mmwGeneralitat de Catalunya

Consell Regional del Llenguadoc Rosselló

Consell General dels Pirineus Orientals

GOVERN BALEARConselleria de Cultura, Educació i Esports

~ Diputació de Lleida

DIPUT ACIO DE TARRAGONA

'~4'OO~DIPUTACiÓDE GIRONA

"

~fl

>l •• \'¡;;'---

Consistori de la Vila de Prada

XXVIuniversitatcatalana d'estiu

equip rector

Comissió permanent: Max Cahner (president del'U. C.E.), Jordi Carbonell, Salvador Alegret, RamonGual, Josep LI. Carod-Rovira; Juli Peretó, PereVerdaguer, Isidor Marí, Jaume Ciurana, JoanMaluquer i Joan Garcia Codina

Consell assessor: Joaquim Arenas, Eugeni Giral,Antoni Mir, Joan F.Mira i AdolfTobepa.

patronat

President: Emili GiraltSecretari: Joan BecatVocals: Josep L. Carod-Rovira (Òmnium Cultural),Eliseu Climent (Acció Cultural del País Valencià),Eugeni Giral (Amics de l'U.C.E.), Llorenç Planes(Amics de l'U.C.E. a la Catalunya del Nord), JoanPeytaví (Federació per a la Defensa de la Llengua ila Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord),Antoni Mir (Obra Cultural Balear), Carles Sechi(Obra Cultural de l'Alguer), Antoni Pol (SocietatAndorrana de Ciències), Joan Ané, Josep Guia,Miquel Porter i Moix,Antoni Lloret, Lluís Lliboutry,Aïna Moll, Pere Verdaguer, Max Cahner, EnricCasassas, Joan Mir, Ramon Gual, Joan Maluquer,Nadal Batle (rector de la Universitat de les IllesBalears), Joan Sagnes (president de la Universitatde Perpinyà), Antoni Caparrós (rector de laUniversitat de Barcelona), Jaume Pagès i Fita (rec-tor de la Universitat Politècnica de Catalunya), PereRuiz Torres (rector de la Universitat de València),Carles Solà i Ferrando (rector de la UniversitatAutònoma de Barcelona), Ricard Torrents (directorgeneral dels Estudis Universitaris de Vic), Josep M.Coll (rector de la Universitat Ramon Llull), JoanMartí (rector de la Universitat Rovira i Virgili),Enric Argullol (rector de la Universitat PompeuFabra), Josep M. Nadal i Farreras (rector de laUniversitat de Girona), Celestí Suàrez i Burguet(rector de la Universitat Jaume I) i Jaume Porta iCasanelles (rector de la Universitat de Lleida),Ramon Gual i Joan Maluquer.

Comença una nova etapa per a la Universitat Cata-lana d'Estiu. Després de la vint-i-cinquena edició,celebrada l'any passat, en què tinguérem ocasiód'adreçar l'esguard cap enrere i valorar el paper quela Universitat ha tingut en una època de canvissubstancials en la societat, ara ens trobem amb lavint-i-sisena edició que, més enllà de la trans-cendència sempre relativa de les xifres, representael llindar d'una nova etapa. Ara es tracta de saberentendre 'n el paper, no pas ancorat en el record, sinóenfocat en la perspectiva del futur. La UniversitatCatalana d'Estiu, treient profit de tota la sevacàrrega històrica, ha de servir als Països Catalans ial seu món universitari com a punt de confluènciad'una llengua i una cultura que tants voldrien divi-dida.

Max CahnerPresident de la Universitat Catalana d'Estiu

· .. .,InlClaCIO a s

••

Coordinador: Josep Lluís Carod-Rovira

sMarginals iheterodoxos de lamúsica en català: dela rumba a l'artbrut

Repàs, amb audició decançons, d'algunes deles propostes mésmaleïdes i transgres-sores -i sovint inclas-sificables- o poc (re)co-negudes de la músicamoderna dels PaïsosCatalans: la rumba d'AiAi Ai, l'art brut dePascal Comelade, elrock bacó de Xuca-Pà,la moguda de Fum deCeltes, la transsar-dània, el rock radical deBrams: la collita de dis-cos amb títols com Quepagui Pujol!rareses comSeguretat' Social o Joa-quín Sabina cantant encatalà, versions de te-mes com Els segadors

tocats per una banda dejazz dels Estats Units.

Professor:Xevi Planas

de 9 a 2/4 d'U del matí

11

iniciació alsp ïsos catalansL'un damunt del'altre: història delfet castellerAnalitzarem els orígensdel fet casteller -balls ientremesos d'arrel me-dieval en el context dela cultura festiva delsegle XVIII a la Cata-lunya Nova- sense obli-dar d'altres tipus deconstruccions humanesdels Pirineus al PaísValencià. Repassaremels diversos períodes dela història del fet cas-teller, des del comen-çament del segle XIXfins als nostres dies,farem una breu intro-duccióa qüestions tècni-ques i lèxiques i ana-litzarem les raons de lamés darrera expansiógeogràfica i de lapopularització d'aquestcostum.Professor:Josep Bargalló i Vallsdies 18, 19,20 i 21,de2/4d'lI a 12del migdia

12

El laberint valenciàEl País Valencià: del"problema" al "progra-ma"1. Orígens del nacio-nalisme al País Valen-cià. El paper de laintel-Iigència. La con-nexiósocial.2.Lautopiafusteriana. L'aparicióde Joan Fuster. Nosal-tres, el valencians. 3. Elmissatge fusterià. Dir-nos valencians és lanostra manera de dir-nos catalans. El PaísValencià serà d'esquer-res o no serà. 4. Elpostfusterianisme. Elrevisionisme "fusterià",El futur: la utopianecessària.

Professor: Toni Mollàdies 18, 19, 20 i 21, de2/4d'lI a 12del migdia

Visionaris, cínics isatírics en laliteratura clàssicacatalanaVisió d'algunes obres iautors de la literaturacatalana dels seglesXIII, XIV i XV, amb eldenominador comú dela singularitat. 1.Arnaude Vilanova: un avís del'Anticrist. 2. Elsflabiaux: desvergonyi-ment medieval. 3. An-selm Turmeda: entremoros i cristians. 4.Ramon de Perelló s i elseu viatge al Purgatori.5. L'Espill de JaumeRoig:l'advocaciómaria-na de la misogínia. 6.Els satírics valenciansdel segle XV: l'alegriade viure.Professor:

iniciació alspaïsos catalansDe Ramon Llull aRosita Amores:coneixement delsPaïsos CatalansDe la Bassa al Segura,d'Un Tal a es MascleRos,d'Òpol a la Vila, deltabac a les joguines, delPolitar a Qüestió denoms, de fer l'aleta aescala i corda, de l'amoCañellas al brotxaireLizondo, de l'allipebreal vi torbat, de RamonLlull a Rosita Amores,tot allò que ja caldriatenir sabut sobre unaterra i la seva gent: elsPaïsos Catalans

Professor: Josep LluísCarod-Rovira .dies 23, 24, 25 i 26, de9 a 2/4 d'lI del matí

Jordi Tiñenadies 23, 24, 25 i 26, de2/4d'll a 12del migdia

13

pLa unió europea.La repercussióeconòmica alsPaïsos CatalansS'explicarà en quèconsisteix la Unió Eu-ropea des del vessanteconòmic en la confi-guració actual de dotzeestats i també els efectesde la seva ampliació.S'analitzaran els canvisque hauran d'afrontarels estats integrants dela Unió per tal de ferpossible l'equilibri en-tre aquesta i els païsosde l'Europa de l'Est.

Professor:Jordi Clivillé

itos) 6, de2/4d'll a 12del migdia

14

Nivell C: (1): Exposiciói estudi de temes gra-maticals concrets (elspronoms complement,els relatius, les concor-dances, els gerundisinadmissibles, ús d'al-guns adverbis i prepo-sicions ... ). Exercicisd'anàlisi gramatical idel lèxic sobre textosescollits. La correccióenla fonètica, darrera-ment tan embastardida.

iniciació a la

Professor:Jordi Alberich

15

Coordinadora: Roser Latorre

Nivell A: Aspectes es-sencials de la llengua.Vocabularis útils i es-tructures bàsiques pera la construcció de fra-ses simples. Conversesrelacionades amb lesaccions de la vida quo-tidiana. Exercicis de lec-tura i treball de grup.NivellB:Prosòdia, mor-fologia i sintaxi méselementals. Exercicis decomposició i de reforçortogràfic. Comentaridel lèxic sobre textosescollits. Conversa lliu-re o programada per almillorament del llen-guatge.

Professors:Jordi Alberich, PilarGirnó i Roser Latorre

iniciació a lallen uaNivell e (2): Lèxic iterminologia.

1. Lèxic i obres lexi-cogràfiques: 1. Origendels mots. Mots popu-lars i mots cultes.Adaptació de motscultes. Falsos derivats.Creació de mots en lapròpia llengua: deri-vaciói composició.Apro-fitament de mots exis-tents. Les obres lexico-gràfiques. Diccionarisde llengua, enciclo-pèdies i diccionarisespecialitzats.2. Terminologia i neo-logia: terminologia, ter-me i concepte; defini-cions; relacions. Llen-gües d'especialitat. Laneologia. Els neologis-mes: classes i aspectesdiversos. El calc.Formació de termes.Consideracions sobreels manlleus i els calcs.3. Terminologia catala-na. Breu introducció

16

històrica. L'obra deFabra i l'aportació pos-terior. Les solucions ca-talanes comparadesamb les de les altresllengües. Terminologiatradicional/moderna.Manlleus i calcs; recur-sos i perills.4. Fixació de la termi-nologia catalana. Si-tuació actual. Proble-mes que presenta.Conseqüències de lasupeditació lingüística.Criteris de fixació deneologismes. Exemplesde 'solucions termi-nològiques en català.Alguns problemes pen-dents: els mots amb s-líquida, els noms en -at,els verbs en -ejar.

Professor:Lluís Marquet

"".de 9 a 12 del migdia

iniciació a laliteraturacatalana

17

Pera unacaracteritzaciótemàtica de l'èpicauniversal(i de la catalana enparticular)Poesia lírica i sentimentindividual.Poesia èpica i senti-ments col-lectius (reli-gió, nació)A. Els temes bàsics del'èpica: 1) els inicis;2) l'expansió o apogeu;3) la totalització.B. Els temes derivats osecundaris: 4) la fi; 5) eldeclivi; 6) la concen-tració simbòlica en unespai singular.

Professor:Joan Alegretes 23 24, 25 i 26 e

9 a 2/4 an del matí

correixerne tde la catalunya

oCoordinador: Alà Baylac

-Presentació general dela Catalunya del NordLluc Bonet

ra a 2/4 d'lICP-Les comarques i el peseconòmic de la Cata-lunya del NordAlà Baylac-Ferrer,professor de catalàl' ~, /4 'lI a 2de '" i- El periodisme a laCatalunya del NordJosep Benet, periodista

." ~~.e

-Panorama polític de laCatalunya del NordProfessor:Josep Bonet

- Coneixement i ensenya-ment del catalàProfessor: Alà Baylac-Ferrer

9a~ adel mati

18

-L'agricultura nord-ca-talanaProfessor: Lluc Bonet,professor de català

• <> ? 2/",,""1 a ~2o

- Les primeres classesbilingües al públicProfessora: FlorènciaCallís, professora d'es-cola

ó) ne 9 a 2/4 d'lIe ,í

- Cabanes i pastors a laCerdanya: del segle XIal segle XXProfessora: CristinaRendu, arqueòloga iresponsable científicadel Museu de la Cer-danya

p '/4 'lI a 12

-La literatura catalanaal nordProfessor: Joan-Da-niel Bezsonoff, pro-fessor de català

el matí

-Història i ensenyamenta la Catalunya del NordJoan Peytavíd'a 24, de 2/4 d'lI a 12de migdia- La presència catalanaa AlgèriaProfessor: Joan-Da-niel Bezsonoff, pro-fessor de catalàdia 25, de 9 a 2/4 d'lIdel matí- Lluís Torratis, resis-tentProfessor: Roger Jus-tafré, guia delpatrimo-ni arquitectònic i his-tòric

25 de 2/4 d'lI a 12del migdia

correixernerrte la catalunyael nord

- Cotlliure, plaça fortade la Catalunya delNord al segle XVIIProfessor: Alà Ayats,historiador i professor

a 22, e ...,4 d _1 a Lel M gdiaLa població de Per-

pinyà i la costaProfessor: Joan Pey-taví, professor decatalà

ia 23 de 9 a 2/4 d'lIel at

- La francesització a laCatalunya del Nord alsegle XVIIIProfessor: Ramon Sa-la, professor d'històriaal Departament decatalà de la Universitat

la 2'l e 2 4 d'lI a 1le 'g

- Les mentalitats a laCatalunya del NordProfessor: RamonGual, professor decatalà i responsable dela revista Terra Nostradia 24 e g 'a ?/'-x. d 1

del matí

19

. .. .,rrncracroa les ciènciese I sa t

Organitzat per l'Associaciód'Estudiants deCiènciesde la Salut (AECS)

Salut i altamuntanya

Per a les expedicions al'alta muntanya cal unapreparació especial,però ben pocs poden ex-plicar en què consisteixaquesta preparació.Aquest curs brinda lapossibilitat d'aprendrede la mà de professorsd'excepcióla preparaciófísica a la qual han desotmetre's els alpi-nistes, l'alimentacióadequada per practicaraquests esports, elsproblemes de salut quees poden presentar i elsprimers auxilis, comsempre decisoris, persolucionar-los.Ens acostarem a lessituacions reals mitjan-çant la projecciód'imat-

20

gesdegrans expedicionscatalanes a l'Himàlaia,comentades pels seusmateixos protagonistes.

Professors: ManuelMateu, Ferran Pujan-te i Ricard Vilales 2 i 2], de 10a 12

del migdia

. .. .,InlClaCIOa la franjade ponentHistòria de la FranjadePonentHom convé a denomi-nar Franja de Ponent elterritori de parla cata-lana situat al límit occi-dental del Principat iformat per les comar-ques de la Ribagorça, laLlitera, el Baix Cinca,una petita part de laRibera d'Ebre, una partde la Terra Alta i delMatarranya, enume-rades de nord a sud.D'antuvi, abans dequal-sevolaltra consideració,caldrà dir que totesaquestes comarques esvinculen entre elles pelque fa a la problemàticacomuna que es generapelfet detenir la llenguacatalana com a vehiclenormal de comunicaciói d'estar, alhora, sotal'administració arago-nesa.

Per poder fer-ne unestudi, des del punt devista històric, creiemoportú fer la divisiósegüent: el Comtat dela Ribagorça (inclou lesactuals comarques de laRibagorça i la majorpart de la Llitera), elBaix Cinca i les terresde la dreta de l'Ebre(zona del Matarranya).

Professor: JoaquimMonclús

e~ ~. )0' 2 d 9a 2/4 d" 1 del matí

21

. .. ."InlClaCIOa la ciènciaCosmologiaLa teoria del Big Banges fonamenta, d'unabanda, en tres fetsempírics fonamentals:1)L'expansió de Hubblede les galàxies; 2) Laradiació de fons demicroones; 3)La nucleo-síntesi dels elementslleugers. D'altra banda,es fonamenta també enla teoria de la relativitatgeneral d'Einstein i enel principi cosmològic.A partir d'aquestselements hom disposad'una descripció satis-factòria de l'evolució del'Univers des del primermicrosegon fins ara,15.000 milions d'anysdesprés.Professor: Josep Anto-ni Grífols, Dept. de Fí-sica, Universitat Autò-noma de Barcelona(amb el suport de laUniversitat Autònomade Barcelona)d s '\ 107,:/ • l.dE'a 10 del matí

22

L'anisdeDarwin. Untomb per la teoria del'evolució

La vida és un cúmul desorpreses i de neces-sitats, i des de les ausdels paradís fins albipedisme de l'espèciehumana, els éssers viushan desenvolupat lesformes d'existència mésesplèndides i inespe-rades: camells i ocellscamells, pitohuis, ore-netes, alces irlandesos,paons reials, hal- luci-gènies, quimeres i lluer-nes, ornitorincs, girafesi dinosaures, ensajudaran a entendrequines han estat lesdiferents pressions deseleccióque han conduïta la formació d'aquestmón de diversitat apa-rentment inesgotable.Totun llarg ivariat camíper a copsar millor qui-nes han estat les causesprincipals de l'evolució

. .. ."InlClaCIOa la ciènciahumana, de la seuacomplexasexualitat, delseu espectacular èxitbiològic.

Professor: Martí Do-mínguez, Lab. d'Ento-mologia,Dept. de Biolo-gia Animal, Fac. de Bio-logia, Universitat deValència.es 23, 24, 25 i26, de

9 a 10 del matí

~_23_IJ

àrea de ciènciesCoordinadors: Juli Peretó i Salvador Alegret

a 1 u:m. 1 eLa naturalesa de lallum al llarg de lahistòria

L'objectiu d'aquestseminari és fer conèixerles idees de la fisica ac-tual sobre la naturalesade la llum. Per tald'aconseguir el to mésdivulgatiu possible i al'abast de persones queno necessàriament tin-guen una formació cien-tífica, s'ha triat seguiruna exposicióhistòrica,que forçosament seràesquemàtica i esbiaixa-da. Cal insistir que noes tracta d'un seminarisobre història de la físi-ca, de l'òptica o de laciència. S'exposaranalgunes preguntes ques'han plantejat sobre lallum al llarg de lahistòria, i els' raona-ments i els experimentsque s'han fet per res-

co orpondre-les i que han duta plantejar-ne denoves.Es farà una descripciódels conceptes físicsd'ona i de corpuscle, perfacilitar la comprensiódel debat iniciat al segleXVII sobre la natura-lesa ona/corpuscle de lallum, la comprensió delsexperiments realitzatsal segle passat quedonaren suport a laconcepció ondulatòriade la llum, i la com-prensió dels experi-ments realitzats alprincipi d'aquest segle ique han configurat lesidees actuals sobre lallum.

Professor: Jesús Na-varro (IFIC), Universi-tat de València (amb elsuport de la Universitatde València)

Imatí

27

la Ilum iel colorIntroducció generalala fotoquímica ensistemes aquàtics

Principis bàsics de lafotoquímica ambiental.Aplicació als medisaquàtics. Absorció iatenuació de la radiaciósolar. Velocitat de reac-ció i factors temporals.Efectes solut-solvent.Efectes de les partículesi els sediments. Fotode-gradació de contami-nants de l'ambientaquàtic.

Professor: Enric Ca-sassas(amb el suport de laSocietat Catalana deFísica i la Societat Ca-talana de Química)

"a . e a ¿I delmatí

28

La llum i el color delsastres

L'anàlisi de la llum i elcolordels astres és l'einafonamental per aconèixer-ne les caracte-rístiques físiques. Nototes les estrelles sónblanques. Les estrellespresenten una granvarietat de color segonsla temperatura de laseva superfície: les méscalentes són blavoses,mentre que les de tem-peratura més baixa sónvermelloses. Què ensdiu el color sobre l'evo-lució d'una estrella?En 1823, JosephFraun-hofer va observar queles estrelles tenenespectres caracteritzatsper línies fosques quecreuen una banda contí-nua de color. Aquestsespectres ens donen unainformació molt valuosasobre la composicióquí-mica de l'estrella. Eldesplaçament de leslínies espectrals cap al

Radiacions, aspectescarcinògens ipreventius

la Hum iel colorblau o cap al vermellens informa dels mo-viments relatius d'es-trelles i galàxies.En aquest curs tracta-rem d'explicar què enspermet conèixer sobrel'univers l'anàlisi de lallum i el color dels seuspobladors estel-Iars. Hoil-lustrarem amb imat-ges plenes de colormitjançant transpa-rències, diapositives ivídeos. Intentarem fi-nalment contestar pre-guntes que ens féremen la infantesa i queprobablement ningú nova gosar respondre: Perquè el cel és blau? Perquè el sol és vermellquan es pon?

