Upload
dpujol1
View
793
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
Una constel · lació, en astronomia, és una agrupació
convencional d'estrelles, la posició en el cel nocturn
és aparentment aproximada i pobles, generalment
de civilitzacions antigues, van decidir vincular
mitjançant traços imaginaris, creant així siluetes
virtuals sobre l'esfera celeste. En la immensitat de
l'espai, en canvi, les estrelles d'una constel · lació no
necessàriament estan localment associades; i poden
trobar-se a centenars d'anys llum unes de les altres. A
més, aquests grups són completament arbitraris, ja
que diferents cultures han ideat constel · lacions
diferents, fins i tot vinculant les mateixes estrelles.
Constel · lacions antigues
A causa del temps transcorregut i a la falta de registres històrics, és difícil conèixer l'origen precís de les constel · lacions mésantigues del món occidental. Sembla que Leo (el lleó), Taurus (el toro), i Escorpió (l'escorpí), existien des d'antic en la cultura de Mesopotàmia, uns 4000 anys abans de l'era cristiana, encara que no rebien aquests noms necessàriament.
Es creu que l'interès d'aquests antics pobles per la disposició de les estrelles va tenir motius fonamentalment pràctics, usualmentamb propòsits agrícoles, de viatge i religiosos: com ajuda per a mesurar el temps i les estacions i per servir d'orientació a navegants i mercaders quan realitzaven travessies durant la nit, ja fos per mar o pel desert. Així, imaginant figures amb les qualsrelacionar els grups d'estrelles (i creant llegendes i històries del que representaven-veure mitologia, astrologia-) els seria mésfàcil i segur recordar les rutes a seguir.
Cultura xinesa:
Les constel · lacions xineses són un dels agrupaments estel · lars més anticsdel món. Aquestes són molt diferents de les modernes constel · lacionsreconegudes per la UAI (que es basen en l'astronomia grega); això es deuprincipalment a que el desenvolupament de l'astronomia xinesa va ser independent, encara que paral · lel a la grega.
Els astrònoms xinesos van dividir el cel en 31 regions, anomenats 3 recintes i 28 mansions. Els tres recintes ocupen la zona propera al pol nord, de manera que en les latituds altes es poden veure durant tot l'any, mentre les vintmansions ocupen la zona del zodíac, pel que poden ser estimats coml'equivalent a les dotze constel · lacions zodiacals occidentals. Contràriament a l'astronomia occidental, les vint mansions no reflecteixen el moviment (aparent) del Sol sinó el moviment de la Lluna en el seu recorregutmensual al voltant de la Terra.
Cultura Hindú
Les constel · lacions de l'astronomia hindú es denominen nakshatra o mansió
lunar, que corresponen a cadascuna de les 27 divisions del cel, identificades
per la estrella més destacada dins de les mateixes, per les quals passa la
Lluna durant el seu cicle mensual. Per tant, cada un d'ells representa una
divisió de l'eclíptica similar a la del zodíac occidental (13 ° 20 'en lloc dels 30
° per a cada signe del zodíac). El període orbital de la Lluna és de 27/03
dies, de manera que la Lluna triga aproximadament un dia per passar a
través de cada nakshatra.
El punt de partida per a la Nakshatras és el punt de l'eclíptica directament
oposat a l'estrella Spica llamdo Chitré (que correspondria aproximadament
al començament d'Àries). La eclíptica es divideix en cadascun dels
Nakshatras cap a l'est a partir d'aquest punt.
En Astronomia, el zodíac o zodíac (del grec "zoon-diakos" que significa roda
dels animals) és una banda que circumda l'esfera celeste comprenent a
l'eclíptica i que és prou ampla per contenir al Sol Comprèn 13-14 constel ·
lacions.
En astrologia, el zodíac està basat en la divisió en dotze parts iguals de la
banda celeste sobre la qual tracen les seves trajectòries el Sol, la Lluna, i els
planetes, avançant un sector per cada mes de l'any. Cada sector conté la
constel · lació tradicional a la qual deu el seu nom. Els babilonis i grecs van
dividir aquesta banda en dotze parts iguals, sent cadascuna d'elles un
sector del cel d'una extensió de trenta graus d'arc, batejades amb el nom
de les dotze constel · lacions més destacades que veien en cadascuna de
les subdivisions. El zodíac posseeix una importància fonamental en
l'astrologia occidental. Altres cultures amb tradició astrològica com la xinesa
atorguen també una importància especial a aquesta regió del cel, encara
que defineixen un zodíac diferent.
1.- Aries 8.- Scorpius
2.- Taurus 9.- Saggitarius
3.- Gemini 10.- Capricornus
4.- Cancer 11.- Aquarius
5.- Leo 12.- Piscis
6.- Virgo
7.- Libra
1.- Aries:
És la 1ra constel·laciò del Zodiac.
