COL·LEGI OFICIAL DE METGES 22 DE BARCELONA 5 · de la Professió per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic El Col.legi de Metges de Barcelona demana un pacte

d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiN

úm

.13

4

No

ve

mb

re

20

11

ge

ne

r 2

01

2

EDITA: Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

COL·LEGI OFICIALDE METGES

DE BARCELONA

El COMB presenta les propostes del Fòrum

de la Professió per a la sostenibilitat i millora

del sistema sanitari públic

El Col.legi de Metges de

Barcelona demana un pacte

d’Estat per a la sanitat

5

13

Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Padrós, vicepresident primer de la institució col·legial i coordinador del Fò-rum de la Professió Mèdica, van donar a conèixer, en un acte institucional i en una

roda de premsa posterior, el document “Propostes per a la sostenibilitat i millo-ra del sistema sanitari públic”, que recull les conclusions dels diferents grups de treball del Fòrum de la Professió Mèdica.

El Col·legi de Metges de Barcelona ha reclamat, en di-verses declaracions als mitjans de comunicació, un pac-te d’Estat entre totes les forces polítiques, els agents socials, els professionals i els ciutadans, amb la fi na-litat de preservar el sistema sanitari públic i promoure aquells canvis que facin viable la seva sostenibilitat.

16 Premis a l’excel·lència professional 2011

per a quaranta-dos metges i quatre

equips assistencials

22

Inaguració al

COMB de

l’exposició

“Dr. Pere Mata: metge,

polític, escriptor, fi lòsof”

El 2012,

any del

Doctor

Antoni

Pujadas i

Mayans

Debat sobre

cooperació en

zones de confl icte

en l’acte de lliurament

de les beques bada

20

26

“Diario

médico”

premia el

projecte

healthequity com una de

les millors idees de l’any

28

01_28 SIC 134.indd 101_28 SIC 134.indd 1 24/02/12 17:3324/02/12 17:33

informació col·legial

2Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2011 - Gener 2012

01_28 SIC 134.indd 201_28 SIC 134.indd 2 24/02/12 17:3424/02/12 17:34


Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2011 - Gener 2012 3

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges

de Barcelona

Fòrum de la Professió Mèdica

opinió i anàlisi

El Col·legi de Metges de Barcelona, al Fòrum de la Professió Mèdica, dóna les respostes que ha redactat un grup de 300 professionals per ajudar a la continuïtat i a l’excel·lència del nostre sistema. Cal que tots, utilitzant les tecnologies de la informació que el COMB posa a l’abast de tothom, opinem i aportem solucions, ja que l’única manera de sortir d’aquesta crisi és treballant tots junts

Des de fa un any, la crisi econò-mica colpeja intensament el sector sanitari. Els professio-

nals n’estan patint els efectes, però la seva responsabilitat fa que els efectes sobre la qualitat de l’atenció sanitària siguin més petits del que en un principi podíem pensar, tot i que hagi estat a base de molts esforços i sofriments dels professionals i dels treballadors sanitaris.

En el moment actual es diu que ja no es produiran més canvis conjun-turals i que es començarà a parlar més de canvis estructurals. Pensem que aquests s’han de produir amb la participació activa de tots els pro-fessionals i aquí rau la necessitat de recuperar la confi ança entre tots els agents sanitaris, fonamentalment entre els gestors que han executat les mesures i que, a causa d’això, en alguns moments s’han hagut d’enfrontar amb els professionals i els treballadors. Recuperar la con-fi ança és fonamental, tot marcant ca-mins per a la sortida de la crisi, és a dir, donant esperances per a un futur millor.

És el moment de desplegar el pla estratègic de salut, que cal que s’expliqui molt bé a tothom i que es faci amb la participació activa dels professionals. Tota crisi comporta pèrdua de tranquil·litat i moltes ve-gades condiciona alteracions psíqui-ques i socials a les persones al lloc de treball i al seu entorn, que és evident que són més o menys importants de-penent de com s’hagin executat els canvis i la forma com s’hagin viscut. Cal analitzar tots els efectes de la cri-

si que poden afectar la salut dels pro-fessionals i les relacions entre els di-ferents agents del sistema. Tot això és necessari per continuar mantenint el sistema sanitari públic d’excel·lència. Les reformes estructurals són neces-sàries si no volem que s’hagin de tor-nar a aplicar mesures conjunturals, que tan mal han fet i poden fer.

El Col·legi de Metges de Barcelona, al Fòrum de la Professió Mèdica, dóna les respostes que ha redactat un grup de 300 professionals per ajudar a la continuïtat i a l’excel·lència del nos-tre sistema. Cal que tots, utilitzant les tecnologies de la informació que el COMB posa a l’abast de tothom, opinem i aportem solucions, ja que l’única manera de sortir d’aquesta crisi és treballant tots junts.

01_28 SIC 134.indd 301_28 SIC 134.indd 3 24/02/12 17:3424/02/12 17:34



d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiNúm. 134

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888. Fax 935 678 899 e-mail [email protected] [email protected] http://www.comb.cat

Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

Coordinador Jordi Pons del SIC

Redacció Aitor Mora

Correcció Esther Roig

Fotografi a Isabel Calaf i arxiu

Disseny Pilar Villuendas i gràfi c Josep Ramon Gómez

Dipòsit legal B. 14.998-88

Novembre 2011-Gener 2012

sumariinformació col·legial

informació grup MED

Opinió i anàlisi 3Fòrum de la Professió Mèdica 5Declaracions de la Junta de Govern del COMB sobre les propostes per afrontar la crisi 13Lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2011 a quaranta-dos metges i quatre equips assistencials 16Taula rodona sobre “Cooperació en zones de confl icte” en l’acte de lliurament de les beques “Dr. José Luis Bada” 2011 20Antoni Pujadas i Mayans, un pioner de la psiquiatria espanyola 22Onze empreses innovadores presenten els seus projectes davant d’inversors 25Inauguració de l’exposició sobre el doctor Pere Mata 26Actualitat professional 27Els aspectes ètics i medicolegals de les contencions a les residències geriàtriques 37Conveni per constituir l’Observatori sobre Salut, Autonomia, Competència i Drets Humans 39Mirades d’Anantapur 40Delegacions i Seccions Col·legials 41En record de... 47Novetats legislatives sanitàries 48Consultori Terminològic 49Petits anuncis 55Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 61Editorial informació grup MED 29Com desenvolupar una idea a Internet 30La reforma de les pensions 31L’actual crisi econòmica i els efectes sobre el crèdit en el sector privat 33Tractament de la Informaciói de la Protecció de Dades 34La llibreria recomana.. 34Islàndia: Un paradís natural a la “terra del gel” en els últims confi ns d’Europa 35El nou entorn fi nancer: més formació,compromís i servei 36

01_28 SIC 134.indd 401_28 SIC 134.indd 4 24/02/12 17:3424/02/12 17:34



Un fòrum professional a favor del sistema sanitari

La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

L’aplicació de les retallades pres-supostàries no ha possibilitat fi ns fa ben poc el plantejament

de com afrontar amb serenitat molts dels reptes que el nostre sistema sa-nitari té pendents d’abordar des molt abans de la crisi econòmica.Amb l’escenari actual, aquest és un bon moment per escometre els canvis imprescindibles per no situar la sani-tat en un atzucac, i que poden supo-sar grans oportunitats. Amb aquesta fi nalitat, el COMB ha convocat un fòrum professional per donar veu als professionals i reivindicar el paper de lideratge d’aquests en la presa de de-cisions sobre la qualitat assistencial i l’organització del sistema sanitari i fer-ne possible la sostenibilitat.Les primeres conclusions s’han con-cretat en el document “Propostes per a la sostenibilitat i millora del siste-ma sanitari públic” i van dirigides a tots els agents implicats, inclosos els mateixos professionals i la població. Els grans eixos, condicionats per un entorn d’envelliment de la població amb pluripatologia, de cronifi cació de la malaltia, de necessitat d’innovació constant i incorporació de noves tec-nologies sanitàries, també incideixen en el fet que serà molt difícil disminuir els recursos que es destinen en l’actua-litat sense que se’n ressentin els signes d’identitat del sistema sanitari i sense

una redistribució racional dels recur-sos que prioritzi el màxim benefi ci al menor cost possible. Aquests eixos es concreten a través de: 1. Una gestió més efi cient dels recursos en l’equip assistencial; 2. Trobar fórmules per millorar la motivació i promoure el professionalisme; 3. La incentivació de l’avaluació cost-efectivitat en la pràctica clínica; 4. Subratllar la for-mació mèdica, com a eix de la qualitat del sistema sanitari; 5. Continuar pro-movent la investigació i la innovació, com a pilars bàsics presents i futurs del sistema; 6. La millora de la coor-dinació entre nivells assistencials; 7. La introducció decidida de noves formes d’organització del sistema; 8. Concreció de les prestacions sani-tàries d’acord amb el cost-efectivitat; 9. Redefi nir la coparticipació del ciu-tadà en el manteniment del sistema i, 10. Reivindicar un gran Pacte d’Estat per la sanitat, per situar-la en l’eix de prioritats compartides entre totes les forces polítiques, agents socials i pro-fessionals i continuar situant el siste-ma com a instrument cohesionador social basat en la confi ança.

Ara més que mai es fa necessari es-cometre aquests canvis si volem mantenir l’equitat, l’universalitat i l’excel·lència del nostre sistema sani-tari. I també que es plantegi oberta-ment el problema del seu fi nançament per poder-ne assegurar la pervivència, ja sigui per la correcció de la injustícia fi scal que pateix Catalunya, ja sigui per l’augment de la via impositiva directa, ja sigui per la introducció de taxes per l’ús d’alguns serveis, sempre d’acord amb el nivell de renda individual. Els metges volem assumir la nostra quo-ta de responsabilitat per fer viable un futur esperançador. Reclamem, per tant, les condicions que ho facin possible.

Jaume Padrós Selma, vicepresident COMB. Coordinador del Fòrum de la Professió Mèdica

Els metges volem assumir la nostra quota de responsabilitat per fer viable un futur esperançador. Reclamem, per tant, les condicions que ho facin possible

1. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, en la presentació del Fòrum de la Professió Mèdica.

2. Dolors Quera, geriatra i presidenta de la Secció Col·legial de Metges de l’Àmbit Sociosanitari;

Lurdes Alonso, metge de família i vicesecretària del COMB; Jaume Padrós; Elvira Bisbe, anestesiòloga

i vocal del COMB, i Lluís Albaigès, psiquiatre i president de la Secció Col·legial de Metges Psiquiatres, durant la celebració del Fòrum.

21

01_28 SIC 134.indd 501_28 SIC 134.indd 5 24/02/12 17:3424/02/12 17:34




Síntesi de les propostes per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic

1. Document de Propostes del Fòrum. 2. Sala d’actes del COMB durant la

celebració del Fòrum. 2

1

El treball que ha elaborat el Fòrum de la Professió Mèdica està realitzat pels metges que

presten serveis assistencials al sis-tema sanitari fi nançat públicament. És a dir, per metges i metgesses que treballen en la pràctica clínica. Des d’aquesta perspectiva pretén, com podreu comprovar a l’enllaç al web del COMB (http://forumprofessiome-dica.comb.cat) amb els documents dels 26 grups de treball, aportar di-ferents experiències sobre el terreny del que es pot fer per racionalitzar la despesa i utilitzar millor els recur-sos de què disposem. En aquest do-cument tractarem de fer una síntesi dels temes que creiem que són més rellevants i que apareixen a la majoria dels documents aportats pels grups de treball. Hem treballat per identifi car quins són els problemes més impor-tants, fugint de l’anècdota i tractant d’aportar possibles solucions. En aquesta anàlisi, al llarg del docu-ment, hem ordenat els temes d’acord amb qui recau la major responsabi-litat de proposar solucions, tot i que com podreu compro var els problemes i les propostes de solucions no són exclusives de cap grup professional i afecten els metges, els gestors, els responsables polítics i els ciutadans.

En qualsevol cas, els metges, amb més o menys responsabilitats, volem participar i comprometre’ns en la cer-ca de solucions, entenent que estem en un entorn canviant i que caldrà fl e-xibilitat per poder avançar. En un entorn d’envelliment de la po-blació amb pluripatologia, de croni-fi cació de la malaltia, de neces sitat d’innovació constant i incorporació de noves tecnologies sanitàries, serà molt difícil disminuir els recursos que es destinen a sanitat. En aquest con-text entenem que caldrà redistribuir els recur sos i prioritzar allà on veiem que podem aportar el màxim benefi -ci al menor cost possible. Per fer-ho caldrà un esforç per part de tots i trencar els compartiments estancs de l’organització del nostre sistema sanitari. En aquest marc, els diferents grups han treballat en:

1- Gestió efi cient dels recursos en l’equip assistencial� Es basa en la gestió clínica i la millora de la informació, de manera que permeti conèixer als met ges el nivell de despesa de la seva activitat perquè puguin actuar amb criteris de cost-efi ciència. � Revisar algunes prestacions sani-tàries en funció de l’evidència cientí-

fi ca disponible i el millor cost-efecti-vitat.� La redefi nició dels rols dels com-ponents de l’equip assistencial, met-ges, infermeres i personal no sanitari, ajustant les activitats a les compe-tències dels diferents professionals i establint me canismes explícits de delegació d’activitats dintre de cada equip assistencial. � Als diferents nivells assistencials, potenciar l’atenció domiciliària. � Un aspecte fonamental és el ma-neig del pacient crònic i la coordi-nació als diferents nivells assisten-cials, amb especial incidència en la despesa diagnòstica i de tractament. És im portant que, en funció de la pa-tologia i del pronòstic del pacient, el sistema sanitari incentivi el nivell assistencial on cal que sigui atès mit-jançant un nou sistema de pagament que permeti a les organitzacions i als professionals col·laborar i ser més efi cients. 2- Com millorar la motivació i pro-moure el professionalisme � Incentivar el professionalisme, és a dir, el compromís amb el pacient i amb l’organització, l’autonomia pro-fessional, l’excel·lència, el lideratge, la fl exibilitat i adaptació a les neces-sitats socials i la capacitat de gestió.

01_28 SIC 134.indd 601_28 SIC 134.indd 6 24/02/12 17:3424/02/12 17:34




� Fomentar l’autonomia de ges-tió per arribar als màxims nivells d’autogestió quan les condicions de l’equip i l’organització ho permetin en els diferents àmbits assistencials. � Promoure canvis en el sistema de retribució dels metges en relació amb els seus resultats quan titatius i qualitatius. No retribuir per qui s’és, sinó pel que es fa i els resultats. Faci-litar la capa citat resolutiva dels met-ges i retribuir en conseqüència. És imprescindible millorar els sistemes d’informació. � Facilitar la presència de professio-nals reconeguts als òrgans de govern de les empreses sanitàries. 3- L’avaluació cost-efectivitat en la pràctica clínica � És necessari elaborar guies de pràctica clínica basades en l’evidència i cost-efectivitat i arribar a acords en-tre nivells assistencials per grups de pacients i patologies. � Cal desenvolupar i instaurar co-missions d’avaluació de resultats clínics que siguin indepen dents. Cal promoure agències d’avaluació tèc-niques i de caràcter independent i vinculant amb especial incidència en l’àmbit del medicament i de les noves tecnologies que vetllin per criteris d’efectivitat, utilitat i oportunitat. 4- Formació mèdica, eix de la qua-litat del sistema sanitari � És imprescindible planifi car les ne-cessitats d’especialistes a formar en el sistema públic de salut en funció de les necessitats de salut de la po-blació.

� Cal incorporar a la formació espe-cialitzada i continuada elements de gestió clínica i utilització efi cient dels recursos amb criteris ètics. També és necessari fomentar l’esperit innova-dor i de “retre comptes”. � Els responsables de formació dels centres han de participar activament en la direcció del centre i han de ser avaluats pels seus resultats.� Cal augmentar el reconeixement del valor del formador i recompensar l’esforç d’acord amb els resultats. � Cal redefi nir la formació especialit-zada amb la incorporació de la tron-calitat, un nou sistema d’organització dels residents als centres i que ampliï l’accés formatiu del resident fora del seu centre. La planifi cació formativa cal realitzar-la en l’àmbit de la unitat docent que agrupa diferents centres i de nivells assistencials. � Cal incorporar noves tecnologies docents que permetin una ampliació d’horitzons formatius.

5- Recerca i innovació, present i futur � No es pot deixar d’impulsar la re-cerca i la innovació en temps de crisi econòmica, però aquesta ens obliga a ser més objectius, explícits, efi cients i compromesos èticament en la utilit-zació dels recursos disponibles.

� Cal establir objectius de recerca i innovació del sistema sanitari, en els quals prioritzar els possi bles projec-tes a partir de les necessitats de salut dels ciutadans i pacients i a la possi-ble contri bució complementària del fi nançament privat. � Cal crear o potenciar les xarxes de recerca i d’innovació biomèdica que permetin la canalització de les mi-llors propostes, la suma d’esforços i la participació integrada de centres i professionals. � Cal prioritzar la recerca sobre l’efi càcia, efectivitat i cost-efectivitat tant dels fàrmacs com dels altres pro-cediments terapèutics o diagnòstics i alhora promoure la incorporació d’aquelles inno vacions que hagin de-mostrat el seu valor afegit. � Cal que existeixi una avaluació continuada de les activitats de recer-ca i innovació que tingui en compte els resultats assolits i les noves ne-cessitats o oportunitats.

6- Coordinació entre nivells assis-tencials � Les TIC han de facilitar l’accés a la lliure elecció del pacient tant del met-ge de família com de l’especialista. � Un dels temes de més consens entre els diferents grups de treball és la necessitat de millorar la coordi-nació entre els professionals i entre les organitzacions. És imprescindi-ble compartir un sistema compatible d’informació en tot el sistema sanitari que incorpori la història clínica única i la carpeta de salut del pacient. � En el cas de pacients amb multi-morbilitat cal abordar de manera de-

Hem treballat per identifi car quins són els problemes més importants, fugint de l’anècdota i tractant d’aportar possibles solucions

1 2

01_28 SIC 134.indd 701_28 SIC 134.indd 7 24/02/12 17:3524/02/12 17:35




cidida i conjunta els diferents dispo-sitius assistencials i socials. � En pacients terminals cal la inte-gració de tots els equips a fi i efecte d’optimitzar els ingressos als hospi-tals i millorar la resposta efectiva en el domicili. � En el cas concret del procés tera-pèutic del pacient crònic, cal conti-nuar insistint en la coordinació de tots els actors per promoure la segu-retat clínica i evitar medicació inne-cessària.

7- Noves formes d’organització del sistema � Incorporem les idees relaciona-des amb l’organització territorial dels centres sanitaris que permeti un cir-cuit per malalt amb accés, en temps real, a la informació clínica i econòmi-ca del pacient. En concret, en el cas de proves complementàries, aquest esforç repercutirà en la millor gestió dels recursos. � Cal canviar el sistema de paga-ment dels centres per fomentar-ne la coordinació i l’avaluació de re sultats. Sistemes com el pagament per càpita (base poblacional) i la responsabilitat econòmica en la compra de serveis a l’atenció primària han de servir per clarifi car les responsabilitats dels centres i dels professionals. 8- Concretar les prestacions sanità-ries d’acord amb el cost-efectivitat � És fonamental defi nir públicament una cartera de serveis que permeti que els ciutadans/pacients es mo-guin pel sistema coneixent quin són els seus drets i els seus deures. Amb unes regles del joc prèviament defi -

nides, que prevegin que els recursos són limitats, és imprescindible que els professionals recolzats per sis-temes d’avaluació independents pu-guin decidir quines prestacions són cost-efectives i quines no. � Pel que fa a la incorporació de noves tecnologies, innovacions clíni-ques, etc., és necessari establir me-canismes independents d’avaluació amb els quals es pugui mesurar la seva efi ciència tenint en compte tot el procés assistencial. � És necessari reordenar l’activitat d’alta complexitat, tecnifi cació i alt cost d’acord amb criteris territo rials, d’excel·lència i d’efi ciència. Els pro-fessionals dels diferents centres hau-ran de posar-se d’acord a coordinar-se i planifi car els recursos pensant en la xarxa territorial i no en el seu cen-tre en concret. 9- La participació del ciutadà � Qualsevol canvi ha de comptar amb la participació del ciutadà i dels pacients de manera que tots puguem participar en la defi nició de drets i deures. � Cal fomentar mesures per tal que el ciutadà, amb informació, tingui un paper a l’hora de gestionar la seva

malaltia i el manteniment de la salut, i la decisió sobre la seva coresponsa-bilització. � En l’activitat de la prevenció cal avaluar quins programes, explora-cions, fàrmacs i activitats són pres-cindibles segons la millor evidència científi ca i l’anàlisi cost-benefi ci.

10- Pacte d’Estat per a la sanitat. La política sanitària com a prioritat de les polítiques públiques � És necessari que, igual que es va fer en els pactes de Toledo per ga-rantir el sistema de pensions, es pro-dueixi un gran pacte entre totes les forces polítiques, els agents socials, els professionals i els ciutadans, amb la fi nalitat de preservar els principis del nostre sistema sanitari i pro-moure aquells canvis que facin viable la seva sostenibilitat. � Cal evitar utilitzar de forma partidis-ta els problemes actuals del sistema sanitari. El sistema sanitari ha estat un del eixos vertebradors del nostre mo-del social i de cohesió i, si se’l sotmet a pressions alienes a l’interès general, es pot fer perdre la confi ança dels ciu-tadans i dels seus professionals.

Els metges volem participar i comprometre’ns en la cerca de solucions, entenent que estem en un entorn canviant i que caldrà fl exibilitat per poder avançar

1. Miquel Vilardell, en l’acte de cloenda del Fòrum. 2. Sala d’actes del COMB, en una

de les sessions del Fòrum. 3. Elvira Bisbe, anestesiòloga i vocal del COMB, en l’exposició

de les conclusions de l’àmbit hospitalari del Fòrum. 4. Antònia Sans, nefròloga i presidenta

de la Xarxa de Comissions de Docència de Catalunya; Jaume Padrós, vicepresident primer

del COMB, i Xavier Bonfi ll, director del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública i del

Centre Cochrane Iberoamericà. Hospital de Sant Pau, en l’exposició dels grups de treball.

3 4

01_28 SIC 134.indd 801_28 SIC 134.indd 8 24/02/12 17:3524/02/12 17:35



El COMB presenta les propostes dels metges sobre el sistema sanitari públic

Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Padrós,

vicepresident primer del COMB i coordinador del

Fòrum de la Professió Mèdica, van donar a

conèixer, en roda de premsa, les conclusions del Fòrum de la Professió Mèdica amb les

propostes dels metges de Barcelona sobre el sistema

sanitari públic.El document “Propostes per

a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic”, que

recull les conclusions dels diferents grups de treball del

Fòrum de la Professió Médica, s’ha fet arribar al president de

la Generalitat, Artur Mas, i al conseller de Salut, Boi Ruiz.

Vegeu a la Revista de Premsa més informació sobre la

presentació del document del Fòrum de la Professió als

mitjans de comunicació.

Miquel Vilardell, president del COMB, i Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, en

la presentació, en roda de premsa, de les propostes del Fòrum de la Professió Mèdica.


El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va donar a conèixer, en roda de premsa, el document fi nal del Fòrum de la Professió Mèdica amb les pro-postes dels metges de Barcelona so-bre el sistema sanitari públic. Miquel Vilardell i Jaume Padrós van presentar el document “Propostes per a la sos-tenibilitat i millora del sistema sanitari públic” als mitjans de comunicació.El COMB va convocar, el juliol de 2011, un Fòrum de la Professió Mè-dica amb l’objectiu de donar veu als professionals i reivindicar el paper de lideratge d’aquests en la presa de de-cisions sobre la qualitat assistencial i l’organització del sistema sanitari. El Fòrum de la Professió del COMB s’ha desenvolupat amb la participació di-recta dels metges i s’ha estructurat en sis àmbits de debat: Hospitals; Atenció Primària; Atenció Sociosanitària; Salut Mental; Docència i Formació, i Recerca i Innovació.El Fòrum de la Professió Mèdica ha comptat amb la participació de més de tres-cents metges i metgesses de dife-rents perfi ls professionals, assistencials i d’especialitat. Vint-i-sis grups de tre-ball, organitzats en funció de la temàti-ca a tractar, han debatut per Internet i presencialment per aportar propostes per mantenir o millorar els resultats as-sistencials del sistema sanitari públic davant l’actual crisi pressupostària.Per Miquel Vilardell, “els resultats del Fòrum de la Professió refl ecteixen clara-ment que els metges volem participar a fer que el sistema sanitari sigui més efi -

cient. Aquest document pot contribuir a millorar el present i a proporcionar algu-nes de les claus de futur”. Durant l’acte de presentació, Vilardell va demanar “un gran pacte d’Estat per mantenir el Sistema Nacional de Salut, similar al que es va fer amb les pen-sions amb el Pacte de Toledo, i que es defi neixi una cartera única de serveis”. El president del COMB va explicar, així mateix, que el document del Fòrum de la Professió proposa la constitució “d’una agència d’avaluació indepen-dent que s’encarregui de descriure guies de pràctica clínica universals, no esbiaixades pels interessos de la indústria, per protocolitzar l’actuació mèdica adequada per a cada malaltia”. En referir-se a les retribucions dels metges, Vilardell va assenyalar que “és necessari un sistema retributiu més just i més ben retribuït en el qual es valori el què es fa i els resultats que s’obtenen”.Per Jaume Padrós, “només a partir del lideratge de la professió serà possible que d’aquesta crisi no en resulti mal-parada la qualitat i l’excel·lència del nostre sistema sanitari”. Padrós va re-cordar que “fa molts anys que la nostra institució està denunciant la infradota-ció fi nancera que té el nostre sistema de salut i la necessitat de guanyar es-pais d’efi ciència que només són pos-sibles a partir del compromís de totes les parts, no només dels gestors i dels responsables institucionals o polítics, sinó sobretot dels professionals i tam-bé de la ciutadania”.