Professor: Vicent Mar-tínez i Garcia, Dept.de Matemàtica Aplica-da i Astronomia, Uni-versitat de València

18 i 20, d'lI a 12el migdia

La radiació és elfenomen físicque trans-porta distintes formesd'energia a través del'espai. La radiaciócomprèn dos tipusprincipals: 1) l'electro-magnètic, que emetenergia, i 2) el corpus-cular o de raigs parti-culats, que tremetenergia i massa. Esdiscutiran els efectescarcinògens observatsdes de la descoberta dela radioactivitat natu-ral per Becquerel i laradiació artificial delsraigs Xper Roentgen, alfinal del segle XIX. Elstipus de càncer produïtsper les radiacions com-prenen: el càncer de pelli el melanoma, causatsper la radiació ultra-violada, i diversesleucèmies i carcinomes,causats pels raigs X igamma. Es descriuran

29

la Hum iel colorels efectes de la ra-dioactivitat naturalcausada pel gas radó(càncer pulmonar) i lesmesures preventivesque cal adoptar davantdels perills de radiació,especialment en acci-dents de centrals nu-clears.

Professor: Alfred Gi-ner-Sorolla, InternalMedicine, University ofSouth Florida

21 e 10 a 12 delmigdia

30 31

Semiologia del colorContràriament a lesteories simbòliques queuniversalitzen el signi-ficat delcolor,tractaremles interaccions cromà-tiques i formals i larelativitat del colorcomuna entitat aïllablesignificativament. Ensreferirem a les relacionsentre color, llengua icultura, i ens centraremfinalment en les micro-semiòtiques pragmà-tiques, basades en lautilització parcial o ex-clusiva del color segonsfuncions i contextosdeterminats, així comen les contextualit-zacions quotidianes iheterogènies del color.Es projectaran diaposi-tives i es donarà biblio-grafia complementària.

Professor: Lluís Prat iClarós, Estudis de Co-municació Audio-vi-sual, Universitat Pom-peu Fabrales 23· 24, de 9 alO

del matí

El color a la naturaEls colorsdel éssers viusno són elements super-flus, ja que intervenendirectament en la sevasupervivència. Enefecte, la seva capacitatd'adaptació i integracióa un ecosistema depènde si tenen una coloracióadequada. Aixòs'obser-va especialment bé enmolts animals. Perexemple, una espècie depresa tindrà més pos-sibilitats de passardesapercebuda si té uncolor similar al del medique l'envolta, i eldepredador tindrà mésèxit si disposa delfenomen conegut perhomocronia. També esdóna el cas invers: colorsvius per advertir, perexemple, de la toxicitat.Un color pot ser crípticen un lloc i aposemàtic(llampant) en un altre.A la natura trobemsituacions força com-plicades, com el mime-tisme: espècies inofen-

a Hum iel colorPercepció del colorLa percepció del colorcomporta, amés d'un en-riquiment estètic de l'ex-periència visual, unavantatge pràctic per ala detecciód'objectesqueenspassarien desaperce-buts en un món sensecolor. Encara que el co-lor depèn de les caracte-rístiques físiques de lallum, la seva percepcióés un sofisticat procésd'abstracció que depèndel processament cere-bral de la llum.Les troballes anatò-miques i fisiològiquesenel sistema visual delspri-mats no humans i l'evi-dènciaclínicaenhumanssuggereixen que hi hadiferents componentsdel processament visualde la informació que es-tan segregats en vies pa-ral-leles independents.

Professors:Carme Jun-qué i Plaja i Pere Ven-drell, Dept.dePsiquiatria. Psicobiologia Clínica,UniversitatdeBarcelona

23i24 de 10a 11deatí

la Ilum i'el colorsives adopten un patróde coloració d'una altraper aprofitar-se del seusistema de defensa.

Professor:Albert Masói Planas, Dept. d'Eco-logia, Universitat deBarcelonadies 23 i '>4, d'lI a 12del migdia.

32

Pigments de lespintures muralsdel romànic català

En les últimes dècades,la valoració de les pin-tures murals romàni-ques ha experimentatun gran auge. A Barce-lona, al Museu Nacio-nal d'Art de Catalunya,es conserva un delsconjunts més impor-tants de l'Europa Occi-dental, cosa que fa quetingui un gran renominternacional. El crei-xent interès per aquestart mural es reflecteixen la proliferació d'ungran nombre d'estudis,basats en la iconografiai en l'estil dels autors.Darrerament s'han fetinvestigacions científi-co-tècniques dels mate-rials pictòrics empratsen les pintures muralsque, com a "part mate-rial", tenen propietatsfisiques i químiques res-ponsables de la qualitatcromàtica, de l'estat de

Hum iel colorconservació i de latransmissió fidel delmissatge de l'artista.

Professor: Antoni Mo-rer i Munt, Museud'Art de Catalunya

25, de 9 a Odel

Professor: ManuelFont i Altaba, Fac. deGeologia, Universitatde Barcelona, Barcelo-na

26, de 9 a 10 delatí

El color i les plantes.Aspectes funcionalsdes de la perspectivade l'ecologiacomparada

Dins del món de lesplantes, l'estudi del co-lor s'ha centrat en lesèpoques de floració. Encanvi s'ha parat pocaatenció en l'estudi delscolors al llarg dels ciclesvitals i dins les diferentscomunitats vegetals.Cal fer una descripciódels atributs funcionalsde les plantes lligats alscolors, i estudiar l'es-glaonament de les di-ferents fenofases de co-lor al llarg de l'any i lesseves implicacions. Elscolors al llarg dels ciclesvitals a les comunitatsvegetals mediterràniesi a diferents comunitatsvegetals: la fronteraentre la descripció fe-nològica i funcional.L'ecologia comparadadels atributs funcionalslligats als colors i la

33

la Ihrm iel colordescripció de les comu-nitats vegetals.Les estratègies bàsi-ques de les plantes i elscolors.

Professor: Àngel Ro-mo, Institut Botànic deBarcelona

'}" 25 i 26, de10 a 11del matí.

34

El color i el mónvegetal

El colorde les flors i delconjunt del món vegetalté més funcions que lespurament estètiques,explotades pels granspintors. Encara quesembla irrespectuósdavant de la marenaturalesa, els bellscolors grocs dels gira-sols de Van Gogh noestan destinats a im-pressionar els ullshumans, sinó els delspetits pol-Iinitzadors,que són capaços d'ad-vertir moltes méscoloracions i fragànciesque nosaltres. Coms'haarribat a aquesta si-tuació? Quins són elscolors que veuen elsinsectes i nosaltres no?Quin és el significat delcolor i de la forma d'al-gunes flors? Aquestes

Física i paisatgeLa física, com l'art,ajuda a observar elsmatisos i els detalls méssubtils del paisatge. Enconcret, el curs pretènexplicar quins efectesinflueixen en el colordels paisatges. Així,veurem breument perquè el cel és blau, perquè els núvols sónblancs, per què el cel ésblanquinós prop del'horitzó, com es pro-dueix l'arc de SantMartí, per què la nit ésnegra i quina relació hiha entre el color de lesplantes, la nostra visió ila temperatura superfi-cial del sol.

a Hum iel colorsón algunes de les pre-guntes que s'intentaranresoldre a tot color.

Professora: EsperançaCalvo iRosselló, Cen-tre d'Estudis Ambien-tals del Mediterrani,"alència.

25, d'lI a 12 deligdia

Professor: David Jou,Dept. de Física, Uni-versitat Autònoma deBarcelonadia 26, d'll a 12 delmigdia

35

altres sessionsLa metàfora i elraonament

Professor: Eduard Bo-net, ESADEdies 25 i 26, de 10 a 12del migdia

36

Genètica i històriade les poblacionshumanes

La història de lespoblacionshumanes potser analitzada des demolts punts de vista.Quan pretenem com-prendre quin és el pas-sat de determinadespoblacions -també po-dríem dir-ne l'origen- elproblema solser inabas-table per a les diversesdisciplines tradicio-nalment abocades a re-cuperar el passat. Encanvi, la genètica se'nsmostra molt eficaç al'hora d'esdevenimentsde la història demo-gràfica que, sovint, esremunten a mil-Ienisenrere. En primer llocanalitzarem per què icom els gens poden ex-plicar la història. Des-prés, farem un recor-regut per casosconcretsque aniran des de lagènesi de les poblacionshumanes actuals fins a

ltres sessionscasos concrets, espe-cialment Europa i lapenínsula ibèrica, onanalitzarem la gènesi dees poblacions actuals.Els resultats de lagenètica seran discutitsi comparats amb lesevidències aportadesper l'arqueologia, laingüística històrica i'antropologia física.

37

Professor:Jaume Ber-anpetites 20 i 21, de 9 a 10

el matí

àrea d'hum.anitatsCoordinadors: Josep Lluís Carod-Rovira, JaumeCiurana i Isidor Marí

identitat" i:mestissa tgeMestissatge i culturapopular

Quin mestissatge éspossible en el panora-ma actual dels territorisde parla catalana? Elmestissatge és possiblequan hi ha coincidènciad'interessos. No éspossible quan un delsgrups culturals es refu-gia en el "record" delseu país i l'utilitza per"singularitzar-se" dinsuna altra comunitat.Les cases regionals. Elsgrups ètnics, etc.La cultura popular, perdefinició, és universal.L'home és un ésser ambles mateixes necessitatsbàsiques arreu delglobus. Hem de creureque a aquestes neces-sitats bàsiques hom ha

38 39

respost amb "accions"semblants, o iguals.Quan dues culturespopulars no es mestís-sen amb espontaneïtat,cal pensar que existeixalguna "raó" d'ordreideològic opolític que hiintervé. Integració no éssinònim de mestissatge.A vegades integraciósignifica assimilismeque és contrari aimestissatge. El modelcatalà d'integració: "Éscatalà tothom que viu itreballa a Catalunya";excessos i defectesd'aquesta consigna

Professor: BienveMoya, director delTeatre Principal deVilanova i la Geltrúdies 18,19,20 i 21,de 9a 10 del matí

entitat iestissatge

elacionsnterculturals: la'ltegració i els seusimits

Quan parlem de re-.acions interculturalssovint ho fem pensant ipreguntant-nos fins aquin punt l'altre o elsaltres poden integrar-se en la vida del nostrepoble. En aquest curs,s'invertirà aquest punte mira i ens pregun-

tarem fins a quin puntosaltres podem deixar

de ser el que som i inte-grar-nos en la vida delsaltres pobles ocultures.Lluís Mallart va anar alCamerun per convertiregres al cristianisme.

_ o creu que en conver-, cap, però, en canvi

zoren els negres amb elsals va conviure vuit

anys els qui el van con-ertir a ell i "el van

empènyer a esdevenirantropòleg, és a dir, a

respectar i a estudiar laseva manera de fer i depensar. En el pròleg delseu llibre Sóc fill delsevuzok, Mallart presen-ta la conversió d'unmissioner a l'antro-pologia com un proble-ma intel-lectual: el queplanteja la confrontacióquotidiana amb ladiferència. Com pot es-tablir-se una relacióamb l'altre, amb elshomes i les dones d'unaaltra terra, d'un altrepoble, d'una altra cul-tura? Quins són elslímits d'aquesta relació?Exigeix necessàriamentla pèrdua de la pròpiaidentitat?

Professor: Lluís Ma-llart, antropòleg, Uni-versitat Rovira i Virgilidies 18, 19, 20 1 21 de10 a 11 del matí

identitat imest.issa tgeDemografia imestissatge: de laimmigració a lacatalanitat

L'any 1900 Catalunyatenia poc menys de 2milions d'habitants.Moguda només pel seupropi creixement natu-ral actualment en tin-dria uns 2,4 milions.Pels efectes directes iindirectes de la im-migració del segle XXara, però, SOM 6MILIONS.La "catalanitat" ésl'ordenació cohesionadad'aquest conjunt humàd'orígens tan diversos.El procés pel qual aCatalunya s'han fet i esfan catalans amb totamena de gent és ano-menat per A. Cabré "elmodern sistema catalàde reproducció". El seuestudi serà l'objecte delcurs.

40

Professora: Anna Ca-bré, Centre d'EstudisDemogràfics, Universi-tat Autònoma de Bar-celonadies 18, 19, 20 i 21,d'lI a 12 del migdia

el context sòcio-culturalde la situació de con-tacte català-castellà,aquest curs pretén cen-trar-se en l'analisi deles interferències entreles dues llengües, quesón les conseqüèncieslingüístiques més pa-tents del contacte i queafecten els codis de ma-nera transitòria opermanent. La inter-ferència, un canvi lin-güístic induït per unasegona llengua, afectatots els nivells del siste-ma lingüístic, així comels usos pragmàtics delsparlants; a més, al mar-ge de la seva dimensiómerament estructural,esdevé la font d'actitudsde signe divers i de cairesovint polèmic.

entitat iestissatge

Professor: Lluís Payra-tó, lexicògraf, Univer-sitat de Barcelonadies 23, 24, 25 i 26, de9 a 10 del matí

El mestissatgelingüístic:interferènciescatalà-espanyolLes referències al feno-men delcontacte de llen-gües i als seus resultatso les seves conseqüèn-cies estructurals en elssistemes lingüístics hanestat presents al llarge tota la història;

ranma teix, no s'haarribat a constituir unadisciplina d'estudi d'a-quest fenomen pròpia-ment dita fins a lasegona meitat del segleXX. Aquesta disciplina,

atejada (a vegades)amb el nom de lingüís-

'ca de contacte, consti-tueix un àmbit on con-

ueixen perspectivesnombroses i diverses: lasociolingüística, la gra-matical (o estructural),.a psicolingüística, l'an-tropològica, la pe da-gògica, etc. A· partir'aquest plantejament

general, i sense oblidar

41

identitat imesttssatgeTria i alternança dellengües en els jovesde Barcelona

El curs té tres parts. Enla primera presentaremels diferents tipus decanvis de codi o code-switching (alternances,tries, barreges i nego-ciacions) i les inter-pretacions i funcionsque els han estatatribuïts des de lasociolingüísticainteraccional en diver-ses situacions de con-tacte de llengües. En lasegona part analit-zarem l'ús i la percepciód'alguns d'aquests can-vis de codi en la parladels joves de la regió deBarcelona, el sector depoblació més bilin-güitzat de la poblaciódel Principat. Final-ment valorarem elsignificat social quetenen les normes d'ús

42 43

en les tries de llenguad'aquests joves: lesideologies lingüístiques(el pragmatisme, elsentiment dacatala-nitat o de lleialtatlingüística), les percep-cions de pertinença degrup, etc. Usarem exer-cicis amb transcrip-cionns de fragments deparla i algun enregistra-ment àudio-visual perexemplificar els dife-rents tipus de canvis decodi.

Professor: Emili Boix,sociolingüista, Univer-sitat de Barcelonadies 23, 24,2~i , e10 a 11 del matí

vells estats com aobstacle per a la novaorganització política.III. La democràcia en elcontext dels nouspoders. Les raons de lapoca participació ciuta-dana a les democràcies.L'emergència de nouspoders en la societat dela informació. Lesmàfies internacionals.La força dels meca-nismes d'alienacióen lessocietats tecnològica-ment avançades. Latransició entre lesestructures jeràrqui-ques i horitzontals. Dela piràmide a la xarxa.L'organització de lasocietat civil.IV.Modelsde societat a Europa i alplaneta Terra. Lacompatibilitat entre lesafirmacions de cadaidentitat cultural. Laurgència d'un model in-dustrial diferent. Versun poder regit per coor-

entitat iestissatge

Prospectiva de laultura, la nació i el

poder

.Aproximació crítica a-a cultura dominant.

onciència dels límitse la cultura científica i

recnolègica.La cultura,rom la política, és regi-a per l'economia deercat. La reducció de

.a cultura a espectacle.L8. recerca dels compo-ents ètics de la vida

cultural. n. El nacio-nalisme després de laguerra de Bòsnia. Lescusacions noves que

cauen sobre els naciona-. mes. La dissimulacióels nacionalismes do-.nants. Possibilitat

. altres llenguatges perdefensar els naciona-"sme s legítims. Els

ets del pobles. Els

identitat imest.isaatgedenades culturals. Re-cerques metafísiques,ètiques i religioses coma eixos de la culturaforta. Debat amb elnihilisme.

Professor: Fèlix Martí,director del CentreUNESCO de Catalunyadies 93, 24 25' 26,("11a 12 del migdia

44 45

antguardistes,eterodoxos,arginals

Literatura catalanad'avantguarda; del

turisme alurrealismeJ. M. Junoy, J.aloat-Papasseit,

J. V.Foix,. Sànchez-Juan, el

grup de L'Amic dees Arts, Carlesalvador i Jacobureda)

. La recepció delfuturisme idel cubisme.2. J. M. Junoy, J. Fol-guera i Joan Salvat-Papasseit. 3.La recepciódel surrealisme. 4. J. V.""oixi S. DalíEl curs està concebut enuna alternança deteoriai pràctica. Són prefe-rentment teòriques lesclasses 1 i 3 i mésd'anàlisi de textos la 2 i4. Els objectius que espersegueixen a les

classes teòriques sónelsde donar una idea claradels moviments d'a-vantguarda, de coms'introdueixen a Cata-lunya i de les modifi-cacions que els avant-guardistes catalans fande les seves líniesgenerals. Pel que fa a lapràctica de les anàlisisdels textos, es volfamiliaritzar l'estudiantamb la lectura de lesobres més represen-tatives d'aquests movi-ments.Cada estudiant dispo-sarà d'una antologia detextos que es confec-cionarà per a aquestaocasió.

Professora: Rosa Ca-bré, Universitat deBar-celonaie .LS 19,20i21,de9

a 10 del matí

avantguardistes,heterodoxos,rnar'g'irralsAlguns heterodoxosde les lletrescatalanesAlfons Maseras

Alfons Maseras és plede contradiccions: vapassar dels ideals delmodernisme als delnou-centisme sense adonar-se'n; ell es pensava queno havia canviat. Voliaser un geni original i vaser un professional dela cultura sensible almés petit canvidel'oreigi una esponja d'in-fluències. Va conreartots els gèneres en pro-sa i en vers, va ser pe-riodista i traductor,intelIectual i homed'acció que va interve-nir en els fets de la sevaèpoca. L'estudi de laseva vida i de la sevaobra és un camí ex-cel-lent per al coneixe-

46 47

ment de la vida culturali política de Catalunyadel 1900 al 1940

Professor: JoaquimAuladell

amatí

o a 11 de

Domènec GuanséLa vida i la tasca lite-rària deDomènecGuan-sé i Saleses (Tarragona1894 - Barcelona 1978)van estar marcades pelsesdeveniments histò-rics. Guansé, un in-tel-lectual polivalent, vaconrear el periodisme,la crítica literària i tea-tral, la narrativa i elteatre, va seguir de pri-mera mà l'evolucióde lapolítica catalana. Exi-liat, primer a França idesprés a Santiago deXile, retornà a Barcelo-na el 1963. Narrador idramaturg d'estil ele-gant i moralista dinsl'estètica noucentista,en sobresurt la facetade crític sòlid i rigorós.Professora: Montser-rat Palaudia 20, de 10 a 11 delmatí

vantguardistes,eterodoxos,arginals

Josep M. de Sagarra~ 'heterodòxia

onservadora deJosep M. de Sagarra

Fill d'una família de lapetita noblesa catalanal rebel als planteja-ments "benpensants"familiars, no seguí cla-rament ni el moviment

oucentista contem-porani ni elmodernismeue el precedí. Homeuna gran creativitat i

coneixedor profund de.a llengua popular,assolí moments de

olta qualitat pràcti-ament en tots els

zèneres literaris.· Laseva obra és una gran. a personalíssima en.a literatura catalana.

?rofessor: Jordi Car-onell

19, de 10 a 11 delatí

avantguardistes,heterodoxos,:m.arginalsGabriel Ferrater

Gabriel Ferrater (Reus1922-Sant Cugat delVallès 1972) és sensdubte un dels perso-natges més atractius ifascinants de la culturacatalana del nou-cents.Com a poeta, com a lin-güista.com a crític d'art,coma críticliterari i coma traductor va deixaruna obra de moltarellevància. Darreral'activitat polifacèticade Ferrater, però,podem veure-hi unamateixa fibra central: elrigor intel-lectual i mo-ral amb què, enqualsevol dels campsque va conrear, vaexercir la sevaindependència. Una lec-tura atenta dels seusescrits -i fonamental-ment dels seus versos-

48

pot revelar encara as-pectes menystingutsd'una personalitat deci-siva en el seu temps, iaclarir una figura en-terbolida per la boiramitificadora que l'haenvoltat d'ençà que esva suïcidar.

