Embed Size (px)
Citation preview
M E M Ò R I A
EL MÓN CLÀSSIC A LA VISTA:1. LUDUS (EXERCICIS DE LLENGUA LLATINA).
Autor: FRANCESC SÁNCHEZ ELVIRA
Llicència d’Estudis Retribuïda pel Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya
Modalitat B2
Curs escolar 2007-2008
1
Í N D E X
Pàgs.
1. Introducció........................................................................................................... 02-04
1.1. Antecedents del tema objecte del treball ................................................... 04-05
1.2. Explicació del tema ...................................................................................... 05-07
1.3. Objectius i resultats proposats ................................................................... 07-09
2. Treball dut a terme:
2.1. Disseny del pla de treball ........................................................................... 09-11
2.2. Metodologia emprada ............................................................................... 11-13
2.3. Descripció dels recursos utilitzats ............................................................ 14-14
3. Resultats obtinguts: resum de preguntes i desglossament dels QV............... 14-24
4. Conclusions.......................................................................................................... 25-25
5. Bibliografia.......................................................................................................... 26-27
Agraïments........................................................................................... 28-28
ANNEX:
-Índex d’abreviatures utilitzades als QV.............................................................. 29-30
= = = = = = = = = = = = = = = = = = = =
2
1. Introducció
No estic descobrint cap cosa nova si afirmo que un context com el nostre -on prima
l’utilitarisme i el pragmatisme, entesos especialment en el sentit de voler aconseguir de
manera immediata alguna cosa que ens serveixi per a una funció generalment material-,
no és el més adequat perquè les anomenades humanitats siguin valorades “socialment”
en la seva justa mesura. Què direm, doncs, d’unes matèries com el llatí o el grec, tantes
vegades utilitzades com a paradigma d’una pretesa inutilitat i d’uns coneixements
vinculats a un passat molt llunyà que no té res a veure amb nosaltres?
Si a aquesta percepció bastant general afegim la diversificació del batxillerat i la
proliferació de l’oferta de llengües en els plans d’estudis, podem concloure sense gaire
dificultats que les possibilitats de donar a conèixer i d’aprofundir en les nostres
assignatures són molt limitades i que la valoració general que se’n fa per part dels
alumnes, i dels pares, no és precisament alta.
Cal també que els professionals que ens dediquem a la tasca docent en l’àmbit de les
llengües clàssiques fem una autocrítica, perquè, en no poques ocasions, en lloc
d’intentar actualitzar les formes d’ensenyament/aprenentatge, ens hem instal·lat en una
didàctica desfasada, basada sobretot en la proliferació de paradigmes, regles i normes.
que acaben confirmant en els alumnes els seus prejudicis envers les nostres matèries.
Quedi clar que no estic negant la necessitat d’ensenyar el que és l’essència de les
assignatures que impartint, però potser massa sovint –exceptuant alguns casos honrosos-
ens hem oblidat –el col·lectiu- de fer atractiu el que ensenyem. D’altra banda, la
dificultat intrínseca de les nostres matèries i el poc temps que fins ara s’hi podia dedicar,
arrodoneixen la configuració d’un panorama bastant millorable.
Com es pot abordar aquesta millora? Segurament no hi ha una fórmula màgica, però
tots estarem d’acord què l’augment d’hores que contempla la nova llei general
d’educació, L.O.E., per a les matèries específiques del batxillerat i per a l’ESO, des del
curs 2008-2009, serà un punt de partida importantíssim, malgrat que seríem uns il·lusos
si penséssim que amb aquest increment d’hores –sense res més- s’acaben tots els nostres
problemes.
3
Els professionals tenim molt a dir en la renovació de la didàctica de les llengües
clàssiques: ens cal fer noves propostes metodològiques amb les quals l’alumne trobi
més possibilitats d’organitzar el seu aprenentatge, d’interactuar, d’incorporar formes
cooperatives d’accés als continguts i, en definitiva, de trobar-se amb un entorn
d’aprenentatge més directe i, sobretot, més atractiu.
Aquestes noves propostes estan estretament relacionades amb el que s’ha anomenat
“les noves tecnologies de la informació” i algú em podria rebatre dient que en aquest
sentit ja s’estan fent coses molt interessants, en el camp de les nostres matèries, i que
alguns professors de llatí i de grec són pioners en aquesta renovació pedagògica. Això
és ben cert, però si preguntem en quin tant per cent afecten aquestes iniciatives al
conjunt del col·lectiu de clàssiques (si tot el que hi ha a INTERNET és vàlid, si la
informació recollida en moltes webs clarifica més que confon, si no es cau massa
freqüentment en coses anecdòtiques, etc.), probablement conclouríem que queda molt
camí per recórrer.
En tot cas, sí que voldria ressaltar la importància que té en la nostra societat moderna
el treball amb l’ordinador, una eina que gairebé ja resulta imprescindible en els nostres
dies. Aquest ha d’ajudar en l’assoliment de les competències bàsiques, principalment les
comunicatives (lingüística i audiovisual, artística i cultural) per comprendre i expressar
la realitat, les metodològiques (tractament de la informació i competència digital,
aprendre a aprendre) que activen l’aprenentatge, i les relatives al desenvolupament
personal (autonomia i iniciativa personal). Tot això, en la línia d’ assolir els objectius
marcats en el mateix currículum de l’assignatura de Llatí de 4t. d’ESO, que afirma:
“L’ensenyament i aprenentatge de la matèria ha de ser funcional i útil en diversos
contextos d’aprenentatge, en el desenvolupament personal i social, i ha de permetre
establir les bases suficients per a la continuació, en el seu cas, dels estudis relacionats
amb les humanitats i ciències socials. Per mitjà dels seus objectius i continguts, la
matèria de llatí ha de servir a tot l’alumnat que la cursi per potenciar un llatí útil per a
la vida actual i per ajudar a adquirir en un grau satisfactori les competències que s’han
d’assolir en l’etapa”.
4
Finalment, seria necessari també fer arribar als alumnes la idea que l’estudi de les
llengües i cultura clàssiques pot donar-los les claus per comprendre millor els fets
lingüístics de la llengua catalana, de la castellana i àdhuc d’algunes llengües
estrangeres; que conèixer el llatí i el grec els permet un millor accés al vocabulari culte i
científic, així com a les estructures sintàctiques de les llengües modernes, i, en
definitiva, que les eines que els aporta el coneixement del llatí i del grec són,
contràriament al que afirmen els tòpics, útils i pràctiques.
1.1. Antecedents del tema objecte del treball.
El projecte de la proposta d’activitats que ofereixo aquí, neix, en primer lloc, de la
contínua preocupació de l’autor d’aquesta per millorar i renovar el procés
d’ensenyament/aprenentatge; preocupació que no ha estat mai interrompuda al llarg de
tota la seva activitat docent, iniciada al ja llunyà curs 76-77. Des de llavors, i fruit
d’aquesta actitud de recerca contínua, he anat creant tota una sèrie de materials que,
considerant-los innovadors en l’àmbit de l’ensenyament de la cultura clàssica, he
experimentat al mateix temps a l’aula.
Aquesta dinàmica renovadora s’accentuà en mi sobretot a partir de la implantació de
la primera Reforma Educativa dels anys 90 i es concretà en la creació de diversos
crèdits variables (de Mitologia Clàssica i de Cultura i civilització grecoromanes),
adreçats als alumnes de 3r. i de 4t. d’ESO. Una part dels materials creats han vist la
llum, en els darrers anys, en alguns llibres de text: primer Olimp, llibre de cultura
clàssica per a ESO, i Tiberis, llibre de llatí de 1r. de batxillerat, tots dos publicats per
l’editorial Vicens Vives; més tard, en el present curs escolar i en la mateixa editorial,
d’acord amb la nova normativa de la L.O.E., Atrium (versió castellana) / Fòrum (versió
catalana), llibre de cultura clàssica per a l’optativa del mateix nom a 3r. d’ESO, i Latín
1 / o Llatí 1, llibre de text de llatí adreçat als alumnes de 1r. de batxillerat.
