a l’emperador de Rom

a

mateix, Tiberi, després d’acu

sar-lo de la sospitosa mort

del seu m

arit. Agripina va pagar aqu

esta gosadia amb el

desterramen

t a l’illa de Pandatària, on

va morir de fam

.

LLAT

Í

BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 2

BATXILLERAT

1BATXILLERATLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4393-2


2BATXILLERATLlibre de l’alumne

CURS 2016-2017

DVDDEL’ALUMNEUn DVD per a l’alumne amb:

Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web

DICCIONARILLATÍ-CATALÀ/CATALÀ-LLATÍAmb tot el vocabulari del llibre de l’alumne.

LLATÍ

BATXILLERAT

2Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

Edit

at p

er E

dito

rial

Cas

als,

SA ·

Dipòsit le

gal: B-3794-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la com

ercialització independent d’aquest DVD.

DESCOBREIX L’ÍNDEXDE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-20 DEL CATÀLEG.

LLATÍ

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

Edit

at p

er E

dito

rial

Cas

als,

SA ·

Dipòsit le

gal: B-3794-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am



diccionarillatí-catal

à


LLAT

ÍBATXILLERAT

M. Duran

G. Martínez

F. Llorens

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 1

PD



Germ

ànic Cèsar

15 a. C., Roma – 19 d. C., An

tioquía

Emparen

tat amb tres gran

s emperadors, ja qu

e era


à de Claudi, tan



ar en u

na



a emperador. Con

siderat un

dels grans m

ilitars de la

història de Rom


cia de Germ

ània,


anyar un


lar a



el coman

damen


tals i va

morir a An


estranyes circum

stàncies.

1

LLAT

Í

BATXILLERAT

M. Duran

G. Martínez

F. Llorens

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 2

PD

Encontrarás los recursos digitales y el formato digital del libro en

ecasals.net/latin2ba

Agripina la M

ayor

14 a. C. — 33 d. C

Néta d’Au

gust i esposa de G

ermàn

ic, a qui va acom

panyar

en les seves n

ombroses cam

panyes militars. Va arribar a

prendre les regn

es de l’exèrcit en absèn

cia del seu m

arit,

i va evitar així un

atac de pànic qu

e hau

ria min

at la moral

dels legionaris rom

ans, ja qu

e corria el fals rum

or que els

roman

s havien

estat derrotats a la frontera del Rin

. Es va

enfron

tar a l’emperador de Rom

a mateix, Tiberi, després

d’acusar-lo de la sospitosa m

ort del seu m

arit. Agripina

va pagar aquesta gosadia am

b el desterramen

t a l’illa de

Pandatària, on

va morir de fam

.

2

1BATXILLERATProposta didàcticaISBN 978-84-218-4971-2


2BATXILLERATProposta didàctica

CURS 2016-2017

LLATÍ

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial

Cas

als,

SA ·

Dipòsit le

gal: B-XXXX-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am




DVDDELPROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:

–Orientacions didàctiques –Programacions d’aula –Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació –Autoavaluació –Solucionari

Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne

LLATÍ

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial

Cas

als,

SA ·

Dipòsit le

gal: B-XXXX-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am








BATXILLERAT1 LLATÍ


LINGUACLCD

NOMINUMINFLEXIO VERBORUMINFLEXIO

SYNTAXISSIVEDICTIONUMORDINATIO

VERBORUMEVOLUTIO

STRUCTURAVERBORUM

INCIPIT L’alfabetilapronúncia.Morfologianominal:elscasos.Laprimeradeclinació.Elpresentd’indicatiudelverbsum.Elparadigmaverbal:elpresentd’indicatiu.Lasegonadeclinació.Elsadjectiusdelaprimeraclasse.

I La tercera declinació en consonant.

L’imperfet. El datiu possessiu. Els adjectius substantivats.

El desenvolupament de l’escriptura. L’alfabet romà.

La formació de mots en català.

II La tercera declinació en vocal.

El futur imperfet d’indicatiu actiu.

El predicatiu. El complement circumstancial de temps.

El llatí clàssic i el llatí vulgar.

La formació de mots en llatí.

III Els adjectius de la segona classe.

Els temps de perfet. El complement circumstancial de lloc.

Fonts de coneixement del llatí vulgar.

Els noms d’acció (I).

IV La quarta declinació. La cinquena declinació.

El pretèrit plusquamperfet. El futur perfet d’indicatiu actiu.

Els complements circumstancials de manera, causa, finalitat, companyia i instrument.

El llatí vulgar de la Tarraconense.

Els noms d’acció (II).

Exlatinosermone.VocabulaCCCS

V Els pronoms personals. Els demostratius. Els pronoms determinatius.

La veu passiva (I): temes de present.

La construcció de l’oració passiva.

