CATALÀ

EL PAÍS EN XIFRES

SALARISÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT

DEMOGRAFIAACTIVITAT ECONÒMICA

SECTOR FINANCERFINANCES PÚBLIQUES

INDICADORS DE CONSUM

Andorra 11

El Principat d’Andorra és un estat d’Europa situat a la zona

central dels Pirineus, entre França i Espanya. Amb una extensió

de 468 km2, és un país de muntanya amb altituds que oscil·len

entre els 840 metres en el punt més baix i els 2.946 del pic

més elevat. El clima és sec i temperat. L’aigua hi és abundant,

amb nombrosos estanys i rius que són alimentats per moltes

fonts i per la fosa de la neu, que s’acumula durant l’hivern a la

part alta de les muntanyes. La vegetació és sempre present i

diversa, abunden els boscs de pins i, a les zones més altes,

els prats alpins. Aquestes condicions fan que en el paisatge

s’alterni la verdor vegetal en contrast amb les roques pròpies

d’una orografia accidentada.

La presència humana a Andorra està documentada de forma

continuada des de l’epipaleolític, ara fa uns 12.000 anys. Encara

que actualment compta amb una població permanent d’uns

80.000 habitants, durant moltes centúries i fins ben entrat el segle

XX –moment en el qual el país experimenta una transformació

espectacular de la seva economia, amb l’abandonament de

l’explotació dels recursos naturals per especialitzar-se en els

Andorra

serveis– s’havia mantingut de forma estable entre 5.000 i 6.000

habitants.

La capital del Principat és Andorra la Vella. La llengua oficial del

país és el català i la moneda utilitzada és l’euro, encara que en

les transaccions financeres pot ser utilitzada qualsevol divisa.

Imatge cedida per Andorra Turisme, SAU

La singularitat política d’Andorra arrenca el segle XIII, amb la

signatura el 1278 i el 1288 de dos pactes de concòrdia, anomenats

pariatges, que van posar fi a les rivalitats existents entre el bisbe

d’Urgell i el comte de Foix per la possessió del territori d’Andorra.

Aquests acords van donar al país la condició de condomini indivís

entre aquests dos senyors, situació que ha perviscut fins al final

del segle XX, tot i haver passat els drets del comte al rei de França

i, posteriorment, al president de la República Francesa.

El 1993 es produeix un canvi important en la situació quan el poble

andorrà es va dotar d’una constitució escrita que institucionalitza

el règim de coprincipat parlamentari i fixa definitivament la

separació dels tres poders tradicionals. El legislatiu és exercit pel

Consell General –el precedent del qual és el Consell de la Terra,

creat el 1419–, parlament unicameral format per 28 consellers,

la meitat elegits en circumscripció nacional i l’altra meitat en les

set circumscripcions territorials, les parròquies. El poder executiu

és exercit pel Govern –liderat per un cap de Govern i en el qual

participen fins a 12 ministres– i l’exercici del poder judicial, al

capdavant del qual hi ha el Consell Superior de la Justícia, es

fa mitjançant tres jurisdiccions –civil, administrativa i penal– amb

Organització institucional

possibilitat de recórrer les decisions preses pels tribunals de

primera instància –Batlles i Tribunal de Corts– davant una segona

instància, el Tribunal Superior de Justícia.

Territorialment el país està dividit en set parròquies, al front

de cadascuna de les quals trobem el Comú, que exerceix les

prerrogatives polítiques i administratives com a òrgan de govern

local, mitjançant el Consell de Comú, al front del qual hi ha un

cònsol major i un cònsol menor. També són institucions de l’estat,

entre altres, el Tribunal Constitucional –que vetlla per la aplicació

correcta de les normes de la Constitució–, el raonador del ciutadà

(ombudsman), el Tribunal de Comptes, l’Institut Nacional Andorrà

de Finances –que exerceix d’autoritat financera– o l’Agència

Andorrana de Protecció de Dades.

Durant molts segles el país ha basat la seva economia en

l’explotació de l’agricultura i la ramaderia, o d’altres recursos

naturals com la fusta i el ferro. No va ser fins al primer terç del

segle XX, amb la connexió per carretera amb els països veïns i

l’arribada de l’electricitat, quan Andorra es comença a obrir a

l’exterior i inicia una diversificació de l’economia. Encara caldrà

esperar, però, un parell de dècades per constatar la consolidació

d’aquest canvi, que havia de portar el sector terciari a substituir

de forma gairebé total un sector primari de subsistència. A partir

d’aquell moment Andorra ha basat el seu desenvolupament

econòmic en els serveis.