01_28 SIC 134.indd 901_28 SIC 134.indd 9 24/02/12 17:3524/02/12 17:35



Els metges demanen més rigor científi c al sistema sanitari

El Col·legi de Barcelona consi-dera necessari un pacte d’Estat

Una agència independent que avaluï la cartera de serveis que avui té la sanitat pública amb absoluta transparència i garantia tècnica. Aquesta és una de les principals mesures que demanen els metges per assegurar la sostenibilitat del sistema. I així ho han plasmat en un informe més de 300 pro-fessionals que han participat en el Fòrum de la Professió Mèdica, organitzat al Col·legi de Metges de Barcelona al llarg de sis mesos.[...]

La Vanguardia,2 de desembre de 2011

Els metges demanen que la sanitat elimini els serveis inefi caços

El catàleg de serveis que ofe-reix la sanitat pública catala-na, igual que el de la resta de comunitats autònomes es-panyoles, hauria de ser ana-litzat i redissenyat, i mante-nir només les prestacions que hagin demostrat ser efi -caces, equitatives i assumi-bles des del punt de vista del seu benefi ci i cost. Aquesta és una de les propostes del document elaborat per 325 metges catalans, coordinats pel Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB).[...]

El Periódico,2 de desembre de 2011

Els metges exigeixen un pacte d’estat per la sanitat

Els facultatius defensen

que el sistema pot ser més efi cient. El Col·legi de Met-ges va exigir ahir un pacte d’estat per fer sostenible la sanitat i la revisió de la carte-ra de serveis amb criteris de cost-efectivitat.[...] Els metges defensen la universalitat i equitat del sis-tema públic com una qüestió irrenunciable. “Si no arriben més recursos, serà difícil mantenir aquest sistema”, va advertir Vilardell. [...]

Ara,2 de desembre de 2011

Els metges reclamen que es revisi la cartera de serveis

El model sanitari fi nançat amb recursos públics i de caràcter universal és “irrenunciable”, però, per mantenir-lo, cal prendre un seguit de decisions que els

polítics ja no poden con-tinuar ajornant. Aquest és el missatge d’alerta que el Col·legi de Metges de Bar-celona (COMB) va adreçar ahir al Departament de Sa-lut i a tots els representants polítics tant catalans com d’àmbit estatal , als quals va exigir la responsabilitat de subscriure un gran pac-te d’Estat per promoure els canvis necessaris per garan-tir el futur del sistema sani-tari públic. [...]

El Punt Avui,2 de desembre de 2011

Els metges demanen que el sistema no exclogui a ningú

[...] Per al Col·legi de Met-ges és imprescindible que es mantingui un sistema “universal”, condició sine qua non per portar a terme

qualsevol tipus de mesura. “La cartera de serveis ha de garantir l’atenció a tots els ciutadans”, va remarcar Vilardell després de llançar un al·legat en defensa del model sanitari “públic”. [...]

El Mundo,2 de desembre de 2011

Les mesures anticrisi dels metges

Si la muntanya no va a Ma-homa, Mahoma va a la mun-tanya. Amb aquesta pre-missa i després d’un any de retallades sanitàries sense que els metges poguessin participar de manera clara i transparent en els ajustos, el Col·legi Ofi cial de Met-ges de Barcelona (COMB) va presentar ahir el primer compendi de propostes


Revista

de premsa

01_28 SIC 134.indd 1001_28 SIC 134.indd 10 24/02/12 17:3524/02/12 17:35



promogudes pel Fòrum de la Professió Mèdica per a la Sostenibilitat i Millora del Sistema Sanitari públic. [...]

La Razón,2 de desembre de 2011

El COMB reclama el Pacte d’Estat i despolititzar el SNS

Un Pacte d’Estat i despo-lititzar la sanitat són les principals reivindicacions recollides en un document elaborat pel Fòrum de la Pro-fessió Mèdica del Col·legi de Metges de Barcelona, un tre-ball en el qual han participat des de juny 300 metges de la província. [...]

Diario Médico,2 de desembre de 2011

Els metges reclamen redefi nir la cartera de serveis amb criteris cost-efectivitat

Europa Press - El president del Col·legi Ofi cial de Met-ges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, ha reclamat aquest dijous una redefi ni-ció de la cartera de serveis sanitaris en funció de crite-ris de cost-efectivitat, fruit de l’anàlisi d’una agència d’avaluació independent, que podria descartar algu-nes prestacions existents i afegir-ne d’altres de noves i efectives. [...]Vilardell i Padrós s’han feli-citat per la coincidència amb el pla sanitari del Govern català, que s’ha elaborat en paral·lel, però han recordat que el Col·legi de Metges s’ha mostrat crític amb les retallades que, segons Vilar-dell, han introduït mesures precipitades que “no passa res per fer enrere” [...].

El País.com,1 de desembre de 2011

Els metges demanen una Agència d’Avaluació inde-pendent que elabori guies clíniques

Un informe del Col·legi de Metges de Barcelona recla-ma la creació d’una Agència Independent, que estigui fi ns i tot per sobre del Ministeri de Sanitat, que elabori amb transparència guies clíniques que siguin d’obligat compli-ment, per garantir la igualtat de la pràctica clínica. [...]També s’ha referit a les retribu-cions dels professionals sani-taris, especialment els metges, i ha recordat que “es necessari un sistema retributiu més just i mes ben retribuït en el qual es valori el que es fa i els resultats que s’obtenen”. [...]

Efe,1 de desembre de 2011

El Col·legi de Metges insta a revisar la cartera de serveis i el fi nançament de la sanitat pública

El Col·legi de Metges de Bar-celona de Barcelona ha ins-tat aquest dijous a revisar la cartera de serveis de la sani-tat pública, però també que es garanteixi el bon fi nança-ment del sistema. Segons el seu president, Miquel Vilar-dell, segurament s’haurien d’incloure més prestacions, però també treure’n alguna, tenint en compte criteris de cost-efi càcia. [...]

ACN,1 de desembre de 2011

Els metges catalansdemanen un pacte d’Estat per a la sanitat

[...] Els metges reclamen un pacte d’Estat per “preser-var els principis del sistema sanitari i promoure aquells canvis que facin viable la seva sostenibilitat”. Per poder optimitzar el model demanen més autonomia i que se’ls permeti “partici-par tant en la gestió clínica com en la defi nició del nou model sanitari i la cartera de serveis”. [...]

ABC,1 de desembre de 2011


01_28 SIC 134.indd 1101_28 SIC 134.indd 11 24/02/12 17:3624/02/12 17:36



2012

Practicar amb l’exemple i transmetre a la societat, des del col·lectiu mèdic, que els hàbits esportius estan relacionats directament amb una millor salut. Això és el que ens motiva a continuar organitzant Medijocs, els jocs esportius del COMB que aquest any arriben a la vuitena edició.

En aquesta vuitena edició dels jocs esportius per a metges fem una aposta decidida perquè aquest missatge es continuï transmeten malgrat la crisi que ens afecta. En aquest sentit volem agrair l’esforç de tot l’ equip organitzador i el dels espònsors que ens donen suport.

Destaquem la cursa de 5 milles, que com cada any tindrà lloc a Sant Cugat i la BTT Sanitària que novament recorrerà els voltants de l’Hospital de Mataró pel que fa a activitats gratuïtes pels metges, juntament amb l’activitat de senderisme prevista pel mes de juny.

D’altra banda, l’eslàlom gegant a Soldeu (GRANDVALIRA) permet viure l’experiència de participar en un eslàlom gegant de competició, amb una pista marcada i reservada per Medineu 2012. Al voltant d’aquesta cursa d’esquí s'estructura una oferta complementària d’esbarjo amb allotjaments amb tarifes preferents per gaudir d’un bon cap de setmana a la neu. Aquesta activitat només comporta el pagament del forfet a un preu especial i que es pot gaudir tot el dia un cop finalitzada la prova.

El golf, amb un preu de participació ajustat, serà l’altre dels esports que es duran a terme i finalment el Simposi ens permetrà posar punt i final amb una temàtica d’actualitat lligada al món de l’esport des de la vessant mèdica.

Esperem comptar amb la vostra participació. El Comitè Organitzador de Medijocs 2012

Medineu: Cursa d’Esquí per a metges i familiarsDel 23 al 25 de març de 2012 Grandvalira (Soldeu, Andorra)

Cursa atlèticaDissabte 14 d’abril de 2012 Sant Cugat del Vallès

BTT SanitàriaDissabte 19 de maig de 2012Circuit Hospital de Mataró

GolfData a concretar

SenderismeData a concretar (juny de 2012)

7è Simposi sobre Salut, Medicina i EsportDijous 24 de maig de 2012Sala d’Actes del COMBh

ttp://medijocs.comb.cat

8ns Jocs Col·legials Esportius 2012

01_28 SIC 134.indd 1201_28 SIC 134.indd 12 24/02/12 17:3624/02/12 17:36



clarament que els metges volen participar a fer que el sistema sanitari sigui més efi cient”. En declaracions al programa Els matins de TV3, Vilardell va demanar un gran pacte d’Estat per la sanitat i va dir que “els professionals volem continuar mantenint aquest sistema públic de salut i volem millorar-ne l’efi ciència”.Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va declarar, d’altra banda, que “només a partir del lideratge de la professió serà possible que d’aquesta crisi no en resulti malparada la qualitat i l’excel·lència del nostre sistema sanitari”.

Declaracions de la Junta de Govern del COMB sobre les propostes per afrontar la crisi

El Col·legi de Metges de Barcelona ha donat a

conèixer les propostes del Fòrum de la

Professió Mèdica per a la sostenibilitat i la millora del

sistema sanitari públic. La Junta de Govern del COMB

va constituir el Fòrum de la Professió, el juliol de 2011, amb l’objectiu de

donar veu als professionals i reivindicar el paper de

lideratge dels metges en la presa de decisions sobre la qualitat assistencial i

l’organització del sistema sanitari.

Miquel Vilardell, president del COMB, ha manifestat

que els resultats del “Fòrum de la Professió refl ecteixen

Entrevistes a Jaume Padrós a TV1 i TV3


Declaracions de Miquel Vilardell a Els matins de TV3

En una entrevista al programa Els matins de TV3, emesa el 15

de desembre, Miquel Vilardell, presi-dent del COMB, va declarar que “els professionals i treballadors sanitaris

som molt conscients dels moments difícils que estem vivint. El fet que s’haguessin de prendre mesures ràpides va provocar un confl icte im-portant i és el que va crear desànim als professionals”. Vilardell va afegir que “això ha fet que ens reuníssim els professionals en fòrums per discutir fórmules de com es podia realment

Miquel Vilardell, president del COMB, en el programa Els Matins de TV3.

15 dedesembre

1 dedesembre

59 segons de TV1:

• “Els metges, més enllà de posicionar-se en contra de les retallades, vàrem

creure que l’aposta positiva que havíem de generar era la de fer propostes de quins canvis i en qui-na línia s’haurien de produir per procurar la sostenibilitat del siste-ma. No només per fer encàrrecs als polítics i gestors, sinó també a no-saltres mateixos i als ciutadans.”• “Si el model organitzatiu es trans-forma, si l’Administració fa els can-vis que ha de fer i compta amb els professionals, veig moltes possibi-litats de poder mantenir els indica-dors que han fet tan excel·lent i re-conegut el nostre sistema sanitari.”

Àgora de TV3:

• “El nostre sistema sanitari necessita re-cursos i també gua-nyar espais d’efi cièn-

cia i de models organitzatius di-ferents, necessita que siguin lide-rats pels mateixos professionals.”• “El compromís dels metges és ben explícit, aquesta setmana pre-sentarem els resultats del treball de més de 300 metges que és una aposta per la sostenibilitat, pel futur i per millorar l’efi ciència del sistema sanitari. Les propostes del Fòrum de la Professió les farem, no sols a la societat i als gestors sinó també als polítics i als mateixos professionals.”

29 denovembre

01_28 SIC 134.indd 1301_28 SIC 134.indd 13 24/02/12 17:3624/02/12 17:36




millorar l’efi ciència d’aquest sistema sanitari”. El Col·legi de Metges de Barcelona va presentar públicament, l’1 de desembre, les propostes del Fòrum de la Professió Mèdica sobre el sistema sanitari públic.En resposta a una pregunta d’Ariadna Oltra, presentadora del programa, el president del COMB va manifestar que “les retallades no han suposat una disminució de la qualitat de la sanitat perquè l’esforç dels professio-nals ha compensat la retallada”. Vilardell va explicar, en un altre mo-ment de l’entrevista, que “hi ha un tema en què els metges podem in-tervenir i és la variabilitat de la pràc-tica clínica”. El president del COMB va proposar que “treballem amb guies de pràctica clínica, en què una mateixa malaltia sigui tractada per tots d’una manera similar”. El pre-sident del COMB va reiterar que aquestes guies “haurien de fer-les un comitè d’experts, sense confl icte d’interessos, que formin part d’una agència d’avaluació o de qualitat i aquesta hauria de ser el màxim d’independent possible”.El president del COMB va assenya-

Sobre el tiquet moderador, el presi-dent del COMB va insistir, novament, que “les taxes no poden trencar l’equitat del sistema nacional de sa-lut”. Vilardell va manifestar que “el ciutadà que no té recursos ha de poder accedir a tota la cartera de serveis i, a més a més, crec que és important que ens posem d’acord a tot l’Estat, per no trencar l’equitat entre territoris”.

Carta de Miquel Vilardell sobre les mesures del Govern

Davant les mesures anunciades pel Go-vern de la Generalitat sobre la implantació

d’una taxa per recepta, el president del COMB, Miquel Vilardell va fer pública una nota al web col·legial, el 24 de no-vembre, en la qual manifestava que “per a la implantació de qualsevol siste-ma de taxa cal que es tinguin en comp-te tres variables: no ha de suposar més burocràcia, no pot penalitzar les perso-nes amb patologies cròniques i greus i els ciutadans amb rendes més baixes han de quedar-ne exclosos”. Tam-bé demanava que totes les mesures

lar, més endavant, que “cal un gran pacte d’Estat que deixi de banda les ideologies per poder salvar el siste-ma” i que “els professionals volem continuar mantenint aquest sistema públic de salut i volem millorar-ne l’efi ciència”.Per Vilardell, “els professionals de-manem dues coses: més autonomia en la gestió clínica; que allò que sa-bem fer, que és l’acte sanitari, ens deixin autonomia per poder-ho fer, i l’altra cosa que demanem és la des-centralització, que no ha de suposar la privatització del sistema públic de salut, sinó que ha de ser una descen-tralització dins el sistema públic de salut”.Sobre el Pla de Salut, que recentment ha presentat el Departament de Salut, Vilardell va dir que “és un full de ruta que s’ha d’implementar amb consens i fer-ho progressivament, per tornar a donar tranquil·litat al sistema sanita-ri”. Vilardell va indicar que, per imple-mentar-lo, hi ha d’haver “una taula de negociació on hi han de ser les forces sindicals, els col·legis professionals i les acadèmies científi ques”.

Entrevista de Vilardell al diari ARA

Sota el títol “No és bo crear por, ha de quedar clar que es mantindrà el sistema públic”, el

diari Ara va publicar, a la seva edició del 25 de gener, una entrevista amb Miquel Vilardell, president del COMB, sobre l’estat de la sanitat a Catalunya.

Vilardell va declarar que “nosaltres volem tenir els recursos necessaris per mantenir la qualitat assistencial. Protestem quan pensem que no po-drem fer la feina ben feta. Però que quedi clar que el professional encara manté la il·lusió. Ser crític no és do-lent si va acompanyat de solucions. Des del Col·legi de Metges sempre demanem diàleg. Hem reunit 300 pro-fessionals [al Fòrum de la Professió Mèdica] per presentar propostes al Govern que permetin fer sostenible el sistema”.

Entrevista de Vilardell al suplement MediSalut de La Vanguardia

Sota el títol “Els met-ges mantenen la qualitat del sistema públic”, el suplement

MediSalut del diari La Vanguardia va publicar, el 24 de gener, una àmplia entrevista amb Miquel Vilardell sobre els metges i la crisi pressupostària al sistema sanitari públic. El presi-dent del COMB va manifestar que “no

crec que aquest sistema sanitari pú-blic pugui mantenir la qualitat sense comptar amb els professionals. Atès que els recursos són escassos, el pri-mer ha de ser millorar l’efi ciència del sistema. Tanquem els forats per on s’escapen recursos, millorem els mo-dels de gestió... però asseguem-nos a una taula polítics i metges i prenguem mesures conjuntament, per sentir-les nostres. Els metges podem indicar les que condueixen a una pràctica defi -cient i les que no”.

25 degener

24 degener

24 denovembre

01_28 SIC 134.indd 1401_28 SIC 134.indd 14 24/02/12 17:3624/02/12 17:36




que suposin la introducció d’alguna taxa “tinguin extensió també al con-junt de l’Estat”.Vilardell va advertir a la seva declara-ció pública, entre d’altres considera-cions, que “durant els últims dos anys, el sistema sanitari i els seus professio-nals són un dels sectors econòmics que més esforços han fet. Creiem que és del tot necessari tenir-ho molt pre-sent amb les noves mesures a pren-dre, per tal de fer un repartiment just i equitatiu dels sacrifi cis”. Vegeu el text íntegre de la carta de Miquel Vilardell.

Declaracions de Jaume Padrós sobre el tiquet moderador

Jaume Padrós, vice-president primer del COMB, va fer sen-gles declaracions a

les agències de notícies Efe i Europa Press, que van recollir diversos mit-jans de comunicació, sobre la propos-ta del Govern d’implantar una taxa per recepta. L’agència Efe va editar, el 24 de novembre, una informació sota el títol “Els metges demanen que el tiquet moderador de Catalu-nya s’estengui a la resta del país” i, d’altra banda, l’agència Europa Press va recollir, el 23 de novembre, les de-claracions de Padrós sota el títol “El Col·legi de Metges demana que la taxa farmacèutica no recaigui sobre els malalts crònics”.En la informació de l’agència Efe es deia que “el Col·legi de Metges de Barcelona reclama un debat i un gran pacte d’Estat perquè el que es faci a Catalunya en qüestions com el ‘tiquet moderador’, perquè l’usuari pagui per les receptes mèdiques, s’estengui a la resta del país, així com un gran pac-te polític i de tots els professionals”.Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va declarar a l’agència Efe que els metges catalans estan a favor d’una taxa per recepta mèdica, com l’anunciada pel president Artur Mas, “sempre que no afecti les rendes més baixes, i que es defi neixi clarament un catàleg de prestacions”. D’altra banda, el Col·legi de Metges de Barcelona va demanar, en decla-racions que va recollir l’agència Euro-pa Press, que l’eventual introducció d’una nova taxa farmacèutica addi-cional per la dispensació de medica-

ments no s’apliqui en el cas dels pa-cients crònics i que tingui en compte el nivell de renda.En les declaracions a Europa Press, Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va demanar a la Generali-tat “que baixi al terreny de la concre-ció” i defi neixi com aplicar una mesu-ra que, si s’aplica bé, “ha de redundar en benefi ci de la sanitat”, va precisar.“Si serveix per incorporar més recursos, ho rebrem favorablement”, va manifes-tar Padrós. El vicepresident primer del COMB va insistir en la necessitat que les mesures anunciades pel Govern no recaiguin sobre els pacients crònics ni sobre els que menys recursos tenen.

La posició del COMB sobre el vídeo electoral del PSC

El vicepresident pri-mer del COMB, Jaume Padrós, va expressar, en declaracions al

programa El món a RAC1, la seva in-dignació i decepció pel vídeo electo-ral del PSC que vincula les retallades

en sanitat amb la mort d’un pacient. “Personalment expresso —va dir a primera hora del matí al programa que dirigeix Jordi Basté— una gran indignació i decepció perquè entenc que no es poden caricaturitzar temes com la vida, la mort i els patiments dels altres. No m’ha agradat gens [el vídeo]. Molts professionals s’han sentit ofesos personalment”. Padrós va apel·lar, en les declaracions a RAC1 i d’altres mitjans de comunicació, a la “serenitat i a l’ètica de la responsabi-litat” de la classe política per arribar a un consens i resoldre el confl icte sanitari. El vicepresident del COMB va advocar, així mateix, per un pacte d’Estat per evitar crear desconfi ança sobre un sistema “que ha ajudat a co-hesionar el nostre país”.Jaume Padrós va celebrar, hores més tard, la retirada del vídeo de campa-nya per part del PSC i va expressar el seu desig que “tot plegat serveixi per reconduir el debat de la sanitat, la situació actual demana diàleg i com-plicitat”.

23 denovembre

10 denovembre

Davant les últimes mesures anunciades pel govern de la Generalitat i a l’espera que es concretin, volem manifestar el següent:

1- Per fer front a la limitació dels recursos econòmics és necessària una major efi -ciència del sistema sanitari i trobar més recursos, així com desenvolupar mecanis-mes per racionalitzar la demanda. 2- Pel que fa a l’efi ciència, el Col·legi de Metges de Barcelona des de fa molt temps reivindica una participació més activa dels professionals en la presa de decisions, és a dir, l’augment de l’autonomia professional i la disminució de la burocràcia als nostres centres mitjançant organitzacions adaptades a la població a qui es presta el servei. 3- Per a la implantació de qualsevol sistema de taxa cal que es tinguin en compte tres variables: no ha de suposar més burocràcia, no pot penalitzar les persones amb patologies cròniques i greus i els ciutadans amb rendes més baixes n’han de quedar exclosos.

En el context actual de fer front a la crisi econòmica al nostre país volem recordar que, durant els últims dos anys, el sistema sanitari i els seus professionals és un dels sectors econòmics que més esforços ha fet. Creiem que és del tot necessari tenir-ho molt present a l’hora de prendre les noves mesures, per tal de fer un repar-timent just i equitatiu dels sacrifi cis. Demanem que totes aquelles mesures que puguin proposar-se a Catalunya i que suposin la introducció d’alguna taxa tinguin també extensió al conjunt de l’Estat. Des del COMB apel·lem, un vegada més, a la responsabilitat de les parts implicades per tal de cercar tots els espais de diàleg i els acords que facin possible la sosteni-bilitat i la millora del sistema sanitari.

Miquel Vilardell,president del COMB Barcelona, 24 de novembre de 2011

Carta del president del Col·legi de Metges de Barcelona

01_28 SIC 134.indd 1501_28 SIC 134.indd 15 24/02/12 17:3624/02/12 17:36



Els Premis a l’Excel·lència Pro-fessional es concedeixen anual-ment i són el reconeixement

de la professió mèdica als metges i metgesses i a equips assistencials que han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima quali-tat i per l’enaltiment dels valors que confi guren el professionalisme mèdic.Al voltant de 500 assistents es van aplegar al Teatre Romea en l’acte institucional que va comptar amb la presència de Miquel Vilardell, presi-dent del COMB; Boi Ruiz, conseller de Salut; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, i Pilar Arrizabala-ga, secretària del COMB. També hi va participar Màrius Petit, cap del De-partament de Cardiologia del Centre Cardiovascular Sant Jordi, que va pro-nunciar la conferència Miquel Servet. Una indignació coherent, i Roser Mar-quet, metgessa premiada que va par-lar en nom dels metges guardonats.Miquel Vilardell, en la presentació de la sessió, va dir que “en lliurar

aquests premis sobretot reconeixem valors personals” i va destacar tot seguit que “en moments de crisi es fa més necessària la professionali-tat, la solidaritat, la companyonia, la dedicació i l’esforç”. Vilardell també va ressaltar que “avui tots nosaltres, professionals de la medicina, tenim les motxilles plenes d’il·lusió, de for-ça per emprendre un camí, segur que difícil, però convençuts que sabrem trobar la direcció correcta”.Boi Ruiz va assenyalar en la seva in-tervenció que “estem disposats a treballar constructivament en la cerca de solucions d’atenció sanitària als ciutadans, amb els recursos de què disposem, lluitarem per tenir-ne més i intentarem que tot això sigui el més satisfactori per a tots”.Jaume Padrós i Pilar Arrizabalaga van donar a conèixer quins són els professionals i equips assistencials premiats. Jaume Padrós va destacar que els Premis a l’Excel·lència Pro-fessional, que foren instaurats l’any

Lliurament dels Premis a l’Excel·lProfessional 2011 a quaranta-dos equips assistencials

En la vuitena edició dels Premis a l’Excel·lència

Professional, el Col·legi de Metges de Barcelona

(COMB) va distingir quaranta-dos metges i, aquest any per primera vegada, quatre equips

assistencials de Barcelona que han destacat, a criteri

dels jurats constituïts per metges de reconegut

prestigi, per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.

Durant la sessió el COMB va recordar la fi gura de

Miquel Servet (1511-1553) en el 500 aniversari del seu

naixement.

Guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2011 en l’acte del Teatre Romea.