Professor: Jordi Cor-nudelladia 21, de 10 a 11 delmatí

portant dels conversosd'origen jueu, així coml'existència -ben aviatfrustrada- de les ten-dències protestants delssegles XVI i XVII.De la "segona reformaprotestant", iniciada encomençar el segon terçdel segle XIX, a la cons-titució d'una petitasocietat "evangèlica",que avui perdura a tra-vés de generacions.I, finalment, l'apariciódel'espiritisme, seguintles tendències d'abastmundial del segle pas-sat, la seva moda entreunes capes socialsdeterminades i unacerta "decadència" des-prés de la Guerra Civil.

vantguardistes,eterodoxos,arginals

Professor: Jordi Ven-tura, historiador, Uni-versi tat de Barcelonadies 18, 19, 20 i 21, d'lIa 12 del migdia

Heterodòxiaeligiosa i poder:àtars, valdesos,on versos jueus irotestants

Un "torn d'horitzó" de.es dissidències reli-zioses als Països Cata-ans, des de les "heret-

gies" de l'Edat Mitjanans als protestants i

espiritistes del seglexx.-n repàs de les creences

. a difusió a les nostresterres de l'heterodòxia

edieval concretada ene valdesos i els càtars.Pel que fa a aquestsdarrers, s'han convertitn un tema extrema-ent difós actualment,

_ rò igualment moltmal conegut, a causa dea profusió d'obres

- talment desproveïdes::ebase científica i dels

teressos turístics destat francès.

Z1 món peculiar i im-

49

avantguardistes,heterodoxos,

•margrna sDins el Call

La minoria hebrea alsPaïsos Catalans va servíctima, en època me-dieval, d'agressionssistemàtiques en nomde la fe de Roma i,contemporàniament, esressent d'un tractamenthistoriogràfic pròxim alvictimisme i a l'este-reotip del jueu usurer.Certament, la miradacap a la clientela de lasinagoga no s'esgotaamb la del murri pres-tador, ni tampoc amb ladel boc expiatori enmans del poble menut,enardit per les prèdi-ques dels frares delsordes mendicants. Hi hainterioritats menysplaents que ens pre-venen contra l'homo-logació d'un col-lectiu,al capda vall escindit per

50

l'abisme de la riquesa,el prestigi i el poder. Enquatre sessions, tracta-rem d'acostar-nos a lavida interna del call,exhumant una docu-mentació distinta de ladels discursos del poderi més pròxima a lesrealitats viscudes peraquells altres catalans.1. "El vi i la carn" (aixòés, les aljames). 2.Ambicions (el poder i elsdiners). 3. Famílies (i elsexe, és clar). 4. Campequi puga (solidaritats iviolència)

Professor: Ferran Gar-cia-Oliver(amb el suport de laUniversitat de Valèn-cia)dies 23, 24, 25 i 26, de11 a 12 del matí

en les terres de parlacatalana, a conseqüèn-cia del diferent contacteamb arabòfons i berbe-ròfons: menys d'un seglea la Catalunya Vella,quatre segles a la Cata-lunya Nova, tres seglesa les Balears i cinc alPaís Valencià. El curses dirigit, bàsicament,a historiadors i filòlegs

antguardistes,terodoxos,arginals

Professora: DolorsBramon, Dept. d'Àrab,Universitat de Barcelo-nadies 24, 25, de 10 a 12del migdia

51

empremta àrab aterres catalanes

Tractarem de la con-_ esta islàmica de leserres catalanes. Canvi

domini polític, ocu-ció i in stal-Iació

e ements forans àrabs- rbers. Islamització i

bització lingüística i"tural. Composició desocietat resultant:bs i berbers, hispa-ots, muladites, mos-abs i jueus. Princi-

etapes del dominisulmà al terri tori

+ui català. Després delsgavell causat per laquisició i l'expulsió

moriscos, és espe-zialment palesa l'herèn-

lingüística, viva tant= el lèxic comú com en

nomàstica. DiversitatI comportament i del

~ mbre dels arabismes

avantguardistes,heterodoxos,

•rnar-grnarsSectes i grupsreligiosos, avui

L'interès pels nousmoviments religiosos,correntment anome-nats sectes, és evident ala nostra societat. Així,reportatges periodís-tics, programes deràdio,de televisió i també elsllibres que giren al'entorn d'aquest temacontribueixen a divul-gar una imatge deter-minada del fenomen. Laimatge social dominantés clarament negativa iles sectes són percebu-des, com la droga o ladelinqüència, com unade les grans xacressocialsdel nostre temps.Ara bé, sovint la cons-trucció social d'aquestestereotip no s'ha acom-panyat d'una anàlisiseriosa i rigorosa. Un

52 53

dels objectius fona-mentals del curs con-sisteix, precisament, enla discussiódematerialsde primera mà, obtin-guts de l'observaciói deltreball decamp, que enspermeten reflexionarsobre aquest temadefugint el sensacio-nalisme i la visceralitatamb què sovint homl'hatractat.

Professor: Joan Prat,catedràtic d'antropolo-gia, Universitat Rovirai Virgili(amb el suport de laUniversitat Rovira iVirgili)dies 23,24,25 i 26,d'Ha 12 del migdia

President, la Mesa, elPle, les comissions i laJunta dePortaveus, aixícom els grups parla-mentaris. Pel que fa alfuncionament, es faràreferència als diferentsprocediments parla-mentaris, com el le-gislatiu, i els diversosprocediments de con-trol, la investidura, lamoció de censura, laqüestió de confiança, lespreguntes, les inter-pel-Iacions, les propo-sicions no de llei i lesmocions. Valorarem siels procediments utilit-zats són els idonis iassenyalarem diversespropostes per enfortir laposició institucionaldels parlaments.

Professor: FrancescPau Valldies 18, 19,20 i 21, de 9a 10 del matí

. .. . "'rISII regeneracioel sistemaemocràtic

tructura incionament delrlamentarisme

~ parlaments contem-ranis són institucions

olíticament subor-nades als governs.onseqüentment, nompleixen de maneratisfactòria les fun-ns que tenen consti-cionalment o estatu-riament encoma-des: la funció legisla--a i la de control del

_ -em.aquest curs es preténlicar l'organització i

"" funcionament delslaments en un siste-parlamentari, dife-ciant-lo del sistema

cresidencial, i com por-- a terme les funcions

e hem dit abans. Pel~ e fa a l'organització,- estudiaran els òrgans

lamentaris, com el

. .. .,C Sl regeneraciode sistem.ad mocràtícEl renaixement delfeixisme a Europa

1.El feixisme a Europa.Bases d'una ideologia.2. El feixisme avui. Elshereus del passat. Lanostàlgia dels dictadors.3. El feixisme avui. Lacoalició roig-i-parda.Bolxevics i feixistesunits per a la defensade l'estat fort. Elsmoviments feixistes aRússia i a l'antiga Eu-ropa de l'Est. 4. El fei-xisme avui. El noufeixisme. GianfrancoFirmi i l'Aliança Nacio-nal italiana. La irrupciódel discurs postfeixista.

Professor: Vicent Par-tal, periodista

.s ,l, 20 i 21, de10 a 11 del matí

54 55

Armamentisme imilitarització

1. Conflictes bèl-lics irelacions interna-cionals: la seguretat iles amenaces; les guer-res actuals; els blocs iles aliances. 2.Aspecteseconòmics de l'arma-mentisme: els desni-vells i els interessoseconòmics;les despesesmilitars i les tecnologiesbèl·liques; la indústria iel comerçd'armaments.3. El cas espanyol:transició política iadscripció militar; ladinàmica armamen-tista; el dubtós futureuropeu. 4. Els reptesdels moviments per lapau: objecció de cons-ciència i desobediènciacivil; la reforma de lesNU, el pacifisme polítici la governabilitat mun-

La crisi de l'estat delbenestar

. .. .,rISII regeneracioel sistem.aemocràtic

dial; desarmament ver--us desenvolupament.

fessor: Arcadi Oli-eras

23, 24, 25 i26, de10 del matí

Ben segur que en elsdarrers temps hemsentit parlar de l'estatdel benestar (EB) i laseva crisi. Això, però,no vol dir que en tin-guem un coneixementsuficient per avaluar lesconseqüències ni l'abastd'aquesta suposadacrisi. En què consisteixla crisi de l'EB? Téorígens econòmics osimplement és expres-sió d'un debat político-ideològic? Què pensenels ciutadans sobre elsimpostos i la funcióredistributiva de l'es-tat? Quins són els fona-ments de la crítica al'EB?Donarem respostaa aquests i a d'altresinterrogants. L'objectiués familiaritzar els

. .. . ~crISI I regeneraciodel sistemademocràti eassistents amb el debatactual a l'entorn de l'EBi el seu futur, cosapermetrà obtenir unscerts coneixements peravaluar i entendremoltes de les notíciesque apareixen en elsmitjans de comunicaciói que monopolitzen eldebat polític. Faremuna incursió a l'origende l'EB, analitzarem lesposicions dels diversoscorrents ideològics itreballarem amb dadesd'opinió pública (en-questes) per mesurar lesprincipals actituds delsciutadans.

Professor: Jordi Sàn-chez'dies 18, 19,20 i 21, d'lIa 12 del migdia

56

Les diferentscultures de laparticipaciópolítica: elssistemes electorals

Els sistemes democrà-tics sofreixen una criside legitimitat motiva-da, entre altres causes,per una reduïdaparticipació política,perun allunyament de laclasse política respecteals ciutadans i per unafeble eficàcia governa-mental com a respostaa les demandes socials.El sistema electoral,coma instrument d'elec-ciódels representants ales institucions públi-ques, és un elementinstitucional del siste-ma polític d'un país i téuns efectes determi-nants pel que fa al seubonfuncionament. L'ob-

. .. .~rISII regeneracioIsistemamocràtic

ectiu d'aquest curs ésconèixer els elements

e configuren els sis--emes electorals i les

ifererits modalitatsue es donen en les

~emocràcies del nostre;:. torn. L'estudi com-arat dels diferentsodels i de la sevalicació pràctica ens

-udarà a comprendrealitats estrangeres i,ora, a conèixermillor

nostre propi sistema is conseqüències políti-

_ es que té.

Jacques Maritain,pensador cristià dela democràciaA partir de la defensade la democràcia queproposà Maritain elsanys quaranta contraels totalitarismes de"dreta" i desquerra'', isobretot seguint el .filargumental de l'obraCristianisme i demo-cràcia, plantejarem unareflexió crítica sobre lesbases ideològiques delparlamentarisme desdela perspectiva delpluralisme personalistai comunitari d'inspira-ció cristiana.

_ ofessor: Joaquimolominas

18, 19 20 i21, de11 del matí

Professor: Jordi Giró(amb el suport de laUniversitat RamonLlull)dies 25 i 26, de 9 alOdel matí

57

euro a,europaEuropa, després deMaastricht

La finalitat essencial delcurs és presentar, a par-tir de l'estat actual de lasituació d'Europa, di-verses evolucions pos-sibles del procés d'inte-gració europea, i tambéexaminar la seva res-pectiva repercussió ambrelació al desenvolu-pament político-institu-cional de Catalunya.D'acord amb aquestobjectiu, i prenent coma punt central del'exposició l'entrada envigor del Tractat deMaastricht, es faranconèixer, en primer lloc,els diversos factors quevan conduir els estatsmembres de la Comuni-tat Europea a la signa-tura de l'esmentattractat.En una segona part,s'analitzarà la situacióactual que presenta elseu desenvolupament iles dificultats que com-

58

porta la seva aplicaciópràctica.Finalment, i d'acordamb l'objectiu essencialdel curs, es plantejarandiferents escenarispossibles del procésd'integració europeaque podrien configurar-se a la llum dels factorsabans indicats.

Professor: Narcís Mir,Patronat Català Pro-Europa(Amb el suport delPatronat Català Pro-Europa)d' s I ~~,20i2l,de9a 10 del matí

ropa,euro aItàlia: de nord a

d, un estat a laderiva

tàlia ha entrat en lasego na fase de larevolució que portarà aaparició de la segona

República. Les lligues:ederalistes del nordan estat decisives comdetonants del procés

e canvi. Les seves• ropostes de confe-deració, de regeneracióe ica, d'eliminació deestatalisme, de suport

;o l'economia producti-ra, han esdevingut. ees-forçadel procés deanvi. Itàlia pateix unarisi de règim, però

:.ambéuna crisi d'Estat.Si el canvi avança en la:ínia de democratització- de desagregació de- Estat centralista,;;haurà consumat laevolució. Si no s'hivariça, les tendències

centrífugues del nord idel sud posaran en:üestió un Estat, les

fronteres del qual esmogueren per darreravegada, encara no facinquanta anys.

Professor: Josep Hu-guetdies 23, 24,25 i 26, de10 a 11 del matí

59

europa, europaLes euroregions enla construcciód'Europa

El curs es proposa feruna descripció de larealitat regional euro-pea, especialment en elsestats de la Unió Euro-pea, tan des d'un puntde vista demogràfic comeconòmic.Acontinuaciós'estudiaran les caracte-rístiques dels organis-mes que conformenaquesta realitat, lesseves competències i laseva organització inter-na. S'analitzaran tambéles atribucions que esconcedeixen al fet regio-nal europeu en el Trac-tat de Maastricht i coms'han negociat aquestesatribucions segons elsdiferents estats de laUnió. Finalment es po-saran a discussió lespossibilitats i les li-mitacions que el fet re-gional europeu ofereixa les nacionalitats senseestat i, especialment, a

60

Catalunya i als PaïsosCatalans.

Professor: Jordi Por-ta, sociòleg, director dela Fundació Jaume Bo-filldies 18, 19 i 20, d'lI a12 del migdia

Nació i estat al'Europa d'avui: elcas catalàL'actual "construccióeuropea" no facilita, ansdificulta, els reconeixe-ments de les nacionssense estat. Un exemplerecent el tenim en lesdarreres eleccions alParlament europeu, lesquals han estat, al'Estat espanyol, comveurem, les més es-panyoles de totes leseleccions que s'hi hanfet del 1977 ençà.El "cas català" s'hauriade plan tej ar i deguanyar, sobretot, con-tra Espanya i, en menormesura però cadavegada més, contraFrança. Ambquines for-ces?Amb quins mitjanshumans i materials?Amb quins objectiustàctics i estratègics?Amb quin calendari?Amb quines aliances?Les respostes, a Prada.

Professor: Josep Guia,Universitat deValènciadies 18, 19,20 i 21,d'lIa 12 del migdia

uropa,europaEuropa davant el.11agribEs parlarà de l'arc nord-occidental del Mediter-rani: la dinàmica quepresenta en les sevesrelacions amb el Ma-grib.

Professor: Robert La-font

es 23, de 10 a 11 delatí

61

europa,europaEl projecteeuromosaic: unestudi internacionalde la realitatlingüística europeaEls grups lingüísticsminoritzats: Estudisprecedents. Objectius iraons de la convocatòriade l'estudi. Procés dedisseny del projecte iselecció de l'equip. Pre-sentació de la metodo-logia. Breu presentaciódels resultats i delsproblemes especials.Presentació de les con-clusions i les recomana-cions.

Professor: MiquelStrubell, director del'Institut de Socio-lingüística Catalanadies 25 i 26, de 10 a 11del matí

62

a intolerànciaavant el fetatalà

El nacionalismeespanyol i

atalunya

militen actualment enla "ideologiaEspanya"?

63

Respostes a diversesqüestions derivades deltitol mateix del curs.Quina connexió hi haentre l'''espanyolisme''egemònic de la fi del

segle XX i la gènesi de~"'espanyolisme" delsegle XVII? Quinsmecanismes del "nacio-

alisme-estatal es-panyol" han estat co-muns a la tradició repu-blicana, al franquisme,a la monarquia i a lademocràcia instauradaamb la Constitucióespanyola del 1978?Quinspersonatges vius,especialment polítics i"ore-polítics,espanyols icatalans, de dretes id'esquerres, explícita-ment i implícitament,

Professor: Josep M.Pasquald'e~ 23, 24, 25 i26, de9 a 10 del matí

la intdavancatalaLa posicióespanyola davant elfet nacional a lesIlles Balears

L'espanyolisme eraexcloent no integrador.Nosignificava construirde bell nou una nacióespanyola integradoradels diferents territorisamb identitat nacional,respectant-los, ni mos-trar-se socialment mésneutral vertebrant di-ferents interessos declasse. Es donava perfet que la nació es-panyola existia amb elstrets nacionals caste-llans i hom havia decombatre tota diferèn-cia. De les dues viesusades per un estat perconstruir el seu cos na-cionalla repressiva i ladel consens, només esféu servir la primera. El

64

modeld'estat escollitfouel de tall centralitzat,molt més car i conflictiu.Però el territori genuï-nament espanyol enquèes basava no era ric niavançat. Així doncs,l'estat simplements'imposava, sense cer-car l'acceptació mitjan-çant contraposicionsmodernitzadores. Si noes creà una extensaconsciència nacionalespanyola no fou permanca de voluntat polí-tica, ja que el bande-jament de la llengua, lahistòria, els símbols ilacultura catalanes foucontundent i responia aun programa homoge-neïtzador, i a la crimi-nalització de qualsevoldemanda. Les resis-tències de tot tipus al'integració no s'han decercar, en la poca ener-

La posicióespanyola davant elfet nacional al PaísValencià

intolerànciaavant el fet

català

1. La resposta de lasocietat valenciana alsprimers valencianismes(final del segle XIX iprimeres dècades delsegle XX). La cons-trucció del discurs "re-gionalista" com aantídot (Dictadura dePrimo de Rivera, Repú-blica i franquisme). 2.La irrupció del pen-sament de Fuster: elprocés de polaritzacióenvers el fet nacionaldels valencians. Lesclaus de la batalla polí-tica de la transició. 3.Institucionali tzacióautonòmica versus na-cionalismes de mínims.Un procés d'apropia-cions, oblits i prag-

65

zia nacionalitzadora,inó posant com a

subjecte un poble'identitat molt marca-a que es resistí a aban-onar-la a canvi de ben

poca cosa.

Professora: Isabel Pe-ñarrúbia

s 18 20 i21, dea 11 del matí

la intolerànciadavant el fetcatalàmatismes. 4. Discursosnacionals i realitat polí-tica valenciana. Quinfutur per als nacioa-lismes entre els valen-cians?

Professor: VicentFranch, advocatd es 23, 24, 25 i 26,d'lIa 12 del migdia

66 67

La posició francesadavant el fetnacional a laCatalunya del Nord

1. Evolució històrica dela política assimila-cionista francesa. Elrelativisme monàrquicde l'àntic règim. 2. Evo-lució històrica; l'absolu-tisme imperial i repu-blicà. 3. El negativismejurídic. La negació del'existència del fet na-cional per l'Estat. 4.Crisi de l'Estat i crisi dela política negacionistai assimilacionista. "Thefading glory of France".Les crispacions. Lesperspectives.

Professor: Miquel Ma-yol, advocatdies18 ~9,20i21,de9a 10 del matí

Espanya i Françadavant d'Andorra1. Andorra, una posiciópolítica original i duranttemps insegura: indivi-dualització d'Andorra iconstitució d'un estat;les relacions polítiquesi econòmiques amb lescomarques i els estatsveïns. 2. La catalanitatd'Andorra: una situaciócultural clara i alhoracontrovertida. Les posi-cions i el debat recent iactual. 3. El temps deles mutacions: el procésde reforma i l'acord en-tre Andorra i la Comu-nitat Europea. 4. Evo-lució o revolució a l'an-dorrana?; la Constituciódel 1993, el reconeixe-ment internacionald'Andorra i les sevesconseqüències.Professor: Joan Becat,Universitat de Perpinyàdies 18, 19,20121, 'lIa 12 del migdia

intolerànciaavant el fettalà

L'exèrcit espanyol iatalunya, 1898-1939

El curs tractaràe la visió que té durant

el període analitzatexèrcit espanyol d'una

realitat cultural i na-ional que qüestionaEstat a partir d'una

identitat diferent: laatalana. Un períodeue és resum del

conflicte dels conceptes'Espanya i Catalunyaue es manifesten com

a antitètics.

