52568 COMB 144 tripa 150dpi · Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 144, maig de 2015 Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA ... Molina i Àngels Escorsell,

#144Maig 2015

www.comb.cat

28Debat sobre el projecte Visc+i el tractament de dades sanitàries

20El secret professionali la protecció a tercers

7Els metges del Clínic i de Sant Paudefensen el lideratge clínic

El Col·legi de Metgespresenta un plaamb propostes demillora i canvi per a l’ICS

Informa-te’n sensecap compromís

93 567 88 70902 198 984 [email protected] / www.med.es

MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord

amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

Salut Vida i accidents

ResponsabilitatCivil

Baixa Laboral

Consultoris Alternativaal RETA

VehiclesLlar Altres

Professionalsal serveide professionalsSom especialistes en assegurances per a metges,tant per a l’àmbit personal com professional

Consultori terminològic

presenten més dificultats de traducció alcatalà en el camp dels assaigs clínics iàmbits afins. Per a cada cas s’ha realitzatun estudi aprofundit del terme i s’han fetconsultes a especialistes representatiusamb la finalitat d’assegurar la viabilitaten l’ús de les formes neològiquesproposades. Finalment, el ConsellSupervisor del TERMCAT, l’òrganencarregat de la normalització de laterminologia en llengua catalana, haratificat les propostes per a garantir-nel’adequació a la normativa. Aquí en teniualguns exemples: disseny amb assignacióal millor (play the-winner design); fàrmacd’imitació (me-too drug) o període dedepuració (washout period).

S’hi defineixen termes propis dels assaigsclínics en l’entorn del medicament, i tambéterminologia bàsica d’altres disciplinesque hi conflueixen (farmacologia clínica,estadística, epidemiologia, bioètica, etc.),de regulació legal, de publicacionscientífiques i de figures professionals,comitès i institucions que intervenenen la realització d’un assaig clínic.

Tant l’edició en paper com la versió enlínia ofereixen l’opció d’accedir a laterminologia temàticament i a travésdels termes en castellà i en anglès.

D’altra banda, el diccionari suposa laculminació d’un treball de normalitzacióterminològica dut a terme conjuntamentper la Fundació Dr. Antoni Esteve, elTERMCAT i el Departament de Salut per afixar una denominació catalana adequadaper als manlleus, sobretot anglesos, que

Coneixeu el Diccionari de recerca clínicade medicaments?

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 144, maig de 2015 Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: [email protected] · http://www.comb.cat

Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Josep Maria Benet, Lluís Esteve Consell de Redacció Antoni Trilla, Albert Lluch, Marc Soler,Jesús Calvo, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, Mar Coma, Federica AlborchSecretaria de redacció i documentació Clotilde Hernández Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic CEGECapçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il·lustracions www.tallereditorial.es Retoc fotogràfic www.tecni-cart.com Infografies Forma&Co, CEGEPublicitat UR Màrqueting Preimpressió i impressió www.cege.es Dipòsit legal B. 26662-2013

1 Fundació Dr. Antoni Esteve; TERMCAT, Centre deTerminologia. Diccionari de recerca clínica de medicaments.Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2014.

2 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157/

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió determinologia mèdica que considerem que pot serdel vostre interès.

Nou diccionari

Anna Llobet Solé

Més informació:www.termcat.cat

Us convidem a conèixer aquestdiccionari, així com la resta dediccionaris terminològics.

óo

El 18 de desembre passat, el TERMCAT i laFundació Dr. Antoni Esteve van presentar elDiccionari de recerca clínica de medicaments,1

també consultable en línia.2 Aquesta obra,que té el suport del Departament de Salut iel Departament de Cultura, és la versiócompleta del Diccionari de recerca clínica.Farmacologia, del qual us informàvem en elnúmero 137 d’aquesta mateixa revista.