Acte institucional

al Teatre Romea

01_28 SIC 134.indd 1601_28 SIC 134.indd 16 24/02/12 17:3624/02/12 17:36



·lència os metges i quatre

2004, són “una necessitat col·lectiva d’autoafi rmació” i un reconeixement a “trajectòries professionals basa-des en l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta, l’excel·lència”.Per Padrós, aquests guardons són “un reconeixement moral” que s’atorguen per distingir metges i metgesses amb un comportament exemplar, i els quals se subratllen valors professionals en el terreny de l’assistència, l’educació mèdica, la recerca o la bioètica. Padrós va dir que “en l’edició d’enguany s’ha in-corporat la categoria de premis per a equips assistencials, per tal de poder reconèixer el lideratge i l’excel·lència dels metges que treballen en equip”.Màrius Petit en la seva conferència sobre la fi gura de Miquel Servet va tractar, després d’una breu referèn-cia biogràfi ca i històrica del perso-natge, sobre l’aportació de Servet al coneixement científi c en relació amb el moment a Europa i a Barcelona i,

així mateix, sobre la seva “aportació fi losòfi ca i social, especialment pel que fa a la llibertat de pensament i de consciència, a l’autonomia personal, i a la tolerància i la seva relació amb els drets humans”.Un cop lliurats els Premis a l’Excel·lència va intervenir Roser Mar-quet en nom de tots els metges pre-miats. Marquet va dir que el que guia els professionals és “posar els pa-cients al centre del nostre interès pro-fessional, mantenir els coneixements al dia, conèixer i respectar els límits de la nostra competència i allunyar-nos dels confl ictes d’interès”.

1. Sala del Teatre Romea durant el lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2011. 2. Miquel Vilardell, president del COMB, en la presentació dels Premis a l’Excel·lència Professional 2011. 3. Boi Ruiz, conseller de Salut,

en l’acte institucional. 4 i 5. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, i Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, en el lliurament dels Premis. 5. Màrius Petit, cap del Departament de Cardiologia del Centre Cardiovascular Sant Jordi, en la conferència sobre la fi gura de Miquel Servet. 6. Roser Marquet, metgessa premiada que va parlar

en nom dels metges guardonats.

1

3

5

6

7

2

4

01_28 SIC 134.indd 1701_28 SIC 134.indd 17 24/02/12 17:3624/02/12 17:36



En l’acte de lliurament dels Pre-mis a l’Excel·lència Professional del 2011 i l’homenatge a la fi gura

de Miquel Servet en el 500 aniversari del seu naixement, el doctor Màrius Petit Guinovart, cap del Departament de Cardiologia del Centre Cardiovas-cular Sant Jordi de Barcelona, va llegir la conferència Miquel Servet (1511-1553). Una indignació coherent, expo-sant una breu nota de la seva avui ben coneguda biografi a i de la seva apor-tació al coneixement científi c de la cir-culació pulmonar, de la qual va fer la primera descripció coneguda al món occidental, com a producte del co-neixement per revelació —el bíblic— i el de l’observació directa de la natura. El doctor Petit féu un recull detallat de l’estat del coneixement sobre aquesta qüestió a l’època de Servet a Europa i Catalunya durant els segles XVI i XVII.El doctor Petit va explicar, seguida-ment, com Servet es rebel·la contra l’estament Vaticà en constatar, a Bo-lonya, els seus costums, que interpre-ta com a antievangèlics, alhora que es posiciona contra l’autoritat dogmàtica de l’Església que, a partir del Concili de Nicea, sota els auspicis de Cons-tantí, s’associa al poder polític, i que, l’any 342, proclama el dogma de la Santíssima Trinitat, quan, segons ell, no hi havia una base bíblica ni teolò-gica sufi cient per fer-ho.Des dels 17 anys Servet està fora de la Península i roda per Europa canviant de residència, de nom i de feina, man-tenint relació amb personatges d’una gran rellevància cultural i humanística. Servet, amb un coneixement profund de la Bíblia estudiada críticament als textos hebreus antics, i de la patrísti-ca, es posiciona també en desacord amb els principals representants de la Reforma, especialment de Calví.El 1553, és condemnat per heretge per la Inquisició calvinista, acusat d’anabaptista i antitrinitari i és cremat viu a Ginebra després d’ésser jutjat

iniquament i desprès d’haver estat cremada la seva efígie, per la Inquisi-ció catòlica, a la Viena del Delfi nat. Per aquests motius, les idees teològiques i científi ques de Servet foren silencia-des, ignorades, oblidades i mal inter-pretades fi ns no fa gaire.El doctor Petit afi rmà que la comprova-ció correcta de la circulació pulmonar s’hauria fet sense Servet poc després de fer-ho ell, per raons òbvies i que, per tant, el valor del descobriment so-bre el qual s’ha fet molta literatura és en certa manera relatiu. El que de debò importa és que és el primer pensador cristià que fa una defensa explícita i continuada de la llibertat de consciència a l’Edat Mo-derna, després que la intolerància fos justifi cada i practicada per la mateixa Església com a norma des de principis del segle IV, de tal manera que el ma-teix Calví va considerar aquella defen-sa una de les seves heretgies.El doctor Petit va fer un record de la història local de Catalunya, sobre la tolerància i la llibertat de pensament sota l’amenaçant guaita de la Inquisi-ció espanyola.Seguidament va fer unes conside-racions sobre les aportacions a la llibertat de pensament i de conscièn-cia de grups d’unitaristes d’arreu d’Europa, de Sebastià Catellio i, des-prés, de John Locke, de la Constitució Americana, de Voltaire, de la Revolu-ció francesa amb la Declaració dels drets de l’home (1789), de la Declara-ció dels drets humans de l’Assemblea de les Nacions Unides de 1948, i de la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans del 19 d’octubre de 2005.El doctor Petit va destacar que la lli-bertat de què fruïm avui al món occi-dental, per investigar, per pensar, per parlar i per decidir sense amagar-nos, la devem inicialment a aquell jovencell rebel, indignat i coherent d’un poblet dels Monegres, Miquel Servet.

Commemoració del 500 aniversari del naixement de Miquel Servet

Màrius Petit Guinovart, cap del Departament de

Cardiologia del Centre Cardiovascular Sant

Jordi de Barcelona, va pronunciar la conferència

Miquel Servet (1511-1553). Una indignació coherent

durant l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència

Professional 2011.

Acte institucional

al Teatre Romea

Màrius Petit Guinovart durant la conferènciaa l’acte del Teatre Romea.

01_28 SIC 134.indd 1801_28 SIC 134.indd 18 24/02/12 17:3724/02/12 17:37



Atenció hospitalàriaM. Teresa Gallart i Gallart, Jaume Candell Riera, Jordi Gar-riga i Vianya, Manel Monreal Bosch, Xavier Espiga Tugas, Enric Esplugas Oliveras, Esteve Cugat Andorra

Atenció primàriaEnric Juncadella Garcia, Pere Toran i Montserrat, Roser Marquet Palomer, Isabel Montaner Gomis, Humbert Salvadó Llauradó, Maria Leon Sanromà, Consuelo I. Simon Muela

Altres àmbits assistencialsJoan C. Rovira Pascual, Helena Camell Ilari, Josep Fàbre-gas Poveda, Josep Oller Macia, Ricard Pruna Grive, Carme Cabezas Peña, Miquel Vilardell Ynaraja

Recerca BiomèdicaEduard Vieta Pascual, Joan Córdoba Cardona, Antoni Lluís Andreu Periz, José Miguel Baena Díez, Fidel Tizzano Eduar-do, Josep M. Grinyó Boira, Aurelio Ariza Fernández

Educació mèdicaAlbert Bové Boada, Josep M. Miró Meda, Manel Cerdà Vila, Josep A. Capdevila Morell, Josep Lloret Roca, Josefa Corta-dellas Àngel, Maria Rosa Pou Vila

Humanitats mèdiquesJaume Enric Ollé i Goig, Francesc Ferrer Ruscalleda, Con-cha Violan Fors, Joan Padrós i Bou, Edelmira Domenech i Llaberia, Joan Sala i Pedrós, Josep Manuel Picas i Vidal

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2011

Equips AssistencialsQuirúrgica Cirurgians Associats, Equip Atenció Primària - Ciutat Badia, Servei Medicina Interna de l’Hospital Parc Taulí, Unitat de Pal·liatius (ICO) de l’Hospital Germans Trias i Pujol.

01_28 SIC 134.indd 1901_28 SIC 134.indd 19 24/02/12 17:3724/02/12 17:37



Taula rodona sobre “Cooperació enconfl icte” en l’acte de lliurament d“Dr. José Luis Bada” 2011

Àrea de

Cooperació

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB)

va organitzar una taula rodona sobre Cooperació

en zones de confl icte, amb motiu del lliurament de les

beques “Dr. José Luis Bada” 2011 per a la formació

de metges cooperadors. L’acte, convocat per l’Àrea

de Cooperació i la Secció Col·legial de Metges

Cooperadors del COMB, va comptar amb la participació

de diversos experts en temes de cooperació i

relacions internacionals.

L’acció humanitària, l’ajuda al desenvolupament i els reptes de la cooperació internacional

van ser els temes que es van trac-tar a la taula rodona celebrada al COMB en una jornada que també va ser l’escenari del lliurament de les beques Bada 2011 a 9 metges per formar-se en cooperació.Jaume Roigé, vocal del COMB, va presentar la taula rodona sobre Cooperació en zones de confl icte, en la qual van intervenir Xavier de las Cuevas, president de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors del COMB; David Noguera, coordina-dor d’Emergències de Metges Sense Fronteres-Espanya; Patricia García Amado, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, i Josep An-toni Pujante, director de Relacions Internacionals i Cooperació del De-partament de Salut de la Generalitat de Catalunya.Jordi Craven-Bartle, membre de la Secció de Metges Cooperadors del COMB, va fer el lliurament de les beques, que tenen l’objectiu de pro-moure la formació mèdica de metges

cooperants. En la celebració de la divuitena edició el COMB ha atorgat les beques “Dr. José Luis Bada” 2011 als doctors Cristina Bocanegra, Núria Costa, Aleix Elizalde, Eva Guisantes, Jaume Ignasi Miñano, María del Pino Alonso, Maria de Robles, Fernando Salvador i Roser Savall.La benefi ciària d’una beca l’any 2010, Blanca de Gispert, va explicar la seva experiència a la Fundaçao de Medici-na do Amazona Manaus-Brasil durant els mesos de maig i juny de 2011.Jaume Roigé va destacar que “els metges en general ja fa moltíssims anys que fan cooperació perquè te-nen íntimament vinculat al seu ADN el concepte de solidaritat”. Roigé també va insistir que “la cooperació no deixa de ser una feina complexa que ne-cessita coneixements, coneixements de les patologies concretes que existeixen a les zones on fan la co-operació, però també coneixements legislatius, normatius i organitzatius d’aquestes zones”.David Noguera va remarcar la neces-sitat de “professionalització de les institucions que treballen en aquest

01_28 SIC 134.indd 2001_28 SIC 134.indd 20 24/02/12 17:3824/02/12 17:38



en zones de t de les beques

Jordi Craven-Bartle va dir que en con-cedir les beques Bada, dotades amb 27.500 euros, la comissió avaluadora “ha volgut prioritzar el metge que es vol formar per fer una acció concreta en unes circumstàncies i un lloc de-terminats”.

1. Jordi Craven-Bartle, membre de la Secció de Metges Cooperadors del COMB; Jaume Roigé, vocal de la Junta del COMB; Josep Antoni Pujante, director de Relacions Internacionals i cooperació del Departament de Salut; i Xavier de las Cuevas, president de la Secció Col·legial

de Metges Cooperadors del COMB, amb els metges que han rebut les beques “Dr. José Luis Bada” 2011.

2. David Noguera, coordinador d’Emergències de Metges Sense Fronteres - Espanya; Xavier de las Cuevas; Jaume Roigé; Josep Antoni Pujante, i

Patricia García Amado, investigadora de l’Escola de Cultura de la Pau de la UAB, en la taula rodona sobre

“Cooperació en zones de confl icte”.3. Jordi Craven-Bartle en el lliurament de les Beques

“Dr. José Luis Bada”.4. Blanca de Gispert, benefi ciària d’una beca l’any 2010.

2

431

tipus de contexts sensibles a temes de seguretat”, ja que segons Noguera “estem vivint un moment amb molts incidents de seguretat i això neces-sàriament implica una refl exió”.Patricia Garcia va explicar la situació a la Banya d’Àfrica a causa de les se-queres i un dels reptes és “aprendre a prevenir abans que curar i entre una crisi i una altra tenim un interval de sis anys i no podem esperar fi ns a l’últim moment per intervenir-hi”.Xavier de las Cuevas va expressar la necessitat que els metges que van a fer cooperació “hi vagin amb un per-mís retribuït laboralment”; així ma-teix, que hi haurien d’anar amb una assegurança de responsabilitat civil i també va dir que “s’hauria de garantir una assegurança de repatriament”.El paper de les Administracions públi-ques en aquest sector el va abordar Josep Antoni Pujante que va dir que “poden ajudar des del punt de vista polític i diplomàtic, facilitant les en-trades i sortides dels cooperants en aquells països en els quals hi ha un govern amb el qual es pot dialogar”.En fer el lliurament de les beques,

01_28 SIC 134.indd 2101_28 SIC 134.indd 21 24/02/12 17:3824/02/12 17:38



2012, Any del

Dr. Antoni Pujadas

Antoni Pujadas i Mayans, un pioner de la psiquiatria espanyola

Tot i que va ser un home que va fer moltes coses en la faceta de promotor i com a empresari

d’iniciatives sanitàries, i se’l pot consi-derar el creador de la primera empresa d’hospitalització privada que hi ha ha-gut a Catalunya, Pujadas és ara un per-sonatge molt poc conegut, a excepció de la seva vila nadiua on té una placa en un carrer. Hi ha una biografi a molt interessant de Pujadas, escrita per J.L. Ausín, que no ha tingut la difusió que es mereix.El seu interès per la psiquiatria co-mença de jove quan, abans d’acabar la carrera de metge que havia co-mençat als divuit anys, marxa l’any 1836 a l’estranger on viurà uns anys quan només li quedava un any per ser metge. No es coneix be la raó de la seva partida, però potser va ser una fugida per evitar una detenció com van fer coetanis seus que militaven al partit progressista, com el doctor Pere Mata. A Montpeller coneix un destacat psiquiatre francès, el doc-tor Rech, deixeble d’Esquirol. El 1841 marxa a Londres on s’hi està un any i visita els manicomis més importants de la ciutat i més tard va a Paris, on fa estades a l’Hôpital de Bicêtre i al de La Salpetrière. En aquests anys sobreviu amb el que guanya fent de traductor i el que li envia el seu pare. El 1844 torna a Barcelona perquè aquest ha mort i es veu carregat de deutes.Aquell mateix any, amb l’ajuda econò-mica d’un comerciant de Barcelona adquireix les fonts de La Puda, si-tuades sobre el Llobregat, entre Es-parreguera i Olesa per dedicar-les a construir un balneari on es fessin terapèutiques termals. La companyia que funda per explotar l’establiment es diu Compañía de Aguas La Puda, Casa de Curación, Convalescencia y Recreo. És l’època on els balnearis i les cures termals tenen molt prestigi a tot Europa. Pujadas ja te la intenció

de dedicar el centre a tractament per a alienats, però el projecte fracassa i ha de tancar.Ve un temps després d’aquesta expe-riència en què Pujadas tracta de trobar un espai com a periodista i també in-tenta dedicar-se activament a la polí-tica, atesa la seva militància al sector progressista, com altres metges de l’època: Mata, Monlau, Ribot o Fontse-ré. També fracassen els seus intents, perquè no es elegit en cap de les elec-cions a què es va presentar.El 1848 reprèn els estudis de medicina que havia abandonat, acaba la carre-ra i immediatament funda una revista denominada El Bañista, on anuncia un establiment que havia fundat l’any 1846 amb fi nalitat terapèutica a la Rambla de Sant Josep de Barcelona, i que l’any 1850 trasllada al carrer Canuda a un edifi ci on ofereix, a més de banys, assistència a malalts men-tals. Pujadas te visió comercial perquè edi-ta fulletons anunciant els seus establi-ments i crea un sistema d’assegurança privada d’assistència sanitària i hospi-talització, que es podria considerar un precedent de les mútues, tot i que no va tenir èxit.Una altra de les seves iniciatives pre-cursores va ser la seva participació en la fundació l’any 1847 de l’Associació Protectora de la Industria Nacional i de la Classe Treballadora, que va crear les primeres guarderies-escola d’Espanya.L’any 1853 ha de tancar l’establiment que tenia al carrer Canuda per les queixes dels veïns i, després de la des-amortització de Mendizábal, trasllada els seus malalts mentals a un convent abandonat, que era propietat dels pa-res Servites, situat a Sant Boi de Llo-bregat. Allà crea un manicomi que es podria considerar molt modern, per-què aplica tractaments inspirats en els que es feien a Anglaterra i altres paï-sos europeus, que es denominaven

La vida del doctor Pujadas és una vida

plena d’aventures, d’èxits i de fracassos. La seva contribució al

desenvolupament de la psiquiatria catalana és

notable i justifi ca per si sola que el COMB

li dediqui l’any 2012, en què es commemora el bicentenari del seu

naixement a Igualada. Va ser el fundador del

manicomi de Sant Boi, que fou el més important i

modern de l’Estat espanyol del seu temps i també on

s’aplicaven els tractaments més actuals.

01_28 SIC 134.indd 2201_28 SIC 134.indd 22 24/02/12 17:3924/02/12 17:39



“non-restraint”, es a dir sense lligar els malalts agitats, amb molta higiene, estades a l’aire lliure, bons aliments, i seguint teràpies ocupacionals. Puja-das edita una revista, La Razón de la Sinrazón, el 1865, que es la primera revista psiquiàtrica editada a Espanya. Pujadas creu en la publicitat i sempre edita fulls informatius dels seus esta-bliments. També l’hem de considerar un home emprenedor perquè cons-tantment està pensant en nous projec-tes o en l’ampliació dels que ja té en marxa. Una conseqüència d’aquesta manera de fer el portarà a la ruïna, perquè es proposa ampliar el nombre de malalts atesos a Sant Boi, oferint a les Diputacions rebre els malalts men-tals pobres a preu de benefi cència, i fi ns i tot ofereix al Ministeri de Gràcia i Justícia rebre els malalts psiquiàtrics judicials. Això desborda la capacitat del seu manicomi i el porta a la ruïna, i es veu obligat a vendre el manicomi. No sabem la raó d’aquesta aspiració per créixer. Potser volia ser el direc-tor del manicomi més gran i amb més malalts del país, però no va tenir en compte les difi cultats que li planteja-ria, sobretot pel fet que l’arribada de malalts pobres faria fugir de la institu-ció malalts de famílies benestants que pagaven la seva estada.Amb la dedicació de l’any 2012 a l’Antoni Pujadas, el COMB vol recordar als metges d’avui que el nostre país ha tingut des de sempre metges em-prenedors, entusiastes i amb empenta per crear coses que no existien o per millorar les existents. El nostre país continua necessitant aquest tipus de metges. Pujadas va ser el modernit-zador de l’hospitalització psiquiàtrica a Espanya. Amb la commemoració del seu naixement volem aprofi tar també per fer una mirada interessada a com va ser l’inici de la psiquiatria a Cata-lunya i rememorar les institucions de l’època, com el sanatori de la Nova Betlem, a Sant Gervasi de Barcelona, l’Instituto Frenopático a Les Corts i el manicomi de Reus, ara nomenat Institut Pere Mata a Reus, i també a personatges tant interessants com Giné i Partagás, Rodríguez Méndez, Galceran, Dolsa, Rodríguez Morini o Pi Molist.

Miquel Bruguera,expresident del COMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB

01_28 SIC 134.indd 2301_28 SIC 134.indd 23 24/02/12 17:3924/02/12 17:39



01_28 SIC 134.indd 2401_28 SIC 134.indd 24 24/02/12 17:3924/02/12 17:39



El Metge

Emprenedor Onze empreses innovadores presenten els seus projectes davant d’inversors

V Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona

En la cinquena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare, el COMB va facilitar que es posessin en

contacte un centenar d’inversors amb onze empreses seleccionades prèvia-ment per un jurat integrat per repre-sentants d’hospitals catalans, fons de capital privat i els promotors del Fòrum. Els projectes seleccionats van ser: Microlitix, Regenear, Life Scien-ce Entrepreuner, Quantium Medical, Wirs, Bioglane, Qgenomics, Leadartis, Immunnovative Developments, Sa-lupharma Biosimilars, Som Innovation Biotech.En la taula de presentació del Fòrum van participar Jaume Aubia, director-gerent del COMB; Jaume Baró, res-ponsable de fi nançament i estratègia de Barcelona Activa; Marta Príncep, directora d’innovació de Biocat; Xa-vier Casares, president de Keiretsu Fòrum Espanya, i Lluís Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB.Jaume Aubia, en la seva intervenció, va animar a participar els assistents “atès que en el marc de les anteriors quatre edicions, 10 empreses partici-pants han aconseguit capital per un valor total de 5 milions d’euros”. Per Aubia, “aquest tipus d’empreses se-ran clau en la transformació del país i del sector per encarar la crisi i per sortir-ne molt reforçats”.

Jaume Baró va destacar que “des de l’Administració pública podem ajudar a posar oli en els engranatges perquè les empreses que tenim aquí puguin acce-dir a capital, generar riquesa i llocs de treball estables a la nostra ciutat”.Marta Príncep va dir que “en l’àmbit europeu admiren la feina feta en aquests anys a Catalunya”. Príncep va donar dades: “a dia d’avui som el 20 % de les companyies innovadores d’aquest sector a l’Estat, som el 23 % de les noves empreses creades i, so-bretot, generem el 60 % de les patents a nivell estatal”. Segons Marta Prín-cep, “això dóna fe de l’aplicabilitat i de l’esforç que aquesta recerca arribi al mercat i l’interès a parlar amb vostès com a inversors aquí”.Xavier Casares va esperonar els pre-sents perquè “contactin directament amb els emprenedors ja que es pre-senten projectes que considerem d’interès i que un conjunt de moltes persones ha seleccionat”.Lluís Pareras va assenyalar que “més de 30 companyies han presentat plans de negoci i se n’han seleccionat onze, però vull transmetre a les altres com-panyies el nostre respecte per la seva tasca emprenedora i que segurament en properes edicions hi podran parti-cipar”.Es poden seguir les intervencions del Fòrum a: www.combtv.cat

Onze empreses en creixement de l’àmbit

de la Biotecnologia, els Medical Devices, els

serveis sanitaris i les TIC salut van presentar el seu

pla de negoci i les seves necessitats de capital al V

Fòrum d’Inversió Healthcare 2011 davant d’un centenar

d’inversors privats i representants de fons de

capital risc.El Fòrum és una iniciativa

impulsada i organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB),

Barcelona Activa i Biocat, juntament amb la xarxa d’inversors de Keiretsu

Fòrum.

Jaume Baró, responsable de fi nançament i estratègia de Barcelona Activa; Lluís Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; Jaume

Aubia, director-gerent del COMB; Xavier Casares, president de Keiretsu Fòrum Espanya, i Marta Príncep, directora d’innovació de Biocat, en la

presentació del V Fòrum Healthcare Barcelona.

01_28 SIC 134.indd 2501_28 SIC 134.indd 25 24/02/12 17:3924/02/12 17:39



2011, Any del

Dr. Pere Mata

Inauguració de l’exposició sobre el doctor Pere Mata

Amb motiu de la inauguració a la seu

col·legial de l’exposició “Pere Mata (1811-1877): metge, polític, escriptor,

fi lòsof”, el Col·legi de Metges de Barcelona

(COMB) va celebrar un acte acadèmic que s’emmarca dins dels actes de l’“Any

Dr. Pere Mata” que el COMB li dedica amb motiu del 200 aniversari del seu

naixement.

en un acte acadèmic sobre la seva fi gura com a metge, polític, escriptor i fi lòsof

L’acte va ser presentat per Miquel Vilardell, president del COMB, qui va indicar que “Pere Mata va

ser metge i polític i un es pregunta si això és compatible”. Vilardell va dir que “evidentment que és compatible perquè els metges tenim com a tasca fonamental resoldre problemes que presenten els ciutadans i per resoldre problemes de la ciutadania cal tenir els elements necessaris per poder-ho fer bé i qui els dóna és el polític”. Per Vilardell “que els metges vulguin par-ticipar i fer sentir la seva veu en els or-ganismes polítics és cabdal i per això ser metge i polític és compatible”. El president del COMB va destacar que “a la història de Catalunya hem tingut molts metges i polítics i Pere Mata n’és un exemple”. Pere Mata, segons Vilar-dell, “es va implicar en el camp polític; a vegades, un s’ha de mullar i això, a vegades, és difícil”.També van participar-hi Josep Arimany, comissionat de l’“Any Dr. Pere Mata”, i Emili Huguet, catedràtic de Medicina Legal de la Universitat d e Barcelona, que van parlar sobre l’aportació de Pere Mata a la Medicina. Alfons Zarzo-so, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, va pre-sentar l’exposició sobre l’obra de Pere Mata.En explicar com s’ha estructurat l’exposició, Alfons Zarzoso va dir que “no resulta agosarat afi rmar que mai no s’havia reunit una mostra tan completa

de l’obra original d’aquest polifacètic personatge”. L’exposició fa una revisió a la biografi a del doctor Pere Mata, des dels anys d’estudi a Reus i Barcelona fi ns a la seva etapa formativa com a metge tant a Barcelona com a Mon-tpeller i París. La mostra s’acompanya d’una acurada i exhaustiva selecció de publicacions escrites pel doctor Mata o alguns dels seus col·legues i mes-tres. Aquestes obres procedeixen de nombroses biblioteques, arxius i mu-seus que han col·laborat en aquesta exposició. Zarzoso va destacar que per realitzar l’exposició ha comptat amb el suport de l’Arxiu Històric, el depar-tament d’Activitats i Congressos i el Centre d’Estudis Col·legials del COMB.Josep Arimany va concloure que “una aportació molt important de Pere Mata és que va ser el primer al nostre país que va determinar l’establiment del grau de responsabilitat dels malalts mentals si feien un delicte”. Arimany va dir que Pere Mata “va establir que hi podia haver un eximent sota el terme enajenación mental”. Segons Arimany, Pere Mata és una fi gura cabdal de l’aportació de la medicina lligada a la justícia. Arimany també va detallar les activitats que s’han fet durant l’any per celebrar el bicentenari del naixement de Pere Mata.Emili Huguet va destacar l’aportació de Pere Mata unifi cant els estudis de medicina i cirurgia en una carrera única.

1. Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya; Josep

Arimany, comissionat de l’ “Any Dr. Pere Mata”; Miquel Vilardell, president del COMB, i Emili

Huguet, catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de Barcelona, en l’acte acadèmic.

2. A la pàgina següent: Exposició Pere Mata (1811-1877): metge, polític, escriptor, fi lòsof.

1

01_28 SIC 134.indd 2601_28 SIC 134.indd 26 24/02/12 17:3924/02/12 17:39



Actualitat

Professional

Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia, i Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure i vocal de la Junta del COMB , en l’acte de descobriment de la placa en homenatge al

doctor Pere Mata a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Descobriment d’una placa commemorativa dedicada al doctor Pere Mata a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya

2

El Col·legi de Metges de Bar-celona i el Departament de Justícia de la Generalitat de

Catalunya van organitzar un acte de descobriment d’una placa comme-morativa en homenatge al doctor Pere Mata a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. L’acte va estar presidit per Pilar Fer-nández Bozal, consellera de Justícia, i per Ramon Torné, president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliu-re del COMB i vocal de la Junta de Go-

vern del COMB. També van destacar la fi gura de Pere Mata com a creador de la primera càtedra de Medicina Legal a la Universitat, com a impul-sor de la creació d’un cos de metges forenses i també per la seva perso-nalitat i implicació política.Torné va dir que “amb aquest des-cobriment de la placa s’ha volgut fer memòria a la fi gura de Pere Mata a l’edifi ci on s’ha consolidat l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, ubi-cat a la Ciutat de Justícia”.

El COMB manté congelada la quota col·legial per segon any consecutiu

El Col·legi ha congelat la quota de col·legiació per als metges de Barcelona per segon any

consecutiu, a causa de la situació econòmica del col·lectiu a Catalunya, i eximeix de pagar la quota els met-ges que demostrin estar en situació d’atur. L’Assemblea de Compromis-saris del COMB ha aprovat els pres-supostos per al 2012 amb especial sensibilitat per les necessitats dels metges amb problemes. Per això, s’incrementen els recursos per a l’Assessoria Jurídica i l’Àrea Ocu-pacional del COMB, que ja han estat reforçats durant el darrer trimestre per respondre a la demanda del col·lectiu.També s’ha decidit augmentar la des-pesa en participació per a iniciatives com el Fòrum de la Professió, que al mes de gener en concret va debatre sobre la situació dels estudiants MIR, i, posteriorment, s’obrirà a noves ini-ciatives.D’altra banda, es mantenen els pres-supostos per al Programa de Pro-tecció Social, que es nodreix de les quotes col·legials, i per als projectes de col·laboració, com les beques Dr. Bada, que queden a nivell de 2011. L’any passat van tenir un increment del 2,16% i 10%, respectivament.D’aquesta manera, les quotes es man-tenen com el 2011, en 59 € trimestrals, i 29,50 € per als metges joves, a di-ferència d’anys anteriors en què s’ha ajustat a l’increment de l’IPC.

01_28 SIC 134.indd 2701_28 SIC 134.indd 27 24/02/12 17:3924/02/12 17:39



Actualitat

professional

“Diario Médico” premia el projecte Healthequity d’ajuda als metges emprenedors

El lliurament dels premis de Diario Médico a les millors idees de la sa-nitat 2011 es va celebrar al Teatre

Nacional de Catalunya a Barcelona a on, en la seva novena edició, es va concedir un premi a Healthequity, projecte del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) d’ajuda als metges emprenedors. Representants del món sanitari de Ca-talunya, del govern central i de diver-ses comunitats autònomes van parti-cipar a l’acte. Javier Olave, director de Diario Médico, va assenyalar durant el lliurament dels premis que “Diario Médico no es conforma amb informar dels avenços que es produeixen al sector, i per això existeixen aquests premis, que prenen més importància en temps de crisi”.

Miquel Vilardell, president del COMB, en recollir el premi va dir que “en aquests temps el guardó té una doble importància perquè amb iniciatives com aquesta es poden crear llocs de treball i sortir de la crisi”.A l’acte, en representació del COMB, van assistir Jaume Padrós, vicepresi-dent primer del COMB; Jaume Sella-rés, tresorer del COMB; Jaume Aubia,

director-gerent del COMB, i Marc So-ler, director A. Corporatiu del COMB. També hi va assistir Ricard Gutiérrez, vicepresident segon del COMB i vice-president de l’OMC.

El 48H Open House BCN obre l’edifi ci del COMB als ciutadans

Miquel Vilardell, president del COMB, i

Javier Olave, director de Diario Médico, en l’acte

de lliurament dels premis a les millors idees de la

sanitat 2011.

EDIMSA guardona Vilardell com a “Metge de l’any 2011”

Entrevista a Miquel Vilardell, Noticias Médicas,desembre de 2011.

Miquel Vilardell, president del COMB, va rebre el premi “Metge de l’Any 2011”, que lliura anual-

ment Edimsa (Editores Médicos, S.A), per la seva trajectòria professional i per la seva tasca al Consell Assessor del Govern de la Generalitat en matèria de sanitat.La 28ena edició dels Premis Edimsa va celebrar-se a Madrid el passat desembre i reconeix les persones i les institucions més destacades de l’any en l’àmbit de la sanitat i la medicina a Espanya.

Vilardell, en recollir el premi, va ex-pressar el seu desig que “el sistema nacional de salut continuï sent públic, d’excel·lència i de qualitat”. El presi-dent del COMB també va ressaltar que “aquest sistema nacional de salut es fonamenta en la qualitat humana i científi ca dels professionals sanitaris que, amb dedicació, vocació i capaci-tat d’adaptació, segur que serem ca-paços d’avançar”.

L’edifi ci del COMB es va poder visitar de forma guiada en la se-gona edició del 48H Open House

BCN, festival d’arquitectura gratuït i dirigit als ciutadans que obre les por-tes de 160 construccions emblemàti-ques de la ciutat de Barcelona.L’edifi ci actual del Col·legi es va construir el 1965 pels arquitectes Ro-bert Terrades i Jordi Adroer. Els seus fi lls van comentar en una entrevista a combTV les característiques de l’arquitectura de l’edifi ci col·legial. Es pot seguir l’entrevista a: http://blogcomb.cat/2011/10/20/48h-open-house-bcn-obre-les-portes-del-col%c2%b7legi-i-altres-edifi cis-de-la-ciutat/

Foto: José Luis Pindado. Cedida per Diario M

édico

01_28 SIC 134.indd 2801_28 SIC 134.indd 28 24/02/12 17:3924/02/12 17:39

EDITA: Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch.COORDINADOR DEL SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig

Grup MEDinformació

Núm. 88 Serveis per als col·legiats del COMB novembre 2011-gener 2012

29

F inalitzat l’exercici 2011, és el moment que el Grup MED —que agrupa les activitats de les empreses de serveis del COMB— faci balanç d’un exercici que s’inscriu en la crisi econòmica, a la qual no podem ser aliens.

En el decurs de l’exercici s’han iniciat diversos projectes, com són liderar la creació de la societat de capital risc Healthequity, projecte impulsat a través de MEDITECNOLOGIA, destinada a fi nançar projectes emprenedors vinculats al sector salut, i s’ha estat capaç de reunir en el projecte diverses entitats, tant públiques com privades, en un moment en el qual és molt complicat cercar recursos fi nancers.

Un altre gran projecte que s’ha treballat els darrers exercicis, i que fi nalment es plasmarà l’any 2012 (acaben de començar-ne les obres), és la promoció, construcció i explotació d’un pàrquing sota els terrenys dels Jardins del doctor Roig i Raventós, que ha de permetre millorar l’accessibilitat a la seu col·legial per a aquells col·legiats que es desplacin al COMB en cotxe.

Mereix especial menció que un dels darrers projectes promoguts per la Junta de Govern del COMB, el Programa de Protecció Social (PPS) per als metges i familiars, ha estat molt ben acollit per altres col·legis i associacions professionals als quals s’ha presentat el projecte durant l’exercici 2011, i MEDINANKEIA, societat del Grup MED que desenvolupa i gestiona el PPS del COMB, espera en el decurs de l’exercici 2012, signar nous convenis per promoure, desenvolupar i gestionar programes personalitzats per a aquests col·lectius, molt necessaris en aquests moments.

Al marge dels projectes nous abans esmentats, cal no oblidar les empreses amb serveis més madurs del Grup MED, que han contribuït que el Grup MED assolís uns resultats equilibrats durant l’exercici 2011 segons les primeres dades de tancament disponibles. Els serveis fi nancers, a través de MEDONE, MEDSASA I MEDIVALOR, han continuat oferint productes bancaris i fi nancers en condicions preferencials, fi nançament hipotecari i al consum, pel consum privat o les activitats professionals dels col·legiats, en uns moments en què l’accés al crèdit es troba restringit. L’activitat asseguradora, desenvolupada a través de MEDICORASSE, la corredoria d’assegurances, ha continuat oferint solucions asseguradores per cobrir els riscos patrimonials, personals i professionals dels metges. Cal fer notar que s’ha aconseguit mantenir el nivell de cobertura i el cost de l’assegurança de responsabilitat civil professional contractada conjuntament i coordinada amb el CatSalut. També cal fer notar les activitats d’assessorament fi scal, laboral i comptable realitzades a través de MEDICONSULTING, la possibilitat de gaudir d’ofertes de viatges on line o contractar les vacances a través del nou cercador disponible al web de MEDIVIATGES o els serveis d’equipament i utillatge mèdic per a les consultes de MEDISERVEIS I CONSUM.

Al llarg de l’exercici 2012, el Grup MED afronta el repte de mantenir el nivell de contribució econòmica al COMB i oferir valor afegit en termes qualitatius, desenvolupant projectes que permetin al Col·legi tenir presència i incidir en temes vinculats al sector sanitari i oferint solucions personalitzades a les necessitats dels col·legiats, sempre seguint els valors de professionalitat i confi ança que el defi neixen.

L’EDITORIAL

29-36ok INFOGRUPMED134.indd 2929-36ok INFOGRUPMED134.indd 29 24/02/12 17:2924/02/12 17:29

30

novembre 2011-gener 2012informació Grup MED

Servei d’Informació Col·legial. Núm 134

MEDITECNOLOGIA

COM DESENVOLUPAR UNA IDEA A INTERNET

Quan un metge veu la necessitat de crear una pàgina web per donar a conèixer i fer visible el seu projecte (consultori, clínica...) pot confi ar en Meditecnologia, l’empresa d’innovació tecnològica del Col·legi de Metges, avalada per més de

15 anys d’experiència i líder en creativitat i desenvolupament de projectes web al sector sanitari.

En la creació d’un web el primer pas és registrar l’adreça i començar a treballar amb els dissenyadors sobre com organitzar la informació i quina imatge ha de tenir. L’experiència de l’equip de professionals de Meditecnologia permet aconsellar el metge sobre el que li pot ser més útil per desenvolupar un projecte d’èxit a internet. Durant aquesta etapa es quan hi ha més contactes entre el client i Meditecnologia, que es poden fer tant en persona com de forma on-line.

Els dissenyadors estudien i elaboren diferents propostes que es van adaptant fi ns a aconseguir l’objectiu marcat en un inici, perquè així els programadors elaborin la part del web que no es veu però que la fa funcionar. Si a més, es vol actualitzar la pàgina freqüentment, poden construir a mida un autogestor de continguts per treballar fàcilment i amb comoditat.

Un cop publicat el web amb disseny i continguts, la relació entre Meditecnologia i el client continua per oferir les tasques de manteniment tècnic, l’actualització de continguts i per resoldre qualsevol dubte.

Des de Meditecnologia s’ofereix un servei integral i personalitzat que pot incloure totes les tasques que implica la creació i posada en marxa d’un lloc web, des de la gestió de dominis i l’allotjament web fi ns a aspectes d’usabilitat i accessibilitat.

Per a més informació, ens trobarà a www.meditecnologia.com

“L’experiència de l’equip de professionals de Meditecnologia permet aconsellar al metge sobre el que li pot ser més útil per desenvolupar un projecte d’èxit a internet”


31



MEDICORASSECORREDORIA D’ASSEGURANCES

LA REFORMA DELES PENSIONS La corba de demografi a del nostre país ens indica que cada vegada hi haurà

menys cotitzants i més pensionistes. Això possiblement conduirà a la disminució de les prestacions públiques futures, tenint en compte que la

Seguretat Social està plantejada amb un sistema de repartiment.

No es pot saber com canviarà la normativa respecte a aquest tema en el futur, el que és segur és que com més llunyà sigui el moment de la jubilació, més gran és la possibilitat que es produeixin canvis respecte a la situació actual.

A partir d’aquí, qualsevol cotitzant que vulgui cobrir realment la seva jubilació per mantenir el nivell de vida adequat, és molt probable que necessiti complementar-la amb altres elements (rendes d’immobles, sistemes de previsió social, etc.).

Els sistemes de previsió social que permeten aconseguir uns ingressos extres per al futur són els plans de pensions o plans de previsió assegurats per diversos motius: en primer lloc, no necessiten un capital previ (a diferència dels béns immobles); en segon lloc, es poden adaptar les aportacions a la disponibilitat que es tingui en cada moment i, en tercer lloc, incorporen internament l’obtenció de rendibilitats (a diferència d’arrendaments per cobrir el cost hipotecari o de manteniment).

Actualment, l’àmplia gamma existent de diferents productes orientats a l’estalvi futur fa que no sigui fàcil escollir el més adient. Aquesta elecció depèn de molts factors, entre els quals destaquen l’edat, la situació laboral actual i el perfi l de risc de cada persona. Val la pena escoltar el consell de professionals experts en aquesta matèria.

Des de Medicorasse, la corredoria d’assegurances del Col·legi de Metges, posem al seu abast un equip d’assessors que, de forma gratuïta, poden ajudar-lo a triar l’opció que més li convingui. Pot trucar al telèfon 93 567 88 70 o escriure al correu electrònic [email protected] per concertar una visita.

“... com més llunyà sigui el moment de la jubilació, més gran és la possibilitat que es produeixin canvis respecte a la situació actual.”

MEDICONSUM SUGGEREIX...

Microlife AFIB, el tensiòmetre digital amb tecnologia patentada per a la detecció primerenca de la fi bril·lació atrial

• Alt grau de sensibilitat després de prendre tres mesures consecutives.

• Facilitat d’us, tecnologia digital i cinc anys de garantia.

L’equip de professionals de Mediconsum l’assessorarà sobre aquest producte i altres tensiòmetres del mercat. Ens trobarà a la planta -1 del COMB, al telèfon 93 567 88 10 o a [email protected].

Mediserveis i Consum és l’empresa del grup MED que ofereix una completa selecció de material mèdic professional al sector sociosanitari, amb solucions personalitzades a les necessitats de compra i avantatjoses condicions de preu, fi nançament i servei.


32



“Bo TPV” de BBVAFaciliti el pagament amb targeta als seus clientsde la forma més econòmica i senzilla

Des de MED1 Serveis Financers, li presentem el “Bo TPV” de BBVA, un servei amb el què sempre pagarà el mateix pel seu terminal. Amb quatre modalitats de tarifes diferents, adaptades al seu nivellde facturació, vostè tria quant vol pagar cada mes,a partir de només 10€/mes.

ME

DO

NE

SE

RV

EIS

S.L

.U. N

IF B

-619

1086

5. R

M d

e B

arce

lon

a, t

om

316

42, f

oli

5, f

ull

B-1

9687

3, in

scri

pci

ó 7

a.1

Informi-se’n a les oficines de MED1 Serveis Financerst t l t lèf 93 567 88 28o trucant al telèfon 93 567 88 28

[email protected]


33



MED1 SERVEIS FINANCERS

L’ACTUAL CRISIECONÒMICA I ELSEFECTES SOBRE ELCRÈDIT EN ELSECTOR PRIVAT

“l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Ofi cial (ICO), ...ofereixen excel·lents condicions per fi nançar inversions en equipament electromèdic”

L’actual crisi econòmica ha tingut múltiples efectes sobre el sector privat català i espanyol. Per una banda, les empreses han vist com es reduïen els seus ingressos a causa del descens de la demanda, i per l’altra han hagut de patir un important

increment dels impagats. Aquesta situació ha provocat que moltes empreses solvents hagin tingut, i tinguin encara, problemes de liquiditat en un moment en el qual s’està produint una gran restricció al crèdit per a empreses, a causa de l’altra crisi, la fi nancera.

En aquest complicat context, des de MED1 Serveis Financers fem costat a les empreses i professionals vinculats al COMB, assessorant-los de forma individual i facilitant-los l’accés a diferents formes de fi nançament, de forma preferent. Gràcies a l’acord de col·laboració que mantenim amb BBVA, posem a l’abast dels col·legiats solucions per a qualsevol tipus de necessitat fi nancera, des de cobrir tensions puntuals de tresoreria fi ns al fi nançament d’inversions en equipament mèdic i altres actius fi xos.

Algunes d’aquestes solucions s’ofereixen a través d’organismes públics com l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Ofi cial (ICO), que ofereixen excel·lents condicions per fi nançar inversions en equipament electromèdic (especialment l’ICO).

Per altra banda, durant l’any 2011, des de MED1 Serveis Financers hem començat a oferir el servei de Factoring, que permet a les empreses mèdiques anticipar el cobrament de les factures, especialment les emeses pel Servei Català de la Salut.

L’actual context econòmic també requereix que les empreses optimitzin els seus costos. En aquesta línia, des de MED1 Serveis Financers tenim com a prioritat oferir productes sense cost de manteniment o amb despeses mínimes, com ara comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit o el servei de datàfon.

En moments d’incertesa econòmica com els actuals és vital comptar amb socis que entenguin la realitat del sector sanitari i siguin capaços d’implicar-se per oferir solucions, i aquesta és la principal missió de MED1 Serveis Financers i el seu departament d’empreses i negocis.

FINANÇAMENT A LESSOCIETATS NO FINANCERES

RESIDENTS A ESPANYATaxes de variació internual

Font: BE. Residents a Espanya


34



En aquesta història, tothom sembla amagar algun secret: mossèn Canudes, l’administrador de la casa del Delme; en Joan Baron, el boter; en Ferriol Sala, el president de la confraria de Sant Elm; mossèn Pujol, l’organista, i els misteriosos senyors Molas, que arriben accidentalment a aquesta vila portats pel temporal...

OROMOTOR DISORDERS IN CHILDHOODM. Roig-QuilisEditorial: L. Pennington, 2011

EL TEMPORAL DE LES FAVESDr. Jordi CarbonellEditorial El Toll

E l Servei de Tractament de la Informació i de Dades del COMB té com a missió proporcionar assessorament a metges i centres mèdics en matèria de protecció de dades i del tractament d’aquella informació que es necessita per

a la prestació de servis mèdics.

Les relacions econòmiques i contractuals en un entorn de fi nançament dels actes mèdics per mitjà de les entitats asseguradores confi guren unes comunicacions de dades de caràcter sanitari que és imprescindible poder identifi car per establir mesures que donin seguretat i cobertura legal al metge o centre que les transmet.

Des del Servei de Tractament de la Informació i de Protecció de Dades podem ajudar-vos a detectar situacions que, en la pràctica diària, comporten un major risc de vulnerar la normativa de protecció de dades i establir les prevencions que ajudin a reduir o eliminar el risc.

El Servei de Tractament de la Informació i de Protecció de Dades adapta la prestació dels serveis a les necessitats concretes de la vostra activitat i pressupostem les actuacions que realment són necessàries per donar compliment a les exigències de la Llei, de manera especial en activitats de reduïda dimensió i que s’inicien. Això ens permet ajustar els pressupostos a les possibilitats dels que decideixen començar una activitat per compte propi.

Si desitja més informació pot adreçar-se al COMB, trucar al telèfon 93 567 88 88 o enviar-nos un correu electrònic a [email protected] i ens posarem en contacte amb vostè. Pot trobar més informació a www.med.es

MEDICONSULTINGSERVEIS JURÍDICS

TRACTAMENT DELA INFORMACIÓ IDE LA PROTECCIÓDE DADES

“En les relacions econòmiques i contractuals ... és imprescindible poder identifi car per establir mesures que donin seguretat i cobertura legal al metge o centre que les transmet.”

LA LLIBRERIA RECOMANA

A la venda a la llibreria de Mediconsum; llibreria especialitzada en el sector sanitari. També disposa de les darreres novetats editorials.

[email protected] - www.med.es - Tel: 93 567 88 10

Aquest llibre editat per Manuel Roig del Servei de Neurologia Pediàtrica (Hospital Universitari Vall d’Hebron) i Lidsay Pennington (Institute of Health and Society, Newcastle University) aprofundeix en el grup de malalties que porten a trastorns oromotors, que afecten principalment els estímuls sensorials, sistemes motors i organització dels moviments involucrats en la succió, masticació, deglució, articulació de la parla i comunicació facial no verbal.Més de 30 autors internacionals han participat en aquesta publicació.


35



MEDIVIATGES

ISLÀNDIA: Unparadís natural a la “terra del gel” en els últims confi ns d’Europa

“Aquest indret és sinònim de paradís natural, de bones infraestructures turístiques i d’una gastronomia fabulosa”

Quan l’astronauta nord-americà Neil Armstrong va posar el peu a la Lluna, les seves primeres paraules van ser: “Aquest lloc és igual que Islàndia”. No en va els tripulants de la nau espacial Apol·lo XII van estar entrenant a Islàndia per

la seva extraordinària semblança a la superfície lunar.

Banyar-se en un llac geotermal amb tot els voltants coberts de neu, ser a la gran Falla Atlàntica que separa Europa d’Amèrica, acostar-se a Gullfoss una impressionant doble cascada, veure una llacuna inundada d’icebergs, sentir la força d’un guèiser al país que va donar nom a tots els guèisers del món o la travessa per albirar balenes són algunes de les activitats sorprenents que aquesta destinació ofereix.

Islàndia, o el que també és anomenat el país de les Sagues, ofereix una infi nitat d’històries de batalles de víkings, d’amor i venjança, i les llegendes dels trolls i elfs, que a tots ens fan somiar.

Aquest indret és sinònim de paradís natural, de bones infraestructures turístiques i d’una gastronomia fabulosa que ens permet assegurar que és, sens dubte, una destinació ideal tant per a adults com nens, així com per a famílies o grups d’amics.

Mediviatges, l’agència de viatges del Col·legi de Metges, gestionada pel grup Bestours, organitza viatges a aquest destí.

A dia d’avui un gran nombre de col·legiats ja han tingut l’oportunitat de gaudir d’aquest paradís on les forces de la natura estan constantment presents: volcans, guèisers, deserts de lava, cascades, glaceres, aigües termals, cràters i penya-segats cohabiten amb sorprenent harmonia.

Ens trobarà a www.mediviatges.com


36



GRUP MED El nou Govern d’Espanya ha pres les decisions normatives oportunes per tal de reestructurar defi nitivament el sector fi nancer, establint les bases per a un sanejament dels riscos immobiliaris problemàtics que les entitats

fi nanceres tenen en el seu balanç. Aquesta nova —i esperem que defi nitiva— fase de reestructuració provocarà una transformació radical del mapa bancari, tant espanyol com català. En sortiran menys entitats d’un major volum.

La nova confi guració ha de quedar enllestida abans del primer semestre d’aquest any i s’ espera que el nombre d’entitats que integrarà el sector, després d’ aquest procés, serà entre 10 a 15 grups.

D’aquesta manera, tant els que prestem serveis bancaris i fi nancers com els usuaris/clients estarem obligats a adequar-nos a aquest nou entorn, format per menys entitats, amb menys ofi cines i, en conseqüència, amb menys empleats.

En aquest context cal afegir el canvi de comportament de l’estalviador a l’hora de gestionar el seu patrimoni fi nancer. Segons dades recentment publicades per INVERCO (Asociación de Instituciones de Inversión Colectiva), per primera vegada en més d’ una dècada, més del 50% de l’estalvi de les famílies està col·locat en dipòsits o comptes corrents. Això marca una clara tendència d’estalvi per productes de caire conservador i amb rendiment prèviament fi xat.

Aquest fet també es fa palès als serveis bancaris del grup MED que oferim al COMB; així els saldos i dipòsits dels nostres col·legiats s’ han incrementat un 20% en els últims 12 mesos.

Hem d’afegir que aquest augment, que en saldo mitjà representa un increment superior als 20 milions d’euros, està afavorit per dos factors concrets.

Primer, poder comptar amb un compte corrent absent de tota comissió i remunerat al 0,4% i, amb una sèrie de serveis gratuïts, com és el cas de l’emissió de targetes de crèdit i transferències i de retirada de diners a la xarxa Servired gratuïtes. Al contrari del que ha succeït al sector fi nancer que ha apujat totes les seves comissions per serveis de forma signifi cativa.

I, segon, pel fet de poder disposar d’una àmplia gamma de serveis i productes específi cs per al col·lectiu mèdic, que possibilita fer més rendible l’estalvi, amb les màximes garanties de solvència, aconseguint d’aquesta manera poder donar solucions adients en la majoria dels casos.

És en aquest nou mapa fi nancer i amb aquest canvis en la forma de gestionar l’estalvi on des dels serveis bancaris del Grup MED haurem d’oferir un millor assessorament de tot allò que pugui ser d’interès per al col·legiat del COMB per poder prendre les decisions d’estalvi i de fi nançament més adients.

Aquest esforç el durem a terme amb més formació contínua i especialitzada del nostre personal, una adequació dels productes i serveis que oferim i un constant ajustament als requeriments que les famílies i els professionals mèdics ens vagin formulant, cercant sempre el compromís, la confi ança i l’excel·lència en el servei que els metges requereixen i ens reclamen.

