T8 constel·lacions

  • View
    1.908

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of T8 constel·lacions

  • TEMA 8:ESTELS I CONSTELLACIONSPrincipals constellacions de referncia per a lobservador en latitud 40 Nord

  • S LANGLE, 23,5 ,AMB QU SINCLINA LEIX DE ROTACI DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR DE LECLPTICA, EL PLA DEL SISTEMA SOLAR. AQUESTA INCLINACI PRODUEIX EL FENOMEN DE LES ESTACIONS.Els punts 1 i 3 indiquen els solsticis; els punts 2 i 4, els equinoccis

  • RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTEI ELS SMBOLS DE LES CARTES CELESTES:

  • CONSTELLACIONS DE LHEMISFERI NORD CELESTE

    Ens centrarem en aquelles requadrades, a ms de les corresponents constellacions zodiacals.

  • CONSTELLACIONS DE LHEMISFERI SUD CELESTE (I)NOMS ENS CENTRAREM EN ALGUNES OBSERVABLES DES DE LA NOSTRA LATITUD

  • CONSTELLACIONS DE LHEMISFERI SUD CELESTE (II)NOMS ENS CENTRAREM EN ALGUNES OBSERVABLES DES DE LA NOSTRA LATITUD

  • (I)CONSTELLACIONS CIRCUMPOLARS

    (SN AQUELLES QUE NO ES PONEN EN TOTA LA NIT PER DAVALL DE LHORITZ)

  • Les constellacions circumpolars depenen de la latitud de lobservador; en el nostre cas, ho sn UMa, Dra, Cep, Cas; en part, And i Per, i no cal dir-ho, UMi, a ms dunes altres que no veurem, per tal com sn descassa entitat per als nostres fins.

  • URSA MAIOR Ursae Majoris, Dubhe, s un estel gegant groc a 75 anys llum i de magnitud 18. UMa, Merak, s un estel blanc a 62 a-l, de magnitud 24. UMa, Mizar, de magnitud 23, s un clebre estel mltiple, a 60 a-l: lacompanya Alcor, de magnitud 4, a 80 a-l. Mizar, al seu torn, s doble.Destaquem M101, galxia espiral a 23 milions da-l, i la parella formada per M81 i M82, a 18 milions da-l.Segons la mitologia grega, representa Calisto, amant de Zeus, convertida en ssa per Hera, la gelosa esposa del du.Nombroses cultures lhan interpretada com una ssa, inclosos els indis nord-americans; tamb sha associat els set estels ms occidentals amb un carro (el del rei Arts, en la tradici anglosaxona).

  • URSA MAIOR

  • M1O1Distncia: 27 milions a-l.Magnitud: 79Tipus: Espiral ScEl nucli est desplaat respecte del centre.Dimetre de 170.000 a-l.Shi han detectat 3 supernoves al llarg del segle XX.

  • M81 i M82: una cita csmicaM81 - Galxia de BodeDistncia: 12 milions a-l.Magnitud: 69Tipus: espiral SbEncontre amb M82: fa algunes desenes de milions danys.Conseqncia: gran deformaci dM82 i distorsi dM81 (la banda negra a la part inferior del nucli).No cont gaire massa fosca a lhalo (contrriament al cas de la Via Lctia).

  • URSA MINORConvertida tamb la seua mare en ssa, aquest fill de Zeus gaireb la va matar, confs, en una cacera. Zeus la rescat i els colloc, tots dos, al cel. Ursae Minoris, Polaris o Cynosura, supergegant groc a uns 800 anys llum, s una variable cefeida descassa amplitud, que oscilla entre magnituds 22 i 21 cada 4 dies. Posseeix una companya de magnitud 9.Polaris se situa a 1 del pol nord celeste; el moviment de precessi la hi acostar encara ms, per a partir de lany 2100 comenar a allunyar-sen.