Quina diferència hi ha entre un estudiclínic i un assaig clínic? Com s’escriu:ji quadrat, qui quadrat o khi quadrat?És adequat utilitzar indistintamentbiosimilitud i bioequivalència? Com es pottraduir back up compound? Són dubtesterminològics que es podria plantejar unprofessional que treballa en entornsrelacionats amb la recerca clínica demedicaments, i aquest diccionari vol seruna eina pràctica de consulta que ajudia resoldre’ls.

revista del 47

Sumari

Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

Segueix-nos a:facebook.comb.cat

Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

#144Maig 2015

14

31

28

5 Opinió i anàlisiEls metges, pel futurde la sanitat

6 PresentacióParticipació dels metgesi lideratge clínic

7 ProfessióEls representants dels metgesdel Clínic demanen l’emparadel COMB pel tractamentrebut al Parlament

8 Posició davant la crisiMetges del Clínic, participacióen la gestió de l’ICS iprecarietat laboral

10 Lideratge i participacióPropostes de millora iparticipació dels professionalsper a l’ICS

L’Hospital de Sant Pau alsegle xxi: professionalismei lideratge clínic

Entrevista a Alfons Torrego

14 A fonsLa nova generació de metges:apassionats de la professió ipropers al pacient

17 DossierRecepta mèdica privada

18 Activitat col·legial20 Crònica

Secret professional, drets ideures de metges i periodistes

Debat sobre el secretprofessional i la proteccióa tercers

23 EntrevistaDoctor Joan Rodés

24 La Junta informaL’Assemblea deCompromissaris aprova elscomptes de l’any 2014

25 Informació col·legialSituació laboral dels jovesespecialistes en acabar laresidència

26 Documents de posicióEl tractament per als malaltsamb hepatitis C

L’accés a la història clínica

El projecte Visc+

28 Tema de debatEl projecte Visc+

31 La qüestióCom hauria de ser laparticipació dels metgesen la gestió de l’ICS?

32 Seccions col·legials ijuntes comarcals

34 Obituaris35 Professió al món36 Cultura i societat

Els impulsors del Sindicatde Metges de Catalunya

38 Petits anuncis41 Grup MED

Declaració de la renda:penalitza tenir més d’unpagador?

Healthequity inverteix enla biotecnològica MinoryxTherapeutics

Estalviar i invertir en funcióde cada etapa de la vida

44 Innovació i tecnologiaApps de salut: everywhere,everytime, everyone

Entrevista a Jordi Serrano

46 Metges guardonats47 Consultori terminològic

10

revista del 3

ESCOLAD’ESTIU2015

Tallers professionals per a metgesCursos per a nens i joves

TALLERS PROFESIONALS PER A METGES

Introducció a l’anàlisi estadísticade dades mèdiques amb spss

Introducció als continguts bàsics de bioètica

Taller d’introducció al mindfulness NOU

Taller pràctic de bioregulació:Casos clínics i aplicacions en mesoteràpia

Jornades de suport vital

Parlar en públic utilitzant les tècniques dels actors

Marc legal i aspectes pràctics en la realitzaciód’assaigs clínics i estudis post autorització(nou reial decret 2015) NOU

Optimitzar les habilitats comunicatives en anglès NOU

CURSOS PER A NENS I JOVES

Colònies amb anglès o sense

Vacances en família

Camps de treball

Idiomes per a nens i joves

Idiomes per a adults

Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi

Per a més informacióCentre d’Estudis Col·legials (CEC)Passeig de la Bonanova 47,08017 BarcelonaTel 93 567 88 88http://[email protected]

Inscriviu-vos ara:

http://cec.comb.cat

revista del 5

Opinió i anàlisi

Junta de GOvern del COMB: President Jaume Padrós i Selma vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen vicesecretari Josep Maria Benet i Martí tresorer Lluís Esteve i Balagué vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany, Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba vocals suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i Corrales, Lurdes Alonso i Vallès, Àngels López i Pol

Els metges, pel futurde la sanitatSegons dades de la darrera enquesta de percepció social de la ciència, els metges sónels professionals més ben valorats i reconeguts per la societat. És des d’aquesta autoritatemanada de la confiança que els ciutadans han dipositat en els professionals sanitarisque vull manifestar el nostre compromís renovat en la defensa d’una sanitat pública dequalitat i universal.

El camí de la retallada i la disminució de recursos no es pot mantenir indefinidamenten la situació actual sense comprometre el nostre sistema i la qualitat de l’assistència.El principal repte actual de la sanitat pública catalana és mantenir la seva sostenibilitatsense perdre l’alta qualitat assistencial, docent i d’investigació i establir de formaconsensuada un projecte de futur per a la sanitat catalana amb els recursos adequatsal nostre país.

Però cal dir, també, que no té gaire sentit que es demani contínuament l’esforç alsprofessionals de la salut i, alhora, no s’abordin mesures imprescindibles que afecten eldisseny del sistema i que, fonamentalment, passen per una major implicació d’aquestsi un aprimament dels aparells burocràtics. És feina dels polítics adaptar-ne l’abast a larealitat social del país, abordar la tasca de prioritzar necessitats assistencials, de formaciói de recerca i assignar-hi els recursos adequats.