Uns actius particulars, com la neu –amb el principal domini

d’esports d’hivern dels Pirineus–, el paisatge, el patrimoni

monumental –especialment el romànic– o el diferencial fiscal,

han convertit Andorra en un país eminentment turístic –el nombre

de visitants oscil·la entre els 8 i els 10 milions anuals–, amb uns

serveis hotelers, comercials i de lleure de qualitat; altres sectors,

com el financer o el de la construcció, també han contribuït de

forma notòria al creixement del país. Al llarg del temps els actors

econòmics s’han anat agrupant en organitzacions sectorials

Economia i societat–com l’Associació de Bancs Andorrans– i tots es troben

representats a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis.

Només dues cinquenes parts dels habitants d’Andorra tenen

la nacionalitat andorrana –les altres més representades són

l’espanyola, la portuguesa i la francesa–; aquesta situació és

fruit de la gran quantitat d’immigrants que el país ha hagut

d’acollir per mantenir l’alt ritme de creixement econòmic. Les

necessitats sanitàries estan cobertes per professionals liberals,

per una xarxa de centres d’atenció primària i per un modern

centre hospitalari, i des del 1968 existeix un sistema públic de

seguretat social, l’afiliació al qual és obligatòria per a tots els

assalariats. Quant a l’educació, l’escolarització dels infants és

obligatòria i gratuïta i es pot fer tant al sistema andorrà com als

sistemes espanyol o francès, també presents a Andorra.

L’aprovació de la Constitució, el 1993, va significar l’establiment

definitiu d’unes normes polítiques pròpies d’un Estat modern,

que han permès a Andorra situar-se al nivell dels altres països

i participar en organismes internacionals com les Nacions

Unides (1993) o el Consell d’Europa (1994). Paral·lelament,

i des d’aleshores, Andorra ha anat estrenyent els lligams

socioeconòmics amb la Unió Europea i sobretot amb els veïns

més propers: Espanya, França i Portugal, amb els quals té

signats acords específics.

El primer pas va tenir lloc el 1990, amb l’Acord d’unió duanera,

pel qual el Principat quedava inclòs dins del territori comunitari

per al trànsit de mercaderies (excepte els productes agrícoles).

El 2004 va signar l’Acord de cooperació amb la UE, que sense

arribar a l’adhesió plena, preveu unes relacions més estretes i

en àmbits més diversos (medi ambient, educació, cultura, salut,

transport…). D’aleshores ençà, Andorra ha iniciat un procés

de reformes legislatives encaminades a adaptar el país als

estàndards de la UE amb l’objectiu d’una més gran integració

en el concert econòmic, financer i social internacionals.

El futurEn l’àmbit fiscal, la firma de la Declaració de París (10 de març

de 2009) entre els governs d’Andorra i de França ha permès

a Andorra iniciar un camí de reformes que ha culminat amb

l’eliminació en la llista de paradisos fiscals i l’aprovació pel

Consell General de la Llei d’intercanvi d’informació en materia

fiscal (setembre 2009). El text recull els estàndards intercionals

en transparència financera i cooperació contra el frau fiscal

a més d’establir l’intercanvi d’informació entre països sota

estrictes regles de confidencialitat.

En aquesta línia, Andorra, com a país cooperant amb l’OCDE, ja

ha signat més de vint acords bilaterals d’intercanvi d’informació

fiscal*. Tot això, acompanyat d’una política de reforma fiscal

(introducció d’un sistema de baixa tributació), de reforma del

sistema financer i de la signatura de l’acord monetari (2011, pel

qual Andorra podrà encunyar euros a partir del 2013). El procés

d’homologació del sistema fiscal al de la resta de països de

l’OCDE permetrà a Andorra firmar acords de doble imposició,

el primer dels quals ha estat amb França i està en negociacions

amb Espanya, en paral·lel a un procés intern d’obertura de

l’economia amb la flexibilització dels criteris per a la inversió

estrangera.*Llista de païsosÀustria, Liechtenstein, Mònaco, San Marino, França, Bèlgica, Argentina, Holanda, Portugal, Espanya, Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Groenlàndia, illes Fèroe, Alemanya, Austràlia, Corea del Sud, Polònia (EUA, Hongria i Itàlia, properament)