Professor: J. M. Solé iSabaté

es 20 i 21, de 10 a 11el matí

presència catalanaal món i projeccióexteriorAventurers,missioners irodamons

El propòsit central delcurs serà tractar de jus-tificar el sentit històricde les vides d'algunscatalans que, en el segleXIX, actuen dins del'espai colonial i delsinteressos colonials quegraviten al voltantd'Espanya. Cada una deles quatre sessionsestarà dedicada a und'aquests catalans, iprocedirem tant a re-construir la seva aven-tura personal com aestablir l'emmarcamentindispensable i mínimper situar-la adequa-dament. En síntesi,l'esquema del curspodria ser el següent: l.Domènec Badia,Ali Bei-el Abassi: el somni

68

orientalista? 2. Sinibaldde Mas: l'Extrem Orienti el colonialisme contem-porani. 3. Jaume Isern il'expedició del Pacífic:ciència i colònies. 4.Joan Prim iPrats: Puer-to Rico, Crimea, Mèxic,Cuba

Professor: Josep M.Fradera, Institut Vi-cenç Vives, UniversitatPompeu Fabradies 18 19, 20 i 21, de10 a 11 del matí

estat i quina és, enqualitat i en quantitat,la imatge que es percepa l'exterior de la nostraidentitat nacional, ana-litzar-ne les causes, lespolítiques, les actituds iles estratègies que s'hananat succeint des delprimer fet (el complotde Prats de Molló) quein ternacionali tzaseriosament la causacatalana, i apuntar elseixos per on gravitaràla imatge exterior quetindrem en aquesta fide mil-leni.

resencia catalanaI món i projeccióxterior

Catalunya a laremsa

internacional: dePrats de Molló alsJocs Olímpics

En el segle de la comu-nicació, en el momentque la mundialització dela informació té unpaper determinant enla sobirania dels pobles,a projecció exterior de

Catalunya adquireixuna importància cabdal.;'¡O obstant això, és unamatèria sovint descone-guda no sols per àmpliescapes de la població sinóper polítics, periodistesi universitaris, que, amés, la desatenen i per-meten que navegui devegades en la més com-pleta anarquia. Aquestcurs té per objecte apor-tar informació i docu-mentació sobre quina ha

Professor: CarlesPuigdemont, redactoren cap d'El Puntdies 23, 24, 25 i 26,aua 12 del migdia

69

presència catalanaal món i projeccióexteriorL'aportaciócatalana a laciència i a lacultura arreu delmón

Els catalans som, i hemestat històricament, unpoble que ha sortit mésenllà dels límits del seuterritori. Devegades percauses forçades i, d'al-tres, per la voluntat deconèixer de primera màels moviments cultu-rals, socials, polítics,econòmics o de qualse-vol altra índole ques'han produït arreu delmón.Històricament, enaquest segle XX, elscatalans per circums-tàncies diverses hemtingut presència -i en-cara avui dia en tenimen un grau més omenysimportant- a l'Amèrica

70

Llatina, a l'Europacomunitària i als EstatsUnits. La presència deconnacionals també ésnotable a molts altrespaïsos del món, on handut a terme o duen aterme la seva activitat.Aquest curs presenta eltreball que han fet,especialment en elcampde la ciència i la cultu-ra, els catalans quetemporalment o defini-tivament viuen o hanviscut fora del paísd'origen.

Professor: Xavier Tu-dela, Institut deProjecció Exterior dela Cultura Catalanadies 18,19,20 i 21, de 9a 10 del matí

les illes de Jersey iGuernsey, ... i a Síria, aEritrea, al Txad... i finsi tot a la guerra delPacífic. Hi ha catalansa Indoxina, a lesFilipines, a la Xina, ... ia illes perdudesd'aquells immensosoceans. Sense oblidarl'activitat política demolts catalans, oels quefan d'espies, o els queajuden jueus, fugitius oaviadors aliats a passarels Pirineus ...Un món ala vegadasug-gestiu i dramàtic, difi-cílment comprensibleper un país "nobel-lige-rant" si no coneguéssimla nostra turmentadahistòria recent.

resència catalanaI món i projeccióxterior

Catalans a laSegona GuerraMundial

En la majoria de frontsde la Segona GuerraMundial hi va havercatalans. A gairebé totsels països en guerra ials llocsmés insòlits se'ntroben. No sols en llocsja molt coneguts, comlaResistència francesa oels camps d'extermininazis, sinó en indretscom Narvik (Noruega),als fronts germano-soviètics i als camps deconcentració de Sibèria,al nord d'Àfricades d'EI-'Alamein a Casablanca,als vaixells que fan la"batalla de l'Atlàntic", abord de les naus quecreuen el Mediterrani,a les lluites de Creta,entre els partisansitalians, o presoners a

Professor: Daniel Ara-sa, periodistadies 18, 19, 20 i 21, de10 a 11 del matí

71

el llindar bàsicde la sobiraniaModels legals denormalitatlingüística

Anàlisi de les solucionslegals aplicades a Bèl-gica, el Quebec, Suïssa ialtres territoris ambproblemàtica lingüís-tica. Semblances amb elmarc legal i amb lesdiverses situacions delsPaïsos Catalans. Con-clusions i propostes: lanecessària modificaciódel nostre marc legal iinsti tucional.

Professor: Joan Ra-mon Solédies 23, 24, 25 i 26, de9 a 10 del matí

72 73

Les indústries de lacultura i latransmissió de laidentitat1.Els nous signes de lesidentitats. El canvi desensibilitats i la re-formulació de la iden-titat. Els nous jocs de lamirada, de l'oïda, de lamemòria, de la llengua.2. Les tendències de laindústria de la cultura.Desintegració delsmodels tradicionals. Lacentralitat de la televi-sió. Els macrogèneres.3. Anàlisi i comparacióde casos.

Professor: Josep Gi-freu, Universitat Pom-peu Fabra(amb el suport de laUniversitat PompeuFabra)dies 24, 25 i 26, de 10a11 del matí

El monopoli de lacoacció física i elLeviatan

- Formes de violència,obligacions de l'Estat,definicions de guerra,pau, enemic ..., filosofiade la guerra, el sentit del'exèrcit

el llindar bàsicde la sobiraniaDefensa nacional iseguretat pública

Presentació iintroducció: Modelde seguretat

- Model de seguretat dela Generalitat republi-cana, model de segure-tat actual, possibilitatsde futur

Professor: Miquel Sa-llarèsdia 18, d'lI a 12 delmigdia

Professor: JoaquimDorca i Bisdia 19, d'lI a 12 delmigdia

el llindar bàsicde la sobiraniaEvolució dels exèrcitsen la història

- El món antic, l'edatmitjana, el renaixe-ment, l' absolu tisme,conscripció, el segle XX,les utilitats i els costos,els avenços tecnològics

Professor: Lluís Gua-llar i Esteved'a 2 d'll a 12 delmigdia

74

L'exèrcit, avui idemà

-L'articulació dels nousexèrcits: els Balcans,l'Índia i Israel, diplo-màcia i muscles, elpaper del'ONU,elpaperde la Unió Europea,l'exèrcit i la política, elcas català: guàrdia na-cional i competències,per què estem comestem?

Professor: Jaume Fer-nàndez i Gonzàlez

'a 21, ~1 a 12 emiguíaCloendaProfessors: MiquelSellarès i IldefonsCano (del Centre d'Es-tudis Estratègics deCatalunya)

Cròniques de França,La qüestió rabassaire,Els Fets d'octubre, LaGuerra Civil.La fugida:Marsella, Roma, Iugos-làvia, Biarritz. Elretorn: Sant Sebastià,Barcelona:La Vanguar-dia. 3. Estil en la litera-tura de Josep Pla.Tècniques: el contrast iel detall, la utilitzacióde les anècdotes,lallengua col-loquial i laliterària. 4.La memòria.Projectes de memòries:1921,1927.Realització:1949. Reescriptura del'obra anterior. L'obradefinitiva.

llengua iculturaatalanes

Professora: CristinaBadosa, s QO ., 25 i 26, de

9 a 10del matí

75

Iniciació a laliteratura: Josep Pla1. Introducció amb unavisió general de labiografia de Josep Pla:Josep Pla. El difícilequilibri entre literatu-ra ipolítica. 1927-1939.Per què la tria d'aquestperíode? El projecteliterari i la política.Explicació detalladadels anys compresosentre el final de 1927 iel principi de 1931.Biografia de FrancescCambó i polèmica ambRovira i Virgili. Repre-sa de la política catala-na. La literatura: Ma-nola, Viatge a Cata-lunya, Cartes de lluny,Madrid, un dietari,Cartes meridionals. 2.Explicació detalladadels anys compresosentre 1931 i el final de1939. República. Qua-dres de costums del NouMadrid. El pairalisme.

llengua iculturacata anesJoan Salvat-Papasseit

Apartir de la lectura i elcomentari de textospamfletaris,programà-tics i, especialment,poètics de Salvat-Papasseit, s'estudiaràla relació d'afinitat queserva la seva obra ambel modernisme, decontraposició amb elnoucentisme i de coin-cidència amb l'avant-guarda. També resse-guirà la recepció poste-rior, sobretot durant elsanys seixanta.

Professor: JosepMurgades, Universitatde Barcelonae 21,de9a 10 del matí

76

L'amor i l'erotismeen la poesia de J.Salvat-Papasseit,J. M. Llompart i V.Andrés EstellésLes diverses concep-cions de la poesia amo-rosa a través de tresgrans autors de la lite-ratura contemporàniadels Països Catalans,mitjançant una mostrade poemes ben signi-ficatius. El curs miraràde subratllar les sin-gularitats -i alhora lesconcomi tàncies- delquefer líric de tots tres:a) la concepcióamorosaque esdevé una síntesidel goig de viure en elpoeta barceloní J.Salvat-Papasseit; b) elperfecte equilibri entrel'experiència vital i latradició literària en lalírica amorosa delmallorquí J. M. Llom-part; e) l'alternança en-tre l'amor conjugal i

Tres escoles per alscatalans:ensenyament illengua alsestats espanyol,francès i italiàEn síntesi, es tracta departir dels factors quemouen el procés de mi-norització lingüística-històrics, polítics ipsicosocials- per posar-los en relació amb elprocésdemodernitzaciódel'Estat, especialmententre la fi del segleXVIII i el principi delsegle XX. A partird'aquesta premissa, éspossible analitzar cornels processos de con-solidació estatal i laimplantació escolar aEspanya, França i Itàliavan seguir ritmesdiferents i van influir,en conseqüència, en lacronologia i les ca-racterístiques de larecessió de la llengua

llengua iculturacatalanes

77

l'erotisme més descor-dat i descarnat en lapoètica del valencià V.A. Estellés.

Professor: Lluís Alpe-ra, Universitat d'Ala-cant

es 18.19,20 i 21,d'lIa 12 del migdia

llengua iculturacatalanescatalana, en cadascundels estats que adminis-tren el territori de laseva comunitat lin-güística.

Professor: MiquelPueyo, Universitat deLleida

ies 23,24,25i 26,d'lIa 12 del migdia

78

La música com aforma d'identitatnacionalVisió històrica a travésdels factors forans ono,que han contribuït a laformació de la perso-nalitat musical catala-na. 1. Edat mitjana. Lamúsica en l'època de laformació nacional cata-lana. Les aportacionsque forjaren la músicafeta a Catalunya delcant pla a la polifonia.2. La música catalanaen l'Europa moderna. Eldesenvolupament de lesformes italianitzants. 3.Corrents musicals du-rant el segle XIX. Delseguidisme italo-ger-mànic al descobrimentdel llegat tradicional. 4.El naixement d'unaconsciència musicalcontemporània. Lageneració modernista.El camí vers una músi-ca nacional. 5. Factors

Lírica femeninamedieval: text imúsicaLa dona medieval desd'ella mateixa, parlanten primera persona i,en alguns casos, expres-sant els propis sen-timents és el quepretenem fer conèixer.La volem presentar endiferents vessants:místics comHildegardade Binguen; ingènuaperò obsessionada, comles noies protagonistesde les chansons defemme;, apassionada iaristòcratica, com lestrobairitz;, o fins i tot,escabrosa, com les do-nes de les cantiguesd'escarnho e maldizer.Com a realitats inhe-rents a la lírica medie-val, no desvincularemel text de la música.L'objectiu últim és pre-sentar la lírica femeni-nade l'edat mitjana com

llengua iculturacatalanesinterculturals forma-tius de la producciómusical catalana avui.De l'assimilació de lesavantguardes europeesals factors integradorsde la música popularactual.

Professor: Jaume Car-bonelldies 23, 24, 25 i 26, de9 a 10 del matí

79

llengua iculturacatalanesquelcom viu i present.No sols podrem llegir icomentar els textos sinóque els sentirem inter-pretats per poder gaudird'una de les manifes-tacions més singulars dela música medieval.

Professors: AntoniRossell, UniversitatAutònoma de Barcelo-na, iRosamariaAgua-déd" 3,24.25 i 26. de10 a 11 del matí

80 81

La situació actualde la comunitatlingüística aCatalunyaEl curs aportarà novesdades sobre la situacióde la comunitat lingüís-tica catalana, a partirsobretot d'una enquestasociolingüística realit-zada per l'Institut d'Es-tudis Avançats de laUniversitat de les IllesBalears, considerant totel territori de la llenguacatalana i establintcomparacions princi-palment entre sis àrees:Barcelona, Principat,València, País Valencià,Palma i Illes Balears. 1.Competència lingüís-tica de la població.Aspectes de transmissiófamiliar de la llengua ipaper de la immigració.3. Pautes essencials decomportament lingüís-tic (p. e., relacions entregrups lingüístics, rela-

Literatura i teatre alRosselló (segles XVII,XVIII, XIX)Fins a arribar al Tractatdels Pirineus, la litera-tura catalana i rosse-llonesa es confonen.L'annexió dels comtatsa la Corona Francesa el1659afebleixlentamenti progressivament elsentiment català, i deretop la llengua i la lite-ratura deixen entre-veure el gust francès.Durant tot el segle XVIIi XVIII trobem encarauna vigorosa línia deteatre, cròniques i lite-ratura mística, traduc-cions franceses i ita-lianes. La RevolucióFrancesa deixa lanostra llengua i culturaa la cuneta de lahistòria, bé que hi hagiuna literatura tradicio-nal i popular de cairereligiós. La Renaixençarossellonesa, lligada a

llengua iculturacatalanescions amb els descone-guts, etc.)4.Percepcionssobre la situació socio-lingüística i actitudsdels ciutadans.

Professor: GabrielBibiloni, Universitatde les llles Balearsdies 2:5, ~4,25 26 e9 a 10 del matí

llengua iculturacatalanesla pròpia evolució de lasocietat francesa, sensecap mena de reivin-dicació ideològica ni po-lítica, du mig segle deretard en relació amb elque s'esdevé a Cata-lunya. En aquest curstracem, doncs, unapanoràmica culturald'aquests tres seglesque permetrà conèixerde primera mà unarealitat sovint malconeguda en els nostresmanuals de llengua i li-teratura.

Professor: Josep M.Vila

,9,20i21,d10 a 11 del matí

82 83

à mb itaIdà

Introducció al dretcivil català- Breu repàs històric.Origen. Situació a par-tir del Decret de NovaPlanta de 1714. Intentsde suprimir el nostreDret Civil. Abolició deles institucions quel'havien de moder-nitzar. Codi civil de1889. Competèncieslegislatives del Parla-ment de Catalunya.Constitució de 1931 il'Estatut de 1932. Novacapacitat de legislar so-bre el dret propi. Refor-mes de la CompilaciódeDret Civil deCatalunyade juliol del 1960.Constitució de 1978,Estatut d'Autonomia.- Actualitzacions, Lleidel 20 de març de 1984 imodificacions poste-riors. Règim econòmicconjugal. Filiació, me-nors, adopció, tuteles.Successions. Recursos

baró de

del Govern i l'estat con-tra l'activitat legislati-va en matèria civil delParlament de Cata-lunya. Futur.

Professora: MagdaOranich, advocadessadíes 23, 24, 25 i26, e10 a 11 del matí

Panoràmicahistòrica del musicalnord-americà

La comèdia musicalamericana, des delsescenaris teatrals delBroadway novaiorquèsa la seva difusió mun-dial a càrrec dels filmsde Hollywood (ambil-l ustraci onsmusicals).1.Evolucióhistòrica delgènere. Antecedents.Les dècades inicials delsegle XX.Els anys vint.Els anys trenta. Elsanys quaranta i cin-quanta. Dels anysseixanta a l'actualitat.2. Els grans mestres:vida i obres. JeromeDavid Kern (1885-1945). Israel Baline,"Irving Berlin" (1888-1989). Cole AlbertPorter (1893-1964).-Iacob Gershwin (1898-1937). Richard CharlesRodgers (1902-1979).

84

baró de à mb itmafdàAproximació a lacriminologiaCriminologia. a) Breuhistòria des del comen-çament del concepte dedret fins a l'escolapositivista. b) Possi-bilitat i necessitat desituar aquesta ciènciadins l'àmbit dels dretshumans. e) Situació ac-tual i possibilitats en unfutur immediat. d)Explicaciópràctica d'uncas de delicte delsanomenats "Whitte-Co-llar".

Professor: AmadeuJoan, criminòleg mem-bre fundador de l'As-sociacióProfessional deCriminòlegs, Unive'r-sitaris de Catalunya

baró

Professor: RaimonEscudédies 23, 24, 25 i 26, de10 a 11 del matí

de

Criminologia i dretpenal

a) El dret penalsubjectiu i objectiu. b)Titular i destinació deldret penal. e) Crimi-nologia i dret penal. d)Re inst.al-Iació de lajustícia penal totalitària(com unisme-po ble-cirfl-Iic- feixisme-nació-llatí i nazisme-raça-gòtic). e) Sentències delTribunal Constitucio-nal i de la Sala Segonadel Tribunal Supremcontràries tant alprincipi de legalitat coma la presumpció d'in-nocència.f) L'anunciadareforma del CodiPenal.g) L'estructuració deljurat i els seus àmbitsd'aplicació. h) La pro-gressiva anul-lació deldrets humans. i) El dret

85

penal com a anna auxi-liar del sistema políticdominant.

Professor: Antoni Via-der, advocat, professortitular de dret penal;conservador del Museude Criminologia; ex-magistrat suplent del'Audiència Territorialde Barcelona.

86 87

baró de

Criminologia imedicinaa) El metge forense dinsl'organisme judicial(Jutjat i Tribunal) enrelació amb el detingut.b) Casuística d'actesdelictius en relació ambels trastorns psíquics oles malalties mentalsque presentin elsdetinguts. e) Tracta-ment atorgat al malaltmental al jutjat deGuardia, amb especialincidència al medi ru-ral. d) Manipulació deldetingut toxicòman.Actitud repressora iterapèutica. e) Disfun-cions en trastorns depersonalitat i en psico-paties. f) Futur de laintervenció del metgeforense en elmaneig i eltractament del detin-gut.Professor: JaumeAiguadé, forenseTaula rodona i debat

es 23,24 25i 26,d'lIa 12 del migdia

àrnb itmafdàSud-àfrica: la difícilagonia del'apartheidEl curs consistirà enquatre sessions, quecobriran l'evolucióhistòrica del país i elrecent procés de tras-cició,que han conduït auna reforma democrà-tica ben singular en elcontext africà mundial.Abordarem la gènesi ila crisi del sistemasupremacista, i apunta-rem les relacions econò-miques, polítiques imilitars del règim del'Apartheid amb els seusveïns de l'Àfrica negra.Analitzarem la tra-jectòria de l'oposiciósud-africana, i moltespecialment la delCongrés Nacional Afri-cà liderat per NelsonMandela. També estu-diarem la naturalesa dela fase negociadora en-tre el Govern i el mo-

baró de

viment esmentat, queva culminar amb lacelebració de les pri-meres eleccions demo-cràtiques el proppassatmes d'abril. Es posaràl'accent en les comple-xes relacions d'identitato d'etnicitat en aquestEstat i en les pers-pectives de futur per atota la regió austral.