Vilardell: “No és bo crear por, ha de quedar clar que es mantindrà el sistema públic”

[...] Nosaltres volem tenir els recursos necessaris per mantenir la qualitat assistencial. Protes-

tem quan pensem que no podrem fer la feina ben feta. Però que quedi clar que el professional

encara manté la il·lusió. Ser crític no és dolent si va acompanyat de solucions. Des del Col·legi

de Metges sempre demanem diàleg. Hem reunit 300 professionals [al Fòrum de la Professió

Mèdica] per presentar propostes al Govern que permetin fer sostenible el sistema. [...]

Entrevista a Miquel Vilardell al diari Ara,

25 de gener de 2012

EL NOU ENTORN FINANCER: MÉSFORMACIÓ,COMPROMÍS ISERVEI

“... els saldos i dipòsits dels nostres col·legiats s’han incrementat un 20% en els últims 12 mesos.”





Debat

al COMB

Professionals de l’àmbit mèdic es van reunir al Col·legi de Met-ges de Barcelona en una jorna-

da de debat sobre l’ús de contencions en residències geriàtriques. Aquestes contencions són les intervencions te-rapèutiques que consisteixen en la utilització d’un dispositiu físic, me-cànic o farmacològic per restringir el moviment a fi de prevenir una situa-ció de risc a una persona malalta o d’altres persones del seu entorn.Jaume Padrós, vicepresident del COMB, va dir en la presentació de la Jornada que s’havia organitzat “a par-tir de la preocupació manifestada per molts professionals per una iniciativa de la Fiscalia Provincial de Barcelona sobre com s’havia de procedir en si-tuacions en què podria estar indica-da o amb quines garanties s’havia de procedir”. El vicepresident del COMB va assenyalar que “el 2010 la Fiscalia va enviar una directiva sobre l’ús de contencions que insta a comunicar les immobilitzacions o restriccions de la capacitat física o intel·lectual per mitjans mecànics o farmacològics que s’imposin a les persones ingres-sades i els seu manteniment cada sis mesos fi ns que desaparegui el motiu que va dur a adoptar-la o sigui substi-tuïda per una altra”.Padrós també va anunciar que el COMB estudiarà fer un Document de Posició o un Quadern de la Bona Praxi sobre l’ús de contencions en residèn-cies geriàtriques.

La Jornada va tractar el tema des de quatre vessants diferents: eticodeon-tològic, medicolegal, visió mèdica i de gestió, i des del punt de vista d’altres professionals sanitaris. Van participar en l’acte Pau Sánchez, Cap de l’Àrea Sociosanitària del Consorci Sanitari Integral; Josep Gasol, president de la Secció Col·legial de Metges de Re-sidències Geriàtriques; Josep Manuel Menchón, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge; Esperanza Gómez, metgessa forense especialista en psiquiatria; Lluís Juan Castán, director de la Residència Adegius; Fina Vernet, infermera i directora de la Residència l’Olivaret, i Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi i del Servei de Respon-sabilitat Professional del COMB, qui va exposar les conclusions de la jornada.

Conclusions de la Jornada

1. La contenció o restricció física o farmacològica és un acte mèdic, per tant, és una prescripció facultativa i està indicada pel metge. De forma excepcional es pot utilitzar sense prescripció, en cas que hi hagi un risc greu per al pacient. En aquests casos, segons la Llei 12/2007, s’haurà de co-municar directament a la Fiscalia.2. Hi ha una legislació específi ca al nostre país: Llei d’enjudiciament civil en el seu article 763, Llei d’autonomia

del pacient 1/2002 que parla total-ment de la informació i del consenti-ment. A Catalunya la Llei 12/2007 de Serveis Socials, sobretot l’article 12.3. La documentació clínica i el seu registre a la història clínica és clau. Complim així amb els criteris de nor-mopraxi assistencial. És una mesura de seguretat clínica.4. La legislació que hi ha al nostre país és, a vegades, inespecífi ca i con-fusa. Hem de tenir en compte, amb el tema de les restriccions i conten-cions, els principis d’ètica mèdica.5. La indicació de contenció ha de ser clara, específi ca i individual. S’ha d’argumentar a la documentació clí-nica. Per tant, no s’ha de fer de forma rutinària.6. Hem de considerar la indicació de contenció farmacològica. Evitem la sobremedicació.7. La informació. S’ha de plantejar el tema del consentiment informat per representació. És molt important l’explicació a la família.8. Utilitzar sempre el sistema menys restrictiu possible i revisar periòdica-ment la contenció.9. És molt important la bona col·laboració amb els altres profes-sionals sanitaris. L’equip multidisci-plinari és clau.10. Procurar una formació continuada del personal sanitari.

Els aspectes ètics i medicolegals de les contencions a les residències geriàtriques

1. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en la presentació de l’acte. 2. Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB, en l’exposició de les conclusions. 3. Lluís Juan Castán, director de la

Residència Adegiu; Josep Manuel Menchón, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge; Josep Gasol, president de la Secció Col·legial de Residències Geriàtriques; Esperanza Gómez, metgessa forense especialista

en psiquiatria, i Fina Vernet, infermera i directora de la Residència l’Olivaret, en la jornada de debat.

37-64 SIC 134.indd 3737-64 SIC 134.indd 37 24/02/12 17:2524/02/12 17:25



37-64 SIC 134.indd 3837-64 SIC 134.indd 38 24/02/12 17:2524/02/12 17:25



Conveni per constituir l’Observatori sobre Salut, Autonomia, Competència i Drets Humans

Per a la constitució de l’Observatori sobre Salut,

Autonomia, Competència i Drets Humans, es va signar un conveni, el passat 16 de novembre de 2011, entre el

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB), la Fundació Alzheimer

Centre Educacional (ACE), el Consejo General del

Poder Judicial, l’Obra Social de Catalunya Caixa

i la Fundació Privada de la Sociedad Española de

Neurología (SEN).Aquest conveni té com a objectiu principal la

realització d’un projecte de camp, descriptiu i

de qualitat del procés d’incapacitació.

Actualitat

professional

El projecte de l’Observatori sobre Salut, Autonomia, Competència i Drets Humans es centrarà a

conèixer el grau de satisfacció i els benefi cis obtinguts amb les sentèn-cies, per tal d’informar dels punts forts i febles dels actuals processos d’incapacitació a les autoritats com-petents nacionals i europees, i que això serveixi de fonament per a les sentències que es dicten, en la línia que es proposa a la Convenció de Na-cions Unides sobre els Drets de les persones que pateixen discapacitat.Els treballs que realitzarà l’Observatori consistiran bàsicament a elaborar un mapa amb les característiques de les persones afectades; promoure la for-mació juridicomèdica específi ca que permeti resolucions i diagnòstics de qualitat, i promoure un gabinet estra-tègic o grup d’experts que es dediqui a la investigació en aquesta matèria. D’aquesta manera es formalitzaran i impulsaran recomanacions tant pel que fa a iniciatives legislatives com a serveis i recursos necessaris.L’Observatori estarà codirigit i coordinat per la magistrada Sílvia Ventura Mas i per la neuròloga Mercè Boada Rovira.

S’estima que el projecte durarà dos anys i que s’editarà un Quaderns de la Bona Praxi amb aquesta temàtica. Per a la posada en marxa d’aquest conveni, el COMB col·laborarà amb un metge i un advocat que portaran a terme l’estudi i l’anàlisi de tots els ca-sos de procediments d’incapacitats.La voluntat de signatura d’aquest conveni és la implicació que vol tenir la Junta de Govern del COMB amb la societat col·laborant en el terreny de la salut, l’autonomia de l’individu, la competència i els drets humans.

Àrea de Praxi del COMB

D’esquerra a dreta: Ramon Camp Batalla, vocal del CGPJ; Mercè Boada, neuròloga i directora mèdica de Fundació ACE. Institut Català de Neurociències

Aplicades i coordinadora del projecte de l’Observatori; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB;

Jerónimo Sancho Rieger, president de la Sociedad Española de Neurología; Sílvia Ventura, magistrada

del Jutjat de Capacitat número 40 de Barcelona; Eugenio Rojas, cap de Dependència i Centres

Sociosanitaris de l’Obra Social de CatalunyaCaixa com a representant de Marta Lacambra, directora

de l’Obra Social de Catalunya Caixa, que no va poder assistir a la signatura; Lluís Tárraga Mestre,

director general de Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades, i Jordi Matias-Guiu Guia,

vicepresident primer de la Sociedad Española de Neurología, en l’acte de signatura del conveni.

37-64 SIC 134.indd 3937-64 SIC 134.indd 39 24/02/12 17:2524/02/12 17:25



Àrea de

Cooperació

El 2 de febrer de 2012 va tenir lloc al Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelo-na la presentació ofi cial de l’exposició fotogràfi ca Mirades d’Anantapur, que mostra l’activitat realitzada pels co-operants de la Fundació Ramon Mar-tí i Bonet contra la ceguesa en el seu projecte d’oftalmologia “Lluita con-tra la ceguesa a l’Índia”, al municipi d’Anantapur (regió d’Andhra Pradesh), a l’Índia rural.Les fotografi es són obra de la fotò-grafa professional Elisenda Pons i es-taran exposades a la planta baixa del COMB fi ns al dimarts 28 de febrer de 2012. La presentació de l’exposició va incloure una xerrada informativa dels projectes de l’entitat per part de Rosa Maria Sust, cirurgiana oftalmòloga, vicepresidenta de la Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguesa i coor-dinadora dels projectes de salut visual de la Fundación Vicente Ferrer. Poste-riorment es difonguè un vídeo del pro-jecte d’atenció precoç amb infants amb discapacitat visual que l’entitat realit-za a la mateixa àrea de l’Índia de forma paral·lela amb el projecte oftalmològic.La Fundació Ramon Martí i Bonet es va instituir a Barcelona l’any 2008 a partir de la iniciativa i la il·lusió d’un grup de professionals de l’àmbit oftalmològic i té seu a Barcelona. És una fundació privada sense ànim de lucre, registrada legalment amb el número 2.490 al Re-gistre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya i té com a missió lluitar contra la ceguesa evitable en zones del món sense recursos. Els seus principals objectius són els se-güents:· Crear, atendre i supervisar serveis oftal-mològics. · Visitar i operar de forma gratuïta i cobrir les despeses de tractaments, cirurgies i ulleres. · Establir programes de prevenció de ceguesa infantil i de detecció i atenció precoç.

ral, on més del 70% de la població viu sota el llindar de la pobresa. La majoria d’aquestes persones pertanyen a la cas-ta inferior (la casta “dàlid”) i pateixen una gravíssima situació de discrimina-ció per a la resta de la societat a tots els nivells. Cal afegir que a l’Índia rural les persones cegues o amb seriosos problemes de visió que no tenen accés a atenció oftal-mològica no poden treballar ni estudiar, depenen de la seva família i no reben cap tipus d’ajuda social. Sovint això repre-senta un greu obstacle econòmic i social per a les famílies. En el cas dels nens, la detecció de ceguesa o baixa visió és im-prescindible, ja que amb unes simples ulleres o amb una cirurgia correctiva a temps s’aconsegueix que puguin anar a l’escola i estudiar per tenir un futur millor. Els cooperants voluntaris que col·labo-ren en aquest projecte són oftalmòlegs cirurgians, infermeres instrumentistes i òptics amb coneixements d’anglès, sensibilitat per a la cooperació i molta il·lusió. Són persones que, de manera altruista, ofereixen part del seu temps i coneixements professionals per aten-dre aquestes persones amb patologies visuals. Les activitats que realitza la Fundació Ra-mon Martí i Bonet contra la ceguesa en aquest projecte i amb l’imprescindible ajuda dels seus cooperants són les se-güents:- Equipament d’una consulta i d’un quiròfan d’oftalmologia a l’Hospital de Kalyandurg (Anantapur). - Proporcionar a l’Hospital de Kalyandurg els materials i instruments mèdics ne-cessaris per a la pràctica oftalmològica. - Visitar, tractar i operar pacients sen-se recursos econòmics amb casos de ceguesa evitable, mitjançant la col·laboració dels nostres cooperants experts en oftalmologia. - Consolidació d’un programa de preven-ció de ceguesa infantil. - Proporcionar formació continuada del personal sanitari local per assegurar la continuïtat i sostenibilitat del projecte.

Fundació Ramon Martí i Bonet

· Formar els professionals mèdics locals, aportar nous coneixements tècnics es-pecialitzats i telemedicina. · Sensibilitzar i informar l’opinió pública respecte de la precària situació oftalmo-lògica dels països més pobres.Des dels seus inicis, la Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguesa ha creat i consolidat dos projectes a l’Índia: el projecte oftalmològic de “Lluita con-tra la ceguesa” i el projecte d’atenció precoç amb infants discapacitats. En aquests moments l’entitat vol expandir la seva activitat a altres països i té un tercer projecte oftalmològic al Perú que actualment es troba en fase de logística i negociacions. El projecte “Lluita contra la ceguesa a l’Índia” es va crear fa gairebé quatre anys (coincidint amb el naixement de la Fundació). És un projecte de cooperació internacional en matèria d’oftalmologia que té com a missió detectar, tractar i operar tots els casos de ceguesa evita-ble possibles que hi ha entre les famílies del municipi d’Anantapur.El projecte vol lluitar contra la dura rea-litat que pateixen les persones invidents a l’Índia, una situació que és força des-coneguda per a la resta del món. L’Índia és el país del món on hi ha més casos de ceguesa. Es calcula que dels 37 milions d’invidents que hi ha al món, 15 milions viuen a l’Índia, i en la meitat dels casos es tracta de patologies visuals evitables. El projecte es realitza en una zona ru-

“Mirades d’Anantapur”

La Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguesa presenta al COMB l’exposició fotogràfi ca

Fotografi es de l’exposició Mirades d’Anantapur.

37-64 SIC 134.indd 4037-64 SIC 134.indd 40 24/02/12 17:2524/02/12 17:25



Delegacions

i seccions col·legials

Secció Col·legiald’Assegurança Lliure

La Secció d’Assegurança Lliure es reuneix amb les principals companyies del sector per conèixer la seva situació i plantejar la necessitat de l’augment d’honoraris

Newsletter de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure.

En el darrer quadrimestre d’a-quest any s’han produït alguns fets que us exposo:

La Direcció General de Sanitas va de-cidir distingir entre primera visita i successives, i va reduir el preu de la 2a visita quan aquesta es fa en el pe-ríode d’un mes.El posicionament del COMB respecte d’això és que no hi ha d’haver diferèn-cia en la valoració de preu entre 1a i 2a visita, ja que tota visita comporta responsabilitat, dedicació i temps per fer un acte mèdic.

Per aquest motiu es va parlar amb el director territorial de Sanitas a fi que conegués el nostre posicionament, alhora que des del COMB s’ha en-viat una carta signada pel president del COMB, on queda palesa la nostra oposició a aquesta mesura i se’n de-mana la revocació, perquè es traslladi a la Direcció General de Sanitas (Ma-drid).Aquesta carta es va publicar a la newsletter d’Assegurança Lliure, i al web del COMB (http://asselliure.comb.cat)

Ara cal que els professionals, com ja han fet alguns, es posicionin a títol individual.Pel que fa a l’Aliança, segueixen els retards en el pagament, a causa de la falta de liquiditat, i també en aquest cas el COMB ha comunicat a la Direc-ció de l’Aliança, mitjançant una carta del nostre president, la difícil situació en què es troben els professionals que no cobren els seus honoraris, ja que això posa en risc econòmic els profes-sionals i pot comprometre la viabilitat del seu exercici professional.Els mesos de novembre i desembre, ens hem reunit amb les principals companyies del sector assegurador per conèixer la seva situació actual i, com cada any, recalcar la impor-tància de la necessitat d’augment d’honoraris.Hi ha un grup de companyies, la ma-joria d’àmbit autonòmic, que apu-jaran el valor de l’IPC, però d’altres, que majoritàriament tenen seu a Ma-drid, no ho faran.En el marc actual de la legislació que no permet als col·legis imposar hono-raris, cal que cadascú de nosaltres re-fl exioni si està disposat a fer front in-dividualment a aquestes companyies. També us comunico que estem aca-bant l’Enquesta de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure per conèixer la situació actual del nostre sector.Aquesta vegada s’ha fet des del COMB via telefònica amb els col·legiats. La participació dels enquestats ha es-tat molt alta i us agraeixo la vostra col·laboració. Una vegada tinguem els resultats defi nitius es farà pública.Us recordo que qualsevol problema que tingueu o qualsevol situació en què us trobeu, podeu contactar amb nosaltres via correu electrònic [email protected] o al telèfon 935 678 888 (Albert Marcos / Araceli Navarro).

Ramon Torné Escasany,president de la Secció d’Assegurança LliureVocal de la Junta de Govern del COMB

37-64 SIC 134.indd 4137-64 SIC 134.indd 41 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Delegacions


Secció Col·legial de Metges Cooperadors

Secció Col·legial de Metges d’Estètica

La Junta de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors, la Junta de Govern del COMB i l’Ofi cina

Tècnica (OTA) del COMB hem treba-llat per aconseguir el reconeixement professional de metges i metgesses que, d’acord amb les seves diferents especialitats, es dediquen a la salut internacional.S’ha elaborat, d’una banda, un barem per acreditar la capacitació en Salut Internacional i, de l’altra, un barem per acreditar la formació bàsica en Salut Internacional per a metges que s’hi dediquen de manera voluntària.Així, els metges que aconsegueixin l’acreditació rebran el Diploma Acre-ditatiu de Capacitació en Salut Inter-nacional (DIACAP) o bé el Diploma Acreditatiu Bàsic en Salut Internacio-nal, respectivament, i seran registrats com a tals en el mateix Col·legi.El passat 17 de novembre i dins de l’acte de lliurament de les Beques Dr. Bada del COMB, la secció va organit-zar la taula rodona Cooperació en zo-nes de confl icte, amb la participació de P. Garcia, J.A. Pujante, J. Rouge, X. de las Cuevas, i D. Noguera. Seguida-ment es lliuraren els primers Diplo-mes Bàsic i Diplomes Acreditatius de Capacitaciò en Salut Internacional.Vegeu més informació sobre aquest acte a la pàg. 20 de la present publi-cació.

Xavier de las Cuevas, president de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors

casos, o perillosos i imprudents en el pitjor. No és en defi nitiva oblidar-nos que sobretot som metges, i que els nostres actes han de respondre en tot moment i per sobre de qualsevol con-juntura (econòmica o personal) al que ha de ser una actitud mèdica, amb tot el que això implica. No podem oblidar que la responsabilitat moral i legal dels actes mèdics no quedarà justifi -cada per la crisi. Alhora hi ha una realitat socioeconò-mica que no podem obviar, i que re-percuteix de forma directa en la sos-tenibilitat de les nostres consultes, com ho fa en tots els sectors sanitaris i socials. La majoria de nosaltres ofe-rim els nostres serveis en l’àmbit de consultes privades, amb estructura empresarial de petita empresa. Si en volem la continuïtat, hem d’adaptar les nostres estructures empresarials a la situació econòmica actual, però mai no pot ser en detriment de la qualitat dels serveis que oferim als ciutadans. Pensem en la imatge que oferim com a empresa i com a col·lectiu quan el que fa un temps oferíem com a trac-taments excel·lents a preus deter-minats, ho oferim ara, els mateixos professionals i amb els mateixos pro-ductes, amb un gran percentatge de descompte. Quin és el preu idoni, el primer o el segon. Sigui quina sigui la resposta, l’usuari se sentirà decebut d’una manera o altra.A l’últim, cal recordar la incidència negativa que ha tingut sobre la nos-tra activitat l’aparició en premsa d’accidents o mals resultats, fi ns i tot en època de bonança econòmica, on tots hem vist com una actuació indi-vidual poc ortodoxa repercutia en tot el col·lectiu.

Crisi: la societat, l’economia, la sanitat, la medicina cosmètica-estètica, tot està en crisi. Darre-

rament, qualsevol problema, acció, mesura o declaració queda justifi cat màgicament per aquesta paraula.Els experts ens diuen que la crisi tam-bé és una oportunitat per a la imagi-nació. Que si sabem abordar-la bé, pot servir-nos d’estímul a la creativi-tat, a la investigació de noves formes de treballar, fi ns i tot de pensar.Aquest punt de vista aplicat a la nos-tra activitat, “la medicina estètica i cosmètica”, àrea mèdica jove, però molt consolidada en implantació so-cial, hauria de ser-nos molt útil per afermar-la i reforçar-la, però sobretot per aconseguir aquest reconeixement ofi cial pel qual molts companys i so-cietats científi ques han lluitat i lluiten.Afrontar-la amb imaginació és formar-nos, és analitzar els nostres trac-taments per tal de millorar-los, és ampliar la nostra cartera de serveis, és oferir la garantia de la nostra con-tinuïtat i resultats, és escoltar els pa-cients. En resum, és conèixer millor la nostra activitat per poder oferir els millors resultats, i això acabarà por-tant-nos més pacients.Afrontar-la amb imaginació (això pen-sem des de la Secció), no és “tot s’hi val”, no és caure en el marquetisme pur i dur, tampoc és rebaixar el nostre nivell de professionalitat, fent actes poc ètics o inefi caços en el millor dels

Xavier de las Cuevas, president de la Secció

Col·legial de Metges Cooperadors, i Jaume

Roigé, vocal de la Junta del COMB, en el

lliurament dels primers Diplomes Bàsics i

Diplomes Acreditatius de Capacitació en Salut

Internacional.

Acreditació en Salut Internacional

Crisi de l’ètica o ètica de la crisi

37-64 SIC 134.indd 4237-64 SIC 134.indd 42 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Així com totes les etapes històriques són cícliques, aquesta crisi passarà, i és molt important que la medicina cosmètica i estètica en surti reforça-da perquè els que ens hi dediquem hem estat capaços de superar el rep-te, amb imaginació i esforç.Això almenys és el que desitgem l’actual Junta de la Secció, i us con-videm que utilitzeu tots els canals de comunicació de què disposem (web, secretaria, etc.) perquè ens feu arri-bar els vostres suggeriments i con-sultes, ja que amb cooperació solu-cionarem millor els problemes.

Petra Mª Vega López, presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica

Amb la celebració del Dia del Metge Jubilat, el 16 de juny del 2011, dia en el qual es va

celebrar l’Assemblea Ordinària de la Secció Col·legial de Metges Jubi-lats, es van donar per fi nalitzades les activitats programades fi ns al mes d’octubre.A l’Assemblea, presidida pel presi-dent de Col·legi, Miquel Vilardell, es van atorgar els títols de col·legiats honorífi cs als companys que havien complert els 70 anys des de la darre-ra Assemblea. En acabat, va tenir lloc un “Dinar de Germanor”, que comptà amb una notable assistència.Però aquest any, amb aquest acte, la Secció de Metges Jubilats no va tancar del tot les seves activitats ja que es van haver de celebrar mol-tes reunions amb el Departament d’Activitats i Congressos del COMB, per preparar el Quart Congrés de Metges Jubilats que, per delegació del Consejo de Colegios Médicos de

Espanya, organitzà la Secció, els dies 30 de setembre i 1 d’octubre.Al Congrés, a més dels actes de inau-guració i de cloenda, d’extraordinari interès, va haver-hi una taula rodona sobre Situació i necessitats socials dels metges a Espanya, i tres con-ferències: Envelliment i professió mè-dica, Envelliment actiu, Metges per metges, un concert ofert per la Coral de l’Hospital de Sant Pau i unes visi-tes turístiques a diferents llocs de la nostra ciutat.Una novetat d’aquest trimestre ha estat l’enviament de l’Agenda Cultu-ral en substitució d’una publicació, Informació als Seniors, que s’enviava trimestralment, per tal com la major part d’activitats culturals s’organitzen a través de la nostra Secció. Hi ha, però, altres seccions del Col·legi que ofereixen activitats o esdeveniments que també ens poden interessar. Per aquest motiu, tant aquestes com les que organitzem des de la Secció de Jubilats, s’han inclòs a l’Agenda. Així el programa queda a l’abast de tots els col·legiats.Les activitats culturals i d’oci d’aquest trimestre han continuat com els dar-rers anys: els dimarts, sessió a la sala d’actes del Col·legi, per donar compli-ment a la programació anunciada a l’Agenda.Les activitats pròpiament d’aquest trimestre es van iniciar el dia 4 d’octubre proppassat amb un concert de piano a càrrec del professor Rafael Salinas, membre de l’Escola Superior de Música de Catalunya.S’han llegit tres conferències a cà-rrec, respectivament, del professor August Moragas, d’un membre dels Amics de la Unesco, (en substitució del professor Bassegoda) i del doctor Oriol Casassas. A més a més, hi ha hagut dues conferències-musicals a càrrec del professor Roger Alier.S’han projectat dues pel·lícules dins del cicle denominat “Les pel·lícules que anàvem a veure a Perpinyà”. I amb motiu de Santa Cecília, patrona de la música, la Coral de l’Hospital de la

Santa Creu i Sant Pau, sota la direcció de Jordi Craven, va oferir un concert.El dia 3 de novembre es recordà els companys difunts de l’any en curs, amb una missa celebrada a la sala d’actes del nostre Col·legi.Per celebrar les festes nadalenques, el dia 20 de desembre es féu una lec-tura del Conte de Nadal de Charles Dickens i, al fi nal, un tast de torrons i neules.Pel que fa a les visites culturals o ex-cursions i viatges, cal esmentar que el 14 d’octubre es va anar a Figueres per visitar el Castell de Sant Ferran i el Museu Dalí i des del 20 al 25 d’octubre un grup reduït va viatjar a Astúries.La Secció, a banda de les activi-tats culturals i d’oci, ha continuat col·laborant amb el Programa de Protecció Social, programa molt pen-dent de la nostra Secció, ja que és en aquesta etapa de la vida, la de jubi-lació, quan les necessitats es presen-ten o s’aguditzen.