Demografia POBLACIÓ REGISTRADA 2011

*0 per regularització d’inscripcionsFont: Departament de Treball

Andorrans 1.273 5.144 2.230 3.823 9.851 4.652 6.508 33.481

Estrangers 3.553 8.377 2.092 5.921 12.405 4.399 7.887 44.634

- Espanyols 1.725 3.586 1.117 2.471 6.659 2.496 4.133 22.187

- Francesos 562 1.272 300 651 686 239 394 4.104

- Portuguesos 629 2.641 246 1.310 3.386 1.231 2.268 11.711

- Altres 637 878 429 1.489 1.674 433 1.092 6.632

Creixement vegetatiu 45 95 43 77 96 60 102 518

Creixement vegetatiu (%) 0,73 0,66 0,98 0,77 0,41 0,62 0,60 0,61

Creixement migratori* -1.413 -931 -117 -270 -1.345 -715 -2.627 -7.418

Creixement migratori (%) -22,81 -6,48 -2,66 -2,72 -5,72 -7,37 -15,53 -8,73

Creixement total -1.368 -836 -74 -193 -1.249 -655 -2.525 -6.900

Creixement total (%) -22,08 -5,82 -1,68 -1,95 -5,31 -6,75 -14,93 -8,12

TOTAL 4.826 13.521 4.322 9.744 22.256 9.051 14.395 78.115

Població per naciolanitatAndorrans

Espanyols

Portuguesos

Francesos

Altres

Estructura de la població andorrana per nacionalitats (2011)

28,4%

15,0%

5,3%

8,5%

42,9%

Canillo Encamp OrdinoLa

MassanaAndorrala Vella

St. Juliàde Lòria

EscaldesEngordany TOTAL

Demografia PIRÀMIDE D’EDATS DE LA POBLACIÓ ANDORRANA 2011

Font: Departament de Treball

Total dones 38.252 Total homes 39.863EDATS

4.500 1.5002.5003.500 0500 4.5001.500 2.500 3.5000 500

85 i més80-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14

5-90-4

680

689

866

998

1.552

2.003

2.473

3.055

3.627

3.731

3.873

3.488

2.600

1.950

2.035

2.225

2.139

1.879

930

833

894

1.032

1.383

1.754

2.177

2.768

3.436

3.571

3.794

3.450

2.706

1.893

1.779

2.059

1.942

1.851

IDH

*L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), elaborat pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), intenta quantificar el grau de benestar de la població amb la combinació de tres tipus de variables: d’una banda, els ingressos (valorats en paritat de poder adquisitiu), als quals s’afegeixen aspectes relacionats amb les condicions de salut (que es reflecteixen en l’esperança de vida) i amb l’accés a l’educació. Aquest conjunt de factors se sintetitza en l’IDH, per al qual els valors més elevats (superiors a 0,79) es poden associar a un nivell molt alt de qualitat de vida, mentre que els més baixos (entre 0,52 i 0,28) corresponen als països amb un nivell de benestar reduït.

Posició IDH Esperança de vida

Anys d’escolaritat

Anys esperats d’escolarització

Ingrés Nacional Brut per cápita

IDH no referit a ingressos

ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ I ELS SEUS COMPONENTS (2011) *

Noruega Austràlia Països BaixosEstats UnitsNova ZelandaCanadàIrlanda Liechtenstein AlemanyaSuèciaSuïssaJapóHong Kong, Xina (RAE) Islàndia República de Corea Dinamarca Israel Bèlgica Àustria França Eslovènia Finlàndia Espanya Andorra

123456789

1011121314151617181920212223

32

0,9430,9290,9100,9100,9080,9080,9080,9050,9050,9040,9030,9010,8980,8980,8970,8950,8880,8860,8850,8840,8840,8820,878

0,838

81,181,980,778,580,781,080,679,680,481,482,383,482,881,880,678,881,680,080,981,579,380,081,4

80,9

12,612,011,612,412,512,111,610,312,211,711,011,610,010,411,611,411,910,910,810,611,610,310,4