Exigim la participació real en els òrgans de governança dels centres i que la veu delsprofessionals clínics no sols sigui escoltada sinó que sigui determinant en la gestió.Aquesta implicació cal que es faci a través de mecanismes reals de participació, donantsuport als lideratges clínics, tant hospitalaris com d’atenció primària o del sectorsociosanitari. Aquest és el millor garant per al futur del nostre sistema.

En aquest sentit, la Junta de Govern ha proposat al conseller de Salut i als òrgansde govern de l’ICS una sèrie de mesures per fer efectiva aquesta participació. Ésfonamental que el proveïdor més important del sistema públic endegui i lideri els canvisimprescindibles.

En la mateixa línia, dins les properes setmanes farem públiques les propostes queformularem als responsables del sector concertat. La imminent aprovació pel Governde la Generalitat del Consorci públic de l’Hospital Clínic esdevindrà en aquest sentit unimpuls i un suport inestimable a l’objectiu d’assolir estructures més flexibles, transparents iparticipatives. En la mateixa línia, en el marc del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya,hem fet arribar també les nostres propostes per al futur Consorci Sanitari de Lleida.

Els metges no renunciarem, i molt menys ara, a fer tot el possible per millorar el nostresistema sanitari.

Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

“Exigim laparticipació realen els òrgans degovernança dels

centres i que la veudels professionals

clínics no sols siguiescoltada sinó quesigui determinant

en la gestió”

6 revista del

Presentació

El Col·legi de Metges de Barcelonava donar la benvinguda, el passat14 de maig, a més de 350 metgesi metgesses que començaran laresidència a Barcelona. Van participarJaume Padrós, president del COMB;Anna Boada, presidenta de la SeccióMIR i Metges Joves, i Antoni Trilla, vocalde la Junta de Govern del COMB.

L’acte es va cloure amb la celebraciód’una festa organitzada per la SeccióMIR i Metges Joves.

el vídeo

Aquest és el número 144 de la nostra revista. És un número especial. Hi trobareudiferents temes de molta actualitat i interès per als metges. Hi ha diferents articlesi debats sobre la participació dels metges en la gestió clínica i la governança, enaquest cas dels centres de primària i hospitals de l’ICS, per una banda, i dels metgesde Sant Pau, un hospital concertat. També hi trobareu la informació de per què elsmetges del Clínic, un altre hospital concertat, van demanar ajuda al COMB davantde la desconsideració pública que van mostrar envers tots ells alguns dels grupsparlamentaris. La revista recull, alhora, opinions referides al projecte d’utilització dedades de salut a Catalunya (VISC+), el tractament dels pacients amb hepatitis C i undebat respecte del secret professional i dels drets i deures de metges i periodistes.

Dues coses molt rellevants més. D’una banda, l’aprovació per part de l’Assemblea deCompromissaris dels comptes i el pressupost del COMB corresponent a l’any 2014, unaspecte bàsic en el funcionament normal i transparent de la nostra institució. D’altrabanda, un seguit d’articles relatius a les noves generacions de metges que, com bé diuel títol, són apassionats de la professió i propers al pacient, però que s’enfronten a unasituació de precarietat laboral en acabar la residència.

Aquest mes de maig el COMB ha col·legiat més de 650 companys i ha donatla benvinguda presencialment a més de 350 nous col·legiats, que s’han incorporata la nostra professió i començaran la seva residencia aquí.

Aquest és el futur de la professió, el nostre futur també com a institució.Benvinguts al COMB!

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del COMB

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

Participaciódels metges

i lideratgeclínic

Professió

El president del Comitè de DelegatsMèdics i la presidenta de l’AssociacióProfessional del Comitè de DelegatsMèdics de l’Hospital Clínic, RafaelMolina i Àngels Escorsell, van infor-

mar en una roda de premsa sobre el docu-ment que van lliurar als grups parlamentarisdel Parlament de Catalunya i al COMB. Enl’acte informatiu, també van participarJaume Padrós, president del COMB, i AntoniTrilla, vocal de la Junta de Govern del COMB.