Professor: AlfredBosch, president delCentre d'Estudis Afri-cans

24 25i26de9a 10 del matí

à mb itmaldàGuionatgeàudio-visual

La complexitat de l'oficide guionista: escriptoral servei d'un llenguatgecompost d'imatges isons. La cultura àudio-visual, síntesi de cul-tures. "El cinema, sín-tesi de totes les arts".Un perfil genèric decineasta, de guionista.La funció del guió comapartitura orquestral.El llenguatge àudio-vi-sual. Elements bàsicsd'una gramàtica espe-cífica. De la planificaciói la seqüenciació a lapreparació, la producciói el rodatge, el mun-tatge, la sonorització iles mescles.La narrativa àudio-vi-sual. L'estructura na-rrativa. El medi i elsmitjans. Funcions,condicionaments ipossibilitats del cinema,

88

baró de

la televisió i el vídeo. Elprocés del guionatge: dela idea al guióde treball.

Director del curs:professorMiquel Sanz,juntament amb elprofessor Josep M.López Llaví

ae iJ a 12delmigdia

Muntanyisme

Recorrent a peu i len-tament camins secretso fressats, cada diadescobrirempam a pam,sovint amb la par-ticipació d'un guia lo-cal, uns sectors, unsparatges, uns poblets,uns racons de lescomarques nord-catala-nes. l comcada any, perals excursionistes con-firmats, farem la tradi-cional i fabulosa pujadade nit al cim del Canigó.Cal que porteu l'equi-pament usual del'excursionista: motxi-lla, calçat idoni, etc.

tallers.,..-.....~,arrimacíó

Cançons populars

La cançó és tossuda,tossuda per mantenir-se, sigui on sigui, isobretot en el marc del'UCE. Tots els seusanimadors, anònims ono, han ajudat la nostraànima culturaL Entremúsiques i cançons,danses ijocs, tots nosal-tres hem contribuït alnostre futur. Conti-nuem.

Professor: RamonGual i Batlle

a deIatarda

Professor:Antoni Glory

tarda

93

allersd'nrrimacióAlpinismeAquest taller d'escaladal'hem pensat, sobretot,per poder desconnectarun xicdela rutina diàriai endinsar-nos en unmón de sensacions iexperiències refres-cants: ens ho passarembé entre companys inatura. Haurem de ferun repàs del materialque s'utilitza en aquestesport per conèixer iusar-lo correctament. I,sobretot, haurem depracticar els sistemesd'assegurança que fanque aquesta activitatperillosa sigui un esportsegur. Anirem a escalara diversos llocs delsvoltants de Prada.Haurem de fer algunquilòmetre en cotxe ialguna caminadeta perarribar a sota la paretd'escalada, però elpaisatge i la verticalitatbé mereixen aquest

94

petit sacrifici. Si eltemps i les circums-tàncies ho permeten,farem un descens enalgun torrent delmassísdel Canigó i tambéentrarem en algunamisteriosa cova. En de-finitiva però, el mésimportant és quearribem a aconseguirunbon ambient i que ensho passem bé.

Professors: Xevi Rovi-ró iPep Roviraca adia,de3 ••5delatarda

Esports

Condició física general:quinze minuts d'exer-cicisdeflexibilitat; quin-zeminuts demusculaciógeneral (amb la possi-bilitat d'utilitzar pesos,halters i bancs); i trentaminuts de jogging: cur-sa de baixa velocitat so-bre pista o a la natura-lesa (muntanyes a lavora del Liceu Renou-vier). Aquests exerciciss'adaptaran, en cadacas, al sexe i a la forçafísica dels participants.-Esports col-lectius: fut-bol, bàsquet i voleibol;aprenentatge dels ges-tos tècnics i dels regla-ments. Hi ha la possi-bilitat de fer venir unequip de la vila de Pra-da, per tal de jugar-hiun partit.Professor: FrancescPrujàcada dia, de 3 a 5 de latarda

tallersd'nrrimacióSardanes

El taller té el propòsitd'iniciar els afeccionatsa la dansa popular cata-'lana més representati-va, per remarcar-ne lariquesa artística i cul-tural.

Professor:Pere Garciacada dia, de 3 a 5 de latarda

95

tallersd'arrimacióDansaNo tingueu por, els quino sabeu ballar: per avosaltres és el taller .Notingueu por de moureels peus i els malucs; notingueu por d'agafar-vosamb la parella, ni desuar la cansalada, aratenim aire condicionat.El primer plat d'aquestàpat serà el pasdoble, elbolero, el fox, swing i lasamba. Un darrere l'al-tre, que tots alhora enspodrien fer mal. Hoacompanyarem ambunes masurques, unsxotis, uns valsos i unespolques, iho remataremamb unes quantes dan-ses del repertori tradi-cional, per endolcir lespostres.Ho amanirem tot ambmúsica enregistrada imúsica en directe i unagran dosi de bon humor.No tingueu por de nopoder-ho pair: tindrem

l_96

oportunitat de fer-hoalsvespres, a la paça dePrada i en d'altrespobles de la rodalia.Porteu roba fresca icalçat còmode i que nosigui esportiu....Ah! i ganes de xalar!!

Professor: RamonCardonacada dia, de 3a 5de latarda

d'entrenament capaçd'ocupar-se a la vegadade la ment i el cos compocs sistemes són ca-paços de fer. Cal portarroba i calçat còmodes iuna flassada.

tallersd'nrrimació

Professora: TeresaGodall23, 24, 25 i 26, de 3 a 5de la tarda

97

T'ai Txi T'xuanL'art del T'ai Txi T'xuanpertany a una tradicióde l'antiga Xina. Actual-ment és reconegut aOccident com un siste-ma d'exercici que té coma finalitat l'harmonia iel benestar físic ipsíquic. Practicant-lo,es cultiva la consciènciadel que succeeix inte-riorment i es manté unadisciplina externa queajuda a canalitzarl'energia a través delmoviment per tal deguiar les accions exter-nes des de dins, de rela-cionar cada part del cosamb un tot i cultivar laquantitat de la cons-ciència que comunica iunifica els aspectesmentals, físics i emo-cionals. És, doncs,aquest enfocament in-tegral de l'organismehumà el que fa del T'aiTxi un sistema holístic

tallersd'arrimacióFestes catalanes

Enguany, el taller defestes catalanes inten-tarà fer l'anàlisi de lesnostres festes i la sevafuncionalitat. Al llargdels dies farem un repàsintensiu dels aspectessegüents; a) La festa,festa popular, festa tra-dicional; b) Els estudisfolklòrics; e) El calen-dari festiu; e)El contextde la festa i l'invent dela tradició; f) Les fun-cions de la festa i ·laprogramació del caos;g)Festes i canvi social; h)Festes i violència; i) Lafesta, una gramàticaoculta;}) Festa, moder-nitat i rapinyaires fes-tius, l'èpocaneobarroca;k) La festa assetjada iles noves litúrgiesfestives; l) El triomf dela festa.Disposarem dematerialde vídeo-etnogràfic per

98 99

passar durant el curs.Intentarem fer algunessortides per la Cata-lunya del Nord per con-nectar amb la realitatfestiva nord-catalana iamb elnostre patrimonietnològic.

Professor: Gustau Na-varro

,de3a5delatarda

Teatre

Un espai de llibertat ésel que intentaremaconseguir a mesuraque anem duent a termeles activitats del nostretaller. Un espai perdescobrir i experimen-tar, tots plegats, altresformes d'expressió ambun objectiu comú: eljoc.Tan solses tracta d'això:crear un àmbit dellibertat amb gent quevulgui jugar i deixar-seportar per la seva pròpiacapacitat d'expressió.No cal portar res mésque les ganes de com-partir i de crear aquestespai, on els nostressomnis i la nostra reali-tat puguin conviure a lamateixa hora dins d'unade les activitats artís-tiques més apassio-nants com és el teatre.

tallers d'artCeràmica

La ceràmica ens envoltaper tot arreu, però, queen sabem? Prenem,doncs, fang i comencema fer quelcom, que des-prés serà obra nostra igràcies també al foc: laceràmica.Pràctiques de modelat-ge de l'argila, diversossistemes per fer unmateix objecte i expe-riències dels esmaltsaplicats sobre l'argila,cuites amb forn deRakú

Professor: Paulíe3a5 la

tarda

Professor: Pere Serkaeó), ~l

tarda

tallers d'artTaller de cant coral'Toni Santandreu"

Per participar en aquesttaller no cal cap pre-paració especial. El quesí que és imprescindi-ble és la participacióactiva. Es tracta detrencar el tòpic de "notinc bona veu", pertant,"no puc cantar". Enaquest taller es treba-llarà,juntament amb elrepertori, les tècniquesrespiratòries i derelaxació, les possi-bilitats fonals, la ca-pacitat reproductiva iexpressiva ... l amb untreball continu i apro-fundit, i a partir de laconcepció de la veu coma instrument, es podràcomprovar que tothompot integrar-se en un cori descobrir el goig decantar.La veu humana ésl'instrument més mera-vellós que existeix. Totsneixem amb duesoctaves de veu i si es

100 101

treballen, es van de-senvolupant i vanagafant volum i força,per això és tan im-portant l'educació de laveu. Aquest any conti-nuarem el treball de latècnica vocal, que con-sisteix en la impostacióde la veu mitjançant elso, cosa que és a l'abastde tothom ja que noneixem ensenyats, i pertant, trobem el camícorrecte molt ràpi-dament. No hi ha restan agraït comel nostrecos i, la veu, no hooblidem, en forma part.

Professors: AntoniJorquera i JosefinaLupiàñezcadadia, e3a5delatarda

d'instruments.La tenora, el tible i elflabiol, instrumentscatalans de la cobla quees troben encara en unaetapa viva de la sevaevolució, ens convidena reflexionar sobre elmateix concepte d'evo-lució i sobre el seucompromís amb laidentitat.

tallers d'artL'acústica delsinstrumentsmusicals, un puntde trobada de lafísica i la percepció

Per què els instrumentsmusicals són com són?Podrien ser radicalmentdiferents? Els músics iels constructors, quehan empès amb la sevasensibilitat i intuïciól'evolució dels instru-ments al llarg delssegles, han estat senseser-ne conscients elstraductors de dues dis-ciplines que condicionenla lògica del seu disseny:la percepció -que condi-ciona els sons musicals-i la física -que condicio-na els instruments quehan de produir-los.Una anàlisi del conceptede "so musical" porta aun plantejament amplidel concepte d"'instru-ment musical" al qualla física dóna respostesconcretes que configu-ren les diverses famílies

Professors: JoaquimAgulló, UniversitatPolitècnica de Cata-lunya, conjuntamentamb Jaume Vilà,tenora, i Jordi Leon,tiple i flabioldies, 23, 24, 25 i 26, de3 a 5 de la tarda

tallers d'artDibuix i escultura

Al taller parlarem de larecerca i de la creati-vitat. Analitzarem icomentarem les formesi farem escultura.

Professora: Cinta Sa-baté

a, de 3 a 5 de latard

102 103

cada alumne confeccioni-a partir del coneixe-ment dels programes iels conceptes gràfics-una revista.

tallers de. .,CODlUnlCaCIODisseny professionalper ordinador:l'autoedició

El curs té coma objectiula introducció de l'auto-edicióamb entorn Applemacintosh. Es treballa-rà bàsicament amb elprograma PAGE MA-KER pel que fa a lacompaginació. Tambées mostraran rudimentsde FRE E RAND (unprograma de disseny) idigitalització o scanne-jat d'imatges, per apli-car-les al procés depaginació. L'objectiu fi-nal del taller és quel'alumne, a partir de leseines esmentades,pugui elaborar la sevapròpia publicació. Enaquest sentit s'orien-taran les classes a que

Professors: AlbertCalls iAntoni Torres(amb el suport d'AppleComputer)

tarda

tallers de. .,COInUDICaCIOVídeo

Què volen dir paraulescomzoom in o zoom out?Qué és un travelling iper a què serveix? Coms'ha de plantejar unreportatge domèstic,cultural, informatiu oprofessional?Puc millorar d'algunamanera el meu repor-tatge de vacances?, o lameva denúncia social?,o el meu vídeo escolar?O com puc fer un re-portatge per a la tele-visió del meu barri o delmeu poble?Les respostes les po-drem trobar junts al ta-ller de vídeo, sempred'una manera pràctica isenzilla. Des de lesprimeres nocions delllenguatge televisiu finsal reportatge broadcast,amb càmeres domès-tiques i professionals.Coneix com es fa untelenotícies i quina

104

diferència hi ha entreuna notícia, una crò-nica, i un reportatge enllenguatge televisiu, iporta-ho a la pràctica ala sala d'editatge de laUniversitat. Després jaho faràs a casa, a classeo a la tele, per què no?

Professor:Joan Víctorde Barberà(amb el suport de TV3)cada dia, de 3 a 5 de latarda

tallers de. .,COInUDICaCIORàdio

El curs pretén acostarel món de la ràdio a totsels qui s'interessen peraquest mitjà. Les clas-ses es dividiran en duesparts: una de teòrica il'altra de pràctica.En l'apartat teòric esfarà una introducció ala història de la radio-difusió a l'Estat es-panyol i s'aprofundiràen la història de laradiodifusió a Cata-lunya, des de les prime-res emissores fins a lasaturació actual de lesones. En aquest apartats'aprofundirà el paperde les emissores de laGeneralitat coma mitjàde comunicació públicasense oblidar les emis-sores privades i lesmunicipals. Es tractaràtambé de la funció delscanals especialitzats demúsica i notícies. Pre-cisament aquí es farà

referència a la "re-volució"tecnològicaqueha significat la incor-poració del sistemadigital a la radiodifusióa través de Catalunyainformació.En l'apartatpràctic s'explicaran elsdiferents gèneres ra-diofonics: el magazine,el reportatge, els in-formatius i l'entrevista.S'aprofundiran elsdiferents estils de re-dacció i locució que calper a cada gènere i elssuports sonors que calutilitzar en cada cas.Elsparticipants delcurs, di-vidits en grups, podranrealitzar un magazine,un informatiu, unrepor-tatge o un programamusical.

Professors:Miquel Ma-rimon iRosa Oliva(amb el suport deCatalunya Ràdio)cada dia, de 3 a 5 de latarda

105

tallers de. .,comurucacroTaller d'escriptura'Tela de somnis"Els somnis només sónmanejables quan sónverbalitzats, i aleshoresja cauen dins del campde la logotècnica.Confegirem una col-Iee-ció de somnis interes-sants i divertits. Porteupasta de somnis: retallsi detalls esparsos, con-densacions i visions desomnis recordats, ima-ginats, llegits o sentitsonsevulla. No tingueupor.Novolemintimitatsabismals, sinó paraulacomuna i corrent. Femliteratura, nopsicologiaespeculativa.Gènere per mirar: Losomni de Bernat Metge,els Somnis de Gueraude Liost i el Llibre delsset somnis d'Antoni Ri-bera.Professor: JoaquimAuladellcada dia, de 3a 5de latarda

106

Consciència corporali massatgeCrearem un contacteconscient amb el nostrepropi cos i amb el cosdels altres a partir deles mans, copsant laimportància d'aquestcontacte en les nostresrelacions. Treballaremamb el cosfísic(el tacte,el so, el ritme ...) i ambl'aspecte qualitatiu delcontacte: l'actitud tantde la persona que rep,com de la persona quefa l'exercici. Hàbitsd'observació. Aprendrea "llegir"elcosde l'altre,aprendre les tècniquesbàsiques de massatge,la importància de larespiració ...Cal portar banyador omallot i tovallola gran.El curs serà limitat a unmàxim de 20 persones.Professora: Teresa Du-rancada dia, de 3a 5de latarda

qualsevol amic i deixar-lo absolutament boca-badat. Acabarem el ta-ller amb una actuació.Vine i descobriràs unmón imaginari que nitan sols sospitaves.

tallers de. .,CO:m.UnICaCIO

Professor: Albert Co-rominesi ~ 20 i21, de

3 a 5 de la tarda

107

Màgia

Ciència oculta quepretén produir efectesamb l'ajut d'ésserssobrenaturals o deforces secretes de lanaturalesa. Enguanyfarem descobrir a totsels participants en eltaller les forces secretesde la naturalesa percrear il-lusió i fer-nosveure als nostres ma-teixos nassos .cosesqueen un principi enssemblen impossibles.Farem, com a intro-ducció, una breu histò-ria de la màgia. Veuremun vídeo amb actua-cions de mags de prime-ra fila mundial, queanalitzarem i comen-tarem. Ens construiremtrucs de màgia i elspracticarem. Treballa-rem amb trucs senzills,però alhora especta-culars, que quan acabeuel taller podreu fer a

tallers cie...~Cuina i alimentació:alimentació delscatalans sota elregne de Jaume IIde Mallorca

Vida sòcio-econòmica.La dietètica del metgeArnau de Vilanova.Maneres de taula iopinions del teòlegFrancesc Eiximenis. Elsprimers tractats decuina a Europa. Fonsliteraris sobrealimentació. Alimentsemprats. Espècies iaromes. La llar, elsatuells, el rebost. Lestècniques bàsiques de lacuina catalana. La donacatalana i la llar.Receptes medievals ca-talanes. Dietètica icuina tradicional cata-lana.

Professora: ElianaThibaut Comelade

108

ficSocorrisme

A partir de la. definicióde socorrisme, les sevesconsideracions i la sevam iss ió , farem unasíntesi del cos humà iestudiarem les possiblessituacions límit. Així, elprogramatractarà,ambpràctiques diàries, delsprimers auxilis, elshock, l'atac de cor, lesferides i les hemor-ràgies, els tipus delesions i traumes, lescontusions, les disten-sions, les cremades, lacongelació, la insolació,les intoxicacions, lesmossegades i les picadesd'animals i insectes, elgran sinistre ...

Professor: Tomàs Do-mínguez

10 a 12 de la nit, i si lescondicions atmos-fèriques ho permeten, ales muntanyes del vol-tant del Liceu Renou-vier.

tallers científicsAstronomia

El sistema solar: el sol,els planetes, els sa-tèl-lits, els asteroides iels cometes. Les estre-lles: el bressol de les es-trelles, la matèriainterestel-Iar. Naixe-ment, vida i mort de lesestrelles. Cúmuls. Lesgalàxies i l'univers. Es-tructura de l'univers.Evolució de l'univers.El cel, tal com el veiemde nit: la volta celest.Moviment diürn i anualdel firmament. L'equa-dor i l'eclíptica. Lesestacions i la processiódels equinoccis. Lesconstel-Iacions. Lescartes celests. Coor-denades celests. L'ob-servació astronòmica.Tipus de telescopis imuntures. Recursos pera educadors i afec-cionats. Centres, plane-taris i associacions.Els dies 20, 24 i 25 hihaurà sessions d'obser-vació amb telescopi, de

Professor:Schnabel

Carles

3 .,delarda

109

tallers científicsEducació ambientalOrígens de l'educacióambiental (EA) alsPaïsos Catalans i alsEU. Principis filosòfics.Bases científiques.L'EA, per a què, per aquí? Les trobades in-ternacionals i l'EA.(Estocolm, Tbilisi~Rio,etc.). Recursos, ofertes iequipaments actualsd'EA.Iniciacióa algunestècniques de camp per ala interpretació desistemes naturals.Identificació d'orga-nismes vius. Observa-cions directes i indi-rectes. Flora i fauna.Propostes de registre id'interpretació. Estudii treball de camp alsvoltants de la vila dePrada. Medi antròpic.Medi aquàtic i riberes.Conreus ierms. Alzinar.Fageda i avetosa. Cas-tanyereda, etc.Professor: Martí Boa-da

de3a5de aad

110

Coneixement delConflent a travésdels seus minerals ide la seva geologiaFarem l'estudi pràcticde la geologia de la co-marca del Conflent, i larelacionarem amb la deles comarques veïnes(Vallespir, Rosselló,Fenolleda, Capcir,Cerdanya i Ripollès).Estudiarem també lesmineralitzacions a par-tir d'una recollida demostres a les minesd'Escaró (Fe i F), Fillols(Fe), Cornellà (Talc),Canavelles (Cu)...,final-ment, ens centrarem enla restauració de les ex-plotacions a "celobert"d'Escaró.