10,4

17,318,016,816,018,016,018,014,715,915,715,615,115,718,016,916,915,516,115,316,116,916,816,6

11,5

47.55734.43136.40243.01723.73735.16629.32283.71734.85435.83739.92432.29544.80529.35428.23034.34725.84933.35735.71930.46224.91432.43826.508

36.095

0,9750,9790,9440,9310,9780,9440,9590,8770,9400,9360,9260,9400,9100,9430,9450,9260,9390,9140,9080,9190,9350,9110,920

0,836

Educació

Font: Departament de Sistemes Educatius i Serveis Escolars, i Institut d’Estudis Andorrans

Població escolar Fins a 6 anys

Entre 7 i 15 anys

16 anys i més

Població escolaritzada

21,7%

2,3%

11,7%

13,1%

51,2%

Població universitàriaEstudiants a l’estranger

ENSENYAMENT PER SISTEMES EDUCATIUS, CURS 2010/2011

* Sistema educatiu espanyolFont: Departament de Sistemes Educatius i Serveis Escolars i Institut d’Estudis Andorrans

Núm. de centres 13 13 6 3 35

Població escolar total 4.157 3.402 1.141 2.102 10.802

· fins a 6 anys 1.107 881 187 546 2.721

· entre 7 i 15 anys 2.499 1.953 704 1.274 6.430

· 16 anys i més 551 568 250 282 1.651

Població universitària - - - - 1.466

Estudiants a l'estranger - - - - 295

TOTAL POBLACIÓ ESCOLARITZADA 12.563

EnsenyamentEsc.

AndorranaEsc.

FrancesaEsc.

EspanyolaEsc.

Cong.* TOTAL

Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances

Grup de productes

Aliments, begudes i tabac 19,20 2,6

Vestit i calçat 7,19 -5,3

Habitatge, aigua, gas, electricitat i calefacció 20,88 3,8

Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 5,57 0,6

Salut (despeses sense subvenció) 2,98 0,9

Transport 19,93 5,6

Esbarjo, espectacles i cultura 5,82 0,3

Ensenyament 1,34 2,7

Hotels, cafès i restaurants 7,23 0,9

Béns i serveis diversos 9,86 0,4

TOTAL 100,00 2,5

Ponderaciódel grup (%)

% de variacióanual (2011)

IPC Preus ÍNDEX DE PREUS AL CONSUM (IPC)

Andorra 3,9 2,0 0,0 1,6 2,5

Catalunya 4,3 1,6 1,2 3,0 2,5

Espanya 4,2 1,4 0,8 3,0 2,4

França 1,5 2,8 0,1 1,5 2,1

2007 2008 2009 2010 2011

Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances, INE (Instituto Nacional de Estadística), INSEE (Institut National de la Statistique et des Études Économiques).

Preus

Grups especials

Inflació subjacent 80,74 0,5

Productes petroliers 7,27 16,6

Energia 8,92 14,9

Productes petroliers i frescos 17,61 10,2

Aliments 16,56 1,9

Productes frescos 10,34 1,2

Alimentació no producte fresc 6,42 2,9

Serveis 27,44 0,4

Lloguers, aigua i escombraries 14,61 0,2

Serveis de sanitat 1,73 -1,6

Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances

Ponderaciódel grup (%)

% de variacióanual (2011)

Renda PRODUCTE INTERIOR

BRUT (PIB)

Canvi de l’euro (Mitjana anual): 2011 = 1,3920 dòlars* Estimació oficial

2011

PIB (milions d’euros)* 2.573,37

PIB per càpita (euros) 32.943,4

PIB (milions de dòlars)* 3.582,13

PIB per càpita (dòlars) 45.857,1

Variació nominal del PIB en 2011* (%) -0,40

Variació real del PIB en 2011* (%) -2,83

Treball CENS DE POBLACIÓ ASSALARIADA REGISTRADA PER LLOCS D’ORIGEN I SECTORS (2011)*

* Valor mitjà anual · Font: CASS

PortugalEspanya TOTALAndorra AltresFrança %

SECTOR PRIMARI 18 43 6 77 15 159 0,42SECTOR SECUNDARI 759 2.098 172 2.306 328 5.663 14,89

· Indústries extractives i manufactureres 224 728 74 432 105 1.563 4,11· Producció i distribució d´energia elèctrica 78 78 5 2 4 167 0,44· Construcció 457 1.292 93 1.872 219 3.933 10,34

