Grup Excursionista Deformació Permanent

TRAVESSIA CIRCULAR

PICOS DE EUROPA

Estiu de 2006

Després dels grans èxits en les darreres expedicions llargues, amb els forts desnivells superats a

la Vall d’Echo i les altes cotes alcançades a Sierra Nevada, podríem plantejar-se ja uns desafiaments de

més envargadura i amb una major dificultat tècnica. En aquesta línia s’inscriu la proposta que presentem

per a la propera temporada d’estiu: la Travessia Circular Pics d’Europa.

En aquesta travessia, que creua i voreja el massís

central dels Pics, es reuneixen una série d’alicients que li

donen un particular atractiu. A banda d’apropar-nos a una

zona totalment nova per al grup, com són les terres càntabres

i astuarianes, tenim en la proposta punts tan atractius com...

pujar en el telefèric de Fuente Dé, dormir en el refugi

que hi ha al peu del Naranjo de Bulnes (gaudint de les

vistes de l’espectacular muntanya i observant l’avanç dels

escaladors per la penya), intentar pujar el Torrecerredo

(el sostre dels Pics i de la Cordillera Cantàbrica), conèixer

l’amagat poble de Bulnes, baixar per la vertiginosa

Canal del Teixu a trobar el riu Cares en Puente Poncebos,

recórrer completa la ruta del Cares o explorar la

tranquila i recòndita Vall de Liornes.

En síntesi, un grapat de llocs i experiències que

podem reunir realitzant aquesta ruta circular. Es podria dir

que l’únic punt de gran interès que resta fora d’aquest

completet pack són els llacs Enol i Ercina, dalt de

Covadonga, però són massa lluny de la

zona on anem i hauran de quedar per a

una altra expedició.

Vista del Naranjo des de Bulnes

Data. Podríem pensar en els dies al voltant del primer cap de setmana de juliol, entre juny i juliol (alguns tenim problemes si entrem més en juliol i altres si posem l’escapada a juny)... ja vorem.

Durada i alternatives d’itineraris. Per ser una proposta circular, pràcticament no caben alternatives, més enllà d’accelerar un poc més la marxa sobre l’itinerari previst. Sols en la darrera jornada tenim 3 opcions (A1, A2 i A3 en el croquis), de major a menor atractiu i de major a menor distància i temps. Resulta una expedició de 6 dies, però si és imprescindible, podria reduir-se a 5 accelerant un poc i llevant el pas per la Vega de Liordes. Però... caldria disposar de 6 dies: és època de vacances!

Prevención de riesgos. Encara que estem circulant per dintre del massís muntanyós, menys en la zona al voltant del refugi del Naranjo, tenim prop alguna població o carretera per la qual es podria evacuar o retirar algun excursionista del grup si té algun problema (giró de peu o...).

Dormir...Sols caldria dur llençol per a les dos nits del refugi del Naranjo. Les altres 3 o 4 són en hotel.

Equipament. Per l’època de l’any no cal dur massa equipament; com en les expedicions d’Echo o semblants. Trobarem provisions pel camí i no cal pujar al massis quantitats de menjar.

Grau d’exigència. Com es comprova al full de gràfics, no és especialment elevat...

Primera jornada: APROXIMACIÓ AL NARANJO DE BULNES

Eixirem de València el dia anterior (dijous?) sobre les 14:00. Tenim 750 kms. i 9 hores fins a

Potes, al peu dels Pics d’Europa. Podríem dormir en hostal o així en alguna ciutat menuda i interessant a 7 o 8 hores de cotxe de València: per Aguilar de Campoo o Cervera de Pisuerga (al nord de Palencia).

El matí d’aquest primer dia arribarem a Potes (centre comarcal baix dels Pics d’Europa) en una hora o poc més. Allí podrem pegar-li una ullada al poble (molt atractiu) i comprar les provisions que necessitem. A 30 minuts de Potes està el paratge de Fuente Dé, al peu del telefèric que en 3 minuts ens puja 750 metres i ens situa a 1.834 metres d’altura, als peus del pic de Peña Vieja. Podríem dinar allí, en Fuente Dé, i després pujar amb el telefèric per iniciar l’expedició.