Arietis, coneguda com Hamal, és
l'astre més brillant amb magnitud
2,01. Entre les estrelles dobles cal
assenyalar a γ Arietis, anomenada
Mesarthim, ε Arietis i λ Arietis.
2.- Taurus:
És la 2na constel · laciò del
zodiac, el seu nom en llatí significa
toro. Destaca en el cel
hivernal, entre Àries a l'oest i
Bessons a l'est. Al nord es troben
Perseus i Auriga, al sud-est Orió, i
al sud-oest Eridanus i Cetus.
3.- Géminis:
És la tercera constel · laciò del
zodíac, i es troba a uns trenta
graus al nord-oest d'Orió. William
Herschel va descobrir Urà prop de
η Geminorum en 1781, i Clyde
Tombaugh va fer el mateix amb
Plutó prop de δ Geminorum.
4.- Càncer:
És la 4ta constel · laciò del
zodíac. En astrologia, Càncer
constitueix un dels dotze signes
zodiacals. La constel · lació de
Càncer és petita i feble. Es troba
entre les constel · lacions de
Bessons a l'Est, Linx al Nord i les
constel · lacions de Ca Menor i
Hidra al Sud.
La constel · lació també dóna el
seu nom al Tròpic de Càncer.
5.- Leo:
És la 5na constel·laciò del
Zodiac.Potser una de les constel · lacions més conegudes, Leo conté moltes estrelles brillants, destacant els sistemesestel · lars Régulo -el cor del lleó-i Algieba , així com Denébola, que posseeix un disc circumestelar. Wolf 359, el tercer estel méspropera al sistema solar (7,7 anysllum), està en Leo.
6.- Virgo:
És la 6na constel·laciò del Zodiac.
És representa sovint portant duesgarbes de blat, una d'ellesassenyalada per la brillant estrella Espiga o Spica (α Virginis), 'l'espiga' dels agricultors medievals. La localització de Virgo és fàcil gràciesa aquesta estrella, que es trobaseguint la corba que va des de "el carro" (Óssa Major) cap a Arturo (α Boötis) i continuant aquesta corbafins arribar a Espiga. Altres estrelles brillants en la constel · lació són β Virginis (Zavijava), Virginis (Porrima), Virginis (Auva o Minelava) i Virginis(Vindemiatrix).
7.-Libra:
És la 7na constel · laciò del zodíacen el cel. Bastant discreta, no té estrelles de primera magnitud, estant situada entre Virgo a l'oest i Escorpió a l'est, notablement méscridaneres. Com s'evidencia pelsnoms de les seves estrelles mésbrillants, va ser en algun momentpart de les pinces de l'escorpí: així, Zubenelgenubi (α Librae) significa "pinça del sud" i Zubeneschamali(Librae) "pinça del nord". Visualmentsón els travessers d'equilibri de la balança, mentre que són elsplaterets.
8.-Scorpius
És la 8na constel·laciò del Zodiac. També anomenada Scorpio o Escorpió. Antigament aquestaconstel · lació es representavaunida a la que avui es coneixcom lliura (que no existia, es creuque van ser els romans els quiprimer la van imaginar). Les estrelles que avui es coneixencom alfa i beta Libraerepresentaven les pinces sud i nord de l'escorpí.
9.-Sagittarius
És la 9na constel·laciò del Zodiac.
És generalment representada
com un centaure sostenint un arc.
Sagittarius es troba entre Scorpius
a l'oest i Capricornus a l'est.
10.-Capricornus
És la 10na constel·laciò del
Zodiac. La cabra meitat
peix, anomenada comunament
Capricorn, sobretot pel que fa a
l'astrologia. Encara que de
vegades es representa com una
cabra, generalment se li afegeix
una cua de peix.
11.-Aquarius
És 11na la constel·laciò del Zodiac. El seu símbol representa el flux de l'aigua.
De tot el zodíac, Aquari és una de les constel · lacions reconegudaamb major antiguitat. Els sumeris livan donar aquest nom a la constel · lació, en honor al seudéu An, que vessa l'aigua de la immortalitat sobre la Terra. Es troba en una regió comunamentanomenada el Mar o Aqua per la seva prodifusión de constel · lacions aquàtiques tals comCetus, Peixos, Eridanus. Algunesvegades el riu Eridanus es representa com el que vessa el vas d'Aquari.
12.-Pisces
És la 12na constel·laciò del Zodiac. L'equinocci de primavera es troba actualment a Peixos, al sud de ω Psc, i, gràcies a la precessió, es desplaça poc a poccap a sota del peix occidental en direcció a Aquari. La constel·laciósembla dos objectes redons, cadascun dels quals és lligat al mateix punt per una llarga corda. Peixos conté una galàxia del Catàleg Messier, en concret la galàxia espiral M74