SECTOR TERCIARI 6.521 13.840 1.678 5.846 4.321 32.206 84,69· Comerç i reparació de vehicles de motor 1.403 4.201 651 2.141 1.179 9.575 25,18· Hoteleria 319 1.594 337 1.428 1.199 4.877 12,82· Transport, emmagatzematge i comunicacions 287 531 65 158 115 1.156 3,04· Sistema financer 507 1.031 40 46 71 1.695 4,46· Activitats immobiliàries i serveis empresarials 758 1.857 177 765 519 4.076 10,72· Administració pública i seguretat social 2.229 1.755 173 150 144 4.451 11,70

· Educació 103 370 20 30 47 570 1,50

· Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 394 1.070 66 130 140 1.800 4,73

· Altres activitats socials i serveis personals 467 995 109 233 653 2.457 6,46

· Llars que ocupen personal domèstic 42 343 29 672 235 1.321 3,47

· Organismes extraterritorials 5 6 5 4 6 26 0,07

· Treball domèstic a la comunitat 7 87 6 89 13 202 0,53

TOTAL 7.298 15.981 1.856 8.229 4.664 38.028 100,00% Població assalariada 19,19 42,02 4,88 21,64 12,26 100,00

Salaris SALARIS MITJANS MENSUALS PER SECTOR (2011)*

* Valor mitjà anual · Font: CASS

SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI

Evolució del nombre d’assalariats*

20112009 2010

45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

Salari mitjà (€)

SECTOR PRIMARI 1.478,04SECTOR SECUNDARI 1.998,54

· Indústries extractives i manufactureres 1.998,90· Producció i distribució d´energia elèctrica 3.193,69· Construcció 1.946,23

SECTOR TERCIARI 2.009,58· Comerç i reparació de vehicles de motor 1.719,28· Hoteleria 1.506,27· Transport, emmagatzematge i comunicacions 2.263,72· Sistema financer 4.567,03· Activitats immobiliàries i serveis empresarials 1.890,82· Administració pública i seguretat social 2.514,38· Educació 2.143,65· Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 2.445,15· Altres activitats socials i serveis personals 1.649,36· Llars que ocupen personal domèstic 1.267,65· Organismes extraterritorials 2.417,81· Treball domèstic a la comunitat 1.197,86

TOTAL 2.005,79

32.20633.538 32.732

5.6637.333 6.508

159148 152

* Dades a 31 de desembre de 2011Font: CASS

Estructura empresarial DIMENSIÓ DE LES EMPRESES PER SECTOR*

26-1006-10 TOTAL1-5 >10011-25

Nombre d’empreses segons nombre d’assegurats

Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 130 6 2 - - 138Indústries extractives 1 - - - - 1Indústries manufactureres 142 43 29 13 1 228Producció i distribució d´energia elèctrica 1 - 3 1 1 6Construcció 376 131 73 32 2 614Comerç i reparació de vehicles de motor 1.189 208 115 42 13 1.567Hoteleria 459 135 121 64 2 781Transport, emmagatzematge i comunicacions 172 21 21 7 1 222Sistema financer 56 11 11 1 6 85Activitats immobiliàries i serveis empresarials 774 117 64 19 7 981Administració pública i seguretat social 9 3 12 3 9 36Educació 24 8 7 7 1 47Activitats sanitàries i veterinàries 245 25 13 6 2 291Altres activitats socials i serveis personals 351 44 29 19 6 449Llars que ocupen personal domèstic 3.666 11 3 - - 3.680Organismes extraterritorials 6 2 - - - 8Treball domèstic a la comunitat 577 2 - - - 579Declarant voluntari sense activitat 128 - - - - 128

TOTAL 8.306 767 503 214 51 9.841

Sector

Construcció

Comerç, hoteleria i turisme

* Despatxos, locals comercials, magatzems i hotelsFont: Servei d’Estudis del ministeri de Finances

Font: Departament de Comerç.