Un dels aspectes que he volgut tenir especialment presents per a portar a terme
aquesta renovació pedagògica ha estat, sens dubte, la introducció en les meves classes
de “materials audiovisuals”, creats personalment o no, entenent que aquests suposen un
dels mecanismes fonamentals d’ensenyament/aprenentatge dels alumnes. Les
diapositives, els vídeos, els DVDs, les imatges digitals, les presentacions multimèdia,
5
els cursos on-line i, en general, tot el que té a veure amb el món de la imatge i de les
noves tecnologies ha de ser una eina imprescindible per a la nostra tasca docent i per a
l’aprenentatge dels nostres alumnes. Estem al món de la imatge i d’INTERNET i no el
podem obviar. S’entendrà, doncs, que la present proposta d’activitats, fruit d’una
llicència d’estudis remunerada, concedida pel Departament d’Educació, vulgui insistir
en una feina ja iniciada, dotar-la de coherència general i ampliar l’abast i possibilitats
d’utilització, més enllà del treball individual i personal.
Quant als materials audiovisuals i al camp de les noves tecnologies (TIC), en els
últims anys l’autor de la present proposta ha realitzat alguns cursos de formació i
d’actualització de coneixements, com ara “Presentacions Open Office. Impress” (60
hores) i “Fem video amb ordinador” (45 hores). He estat, però autodidacta en el
coneixement del funcionament i maneig dels programes informàtics “Quaderns
virtuals” (QV) i JClic, per a desenvolupar les tasques específiques, objecte de la
llicència d’estudis. Les bones referències que tenia, sobre les possibilitats que oferien
els QV com a eina de treball que podia ser utilitzada de maneres diverses en la tasca
educativa, em van portar a aquesta aventura.
Els canvis introduïts en l’ensenyament secundari per la L.O.E. a partir del present
curs escolar i, en concret (quant a l’àrea de Filologia Clàssica), la presència de les
assignatures de Cultura Clàssica (com a optativa a 3r. d’ESO) i de Llatí (també com a
optativa a 4t. d’ESO), em van oferir un nou repte per continuar en la línia iniciada ja fa
tants anys i aprofundir els continguts i treballs ja realitzats anteriorment. Van ser
aquestes novetats les que em van engrescar a sol·licitar la llicència d’estudis per crear
els materials que avui ofereixo a la comunitat educativa. No sé quin serà l’acolliment,
però puc ben assegurar que s’han fet amb la millor voluntat, malgrat que, això sí, haig
de deixar constància de les dificultats trobades pel desconeixement d’alguns aspectes
informàtics.
1.2. Explicació del tema.
El projecte d’aquestes activitats, en els seus orígens, pretenia centrar-se sobretot en
els aspectes culturals de l’assignatura optativa de Llatí, de 4t. d’ESO. Això no obstant,
diverses circumstàncies i els suggeriments que se m’han fet a les diverses reunions
6
celebrades al Departament d’Educació han provocat un canvi en l’orientació del treball,
concretant-lo només en aspectes lingüístics: he creat, a hores d’ara, un curs d’iniciació a
la llengua llatina per a 4t. d’ESO, utilitzable també a 1r. de batxillerat i, en general, per
part de tots aquells alumnes que no dominin la morfologia nominal, pronominal i verbal
bàsiques del llatí, així com els aspectes sintàctics més elementals i de vocabulari.
Per a mi, no obstant, les tasques no finalitzen aquí, amb la conclusió de la llicència
d’estudis i amb la presentació d’aquesta memòria final, sinó que cal entendre el present
treball com a un projecte obert i ampliable a la importantíssima part de l’assignatura que
no s’ha abordat de moment i que n’era, en principi, el motiu principal d’aquest.
La finalitat d’aquest treball és doble: d’una banda ajudar el professor en la seva tasca
docent i, d’altra i principal, facilitar l’aprenentatge de la morfologia, sintaxi i vocabulari
bàsics del llatí als alumnes que s’inicien en el seu estudi, utilitzant els recursos que ens
ofereixen les noves tecnologies. Mitjançant l’ús d’aquestes s’ha cercat especialment fer
valer dos objectius: primer, la flexibilitat en la utilització dels materials, permetent
utilitzar-los d’una manera versàtil -per a la consolidació dels coneixements adquirits a
l’aula, per a la utilització com a eina d’autoevaluació per part dels alumnes o per a la
seva utilització com a eina per l’aprenentatge cooperatiu-; d’altra banda, amb la
utilització de les TIC estem oferint la possibilitat d’un aprenentatge més lúdic, alhora
que rigorós, aspecte aquest, el de l’acostament lúdic als continguts, que ha estat
possiblement excessivament oblidat en la nostra assignatura (com ja he explicat a la
introducció).
Els materials que ofereixo aquí, doncs, no pretenen convertir-se en una mena de
llibre de text ni tampoc substituir-lo, sinó que han de ser una ajuda complementària per
a l’alumne i per al professor, ja que consisteixen en una sèrie d’exercicis sobre diferents
aspectes gramaticals que poden ser seleccionats atenent a la seva oportunitat,
importància o necessitat de reforç. Són, com ja s’ha dit, uns materials que neixen amb
voluntat de versatilitat en el seu ús.
De manera concreta, els continguts que abasta el projecte són : el coneixement de
l’alfabet, la morfologia nominal (declinacions de substantius i adjectius i graus de
l’adjectiu), la morfologia pronominal (declinacions dels pronoms personals, possessius,
7
reflexiu, demostratius, d’identitat, anafòrics, relatiu, interrogatiu i indefinits) i la
morfologia verbal (verb sum i compostos, més la conjugació regular en veu activa i veu
passiva, en els modes Indicatiu, Subjuntiu, Imperatiu i Infinitiu), així com unes nocions
molt elementals de sintaxi i l’estudi de les preposicions i d’un vocabulari bàsic (del
qual 189 paraules estan representades gràficament).
M’agradaria insistir en el darrer aspecte esmentat, el de l’estudi del vocabulari a través
d’imatges, perquè considero que, per ser innovador, li dóna al projecte un valor afegit:
el gran oblidat de l’ensenyament de la llengua llatina ha estat, al llarg de molts anys, el
vocabulari. És evident que aquest és, possiblement, un dels crassos errors que s’ha
comès tradicionalment en la didàctica de la nostra assignatura, no només perquè deixa
de banda la importància que l’assoliment del vocabulari té de cara a l’adquisició de les
competències bàsiques per part dels nostres alumnes, sinó també perquè és precisament
en el vocabulari on es fa més fàcil de mostrar-los que el llatí és, més enllà de la llengua
morta que tots veuen, la base de les llengües que tots nosaltres fem servir.
Dos aspectes poden ser qüestionats per alguns col·legues: la manca d’exercicis de
major complexitat i no trobar textos llatins d’una certa extensió. Ambdós aspectes estan
justificats. El primer pel caràcter d’iniciació que voluntàriament he donat al projecte; es
tracta de fer atractiva la llengua, de suscitar l’interès de l’alumne per endinsar-se un cop
atret, en un món on ja anirà trobant totes les complexitats. Pel que fa a la manca de
textos llatins de certa extensió, el caràcter autoavaluatiu dels exercicis que permet
elaborar el programa QV fa impossible aquesta opció; no obstant, s’han utilitzat frases
reals d’autors clàssics en els exercicis, sempre que ha estat possible.
1.3. Objectius i resultats proposats
Com ja s’ha apuntat abans, el projecte consisteix en la creació d’un material de
suport per al desenvolupament del currículum de l’assignatura de Llatí de 4t. d’ESO,
d’acord amb el que estableix la nova Llei Orgànica d’Educació (L.O.E.). Des dels
objectius generals de la innovació i la inclusió de les TIC en tots els nivells i àrees de
l’aprenentatge obligatori, pretén, doncs, crear en aquest àmbit uns instruments vàlids
per a la transmissió dels coneixements d’aquesta matèria i, com a objectiu final,
8
respondre a les demandes que s’expliciten en el currículum de l’assignatura, les quals
podem resumir de manera genèrica en:
a) Estudi del sistema bàsic de la llengua.
b) Treball de la competència comunicativa.
c) Adquisició de competència plurilingüe.
d) Competències metodològiques.