Professor: Josep M.Mata-Perelló

21, de10 a 12 del migdia

tallers científicsAnimació als poblesdels voltants dePradaCoordinació: RamonGual

Cada dia un municipi:Vernet, Catllà, Molig,Vilafranca de Conflent,Tuïr, Tourinyà ...-a la tarda, conferènciaamb debat sobre El fetcatalà; i, a la nit,animació, festa, i, a més,es presentarà unaexposició itinerant.

111

Problemes de laresponsabilitatpenal de lesorganitzacionsempresarials pelsdelictes econòmicsClasses d'organitza-cions empresarials i lli-bertat d'empresa. L'em-presa il-Iícita.Professor: SalvadorEstapé, economista,be-cari del'Institut Univer-sitari Europeudia25, 1/4d'lI del matí

universitatDE BARCELONA

Delictes econòmics,organitzacionsempresarials i elmercat de la lliurecompetència en laUnió EconòmicaEuropea

Coordinadora: UjalaJoshi Jubert, profes-sora titular de la Fa-cultat de Dret de laUniversitat de Barcelo-na

Què són els delicteseconòmics?

Aproximació al Dretpenal econòmicde l'Es-tat espanyol. Principalsaspectes europeus delDret penal econòmic.

Professora: Ujala Jos-hi Jubertdia 25, a les 9.10 delmatí

Qui respon i quihauria de respondrepels delictescomesos en el marcde lesorganitzacionsempresarials?Professor:David Felip,professor de la Facultatde Dret de la Univer-sitat Pompeu Fabradia 25, a 1/4 de 12 delmigdiade 3 a 4 de la tarda:continuació. Debat

115

universitatLa lluita contra ladelinqüènciaeconòmica

Lluita internacionalcontra la delinqüènciaeconòmica: mitjansactuals i propostes defutur.

Professora: Ujala Jos-hi i Jubertdia 26, a es 10 delmatí

Sistema desancions. Novespropostes

Professor: SantiagoMir Puig, catedràtic dela Facultat de Dret dela Universitat de Bar-celona. Degà de laUniversitat de Barcelo-nadia 26, a les 11del matí

116

DE LES ILLESBALEARS

Indicadors debenestar: teoriaeconòmica de ladespesa pública idel benestar social

Com s'ha de definir"benestar social"en eco-nomia? Com ha de serde gran la despesa enbéns públics? A quiaprofita aquesta des-pesa? Què passa quanels efectes de la despesapública s'estudien terri-torialment i no per es-trats socials? (Aquestcurs té el nivell i lescaracterístiques d'uncurs de Doctorat)

Professors: Joan Mir iAntoni Rieradies 18, 19, 20 i 21, de2/4d'1l a 12del migdia

RAMON LLULL

universitatDE GIRONA

Interpretació iavaluació de textosliteraris

Aquest curset de tra-ducció tractarà de lesestratègies i els mètodesde traducció de textospoètics en vers al català.El curset estarà basaten diversos autors is'avaluaran diversestraduccions del mateixtext.

Professor: SalvadorOlivadies 18, 19, 20 i 21, de10 a 2/4 de 12 del matí

Jacques Maritain,pensador cristià dela democràcia

Vegeu-ne resum al'Àrea d'Humanitats,apartat 3, Crisi i rege-neració del sistemademocràtic

Professor: Jordi Giródies, 25 i 26, de 9 a 10del matí

117

universitatVALÈNCIA

Dins el Call

Vegeu-ne resum al'Àrea d'Humanitats,apartat 2, Avantguar-distes, heterodoxos,marginals.

Professor: Ferran Gar-cia-Oliverdies 23, 24, 25 i 26 d'Ua 12 del migdia

La naturalesa de lallum al llarg de lahistòria

Vegeu-ne resum al'Àrea de Ciències

Professor: Jesús Na-varrodia 18i 20,de9 a 11delmatí

118

POLITÈCNICA DECATALUNYA

El risc ambiental

Direcció del curs: pro-fessor Joaquim Casal,Dep. d'Enginyeria Quí-mica, Universitat Poli-tècnica de Catalunyadies, 20 . 21, de 9 a .'-1.

del matí

Força disseny!Algunes qüestionsessencials sobre eldisseny

Direcció del curs: Pro-fessor Modest Masi-des, Dep. D'ExpressióGràfica Arquitectònicade la Universitat Poli-tècnica de Catalunyadies 18,19,20i21 de 10all del matí

DE LLEIDA

universitat

Fronteres i altreslímits d'ordrelingüístic

Tipologia de les diversessituacions de contactede llengües. El contactegeogràfic: tipologia ilímits de les àreeslingüístiques. La fron-tera i la transició. Di-nàmica de canvi de lesfronteres. Aplicacions al'entorn romànic. Apli-cacionsa 1'entorncatalà.

Professor: Ramon Sis-tacd' s 23,24,25 i 26de 9a 11 del matí

119

Arquitecturabioclimàtica:energia solar alshabitatges

Direcció del curs:Professor Rafael SerraFlorensa, Dep. deConstruccions Arqui-tectòniques de la Uni-versitat Politècnica deCatalunya

9,20 i21, d'lIa 12 del migdia

niversitatDE PERPINYÀ

Medi ambient,ordenació delterritori i societat

Coordina: professorJoan Becat

El medi ambient com afet sociali coma elementcultural. La gestió i lavisió del medi segons lesèpoques i segons elsgrups socials o de po-der. Medi ambient iètica.

120

POMPEU FABRA

Les indústries de lallengua i latransmissió de laidentitat

Vegeu-ne resum al'Àrea d'Humanitats,apartat 7, El llindarbàsic de la sobirania

Professor: Josep Gi-freu

, 25i26,de 10a1del matí

universitatROVIRA I VIRGILI

Sectes i grupsreligiosos, avui

Vegeu-ne resum al'Àrea d'Humanitats,apartat 2, Avantguar-distes, heterodoxos,marginals

Professor: Joan Pratd' s 3 'l4,25 i26 11a 12 del migdia

121

Cinquanta anys del'alliberament de laCatalunya del Norddels Alemanys

•commemoracions

Amb un maquis del'estat francès, unguerriller i un de-portat a Alemanya(moderador: RamonGual)

125

Inauguració de laXXVIena edició

e de

conferènciesL'origen de la vida il'exploració delsistema solar

A càrrec de Joan Oró

migdia

126

Home i espai

- L'home en l'estació es-pacial- L'entorn en l'espaiorbital- Vestit per a sortidesextra vehiculars- Problemes fisiològics.Problemes tècnics-Evolució i perspectivesdels vestits espacials

A càrrec d'Antoni Ac-censi, enginyer nuclearde l'Àgencia EspacialEuropa

les 1~ de

conferenciesL'Alguer, de lareivindicació cultu-ral a la intervenciópolítica

A càrrec de Carles Se-chi, alcalde de l'Alguerdia 24, a les 12 delmigdia

127

debatsLa necessàriaarticulació de lesuniversitats delsPaïsos Catalans

amb alguns dels rectorsdia 8, a es 5 de atarda

128

Catalunya vista desd'Espanya

Amb Carlos Taibo,Santiago Petschen,Joan Trias VejaranoiVicençVillatoro,coma moderadordia 19, a es 5 de latarda

debatsNació i cultura alsPaïsos Catalans:entre l'hegemonia ila ignorància(sardanes, castells,jotes i cultura delfoc)

Amb Robert Roqué,Josep Bargalló, Vi-cent Torrent, MaxHavart i SalvadorAlegret, com a mode-radordia 20, a les 5 de latarda

L'endemà delsincendis

Amb Jaume Farguell,Ramon Montanyà,J oandomènec Ros,Josep Garriga, entred'altresdia 21, a les 12 delmigdia

129

debatsGenètica i ètica: elslímits morals de larecerca científica

(

Amb Francesc Palau,Pere Lluís Font, Jo-sep Egozcue i AdolfTobeña, com a mode-radordia 21, a les 5 de latarda

130

La perifèria, entrela incomprensió il'oblit

Amb Carles Sechi,EmiliRodríguez-Ber-nabeu, Pere Verda-guer, Enric Ribes,Gerard Vergés,Fran-cesc Blanch i JaumeCiurana, com a mode-radordia 22, a les 5 de latarda

debatsPer una històrianacional

Amb Josep Fontana,Josep M. Roig iRosich, Jaume So-brequés i Max Cah-ner, com a moderadordia 23, a les 5 de latarda

Per una conferènciaepiscopal catalana

Amb Fèlix Martí,Jordi Porta, M.RosaRecasens i CassiàJustdia 24, a les 5 de latarda

131

debatsNacionalisme i estat

Amb Pilar Rahola,Carles Campuzano,Xavier Rubert deVentós, Pasqual Mo-llà,M.AntòniaMunariAdolf Tobeña, com amoderador

. 5 de latarda

132

homeriatgesHomenatge aFerran Soldevila

Amb Jaume Sobre-quès, Josep M.Aina-ud de Lasarte iEnricPujoldia 2 , a les 12 delmigdia

Homenatge aPere Verdaguer

Amb Joan Solana,Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Malu-quer i Joan Becat

migdia

133

Centenari delnaixement de JoanSalvat-Papasseit

Irornerratges

A càrrec del professorJoaquim Molasdia 26, a les 12 delmigdia

134

Foc-ÀlgebraPop-rock

espectacles

dia 17,a les 10del ves-pre a la Plaça de laVila

139

Lídia PujolCançons de ghetto

Les cançons de ghettosón l'expressió més po-pular de la cultura"jiddish".Aquestes can-çons nascudes en lescomunitats jueves del'Europa eslava durantl'edat mitjana, es vanpopularitzar als campsdeconcentració nazis dela Segona Guerra Mun-dial.Lídia Pujol, recullaquesta tradició desd'una perspectiva actu-al i amb una inter-pretació molt personalde les cançons versio-nades al català perMaurici Farré.La seva recerca tambéinclou manifestacionsmusicals d'altres cultu-res.

dia 17, a les 9 del ves-pre a la Plaça de laVila

espectaclesAntoni-OlafSabater, pianoToccatalana, Vals mà-gic, Ària, Bluesolat, Labateria vocal, Delta,lang, Rockenlied, Bu-gui, lnspirtoale i Con-tento

dia 18, a les 9 delvespre a l'Abadia de.SantMiquel de Cuixà

140 141

Grup Íntim de TeatreLa DarreraCabaret d'hule i sofre-git, de Lluís Anton Bau-lenas

dia 18, a les 9 del ves-pre a la Plaça de laVila

Joan BibiloniJoan Bibiloni, un delsguitarristes de tra-jectòria més dilatada,actua amb la seva for-mació i presenta el seudarrer treball disco-gràfic Brut

espectaclesCarraixetEntre la recuperació dela música popular delPaís Valencià i l'apor-tació de repertori propi,l'únicaobsessiód'aquestnombrós clan familiarés que la gent no pari niresti impassible.

.a 19, a les 9 del ves-p e a la Plaça de laila

dia 20, a les 9 del ves-pre a la Plaça de laVila

espectaclesJordi Savall, violade gamba

Musical Humors (1605)de Tobias Hume

dia 21, a les 9 delvespre a l'Abadia deSant Miquel de Cuixà

142

Rock Girona

dia 21, a les 9 del ves-pre a la Plaça de laVila

Tercet Treset

Música tradicional fu-sionada

espectaclesCobla Els Únics

Sardanes. Com cadaany aquesta cobla de laCatalunya del Nordomplirà la plaça de lavila derotllanes, duranttant temps l'únicaexpressió decatalanitatpossible.

dia 22,a les 9 del ves-pre a la Plaça de laVila

dia 23, a les 9 del ves-pre a la Plaça de laVila

143

espectaclesL'AgramMúsica popular. Perconstància i qualitat ésel grup a hores d'ara queha aconseguit tirarendavant una de lestrajectòries més inte-ressants de la músicapopular catalana a laCatalunya del Nord.

dia 24, a les 9 del ves-pre a la Plaça de laVila

144 145

Orquestra Nacionalde Cambrad'AndorraConcertin-director:Gerard Claret

Vistas al mard'Eduard Toldrà,Concertino 1 + 13 deXavier Montsalvatge iSerenata per a cordesen Do Major, Op. 48 deP.I. Txaikovski

dia 25, a les 9 delvespre a l'Abadia deSant Miquel de Cuixà

La Vella Dixieland

Ja esdevinguts unsclàssics de la nit decloenda de l'UCE, tin-dran un any més lacapacitat de sorprendreun públic expectant?

espectaclesCrescendo

Dansa popular

.a 25, a les 9 del ves-re a la Plaça de laila

dia 26, a les 9 del ves-pre a la Plaça de laVila

espectaclesXarangaEl Faristol

l després de ballar-laamb la Dixieland, re-serveu-vos forces perpoder seguir la marxad'aquesta Xaranga queens acompanyarà finsal Liceu, i ens regalaràles oïdes i l'esperit ambla seva música impo-nent

dia 26

146

•crnernaEls papers d'aspern,de Jordi Cadena

Col-loqui amb el rea-litzador Jordi Cadena

a 18,a les 11de la ni ta la Halle dels Es-ports

Bufons i reis, deLluís Zayas

Col-loqui amb el realit-zador Lluís Zayasdia 19,a les 11de la nita la Halle dels Es-ports

147

•crnernaL'última frontera,de Manuel Cussó

Col-loqui amb el rea-litzadorManuel Cussó

S ..L e anit a la Halle dels Es-ports

148 149

Els de davant, deJesús Garay,

premi de cinematogra-fia de la Generalitat deCatalunya a la millorpel-lícula de 1993

Col-loqui amb el realit-zador Jesús Garay

: ela Ota la Ha le dels Es-ports

•crnernaEls amants de Pont• "euf, de Leos Caraxfilmestranger doblat alcatalà

ia 23, a les 11 de la°t a la Halle dels Es-orts

Molt soroll per nores, de KennethBranaghfilmestranger doblat alcatalà

dia 24, a les 11 de lanit a la Halle dels Es-ports

•crnerna

dia 25, a les 11 de lanit a la Halle dels Es-ports

Tots els matins delmón, d'AlainCorneaufilm estranger doblat alcatalà

150

•euruorisXIII JORNADESDE RECERCAEXPERIMENTAL

FÍSICAUÍMICAltes i albuferesPaïsos Catalans:

pectes físics,oquímics itoricològics

rganitza: Societat Ca-- ana de Física i So-

etat Catalana de Quí-ca (IEC) amb elport de la CIRIT.

re del problema:; obal de la contami-

ció ambiental desta-en els deltes i lesuferes, on l'impacte

e la contaminació esanifesta amb conse---encies molt variades

- e coneixement de lescuals exigeix una àm-.liaimultidisciplinària

ivitat de recerca. Enparticular, s'exposaran

ivitats relacionadesb l'aplicació de mè-

todes físics i químicsestinats al seguiment

ecotoxicològic, la pre-

sència de productes or-ganoclorats, la bioacu-mulació de contami-nants, l'estudi delssediments, dels tapissosmicrobians, i el paperde la fotoquímica en elssistemes aquàtics, as-pecte aquest que s'hacoordinat amb l'àrea deciències de la Univer-sitat Catalana d'Estiu,que tractarà aquest anyde la llum en els seusaspectes més diferen-ciats"

- Morfologia rítmica enalgunes platges del'EbreProfessors: Albert Fal-qués iAmadeu Mon-totodia 19, de 2/4 de 4 a4.20h. de la tarda

- Anàlisi ambiental decompostos organoclo-rats en elDelta del'EbreProfessora: M.TeresaGalcerandia 19, de 4.20 a 5.10h.de la tarda

155

•r'euruons-Contaminació de l'Al-bufera de València:seguiment ecotoxico-lògic i avaluacióProfessora: EncarnaSancho Aguilardia 19, de 5.30 a 6.20de la tarda

- Nivells de compostosorganoclorats en comu-nitats d'ocells del Deltade l'EbreProfessor:Xavier Ruizdia 19, de 6.20 a 7.10de la tarda

-Mètodes elèctrics apli-cats als sedimentsProfessor: J. Miródia 20, de 9 a 9.50 delmatí

-Introducció general ala fotoquímica en sis-temes aquàticsProfessor: Enric Ca-sassasdia 20, de 10 a 11 delmatí

156

-Transformacióabiòtica(fotòlisi, hidròlisi) deplaguicides en aigüesestuarinesProfessor: Damià Bar-celódia 20, de 11.20a 12.10

-Tapissos microbiansdel delta de l'Ebre.Qualitat de la llum iacumulació de poli-beta-hidroxi-alcanoatsProfessor: RicardGuerrerodia 20, de 12.10 a 13h.

•eUnIOnSJORNADA DE

BIOLOGIA APR1JJA (AMB LA

~·LABORACIÓ~ LA SCB-IEC)

- origen de la vida en elcentenari d'A.I. Oparin

Participants:Professors: AlfredGiner-Sorolla,Ricard Guerrero iJoan Oró

19, de 9 a 12 deligdia

X DIADESD'AGRICULTURA APRADADespoblament rural

Organitza: InstitucióCatalana d'EstudisAgrarisObertura a càrrec del'Hble. Sr. Francesc X.Marimon, consellerd'agricultura, Rama-deria i Pesca dela Gene-ralitat de Catalunya

-Els moviments pobla-cionals en el món rural,passat i presentProfessora: Isabel Pu-jades, Universitat deBarcelona

-Necessitat de preser-var la poblacióen elmónruralProfessor: AndreuPeix, sociòlegienginyertècnic agrícola

-Interaccions camp-ciutatProfessor: Joan E.Sànchez, Universitatde Barcelona

157

•r-euruorrs-Testimoni i experiènciad'un home de ciutat alcampProfessor: Jordi Au-vergie, pagès de Fillols

-Evolució de l'agricul-tura i de la població a lazona de muntanya de laCatalunya del NordProfessor: Enric Ar-pajou, Direcció Depar-tamental d'Agriculturadels P.O.

-Mesures polítiques al'abast l'administració,per influir en l'equilibriterritorialProfessor: Joan PereGensane, geògraf de laCatalunya del Nord

Taula-rodona debat dela jornada, amb elsponents i els Srs.Llorenç Planes, JoanRàfols, Josep M.Puiggrós

Conclusions i cloen-dadia 20, tot el dia

158

IX JORNADESSOBRECOOPERATIVISMEAPRADA

El cooperativisme da-vant la crisi econòmicaOrganitza: FundacióRoca i GalèsAquestes IX Jornadespretenen, a travésd'unes taules rodones,fomentar el diàleg en-tre les diverses bran-ques del cooperativismei també informar de lasituació actual d'aques-tes empreses, les qualssón un factor essencialper promoure uns nousllocs de treball, man-tenir els actuals, mi-llorant així el benestareconòmic d'una bonapart de la nostra socie-tat.

dies 18, 19 i 20, tot eldia

•eurrronsE\TERCANVISPEDAGÒGICSDELS PAÏsos

ATALANS

4. Àrea de treball, es-tudis i intercanvis edu-catius.dies 22 i 23, de 4 a 6 dela tardaSeminaris de formació

mútuaganitza: Servei d'En-

: nyament del Català~EDEC)

"'oordinació: Dolorslà i Maria Areny

La dramatització aescola

Professora: M. Dolorsamerich

2, 23, 24 i 25 de•.•4 d'lI del matí

Com treballar elenguatge publicitari aaula.