A l’eixida de la cabina, després de gaudir de la fabulosa panoràmica, seguirem 2 kms. de pista i després, ja per una senda, s’endisarem en el massís dels Pics, pujant poc a poc i vorejant els Jous de “Lloroza” i “Sin Tierra”. S’adrecem cap al coll de “Horcados Rojos”, on arribarem tranquilament en un parell d’hores.

Des d’allí ens sorprendrà la vista del Naranjo de Bulnes (el Picu Urriellu). Cap a la seua base començarem una baixada bastant tècnica (hi ha un

cable de seguretat) que un poc més d’un hora ens durà fins el refugi del Naranjo (o d’Urriellu). Soparem el menú del refugi.

En síntesi, és un bon dia d’iniciació, amb sols uns 500 metres de desnivell per superar, en uns 8 kms. de recorregut. Entre tres i quatre hores de marxa.

Refugi Cabaña Verónica i pics Santa Ana i Peña Vieja, en les proximitats del coll de Horcados Rojos. Camí del primer dia.

Segona jornada: ASCENSIÓ A TORRECERREDO

Des del refugi agafem el camí que es dirigeix als vessants del Neverón de Urriellu, desviant-nos cap a una pedrera sota un contrafort rocós que salvem després de grimpar uns metres en la Corona del Ras. A la nostra esquena la vista del Urriellu és impressionant i davant nosaltres sorgeixen els Picos Albos. Les fites ens marquen el camí que vorejant els contraforts a la esquerra ens situa en una àmplia collada, és la Horcada Arenera, des d'on ja veem el Torrecerredo.

Deixant arrere el camí que baixa cap al refugi de Cabrones, comencem la travessia recorrent en un continu puja i baixa menuts jous, fins al Jou de Cerredo en la base de la muntanya. Desviant-nos a l'esquerra, voregem un contrafort i ascendim per unes pedreres fins al peu de la paret final; ara, a través d'una canal i després d'uns curts passos de grimpada, ens fiquem en una successió de graderies per les quals pujarem diagonalment fins

a l'aresta cimera. Aresta que, en ascensió molt aèria, però no perillosa, ens duu directament al cim.

Aquest és el cim més alt dels Picos. Està situat en la zona més intricada, en ple cor del massís, on els profunds jous i els alts cims se succeeixen progressivament fins a la marge dreta del Cares. La vista des del seu cim domina pràcticament totes els cims del massís. El retorn el farem pel mateix itinerari. Desnivell aprox. uns 800 m.; unes 8-9 h.

És el dia més complicat, però vorem on arribem!

Webs: Exhaustiva, però amb diferentes itineraris, http://www.picoseuropa.net/tcerredo/index.php Concreta: http://www.madteam.net/rutas/1.Excursionismo (picar Torrecerredo desde V. de Urriellu)

Tercera jornada: LA BAIXADA AL CARES

Del refugi de l’Urriellu a Bulnes i a Poncebos.

Són 1.700 metres de baixada! Les guies anoten 5 a 6 hores, però de pujada. En 5 hores podem baixar sense problema, però per a gaudir del paissatge i no castigar el cos, podríem disposar d’un dia complet. Així, dormiríem en un hostal en Poncebos, al final de la baixada, en el punt on comença la ruta del Cares. Però... si volem acurtar un dia la travessia... la ruta del dia podria seguir fins a Caín, unes 3 hores més, recorrent per la vesprada la ruta del Cares.

De bon matí eixiríem del refugi, agafant una senda tot just perceptible que travessa una zona de grans blocs amb pedreros i encaixonat entre canals d'aspecte esglaiador. En la part baixa de la canal la senda tendeix a l'esquerra, ja que el Jou Lluengo no té eixida directa cap avall. La solució està en acostar-se a les parets del Frailón i travessar a l'esquerra, per a entrar en la Majada de Camburero.

Creuem la majada i el vertiginós descens continua per la dta. al llarg d'altra estreta i pendent canal, la Canal de Camburero, la qual desemboca en el Jou Bajo.