El Comitè de Delegats Mèdics, òrgan de re-presentació dels facultatius de l’estamentmèdic de l’Hospital Clínic, elegit democràti-cament i que, juntament amb l’AssociacióProfessional del Comitè de Delegats Mèdicssón els únics òrgans de representació pro-fessional d’aquests, va sol·licitar l’empara del

COMB per tal que demani als diputats i dipu-tades que “s’informin de manera adient, àm-plia i contrastada abans de posar en dubtel’honorabilitat dels facultatius”, i es posa adisposició dels grups parlamentaris.

En una carta lliurada a la Junta de Governdel COMB, els dos òrgans de representacióprofessional manifesten la seva sorpresaper algunes de les afirmacions i el tracta-ment rebut d’alguns parlamentaris en lessessions del Parlament dels últims dos me-sos sobre la gestió sanitària i la utilització demitjans públics.

Els representants dels facultatius de l’Hospi-tal Clínic volen manifestar que en aquestsdebats parlamentaris “s’han expressat opi-nions del tot inadequades, que afecten per-

els representants dels metges delClínic demanen l’empara del COMBpel tractament rebut al Parlament

revista del 7

sones que han demostrat durant moltsanys la seva professionalitat, exemple dededicació, qualitat assistencial, recerca i in-novació”. Com les dels Grups Parlamentarisde Ciutadans i d’Iniciativa per CatalunyaVerds, a qui demanen que retirin les sevesdeclaracions perquè les “entenen ofensivesi no ajustades a la realitat”.

A més, al llarg de la carta reiteren que el seuprincipal interès és defensar “aferrissada-ment la millor medicina pública” i continuarsent un ens on els professionals sanitariss’impliquin en la gestió i direcció del centre.Així mateix, demanen que s’aprovin al mésaviat possible els estatuts del Consorci quepermeten apostar per un model públic degestió amb la participació dels professio-nals en el seu consell d’administració.

Més informació:www.comb.cat

8 revista del

Posició davant la crisi

Metges del Clínic, participació en la gestió de l’ICSi precarietat laboral

ge de la sanitat pública catalana, i que aixòes tradueix en un augment de la intervencióde metges i infermeres en les decisions del’Institut Català de la Salut”.

La Vanguardia, el 31 de març, va informarsobre el document en una notícia titulada “ElCol·legi de Metges demana un canvi radical al‘rígid’ ICS”, en la qual indica que el COMB de-mana al conseller “una reforma radical de l’ICS,per la seva rigidesa, per la immobilitat delseu establishment i perquè no fer-ho deixa-ria coixa la sostenibilitat del sistema sanitari”.

Diario Médico, el 30 de març, va informarsobre el contingut de la carta que acompa-nyava les propostes del COMB per obrir l’ICSa la participació dels metges, destacant queJaume Padrós, president del COMB, diu a lacarta que “tan sols la participació efectiva

dels metges en la presa de decisions delscentres de salut permetrà millorar l’eficièn-cia assistencial i augmentar el grau de satis-facció professional”.

L’agència de notícies Europa Press tambéva recollir la informació sobre la reclamacióque va fer Jaume Padrós per augmentar laparticipació dels facultatius en la presa dedecisions de l’ICS. En la informació s’indicaque Padrós considera que “encara quedacamí per recórrer en l’optimització i milloradel funcionament de les organitzacions sa-nitàries i ha demanat per als facultatius es-tabilitat laboral, retribucions justes i una ex-pectativa que recompensi el seu esforçindividual com a equip assistencial”.

El Periódico, el 7 d’abril, va recollir que ladirecció de l’ICS va respondre a la reclama-

els metges del Clínic demanenl’empara del COMB28 d’abrilEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) vaconvocar una roda de premsa per informarsobre el document que els representants delsmetges de l’Hospital Clínic van lliurar alsgrups parlamentaris del Parlament de Catalu-nya. En el document manifesten la seva sor-presa per algunes afirmacions i el tractamentrebut d’alguns parlamentaris sobre la gestiósanitària i la utilització de mitjans públics. Aixímateix, van informar de la necessitat d’agilit-zar els tràmits per a l’aprovació dels nous esta-tuts de l’Hospital Clínic.

Van recollir aquestes declaracions, entrealtres mitjans, La Vanguardia, El Periódico iDiario Médico, així com les agències de notí-cies EFE, Europa Press i ACN. També van in-formar sobre el posicionament dels metgesdel Clínic mitjans audiovisuals com TV3,8TV, BTV, el Canal 324, Catalunya Ràdio,RAC1 i Ràdio Barcelona.