Professora: Josep M.Farré

, 22, 23, 24 i25, de2/4 d'lI del matí

159

3. Curs de sociolingüís-'ca escolar

Professor: Enric Lar-reula

es, 22, 23, 24 i 25,11 a 12 del migdia

•r-euruorrsCURS INTENSIUDE CATALÀ

Programa d'immersiólingüística per a mes-tres de l'Alguer i de laCatalunya del Nord.A cura de la Sots-direc-cióGeneral deFormaciódel Professorat

Coordinació: Serveid'Ensenyament delCatalà. Direcció Gene-ral d'Ordenació Educa-tiva del Departamentd'Ensenyament de laGeneralitat de Cata-lunyaTeresa Casals i Tere-sa Ginécada dia, de 8del matía 8 del vespre

160 161

VII DIADAANDORRANA

. Andorra i la catalanitatOrganitza: SocietatAndorrana de Ciències- Introducció històrico-política dels fets irelacions andorrano-ca-talanes.- El concepte de cata-lanitat.- Aspectes comuns deles comunitats socialscatalana i andorrana.- El dret català i Andor-ra.- Reflexió sobre elscontactes econòmics irelacions comercials en-tre Andorra i Cata-lunya.- L'església catalanadins d'Andorra.- Andorra dins la pe-rifèria cultural catala-na.- Els models de l'escolacatalana i l'escola an-dorrana.- Andorra i els païsoscatalans.

•eUnIOnS- Coincidències i dife-rències en les tradicions- el costum.- Andorra i la cata-.anitat dins Europa i ene_món.- Aportacions andor-ranes a la catalanitat.- La llengua i el fet lin-~üístic

ran presents, entrealtres, com a ponents-- senyors M. Angla-a, J. Burgués, P.anturri, M. Car-elús, J. Cinca, X.

llovera, R.Marsol, D.as, J. Massa, A.

_ orell, P. Palau, F.Rodríguez, R. M.Sorribes, A.Valls...

20,de 2/4de 10aladeles3 a2/4de6detarda

APORTACIÓ DELSCRISTIANS ALPROJECTENACIONALPensament febleprojecte nacionalamb la col-Iaboració dela Fundació Jaume Bo-fillCoordinador:SalvadorBardolet

Pensament feble, pen-sament fortProfessor: FrancescTorralbadia 22, de 9 a 12 delmigdia

Arrelament de l'Esglé-sia a CatalunyaProfessor: Jaume Rei-xachdia 23, de 9 a 12 delmigdia

Recuperació de l'Es-glésia catalana a partirde 1939Professor:Josep M.To-tosausdia 24, de 9 a 12 delmigdia

•r-euruonsEsglésia i Catalunya.ProspectivaProfessor:Jordi Porta

dia 25, de 9 a 12 delmigdia

162

UNIVERSITATD'ESTIU JOVE

. Coordinació: AndreuFelip i Tània Alaix

Objeccióde consciènciaa Catalunya: de la cons-cripcióa la insubmissióExèrcit i idiologia. Elmilitarisme econòmic,la indústria militar.Breu història delsexèrcits espanyol i fran-cès a Catalunya. Ori-gen ijustificació del ser-vei militar obligatori.Història de l'objecciódeconsciència. L'objeccióde consciència a Cata-lunya, a Europa i almón. Raons per objec-tar: al servei militar i alservei social.Guia pràc-tica de l'objecció:serveisocial i insubmissió.L'objecciófiscal. Totes itots podem objectar.

Professor: David Mi-novesdies 18, 19, 20 i 21, de2/4d'll a 12del migdia

•eUnIOnSL'estat del malestar

Perspectives de l'estatdel benestar per alsioves d'avui

AmbManuel Delgado,Yicent Franch, Àlex_Iasllorens i JoanPui gcerc ós

20, a les 3 de larda

La cultura nacionalpot formar partd una cultura de

asses?

Quants joves sabem laapital del Baix Maes-

:rat?

Amb Sergi Schaaff,Joan Vall Clara, Vi-cent Partal, Quim_Ionzó i David Mi-noves

a 21, a les 3 de laarda

Geografiamedi-ambiental deCatalunya

Elsjoves tenim un com-promís amb el nostreentorn?

Amb Narcís Prat,Miquel Àngel Marc iJordi Portabelladia 23, a les 3 de latarda

Viure amb igualtat,acceptar ladiferència

Lesdonesjovestindremun futur amb igualtat?

AmbCarme Alemany,Cristina Brullet iMargarida Mingui-llóndia 24, a les 3 de latarda

163

17 d'agost, dimecres

del vespreLídia Pujol10 de la nitFoc-Àlgebra

8 d'agost, dijous

del matíeunions científiques i professionals: Programammersió Lingüística per a mestres de l'Alguer i

ie la Catalunya del Nord (160).del matí. rsos formació cultural: Marginals i heterodoxos

ie la música en català (11), Iniciació a la llengua5 , Coneixement de la Catalunya del Nord (18),

- istòria de la Franja de Ponent (21).minaris d'extensió universitària: La naturalesala llum al llarg de la història (27), Mestissatge itura popular (38), Literatura catalana d'avant-

:aarda (45), Estructura i funcionament del par-entarisme (53), Europa, després de MaastrichtLa posició francesa davant el fet nacional a la

atalunya del Nord (66), L'aportació catalana a laencia i a la cultura ...(70), Iniciació a la literatura,

- '"'alvatPapasseit(76), Guionatge àudio-visual (88).eunions científiques i professionals: IX Jornades

s bre Cooperativisme a Prada (158).Odel matí

Semiruiris d'extensió universitària: Relacionsnterculturals: la integració i els seus límits (39),

_ guns heterodoxos de les lletres catalanes (46), Elrenaixement del feixisme a Europa (54),Les diferents

tures de la participació política: els sistemes

167

electorals (56), La posició espanyola davant el fetnacional a les Illes Balears (64), Aventurers, mis-sioners i rodamons (6S), Catalans a la Segona Gue-rra Mundial (71), Literatura i teatre al Rosselló (Sl).Seminaris d'investigació: Interpretació i avaluacióde textos literaris (117), Força disseny! algunesqüestions essencials ...(Ll.S).Tallers: Coneixement del Conflent a través delsseus minerals ...(llO).2/4 d'l1 del matíCursos de formació cultural: L'un damunt de l'altre(12), El laberint valencià (12), Coneixement de laCatalunya del Nord (IS).Seminaris d'investigació: Indicadors de benestar;teoria econòmica de la despesa ...(1l6).Reunions científiques i professionals: Universitatd'Estiu Jove.11 del matíSeminaris d'extensió universitària: La llum i el colordels astres (2S), Demografia i mestissatge: de laimmigració a la catalani ta t (40), Heterodòxia religio-sa i poder: càtars ...(49), La crisi de l'estat delbenestar(55), Les euroregions en la construcció d'Europa(60), Nació i estat a l'Europa d'avui (61), Espanya iFrança davant d'Andorra (67), Defensa nacional iseguretat pública (73), L'amor i l'erotisme en lapoesia ...(76).Seminaris d'investigació: Arquitectura bioclimàtica:energia solar ...(1l9).12 migdiaCommemoracions: Inauguració de la XXVI edició.3 de la tardaTallers: Animació als pobles (111), Cançons populars(93), Muntanyisme (93), Alpinisme (94), Sardanes(95), Esports (95), Dansa (96), Festes catalanes (9S),Ceràmica (99), Teatre (99), Taller de cant coral

168,~

"Toni Santandreu" (100), Dibuix i escultura (102),Disseny professional per ordinador (103), Vídeo104), Ràdio (105), Taller d'escriptura "Tela de

somnis" (106), Consciència corporali massatge (106),_Iàgia (107), Cuina i alimentació (lOS), SocorrismelOS), Astronomia (109), Educació ambiental (110).

5 de la tardaDebats: La necessària articulació de les universitats-el Països Catalans (12S).del vespre

_ toni-Olaf Sabater i Grup de Teatre Íntim Laarrera.1 de la nitinema: Els papers d'Aspern.

9 d'agost, divendresdel matíunions científiques i .professionals: Programammersió Lingüística per a mestres de l'Alguer i

e la Catalunya del Nord (160).del matí. rsos formació cultural: Marginals i heterodoxos

- la música en català (11), Iniciació a la llengua5 , Coneixement de la Catalunya del Nord (IS),

...:stòria de la Franja de Ponent (21), Cosmologia:..2).

minaris d'extensió universitària: Mestissatge iltura popular (3S), Literatura catalana

~avantguarda (45), Estructura i funcionament delnar la men ta r isme (53), Europa, després de_Iaastricht (5S), La posició francesa davant el fetnacional a la Catalunya del Nord (66), L'aportacióeatalana a la ciència i a la cultura ...(70), Iniciació aa literatura, J. Salvat-Papasseit (76), Guionatgeudio-visual (SS).

169

Reunions científiques iprofessionals: IVJornada deBiologia a Prada (155). IX Jornades sobre coope-rativisme a Prada (158).10 del matíSeminaris d'extensió universitària: Relacionsinterculturals: la integració i els seus límits (39),Alguns heterodoxos de les lletres catalanes (46), Elrenaixement del feixismea Europa (54), Lesdiferentscultures de la participació política: els sistemeselectorals (56), La posició espanyola davant el fetnacional a les Illes Balears (64), Aventurers,missioners i rodamons (68), Catalans a la SegonaGuerra Mundial (71), Literatura i teatre al RossellóSeminaris d'investigació: Interpretació i avaluacióde textos literaris (117) Força disseny! algunesqüestions essencials ...(1l8).Tallers: Coneixement del Conflent a través delsseus minerals ...(llO).2/4 d'U del matíCursos de formació cultural: L'un damunt de l'altre.El laberint valencià. Coneixement de la Catalunyadel Nord (18).Seminaris d'investigació: Reunions científiques iprofessionals. Universitat d'Estiu Jove.U del matíSeminaris d'extensió universitària: Demografia imestissatge de la ...(40) Heterodòxia religiona i po-der: càtars ...(49) La crisi de l'estat del benestar (55),Les euroregions en la construcció d'Europa (60),Nació i estat a l'Europa d'avui (61), Espanya iFrança davant d'Andorra (67), Defensa nacional iseguretat pública (73), L'amor i l'erotisme en lapoesia ...(76).Seminaris d'investigació: Arquitectura bioclimàtica:energia ...(119) Indicadors de benestar: teoriaeconòmica ...(116).

170

12 del migdiaConferències: L'origen de la vida i l'exploració delsistema solar (126).3 de la tardaTallers: Animació als pobles (111), Cançons populars93), Muntanyisme (93), Alpinisme (94), Sardanes95), Esports (95), Dansa (96), Festes catalanes (98),eràmica (99), Teatre (99), Taller de cant coral

Toni Santandreu" (100), Dibuix i escultura (102),isseny professional per ordinador (103), Vídeo04), Ràdio (105), Taller d'escriptura "Tela de

s mnis" (106), Consciència corporal imassatge (106),_ àgia (107), Cuina i alimentació (108), Socorrisme

08), Astronomia (109), Educació ambiental (110).4de4unions científiques i professionals: XIII Jornades

- Recerca experimental en Física i Química.- de la tarda

bat: Catalunya vista des d'Espanya.les 9 del vespre

Espectacles: Carraixet.les 11.nema: Bufons i Reis (147).

_ d'agost, dissabtedel matíunions científiques i professionals: Programa

1mmersió Lingüística per a mestres de l'Alguer ie la Catalunya del Nord (160).del matírsos formació cultural: Marginals i heterodoxos demúsica en català (11), Iniciació a la llengua (15),

oneixement de la Catalunya del Nord (18), Històriae la Franja de Ponent (21), Cosmologia (22).

171

Seminaris d'extensió universitària: La naturalesade la llum al llarg de la història (27), Genètica ihistòria de les poblacions humanes (36),Mestissatgei cultura popular (38), Literatura catalana d'avant-guarda (45), Estructura i funcionament delparlamentarisme (53), Europa, després deMaastricht (58), La posició francesa davant el fetnacional a la Catalunya del Nord (66), L'aportaciócatalana a la ciència i a la cultura ...(70), Iniciació ala literatura J. Salvat Papasseit (76), Guionatgeàudio-visual (88).Seminaris d'investigació: El risc ambiental (118).Reunions científiques iprofessionals: XXIIJornadessobre recerca experimental en física i química (155),X Diades d'Agricultura a Prada (157), IX Jornadessobre Cooperativisme a Prada (158).2/4 de 10Reunions científiques i professionals: VII DiadaAndorrana (160).10 del matíCursos de formació cultural: Salut i alta muntanya(20).Seminaris d'extensió universitària: Introducció ge-neral de la fotoquímica en sistemes aquàtics (28),Relacions interculturals: la integració i els seuslímits (39),Alguns heterodoxos de les lletres catala-nes (46),El renaixement del feixisme a Europa (54),Les diferents cultures de la participació política: elssistemes electorals (56),La posicióespanyola davantel fet nacional a les illes Balears (64), L'exèrcitespanyol i Catalunya, 1898-1939 (67),Aventurers,missioners i rodamons (68), Catalans a la SegonaGuerra Mundial (71), Literatura i teatre al Rosselló(81).Tallers: Coneixement del Conflent a través delsseus minerals ...(llO).

172

Seminaris d'investigació: Interpretació i avaluacióde textos literaris (117) Força disseny! algunesqüestions essencials ...(1l8).2/4 d'lI del matíCursos de formació cultural: L'un damunt de l'altre.El laberint valencià. Coneixement de la Catalunyadel Nord.Seminaris d'extensió universitària: Delictes eco-òmics, organitzacions empresarials i el mer-at ...(1l5).Seminaris d'investigació: Indicadors de benestar:teoria econòmica...(1l6).Reunions científiques i professionals: Universitat::fEstiu Jove.11del matíSeminaris d'extensió universitària: La llum i el color'els astres (28), Demografia i mestissatge: de la:mmigració a la catalanitat (40), Heterodòxia reli-giosa i poder: càtars ...(49), La crisi de l'estat deloenestar (55), Les euroregions en la construcció'Europa (60), Nació i estat a l'Europa d'avui (61),Espanya i França davant d'Andorra (67), Defensanacional i seguretat pública (73),L'amor i l'erotismeen la poesia ...(76).~ minaris d'investigació: Arquitectura bioclimàtica:energia solar ...(119).12 del migdiaConferència: Home i espai (126).3 de la tardaTallers:Animació als pobles (111),Cançons populars93), Muntanyisme (93), Alpinisme (94), Sardanes95),Esports (95),Dansa (96),Festes catalanes (98),

Ceràmica (99), Teatre (99), Taller de cant coraloni Santandreu" (100), Dibuix i escultura (102),

Disseny professional per ordinador (103), Vídeo104), Ràdio (105), Taller d'escriptura "Tela de

173

somnis"(106),Consciènciacorporal i massatge (106),Màgia (107), Cuina i alimentació (10S),Socorrisme(lOS),Astronomia (109),Educació ambiental (110).5 de la tardaDebat: Nació i cultura als Països Catalans: entrel'hegemonia i la ignorància (129).9 del vespreEspectacles: Joan BibiloniU de la nitCinema: L'última frontera (14S)

21 d'agost, diumenge8 del matíReunions científiques i professionals: Programad'Immersió Lingüística per a mestres de l'Alguer ide la Catalunya del Nord (160).9 del matíCursos formació cultural: Marginals i heterodoxosde la música en català (11), Iniciació a la llengua(15), Coneixement de la Catalunya del Nord (Lê),Història de la Franja de Ponent (21), Cosmologia(22).Seminaris d'extensió universitària: Genètica ihistòria de les poblacions humanes (36),Literaturacatalana d'avantguarda (45), Estructura i fun-cionament del parlamentarisme (53), Europa,després de Maastricht (5S), La posició francesadavant el fet nacional a la Catalunya del Nord (66),L'aportació catalana a la ciència i a la cultura ...(70),Iniciació a la literatura J. Salvat Papasseit (76),Guionatge àudio-visual(SS).Seminaris d'investigació: El risc ambiental (l1S).10 del matíCursos de formació cultural: Salut i alta muntanya(20).

174

Seminaris d'extensió universitària: Radiacions,spectes carcinògens i preventius (29),Mestissatgecultura popular (3S), Relacions interculturals: laregracio i els seus límits (39),Alguns heterodoxosles lletres catalanes (46), El renaixement del

. . me a Europa (54), Les diferents cultures de la.cipaciópolítica: els sistemas electorals (56),La

- sició espanyola davant el fet nacional a les IllesBalears (64), L'exèrcit espanyol i Catalunya, lS9S-_ 39 (67), Aventurers, missioners i rodamons (6S),

atalans a la Segona Guerra Mundial (71), Litera-.ura i teatre al Rosselló (Sl).-:-llers: Coneixement del Conflent a través dels

. ~minerals ...(110).inaris d'investigació: Interpretació i avaluació

textos literaris (117) Força disseny! algunesestions essencials ...(l1S).4 d'U del matírsos de formació cultural: L'un damunt de l'altre.

E. .aberint valencià. Coneixement de la Catalunya. _ ord.=iinarie d'extensió universitària: Delictes eco-

ics, organitzacions empresarials i el mer--...(115).minarie d'investigació: Indicadors de benestar:ria econòmica...(116).unions científiques i professionals: Universitat

E tiu Jove.del matíinaris d'extensió universitària: Demografia i

estissatge: de la immigració a la catalanitat (40),:eterodòxia religiosa i poder: càtars ...(49), La crisi

_estat del benestar (55), Nació i estat a l'Europavui (61), Espanya i França davant d'Andorra

- . Defensa nacional i seguretat pública (73),=- amor i l'erotisme en la poesia ...(76).

175

Seminaris d'investigació: Arquitectura bioclimàtica:energia solar ...(1l9).12 del migdiaConferència: L'endemà dels incendis (129)3 de la tardaTallers: Animació als pobles (111), Cançons populars(93), Muntanyisme (93), Alpinisme (94), Sardanes(95), Esports (95), Dansa (96), Festes catalanes (98),Ceràmica (99), Teatre (99), Taller de cant coral"Toni Santandreu" (100), Dibuix i escultura (102),Disseny professional per ordinador (103), Vídeo(104), Ràdio (105), Taller d'escriptura "Tela desomnis" (106), Consciència corporal i massatge (106),Màgia (107), Cuina i alimentació (108), Socorrisme(108), Astronomia (109), Educació ambiental (110).4 de la tardaClasse magistral de viola de gamba. Homenatge aPau Casals i Pompeu Fabra.5 de la tardaDebat: Genètica i ètica: els límits morals de larecerca científica.9 del vespreEspectacles: Jordi Savall i Rock Gironaa les 11 de la nitCinema: Els de davant (148).

22 d'agost, dilluns9 del matíReunions científiques i professionals: Intercanvispedagògics dels Països Catalans (159), Aportaciódels Cristians al projecte nacional.5 de la tardaDebat: La perifèria, entre la incomprensió i l'oblit.Espectacles: Cobla Els Únics.

176

23 d'agost, dimarts

del matíReunions científiques i professionals: Programa

1mmersió Lingüística per a mestres de l'Alguer ie la Catalunya del Nord (160).

9 del matíursos formació cultural:De Ramon Llull a Rosita

Amores (13), Iniciació a la llengua ( 15),Coneixement-elaCatalunyadeINord(18),Perunacaracterítzaciózemàtica de l'èpica (17), L'anis de Darwin. Unromb per la teoria (22).Seminaris d'extensió universitària: Semiologia delcolor (30), El mestissatge lingüístic: interferènciesatalà-espanyol (41)Armamentisme i militarització54), El nacionalisme espanyol i Catalunya (63),_Iodels legals de normalitat lingüística (72).niciacio a la literatura: Josep Pla (75), La músicam a forma d'identitat nacional (78), La situació

ctual de la comunitat lingüística ...(80).Sud-àfrica: la difícil agonia de l'apartheid (87)

uionatge àudio-visual (88).eminaris d'investigació: Fronteres i límits d'ordreingüístic (119).

Reunions científiques i professionals: Intercanvispedagògics dels Països Catalans (159), Aportacióels Cristians al projecte nacional.