El substrat, el superstrat i l’adstrat.

Els noms d’agent o d’acció (III).

VI El participi. La veu passiva (II): temes de perfet.

El participi. L’ablatiu absolut.

Mots patrimonials i cultismes. Doblets.

Els noms d’acció (IV).

VII Els pronoms possessius. L’imperatiu. El pronom relatiu. L’evolució de les vocals llatines al català (I).

Els noms d’estat o qualitat.

VIII Els graus de l’adjectiu. Els numerals.

El comparatiu. El superlatiu.

L’evolució de les vocals llatines al català (II).

Els adjectius de qualitat.


IX L’infinitiu. Composició de sum. La conjugació verbal.

L’infinitiu. La construcció personal amb infinitiu.

L’evolució de les consonants (I).

Prefixos que formen adjectius (I).

X Nominuminflexio:Els determinants i els pronoms interrogatius. Els pronoms indefinits. Els determinants pronominals.Invariabilia:L’adverbi.

El datiu de finalitat i el doble datiu.

L’evolució de les consonants (II).

Prefixos que formen adjectius (II).

XI Verboruminflexio: Els verbs deponents. Els verbs semideponents.Invariabilia:Les preposicions.

Les oracions causals. L’evolució de les consonants (III).

Els diminutius.

XII Els verbs irregulars. El còmput del temps. Les oracions temporals.

L’evolució de les consonants (IV).

Els sufixos verbals.

Exlatinosermone.VocabulaCLCD


BATXILLERAT1 LLATÍ

LINGUACLCD

NOMINUMINFLEXIO VERBORUMINFLEXIO

SYNTAXISSIVEDICTIONUMORDINATIO

VERBORUMEVOLUTIO

STRUCTURAVERBORUM

INCIPIT L’alfabetilapronúncia.Morfologianominal:elscasos.Laprimeradeclinació.Elpresentd’indicatiudelverbsum.Elparadigmaverbal:elpresentd’indicatiu.Lasegonadeclinació.Elsadjectiusdelaprimeraclasse.

I La tercera declinació en consonant.

L’imperfet. El datiu possessiu. Els adjectius substantivats.

El desenvolupament de l’escriptura. L’alfabet romà.

La formació de mots en català.

II La tercera declinació en vocal.

El futur imperfet d’indicatiu actiu.

El predicatiu. El complement circumstancial de temps.

El llatí clàssic i el llatí vulgar.

La formació de mots en llatí.

III Els adjectius de la segona classe.

Els temps de perfet. El complement circumstancial de lloc.

Fonts de coneixement del llatí vulgar.

Els noms d’acció (I).

IV La quarta declinació. La cinquena declinació.

El pretèrit plusquamperfet. El futur perfet d’indicatiu actiu.

Els complements circumstancials de manera, causa, finalitat, companyia i instrument.

El llatí vulgar de la Tarraconense.

Els noms d’acció (II).


V Els pronoms personals. Els demostratius. Els pronoms determinatius.

La veu passiva (I): temes de present.

La construcció de l’oració passiva.

El substrat, el superstrat i l’adstrat.

Els noms d’agent o d’acció (III).

VI El participi. La veu passiva (II): temes de perfet.

El participi. L’ablatiu absolut.

Mots patrimonials i cultismes. Doblets.

Els noms d’acció (IV).

VII Els pronoms possessius. L’imperatiu. El pronom relatiu. L’evolució de les vocals llatines al català (I).

Els noms d’estat o qualitat.

VIII Els graus de l’adjectiu. Els numerals.

El comparatiu. El superlatiu.

L’evolució de les vocals llatines al català (II).

Els adjectius de qualitat.


IX L’infinitiu. Composició de sum. La conjugació verbal.

L’infinitiu. La construcció personal amb infinitiu.

L’evolució de les consonants (I).

Prefixos que formen adjectius (I).

X Nominuminflexio:Els determinants i els pronoms interrogatius. Els pronoms indefinits. Els determinants pronominals.Invariabilia:L’adverbi.

El datiu de finalitat i el doble datiu.

L’evolució de les consonants (II).

Prefixos que formen adjectius (II).

XI Verboruminflexio: Els verbs deponents. Els verbs semideponents.Invariabilia:Les preposicions.

Les oracions causals. L’evolució de les consonants (III).

Els diminutius.

XII Els verbs irregulars. El còmput del temps. Les oracions temporals.

L’evolució de les consonants (IV).

Els sufixos verbals.


HISTORIAETVITACSCC

RESPUBLICACF

RESPRIVATA VESTIGIATEMPORIS

I LafundaciódeRoma:entreelmiteilahistòriaEnees i els seus descendents. El rapte de les sabines. Els reis de la monarquia: Numa Pompili, Tul·li Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li, Tarquini el Superb. La mort de Lucrècia i l’exili de Tarquini. Els intents de restauració monàrquica. El valor històric de la llegenda fundacional.