CanilloEncampOrdino La MassanaAndorra la VellaSant Julià de LòriaEscaldes-Engordany

TOTAL

Xalets

9123.206

02.536

03.611

0

10.265

TOTAL

5.041 18.816 3.054 6.570 2.324

34.865 2.184

72.854

Apartaments

3.9554.4892.5483.2182.3242.7582.184

21.476

Altres (*)

17411.121

506816

028.496

0

41.113

SUPERFÍCIE AUTORITZADA PER A CONSTRUCCIONS 2011 (m2)

NOMBRE D’ESTABLIMENTS I MOVIMENTS D’ALTES I

BAIXES EN EL SECTOR DELS SERVEIS

Comerç especia-litzat i altres

Altres serveis

Serveis a les empreses

Comerçd’alimentació

Org. financers i assegurances

Hoteleria TOTAL

Nombre d'establiments des. 2010 351 2.331 967 703 167 1.612 6.131Altes durant el 2010 33 162 95 68 5 113 476Baixes durant el 2010 34 216 99 46 8 110 513Saldo altes i baixes -1 -54 -4 22 -3 3 -37Nombre d'establiments des. 2011 350 2.277 963 725 164 1.615 6.094

Hoteleria

* S’hi inclouen hotels, aparthotels, hostals i residencies, pensions i apartaments turístics, d’acord amb la classificació oficial.Font: Departament de Turisme

ESTABLIMENTS HOTELERS,* PLACES HOTELERES I RESTAURANTS (TEMPORADA 2011-2012)

5*Est. Hab.

4*Est. Hab.

3*Est. Hab.

2*Est. Hab.

1*Est. Hab.

TOTALEst. Hab. Rest.

Canillo 2 236 14 1.318 20 719 9 153 5 63 50 2.489 35Encamp - - 10 641 23 928 17 683 2 89 52 2.341 39Ordino - - 2 85 19 533 5 55 2 24 28 697 11La Massana - - 11 964 17 711 9 145 2 47 39 1.867 46Andorra la Vella 4 387 10 1.050 12 563 9 255 4 100 39 2.355 87Sant Julià de Lòria - - 2 47 6 431 2 87 1 6 11 571 20Escaldes-Engordany 2 78 11 1.170 12 803 6 171 3 66 34 2.288 57

TOTAL 8 701 60 5.275 109 4.688 57 1.549 19 395 253 12.608 295

Estacions d’esquí

Font: Ski Andorra.* Dades corresponents a les estacions d’esquí alpí. També es disposa del Camp de la Rabassa per a la pràctica de l’esquí nòrdic o de fons, amb quatre pistes que sumen 15 km de longitud.** Els sectors d’Ordino-Arcalís i Pal-Arinsal integren el domini esquiable de Vallnord.*** El domini esquiable de Grandvalira inclou els sectors de Soldeu-El Tarter i de Pas de la Casa-Grau Roig.

Nombre de pistes 25 42 110 177Longitud total de pistes (km) 30 63 205 298Superfície esquiable (ha) 442 707 1.926 3.075Remuntadors mecànics 15 31 67 113Capacitat (esquiadors/hora) 16.510 39.180 100.700 156.390Canons de neu 89 296 1.097 1.482Innivació artificial (km) 15 28 83 126

Temporada 2011 - 2012 (*) Ordino-Arcalís (**) Pal-Arinsal (**) Grandvalira (***) TOTAL

Sector financerPRINCIPALS DADES D’ACTIVITAT

DE LA BANCA ANDORRANA (2011)

*Inclou dipòsits de clients i mediació per compte de clientsFont: Associació de Bancs Andorrans

Grup Crèdit AndorràMoraBancAndbankBanca Privada d’AndorraBancSabadell d’Andorra

TOTAL

Actiu total (milers €)

Recursos gestionats (%)

Nombre d’oficines

Actiu total (%)

Recursos gestionats (milers €) (*)

Fons propis (milers €)

Nombre d’empleats

Fons propis (%)

Entitat

Grup Crèdit Andorrà

Resta del sector financer

5.418.0952.368.4993.367.6572.335.438

613.209

14.102.898

161010

86

50

10.086.9966.093.9609.159.9134.542.5041.206.490

31.089.863

646.163323.427406.150295.78853.567

1.725.095

609309530518112

2.078

38,42% 61,58 % 37,46% 62,54% 32,44% 67,56%

Finances públiques

(*) Dades provisionals, pendents d’aprovació definitiva pel Consell General.

Font: Ministeri de Finances.