10 del matíSeminaris d'extensió universitària: Percepció delolor (31),EI color i les plantes. Aspectes funcionals33), Tria i alternança de llengües en els joves de

Barcelona (42), Itàlia: de nord a sud, un estat a laderiva (59), Europa davant el Magrib (61),Líricaemenina medieval: text i música (79), Introducció

al dret civil català (83), Panoràmica històrica delmusical nord-americà (84).

177

Seminaris d'investigació: Medi ambient, ordenaciódel territori i societat.2/4 d'lI del matíCursos de formació cultural: Visionaris, cimes isatírics (13), La unió europea (14), Coneixement dela Catalunya del Nord.11 del matíSeminaris d'extensio universitària: El color a lanatura (31), Prospectiva de la cultura, la nació i elpoder (43),Dins el Call (50),Sectes i grups religiosos,avui (52), La posició espanyola davant el fet nacio-nal al País Valencià (65), Catalunya a la premsainternacional: de Prats de (69),Tres escoles per alscatalans: ensenyament (77), Aproximació a lacriminologia (85).12 del migdiaHomenatges: Homenatge a Ferran Soldevila3 de la tardaTallers: Animació als pobles (111),Cançons populars(93), Muntanyisme (93), Alpinisme (94), Sardanes(95), Esports (95), Dansa (96), T'ai Txi T'xuan (97),Festes catalanes (98), Ceràmica (99), Teatre (99),Taller de cant coral "Toni Santandreu" (100),L'acústica dels instruments musicals, unpunt ...(101), Dibuix i escultura (102), Dissenyprofessional per ordinador (103),Vídeo (104),Ràdio(105), Taller d'escriptura "Tela de somnis" (106),Consciència corporal i massatge (106), Cuina ialimentació (108), Socorrisme (108), Astronomia(109), Educació ambiental (110).Seminaris d'investigació: Medi ambient, ordenaciódel territori i societat (120).Reunions científiques i professionals: Universitatd'Estiu Jove.5 de la tardaDebat: Per una història nacional.

178 179

del vespre•.•spectacles: Terset Treset.

de la nitnema: Els amants del Pont Neuf.

24 d'agost, dimecresdel matíeunions científiques i professionals: Programa

. Immersió Lingüística per a mestres de l'Alguer ila Catalunya del Nord (160).

del matíursos formació cultural:De Ramon Llull a Rosita

ores (13),Iniciació a la llengua (15),ConeixementaCatalunyadeINord(18),Perunacaracterítzació

màtica de l'èpica ( 17), L'anis de Darwin. Unmb per la teoria (22).minaris d'extensió universitària: Semiologia del

__or (30), El mestissatge lingüístic: interferènciestalà-espanyol (41),Armamentisme i militarització

-. , El nacionalisme espanyol i Catalunya (63),odelslegals de normalitat lingüística (72),Iniciació'a literatura: Josep Pla (75), La música com ar-mad'identitat nacional (78),La situació actual decomunitat lingüística ...(80), Sud-àfrica: la difícilnia de l'apartheid (87) Guionatge àudio-visual

minaris d'investigació: Fronteres i límits d'ordregüístic (119).unions científiques i professionals: Intercanvisagògics dels Països Catalans (159), Aportació~Cristians al projecte nacional.del matí

minaris d'extensió universitària: Percepció delor (31),EI color i les plantes. Aspectes funcionals

(33), Tria i alternança de llengües en els joves deBarcelona (42), L'empremta àrab a les terres cata-lanes (51), Itàlia: de nord a sud, un estat a la deriva(59), Les indústries de la cultura i la transmissió dela identitat (72), Lírica femenina medieval: text imúsica (79), Introducció al dret civil català (83),Panoràmica històrica del musical nord-americà(84).2/4 d'lI del matíCursos de formació cultural: Visionaris, cínics isatírics (13), La unió europea (14), Coneixement dela Catalunya del Nord.11 del matíSeminaris d'extensió universitària: El color a lanatura (31), Prospectiva de la cultura, la nació i elpoder (43), Dins el Call (50), Sectes i grups religio-sos, avui (52), La posició espanyola davant el fetnacional al País Valencià (65),Catalunya a la premsainternacional: de Prats de (69), Tres escoles per alscatalans: ensenyament (77), Aproximació a lacriminologia (85),12 del migdiaConferències: L'Alguer, de la reivindicació cultural ala intervenció (127).3 de la tardaTallers: Animació als pobles (111),Cançons populars(93), Muntanyisme (93), Alpinisme (94), Sardanes(95), Esports (95), Dansa (96), T'ai Txi T'xuan (97),Festes catalanes (98), Ceràmica (99), Teatre (99),

. Taller de cant coral "Toni Santandreu" (100),L'acústica dels instruments musicals, un punt ...(101)Dibuix i escultura (102), Disseny professional perordinador (103), Vídeo (104), Ràdio (105), Tallerd'escriptura "Tela de somnis" (106), Consciènciacorporal i massatge (106), Cuina i alimentació (108),Socorrisme (108), Astronomia (109), Educació am-

180

biental (110).Reunions científiques i professionals: Universitatd'Estiu Jove.-1de la tardaAssemblea d'alumnes.5 de la tardaDebat: Per una conferència episcopal catalana (131).

del vespreEspectacles: L'Agram1de la nitinema: Molt soroll per no res (149).

25 d'agost, dijousdel matíeunions científiques i professionals: Programammersió Lingüística per a mestres de l'Alguer i

'e la Catalunya del Nord (160).del matí

.. rsos formació cultural: De Ramon Llull a Rosita_ mores (13), Iniciació a la llengua (15),Coneixemente,aCatalunyadeINord(18),Perunacaracterítzaciómàtica de l'èpica ... (17),L'anis de Darwin. Un tombr la teoria ... (22).

»rninaris d'extensió universitària: Pigments de lestures murals del romànic català (32), El mes-

ssatge lingüístic: interferències català-espanyol (41)_ rmarnentisme i militarització (54), Jacques_larÍtain, pensador cristià de la democràcia (57), Elacionalisme espanyol i Catalunya (63), Models le-

;;, de normalitat lingüística (72), Iniciació a larreratura: Josep Pla (75), La música com a formaidentitat nacional (78), La situació actual de la

_ fiunitat lingüística ...(80),Sud-àfrica: la dificil ago-'a de l'apartheid (87) Guionatge àudio-visual (88).

181

Seminaris d'investigació: Fronteres i altres límitsd'ordre lingüístic (119), Delictes econòmics, orga-nitzacions ... (115).Reunions científiques i professionals: Intercanvispedagògics dels Països Catalans (159), Aportaciódels Cristians al projecte nacional.10 del matíSeminaris d'extensió universitària: El color i lesplantes. Aspectes funcionals (33), La metàfora i elraonament (36),Tria i alternança de llengües en elsjoves de Barcelona (42), L'empremta àrab a lesterres catalanes (51), Itàlia: de nord a sud, un estata la deriva (59), El projecte euromosaic: un estudiinternacional de la realitat ...(62), Les indústries dela cultura i la transmissió de la identitat (72),Líricafemenina medieval: text i música (79), Introduccióal dret civil català (83), Panoràmica històrica delmusical nord-americà (84).2/4 d'lI del matíCursos de formació cultural: Visionaris, cimes isatírics (13), La unió europea (14), Coneixement dela Catalunya del Nord.11 del matíSeminaris d'extensió universitària: Color i món ve-getal (34), Prospectiva de la cultura, la nació i elpoder (43), Dins el Call (50), Sectes i grups religio-sos, avui (52), La posició espanyola davant el fetnacional al País Valencià (65),Catalunya a la premsainternacional: de Prats de (69),Tres escoles per alscatalans: ensenyament (77), Aproximació a lacriminologia (85).12 del migdiaHomenatges: Homenatge a Pere Verdaguera les 3 de la tardaTallers: Animació als pobles (111),Cançons populars(93), Muntanyisme (93), Alpinisme (94), Sardanes

182

(95), Esports (95), Dansa (96), T'ai Txi T'xuan (97),Festes catalanes (98), Ceràmica (99), Teatre (9.9),Taller de cant coral "Toni Santandreu" (100),L'acústica dels instruments musicals, un punt ...(101)Dibuix i escultura (102), Disseny professional perordinador (103), Vídeo (104), Ràdio (105), Tallerd'escriptura "Tela de somnis" (106), Consciènciacorporal i massatge (106),Cuina i alimentació (108),ocorrisme (108), Astronomia (109), Educació am-

biental (110).5 de la tardaCommemoracions: 50 anys de l'alliberament de la

atalunya del Nord dels Alemanys (125).9 del vespreEspectacles: Orquestra Nacional de Cambra

Andorra i Crescendo.11 de la nit

inema: Tots els matins del món

26 d'agost, divendresdel matí

Reunions científiques i professionals: Programa, Immersió Lingüística per a mestres de l'Alguer i'e la Catalunya del Nord (160).del matí

Cursos formació cultural:De Ramon Llull a RositaAmores (13),Iniciació a la llengua (15),Coneixementela Catalunya delNord (18),Perunacaracterítzació

temàtica de l'èpica (17), Vanis de Darwin. Un- mb per la teoria (22)...•minaris d'extensió universitària: Pigments de lesintures murals del romànic català (32), Elestissatge lingÜístic: interferències català-

::panyol (41) Armamentisme i militarització (54),

183

Jacques Maritain, pensador cristià de la democràcia(57), El nacionalisme espanyol i Catalunya (63),Models legals de normalitat lingüística (72), Lesindústries dela cultura i la transmissió dela identitat(72), Iniciació a la literatura: Josep Pla (75), Lamúsica com a forma d'identitat nacional (78), Lasituació actual de la comunitat lingüística ...(80),Sud-àfrica: la difícil agonia de l'apartheid (87),Guionatge àudio-visual (88).Seminaris d'investigació: Fronteres i límits d'ordrelingüístic ...(1l9),10 del matíSeminaris d'extensió universitària: El color i lesplantes. Aspectes funcionals (33), La metàfora i elraonament (36), Tria i alternança de llengües en elsjoves de Barcelona (42), Itàlia: de nord a sud, unestat a la deriva (59), El projecte euromosaic: unestudi internacional de la realitat ...(62), Lírica fe-menina medieval: text i música (79), Introducció aldret civil català (83), Panoràmica històrica del mu-sical nord-americà (84).Seminaris d'investigació: Delictes econòmics,organitzacions empresarials i...(1l5).2/4 d'lI del matíCursos de formació cultural: Visionaris, cimes isatírics (13), La unió europea ( 14),Coneixement dela Catalunya del Nord.11 del matíSeminaris d'extensió universitària: Física i paisatge(35), Prospectiva de la cultura, la ;ació i el poder(43), Dins el Call (50), Sectes i grups religiosos, avui(52), La posició espanyola davant el fet nacional alPaís Valencià (65), Catalunya a la premsa interna-cional: dePrats de...(69), Tres escolesper als catalans:ensenyament ...(77), Aproximació a la criminologia(85).

184

12 del migdiaHomenatges: Centenari del naixement de Joan

alvat-Papasseit.3 de la tardaT,allers:Animació als pobles (111), Cançons populars93), Muntanyisme (93), Alpinisme (94), Sardanes5), Esports (95), Dansa (96), T'ai Txi T'xuan (97),

Festes catalanes (98), Ceràmica (99), Teatre (99),~aller de cant coral "Toni Santandreu" (100),.•...acústica dels instruments musicals, un punt ...(10 1)

ibuix i escultura (102), Disseny professional perdinador (103), Vídeo (104), Ràdio (105), Tallerescriptura "Tela de somnis" (106), Consciènciacrporal i massatge (106), Cuina i alimentació (108),

rrisme (108), Astronomia (109), Educació am-ental (110).

- de la tardabats: Nacionalisme i estatdel vesprepectacles: La Vella Dixieland.del vespre

pectacles: Xaranga El Faristol.

185

SuportinstitucionalAcció Cultural del País"alencià

_ ~ ociació d'Amics de"':-.C.E.a la Catalunyael ordentre de Documen-ció i d'Animació de la

Cultura Catalanaederació d'Entitats per-a Defensa de la Llen-

;na i la Cultura Catala-ces a la Catalunya del_- rd

stitut d'Estudis Cata-seu de la Casa Pairal

ra Cultural Balearmni um Cultural dearcelonamnium Cultural deeida

.etat Andorrana de·encies

_ misteri d'Afers So-als i Cultura. GovernAndorra

neralitat de Cata-ya: Departament dePresidència, Depar-ent de Cultura, De-ament d'Ensenya-

en t, Departament

d'Economia i Finances,Comissionat per a Uni-versitats i Recerca, Co-missionat per a Actua-cions Exteriors

Consell General delsPirineus OrientalsConsell Regional delLlenguadoc- RossellóGovern Balear: Conse-lleria de Cultura, Edu-cació i EsportDiputació de GironaDiputació de LleidaDiputació de TarragonaConsell Municipal dePrada

Fundació Roca i GalèsInstitució Catalanad'Estudis Agraris (IEC)Institut del TeatreServei d'Ensenyamentdel Català (SEDEC),Generalitat de Cata-lunyaSocietat Catalana deBiologia (IEC)Societat Catalana deFísica (IEC)Societat Catalana deQuímica (IEC)Universitat de Barcelo-na

187

Universitat Autònomade BarcelonaUniversitat Politècnicade CatalunyaUniversitat de GironaUniversitat de les IllesBalearsUniversitat de LleidaUniversitatde PerpinyàUniversitat RamonLlullUniversitat Rovira iVirgiliUniversitat deValènciaUniversitat PompeuFabraEstudis Universitarisde Vic

Patronat Català Pro-EuropaApple ComputerCorporació Catalana deRàdio i Televisió: Cata-lunya Ràdio i TV3Borràs Plana, S.A. Jocsi JoguinesEduca Sallent, S.A.INCADISAJoc Internacional

Consells ComarcalsAlt EmpordàAlt PenedèsAlt UrgellAlta Ribagorça

188

BagesBaix EbreBaix EmpordàBaix LlobregatBerguedàCerdanyaConca de BarberàGarriguesGironèsMaresmeMontsiàLa NogueraPla d'UrgellPla de l'EstanyPrioratRipollèsSegarraSegriàLa SelvaSolsonèsTarragonèsTerra AltaL'UrgellVallès Occidental

Ajuntament de Solsona

~ otes importants

Dates i horarisDies: del 17 al 26 d'agostHoraris: Cursos de formació cultural i seminaris'extensió universitària: de 9 a 12 del migdiaonferències: de 12 a 1 del migdia

Tallers: de 3 a 5 de la tardaDebats: de 5 a 2/4 de 7 de la tardaL- :pectacles: a partir de les 9 del vespre

inema: a les 11 de la nit. ornades i seminaris d'investigació tindran horarisspecials que seran anunciats oportunament.

Servei de menjadorE ~horaris del menjador seran:

smorzar, de 8 a 9 del matíinar, de 12 a 2/4 de 2 del migdiapar, de 7 a 2/4 de 9 del vespre

ls àpats se serviran al menjador del Liceu i a laantina municipaL

Preus_Iatrícula i estada: 1.800 francs francesos.Aquest preu comprèn el sopar del dia 17a l'esmorzarel dia 27 d'agost.I preu del viatge en autocar és a part (4.000'- ptes

uer anar i tornar des de Barcelona i Lleida). Dins elreu és compresa una assegurança de viatge i

accidents. A efectes duaners, és imprescindible deliurar una fotocòpia del carnet d'identitat a l'horae formalitzar la matrícula.

ervei d'autocarsServei d'autocars des de València, des de Barcelona, des de Lleida, anada i tornada. (vegeu preus)

191

Per a assistir als concerts a l'Abadia de Sant Miquelde Cuixà, hi haurà a partir de 2/4 de 9 del vespre unservei d'autocars des del Liceu Remouvier.

EstatgeL'estatge és al Liceu Renouvier de Prada (Carreterade Catllar).El nombre d'assistents és limitat en funció de lacapacitat del Liceu.És recomanable d'arribar al Liceu durant la tardadel dia 17 d'agost.No es pot garantir l'estatge si la matrícula és feta adarrera hora.

Servei mèdicHi ha servei mèdic de 9 del matí a 1 del migdia i de3 a 7 de la tarda.

Esplai i guarderiaServei d'esplai i guarderia de 9 del matí a 1 delmigdia i de 3 a 7 de la tarda.

Diari ''Prada''Es publicarà un diari amb tota la informació internanecessària.Amb el suport d'Apple Computer.

Assemblea d'alumnesSe celebrarà el dia 24 a les 4 de la tarda

Universitat per a jovesPer a joves de 15 a 17 anys(Tindrà lloc durant els mateixos dies 18-26d'agost,al Liceu Renouvier de Prada, i serà coordinada perAccióCultural del País Valencià)

192

Homenatge a Pau Casals i Pompeu FabraEl dia 21, a les 4 de la tarda, se celebraran sengleshomenatges, a Pau Casals i Pompeu Fabra, alcementiri de Prada.

Presentació de les coedicions de lesJniversttats Jaume I, de Castelló, de València

i d'Alacant, a càrrec de Vicent Salvador, directorel servei d'edicions de la Universitat de València.

Presentació del llibre "L'ombra i els somnis"d'A.Giner i Sorolla

_IDECAssociació en defensa de l'etiquetatgeen catalàExposició d'etiquetes i envasos de productes

193

Informaciói matrículaUniversitat Catalanad'Estiu.Gran Via de les CortsCatalanes, 600, 3er. 2a.08007 Barcelona.Telèfon: 317.24.11.Fax: 317.25.10De dilluns a divendresde 10 a 2 del migdia i de4 a 8 de la tardaMatrícula: a Barcelona,del 15 de juny al 31 dejuliol.A Prada, a partir del 17d'agost

Altres llocsd'informacióÒmnium Cultural.Carrer de Montcada, 20(Palau Dalmases).08003 Barcelona.Telèfon (93) 319 80 50 ia les seves delegacionsterritorials.

Obra CulturalBalear.Carrer de la Impremta,1. 07001 Palma de Mal-lorca.Telèfon (971) 72 32 99, ia les seves delegacionsterritorials.

194

Acció Cultural delPaís Valencià.Carrer de Moratín, 15.46002 València.Telèfon (96) 35117 27, ia les seves delegacionsterritorials.

Centre de Documen-tació i d'Animació dela Cultura Catalana.Av. de Gran Bretanya,42. 66000 Perpinyà.Tel. (07/33)68 34 11 70

Associació d'Amicsde l'UCE a laCatalunya del Nord.Apartat de correus 529.66000 Perpinyà.Tel. (07/33) 68 3411 70

Societat Andorranade Ciències.Carrer de la Borda, s/n.Edifici Rosella, despatx23. Andorra la Vella.Tel. (9738) 29729/21481

Consells ComarcalsAlt Empordà, Alt Pe-nedès, Alt Urgell, AltaRibagorça, Bages, BaixEbre, Baix Empordà,Baix Llobregat, Ber-guedà, Cerdanya, Con-ca de Barberà, Garri-

gues, Gironès, Mares-me, Montsià, La Nogue-ra, Pla d'Urgell, Pla de'Estany, Priorat, Ripo-ès, Segarra, Segrià, La

Selva, Solsonès, Tarra-uonès, Terra Alta,.òJ'Urgell, Vallès Occi-ental.

Ajuntament de Solsona

Aquests consells comar-als i l'ajuntament de

Solsona ofereixen be-ques als alumnes de laseva comarca

195

Equipd'organitzacióDiari "Prada":AlbertCalls, Manel Alonso iFrancesc Castanyé

Esplai- Guarderia:Núria Bastons, MaitePuigdevall, Vacier Vi-nyals, Roser Guasch iMarta Payerò

Secretariat: Joel Ale-gret, Dolors Bruguera,Sílvia Buzzi, AntoniCivit, Albert Garcia,Montserrat Font, Cel·laFort, Teresa Garreta,Maria Lacorte, AnnaMaluquer, Jordi Marí,Marga Rey, Carles Se-gura i Carlota Torrents

Servei de premsa:Josep Maria Montaner

Disseny de la porta-da: Mariscal

196

~-======--

;~~~

\Ic..BORRAS