La casa. Mètodes de construcció. CS

II ElsistemapolíticdelaRepúblicaLes assemblees: el senat i els comicis. Les magistratures: magistratures superiors, promagistratures i magistratures extraordinàries.HistòriadelaRepúblicaromanaLa situació interior: les lluites socials. La política exterior fins a les guerres púniques.

Els vestits i el menjar.

La ceràmica.

III LaRepública:delesguerrespúniquesalfinaldelaRepúblicaLes guerres púniques. Els romans a l’Orient. La situació interior: les classes socials i la vida política. El final de la República. El primer triumvirat. El segon triumvirat.

Els esclaus. L’epigrafia. CS

IV L’Imperi(I):OctaviAugustAugust, princeps senatus. La successió d’August. Tiberi. Calígula. Claudi. Neró. L’any dels quatre emperadors. La dinastia flàvia: Vespasià, Tit, Domicià. La dinastia antonina: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Luci Aureli Còmmode.

Les carreteres i el transport naval.

La representació de l’emperador. CSCD

V L’Imperi(II):elsSeversUn període de pertorbacions i guerres civils. Dioclecià i la tetrarquia: primera tetrarquia, segona tetrarquia, tercera tetrarquia. Constantí: l’edicte de Milà i el concili de Nicea. Valentinià i Valent. Teodosi i el repartiment de l’Imperi. El final de l’Imperi d’Occident.

Les activitats econòmiques i la societat romana.

El retrat.

VI LaciutatCCEstructura de la ciutat: les muralles i el fòrum. Els edificis polítics i judicials: la cúria, la basílica. Els edificis religiosos: el temple. Els edificis commemoratius: les columnes, els arcs de triomf. Els edificis de diversió: el teatre, l’amfiteatre, el circ. Les termes. Els aqüeductes.

Els jocs. Tècniques de representació.

VII LareligióCCEl culte públic: els déus, les tríades, els sacerdots, els rituals, els sacrificis, el culte imperial. Les religions orientals: el judaisme, el cristianisme. El culte privat: els lars, els penats, els manes.

El matrimoni. Sarcòfags. CS

VIII L’exèrcitLa legió imperial. Les cohorts pretorianes. La cavalleria. Els campaments. La vida quotidiana del soldat. La marina.EldretLa llei de les XII Taules i les primeres lleis. El dret a la República: el naixement dels juristes professionals, el ius honorarium, l’època clàssica, el dret postclàssic.

L’educació i els jocs.

Monedes. CSCD

IX RomaaHispàniaCCEls primers pobladors. La Ibèria cartaginesa. La invasió romana: la conquesta de celtibèria, les guerres civils, les guerres càntabres, la romanització. L’organització provincial: divisió provincial de la República, divisió provincial d’August, divisió provincial de Caracal·la, divisió provincial de Dioclecià. L’organització política local. L’economia a la Hispània romana: les mines, la pesca i la indústria del garum, l’agricultura, la moneda. Les ciutats. Hispània a l’època de la caiguda de l’Imperi romà.

Els monuments d’Hispània. CC

Mosaics.


BATXILLERAT2 LLATÍ


LINGUACLCD

NOMINUMINFLEXIO/VERBORUMINFLEXIO

NONNULLAEREGULAESYNTAXIS

ANTHOLOGIASIVEFLORILEGIUM

VERBORUMEVOLUTIO

STRUCTURAVERBORUM

INCIPIT

I El subjuntiu. Valors de CUM. Mitologia i faules. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

II Subjuntius irregulars. Verbs impersonals.

Valors de CUM. Mitologia i faules. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

III Gerundi i gerundiu. Valors d’UT. Mitologia i faules. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

IV Els casos nominatiui vocatiu.

Valors d’UT/NE. Mitologia i faules. Del llatí al català. Fonètica. Composició.


v El cas acusatiu. Valors de QUOD. Cèsar. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

VI El cas genitiu. L’oració composta: coordinació.

Cèsar. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

VII El cas datiu. L’oració composta: subordinació substantiva.

Cèsar. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

VIII El cas ablatiu. Les adverbials finals. Cèsar. Del llatí al català. Fonètica. Parasíntesi.


IX El cas ablatiu. Adverbials causals i consecutives.

Autors de la literatura llatina.

Del llatí al català. Morfologia.

Família de paraules.

X El supí. La conjugació perifràstica.

Adverbials comparatives. Autors de la literatura llatina.



XI La consecutio temporum. L’atracció modal.

Adverbials condicionals. Autors de la literatura llatina.



XII Estil directe i estil indirecte.