Aquests objectius generals, però, es concreten en aquest projecte en els següents.
a) Estudi del sistema bàsic de la llengua:
a.1. Reconèixer elements de la llengua llatina observables en qualsevol suport
material.
a.2. Identificar i relacionar els elements gramaticals, lèxics i sintàctics de la
llengua llatina que permetin l’anàlisi i traducció de textos senzills.
a.3. Traduir textos llatins de dificultat elemental a partir de l’adquisició dels
mecanismes d’anàlisi.
a.4. Identificar en la llengua oral i escrita elements del vocabulari i les estructures
gramaticals llatines.
a.5. Presentar la pràctica de la traducció com a experiència de descoberta de la
llengua.
b) Treball de la competència comunicativa:
b.1. Per mitjà de la comparació amb les llengües que parlem, se’n deriva una
reflexió profunda sobre els elements lingüístics i els mecanismes sintàctics de les
llengües ensenyades a l’escola.
b.2. Aconseguir que l’alumne percebi el llatí com quelcom proper que pot
identificar en moltes situacions de la seva vida quotidiana i el coneixement del qual pot
ajudar a la seva experiència comunicativa.
c) Competència plurilingüe:
c.1. La llengua llatina porta cap a la intercomprensió entre les llengües
romàniques i a l’hora cap a una valoració més ponderada de la diversitat lingüística.
9
c.2. La seva comparació amb les llengües que parlem propicia un aprofundiment
en els elements lingüístics i els mecanismes sintàctics de les llengües ensenyades a
l’escola.
d) Competències metodològiques:
d.1. A més de la descoberta de la llengua, es pretén que l’assignatura sigui
alhora una experiència d’investigació que utilitza la lògica del pensament, afavoreix la
memòria i potencia els hàbits de disciplina en l’estudi, habilitats amb les quals es raona
millor i s’aprèn a aprendre.
d.2. El tractament de la informació i la competència digital busquen evitar la
temuda fractura digital i la incorporació al coneixement de les noves tecnologies.
e) Altres objectius:
e.1. Potenciar l’ús de l’ordinador com a una eina més del procés d’aprenentatge
que potenciï les habilitats cognitives.
e.2. Potenciar la interactivitat en l’aprenentatge mitjançant els nous recursos de
les TICs.
e.3. Estimular el treball autònom i individual de l’alumnat, així com potenciar les
formes de treball cooperatiu.
Pel que fa als resultats dels objectius del projecte, serà la seva implementació, al
llarg del curs 2008-2009, la que ens permetrà valorar-los i avaluar-los atenent als criteris
d’utilitat i pertinença.
2. Treball dut a terme
2.1. Disseny del pla de treball
CALENDARI CONTINGUTS ASPECTES TÈCNICS
febrer-2008
-Delimitació del camp de
treball.
-Selecció dels continguts
curriculars a treballar.
-Aprofundiment del suport
informàtic.
10
març/abril-2008
-Recerca de frases i textos
llatins.
-Selecció de material gràfic.
-Recerca de webs de cultura
clàssica per establir enllaços
amb els temes tractats.
-Disseny gràfic dels QV
-Creació del suport informàtic
dels QV.
-Treball amb el programa
GIMP (tractament d’imatges).
-Treball amb el programari
JCLIC.
maig/juny-2008
Creació dels QV:
• 01. Alfabet Llatí
• 02. Declinacions 1.2
• 03. Declinacions 4-5
• 04. Tercera Declinació
• 05. Graus de l’adjectiu
• 06. Pronoms llatins
-Millorar els aspectes tècnics
dels QV creats i de la resta de
programari.
juliol/agost-2008
Creació dels QV:
• 07. Verb Sum i
compostos.
• 08. Conjug. regular
activa (modes Indicatiu
i Imperatiu).
• 09. Conjug. regular
activa (modes
Subjuntiu i Infinitiu).
• 10. Conjug. regular
passiva (modes
Indicatiu i Imperatiu).
• 11. Conjug. regular
passiva (modes
Subjuntiu i Infinitiu).
• Les preposicions.
-Procés de comprovació i
correcció dels aspectes tècnics
dels QV creats.
11
setembre-2008 /juny 2009
-Procés de comprovació i
correcció, si s’escau, dels
continguts curriculars dels QV
-Implementació dels recursos
creats en els grups/classe
adjudicats al llarg del curs 08-
09.
juny/juliol-2009
-Avaluació del projecte.
-Rectificació dels aspectes
millorables.
-Consolidació del projecte.
-Difusió del mateix.
2.2.Metodologia emprada
Al començament de cada QV hi ha una introducció en què s’intenta informar els
alumnes dels aspectes bàsics sobre el tema que han de treballar; és una informació breu
que pot complementar anant –mitjançant un enllaç- a una pàgina web de “cultura
clàssica”. Aquests aspectes teòrics sempre seran la base per treballar els exercicis, mai
un fi en ells mateixos.
L’objectiu últim d’aquest projecte rau sobretot en aconseguir que els alumnes arribin
a “traduir textos llatins” d’una mínima dificultat. Aquest objectiu condiciona
l’estructura i la metodologia emprada en cadascun dels Quaderns Virtuals creats. Des
del meu modest entendre, un dels retrets que es podria fer a alguns dels materials creats
en xarxa en els últims temps és que només posen els seus esforços a aconseguir
l’aprenentatge de la morfologia gramatical –en molts casos segurament a causa de
condicionants tècnics-, desconnectada completament de l’exercici de la traducció, fet
que sembla fer-nos tornar a temps afortunadament periclitats. En els nostres QV
busquem sobretot “traduir” i les activitats que es proposen estan en funció d’aquest
objectiu principal.
En aquest sentit, sempre que ha estat possible, hem seleccionat per traduir frases
llatines “reals”, que facin entrar en contacte l’alumne amb el llatí més genuí. S’ha
12
transcrit la “u” consonàntica com a “v” i no com a “u”, perquè sospesant els avantatges i
els inconvenients d’una i altra grafia, diria que amb la “v” s’afavoreix l’aprenentatge
dels alumnes, ja que amb aquest signe estan en millors condicions d’ interrelacionar a
simple vista paraules catalanes i paraules llatines transparents. Suposo, a més, que la
llarga tradició escolar de la “v” no haurà estat per res.
Les preguntes de cada QV comencen normalment per l’estudi de la morfologia,
segueixen amb l’estudi de la sintaxi i la pràctica de la traducció i acaben amb l’estudi
del vocabulari. L’activitat culminant de cada QV és la pregunta on s’invita a traduir
unes 8-12 frases, amb l’ajut d’un vocabulari; és una pregunta que normalment
compendia la major part dels aspectes treballats prèviament en un quadern donat; és de
“resposta oberta” i, per tant, el professor haurà de corregir-la “individualment”, o si ho
fa “de manera col·lectiva”, projectant en pantalla la “solució a les frases” que s’adjunta
a aquests QV. La resta d’exercicis o de preguntes només pretenen que els alumnes
estiguin en condicions d’entendre el sentit i de traduir aquestes frases. Així, per
exemple, si en una pregunta es demana declinar un nom o un SN, és perquè aquest nom
o SN és present a les frases que l’alumne ha de traduir o que només ha d’entendre; mai
no es tria per treballar-hi un aspecte –morfològic o sintàctic- que no sigui present al
conjunt de les frases de traducció. En l’aspecte semàntic passa el mateix: les preguntes
que estudien el vocabulari, com ara les d’ “arrossegar text o imatges de text” o àdhuc
“les de mots encreuats”, busquen el mateix objectiu.
Tal vegada sorprendrà a alguns col·legues trobar-s’hi el QV de la “4a. i 5a.
declinació”, abans que el de la “3a. i adjectius de la 2a. classe”, en contra de la didàctica
tradicional del llatí. Al llarg de tota la meva carrera docent he comprovat l’inconvenient
que suposa veure la 4a. i 5a. al final del curs i sempre a corre-cuita. Es tracta de dues
declinacions “menors”, amb pocs noms “freqüents” i el millor és “liquidar-les” en el
temps, al més aviat possible, per dedicar tots els nostres esforços a la 3a. declinació que,
a causa de la seva complexitat, realment mereix tots els nostres esforços i és el cavall
de batalla del 1r. curs de llatí.