Carme Martín Vega,vocal de la Junta de la Secció de Metges Jubilats

Delegacions


Secció Col·legial de Metges Jubilats

Activitats del darrer trimestre de la Secció de Metges Jubilats

37-64 SIC 134.indd 4337-64 SIC 134.indd 43 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Prop de 140 professionals de la salut de l’Anoia van assis-tir a la Nit de la Professió de

l’Anoia, un acte de benvinguda, re-coneixement i trobada organitzat per diverses entitats professionals de la comarca: la fi lial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, la delegació comarcal del Col·legi de Metges de Barcelona, la delegació del Col·legi d’Infermeria i la delegació del Col·legi de Farmacèutics. L’acte va comptar amb la presència de Manel Estiarte, exjugador de waterpolo i actualment cap de relacions externes del FC Club Barcelona, qui va fer la conferència “Com fer un gran equip”. Durant la sessió es va fer un acte de reconeixement a aquelles persones que han dedicat la seva vida a la sa-lut, a aquells professionals que han dedicat els millors anys de la seva vida als altres. Aquest any van ser homenatjats: Joan Rofes, Jordi Zapater, Laia Ventura i Jo-sefi na Badia. A cada un d’ells se’ls va lliurar un diploma en el qual se’ls reco-neix “la tasca desenvolupada i la dedi-cació a les persones, durant l’exercici professional al servei de la salut”.

Seguidament, es va donar la benvin-guda a aquells que ja han acabat la carrera universitària i que comencen la seva etapa professional. Els met-ges i metgesses, els farmacèutics i farmacèutiques, les infermeres i in-fermers: Saray Fernández, Gemma Escribano, Cecilia Capavadal, Jessica Herrera, Lucia Pérez, Katia Padron, Noelia Villa i Lidia Blay. A ells se’ls va lliurar el llibre que narra la història de l’Hospital d’Igualada i que va escriure el doctor Ferran Garcia. L’acte se celebra anualment i, a més de ser punt de trobada, és un fòrum d’actualitat entre tots els professio-nals de la salut. Cada any es convida una personalitat que fa una breu ex-posició d’un tema del seu àmbit que pugui anar relacionat amb el dia a dia i el treball sanitari dels professionals. Manel Estiarte va recordar algunes anècdotes de la seva trajectòria es-portiva, del treball que actualment desenvolupa al primer equip del Bar-ça i de les claus per aconseguir un bon treball en equip. Així, va parlar de passió, equip, lideratge i valors.

Delegació Comarcal de l’Anoia

Delegacions


Delegació Comarcal de l’Anoia

Delegació Comarcal del Bages

4a Edició de la Nit de la Professió

Els metges del Bages celebren la vigília de Sant Lluc 2011

Jordi de Dalmases, president del Col·legi de Farmacèutics; Albert Tort, president del Col·legi

d’Infermeria; Jaume Sellarès tresorer del COMB; Alvar Net, president de l’ACMCB; Joan Rofes; Laia

Ventura, infermera de primària; Josefi na Badia, infermera d’Hospital, i Jordi Zapater, en la quarta

edició de la Nit de la Professió de l’Anoia.

La professió mèdica del Bages va celebrar la vigília de Sant Lluc 2011 amb un acte que va con-

gregar un centenar de persones al Monestir de Sant Benet. La tradicio-nal festa dels metges de la comarca complia aquest any la seva quinzena edició i va servir per fer el lliurament dels quatre premis anuals a la pràcti-ca mèdica i la recerca.Els guardons lliurats van ser els se-güents: Premi Vivències Mèdiques “Dr. Pere Tarrés i Claret” a Santi Cer-vera Olives; Premi del Bages al Met-ge Jove a Marta Obiols Torrebadella. Premi del Bages de Ciències Mèdi-ques al treball titulat Podem millorar la detecció de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) des de l’atenció primària? dels autors An-toni Garde, Laia Font, Marta Obiols, Montserrat Soler, Cristina Sant i Ain-hoa Gorriz. Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs” a Salvador Tió i Sauleda pel treball El metge Innocent Paulí i Gal-ceran (1854-1921). Visió d’una fi gura polifacètica.A la vetllada van assistir represen-tants sanitaris i polítics de la comar-ca i hi van participar Miquel Vilardell, president del COMB, i Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages; ambdós van remarcar durant les seves intervencions que són mo-ments en què tots han d’anar junts en la tasca de dignifi car el paper dels metges i la defensa de la professió.L’acte compta cada any amb una con-ferència magistral que enguany va realitzar el professor Adolf Tobeña, catedràtic de Psicologia Mèdica i Psi-quiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el títol Píndoles o Freud, remeis per als neguits de

37-64 SIC 134.indd 4437-64 SIC 134.indd 44 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



l’ànima, Tobeña va refl exionar sobre la depressió fent un repàs als estudis epidemiològics sobre aquesta pato-logia.

Delegació Comarcal del Bages

La Junta Comarcal del Maresme del COMB va homenatjar els metges jubilats de la comarca

amb un acte de reconeixement a la seva trajectòria professional celebrat el passat 1 de desembre a Mataró. L’acte vol ser una forma de mantenir viva l’amistat llaurada entre profes-sionals durant molts anys de treball conjunt. La sessió va ser conduïda per Joan Gurí, president de la Junta Comarcal del Maresme, Maribel Nieto, vocal de la mateixa Junta, i per Miquel Brugue-ra, expresident del COMB. Inicialment, Joan Gurí va fer una breu explicació dels motius que han conduït la Junta Comarcal a efectuar aquest acte, incidint en la importàn-cia de recordar la fi gura dels com-panys; posteriorment, va donar la paraula a Maribel Nieto, que va lliu-rar els diplomes de reconeixement als metges homenatjats i va glossar la fi gura de cadascun d’ells amb una petita biografi a. Els metges homenatjats van ser: Mo-hamed Fawaz Abougeib Dek-Al-Bab; Encarnación Anglada Burniol; Xavier de Balanzó Fernández; Santiago Bar-dagí Forns; Juan Batlle Díaz; Eduardo

Cacho Cacho; Jordi Carbonell Roure; José Maria Casals Maestu; Jordi Folch Soler; Elisabet Ana Odell Hall; Francesc Xavier Querol Piera; Antoni Ribas Aguilera; Teresa Roig Perera; Ernesto Sánchez Sánchez; Vicente Soriano Zaplana; José Maria Tenien-te Noguera. Xavier de Balanzó, en representació de tots els metges homenatjats, va fer una breu refl exió agraint al COMB aquesta iniciativa, i per tancar l’acte, Miquel Bruguera va narrar la seva ex-periència personal com a metge jubi-lat, desitjant molta sort i, sobretot, salut a tots els companys, i animant-los a prendre part activa en totes les activitats que organitza la Secció de Metges Jubilats del COMB.

Delegació Comarcal del Maresme

L’hospital de Mollet va acollir l’acte celebrat per la Junta Co-marcal del Vallès Oriental per

homenatjar els metges de la comarca de més de 75 anys.En l’acte, German Morlans, president de la Delegació Comarcal del Vallès Oriental, va dir que “es vol fer un re-coneixement als professionals que han dedicat tota una vida d’exercici de la medicina”. Miquel Vilardell, pre-sident del COMB, va mostrar el seu reconeixement personal als més de 30 metges homenatjats, “per formar part de la història de la medicina”. Vi-lardell va recordar “com ells han estat testimoni de les grans transforma-cions del sistema sanitari, d’una èpo-ca de medicina privada i de benefi -ciència al sistema sanitari actual”. En fer referència a la crisi actual, Vilardell va dir “tinc la confi ança i l’esperança perquè crec en la gent d’aquest país i crec en els seus professionals sanita-ris. Crec que junts ho podem tirar en-davant”. Per això va recalcar Vilardell el paper dels metges veterans.Durant la jornada també es va presen-tar el Programa de Protecció Social (PPS), el programa d’ajuts del Col·legi per als metges i les seves famílies. Vi-

Salvador Tió, premi d’Història de la Medicina

Catalana; Santiago Cervera, premi Vivències Mèdiques; Marta Obiols, premi Bages metge jove, i Ainhoa Gorriz, integrant de l’equip guanyador del Premi Bages de Ciències

Mèdiques.

Joan Batlle, Santiago Bardagí, Francesc Xavier Querol, Ernest Sánchez, Encarnació Anglada, Xavier de Balanzó, Elisabet Ana Odell, Josep Maria Teniente, Teresa Roig, Vicente Soriano, Antoni Ribas, Jordi Folch,

Jordi Carbonell, Josep M. Casals, amb Joan Gurí, president de la Delegació Comarcal del Maresme

Delegació Comarcal del Maresme

Delegació Comarcal del Vallès Oriental

Homenatge als metges jubilats del Maresme

Homenatge als metges jubilats del Vallès Oriental

37-64 SIC 134.indd 4537-64 SIC 134.indd 45 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Delegacions


lardell va remarcar que “el programa hi és per ara, i també per al futur, per-què no hi hagi cap metge que estigui en el llindar de pobresa”. Vilardell va afegir que, “no podem tenir metges en solitud i que no estiguin ben cuidats, això el Col·legi no ho pot permetre”. Tot seguit Antoni Calvo, director del PPS, va presentar el programa.Els metges jubilats homenatjats van ser els següents: Jaime Agustín Bo-chaca; Teresa Batllori Mestres; Juan María Bruna Massana; Ignacio Can-tarell Fontcuberta; Francisco Casano-

vas Carnicer; Amador Conde Gómez; Josue-Alonso Corredor Parra; Fran-cisco Duran Obiols; Jaime Español Viñas; Manuel Fuentes Lojo; Joaquim González Ruiz; Joan Grau Gasch; Joan Guarch Corcellas; Luis-Mariano Her-nández Rivas; Jose M. Hernansáez Rabay; Luis-Segundo Iriondo Pernas; Lluís Marine Oliveras; Jaime Martín Font; Gabriel Montagut Galan; Àngel Moreno Moreno; Mariano Morlans Mañas; Amos Pascual Aguirre; Damià Pedrola Guixe; Jose Podall Rodríguez; Miguel Puig Massana; José Rubies

El nostre col·legi professional ens cedeix gentilment aquest espai i ens dóna l’ocasió de fer arribar als metges de Barcelona i co-marques una petita descripció de què és i quina és la raó d’ésser de la Fundació Fons d’Auxili al Metge Pobre A. Soler Daniel, prou coneguda per la majoria de companys, sobretot els més grans, que també saben que la seva fi nalitat és ajudar aquells metges ja jubilats que, per diverses raons, necessiten socors econòmics.La Fundació, obra del doctor Àngel Soler Daniel, que comptà amb la col·laboració del doctor Enric Fernández i Pellicer, es va ende-gar fa gairebé mig segle i des del primer moment va voler remarcar que els benefi ciaris dels Fons fossin els companys jubilats de Barcelona i comarques en estat de necessitat. Els Patrons del Fons, ho són com a representants del COMB, de la Secció de Metges Jubilats del COMB, de Mutual Mèdica de C. I B., del Montepío Sans Solà d’ASC i de la Fundació Mèdica Catalana. El seu president, ho és com a representant de la família Soler Daniel.El Fons es nodreix d’aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser trimestrals, anyals, o bé esporàdiques i úniques, normalment amb ocasió de la petició que cada any els fem per Nadal, a la qual responen amb gran generositat. En menor mesura, comptem també amb d’altres ajuts econòmiques procedents d’algunes de les institucions dites més amunt.La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons: 93 254 02 06, senyor Jordi Soler i 93 330 99 61, doctor Francesc Martínez.

NOTA. Restem molt agraïts a tothom, especialment a aquells metges jubilats que han respost generosament a la nostra petició d’ajuda d’aquest Nadal. Farem carta de regraciament a tots els donants, quan a l’abril-maig els enviem la certifi cació per des-gravar a Hisenda, ja que fent-ho així estalviem despeses. Moltes gràcies

Barcelona, gener de 2012

FUNDACIÓ FONS D’AUXILI AL METGE POBREÀngel Soler Daniel

Ferrer; Marina Soliva Corominas; Luis Til Barbany; Máximo Torres García; Guillermo Torres Sastre; Elies Val-verde Llor; Antoni Viscasillas Garcia; Eduardo Xalabarder Miramanda.

Delegació Comarcal del Vallès Oriental

Rehabilitacions

Després d’haver regularit-zat la seva situació col-legial, el Plenari de la

Junta de Govern del COMB, en sessió del dia 3 de novembre de 2011, va acordar aixecar la sus-pensió de l’exercici professional que el mateix Plenari havia acor-dat anteriorment als doctors: José Rafael Garcia Garcia i Vicky Lisette Coronado Arias.Anteriorment, en una sessió del 26 de maig de 2011, va aixecar la suspensió de l’exercici pro-fessional als doctors: Michale Klentze, Jorge Manuel Rodriguez Purata i Gabriela Julia Olmos.

Comunicacions

Rehabilitacions i Suspensions de l’exercici professional

Miquel Vilardell, president del COMB, amb els metges jubilats del Vallès Oriental.

37-64 SIC 134.indd 4637-64 SIC 134.indd 46 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



En record de... Josep Maria Rovira i Fius (1939-2011)

Dedico aquestes línies amb tot l’amor, devoció i admiració al professor doctor Josep Maria

Rovira i Fius.Nasqué a Barcelona el 16 d’agost de 1939, va estudiar amb els germans de La Salle i va fer Medicina a la Facultat de la nostra Universitat de Barcelona. Va ser dels primers residents contrac-tats per l’Hospital Clínic, l’any 1972, al Servei de Radiodiagnòstic, on tin-gué grans mestres entre els quals destaquen els professors Vilaseca, Pera, Vilar Bonet, Badell i Teixidor.Enamorat de la medicina destacà des de l’inici el seu interès per la radiolo-gia digestiva, de la qual fou mestre i mentor.Es va doctorar l’any 1981 amb la tesi Aportació a l’estudi radiològic de les neoplàsies de la regió faringo-laríngia que va ser qualifi cada amb

excel·lent cum laude i obtingué el premi extraordinari de doctorat.Va ser professor titular de radiologia i medicina física i va impartir les se-ves classes amb amor i saviesa. Fou una gran persona, que ajudava els altres desinteressadament, tant des del vessant humà com professional, ja fos de forma particular o des del seu lloc de treball com a consultor del Servei de Radiodiagnòstic.Va publicar diversos llibres entre els quals destaca Mitjans de diagnòstic en la medicina primària (Salvat Edi-tors).Dirigí tesis doctorals i mai tingué una negativa per a ningú. Gran amic dels seus amics, fou amant de la família, savi, intel·ligent, humanista i estu-diós fi ns al fi nal.

Rosa Brugués

37-64 SIC 134.indd 4737-64 SIC 134.indd 47 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (octubre 2011 - gener 2012)Legislació

Podeu consultar el text ínte-gre de les normes, així com les novetats posteriors al tanca-ment d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. www.comb.cat/cat/juridics/as-sessoria/juridica

Assesoria

jurídica

37-64 SIC 134.indd 4837-64 SIC 134.indd 48 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



La participació dels experts en la terminologia

Fa poc més d’un any us donàvem compte, en el Consultori termi-nològic corresponent,1 de la re-

novació del web del TERMCAT. Un dels objectius principals de la nova plata-forma web era oferir als usuaris més possibilitats de consulta i d’accés als productes terminològics i facilitar-los nous canals de diàleg aprofi tant els recursos tecnològics actuals. Cal tenir en compte que la interacció constant amb els usuaris i els experts dels di-ferents àmbits del coneixement és un dels pilars bàsics del treball del Centre de Terminologia TERMCAT. Per això, passats dotze mesos d’a-questa renovació, en aquest Consul-tori terminològic us parlarem d’alguns dels canals de comunicació web que, gràcies al desenvolupament de la pla-taforma, els usuaris tenen a l’abast com a vies de participació directa en la creació i la difusió de terminologia.No hem d’oblidar, però, que aquests canals són bidireccionals. Per això, d’una banda us recordarem com po-deu utilitzar el Cercaterm i les bústies de suggeriments per fer les vostres aportacions (per exemple, en el pro-cés de normalització terminològica). D’una altra, us explicarem com fem partícips el conjunt d’usuaris de les novetats que es deriven de la seva col·laboració, mitjançant la publicació de notícies en el web i, eventualment, en la resta de canals (Butlletí del TERM-CAT, Twitter, RSS).Una de les línies d’actuació del TERM-CAT per promoure l’ús de la termino-logia catalana en els àmbits espe-cialitzats és la prestació de serveis d’assessorament terminològic a tots els usuaris que ho sol·liciten. Des de la pàgina inicial del web s’accedeix directament al Cercaterm, que permet la consulta de més de 240.000 fi txes terminològiques fruit de tota l’activitat desplegada pel TERMCAT: productes ter-minològics propis, projectes en curs i treballs de cooperació amb altres or-ganismes i professionals.A més a més, el Cercaterm consti-tueix una plataforma per a l’intercanvi d’informació entre el TERMCAT i els seus

usuaris, bé a través de les respostes a les consultes que aquests usuaris ens fan arribar, bé a través dels suggeri-ments de millora o esmena que ens adrecen. Les notícies titulades “Consultes amb resposta” de la secció d’Actualitat del web mostren algunes de les consultes formulades pels especialistes o pro-fessionals i les respostes que des del Servei de Consultes s’hi ha donat.2 Al-guns dels darrers exemples de l’àmbit de les ciències de la salut són: mutar, tensiòmetre/tensímetre o plaquejar.Les notícies que duen per títol “Actua-lització del Cercaterm”, a més a més de les novetats incorporades, detallen casos en què s’han aplicat canvis arran de les observacions dels usuaris.3 Al-guns dels termes de les ciències de la vida i de la salut que s’han actualitzat per aquest procediment són sinusitis infecciosa aviària, processionària del pi o ratites.D’altra banda, el TERMCAT obre la participació als experts de cada àm-bit durant el procés de normalització terminològica en la difusió de les propostes que el Consell Supervisor estudia quinzenalment per establir les denominacions catalanes més adequades dels termes. El canal de comunicació en aquest cas s’articula a través de la notícia titulada “Nous termes en estudi”.4 Es presenten els termes en la forma amb la qual han arribat a la Secretaria del Consell Su-

pervisor, acompanyats de la proposta o propostes alternatives que s’estan estudiant i d’una defi nició provisio-nal, i s’ofereix un termini perquè els usuaris puguin fer aportacions a tra-vés de la Bústia de suggeriments.5 Alguns dels termes de l’àmbit de les ciències de la salut que han pas-sat per aquest procés de consulta oberta són: ressuscitació (ressusci-tació, reanimació cardiopulmonar); modifi ed-release tablet (comprimit d’alliberació modifi cada); pulsioxí-metre (pulsioxímetre).Finalment, i atès que actualment l’edició en línia de les obres permet als usuaris l’actualització constant de la terminologia que s’hi inclou, el TERMCAT també ofereix la possibili-tat de fer arribar comentaris, dubtes o suggeriments a través de la Bústia de suggeriments de la interfície sobre els termes presents en qualsevol dels reculls de l’àmbit de les ciències de la salut.

Maria CortésM. Antònia JuliàTERMCAT, Centre de Terminologia

Notes1 Julia, M. Antònia. “El web del TERMCAT es renova”. Servei d’Informació

Col·legial (2010-2011), núm. 131, p. 50. <http://www.comb.cat/cat/

actualitat/publicacions/sic/sic131.pdf>

2 Com a exemple, veg. http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/226/

3 Com a exemple, veg. http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/210/

4 Com a exemple, veg http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/223/

5 Bústia de suggeriments: http://www.termcat.cat/ca/Contacte

37-64 SIC 134.indd 4937-64 SIC 134.indd 49 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; i posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica, en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologia i Patologia Mamària.La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htmA continuació, relacionem els diplomes atorgats fi ns al mes de desembre de 2011.

ACUPUNTURA

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA

Abella Avilés, Neus Acosta Sosa, IlianaAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, Imma Añon Marin, Teresa Aragon Roman, Miguel Juan Arcas Mir, Ana Arnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisésBeltrán Redondo, BeatrizBoix Cuesta, Otilia Bonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBorges, Valeria MariaBramona Beatove, Jordi Burgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, Inmaculada Campoy Sánchez, Mercè Cardona Peña, Federico Caro Cordero, Jose Manuel Casas Sabé, Carme Casermeiro Costa, José Antonio Castillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, Miquel Ciscar Gracia, Silvia Ciscar Gracia, EvaCosta Palau, Concepció Crespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, Olimpia De los Mozos Ortiz, Luisa MariaDe los Rios Barrier, Silvia

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRANArguindegui Pons, RafaelCancio Trujillo, Josep ManuelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiFontseca Martin, EulaliaGasol Lascorz, JosepGonzalez Acosta, MarieloHerrero Vila, ElisabethIglesias Hernández, Maria IsabelMonferrer Bort, Miguel AngelMonserrat Delgado, Jose LuisOlivé Torralba, AnnaPerelló Alonso, M. MontserratPérez Edo, Maria IsabelRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, JosepSanchez Aldeguer, JosepVila Garcia, FrancescVilarmau Dolcet, Maria TeresaZapater Dolz, Josep Maria

Alarcón Bozal, AlejandroAlbares Tendero, Francisco JavierAlcalde Ordax, Ana Aldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, Faouaz Alorda Esquinas, Maria Luisa Aluart Bardalet , M Estel Alvarez de la Vega Sancristobal, Andres Amengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuArteaga Galobardes, CristinaAteca Díaz, Javier Badillo Caro, Jose Luis Badosa Collell, GemmaBai Xiu, ChunBárzano Julvez, Cristina Bellver Garcia, David Blasco Catalan, Jose M Blasco Riera, Edmon Borja Aguirre, Lourdes Borràs Verdera, Miquel Bosch Tubert , Rosa Botella Ruiz, Elisenda Boto López, PilarBramona Beatove, Jordi Bretos Peral , FelisaBuenaventura Sanclemente, GloriaCadena García, M Luisa Cagide Rodríguez, AngelaCamerino Foguet, OriolCampos Suarez, Juan ManuelCancer Villacampa, LuisCárceles Jurado, SilviaCarrete Pellicer, CarlosCasañas Lopez, GuillermoCasas Crosas, MontserratCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo J Cazorla Cazorla, Enrique Claramunt Peña, Elisenda Clemente Piñol, FrancescaCorretje Nicolau, ImmaCosta Clara, Josep MCosta Guardiola, Francesc Cruz Garcia, MercèDalmau Santamaria, Ishar De Legórburu Bella, Margarita De Miguel Blanco, Carles De Vicente Solé, JorgeDezcallar Leoz, Mariano Diez-Caballero Murua, MariaEres Charles, Natalia Escriche Badiella, M Mercè Espiga Garrofé, VíctorFernández Baizán, César Ferran Gracia, Josep Ferrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep Maria Font Casas, YolandaFuertes Armengol, M Teresa Garcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, Albert Garcia Rojo, DaríoGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, Jaume Gimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, Isabel González Garcia, M. TeresaGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Alonso, PauGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGurruchaga Zabala, IñakiGutierrez Heras, LidiaHernández Hernández, J. AlbertoHidalgo Sarés, M José Huertas-Portocarrero Gomez-Moran, DanielJaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del Carme Lloret Puig, Isabel Llucià Gibert, Montserrat Lomban Torres, Maria EsterLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, Antoni Lorente Gascón, MarianMacip Esteller, Santiago Marco Aznar, Pere Marín Gozàlvez M. TeresaMartí Hernandez, Margarita Martín Pèrez , AnastasiMartínez Castejón, Rubén Martorell Sabater, CarmenMeix i Falcó, Montserrat Mendialdua Ugarte, M. LourdesMestres Capdevila, RosaMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, Antoni Moncho Rodriguez, Jose Miguel

Monsó Fernández , CarlesMontala Bosch, Josefi na Moranta Mesquida, Jose G Muñoz Fernandez, M IsabelMuñoz Ortego, JuanMur Auqué , DanielMurillo Companys, MontserratNin Giménez, Ignasi Oliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, Mercè Ortiz Reparaz, AnaOrtiz Santamaria, Vera Padrisa Muntal, Encarnacion Pagès Serra, GloriaParer Farell, Maria Peña Garcia, PilarPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPolidura Navío, AntonioPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRamon Sauri, CristinaRavella Mateu, Ramon Riba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRibera Gonfaus, MercèRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M Teresa Rodríguez Gaspà, SilviaRodriguez Miralles, Joaquim Rodriguez Quintosa, Jaime A.Roquet Silva, José AntonioRuiz Morilla, M. DolorsRuiz Perez, Consol Ruiz de Conejo Viloria, M. IsabelSacristan Tarrago, Joseph Maria Salabarnada Torras, JordiSanchez Cuadal, BernardoSánchez Falcó, Anna CintaSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSauné Castillo, Margarita Seano Pujol, M EstrellaSeco Baró, Antoni Seguer Toirán, AlbertSerrano Coronado, M. IsabelStuart Palacios, Juan Francisco Tegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, Montserrat Torras Bernaldez, M Teresa Tudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVallve Gonzalez, CarlosVázquez Ignacio, Juan ManuelVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVilà Díez, Ana MariaVillarroya Martin, Josefa Gloria Zueras Gelabert, Rosalia MEDICINA HOMEOPÀTICA

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoBeza Fredes, MarioBorràs Boneu, Maria GlòriaCasañas López, GuillermoCelaya Noguera, MontserratEstevez Dominguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGarcia Martinez, Noel de JesúsGonzalez López, GuillemGuxens Ràfols, JoanJunyent Gasulla, RosaMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez-Calvo Soler, JorgePérez Plana, DanielPifarré Montaner, PalomaPino Sebastià, JosefaPros Casas, MiquelRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVila Cardona, AnnaVinyes Casajoana, David