Adverbials concessives. Autors de la literatura llatina.




LITTERATURA

HISTORIALITTERATURAELATINAECSCF

PARTICULATIMCA

LOCICOMMUNESCC

I La transmissió de la literatura llatina i la seva distribució per gèneres. Materials i suports d’escriptura. Carpe diem.

II El teatre llatí. Tragèdia i comèdia. Fabula cothurnata, palliata, praetexta i togata. Plaute, Terenci, Sèneca.

Amfitrió, de Plaute. Theatrum mundi.

III La historiografia llatina. Orígens de la historiografia. Historiografia d’època republicana: Cèsar, Nepos, Sal·lusti.

Guerra de les Gàl·lies, de Juli Cèsar.

Homo viator.

IV La historiografia llatina d’època imperial: Tit Livi, Tàcit, Suetoni. Ab urbe condita, de Tit Livi. Ubi sunt?

V L’oratòria. Les diferents escoles o models d’oratòria. Ciceró. Catilinàries, de Ciceró. Locus amoenus.

VI La poesia èpica. Origen de l’èpica. Livi Andrònic, Nevi, Enni. Virgili. Èpica posterior a Virgili.

Eneida, de Virgili. Amor post mortem.

VII L’elegia, la sàtira i l’epigrama. Ovidi. Marcial. Metamorfosis, d’Ovidi. Militat omnis amans.

VIII La poesia lírica. Els poetae novi i Catul. Horaci. Poesia lírica de Virgili. Odes d’Horaci. Beatus ille.

IX Escriptors de la llatinitat tardana. Breu panorama de la literatura llatina medieval.

Etimologies, de Sant Isidor de Sevilla.

Vanitas vanitatis.

.

ESO/BATXILLERAT CULTURACLÀSSICA/LLATÍ 21

Cada títol disposa d’una guia de lectura

a la web de bambulector.cat juntament

amb el material següent:

untestautoavaluable. unPDFperimprimiriresoldreenpaper. activitatsmultimèdiarelacionadesamb

eltemadel’obra.

Les guies de lectura es basen en un

enfocamentcompetencial i les activitats

s’organitzen d’acord amb els processos

de lectura de l’informePISA: obtenció

d’informació, interpretació del text i reflexió i

valoració sobre el tema i el contingut.

L’OdisseaAdaptació d’ALBERT JANÉ978-84-8343-181-8A PARTIR DE 12 ANYS

AnaylaSibilaANTONIO SÁNCHEZ-ESCALONILLA978-84-934826-0-2A PARTIR DE 12 ANYSEdicióencastellà

ElpescadordeesponjasSUSANA FERNÁNDEZ GABALDÓNHace ya más de 3500 años floreció en el mar Egeo una de las culturas más brillantes de toda la Antigüedad, la civilización minoica. La isla de Creta fue su cuna y, según los relatos de famosos historiadores griegos, el mítico rey Minos gobernó el periodo más fascinante de su historia, desde su espléndido palacio de Cnosos.Sin embargo, el mundo cretense cambió súbita e inesperadamente el rumbo de su historia justo en su periodo de mayor apogeo.978-84-8343-391-1A PARTIR DE 14 ANYSEdicióencastellà

Tigre,tigreLYNNE REID BANKS978-84-8343-115-3A PARTIR DE 14 ANYSPremis:–Publishers Weekly 2005–International Latino Book Award 2011

Veni,vidi,vici(JulioCésar)LLUÍS PRATS978-84-218-3839-6A PARTIR DE 12 ANYSEdicióencastellà

LITERATURANOVETATPRIMAVERA2015

ALTRESLECTURES

El pescador de esponjas

Susana Fernández

Per a més informació, visita bambulector.cat

ecasals.cat CULTURA CLÀSSICA / LLATÍ 22

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOSDIGITALSDEL’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats:

Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOSDIGITALSDELPROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta

per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat CULTURA CLÀSSICA / LLATÍ 2323

TOTSELSRECURSOSASSOCIATSALSTEUSLLIBRESD’ESOIBATXILLERATEN

UNSOLESPAI.

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat

de mostra de totes les novetats.

Servei personalitzat d’assessorament

i suport tècnic al docent:

[email protected]

LLIBREDIGITAL

Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que

es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només

per al professor, i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorperar els recursos i activitats propis.

En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line.

Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITATAMBPLATAFORMESEVA

Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

MODALITATDELLLIBREDIGITALOFF-LINEPERATAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en formatoff-lineperatauletes a la plataforma

SYC1501

editorialcasals.catecasals.catbambulector.cat

Atenció[email protected]

Contactaambelteudelegatcomercialpersol·licitarmostres.

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

El millor aliat per formar alumnes competents!

Documents

Cultura clàssica i Llatí, Editorial Casals, 2015