FINANCES PÚBLIQUES (2011-2012)

Quant. liquidades x 100 Quant. pressupostades

Quantitat pressupostada Ingressos i despeses del M.I Govern d’Andorra

(En milers d’euros) Exercici 2011 Exercici 2012 (*)

Total %Quantitat liquidadaTotal %

Quantitat pressupostada Total %

INGRESSOS PÚBLICS

TOTAL INGRESSOS PÚBLICS 617.959 100,00 629.037 100 101,8 647.036 100,00

· Impostos directes 6.267 1,01 5.637 0,90 90,0 25.851 4,00

· Impostos indirectes 312.367 50,55 265.759 42,25 85,1 276.921 42,80

· Taxes i altres ingressos 24.839 4,02 27.471 4,37 110,6 20.346 3,14

· Transferències corrents 79 0,01 44 0,01 55,9 22 0,00

· Ingressos patrimonials 14.235 2,30 9.320 1,48 65,5 10.774 1,67

· Alienació d'inversions reals 0 0,00 1 0,00 – – 0,00

· Variació d'actius financers 149 0,02 83 0,01 55,6 61 0,01

· Variació de passius financers 260.024 42,08 320.722 50,99 123,3 313.060 48,38

DESPESES PÚBLIQUES

a) Classificació administrativa

· Cap de Govern n.d. – n.d. – – 15.944 2,46

· Ministeri Finances i Funció Pública n.d. – n.d. – – 339.318 52,44

· Ministeri d’Economia i Territori n.d. – n.d. – – 58.732 9,08

· Ministeri d'Afers Exteriors n.d. – n.d. – – 6.336 0,98

· Ministeri de Justícia i Interior n.d. – n.d. – – 41.633 6,43

· Ministeri de Salut i Benestar n.d. – n.d. – – 84.646 13,08

· Ministeri d'Educació i Joventut n.d. – n.d. – – 63.679 9,84

· Minsteri de Turisme i Medi Ambient n.d. – n.d. – – 32.112 4,96

· Ministeri de Cultura n.d. – n.d. – – 4.637 0,72

b) Classificació econòmica

· Despeses de personal 96.185 12,31 95.227 15,48 99,00 96.640 14,94

· Béns corrents i serveis 46.963 6,01 40.905 6,65 87,10 45.959 7,10

· Interessos 21.710 2,78 18.804 3,06 86,61 33.931 5,24

· Transferències corrents 135.134 17,30 116.625 18,96 86,30 133.861 20,69

TOTAL DESPESES CORRENTS 299.992 38,40 271.561 44,15 90,52 310.390 47,97

· Inversions reals 169.358 21,68 34.138 5,55 20,16 35.917 5,55

· Transferències de capital 54.283 6,95 53.434 8,69 98,44 46.314 7,16

TOTAL DESPESES D'INVERSIÓ 223.641 28,63 87.572 14,24 39,16 82.231 12,71

· Variació d'actius financers 1.722 0,22 93 0,02 5,40 215 0,03

· Variació de passius financers 255.923 32,76 255.923 41,60 100,00 254.200 39,29

TOTAL DESPESES PÚBLIQUES 781.278 100 615.149 100 78,74 647.036 100,00

Visitants (*)

FRONTERA HISPANOANDORRANA 4.722.333 56,48Espanyols 4.247.018 50,79Francesos 324.636 3,88Altres nacionalitats 150.679 1,80FRONTERA FRANCOANDORRANA 3.638.810 43,52Espanyols 271.633 3,25Francesos 3.234.803 38,69Altres nacionalitats 132.374 1,58TOTAL ESPANYOLS 4.518.651 54,04TOTAL FRANCESOS 3.559.439 42,57TOTAL ALTRES NACIONALITATS 283.053 3,39

TOTAL 8.361.143 100,00

2011 %

Importacions

Font: Duana Andorrana

IMPORTACIONS ANDORRANES PER SECCIONS ARANZELÀRIES I PROCEDÈNCIA (2011)

* ADSL i Fibra òptica** Internet via ADSL i fibra òptica (GB)Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances

Nombre de vehicles entrants

FRONTERA HISPANOANDORRANA 2.770.298Turismes 2.696.250Vehicles pesats 74.048FRONTERA FRANCOANDORRANA 1.407.819Turismes 1.376.875Vehicles pesats 30.944