En el document enviat al COMB, els pro-fessionals sanitaris deixen clar que “volemcontinuar amb la nostra missió de ser uncentre d’excel·lència sanitària pública”.

Participació dels metges en la gestióde l’ICS2 d’abrilEl diari El Periódico va titular, el passat 2d’abril, “Els metges reclamen a Salut partici-par en la gestió de l’ICS” una informació so-bre la proposta del COMB adreçada a BoiRuíz, conseller de Salut, en la qual es desta-ca que els metges critiquen els baixos sous ila dificultat dels sanitaris per reordenar laseva activitat; per això, el COMB demana perals professionals “més autonomia en l’orga-nització de la seva feina, participació en lagestió dels serveis i en l’ordenació de la de-manda i, sobretot, més sensibilitat per en-caixar i fomentar les idees innovadores”.

El mateix dia el diari va ressaltar en l’edi-torial titulat “La resistència de la sanitat pú-blica”que“el COMB té tota la raó quan recla-ma a la Generalitat que reconegui laimportància del factor humà en l’engranat-

La Vanguardia. Roda de premsa de presentació del document dels representants delsmetges del Clínic al Parlament de Catalunya i al COMB.

29 d’abril

revista del 9

Posició davant la crisi

ció del COMB i va prometre que promouriala participació del metges en un documentque farà públic aviat.

la precarietat laboral dels metges joves11 de marçEl programa informatiu “Vespre a La 2” deTVE Catalunya, presentat per Xavi Díaz, vatractar, el passat 11 de març, com repercu-teix en els metges joves la situació de preca-rietat laboral que afecta els professionalsque s’incorporen a la feina. El programa vaentrevistar Adriana Bataller, vocal de la Jun-ta de Govern del COMB; Marc Ramentol,metge internista de l’Hospital de Sant Rafa-el, i Anna Romaguera, psiquiatra clínica.

Adriana Bataller va declarar que, des delCol·legi de Metges de Barcelona (COMB),s’ha observat que s’ha produït un procés dedisminució dels contractes laborals indefi-nits, alhora que augmentaven els contrac-tes temporals, que també n’ha minvat moltla duració i que, a més a més, han baixat lesretribucions econòmiques.

Anna Romaguera i Marc Ramentol tam-bé van incidir en aquest aspecte, Ramentolva assenyalar que “el COMB, en un dels seusúltims informes, ja diu que en els propers 10anys el 24 % dels metges que estan actual-ment en actiu a Barcelona es jubilaran, uns7.500 metges; si el sistema sanitari públic esdescapitalitza d’aquestes noves fornades demetges joves o no és capaç de fidelitzar-losés probable que ens trobem amb un buitgeneracional”.

l’efecte de la crisi en la sanitat5 de marçEl programa de debat “.CAT” de TV3 conduitper Ariadna Oltra amb el títol“Crisi i sanitat: aquin preu?”va abordar tota una sèrie de qües-tions sobre l’efecte de les retallades en els dar-rers quatre anys sobre la sanitat catalana.

Jaume Padrós, president del COMB, enel decurs del debat, va indicar que“hi ha dis-funcions i es pot millorar, i l’únic que dema-nem els professionals és que ens deixin lide-rar els canvis, ja que som la gent que generala confiança dels ciutadans”.

Van participar en el debat Boi Ruiz, con-seller de Salut; Marina Geli, exconsellera deSalut; Bonaventura Clotet, especialista enmedicina interna i malalties infeccioses del’Hospital Germans Trias i Pujol; Carme Sa-bater, presidenta de la Coordinadora d’Usu-aris de la Sanitat, Consum i Alimentació, iRosa Boyé, metge radiòloga de l’Hospital dela Vall d’Hebron.

En el programa“8 al dia amb Josep Cuní”de 8tv, el 5 de març, Pol Marsà va entrevistarJaume Padrós, amb el qual va examinar lasituació de la sanitat. En tractar el problemade les llistes d’espera, el president del COMBadvertí que“hi ha la inèrcia d’un sistema queha permès un divorci entre els gestors i elsprofessionals” i demana que tant els gover-nants com l’administració“els escoltin més”.

La Xarxa de comunicació local a l’espaiEntrevista del programa “Notícies en xarxa”,el passat 4 de març, Mònica Hernández vaentrevistar Jaume Padrós amb la col-laboració dels periodistes especialitzats ensanitat, Marta Ciércoles, del Punt Avui i Mario

Declaracions d’Adriana Bataller a “Vespre a la 2”de TVE Catalunya sobre la precarietat laboral delsmetges joves.

