Continguts (1)� Conceptes previs

� Naixement dels processos d’urbanització. � Les primeres ciutats� Evolució de segles

� Les ciutats de la Revolució Industrial.� Evolució i tendències

� Les ciutats en els països desenvolupats� Les funcions urbanes

� El fenomen urbà a escala planetària� Distribució territorial de la urbanització. Contrastos � El creixement en els països en vies de desenvolupament

De les coves als primers assentaments

Paleolític: caçadors i recol·lectors. Vida Nòmada

Neolític: Assentament i aparició de l’agricultura

Precedents: coves

• La tendència a la cohabitació formal i a la residència estable va donar lloc, en el neolític, a una forma ancestral de ciutat: el llogaret

L’embrió de les ciutats: els llogarets

Llogaret– instrument col·lectiu resultat de la nova economia agrària. – mancava de complexitat i extensió, principals característiques:

• un perímetre definit• habitatges/refugis permanents; • magatzems i vasos on guardar els béns, • abocadors i cementiris, símbols silenciosos del pas del temps i de les energies gastades (L. Mumford, 1956).

Domesticació de plantes i animalsConcentració de la poblacióDisminució de la mortalitatAugment de l’esperança de vidaAugment de la població

Primera fase urbanització (3000 aC.-1000 a.C)

• (+-3000 a.C. valls del Tigris i Eúfrates (Mesopotàmia) (Ur, Sumer), del Nil (Memfis, Tebes) i de l’Indo (Mohenjo-Daro), vall del Hwang Ho. A partir d’aquests focus: altres a Iran, Pròxim Orient, Mediterrani i Xina

• Avanç de la urbanització lent, desigual i discontinu• L'urbà i el rural, la ciutat i el camp, no són dos elements

diferenciats, sinó una única cosa. • http://www.youtube.com/watch?v=jEOvR4kvFm0

Civilización Maya (Yucatán, México). 2.500 a.C al 900 d.C

Civilización Inca-Perú (1.800 a.C- 1532 dC)

Civilización Egipcia

NEOLÍTIC

Segona fase urbanització (500 a.C-s.III dC). Civilització grecoromana

+-500 a.C. expansió de Grècia i Roma, sorgeixen al mediterrani les primeres civilitzacions urbanes, amb ciutats grans

• Bases del sistema urbà europeu, ciutats que encara perduren avui (Palma, Barcelona, Saragossa....)

La ciutat romana de Volubilis (Marroc)

PROCESO HISTÓRICO DE URBANIZACIÓN

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

CIUDADES INDÍGENAS. NUMANCIA

PROCESO HISTÓRICO DE URBANIZACIÓN

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

CIUDADES HISPANO-ROMANAS

Divisió de l’Imperi Romà (Occidental i Oriental)

L’Imperi Romà es divideix entre Occident i Orient a partir de Dioclecià (284-305), i de forma definitiva per Teodosi I (379-395). Teodosi divideix l’imperi entre els seus 2 fills:Arcadio reb Orient i Honori, Occident.

Segle V d.C. Divisió d’Imperi Romà

Imperi Bizantí: Imperi Romà d’Orient durant l’Edat Mitjana

Capital: Constantinopla o Bizanci (actual Sofia).

Màxim esplendor durant el segle VII.

Finalitza amb la invasió de Constantinopla pels TURCS (1453)

Bastió a Orient del Cristianisme

Màxima expansió de l’Imperi Bizantí. Època de Justinià I (segle VI d.C, circa 550)

Anexió dels territoris vàndals

L’Imperi Bizantí cap a 1400 d.C

Des del punt de vista comercial, Bizanci era el punt de partida de la Ruta de la Seda, l'eix econòmic que unia Europa amb Orient, important matèries de luxe com seda i espècies. La interrupció d'aquesta ruta amb motiu de la desaparició de l'Imperi bizantí va provocar la recerca de noves rutes comercials, arribant espanyols i portuguesos a Amèrica i Àfrica a la recerca de rutes alternatives.

La ruta de la Seda. Desenvolupament de les principals ciutats comercials

Carcassona. França- Ciutat Medieval

L’Edad Mitjana

La ciutat medieval• Durant 1000 anys, es desenvolupà l'Edat Mitjana. S’ha dit que l'Edat Mitjana és una època fosca, sumida en l'ignorància, la teocràcia, l'immobilisme. No obstant, durant l'edat Mitjana es desenvolupen a diverses regions processos que asseuran les bases de l’expansió comercial d’Europa.

• Societat estamental i de base agrària, però neix també una incipient vida urbana, i apareix la burgesia (comerciant) que serà l’inici del capitalisme. Es fan grans obres d'enginyeria i s’estableixen relacions comercials amb Orient.

La ciutat medieval• Les ciutats medievals s’anomenen BURGS• No hi ha un model únic de ciutat medieval• Però tenen elements comuns

– 1. Són espais alliberats dels poders feudals (noblesa i església). No va ser senzill, va ser necessari comptar amb el suport dels Reis feudals

– 2. Les ciutats medievals es creen mitjançant un document fundacional redactat pel rei al que s’estableixen els drets i llibertats dels ciutadans, les activitats econòmiques que podrien realitzar i el tipus d’administració política que tindrien

– 3. Eren ciutats fortificades. La murada és una defensa contra els enemics, separa la ciutat del camp: són espais concentrats i tancats

– 4. Tenen una plaça pública i edificis símbols del poder de l’església (catedrals etc.)

Recapitulacions (naixement fins Edad-Mitjana)• Al primer estadi de la urbanització, (3000-1000 a.C.) – Nombre i la mida de les ciutats en funció de terra agrícola i productivitat.