TOTAL 4.178.117

2011 Comunicacions

NOMBRE D'ABONAMENTS DESEMBRE 2011Línies telefòniques 38.401Accesos de dades 776Canals XDSI 10.770Telefonia mòbil 65.044Internet de banda ampla* 25.763

TRÀFIC TELEFÒNIC (HORES) ANY 2011Nacional (telèfons fixos) 2.194.740Nacional (telèfons mòbils) 734.008Internacional entrant 831.885Internacional sortint 923.408Tràfic telefònic total 4.684.041Comunicacions Internet** 5.016.091

Milers d’ €%Importacions per seccions aranzelàries Milers d’ € %Importacions per procedència

Animals vius i productes del regne animal 59.185,11 5,15 Espanya 697.403,20 60,70 Productes del regne vegetal 23.110,89 2,01 França 200.138,45 17,42 Greixos i olis 4.774,49 0,42 Alemanya 49.804,11 4,33 Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 175.063,31 15,24 Itàlia 28.413,30 2,47 Productes minerals 149.723,23 13,03 Gran Bretanya 16.394,39 1,43 Productes de les indústries químiques o connexes 143.528,05 12,49 Portugal 10.456,42 0,91 Matèries i productes plàstics. Articles de cautxú 23.639,85 2,06 Holanda 9.705,46 0,84 Pells, cuirs i articles d'aquestes matèries. Articles de viatge 16.594,20 1,44 Bèlgica 4.884,31 0,43 Fusta i suro. Articles d'aquestes matèries 6.956,06 0,61 Àustria 4.527,28 0,39 Paper i les seves aplicacions. Edició, premsa, etc. 26.836,54 2,34 Luxemburg 3.765,29 0,33 Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 112.797,22 9,82 Polònia 3.288,60 0,29 Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, etc. 37.077,47 3,23 Resta UE 11.140,92 0,97 Prod. de pedra, ciment i mat. anàlog. Prod. de ceràmica i vidre 13.968,49 1,22 Xina 48.749,32 4,24 Perles, pedres gemmes, metalls preciosos. Joieria i bijuteria 11.386,23 0,99 Suïssa 13.741,87 1,20 Metalls comuns i productes d'aquests metalls 34.325,78 2,99 Japó 8.653,37 0,75 Màq. i aparells, mat. elèctr. Apar. de repr. i enreg. de so i imatge 129.310,62 11,25 EE-UU 8.593,94 0,75 Material de transport 82.737,31 7,20 Vietnam 4.342,12 0,38 Òptica, fotogr. i cinematogr. Apar. mesura i control. Rellotgeria, etc. 44.053,33 3,83 Índia 4.034,67 0,35 Armes, municions i llurs accessoris 966,37 0,08 Turquia 2.413,45 0,21 Mobiliari, joguines, articles d'esport, etc. 51.779,85 4,51 Cuba 1.965,66 0,17 Objectes d'art, de col·lecció, antiguitats 1.121,24 0,10 Resta del món 16.519,53 1,44

TOTAL IMPORTACIONS 1.148.935,65 100,00 TOTAL IMPORTACIONS 1.148.935,65 100,00

(*) Metodologia 2009. Font: Departament de Turisme.

Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances

Indicadors de consum (2011)

Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances

Consum d’energia elèctrica per usos (MW/h)

Usos domèstics 89.485Construcció i activitats annexes 4.822Indústries 4.251Distribució 74.589Hoteleria i restauració 65.974Serveis financers 23.469Altres serveis 68.416Enllumenat públic 7.504Estacions d'esquí 14.924Administracions 24.945Altres distribuidores 179.088

TOTAL ELECTRICITAT 557.467

Importació de carburants (milers de litres)

Gasolina sense plom 28.080,84Gas-oil locomoció 102.216,53Fuel domèstic 54.298,68Olis de motor 0,00Querosè i carbureactors 131,96

TOTAL CARBURANTS 184.728,01

Matriculació de vehicles (unitats)

Turismes 1.881Motos 408Ciclomotors 14Camionetes 96Camions, autobusos i remolcs industrials 34Altres (remolcs particulars i tractors agrícoles) 53Vehicles especials 28Motos de neu 11

TOTAL MATRICULACIONS 2.525

AN

D.4

22-2

012