No se m’amaga la dificultat que pot suposar, a l’hora de la resposta i corresponent
correcció, demanar als alumnes en moltes preguntes que separin amb un guionet l’arrel
de la paraula de la seva desinència -en el cas dels noms, adjectius i pronoms-, així com
13
els constituents d’una forma verbal donada. Malgrat que l’oblit d’aquest guionet pot
provocar al començament nombrosos errors, sobretot amb alumnes despistats i poc
atents, a la llarga ha de ser un exercici beneficiós: els qui portem tants anys a la
docència sabem on “fallen” habitualment els nostres deixebles i qui no aprèn bé la
morfologia per no seguir com a estratègia un procediment “racional”.
He programat en quaderns diferents, d’una banda, els modes Indicatiu i Imperatiu, i
d’altra, els modes Subjuntiu i Infinitiu, tant en veu activa com en veu passiva. La raó
d’aquesta distribució és molt clara: si el professor no vol entrar a explicar la
subordinació (morfologia i sintaxi es condicionen mútuament), pot prescindir
“momentàniament” dels modes Subjuntiu i Infinitiu. D’altra part, per facilitar als
alumnes la pèrdua de la por a l’hora de la traducció i fer-los agafar confiança, als QV
que precedeixen els específicament dels verbs, he donat sempre la traducció de les
“formes verbals” presents a les frases de traducció.
Es constatarà que hi ha moltes frases llatines amb traducció sublinial. En aquestes
frases es busca sobretot que l’alumne interrelacioni la morfologia i la sintaxi i entengui i
assimili l’estructura morfosintàctica del text; en d’altres només és una ajuda per poder
resoldre un exercici concret, com pot ser, per exemple, la conversió d’una oració activa
en passiva i viceversa.
No estic en condicions de valorar, a hores d’ara, com seran acollits aquests QV per
part del professorat de clàssiques. Malgrat que sóc conscient que no ho he aconseguit en
totes les preguntes –condicionat per llur pròpia naturalesa-, he buscat sovint que
aquestes tinguessin un caràcter lúdic; d’aquí que hagi creat tantes activitats JCLIC. Un
aspecte a part, que a mi m’ha plagut especialment, són les preguntes de l’estudi del
vocabulari mitjançant imatges. És un recurs que no té gaire tradició a la didàctica de les
llengües clàssiques i que hauríem de potenciar en el futur.
Finalment, sóc conscient que en alguns quaderns hi ha un excés d’exercicis. No cal
fer-los tots ni tampoc seguits. Els QV, per la seva configuració, permeten la selecció
dels exercicis a realitzar puntualment. Serà el professor de la matèria qui triï, segons el
moment i la necessitat, els exercicis a resoldre.
14
2.3. Descripció dels recursos utilitzats
Els podríem resumir en:
a) Consulta de llibres de text i de caràcter didàctic, així com d’altres manuals.
b) Recerca d’imatges en llibres i en l’àmbit d’Internet.
c) Programes informàtics d’edició de textos, disseny gràfic, so, àudio i d‘altres
(WORD, GIMP, AUDACITY, WINZIP, REALPLAYER, QV, JCLIC).
d) Escàner i guies i tutorials per a utilitzar els programes necessaris que no sabia
manegar (QV, JCLIC, ..)
3. Resultats obtinguts
QUADRE-RESUM DE LES PREGUNTES EXISTENTSALS QV “EL MÓN CLÀSSIC A LA VISTA:
1. LUDUS (EXERCICIS DE LLENGUA LLATINA)”.
NOMBRE TOTAL DE QUADERNS: 12
NOMBRE TOTAL DE PREGUNTES: 307
T I P U S D E P R E G U N T E S
ESPECÍFIQUES PROGRAMA INFORMÀTIC “QV”
ARRIT ARRT DIBUIX OMERO OMERT ORHT ORVT SMHT SMVTT. 14 7 1 89 26 2 35 12 4
ESPECÍFIQUES PROGRAMA INFORMÀTIC “JCLIC”
ASS-CP ASS-SP TEF TEM TME TOE TPI TRCLDT. 12 46 8 9 18 19 1 4
A C R Ò N I M S U T I L I Z A T S
ARRIT = ARRossegar Imatges Text.ARRT = ARRossegar Text.DIBUIX= DIBUIX .OMERO = OMplir Espais Resposta Oberta.OMERT = OMplir Espais Resposta Tancada.ORHT = ORdenació Horitzontal Text.ORVT = ORdenació Vertical Text.SMHT = Selecció Múltiple Horitzontal Text.SMVT = Selecció Múltiple Vertical Text.
ASS-CP = ASSociació ComPlexa.ASS-SP = ASSociació SimPle.TEF = Text: Emplenar Forats.TEM = Text: Exploració i Memorització.TME = Text: Mots Encreuats.TOE = Text: Ordenar Elements.TPI = Text: Panells d’Identificació.TRCLD = TRencaCLosques Doble.
ANNEXOS: Captures de pantalla amb la “Solució de les preguntes QV “ i les “Abreviatures” emprades als QV
15
Els QV i el “Solucionari de les preguntes” es poden trobar a l’adreça:
http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act_list.jsp?lang=ca
Les “Abreviatures” emprades s’adjunten a aquesta memòria com un annex. En tot
cas, la configuració definitiva d’aquests QV sobre llengua llatina i del material de
suport queda pendent de la seva implementació en els grups/classe adjudicats al llarg
del curs 08-09 i dels següents.
El desglossament de cada quadern és el següent:
QUADERN 01 – L’ALFABET LLATÍ
FULLSNúm.Preg.
TipusPreg.
Continguts Mater. Addic. Nre. Paraules
Ful
l 1 :
Dife
r.bà
siqu
es ll
atí-
cata
là
1 OMERO Diferències bàsiques llatí-català. Text-Traduc --
TOTAL 1 ---- ------------------ ---- --
1 TEM Pronúncia clàssica del llatí Aud./N.B./Text 43
2 SMHT Pronúncia clàssica del llatí. Aud./N.B./Text/Traduc 16
3 SMHT Pronúncia clàssica del llatí Aud /N.B./Text/Traduc 15
4 OMERO Pronúncia clàssica del llatí Aud /N.B./Text/Traduc 8
5 TEM Sons especials del llatí JClic 21
6 SMHT Pronúncia “no clàssica” del llatí Aud/N.B./Text/Traduc 16
Ful
l 2 :
La p
ronú
ncia
de
l’al
fabe
t lla
tí.
7 OMERO Pronúncia “no clàssica “ del llatí Aud./N.B./Text/Traduc 10
8 ORVT Usos moderns del llatí Enllaç Video/N.B. --
9 OMERT Usos moderns del llatí Aud./N.B./Text/Traduc 12
10 OMERO Usos moderns del llatí. EnllaçosVideo/N.B/ --
TOTAL 10 ---- ------------------ ---- 141
16
QUADERN 02 – DECLINACIONS 1a. i 2a.
FULLSNúm.Preg.
TipusPreg.
ContingutMater.Addic.
Nre.Subst
Nre.Adj.