  • URSA MINOR

  • CASSIOPEIAShi troba la font de rdio ms potent del firmament, Cassiopea A, restes duna supernova inobservada cap al 1600. Cassiopeiae, Schedar, de magnitud 22, s un gegant groc a 120 anys llum. Cas, Caph, de magnitud 23, s un estel blanc a 42 a-l. Cas, Cih, s un destacat gegant variable de color blau, i magnitud mitjana 25.Esposa de Cefeu i mare dAndrmeda, els romans la representaven encadenada per la seua presumpci.Els rabs hi veien un camell agenollat.

  • CASSIOPEIA

  • CEPHEUS

    Cephei, Alderamin, s un estel blanc de magnitud 24 a 46 anys llum. Cep s un fams estel variable, prototip de la seua classe, que varia entre magnitud 36 i 43 cada 5 dies i 9 hores. Es troba a 1300 a-l, i posseeix un company blavs de magnitud 6.

  • CEPHEUS

  • DRACOVa ser mort per Hrcules per tal de poder obtenir les pomes dor del jard de les Hesprides.Diverses cultures lhan identificat amb un drac.

    Draconis, Thuban, s un estel blanc de magnitud 37, a 230 anys llum. Al voltant de 2800 a.C. era lestel polar, per va perdre tal condici a causa del moviment de precessi.Destaquem lasterisme del cap, on hi ha lestel ms brillant de la constellaci, Dra, Eltanin, gegant taronja de magnitud 22 a 100 a-l, i tamb Dra, Kuma, estel doble a 120 a-l i magnitud 49, compost per dos estels blancs idntics.

  • DRACO

  • (II)

    CONSTELLACIONS ZODIACALS

  • Constellacions zodiacals sobre les quals se superposen el Sol, la Lluna i els planetes al llarg de lany, des del punt de vista de la Terra. Es troben al llarg de la banda zodiacal, corresponent al pla de leclptica.

  • 20.bin

  • SMBOLS DE LES CONSTELLACIONS ZODIACALS

  • (III)

    LES ESTACIONS

    (PRINCIPALS CONSTELLACIONS DURANT LES ESTACIONS, INCLOENT-HI LES ZODIACALS)

  • PRINCIPALS ALINEACIONS DE TARDORA BANDA DURSA MAIOR, PODEM USAR PEGASUS PER A LOCALITZAR POLARIS

  • Lhoritz nord a diverses latituds de lhemisferi nord.

  • Lhoritz sud a diverses latituds de lhemisferi nord.

  • ANDROMEDA Andromedae (Sirrah o Alpheratz), de magnitud 21, s un estel blanc-blavs a 105 anys llum. Forma part del Gran Quadrat de Pegasus. And (Mirach), magnitud 21, s un gegant roig a 88 a-l, a partir del qual localitzem lobjecte ms interessant, la galxia espiral M31. And (Alamak), a 150 a-l, s un sistema triple, amb els dos components ms brillants, de magnituds 22 i 5, i colors groc i blau, accessibles amb telescopi petit.

    Representa la filla dels reis dEtipia, Cassiopeia i Cepheus, encadenada a una roca en sacrifici al monstre mar Cetus. Fou salvada per Perseus, amb qui va casar.

  • ANDROMEDA

  • SE SITUA A 2,2 MILIONS DANYS LLUM.UNA MICA MS GRAN QUE LA VIA LCTIA, CONSTITUEIX,AMB ELLA I UNA TRENTENA DE MEMBRES, EL GRUP LOCAL DE GALXIES

  • PERSEUSFill de Zeus i de la mortal Dnae, va matar la Medussa Gorgona, utilitzant un escut de bronze com a espill, i amb el seu cap va vncer Cetus. Persei (Algenib o Mirfak) s un estel supergegant groc a 620 a-l, de magnitud 18. Per (Algol, el diable), s un estel variable de la classe binria eclipsada, de magnitud 22 a 35 en un perode de 10 hores, cada 287 dies. Destaquem el Cmul Doble, dos cnuls oberts a uns 7300 a-l, visible a simple vista.Se situa en una rica zona de la Via Lctia.