Des del Jou Bajo iniciem la canal de Balcosín. A l'entrada d'aquest canal hi ha un destrepe, al costat d'un salt del riu, la dificultat del qual sempre moderada depèn de la humitat de la roca. Recórrer a tot el llarg de les parets. Cap al final s'encaixona encara més per a eixir de sobte sobre la vall de Bulnes. A l'altura d'una cascada que forma el torrent apareixen dues senderes. Prendrem el de l'esq. i eixirem a Bulnes de Bajo, on podem veure un bar i un refugi. Dinaríem a Bulnes (són 1.350 m. de baixada, unes 3 hores).

Després de dinar eixirem de Bulnes de Bajo cap a Puente Poncebos. No hi ha més que seguir el camí, ja còmode, que descendeix al llarg de la Canal del Texu (açò és, el del Teix), creuant el pont Colines (des d'on parteix la sendera a Bulnes de Arriba). En Poncebos tindríem reserva en un dels hostals que hi ha. Allí ens recuperarem bé dels excessos. Però de vesprada convindria fer un petit excès més, pujant al poble de Camarmeña, des d’on hi ha una vista única al Mirador del Naranjo de Bulnes. Són 200 metres més de pujada i baixada

(al tornar); en 1 km (uns 20 minuts sols). Després, soparot, descans i a recuperar-se per al tute del dia següent.

Una ampla descripció de l’itinerari Ref. Bulnes-Poncebos (però a l’inrevès): http://www.picoseuropa.net/camburero/index.php

Quarta jornada: LA RUTA DEL CARES

De Poncebos a Caín i Cordiñanes.

La profunda Garganta del Cares, se situa en els Pics d’Europa, denominats així, per ser les primeres muntanyes que albiren els navegants al veure les costes europees. Divideix el Massís Central dels Pics de l'Oriental o de Penya Santa (2.595 m.). La Garganta Divina és un estret camí que uneix els municipis de Valdeón (León) i Cabrales (Astúries) excavat pel riu Cares, el qual discorre paral·lel a la senda. És un dels més espectaculars i concorreguts passejos per la naturalesa espanyola.

S'inicia l'ascensió per un estret camí i en pendent, per la marge esquerra del riu Cares, creuant el Canal de l’Electra del Viesgo, construïda entre 1916-21 (gràcies a aquesta obra es va excavar gran part de la senda). Seguirem la senda i ens acostem al lloc denominat dels Serrals (a la volta es diu la Puntilla, doncs per a molts les forces estan justes).

Una vegada coronat es realitza una menuda baixada, observant al lluny com la vall es va encaixonant.

Cap als 4,5 km. es troba la menuda majada de Culiembro (antic llogaret).

A poc a poc es va adquirint altura sobre el riu i vam creuar primer el pont de Bolin i a uns 500 m. el pont dels Rebecos, des dels quals es pot admirar l'excavació que ha realitzat el riu Cares sobre la roca calcària.

Finalment travessem uns 100 m. de túnel realitzat en la calcària amb ventanals en roca amb vista al Cares i creuem el pont dels Pinteros, sobre la presa.

A partir d'ací s'obri la vall i a pocs metres Caín, típic poble de pastors lleonesos (als naturals del lloc se'ls crida casines o cainejos i tenen fama per la seua facilitat per a grimpar per les roques). En Caín, va nàixer Gregorio Pérez "El Cainejo", que va coronar (descalç) el Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu (2.519 m, la cara oest té una verticalidad superior als 500 m.), al costat de D. Pedro Pidal Marquès de Villaviciosa d'Astúries (amb espardenyes d'espart molt atapeïdes!), en la primera ascensió al mític cim el 5 d'agost de 1.904.

Geològicament, la formació calcària de muntanya, del sistema carbonífer, constitueix gran part del terreny de la senda i el seu dipòsit es va originar fa uns tres-cents milions d’anys. El modelatge de la Garganta és geològicament recent (parlem de milions d'anys).

Caín és un bon lloc per celebrar un bon dinar que corona l’expedició matinera.

Després de dinar continuarem riu amunt per la vora del Cares, cap a la zona de Valdeón. És un itinerari que també forma part –en sentit ample– de la Ruta del Cares, però ja molt menys freqüentat. L'eixida del poble es fa per un estret conegut com Las Hoces de Caín en les quals el riu entra encaixonat cap al poble, la carretera és molt estreta i el soroll és impressionant pels salts continus de l'aigua. La vall comença a eixamplar i la vegetació cobra un especial encant doncs el bosc comença a cobrir els nostres passos fins a arribar a el rierol de La Peguera que aboca les seues aigües al Cares, menuts prats s'intercalen en la massa boscosa completant un mosaic de tonalitats verdes coronat pel gris dels cims. Quan la carretera es nivella estem ja dins del bosc del Monte Corona,

començant un suau descens que ens durà fins al Chorco de los Lobos 650 m. d'altitud.