11 de març

Martín, de l’Ara. Padrós va parlar de la situa-ció de tensió que pateix el sistema sanitariper la manca de recursos, va denunciarl’efecte que han tingut sobre les retribucionsdels professionals les retallades en els pres-supostos i va tractar, així mateix, el paper delideratge i coparticipació en la gestió quehaurien de tenir els professionals i els canvisdemogràfics que hi haurà en la professió.

les llistes d’espera12 de febrerEl diari Ara, el 12 de febrer, i l’Agència Cata-lana de Notícies, el 10 de febrer, van recollirles declaracions de Jaume Sellarès, vice-president segon del COMB, sobre la reduc-ció de les llistes d’espera fins a nivells del2010. Sellarès va dir que “la reducció delnombre de pacients en llista d’espera ésuna molt bona notícia”, també va elogiar lamesura de reordenament dels temps d’es-pera màxims garantits a determinades in-tervencions quirúrgiques, com les de càn-cer o les cardíaques.


10 revista del

Lideratge i participació

En una carta adreçada al consellerde Salut que acompanya el docu-ment sobre propostes de millora icanvi per a l’ICS, Jaume Padrós res-salta que “el camí de la retallada i la

disminució de recursos, no es pot manteniren la situació actual sense comprometre elnostre sistema sanitari i la qualitat assisten-cial”. Padrós expressa que “una de les clausper millorar la situació actual rau a donarmés expectatives professionals als metgesi metgesses” i per això “els professionalshan de tenir estabilitat laboral, unes retri-bucions justes i una expectativa que re-compensi el seu esforç individual, com aequip assistencial i en la coordinació en elterritori”.

El document contempla una sèrie d’actua-cions i propostes progressives de canvisque permetin la integració dels centres enel territori i, alhora, una progressiva millorade la participació dels professionals sanita-ris en els centres i en la coordinació entrenivells assistencials per millorar el servei alpacient. L’objectiu del document és tambéel de promoure el debat intern i canalitzarles propostes dels professionals sanitarisde canvis de funcionament de les institu-cions per a una millor atenció als pacients.

En tractar l’àmbit concret de l’ICS, Padrósassenyala que “l’excessiva centralització faque el model comú es torni rígid i burocrà-tic”. Considera que “mantenir la gestiód’aquesta corporació encotillada en nor-mes estrictes de l’administració pública,genera un llast que frena l’evolució delnostre sistema cap a un model del segle xxi

eficient i orientat a obtenir els millors re-sultats de salut”.

El doctor Jaume Padrós detalla que les pro-postes comporten un canvi tan conceptualcom organitzatiu i han d’ajudar a facilitar larecuperació de la professionalitat entesacom:

1. La potestat de gestionar el treball coordi-nat de manera autònoma, amb el dels al-tres col·legues, amb la finalitat d’assoliramb eficàcia els objectius de la institució.

2. La capacitat d’ordenar la demanda assis-tencial i gestionar les llistes d’espera.

3. L’assumpció de responsabilitats i riscosen la presa de decisions.

4. El dret a un desenvolupament professio-nal individual que pugui ser homologa-

ble, entre centres, entre diferents àmbitsassistencials i entre proveïdors indepen-dentment de la fórmula jurídica o pro-pietat dels centres.

Segons el doctor Padrós, per aconseguir laimplicació dels professionals caldria “con-sensuar una agenda de canvis i milloresque reconeguin l’esforç dut a terme elsdarrers anys i fixin terminis per dur a termemillores a nivell retributiu, professional id’estabilitat laboral, sobretot en el cas delsmetges més joves.

document sobre propostes de millorai canvi per a l’ICSAl document, que es pot consultar al webcol·legial, el COMB considera que la viabili-tat del sistema sanitari passa de maneraprioritària per una participació més directadels professionals clínics en la presa de de-cisions i en la gestió. També incideix en lanecessitat d’augmentar el grau de satisfac-ció dels que treballen en el sistema sanitaripúblic. L’aplicació del conjunt de mesuresproposades contribuirà a la millora del’atenció als pacients.