Delgado Ribas, Juan Manuel Delso Velazquez, Myriam Diaz Aller, Maria BelenDiaz Bravo, Marian JoséDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, Nuria Espaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, Margarita Esteve Perez, SilviaFabregas Planas, M. RosaFervienza Cortina, NievesFont Pons, M Angela Fuentelsaz Benavent, Enrique Galvez Comas, Susana Galvez Ruiz, Rafael Gálvez Amate, Enrique Garbayo Garcia, Alicia García Alvárez, Claudia InésGarcía Giménez, José Víctor Garcia Juncosa, M. Montserrat Garcia Manzanares, Margarita García Milla, ConsueloGarcía Rojas Jaile, Juan Jacobo Gimenez Gonzalez, M Luisa Gómez Viñas, MontserratGonzalez Platero, Francisco Javier Gonzalez Sanchez, Ana Rosa González Fernández, Inmaculada Goñi Peña, Sara Govantes Lopez, Pilar Grau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, Mercedes Guxens Barriendos, JordiHerrero Zerpa, Rosalba Jarne Navalón, Carlos Lamilla Riera, Alvaro Laporta Clanchet, MercedesLazaro Fuste, JorgeLópez Avendaño, MagalyLópez Garcia, JoanLorente Prieto, EnriqueLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLleal Duran, SilviaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria Dolores Marcos Vidal, ConcepcióMarquez Mateos, Josep ManelMartí Domingo, M. MontserratMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor Manuel Martín Nuñez, Virginia Martinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del Carmen Masdeu Badenes, LaiaMelamed Pinto, Graciela Miguel Fernández, VanesaMolina Lacasa, Ana MariaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierMuñoz del Olmo, Juan LuisNavarro Flo, Nestor Daniel Navarro García, Juan Negre Dalmau, Rosa-AnaNieto Fernandez Arroyo, Manuel Oliva Sanchez, Ana M Olivera Gil, Joaquim Ordiales Benayas, Gerardo Manuel Oyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPadilla Pardo, GemmaPascual Casacuberta, JordiPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Ballestero, M Carmen Pérez Burillo, M Pilar Perpiñá Singla, Marta Pinto, Hernán RaúlPinto, Raul Pons Mañosa, Marta TeresaPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, Jordi Quintillà Brescò, Mercè Rey Quintas, José AntonioRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, Natalia Ripoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, Elvira Rodrigo Anoro, Pilar Rodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, Andres Roura Igartua, RoserRovira Orriols, Eulalia Ruiz Sánchez, Virtudes Ruiz-Lluch López, RicardRupérez Caballero, Elena Saez Manubens, JoanSalvador Casas, Librada Sanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSantiago Clavero, Miguel ÁngelSanz Manonellas, LourdesSerena Sánchez, RafaelSerra González, BárbaraSerra Rueda, Rosa MariaSerrano Adan, JoseSerrano Sánchez, Vicenç XavierSoler Gonzalez, Silvia Soriano Corral, Jose Ramon Subirachs Amigó, Esther Tauler de Luque, Pilar

Aldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Dzekonki, GuennadBernal Jimenez, MontserratBorés Saladich, VictorBorràs Julivert, AriadnaBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBretau Viñas, FredericBulashenko , ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d’Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. TeresaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernandez- Shaw, PaolaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, Xavier

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Tomás Benedicto, Neus Torrejon Rueda, CarmenTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan Carlos Tufet Opi, Jaime Tuñon Alvarez, M Isabel Vazquez Ruiz, Rocio Vega Lopez, Petra M Vicario Hernandez, Virginia Villares Moreno, Ml JoseWang Saegusa, Ana J Ch Xalabarder Sagalès, Maria Xammar Alonso, Jorge

37-64 SIC 134.indd 5037-64 SIC 134.indd 50 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORAAcosta Placeres, EsperanzaAguado Albillos, M. InmculadaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Domínguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa Maria

Ballesta Alcaraz, JuanBartralot Soler, JordiBenalcazar Cueva, Edgar PatricioBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaimeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaimeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasado Buisan, LuisaCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, Joaquim Collado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, Andreu RomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEscorsa Mill, JordiEscrig Ortí, M. Del CarmenEstévez Domínguez, HerminiaFilomeno Mayans, AgustíGalindo Lorente, AnaGarcia Ariza, M. PilarGarcia Martínez, Luis IgnacioGarcia Parellada, AlfonsoGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielGiménez Casado, IsabelGonzalvo Orero, CarlosGorriz Quevedo, JavierHeimann Cella, MiguelHereu Nus, Rosa MariaHerranz Muñoz, GerardoHumet Romero, FranciscoIbañez De La Chica, M. DoloresJiménez Anton, AlvaroJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLendinez Palacios, JuanLigero Benavides, Eduardo JoséLópez Navas, LorenzoLópez Pol, M. ÀngelsMarce Mota, SaraMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Amengual, GabrielMartí Riola, GriseldaMartínez Gris, AntonioMateos Del Collado, NuriaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza López, ManuelMendoza Vera, Juan JoséMir Garcia, IsabelMiralbell Roquet-Jalmar, CarlosMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiNaya del Río, M. del CarmenOlmedillo Vila, Teofi loPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPérez Guitián, PatriciaPrestinoni Vill-Lloch, Roberto J.Pua Dolader, RafaelPuentes Zamora, YolandaPueyo Anton, RafaelPuig Pou, SalvadorPuiggrós Frezza, Cristina RosaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan Vicente

Col·legiats que han obtingut el Diploma d’Acreditació Col·legial en Formació Mèdica Continuada/

Desenvolupament Professional Continuat (DAC-FMC/DPC)Al mes de juliol del 2011 es va complir el 11è any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La fi nalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntària-ment a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fi xats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB -www.comb.cat - a l’apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htmA continuació es presenta la relació de metges que han obtingut el Diploma entre desembre de 2009 i desembre de 2011.

Alcorta Loyola, IgnacioAlvarez Serra, JavierAndreu Oliete, IsabelBalcells Sàiz, TrinitatBarceló Cormano, Maria ElenaBartlett Bosch, M. CarmenBlanca Tamayo, MilagrosaBlasco Riera, EdmonBonet Martí, UmbelinaCarmona Gonzalez de Chaves, M. DoloresCarreres Molas, Carme

Casellas Bartumeus, JoanCastro Bohorquez, Francisco JoséCervantes Sanchez, MiquelDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe Luis Sanchez, AlbertEscobedo Monge, Marlene Fabiola AlejandraFarrús Lucaya, M. BlancaGarcia Fructuoso, Fernando JoséGonzalez Fernandez, Ana ElviraGuinto Gasull, MisericòrdiaInsensé Pons, AlbertaIzquierdo Sanz, MàximManubens Grau, MontserratManzano Prado, Esperanza

Marquez Mateos, Josep ManelMartín Martínez, M. GloriaMartínez Lanao, M. AngelesMolera Bartrolí, MartaMorgades Trabal, M. CarmeMotos Brossa, Pere JoaquimOlivé Torralba, AnnaOriol Peregrina, MercèPacreu Terrades, SusanaPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Santos, Josep M.Poca Dias, ViolantPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchís, EdmonRibé Subirà, Natàlia

Dolcet Romeo, PatriciaEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerre Ferrate, FeFerré Rodríguez, M. del MarFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Flores, AlejandraGarcia Janoher, Josep M.Garcia Malagon, BasiliaGarcia Parra, CarmeGaya Catasús, M. MontserratGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGómez Viñas, MontserratGonzález López, GuillemGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHeras Montero, Josep FèlixHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaJunyent Camanyes, RubènLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLombarte Bel, PazLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartínez Costa, XavierMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartínez Gris, AntonioMartinez Jubitero, Joseph MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManuelMeler Forcadell, NúriaMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, Josefi naMorera Ventura, Elisa BertaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNadal Navarra, SantiagoNavarro Sola, M. AngelsNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MerceOrtega Soriano, AntonioOrtemin Fagoaga, Jose MiguelOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.

Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Perez, JosePares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPifarré Matas, AlbertPinsach Coromina, AnnaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPonce Dachs, MeritxellPonce Martínez, M. ÁngelesPrats Rocavert, CarmenPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRos Vergara, M. AssumptaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelSala Pallàs, JosepSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSánchez Ufarte, M. CarmenSanmartí Sanmartí, SergiSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barahona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorrellas Font, EulàliaTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sauquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVila Cardona, AnaVilà Rodríguez, DèliaVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolViñas Trullas, VirginiaVouillamoz Pajaro, M. ÁngelesYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

Rodríguez Tesouro, Ana BelénRuiz Losada, Anna M. Sala Magallon, M. RosaSalas Medina, Maria JosefaSamarra Riera, Josep M.Sánchez Borrego, RafaelSarlat Ribas, Miguel ÁngelSivecas Maristany, JoanSolé Lara, M. PilarSuárez Ortega, LarisaTicó Falguera, NeusTorres Soberano, GemmaTresserra Casas, FranciscoTuñi Picado, JosepValentines Pont, Joan

SINOLOGIA I PATOLOGIA MA-MÀRIAAlgueró Ruiz, Martí VicençBisbal Piazuelo, JavierCarabias Casellas, JoaquimCasas Vazquez, LilianCristobal Valés, EnricCulell Oliveras, PereDomenech Trepat, ElisabethEncinas Méndez, JavierFandos Morera, AdelaidaFont Renom, JosepHerranz Martí, MontserratJaner Torner, JoanJust Roig, ErnestMoreno Muñoz, NuriaPérez González, BeatrizPérez Molina, Maria de la OlasPrats de Puig, MiquelPuig Gris, PereSolernou Juanola, LluisZanón Navarro, Gabriel

Riverola Gurruchaga, EnriqueRodrigo de Larrucea, CarmenRodríguez García, José CarlosRosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastiánSanroque Saixo, Jose DanielSegura Cobo, EvaSerra Malfeito, CarlesSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraSuch Faro, PatríciaTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsTreserra Soler, EusebiTrullàs Puig, Josep M.Ubiñana Santos, EnricUribe Uribe, MariaVazquez Prieto, FelixVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVila Cardona, AnaVilaret Reig, JoanVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

SALUT INTERNACIONALDopico Ponte, EvaGarces Jarque, Jose M.Lopez Linares, RamonPlanell Garcia, XavierRoca Saumell, CarmeSalvadó Pérez, ElisaSolsona Díaz, LuisVinuesa Aumedes, Teresa

DIPLOMA BÀSIC SALUT INTERNACIONAL

Aguiló Lúcia , FerranCanudas Rovira, PepCorominas Roura, AndreaGutierrez de Pando Coronas, Rosa M.Millan Guasch, M. Montserrat

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

37-64 SIC 134.indd 5137-64 SIC 134.indd 51 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALSMàsters i diplomes de competència

Per a més informació i matrícules:Passeig de la Bonanova, 47

08017 BarcelonaTelèfon 935 678 888 (ext. 1131 a 1134)

Fax 935 678 859De dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 16 a 20 h

http://cec.comb.cate-mail: [email protected]

MATRÍCULA OBERTA FINS AL 30 DE JUNY

CUARTAEDICIÓN

Con la colaboración de:

CURSO 2011-2012

en NUTRICIÓNESPECIALIZADOen SOBREPESOy OBESIDAD

MÁSTER

Modalidad semipresencial

CENTRO DE ESTUDIOS COLEGIALESColegio Oficial de Médicos de Barcelona

37-64 SIC 134.indd 5237-64 SIC 134.indd 52 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Propers cursos

Atenció pediàtrica en atenció primàriaOn-line

A partir del 19 d’abril de 2012 (durada 3 mesos).Objectius:• Facilitar conceptes pràctics aplicables a tots els in-fants que vagin a la consulta.• Tractar problemes sanitaris d’especial actualitat a les consultes pediàtriques d’AP. • Taules essencials a la consulta d’AP.

Per a més informació i matrícules:Passeig de la Bonanova, 4708017 BarcelonaTelèfon 935 678 888 (ext. 1131 a 1134)Fax 935 678 859De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 16 a 20 hhttp://cec.comb.cat e-mail: [email protected]

CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALS

Marc legal i aspectes pràctics en la realització d’as-saigs clínics i estudis postautorització

Dies 19 i 20 d’abril de 2012. De 9 a 15 h al Centre d’Es-tudis Col·legialsObjectius:• Actualitzar els coneixements de legislació per a la realit-zació d’assaigs clínics i estudis postautorització a Espanya. • Organitzar la cronologia dels aspectes ètics, legals i logístics per iniciar un assaig clínic i un estudi postau-torització.• Conèixer la situació dels diversos estats membres en referència amb la transposició de la Directiva Europea 2001/20/CE al reglament jurídic intern, i el seu impacte en els assaigs clínics multinacionals.

Introducció al coaching per a professionals de la salut

Del 26 d’abril al 24 de maig de 2012. Dijous, de 17 a 21 h al Centre d’Estudis Col·legialsObjectius:• Aprendre a prioritzar segons els nostres objectius i ser capaços de trobar el temps perdut per al que volem fer. • Ampliar la nostra capacitat de comunicació, d’emissor i de receptor de missatges i ajustar-la a la nostra fi nali-tat. • Conèixer les nostres respostes envers l’estrès per tal de detectar en quin moment pot tenir conseqüències negatives en el nostre organisme i poder intervenir-hi. • Conèixer la importància de les nostres emocions en la nostra vida diària, presa de decisions i la nostra manera de relacionar-nos amb el món. • Conèixer els principis del coaching, la seva utilitat i maneig. Ser conscients de la seva aplicació en qualsevol procés que vulguem dur a terme.

El model FQM d’ex-cel·lència: Gestió assistencial de qualitat.

Del 8 al 22 de maig de 2012. Dimarts de 18 a 21 al Cen-tre d’Estudis Col·legialsObjectius:• Conèixer els diferents sistemes de gestió de la qua-litat que s’estan utilitzant als centres assistencials: ISO 9001:2008, model EFQM 2010, etc. • Adquirir coneixements generals sobre el model EFQM d’Excel·lència 2010. • Aprendre a utilitzar la metodologia de l’autoavaluació com a eina de diagnòstic. • Valorar els benefi cis que es deriven d’implantar una sistemàtica d’autoavaluació de la gestió sanitària per a la millora dels resultats assistencials, econòmics, de satisfacció dels clients i dels professionals i d’imatge extern.

Comunicació i lideratge per a docents del sector sanitari

Dilluns 8 i 15 de maig de 2012, de 15 a 20 h.Objectius:• Facilitar eines de lideratge per conduir grups. • Incrementar els recursos dels assistents per aconse-guir un impacte més gran en les seves intervencions públiques i incrementar el seu grau de seguretat i au-toconfi ança. • Potenciar la imatge global del professional com a co-municador, així com la imatge de l’organització que re-presenten.

Salut mental i addiccions en atenció primària

Del 5 de juny al 19 de juny de 2012. Dimarts i dijous de 16,30 h a 20,30 h al Centre d’Estudis Col·legials. Objectius:• Capacitar els metges i altres professionals sanitaris per a una adequada actuació inicial, seguiment i deriva-cions a l’especialista davant els problemes de consulta freqüent sobre salut mental i addiccions en l’àmbit de l’assistència primària. • Adquirir els coneixements necessaris per contribuir en el seguiment interdisciplinari i en les derivacions a l’especialista de forma coordinada.

Jornades de suport vital

Dies 6 i 7 de juny de 2012 (dimecres de 16 a 19 h i dijous de 9 a 20 h)Objectiu:• Conèixer els fonaments teòrics per a l’actuació en les si-tuacions d’emergència i les habilitats de suport vital bàsic i (SVB) i suport vital avançat (SVA), d’acord amb les reco-manacions de l’European Ressuscitation Council (ERC).

AbrilMaig

Juny

37-64 SIC 134.indd 5337-64 SIC 134.indd 53 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



37-64 SIC 134.indd 5437-64 SIC 134.indd 54 24/02/12 17:2624/02/12 17:26


petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca.Centre mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701

Lloguer despatxos equipatsSituació: Zona Casanova-Diagonal. Centre mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, cale-facció, etc. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121

Es necessiten especialistesPer compartir despatx. Situació: Barri del Clot. Es necessiten especialistes (pediatre, otorino, derma-tòleg...) per a centre mèdic en funcionament en zona de vianants molt cèntrica del barri del Clot.INFORMACIÓ: Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703

Lloguer de despatxos completament equipatsSituació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Despatxos mèdicsSituació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’in-fermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo despatxos per a consulta mèdicaBalmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consulta mèdica, completament equipats, amb serveis de recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912

Lloguer de despatxosSituació: Situat a la Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc.INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8 a 21 hores. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. E-mail: [email protected].

Despatx Via Augusta 106 m2

Consultoris 2 grans i 1 menor. Sales d’espera: 1 gran, 2 petites. 1 Habitació arxiu, etc. 2 lavabos. Façana transparent. Abundants busos i metro. 3 pàrquings pròxims.INFORMACIÓ: Tel. 634 258 220

Lloguer despatxosSituació: Diagonal-Pg. de Gracia. Centre mèdic d’alt nivell, lloga despatxos totalment equipats per a mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Lloguer despatxosSituació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despatxos, matins i tardes. Tots els serveis.INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869

Es lloga despatx mèdicSituació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tardaINFORMACIÓ: Tel. 629 724 271

Serveis integrals de secretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals de secretaria telefò-nica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió d’agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700

Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte.Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Infor-màtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716

Centre mèdic lloga despatxos moblats en zona cèntricaCarrer València amb Casanova. Totalment equipats: aire condicionat, calefacció, ADSL, sala d’espera, secretària, etc.INFORMACIÓ: Tels. 934 511 636 / 934 535 808

Consultes externes a Policlínica BarcelonaOferta; mitjançant concessions. Inclou: suport tec-nològic renovat, complet i suport humà. Cartera de pacients privats i mutuals i visites.INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat.INFORMACIÓ: Tel. 934 161 616. E-mail: [email protected]

CONSULTORI PER COMPARTIRSituació: Sant Antoni Maria Claret, 139-145. Casti-llejos-Cartagena, al costat de l’Hospital de Sant Pau i l’Aliança. Completament equipat. Recepció i sala d’espera. Conserge. Molt bones condicions. 60 m2.INFORMACIÓ: Tels. 659 989 395 / 933 223 562 / 934 356 948

Consulta pediàtricaSituació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraes-tructura de suport.INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Lloguer dos despatxosSituació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-Sant Gerva-si). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments. Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges.INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398

Compartir despatxSituació: General Mitre, entre Balmes i Lesseps. M’agradaria compartir despatx amb ginecòleg/oga. Matins o tardes.INFORMACIÓ: Tels. 932 128 973 / 609 319 181

Ofi cina/Consultori mèdic en lloguerEdifi ci consultes mèdiques. Zona Hospital Clínic, carrer Provença.INFORMACIÓ: Tel. 659 085 043

Lloguem despatxos mèdics per a mòduls, matins/tardes.Situació: Centre de Barcelona: Carrer València/Balmes. Tots equipats per diferents especialitats i medicina alternativa. Tres sales d’espera. En els preus van inclosos els serveis de llum, aigua, telèfon, calefacció, aire condicionat i manteniment.INFORMACIÓ: Araceli Armengol. Tels. 678 540 931 / 935 313 563. E-mail: www.cml.cat

Es lloguen despatxos en Centre Mèdic i PsicològicZona cèntrica, molt ben comunicada. Roger de Llúria-Còrsega. Serveis inclosos: secretària, sala d’espera, aire condicionat, calefacció, neteja.INFORMACIÓ: Tel. 932 379 239

Lloguer despatxos mèdics a estrenarSituació: Calvet, 30/ Diagonal/ Francesc Macià, Bar-celona. Decoració de luxe, completament equipats, a punt per treballar, amb tots els serveis, recepció trucades, agenda telefònica A/C, ADSL, etc. Mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques.INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797

petits anuncis

37-64 SIC 134.indd 5537-64 SIC 134.indd 55 24/02/12 17:2624/02/12 17:26

petits anuncis


Es lloga espai per a consultoris/centre mè-dic (Diagonal/Ganduxer)Situació: Planta 11a en edifici mixt. (oficines/habitatges/clínica); 120 m2; distribució versàtil: recepció, zona central diàfana, 3 sales addicionals, WC i gran terrassa. Abundant llum natural i silenci. Vistes sobre Barcelona. Divisions en fusta i vidre. Calefacció i A/C.Preu: Terra en parquet. Consergeria. Preu com-petitiu.INFORMACIÓ: Anna Ruiz. Tel. 932 023 604. E-mail: [email protected]

Lloguer despatx mèdicSituació: General Mitre a prop de Clínica Cora-chan. Situat a peu de carrer. Pàrquing proper. Zona molt ben comunicada. Centre mèdic en funciona-ment, amb decoració i servei d’alt nivell. Lloguer de despatx un o diversos matins/setmana. Horari de 10 a 15 hores. Equipat amb tots els serveis: Gestió agenda, etc. Preu: 300 €/mes: 1 matí setmanalINFORMACIÓ: Conxita. Tel. 932 050 566

Compartir despatx a MataróEs comparteix despatx amb un altre metge, al centre de Mataró els dilluns, dimecres i divendres.INFORMACIÓ: Tel. 937 964 452

Traspàs de consulta mèdica (zona Clínica Corachan)Situació: Al costat de Clínica Corachan. Es tras-passa consultori actualment en funcionament. Superfície total de 100 m2, amb accés des del carrer. Recepció, sala d’espera, 4 consultoris de diferents superfícies i lavabo. Instal·lació d’aire condicionat i d’aigua a totes les cabines. Preu: Traspàs de 50.000 € i lloguer de 1.320 €/mes.INFORMACIÓ: Sr. Carlos. Tel. 667 410 042. E-mail: [email protected]

Es lloga local de 700 m2 a Sant Adrià de BesòsSituació: Velázquez, 7, baixos (edifi ci Velázquez). Ideal per a serveis mèdics. Planta baixa completa a 4 façanes, enfront del CAP “Doctor Barraquer” (l’ambulatori).INFORMACIÓ: Tel. 629 791 655

Centre terapèutic cerca professionals responsables de l’àmbit de la Psiquiatria o PsicologiaSituació: Les Corts-Diagonal (prop de l’Illa). Compartir despatxos en mòduls de matins i tardes o col·laborar amb l’equip de professionals. Ideal poder oferir una especialitat de treball. Es requereix estar donat d’alta d’autònoms i tenir pacients. Despatxos totalment equipats, confor-tables i lluminosos.INFORMACIÓ: Tels. 636353620 / 608534532. E-mail: [email protected]

Centre mèdic d’alt nivell lloga despatxos totalment equipatsSituació: Granollers Centre. Per a mòduls de matins o tardes, o espai de 300 metres a distri-buir. Completament equipats: aire condicionat, calefacció, recepció secretaria, etc. Instal·lacions modernes i adaptades a persones amb discapacitat. Pàrquing a l’edifi ci.INFORMACIÓ: Tel. 936 934 456. E-mail: [email protected]

Lloguer de local de 35 m2 a peu de carrerSituació: Dos de Maig-Indústria. Distribució: recepció, 1 despatx i lavabo. Totalment nou. Instal·lacions fetes. Bomba de calor i fred. Ideal consulta psiquiatria, dietètica, cosmètica, estètica, homeopatia, acupuntura, etc. Davant metro L5. Preu: 350 € al mes.INFORMACIÓ: Sílvia. Tel. 600 420 186. E-mail: [email protected]

Compartir consulta mèdica amb trau-matòlegs, ginecòlegs, medicina general i d’altres especialitatsEdifi ci senyorial Balmes-Travessera de Gràcia. Di-posa de 140 m2., 4 ascensors, conserge diürn. Aire condicionat centralitzat. Recepció, sala d’espera, 3 despatxos, quiròfan, sala de cures, esterilització, 2 banys. Pàrquing a l’edifi ci. Preus a convenir.INFORMACIÓ: Ruben QuispeTels. 93 237 41 24 / 666 674 121E-mail: [email protected]

Llogo despatx darrere Illa DiagonalNou i tot decorat i amb Internet. Lloguer per dies complets. Preu mensual 250 € (per 1 dia complet per setmana), en horari lliure. Opció plaça de pàrquing 30 € al mes. Carrer Berguedà, 21-23, baixos-5, Barcelona.INFORMACIÓ: Esther. Tel. 645 915 438

S’ofereix consulta mèdicaMatins o tardes, amb servei de secretaria inclòs, al Passeig Bonanova. Interessats:INFORMACIÓ: Tel. 932 199 291

Consultori mèdic molt ben ubicat per compartirSituació: Doctor Pi i Molist, 2, pral. L5 metro. Busco compartir consultori mèdic. Immillorable ubicació al costat de la plaça Virrei Amat. Zona molt poblada. 1 despatx, 2 sales d’exploració, 1 petit laboratori, àmplia sala d’espera. Qualsevol especialitat, excepte Obstetrícia/Ginecologia. Preu: Preu a convenir.INFORMACIÓ: Dr. A. Navarro. Tel. 626 520 696. E-mail: [email protected]

Es lloga local antic dispensari Hospital ClínicSituació: Carrer València. Directe de la propietat. Totalment condicionat com a dispensari. Grup electrogen, aire condicionat, llicència d’activitats com a dispensari o centre mèdic. 750 m2 + altell de 70 m. Preu: 6.500 euros mensualsINFORMACIÓ: Sra. Bosque. Tel. 932 063 134