Nre.SN
Nre.Frases
1 SMHT Identificar subst. 1a. declin. -- 10 -- -- --2 OMERO Declinació subst. 1a. declin. N.B. 1 -- -- --3 ASS-CP Identificar casos 1a. declin. JClic 6 -- -- --4 ASS-SP Aparellar casos i traduccions JClic 1 -- -- --5 OMERT Diferents valors d’algunes desin. N.B. 3 -- -- --6 TEF Completar frases llatines JClic -- -- -- 87 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 68 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 69 OMERT Posició del genitiu a la frase N. B. -- -- -- 510 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 211 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 812 ARRT Vocab. per imatges 1a. declin. N.B. 9 -- -- --13 TME Mots encreuats subst. 1a. declin. JClic 10 -- -- --
Ful
l 1 :
La 1
a. d
eclin
ació
14 DIBUIX Dibuixar objectes 1a. declin. Enunc. 10 -- -- --
TOTAL 14 ---- ------------------ ---- 50 -- -- 351 OMERT Identificar subst. 1a. i 2a. declin -- 10 -- -- --2 OMERO Declinació subst. 2a. declin.-m. N.B. 1 -- -- --3 ORHT Ordenar casos subst. 2a.declin-m N.B. 1 -- -- --4 OMERO Declinació subst. 2a. declin-neut N.B. 1 -- -- --5 ASS-CP Identificar casos 2a. declin. JClic 6 -- -- --6 ASS-SP Aparellar casos i traduccions JClic 1 -- -- --7 SMVT Diferents valors d’algunes desin. N.B./Enunc. 3 -- -- --8 OMERT Diferents valors d’algunes desin. N.B./Enunc. 4 -- -- --9 TEF Completar frases llatines JClic -- -- -- 810 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 611 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 612 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 213 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 1014 ARRT Vocab. per imatges 2a. declin. N.B. 9 -- -- --15 ARRT Vocab. per imatges 2a. declin. N.B. 9 -- -- --
Ful
l 2 :
La 2
a. d
eclin
ació
16 TME Mots encreuats subst. 1a. i 2a. JClic 10 -- -- --
TOTAL 16 ---- ------------------ ---- 55 -- -- 321 OMERT Ident. subst. i adj. 1a. i 2a declin. -- 4 6 -- --2 OMERO Declinació adj. 1a. classe N.B. -- 1 -- --3 OMERO Declinació d'un SN (nom+adj) N.B./Enunc. -- -- 1 --4 ASS-SP Concordança noms i adjectius Enunc./JClic 7 7 -- --5 ASS-SP Identificar casos SN 1a i 2a decl. Enunc./JClic -- -- 12 --6 ASS-SP Aparellar casos i traduccions SN JClic -- -- 1 --7 TEF Completar frases llatines JClic -- -- -- 88 ORVT Anàlisi d'oracions N.B./Frases -- -- -- 69 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 610 TOE Ordenar frases del català JClic -- -- -- 211 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 812 ASS-SP Antònims d'adjectius JClic -- 24 -- --13 ARRT Vocab.per imatges 1a. i 2a. decl. N.B. 9 -- -- --
Ful
l 3: E
ls a
djec
tius
de la
1a.
cla
sse
14 TME Mots encreuats subst.i adj.1a i 2a JClic 7 4 -- --TOTAL 14 ---- ------------------ ---- 27 42 14 30
17
QUADERN 03 – DECLINACIONS 4a. i 5a.
FULLSNúm.Preg.
TipusPreg.
ContingutsMater.Addic.
Nre.Subst
Nre.Adj.
Nre.SN
Nre.Frases
1 OMERT Identificar subst.1a, 2a i 4a decl. -- 10 -- -- --2 OMERO Declinació subst. 4a. declin.-m. N.B. 1 -- -- --3 ORHT Ordenar casos subst. 4a. declin-n N.B. 1 -- -- --4 ASS-CP Identificar casos 4a. declin. JClic 6 -- -- --5 ASS-SP Aparellar casos i traduccions JClic 1 -- -- --6 SMVT Diferents valors d’una desin. N.B. 1 -- -- --7 ASS-SP Concordança noms i adjectius Enunc./JClic 7 7 -- --8 TEF Completar frases llatines JClic -- -- -- 89 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 610 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 611 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 212 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 813 ARRT Vocab. per imatges 4a. declin. N.B. 9 -- -- --
Ful
l 1 :
La 4
ª de
clin
ació
14 TME Mots encreuats subst. 1a. i 4a. JClic 9 -- -- --
TOTAL 14 ---- ------------------ ---- 45 7 -- 30
1 OMERT Identificar subst. 1a, 2a, 4a i 5a -- 10 -- -- --2 OMERO Declinació subst. 5a. declin. N.B. 1 -- -- --3 OMERO Declinació d'un SN (nom+adj). N.B./Enunc. -- -- 1 --4 ASS-CP Identificar casos 5a. declin. JClic 6 -- -- --5 ASS-SP Aparellar casos i traduccions JClic 1 -- -- --6 SMVT Diferents valors d’una desin. N.B. 1 -- -- --7 ASS-SP Concordança noms i adjectius N.B./JClic 7 7 -- --8 TEF Completar frases llatines JClic -- -- -- 89 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 610 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 611 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 212 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 813 ARRT Vocab. per imatges 5a. declin. --. 7 -- 2 --
Ful
l 2 :
La 5
a. d
eclin
ació
14 TME Mots encreuats subst. 5a. declin. JClic 9 -- 1 --
TOTAL 14 ---- ------------------ ---- 42 7 4 30
18
QUADERN 04 – LA 3a. DECLINACIÓ
FULLSNúm.Preg.
TipusPreg.
ContingutsMater.Addic.
Nre.Subst
Nre.Adj.
Nre.SN
Nre.Frases
1 OMERT Identificar subst.1a,2a,4a,5a i 3a. -- 12 -- -- --2 OMERO Declinació subst. 3a. declin.-m. N.B. 1 -- -- --3 OMERO Declinació subst. 3a. declin.-n. N.B. 1 -- -- --4 SMHT Genitiu plural –UM o -IUM Enunc. 10 -- -- --5 SMVT Doblets en alguns casos de la 3a. Enunc. 6 -- -- --6 ASS-CP Identificar casos 3a. declin.-m./f. Enunc./JClic 8 -- -- --7 ASS-CP Identificar casos 3a. declin.-n Enunc./JClic 7 -- -- --8 ASS-SP Aparellar casos i traduccions Enunc./JClic 1 -- -- --9 OMERO Declinació d'un SN (nom+adj)-f. N.B./Enunc. -- -- 1 --10 OMERO Declinació d'un SN (nom+adj)-n N.B./Enunc. -- -- 1 --11 ASS-SP Concordança noms i adjectius Enunc./JClic 7 7 -- --12 TEF Completar frases llatines JClic -- -- -- 813 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 614 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 615 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 216 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 817 ARRIT Vocab. per imatges 3a. declin. N.B. 9 -- -- --
Ful
l 1 :
La 3
a. d
eclin
ació
18 TME Mots encreuats subst. 3a. declin. JClic 10 -- -- --
TOTAL 18 ---- ------------------ ---- 72 7 2 30
1 SMHT Identificar adj. de la 3a. declin. -- -- 14 -- --2 OMERO Declinació d'un adj. 3a. declin. N.B. -- 1 -- --3 OMERO Declinació d'un adj. 3a. declin. N.B. -- 1 -- --4 OMERO Declinació d'un SN (nom+adj)-n N.B./Enunc. -- -- 1 --5 OMERO Declinació d'un SN (nom+adj)-f. N.B./Enunc. -- -- 1 --6 ASS-SP Concordança noms i adjectius JClic 7 7 -- --7 ASS-SP Identificar casos SN div. declin. Enunc./JClic -- -- 12 --8 ASS-SP Aparellar casos i traduccions JClic -- -- 6 --9 TEF Completar frases llatines JClic -- -- -- 810 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 611 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 612 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 213 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 814 ASS-SP Antònims d’adjectius JClic -- 24 -- --15 ARRIT Vocab. per imatges 3a. declin. --. 9 -- -- --F
ull 2
: E
ls a
djec
tius
de la
2a.
cla
sse
16 TME Mots encreuats subst. i adj. 3a. JClic 5 5 -- --
TOTAL 16 ---- ------------------ ---- 21 52 20 30
19
QUADERN 05 – ELS GRAUS DE L’ADJECTIU
FULLSNúm.Preg.
TipusPreg.
ContingutsMater.Addic.
Nre.Subst
Nre.Adj.