Des d'ací i després de descansar una estona en aquest lloc històric començarem de nou l'ascensió per la carretera gaudint de l'olor i llum pel camí de Corona fins a arribar a el Mirador del Tombo, a 830m. d'altitud.

Des d'ací ens dirigim al proper poble de Cordiñanes, per a això abandonem la carretera i agafem una menuda senda de terra que ix en la marge esquerra de la carretera, just enfront de l'entrada al mirador. Descendim per ella fins a arribar a un menut pont pel qual enllacem de nou amb la carretera, que en una nova pujada ens durà fins al poble. Ací podríem haver buscat un allotjament per dormir. (si hi ha problema hi ha molt prop algun altre poble).

És un dia de poca exigència física: sols uns 700 metres de pujada, en 18 kms. Sols 4-5 hores de marxa.

En la hipòtesi d’una travessia més accelerada (4-5 dies)... si haverem dormit a Caín el dia anterior, en aquesta quarta jornada caldria haver fet el tram Caín-Cordiñanes (6 kms. i quasi 400 metres de pujada), més algun dels itineraris que es detallen a continuació per a la 5ª jornada.

Webs sobre la ruta del Cares: Amb molta foto i notes sobre extres a la vora: http://www.trotamontes.org/marcocares.htm Info bàsica-històrica: http://www.desdeasturias.com/asturiasbasica/rutas.asp?idruta=130&loc=8 Minutada: http://www.madteam.net/rutas/senderismo/0.343.GorgesdelCaresCain-Poncebos-Cain Amb molt de detall i fotos: http://www.trotamontes.org/marcocares.htm Moltes fotos de la ruta del Cares: http://www.picoseuropa.net/cares/index.php

Cinquena jornada: TRAVESSIA PER LA VEGA DE LIORDES

De Cordiñanes a Fuente Dé, per la Vega de Liordes.

Si hem dormit a Cordiñanes, si podem arribar a casa la 6ª jornada i si tenim ganes i forces... podem dedicar la darrera jornada de camí per a una bona travessia pel SW del massís central dels Pics.

Des de Cordiñanes agafem una senda que per la Canal de Asotín s’endisa en el massís. Ens adrecem cap al refugi de Collado Jermoso, però no hi arribarem, sinò que continuarem fins al fantàstic paratge de la Vega de Liordes.

Vista de la Vega de Liordes

Creuarem la Vega de Liordes i al fons arribarem a un coll des del qual ja vegem allà baix Fuente Dé. Sols resta iniciar el descens que, pels Tornos de Liordes ens durà fins a la base del Telecabina i als cotxes.

Vista de la baixada a Fuente Dé

En cotxe anirem cap a Potes, on dormiríem, i el dia següent cap a casa, on arribaríem de vesprada. Aquesta 5ª jornada és una bona etapa, amb 1.100 m. pujant i 900 m. baixant, unes 9 h. a ritme tranquil (de 8:30 a 19:30 h., amb dos h. de parades). És un últim esforç que convindria afrontar, per creuar una de les zones més atractives del Pics d’Europa.

Webs i.: http://www.picoseuropa.net/asotin/asotin.php, http://www.picoseuropa.net/travesias/dani1.php, http://roble.pntic.mec.es/~ctorio/gpsjermoso.htm

Però per problemes de temps (si tenim que tornar abans a casa) o per limitacions físiques (malgrat la moderada i equilibrada distribució de les ascesions i recorreguts) aquesta jornada semblara excessiva per a tot l’equip o per a part de la expedició, tenim un parell d’alternatives. En el croquis general de l’expedició es descriuen com a A2 i A3. Amb elles s’acurta camí (A3 ni tan sols passa per la Vega de Liordes) i permetrien arribar un dia abans casa (si el dia anterior vam seguir de Cordiñanes a Santa Marina de Valdeón).