El document s’ha fet després de consultar aun nombre important de metges i metges-

Propostes de millora i participaciódels professionals per a l’ICSJaume Padrós, president del COMB, va enviar, el passat 27 de març, a Boi Ruiz,conseller de Salut de la Generalitat, un document elaborat per la Junta deGovern del COMB, amb tot un seguit de reflexions i propostes de mesuresorganitzatives, elements de gestió i de participació dels professionals en elscentres de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb la finalitat d’assegurar laviabilitat i la sostenibilitat del sistema sanitari.

revista del 11

u

ses de l’ICS representatius dels diferentsàmbits assistencials, de gestió i responsabi-litat. El seu precedent directe va ser el Fò-rum de la Professió impulsat pel COMB l’any2012 com a resposta a la penúria pressupos-tària, promovent un seguit de propostes decanvis per fer efectiva la participació delsmetges en les organitzacions.

La Junta de Govern del COMB indica que,en primer lloc, és imprescindible actualit-zar els pressupostos de la sanitat públicaper renovar les retribucions dels professio-nals i fer un canvi transcendent en el paperdel metge en la gestió i participació en elcomandament dels hospitals i centresd’atenció primària de l’ICS.

Entre les mesures organitzatives i de gestióque es proposen, cal destacar l’aposta per-què l’ICS evolucioni cap a una estructura degestió més flexible, participativa i descen-tralitzada, i que aquest ens hauria d’actuarcom un autèntic grup d’organitzacions sa-nitàries descentralitzades amb capacitatper prendre decisions en el territori. Tambéplanteja que l’ICS hauria de poder partici-par en la gestió de recursos sociosanitaris ireconèixer la gestió dels centres d’acordamb resultats de salut i econòmics.

També es demana que les unitats assisten-cials (UA) puguin definir els objectius, dis-posin d’un pressupost propi en funció delsobjectius i amb el compromís de retrecomptes dels resultats aconseguits.

Finalment, ressalta els principals canvisque s’han de produir per millorar la partici-pació dels professionals i limitacions quecal vèncer de la participació directa:

1. Reticència o dificultat dels responsablesgestors per cedir la gestió del pressu-post a cada unitat assistencial.

2. Falta de predisposició del metge a assu-mir riscos.

3. Promoure canvis per aflorar metges ambesperit de lideratge.

4. Poc estímul per la cultura del treball enequip i de coordinació entre diferentsnivells assistencials i centres aliens.

5. Inèrcia de les institucions a mantenirl’“statu quo”.

6. Desconfiança històrica entre metges idirectius (gestors).

El document planteja diferents elements departicipació, d’entre d’altres:• Cal fomentar la cultura dels clínics com a

responsables o coresponsables de la gestiódels recursos que fan servir per atendre elsmalalts. S’hauria de fer en el marc de lesunitats assistencials (UA).

• Reconeixement de la figura del“gestor clínic”.• Cal introduir mecanismes que reconeguin la

vàlua professional individual i del col·lectiu.• Potenciació de grups d’excel·lència

en la pràctica clínica i dels grups departicipació professional.

• Augmentar la transparència en l’assignacióde recursos i avaluació de resultats.

• Millorar el finançament dels centresde l’ICS.

• Adequar el pla de noves inversions ambla participació dels professionals i d’acordamb els objectius assistencials del centre idel territori.

• Estabilització laboral. S’hauria de tendir aunificar les modalitats contractuals existents.

• Canvis en el sistema retributiu. Nivellsretributius equiparables entre tots elsprofessionals independentment de lafórmula jurídica contractual.

• Incorporar comitès de Credencials clínicsper la selecció de recursos humans(metges).

• Definició específica de llocs de treballincorporant conceptes professionals comsón especialitat, ACE i formació continuadaacreditada.

• Elecció per part dels metges de la DireccióMèdica.

Participació delsprofessionals



12 revista del


u

L’any 2012, la Fundació de Gestió Sanitàriade l’Hospital de la Santa Creu i Sant Paues trobava immersa en una greu crisieconomicofinancera, laboral i judicial, quesemblava posar en perill fins i tot la sevaviabilitat com a institució de referènciaa Catalunya en els àmbits assistencial,docent i de recerca. Tot i així, manteniala fortalesa d’un cos facultatiu amb unallarga tradició i plenament compromèsamb el centre.

En aquest context, la incorporació d’unnou equip directiu, amb molt poc marged’actuació però amb voluntat de fer viablei sostenible la institució, va afavorir laconfluència d’interessos cap a la definiciód’un model de gestió on els professionalsse sentissin no sols representats sinóimplicats.