Nre.SN
Nre.Frases
1 SMHT Identificar adj. grau comparatiu -- -- 14 -- --2 OMERO Formació grau comparatiu super. N.B. -- 11 -- --3 OMERO Declinació adj. grau comp. super N.B. -- 1 -- --4 OMERO Declin. SN (nom+adj-grau cmp) N.B./Enunc. -- -- 1 --5 OMERO Completar sèrie adj. grau comp. N.B. -- 4 -- --6 ASS-SP Identif. casos SN div. decl.-cmp. Enunc./JClic -- -- 12 --7 ASS-SP Aparellar casos i traduccions SN JClic -- -- 6 --8 ASS-SP Concordança noms i adjectius Enunc./JClic 6 6 -- --9 OMERO Expressió 2n. terme comparació Enunc. -- -- -- 510 OMERT Completar frases llatines N.B. -- -- -- 811 ORVT Anàlisi d'oracions Frases/N.B. -- -- -- 612 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 613 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 214 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 815 ARRIT Vocab. per imatges div. declin. N.B. 9 -- -- --
Ful
l 1 :
El g
rau
com
para
tiu
16 TME Mots encreuats subst. i adj-cmp. JClic 4 7 -- --
TOTAL 16 ---- ------------------ ---- 19 43 19 35
1 SMHT Identificar adj. grau superlatiu -- -- 14 -- --2 OMERO Formació grau superlatiu N.B. -- 11 -- --3 OMERO Declinació adj. grau superlatiu N.B. -- 1 -- --4 OMERO Declin. SN (nom+adj-grau sup.) N.B./Enunc. -- -- 1 --5 OMERO Completar sèrie adj. grau superl. N.B. -- 3 -- --6 ASS-SP Identif. casos SN div. decl.-sup. Enunc./JClic -- -- 12 --7 ASS-SP Aparellar casos i traduccions SN JClic -- -- 6 --8 ASS-SP Concordança noms i adjectius Enunc./JClic 6 6 -- --9 OMERT Expressió 2n. terme superl rel. -- -- -- -- 510 OMERT Completar frases llatines N.B. -- -- -- 811 ORVT Anàlisi d'oracions Frases/N.B. -- -- -- 612 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 613 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 214 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 815 ARRIT Vocab. per imatges div. declin. N.B. 9 -- -- --
Ful
l 2 :
El g
rau
sup
erla
tiu
16 TME Mots encreuats subst. i adj-sup. JClic 4 5 -- --
TOTAL 16 ---- ------------------ ---- 19 39 19 35
20
QUADERN 06 – ELS PRONOMS LLATINS
FULLSNúm.Preg.
TipusPreg.
ContingutMater.Addic.
Nre.Subst
Nre.Pron.
Nre.SN
Nre.Frases
1 OMERO Declin. pronom personal 2a pers. N.B. -- 1 -- --2 OMERO Declin. d'un SN (nom+adj-pron.) N.B./Enunc. -- -- 1 --3 OMERO Completar sèrie pron. pers. i refl. N.B. -- 15 -- --4 ASS-SP Ident. casos pron. pers, pos. i refl Enunc./JClic -- 6 6 --5 ASS-SP Aparellar casos i traduccions JClic -- 5 1 --6 ASS-SP Concordança noms i pron.-adj. Enunc./JClic 7 7 -- --7 OMERT Completar frases llatines -- -- -- -- 108 OMERO Passar de singular a plural N.B. -- -- -- 29 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 610 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 611 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 212 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 813 ARRIT Vocab. per imatges div. declin. -- 9 -- -- --F
ull 1
: E
ls p
rono
ms
pers
onal
s, e
lspo
sses
sius
i el
ref
lexi
u
14 TME Mots encreuats subst. pron. i adj. JClic 6 6 -- --
TOTAL 14 ---- ------------------ ---- 15 40 8 341 OMERO Declin. d'un SN (nom+adj-pron.) N.B./Enunc. -- -- 1 --2 OMERO Declin. d'un SN (nom+adj-pron.) N.B./Enunc. -- -- 1 --3 SMHT Detectar SN incorrectes Enunc. -- -- 10 --4 OMERO Completar sèrie pron. demostr. N.B. -- 40 -- --5 TPI Valors una mateixa forma pron. N.B./JClic -- 4 -- --6 ASS-SP Ident. casos pron. dem, anaf. i id. Enunc./JClic -- 6 6 --7 ASS-SP Aparellar casos i traduccions JClic -- 6 -- --8 ASS-SP Concordança noms i pron.-adj. Enunc./JClic 7 7 -- --9 OMERT Completar frases llatines -- -- -- -- 810 OMERO Passar de sg. a pl. i viceversa N.B./Enunc. -- -- -- 211 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 612 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 613 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 214 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 815 ARRIT Vocab. per imatges div. declin. -- 9 -- -- --F
ull 2
: E
ls p
rono
ms
dem
ostr
atiu
s, e
lsan
afòr
ics
i el d
’iden
titat
16 TME Mots encreuats subst. i pronoms JClic 8 7 -- --
TOTAL 16 ---- ------------------ ---- 17 70 18 321 TEM Explor. i memotitz. pron. relatiu JClic -- 30 -- --2 SMHT Formes divergents relatiu i interr -- -- 10 -- --3 OMERO Declin.SN(nom+adj-pron. indef) N.B./Enunc. -- -- 1 --4 OMERO Cmpltar sèrie pron. rel-interr-ind N.B. -- 40 -- --5 ASS-SP Ident. casos pron. rel, int. i indef Enunc./JClic -- 8 4 --6 ASS-SP Aparellar casos i traduccions JClic -- 5 1 --7 ASS-SP Concordança noms i pron.-adj. Enunc./JClic 7 7 -- --8 OMERO Concordança relatiu i antecedent N.B. /Enunc -- -- -- 89 OMERO Formació oracions subord. adj. N.B. -- -- -- 1210 OMERT Completar frases llatines -- -- -- -- 1011 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- -- 812 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- -- 613 TOE Ordenar frases del català N.B. / JClic -- -- -- 214 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- -- 1015 ARRIT Vocab. per imatges div. declin. -- 9 -- -- --
Ful
l 3: E
l pro
nom
rel
atiu
, l’in
terr
ogat
iu i
algu
ns in
defin
its
16 TME Mots encreuats subst. i pronoms JClic 6 6 -- --TOTAL 16 ---- ------------------ ---- 22 106 6 56
21
QUADERN 07 – EL VERB SUM I ELS SEUS COMPOSTOS
FULLSNre.Preg.
TipusPreg.
ContingutsMater.Addic.
Nre.Subst.
Nre.F. Verbals
Nre.Frases
1 TOE Ord. formes enunciat SUM i cmptos. JClic -- 16 --
2 ASS-CP Associar arrels SUM a temps verbals JClic -- 3 --
3 TEF Completar formes verbals SUM JClic -- 30 --
4 ASS-CP Relacionar morf. persona i subjectes JClic -- 13 --
5 TEM Explorac. i memoritz. temps SUM JClic -- 21 --
6 OMERO Completar sèrie SUM i compostos N.B. -- 25 --
7 ASS-SP Identificar formes verbals de SUM JClic -- 12 --
8 ASS-SP Aparellar formes SUM i traduccions JClic -- 15 --
9 OMERO Concord. subj.-verb: permuta subj.. N.B. -- -- 6
10 OMERT Completar frases llatines -- -- -- 8
11 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- 6
12 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- 6
13 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- 8
14 ARRT Vocab. per imatges div. declin. --. 9 -- --
Ful
l 1 :
El
verb
SU
M i
com
post
os
15 TME Mots encreuats subst. , adj. i verbs JClic 4 5 --
TOTAL 15 ---- ------------------ ---- 13 140 34
22
QUADERN 08 –CONJ. REGULAR (MODES INDICATIU I IMPERA TIU) - VEU ACTIVA
FULLSNre.Preg.
TipusPreg. Continguts
Mater.Addic.