  • PERSEUS

  • CETUS

    Ha estat relacionat amb la balena que va menjar-se a Jons. Ceti, Menkar, s un estel gegant roig a 130 anys llum, de magnitud 25. Cet, Deneb Kaitos, a 75 a.l., s un estel doble de colors groc i blavs, i magnituds 37 i 64, observable amb telescopi. Cet, Mira, s un estel gegant roig a 820 a.l., prototip duna classe destels variables; varia entre magnituds 3 i 9 en 331 dies. Fou el primer estel variable descobert, al segle XVI. Cet, nan groc de magnitud 35, s un estel prxim, a 117 a.l., i molt semblant al Sol.

  • CETUS

  • Va nixer de la sang de Medusa quan la va matar Perseu. Una guitza seua al mont Helicon fu brollar la font dHipocrene, que serv dinspiraci per als poetes.PEGASUS Pegasi, Markab, s un estel blanc i blavs a 100 anys llum, i mahnitud 25. Peg, Scheat, s un gegant roig duns 90 dimetres solars, a 180 a.l., variable entre les magnituds 24 i 28. Peg, Algenib, s un estel blanc i blavs a 490 a.l. i magnitud 28.Un quart estel, Sirrah o Alpheratz, Andromedae, configura el conegut Gran Quadrat de Pegasus, bona referncia per a localitzar Polaris, o b Fomalhaut.Destaca M15, cmul globular a 50.000 a.l. i magnitud 6, al lmit de la simple vista.

  • PEGASUS

  • PISCIS AUSTRINUSFou identificat com el peix babilnic Oannes, pare del peix zodiacal, Pisces.Destaca lestel PsA, Fomalhaut, repetidament pres com a punt de referncia; els perses, fa cinc mil anys, consideraven que era un estel reial que ostentava el privilegi dsser un dels vigilants del cel.Es tracta dun estel blanc i blavs, de magnitud 12, i a 22 anys llum, relativament prxima. s dues vegades ms gran que el Sol, i catorze vegades ms llumins.

  • PISCIS AUSTRINUS

  • Data del temps de Babilnia, i es troba a prop daltres constellacions aquoses (Pisces, Cetus, Capricornus, Delphinus...). Ha estat identificat amb Zeus vessant les aiges de la vida des dels cels. Aquarii, Sadalmelik, s un supergegant groc, de magnitud 3, a 950 anys llum. Aqr, Sadalsuud, de magnitud 29, s un supergegant groc a 980 a-l.Destaca el cmul globular M2, a 50.000 a-l, i dues tnues nebuloses planetries: NGC 7009, o Nebulosa de Saturn, i la Nebulosa Helicodal, NGC 7293, a 690 a-l., la de major grandria a parent i la ms propera al Sol.

    161.bin

  • AQUARIUS

  • Sidentifica amb Afrodita i el seu fill Eros, que es convertiren en peixos per fugir del monstre Typhon.Actualment, cont lequinocci vernal, el punt de lequador on anualment el Sol creua dhemisferi sud a hemisferi nord celestes. Aquest punt vernal, origen de la coordenada dAscensi Recta, estava antigament situat a la vena Aries, per sha desplaat per efecte de la precessi. Piscium, Al Rischa, marca el nus que uneix els peixos. s un estel doble blanc i blavs, a 98 anys llum, i magnituds 43 i 52.

    160.bin

  • PISCES

  • Enviat per Hermes perqu fugiren Helles i el seu germ Frixos, fills del rei de Teslia, representa el carner el vell dor del qual era buscat per Jason i els Argonautes. Arietis, Hamal, s un gegant groc, de magnitud 2, a 85 anys llum. Ari, Sheratan, s un estel blanc, a 46 a-l, de magnitud 26. Ari, Mesarthim, s un cridaner i accessible doble destels bessons, de magnitud 46, a 160 a-l.

    159.bin

  • ARIES

  • DELPHINUSCONSTELLACI ANTIGA, EL DOF FOU DUT AL CEL PER POSID, EN HAVER ACONSELLAT LA SIRENA AMPHITRITE QUE SHI CASARA, I PER HAVER SALVAT LA VIDA DUN FILL

Search related