Lloguer o venda de despatx mèdicAl costat de l’antiga Clínica Quiron. Consulta de Nefrologia amb clientela. Equipada amb tots els serveis.INFORMACIÓ: Tel. 932 040 697

Despatx en lloguerLlogo despatx en Centre de Rehabilitació a Car-dona (Barcelona) per a dermatòleg i ginecòleg.INFORMACIÓ: Maite. Tels. 625 572 061 / 938 691 495. E-mail: [email protected]

Es traspassa consulta mèdica de Medicina General / FamíliaSituació: Pals (Girona). Negoci orientat al turisme estranger i nacional. Tots els clients paguen al comptat just després de la visita. Possibilitat de combinar-ho amb altres feines (obre de maig a setembre, sense guàrdies nocturnes). Inclou habitatge i pàrquing. Alta rendibilitat.INFORMACIÓ: Dra. Solans. Tel. 660 875 011

Diversos

Boomerang-secretaria telefònicaAtenem trucades en tres idiomes, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: me-canografi a per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 €/full.INFORMACIÓ: Srta. Gemma o ManelTel. 934 173 547. Fax 934 186 644; www.centroboomerang.com

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar.INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

Postgrau en teràpia racional emotiva con-ductual (TREC)Dirigit a metges/psicòlegs clínics. Duració: 150 hores lectives. Inici 12/11/11. Professorat interna-cional i nacional. Organitza Institut RET Barcelona.INFORMACIÓ: Tel. 934 541 424. E-mail: [email protected]

Casa aparellada per llogarSituació: Urbanització Cala Nostra, a Tamariu. 4 habitacions, 3 banys, zona comunitària amb piscina i pista de tennis, gran garatge i jardí. Preu: A convenir, per temporada.INFORMACIÓ: Tel. 616 246 351

Fora preocupacions!!La Secretaria on line de Salut Diària us propor-cionarà tots els serveis propis d’una secretaria a preu LOW COST. Informeu-vos-en sense cap compromís o consulteu la nostra pàgina web: www.salutdiaria.esINFORMACIÓ: Tel. 936 996 291. E-mail: [email protected]

Clínica Privada i en expansió busca inversora partir de 60.000 €, bona rendibilitat.INFORMACIÓ: Tel. 625 355 958

Habitatge

Es lloga pis moblat 110 m2

Situació: Bailèn-Còrsega. Zona ben comunicada. Acabat de pintar, exterior i molt assolellat (3 balcons al carrer Bailèn), 3 hab. (suite), 1 despatx i 1 bany. Gran menjador i sala d’estar amb sortida al balcó. Cuina completament equipada (electr. Nous). Aire Cond., calefacció, veles i ascensor.INFORMACIÓ: Tel. 663 990 355

37-64 SIC 134.indd 5637-64 SIC 134.indd 56 24/02/12 17:2624/02/12 17:26


petits anuncis

Pis gran (184 m2) i llarg, perfecte per a habitatge+despatx (entrada al centre)Situació: Prop de Pl. Molina. Pis al Carrer Balmes molt ben comunicat. Consta de 2 sales, 5 habitaci-ons (una de les quals per a la bugada), cuina i 2 banys. Pis antic renovat completament. Preu: 750.000.INFORMACIÓ: Glòria. Tel. 607 801 350

A Comarruga es lloga apartament nou moblatVista al mar, piscina, pàrquing amb jardí privat. Aire climatitzat. Llogo per temporada, preu a convenir.INFORMACIÓ: Tel. 677 266 539

Lloguer pis: 675 €/mesArenys de Mar-Centre Poble. Moblat: 3 habitacions (2 de matrimoni), 1 bany - 1 lavabo - safareig - cuina - ampli saló menjador. Balcó. Molta llum.INFORMACIÓ: Tel. 608 506 833. E-mail: [email protected]

VENDA. Urb.”La Virreina”(TIANA ). Pis de 90 m2, fi nca de 14 anys, obra vista, exterior mar i muntanya.Situació: TIANA. 3 hab. (1 suite), 2 banys, saló-menjador 30 m2, terrassa, pàrquing, 2 piscines, 2 pistes de tennis, camp de futbol i bàsquet. Zona enjardinada amb àrees per a nens petits i animals de companyia. Molt bona comunicació:5 minuts Ronda B20, NII i autopista Mataró….INFORMACIÓ: Esther. Tel. 609 335 856. E-mail: [email protected]

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefo-nista i tasques administrativesS’ofereix per treballar en consultori mèdic. Informà-tica, català, experiència i bones referències. 48 anys.INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742

S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o clínicaCom a recepcionista o telefonista. 8 anys d’ex-periència. Informàtica a nivell usuari. Curs de telefonista-recepcionista. Disponibilitat tot el dia i immediata. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Rosa Maria. Tels. 657 573 234 / 932 115 176

Diplomada en relacions públiques amb experiènciaS’ofereix per treballar en consultori mèdic o clíni-ca. Preferentment en horari de 9 a 16 h.INFORMACIÓ: Srta. Sílvia. Tel. 607 481 194

M’ofereixo per a consulta mèdicaMàxima disponibilitat, bona presència, bon caràcter, amabilitat, simpatia i efectivitat. Cinc anys en consulta oftalmològica i dos en traumatologia. Àmplia expe-riència en tracte amb el públic. Bones referències.INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 616 986 114 / 933 530 686. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en consultaS’ofereix senyoreta de 39 anys per treballar com a auxiliar de clínica o recepcionista en consulta mèdica. Experiència en mútues.INFORMACIÓ: Begoña. Tels. 622 161 034 / 933 137 733

M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’in-fermeriaEn consultoris mèdics. Els meus estudis realitzats són: Auxiliar clínica FP1, Tècnic sanitari FP2, Au-xiliar administratiu FP1, nivell C de català. Curs d’informàtica. Zona Sabadell, Terrassa o Barcelona. Mitja jornada matins o tardes.INFORMACIÓ: Cati Granero. Tels. 937 111 918 / 635 118 480

S’ofereix secretària recepcionistaAmb 15 anys d’experiència per treballar en con-sulta, clínica o consultori. Coneixements d’infor-màtica. Experiència en tracte amb el públic. Torn de matí. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780

S’ofereix administrativa-comptable i re-cepcionistaAmb deu anys d’experiència en consulta mèdica. Idiomes: català, anglès i francès. Coneixement de programes d’ofi màtica i Internet. 41 anys. Incor-poració immediata.INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797

S’ofereix persona per treballar en consultaMatins o tardes. Persona treballadora i respon-sable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en ofi cina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S. Tècnic en administració i aux. diplomat en farmàcia.INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383

S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínicaDona de 54 anys amb experiència de 13 anys de treball en consultes d’endocrino, ginecologia i cardiologia. Auxiliar de clínica i experiència en terminals i pal·liatius. Castellà, català i francès. Informàtica a nivell d’usuari. Matins o jornada completa.INFORMACIÓ: Asun. Tel. 617 281 396

S’ofereix secretària i auxiliar d’infermeriaEdat 45 anys, ferma i de confi ança, per treballar en recepció i atendre consulta mèdica. Amb fl exibilitat horària. Amb referències. TrucarINFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335

S’ofereix auxiliar tècnic d’infermeria amb 15 d’experiènciaCom a recepcionista-telefonista per treballar en consulta, clínica o similar. Tracte amb el públic, agenda mèdica. Castellà, català nadius, francès bàsic. Experiència a la Vall d’Hebron i despatx mèdic. Disponibilitat horària. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: M. Carmen. Tels. 627 531 750 / 933 450 004. E-mail: [email protected]

Administrativa de 25 anys amb expe-riènciaConeixements dels programes Nominaplus i Contaplus. S’ofereix per treballar a jornada completa, intensiva o parcial. Sense problemes de desplaçament. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Esther. Tel. 637 880 331

S’ofereix dona de 59 anys activa i amb bona presència.Per realitzar tasques de recepció, en consultori mèdic. Llarga experiència en tracte amb el públic, i de tracte humà amb teràpies complementàri-es. Informàtica, català i castellà a nivell usuari. Disponibilitat horària a convenir. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Àngela Mas. Tel. 670 298 203. E-mail: [email protected]

Llicenciada en Hispàniques amb nivell C i Diploma English Profi ciencyAmb bona presència, simpatia i experiència en recepció s’ofereix per a consulta mèdica.INFORMACIÓ: Irene Jiménez. Tel. 618 100 568. E-mail: [email protected]

Recepcionista-telefonista i administrativa Amb 25 anys d’experiència en atenció al públic i administració. Per treballar en consultori mèdic o clínica (experiència en mútues). Batxillerat, secretariat, informàtica, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. Disponibilitat horària. Incor-poració immediata.INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606 063 107 / 935 804 141. E-mail: [email protected]

Catalana, 49 anysPer treballar a les tardes, nits o caps de setmana, de cangur, cura de persones grans o incapaci-tades, feines domèstiques, en un despatx, etc. Responsable, afectuosa, amb bones aptituds per al tracte amb les persones. Català, castellà, francès i anglès.INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 655817555

S’ofereix administrativa-recepcionista per a consulta o centre mèdicÀmplia experiència al sector. Responsable i re-solutiva. Disponibilitat horària. Català i castellà. Informàtica.INFORMACIÓ: Gemma. Tel. 637 523 795. E-mail: [email protected]

Auxiliar d’infermeria, recepcionistaTasques administratives i suport al metge. S’ofereix per treballar en consultori mèdic. Amb experiència en consultori de ginecologia, dermatologia i me-dicina estètica. Informàtica i català. Disponibilitat completa i immediata.INFORMACIÓ: Rebeca Blanco. Tel. 618 492 420. E-mail: [email protected]

Auxiliar de farmàcia bilingüeAmb coneixements de francès nivell mitjà i amb títol de secretariat comercial, s’ofereix com a recepcionista o treballs administratius per a consultori mèdic. Molts anys d’experiència en tracte amb el públic. Total disponibilitat. Es poden demanar referènciesINFORMACIÓ: Montse. Tels. 934 243 035 / 654 324 751

S’ofereix recepcionista/telefonistaPer a consulta mèdica. Coneixements de català, castellà, francès, italià i anglès. Horari de ma-tins o jornada intensiva matins. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Virginia. Tel. 676 777 041

37-64 SIC 134.indd 5737-64 SIC 134.indd 57 24/02/12 17:2624/02/12 17:26

petits anuncis


Noia de 25 anys s’ofereix per treballar com a recepcionista, telefonista, auxiliar administrativaTinc experiència en clíniques dentals. Informàtica, català i castellà. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 671 51 94 30. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista-administrativa per treballar en consulta mèdica o clínica.Experiència a portar les agendes de metges, cobra-ments, gestions administratives, etc. Disponibilitat d’horari. Persona responsable i sense càrregues familiars. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Tel. 616 91 94 84. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa per a consulta mèdica, mútues o clínica45 anys. Llicenciada en Filosofi a. Anglès bilingüe, Italià alt i Català nivell C. Informàtica Mac, OSX i Offi ce. Experiència en tasques d’ofi cina, telèfon, arxiu, i en tracte amb públic. Persona responsable i excel·lent capacitat organitzativa.INFORMACIÓ: Sílvia. Tel. 618 908 377

M’ofereixo com a secretària-recepcionista en consultori mèdicHe desenvolupat aquesta activitat els últims quatre anys. A més dels estudis de Batxillerat, he fet cursos d’informàtica i anglès. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. Zona: Barcelona. Referències.INFORMACIÓ: Carme Pérez. Tels. 933 057 528 / 616 420 732. E-mail: [email protected]

Secretària/administració, per treballar en consultoriMolta experiència laboral, atenció i tracte amb pacients. Informàtica, Excel 2010 Professional, Word, PowerPoint. Català i castellà materns, francès i anglès intermedi. Envio CV.INFORMACIÓ: Anna Maria. Tel. 654 171 054. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretàriaAmb amplis coneixements d’administració en comptabilitat, agenda diària, atenció al client, ús d’Internet, paquet informàtic Offi ce de Win-dows XP, Excel, correu electrònic. Disponibilitat jornada completa. En clíniques o consultes mèdiques.INFORMACIÓ: Anna Vicente. Tel. 646 553 262

M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínicaAmb àmplia experiència en atenció telefònica, contacte amb el públic i despatx mèdic. Infor-màtica. Català nivell C. Anglès bàsic. Capacitat organitzativa i tracte humà. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. 46 anys.INFORMACIÓ: Sílvia. Tels. 933 114 420 / 692 837 049. E-mail: [email protected]

S’ofereix com a secretària, administrativa, recepcionistaNoia de 25 anys amb molta experiència en atenció als clients i amb moltes ganes de treballar. Dispo-nibilitat immediata i jornada indiferent.INFORMACIÓ: Pili. Tel. 646 257 565

S’ofereix administrativaPer treballar en consulta mèdica. Edat 30 anys. Disponibilitat total.INFORMACIÓ: Celia. Tel. 657 751 798. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativaPer treballar en consulta mèdica. Disponibilitat total.INFORMACIÓ: Juana. Tel. 635 383 433. E-mail: [email protected]

Noia per treballar en consultori mèdicCom a recepcionista, telefonista i auxiliar administrativa. Portant l’agenda pertinent. He treballat 12 anys a la Clínica Corachan de secretària del director mèdic realitzant elec-trocardiogrames i posant Holters. 7 anys a la Clínica Sagrada Família.INFORMACIÓ: Maria Antonia Solanes Tomas. Tels. 934 340 221 / 617 302 149

Busco feina de secretària, administrativa, recepcionistaSóc persona responsable, seriosa, amb iniciativa, experiència en llocs de tasques de coordinació i amb ganes de treballar.INFORMACIÓ: Montserrat. Tels. 630 923 734 / 934 390 142. E-mail: [email protected]

Recepcionista s’ofereix per a consultori o despatx mèdicInformàtica a nivell usuari, català i castellà. Experi-ència en tracte amb el públic. Preferentment horari matins. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Pilar Amo. Tel. 645 950 729

S’ofereix auxiliar administrativa.37 anys d’edat. Experiència com a recepcionista i administrativa i al sector sanitari (4 anys en un hospital). Capacitat d’adaptació i de fer múltiples funcions a l’hora. M’agrada marcar-me objectius i treballar en equip.INFORMACIÓ: Gemma Obis. Tel. 636 385 140

Diplomada en Infermeria i Llicenciada en PsicologiaBusco lloc de treball en consulta mèdica com a recepcionista, infermera, psicòloga... Disponibilitat tot el dia.INFORMACIÓ: Tels. 669 297 257 / 932 852 236

Llicenciada en biotecnologia s’ofereix per treballarEn consultori mèdic. Experiència en recepció i tas-ques administratives. Coneixements d’informàtica, català, castellà i anglès.INFORMACIÓ: Mar. Tel. 658 598 959

S’ofereix persona per treballarEn consulta mèdica matins o tardes. Persona treballadora i responsable amb experiència en el tracte amb el públic. Experiència en ofi cina de farmàcia i farmàcia hospitalària general. Bilingüe: Català i castellàINFORMACIÓ: Raquel. Tels. 934 357 203 / 665 136 392

S’ofereix secretària, recepcionista, admi-nistrativaDona de 60 anys (reducció de la SS) amb experièn-cia en tracte amb el públic. Català-Castellà-Anglès-Italià-Ofi màtica. Bona presència, treballadora i responsable. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Núria Castellanos Peris. Tels. 934 068 148 / 650 321 272

Més de 15 anys d’experiència en l’atenció al públic i organització d’events en l’àmbit sanitariTambé en tasques administratives. Sóc responsa-ble, amb molta capacitat d’organització, adaptable i acostumada a treballar sota pressió. Domino eines ofimàtiques. Busco feina en consultori mèdic o clínica.INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 667 749 091. E-mail: [email protected]

Noia de 40 anys s’ofereix com a recepci-onista, secretària, auxiliar administrativaPer a consulta mèdica, despatx, consultori. Experi-ència en Educació Infantil i curs d’Auxiliar Dental. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Begoña Suescun. Tel. 607 605 528. E-mail: [email protected]

S’ofereix auxiliar administratiu i tècnic comptableExperiència en gestions de cartera de clients i proveïdors. Domini bàsic d’eines i suports informàtics elementals (Word, Excel, etc.). Ordenada, puntual i responsable. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Marta. Tel. 629 339 519. E-mail: [email protected]

S’ofereix per a consulta mèdica, clínica i similarÀmplia experiència en consultori i tracte amb el públic, secretariat mèdic. Amb disponibilitat horària fins i tot festius. Amb incorporació immediata.INFORMACIÓ: Dolors. Tel. 650 804 681

Noia de 28 anys, s’ofereix per a secretària, recepcionista o administrativaAmb experiència al sector mèdic, clínica Dexeus i clínica Birbe. Disponibilitat de matins.INFORMACIÓ: Miriam Rivas Gabarró. Tel. 667 591 761. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària-administrativaExperiència en atenció al client, programació de visites i cirurgies, elaboració d’informes, gestió de mútues i atenció telefònica. Amb carta de recomanació.INFORMACIÓ: Alicia. Tel. 639 384 488

Per treballar en consulta mèdica, s’ofereix secretària administrativaTracte amb el pacient, recepció de trucades i visites. Català, castellà i anglès. Coneixements d’informàtica i contables. Flexibilitat horària.INFORMACIÓ: Begoña Guijarro. Tel. 932 001 047. E-mail: [email protected]

37-64 SIC 134.indd 5837-64 SIC 134.indd 58 24/02/12 17:2624/02/12 17:26


petits anuncis

Utillatges

Làser per llogarTecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total fl exibilitat. Servei a tota la província de Barcelona.INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269 076

Aparell seminou de Potencials Evocats d’Estat estable AuderaEn perfecte estat amb portàtil i impressora es ven per defunció de la doctora. Negociable.INFORMACIÓ: Tel. 667 812 749. E-mail: [email protected]

Venda mobiliari ginecològicPer jubilació venc mobiliari de consulta gineco-lògica.INFORMACIÓ: Tel. 630 861 970

En venda instrumental de traumatologiaSerra elèctrica, cisalles, pinces d’ànec, estisores, etc. En molt bones condicions.INFORMACIÓ: Dr. Ferran de Cots. Tel. 934 586 483 (matins a partir de 9 h).

Es ven Doppler Periferic (Laboratori Vas-cular) sense estrenarMarca Artyc Medical Basic Plus. Característiques: Doppler continu 4 i 8 Mhz, dos canals foto ple-tismògraf, portàtil, impressora tèrmica, connexió PC, carro rodes. Preu a convenir.INFORMACIÓ: Tel. 934 189 666

Es ven maquina automàtica per a anàlisi d’orinaMarca: Analyticon (Alemanya). Model Combi Scan XL.INFORMACIÓ: Tels. 934 189 932 / 609 109 527

37-64 SIC 134.indd 5937-64 SIC 134.indd 59 24/02/12 17:2624/02/12 17:26

petits anuncis


37-64 SIC 134.indd 6037-64 SIC 134.indd 60 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Patronat de la

Fundació - Museu d’Història

de la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Dr. Francesc Cardellach i López• Dr. Carles Hervàs i Puyal• Dr. Modest García i Moll• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció• Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya• Sara Fajula, arxivera del COMB

1. Premi Bonaplata 2011 concedit al MHMC.2. El Punt Avui, 4 de desembre de 2011.

Un tast de la col·lecció...

1

2

El tancament de l’exercici 2011 per al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya es

pot compendiar a partir de les dues imatges que il·lustren aquest escrit. Per un costat, la concessió al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya del Premi Bonaplata 2011 en la cate-goria de col·laboració amb el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) atorgat per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Indus-trial de Catalunya. En un acte discret que va tenir lloc a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalu-nya, el lliurament constituí la dinovena edició d’uns premis destinats a posar en valor el patrimoni industrial, tècnic i científi c de Catalunya a partir de les actuacions portades a terme per ges-tors, arquitectes, enginyers, historia-dors, museòlegs, així com estudiants de batxillerat i acadèmics. Dinou anys lliurant aquests premis són un bon in-dicador de la preocupació, empenta i lluita pel patrimoni del país, en aquest cas industrial, científi c i tècnic, tal i com va deixar palès el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, senyor Joan Pluma. Una aposta per la recuperació, preservació i estudi del patrimoni, entès així de manera exhaustiva, sense les ulleres limitadores a allò purament artístic o estètic, que es remunta als mateixos orígens de la lluita per crear el mNAC-TEC a fi nals dels anys 1970. El lligam del nostre Museu amb els interessos del mNACTEC busca potenciar i fomen-tar aquest interès pel patrimoni, en aquest cas mèdic i tècnic.

D’altra banda, l’aparició de l’article de Jordi Busquets “El museu politòpic” al diari del passat 4 de desembre de 2011 d’El Punt Avui també ens permet recordar l’interès que suscita el nostre Museu, la necessitat de trobar noves formes de visibilitat per tal d’arribar a un públic més gran i la importància de continuar el treball per la recupera-ció i difusió del patrimoni mèdic entre tota mena de públics. L’article recull, de manera precisa, les línies de treball del Museu, a la seu administrativa de Terrassa, a la seu del COMB a Barce-lona, al mNACTEC de Terrassa amb un programa d’exposicions permanent i un altre de temporals, al projecte de crear una exposició permanent i un programa d’activitats de suport a Sant Feliu de Guíxols, i a Barcelona, a la cerca d’un espai a l’antic Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Els camins del Museu es mostren oberts i plens de possibilitats en temps d’incertesa. Malgrat les difi cultats, l’existència del patrimoni mèdic, la capacitat d’explicar i comunicar “històries” mèdiques i defer pedagogia mèdica, i la posició in-tel·lectual guanyada en els darrers anys ens permeten plantejar aquests camins amb il·lusió i amb l’esperança d’ampliar i fi xar el nostre treball.

www.museudelamedicina.cat

37-64 SIC 134.indd 6137-64 SIC 134.indd 61 24/02/12 17:2624/02/12 17:26



Una de les línies d’especialit-zació del Museu és la cerca, preservació i difusió de les re-

vistes mèdiques editades a Catalunya abans de 1939. Per això, fem aquí de nou esment a una nova donació efec-tuada pel Dr. Carles Hervàs i Puyal: la revista El médico en casa, editada a Barcelona durant l’any 1914. Aques-ta publicació escrita per metges i professionals de la salut tenia com a objectiu explicar medicina i donar consells de salut a la població en ge-neral. Això resta evident al subtítol: Revista de utilidad práctica para las familias. En la presentació de la pu-blicació es llegeix que: “la salud es la base, el punto de partida de toda felicidad...”. Aquest és l’objectiu clau de la revista: la recuperació i sobre-tot la preservació d’aquest bé tant preuat que és la salut. Per aquest motiu El médico en casa intentava, a través dels seus articles, eradicar tots aquells remeis “casolans” no vàlids i les falses creences i substituir-los pels preceptes lògics i científi cs de la medicina. Per a aconseguir aquesta fi , la publicació plantejava l’afer a partir d’uns agents científi cs i uns públics d’aquesta ciència. És a dir, compta-va amb la col·laboració i participació activa dels metges i s’adreçava a un públic no expert, format per homes i dones alfabetitzats, membres de la burgesia barcelonina de les primeries del segle XX. Una mostra dels contin-guts de la revista ve proporcionada per alguns dels temes de comunica-ció, com ara: “Modo de esterilizar el agua”, “Un insecto que es vehículo de muchas enfermedades ¡Guerra a las moscas!”, “La higiene de la boca en los niños”. Alhora, la revista feia pedagogia mèdica i sanitària mit-jançant articles com ara: “El Còlera”, “La ciencia de los microbios”. La pu-blicitat també formava part d’aquesta

interessant publicació amb tot tipus d’anuncis, de base mèdica i adreçats a profans, des de medicaments a pro-ductes alimentaris i fi ns i tot bàlsams per a la recuperació de cabells, tot passant per la comunicació de labora-toris i metges que ofereixen els seus serveis com a especialistes.Un altre objecte donat pel doctor Her-vàs és una Orla de la Facultat de Medi-cina de la Universitat de Barcelona del curs 1897-1898. Les orles també cons-titueixen un dels apartats en què el Museu s’ha anat especialitzant al llarg dels darrers anys: l’àmbit de les imat-ges fi xes i animades relacionades amb la pràctica mèdica catalana. Les orles són una font d’informació rellevant no només per la possibilitat que ofereixen de posar cara als metges de fi nals del segle XIX i segle XX, sinó també per la informació que transmeten a través de les iconografi es i guarniments emmar-cades dins l’estètica de cada època. En aquest cas, l’orla mostra la promoció del curs de 1897-1898, formada per dinou metges, entre els quals Ramon Girona i Trius, així com els catedràtics de la Facultat de Medicina, com ara

Bartomeu Robert i Yarzabal, Miquel A. Fargas i Roca o Jaume Pi i Sunyer, entre d’altres, i el llavors degà de la Facultat Joan Giné i Partagàs. A l’orla destaquen les paraules “Barcelona”, “Ciència” i “Pàtria”, així com un escut de Catalun-ya. El contingut polític i alhora estètic resta ben clar en aquest exemple.

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius profes-sionals de documentació personal o institucional.Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material.Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic [email protected]

Donacions

12

31. Orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del curs 1897-1898.2 i 3. Revista El médico en casa, editada a Barcelona durant l’any 1914.

37-64 SIC 134.indd 6237-64 SIC 134.indd 62 24/02/12 17:2724/02/12 17:27


petits anuncis

37-64 SIC 134.indd 6337-64 SIC 134.indd 63 24/02/12 17:2724/02/12 17:27



37-64 SIC 134.indd 6437-64 SIC 134.indd 64 24/02/12 17:2724/02/12 17:27

Documents

COL·LEGI OFICIAL DE METGES 22 DE BARCELONA 5 · de la Professió per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic El Col.legi de Metges de Barcelona demana un pacte