– Les ciutats : a les valls i planes al·luvials, del Nil, el Creixent Fèrtil, la vall de l'Indo i la vall del Hwang Ho.

– L'augment de la població es trobava limitat.• El segon estadi de la urbanització (1000a.C-)

– desenvolupament de mitjans de transport fluvials i marítims de gran escala

– introducció de camins. – el llogaret i les ciutats agrícoles van mantenir l'equilibri ambiental de la primera fase

– producció d'excedents de gra i oli• especialització de l'agricultura • especialització del comerç • i de la indústria • l'especialització religiosa i política que també havia dominat la primera etapa.

• Dos factors distingeixen a una ciutat d'un llogaret.

– 1. Intensificació de la divisió social : tasques defensives i religioses realitzades per institucions col·lectives

– el temple serà construït amb materials permanents a una escala colossal.

– la majoria dels habitatges continuaven sent de terra i canya

– 2. La pèrdua dels vincles que uneixen als seus habitants amb la naturalesa

– territori natural es cobreix amb escenari artificial

• La seguretat física i la continuïtat social van ser les dues grans contribucions de la ciutat.

Els plànols urbans• Les primeres ciutats tenien un plànol quadriculat, ortogonal.

Els carrers es tallaven formant un angle recte.

• Aquest plànol ortogonal torna a aparèixer a la història del urbanisme cada vegada associat a les civilitzacions conqueridores que s’expandeixen sobre el territori i necessiten construir ràpidament nous assentaments.

• Els trobem a Babilònia, Egipte, la civilització grecoromana (els campaments de les colònies romanes per la mediterrània), a l’edat Mitjana, a les bastides franceses, i més tard, a l’època Moderna, a les ciutats colonials fundades per espanyols i portuguesos a Amèrica Llatina. A l’edat contemporània, tornem trobar el plànol ortogonal als plans d’eixample de les ciutats europees, com Barcelona.

El planol ortogonal o hippodàmic

Egipte

Plànol ortogonal de Mileto.Grècia

Els plànols urbans

• L’època medieval opta per el plànol irregular, tant les ciutats de cultura cristiana com les de la civilització islàmica.

• El plànol irregular és fruit:– De la manca de planificació prèvia– De la necessitat d’adaptar-se a la topografia del terreny, seguint corbes de nivell, terreny normalment elevat per garantir una posició alta.

Plànol irregular. Toledo

Renaixement • Consolidació de l’’’’impuls urbà medieval :

– l’explosió creativa i científica del Renaixement.

• L’impuls comercial de les ciutats europees: expansió monarquies europees cap a Amèrica, Àfrica i Àsia. – Base de l’extensió de la urbanització contemporània cap a aquests continents

• El comerç i el mercantilisme incentiven el desenvolupament de les ciutats.

• Es cerca un model urbà de manera que la ciutat sigui un espai ordenat, racional i assequible a la comprensió dels seus habitants o del visitant.

• Espanya i Portugal : – fundació d'un gran nombre de ciutats com a conseqüència de la colonització d'Amèrica Central i del Sud.

• El seu plànol respon al model ortogonal o en tauler d’escacs – com les ciutats europees, en la zona central concentren les edificacions institucionals:

• administració colonial, església, mercats i, més tard, les principals entitats bancàries.

El plànol ortogonal a les noves ciutats colonials sudamericanes.Segle XVI

Santiago de Xile

Vista de Santiago de Chile

El plànol ortogonal a les noves ciutats colonials sudamericanes

Lima, Perú

Edat Moderna– Les ciutats europees conserven els trets que havien caracteritzat els inicis de la urbanització

• Unitats compactes, enmurallades• Llocs d’intercanvi comercial, producció artesanal, creació cultural.

• Residència poder real i eclesiàstic

– Malgrat el manteniment dels trets anteriors• L’evolució de la societat, de l’economia i de la tecnologia preparaven canvis decisius

• Canvis que a partir del s. XVIII s’acceleraran per transformar les ciutats i les seves característiques

– Físiques, jurídiques, funcionals i socials

El plànol radioconcèntric: ciutat ideal del renaixement i ciutat barroca.

• Sorgeix primerament de forma ideal, utòpica.

• Resultat de la ciutat ideal• El centre és on resideix

el poder polític-eclesiastic.

• Des del centre s’extenen visuals que controlen tot l’espai urbá.

• Les interseccions serveixen per ubicar-hi monuments o punts estratègicament situats

• La circulació és radial i convergent al centre.

Aplicació parcial del plànol radioconcèntric.

Vitoria. País Basc

Paris. Place de l’Etoile

Els eixamples del XIX-XX

• Torna el plànol ortogonal i el plànol radioconcèntric.

• Necessitat de traçar ràpidament els nous barris que han de concentrar la població immigrant arribada.

El plànol ortogonal als eixamples de les ciutats europees del segle XIX

Barcelona. Eixample

Le Havre, NO França, estuari Sena

Magnitud de les ciutats

• Les primeres ciutats del 3.000 a.C, com Lagash, Umma i Khafaje tenien 19.000, 16.000 i 12.000 habitants respectivament.

• Més de quatre mil anys després, al segle XVI, la mida característica d'una ciutat europea : entre els 2.000 i els 20.000 habitants;

• Només a partir del segle XVII , les ciutats creixen fins a tenir més de 100.000 habitants.

• Cap ciutat de l’antiguitat no va assolir una població gaire superior al milió d’habitants, ni tan sols Roma que els envolta (època August) i, excepte a Xina, no han existit altres Romes fins al segle XIX.

• Lewis Mumford, Chicago (EEUU), 1956.– Historia natural de la urbanización.