Nre.Verbs
Nre.F. Verbals
Nre.Frases
1 TOE Ord. formes enunciats verbs regul. JClic 4 20 --2 OMERO Cercar temes infectum i perfectum N.B./Enunc. 5 30 --3 TRCLD Associar arrels a temps verbs regul. JClic -- -- --4 OMERO Conj. present i pret. perfet Indic. N.B. 4 48 --5 OMERO Conj. pret. imperf. i pret.plusq. Indic. N.B. 4 48 --6 OMERO Conj. fut. imperf. i fut. perfet Indic N.B. 4 48 --7 OMERO Conj. present Imperatiu N.B. 4 8 --8 ASS-CP Concordança subj.-verb: morfemes JClic 4 15 --9 TEM Explorac. i mem. temps verbs regul. JClic 4 18 --10 ASS-SP Aparellar formes verbs regul. i traduc N.B./JClic 4 15 --11 OMERO Cmpltr sèries temps M. Indic i Imper. N.B./Enunc. 5 35 --12 ASS-SP Identificar formes de verbs regulars N.B./JClic 4 12 --13 OMERO Concord. subj.-verb: permuta subj. N.B. -- -- 614 OMERT Completar frases llatines -- -- -- 815 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- 616 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- 617 TOE Ordenar frases del català N.B./JClic -- -- 218 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- 819 ARRIT Vocab. per imatges verbs regulars N.B. 9 -- --
Ful
l 1 :
Con
j. r
egul
ar (
Mod
es In
dica
tiu i
Impe
rati
u)-
Veu
Act
iva
20 TME Mots encreuats formes verbs regulars JClic -- 10 --
TOTAL 20 ---- ------------------ ---- 55 307 36
QUADERN 09 –CONJ. REGULAR (MODES SUBJUNTIU I INFINI TIU) - VEU ACTIVA
FULLSNre.Preg.
TipusPreg. Continguts
Mater.Addic.
Nre.Verbs
Nre.F. Verbals
Nre.Frases
1 SMHT Identif. formes verbals no M. Indic. Enunc. 1 10 --2 TOE Ord. formes enunciats verbs regul. JClic 4 20 --3 OMERO Cercar temes infectum i perfectum N.B./Enunc. 5 30 --4 TRCLD Associar arrels a temps verbs regul. JClic -- -- --5 OMERO Conj. present i pret. perfet Subj. N.B. 4 48 --6 OMERO Conj. pret. imperf. i pret.plusq. Subj. N.B. 4 48 --7 OMERO Conj. present i pret. perfet M. Infin. N.B. 4 8 --8 ASS-CP Concordança subj.-verb: morfemes JClic 4 12 --9 TEM Explorac. i mem. temps verbs regul. JClic 4 15 --10 ASS-SP Aparellar formes verbs regul. i traduc N.B./JClic 4 15 --11 OMERO Cmpltr sèries temps M. Subj. i Infin. N.B./Enunc. 5 3012 ASS-SP Identificar formes de verbs regulars N.B./JClic 4 12 --13 OMERO Dtctr intrús:temps Ind-Subj-Imp-Inf. N.B./Enunc. 4 40 --14 OMERO Passar de sg. a pl. i viceversa N.B. -- -- 515 OMERT Completar frases llatines -- -- -- 816 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- 617 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- 618 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- 1019 ARRIT Vocab. per imatges verbs regulars N.B. 9 -- --Ful
l 1 :
Con
j. r
egul
ar (
Mod
es S
ubju
ntiu
i In
finit
iu)
- V
eu A
ctiv
a
20 TME Mots encreuats verbs i d’altres JClic -- 4 --
TOTAL 20 ---- ------------------ ---- 56 292 35
23
QUADERN 10 –CONJ. REGULAR (MODES INDICATIU I IMPERA TIU)- VEU PASSIVA
FULLSNre.Preg.
TipusPreg. Continguts
Mater.Addic.
Nre.Verbs
Nre.F. Verbals
Nre.Frases
1 TOE Ord. formes enunciats verbs regul. JClic 4 20 --2 OMERO Cercar temes d’infectum i de supí N.B./Enunc. 5 30 --3 TRCLD Associar arrels a temps verbs regul. JClic -- -- --4 OMERO Conj. present i pret. perfet Indic. N.B. 4 48 --5 OMERO Conj. pret. imperf. i pret.plusq. Indic. N.B. 4 48 --6 OMERO Conj. fut. imperf. i fut. perfet Indic N.B. 4 48 --7 OMERO Conj. present Imperatiu N.B. 4 8 --8 ASS-CP Concordança subj.-verb: morfemes JClic 4 15 --9 TEM Explorac. i mem. temps verbs regul. JClic 4 18 --10 ASS-SP Aparellar formes verbs regul. i traduc N.B./JClic 4 15 --11 OMERO Sèries temps Indic-Imper. (Act-Pass) N.B./Enunc. 5 35 --12 ASS-SP Identificar formes de verbs regulars N.B./JClic 4 12 --13 OMERT Conversió d’orac. actives en passives N.B. -- -- 614 OMERT Conversió d’orac. passives en actives N.B. -- -- 615 OMERT Completar frases llatines -- -- -- 816 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- 617 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- 618 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- 1019 ARRIT Vocab. per imatges verbs regulars N.B. 9 -- --
Ful
l 1 :
Con
j. r
egul
ar (
Mod
es In
dica
tiu i
Impe
rati
u)-
Veu
Pas
siva
20 TME Mots encreuats verbs i d’altres JClic -- 6 --
TOTAL 20 ---- ------------------ ---- 55 303 42
QUADERN 11 –CONJ. REGULAR (MODES SUBJUNTIU I INFINI TIU)- VEU PASSIVA
FULLSNre.Preg.
TipusPreg. Continguts
Mater.Addic.
Nre.Verbs
Nre.F. Verbals
Nre.Frases
1 SMHT Identif. formes verbals no M. Indic. Enunc. 1 15 --2 TOE Ord. formes enunciats verbs regul. JClic 4 20 --3 OMERO Cercar temes d’infectum i de supí N.B./Enunc 5 30 --4 TRCLD Associar arrels a temps verbs regul. JClic -- -- --5 OMERO Conj. present i pret. perfet Subj. N.B. 4 48 --6 OMERO Conj. pret. imperf. i pret.plusq. Subj. N.B. 4 48 --7 OMERO Conj. present i pret. perfet M. Infin. N.B. 4 12 --8 ASS-CP Concordança subj.-verb: morfemes JClic 4 15 --9 TEM Explorac. i mem. temps verbs regul. JClic 4 18 --10 ASS-SP Aparellar formes verbs regul. i traduc N.B./JClic 4 15 --11 OMERO Sèries temps M. Subj. i Inf. (Act-Pas) N.B./Enunc 5 28 --12 ASS-SP Identificar formes de verbs regulars N.B./JClic 4 12 --13 OMERO Sèries temps Ind. Subj. Inf. (Act-Pas) N.B./Enunc. 5 28 --14 OMERT Conversió d’orac. actives en passives N.B. -- -- 515 OMERT Conversió d’orac. passives en actives N.B. -- -- 516 OMERT Completar frases llatines -- -- -- 817 ORVT Anàlisi d'oracions Frases -- -- 618 ORVT Corresp. frases llatines i traduc. Frases -- -- 619 TOE Ordenar frases del català N.B./JClic -- -- 220 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- 821 ARRIT Vocab. per imatges verbs regulars N.B. 9 -- --
Ful
l 1 :
Con
j. r
egul
ar (
Mod
es S
ubju
ntiu
i In
finit
iu)
-Veu
Pas
siva
22 TME Mots encreuats verbs i d’altres JClic -- 8 --
TOTAL 22 ---- ------------------ ---- 57 297 40
24
QUADERN 12 – LES PREPOSICIONS LLATINES
FULLSNre.Preg.
TipusPreg.
ContingutsMater.Addic.
Nre.SPrep.
Nre.Preposic.
Nre.Frases
1 TEM Explorac. i mem. temps verbs regul. JClic - 30--
2 OMERT Triar cas acusatiu o cas ablatiu -- 42 -- --
3 ASS-SP Preposicions sinònimes JClic -- 16 --
4 ASS-SP Preposicions antònimes JClic -- 14 --
5 OMERO Conceptes que expressen les preposic N.B. 24 -- --
6 ASS-SP Aparellar SPreposic. i traduccions JClic 18 -- --
7 ASS-SP Aparellar SPreposic. i traduccions JClic 15 -- --
8 ASS-SP Div. valors de les preposic. IN i SUB JClic 12 -- --
9 OMERT Completar frases llatines --. -- -- 12
10 OMERO Anàlisi sintàctica de frases N.B. -- -- 2
11 OMERO Traducció de frases llatines Vocabulari -- -- 12
12 ARRIT Vocabulari preposicions Frases 9 -- --
13 ARRIT Vocabulari preposicions Frases 9 -- --
14 ARRIT Vocabulari preposicions Frases 9 -- --
Ful
l 1 :
Les
pre
posi
cion
s lla
tines
15 TME Mots encreuats p. cat. amb prefixos JClic -- -- --
TOTAL 15 ---- ------------------ ---- 138 60 26
25
4. Conclusions
Considero molt positiu el repte que suposa l’ús de les noves tecnologies a l’aula, pel
que té de renovació de la didàctica del llatí i del grec, i espero que el material que avui
presento sigui una petita aportació per recórrer aquest camí nou que des de fa uns pocs
anys hem començat.
Com ja havia dit supra, aquest projecte no el considero un treball tancat i acabat: la
seva configuració definitiva arribarà quan s’hagi aplicat a l’aula al llarg dels propers
cursos i els alumnes tindran l’última paraula. D’altra banda, voldria ser, no un punt i
final, sinó l’inici d’altres activitats futures: els aspectes culturals relacionats amb les
llengües clàssiques constitueixen un tema pendent, que hauríem d’abordar amb una
certa urgència. Pel que ja s’ha fet i pel que es podria fer en el futur, m’agradaria poder
comptar amb els col·legues de l’àrea de clàssiques. Estic obert a qualsevol crítica,
suggeriment o idea que se’m pugui fer arribar.
No sé si el present treball serà realment profitós. En tot cas, s’ha fet amb els millors
desitjos i la millor voluntat. El temps emprat ha estat incomptable. Després d’aquesta
experiència viscuda, haig de destacar una cosa important: el que he volgut fer i el
resultat final segurament tenen poc a veure, ja que els problemes –tècnics, sobretot- han
estat nombrosos.
========================
26
5. Bibliografia
Material bibliogràfic :- L. LLOPIS – C. PRATS – F. SÁNCHEZ ELVIRA, Tiberis, Edit. Vicens Vives,
Barcelona- L. LLOPIS – C. PRATS – F. SÁNCHEZ ELVIRA, Batxillerat 1, Edit. Vicens
Vives, Barcelona- HERRERO LLORENTE, Victor-José, Diccionario de expresiones y frases
latinas, Edit. Gredos, Madrid.
- LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, D'EDUCACIÓ (BOE núm. 106publicat el 04/05/2006).
- REAL DECRETO 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen elsensenyaments mínims corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria (BOEn. 5 de 5/12007).
- EDICTE de 28 de març de 2007, pel qual se somet a informació pública elprojecte de Decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 4854 – 02 /04 / 2007).
- Resolució EDU 1319/2007, de 2 de maig
Pàgines web d’interès amb recursos i materials diversos:
-Webs relacionades amb recursos i metodologia d’aprenentatge mitjançant les TICS
-Un ampli ventall de materials i recursos per facilitar i millorar les activitatsd'ensenyament i aprenentatge:
XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya - Web d'XTEC –
-Web del Cercador especialitzat en Educació EduWeb, amb una base de dades amb mésde 120.000 pàgines de tot el món. Índex Temàtic, Seccions complementàries,Divulgació i Anàlisi pedagògics:
EduWeb - Cercador sobre Educació - Educaguia
-Quaderns virtuals: materials del curs de formació:
http://clic.xtec.net/qv_web/ca/curs/guia.htm
-Pàgina dels Quaderns Virtuals
http://clic.xtec.net/qv_web/ca/index.htm
27
-Formació bàsica per organitzar de manera més globalitzada els aprenentatges bàsicsde diferents àrees, utilitzant les TIC com a eina fonamental d’aprenentatge.
http://www.xtec.cat/xarxacb/aulesobertes )
-Webs específiques de Cultura clàssica
http://www.ub.edu/hesperialatina/enlinia.htm
http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
-Recull de textos d’autors clàssics
Vergil Project:
http://vergil.classics.upenn.edu/
-Recull d’adreces on trobar textos clàssics en format electrònic (llatí, traducció ibilingües)
http://www.rassegna.unibo.it/autlat.html
Altres recursos relacionats amb la didàctica de la llengua llatina
http://interclassica.um.es/
-Pàgina de la Universitat de Múrcia amb connexions a diversos recursos del món clàssic
http://www.rassegna.unibo.it/didatt.html
-Recull de recursos didàctis
http://antalya.uab.es/pcano/aulatin/methodos/methodos.htm
Methodos, revista electrònica de didàctica del llatí, dirigida per Pedro L. Cano dins elprojecte de l'Aula de llatí (UAB).
=======================
28
AGRAÏMENTS A:
-Lambert Farreres Pérez, professor-catedràtic de llatí de la UB, que ha fet de tutor
d’aquest projecte i m’ha donat savis consells.
-Albert Gil Carrasco, professor d’IES, que ha fet de corrector de català als QV.
-Enrique López Hijano, professor d’IES, que m’ha ajudat en l’enregistrament
d’alguns àudios.
-Sara Arjona, responsable del Departament d’Ensenyament dels QV, que m’ha resolt
alguns problemes informàtics.
PostScriptum: Per a la creació d’aquests QV “El món clàssic a la vista: 1.Ludus
(Exercicis de llengua llatina)” s’han utilitzat alguns materials gràfics i auditius,
procedents de diferents fonts. Si en algun cas es considera que no han estat degudament
respectats els drets de l’autor, només cal que se’m faci arribar la queixa pertinent i
retiraria el que no procedeixi.
29
ANNEX:
ÍNDEX D’ABREVIATURES
1/1a. primera1r. primer2/2a. segona2n. segon3/3a. tercera4/4a. quarta5a. cinquenaabl. ablatiuac. acusatiuadj. adjectiuadv. adverbiadvers. adversativaatr. atributc. complementc.dir complement directecard. cardinalcirc. circumstancialcomp. comparatiu / comparativacompl. complement / completivaconcl. conclusivaconj. conjunciócond. condicionalconjug. conjugacióconsec. consecutivacopul. copulatiu / copulativacorrel. correlaciódat. datiudir. directedirecc. direccióencl. enclíticaex. exempleexcl. exclamativaf. /fem. femenífut. futurfut. imperf. futur imperfetfut. perf. futur perfetgen. genitiuimper. imperatiuindecl. indeclinableindef.. indefinitindic. indicatiuindir. indirecteinfinit. infinitiuinterj. interjeccióinterpel. nterpelació
30
interr. interrogatiuintr. intransitiuirr. irregularloc. locatium. masculíM. Modemasc. masculímovim. movimentn. nomn. propi nom propiN.B. Nota Bene = “Fixa’t bé”.neut. neutrenom. nominatiunum. numeralpac. pacientpartic. pres. participi de presentpas. passivapers. personal./personapers.mitològic personatge mitològicpl. pluralpredic. predicatiuprep. preposicióprep. d’abl. preposició d’ablatiuprep.d’ac. preposició d’acusatiupret. pretèritpret. imperf. pretèrit imperfetpret. perf. pretèrit perfetpret. plusq. pretèrit plusquamperfetpron. pronomreg. regularrel. relatiuresp. respostasg. singularsituac. situacióSN Sintagma NominalSPrep. Sintagma Preposicionalsubjt. subjecteSubj. Subjuntiusuperl. superlatiuT. Tematem. temàtica (vocal)Temp. Temporaltr. transitiuv. verbvoc. vocatiu
![Construye tu futuro en la primera universidad española...Optativa 1 [OP] 3 Optativa 2 [OP] 3 Optativa 3 [OP] 3 Optativa 4 [OP] 3 Optativa 5 [OP] 3 Trabajo Fin de Máster [TFM] 15](https://img.dokumen.tips/doc/110x75/612ebd351ecc5158694300ca/construye-tu-futuro-en-la-primera-universidad-espaola-optativa-1-op-3-optativa.jpg)