Van treballar de manera conjuntarepresentants de la direcció, dels directorsde servei i del Cos Facultatiu, formant trescomissions amb els objectius concrets de:• Redactar un nou Reglament del cos

facultatiu, que substituís l’anterior (de1996), i que un cop consensuat va seraprovat en assemblea pels facultatius iratificat pel Patronat de la Fundació.

• Assentar les bases del Pla estratègic2012-2016, que es van integrarcompletament en el Pla estratègic i

d’empresa 2014-2016 també aprovatpel Patronat.

• Fer una aposta decidida per la millorade la gestió clínica i assistencial,centrant-nos en els processos iincorporant criteris d’eficiència.Des de llavors, s’han anat implementant

els canvis generats en el Reglament, delsquals el més destacable és el nomenamentd’un director mèdic mitjançant el consensentre la direcció i el Cos Facultatiu, a travésdel seu màxim òrgan de representació, elConsell Directiu del Cos Facultatiu.

Al mateix temps, aquest modeld’implicació professional ha afavorit eldiàleg i el consens entre els diferentsestaments, directius i representatius.Escoltar i entendre els diferents punts devista amb voluntat d’acord i compromísen el bé comú ha permès afrontar ambèxit alguns reptes importants dels darrersanys. Entre ells cal destacar que Sant Pauha aconseguit tancar l’any 2014 en unasituació econòmicament sòlida i sensedèficit, obrint el camí cap a la recuperaciód’una plena autonomia de gestió.

Queden, però, molts desafiamentsi el lideratge clínic, basat en elprofessionalisme i les eines de gestióclínica, ha de ser la base per continuartreballant en el futur proper.

L’Hospital de Sant Pau al segle xxi:professionalisme i lideratge clínic

Gemma Craywinckel,direcció assistencial de l’Hospital de la SantaCreu i Sant Pau

Alfons Torrego,president del Consell Directiu del Cos Facultatiude l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Alessandro Sionis,director mèdic de l’Hospital de la Santa Creu iSant Pau

D’esquerra a dreta: Marc Soler, director generalcorporatiu del COMB; Alessandro Sionis, directormèdic de l’Hospital de Sant Pau; Alfons Torrego,president del Consell Directiu del Cos Facultatiude l’Hospital de Sant Pau; Gemma Craywinckel,direcció assistencial de l’Hospital de Sant Pau;Jaume Padrós, president del COMB; AlbertSalazar, director gerent de l’Hospital de Sant Pau;Àngels Escorsell, vocal de la Junta del COMB; JordiCraven-Bartle, vocal de la Junta del COMB, i ElviraBisbe, vicepresidenta del COMB.

En aquest context, el professionalismemèdic és interpretat com una einaessencial, no sols per exercir els deuresassistencials, docents i investigadors deSant Pau, sinó també el compromís ambla gestió institucional, a fi i a efecte deconduir plegats Sant Pau cap a l’eficiència ila millora continuada.

revista del 13


u

Alfons Torrego, pneumòleg queha exercit a l’Hospital de SantPau des de l’any 2005, és presi-dent del Consell Directiu delCos Facultatiu, òrgan represen-

tatiu del col·lectiu facultatiu de l’hospital,des de finals de setembre de 2014. Entrevis-tat per Elvira Bisbe, vicepresidenta delCOMB, explica com afronten els metges del’Hospital de Sant Pau el lideratge i la parti-cipació en la gestió.

És la primera vegada que el presidentdel Cos Facultatiu no és un cap de servei;com heu canviat el reglament?El canvi de reglament es va formalitzar prè-viament a la meva incorporació i es va con-sensuar amb la direcció de l’hospital, queés la mateixa que hi ha ara i que, bàsica-ment, va definir quins són els objectius queté el Cos Facultatiu i el Consell Directiu iquin és el seu funcionament des del puntde vista de la representativitat i, després,també va definir una sèrie de normes res-pecte a la designació de càrrecs executiusde forma harmònica i consensuada.

Hi ha càrrecs electes?El Cos Facultatiu no és un òrgan executiu,és exclusivament representatiu i el ConsellDirectiu, que és qui el representa, tots sommembres electes. El càrrec de presidentdura dos anys, amb la possibilitat de pre-sentar-se un cop a la reelecció.

Per què t’has presentat?Per una barreja de dues coses. Hi havial’oportunitat de reflectir la manera d’enten-dre la professió mèdica i defensar que laprofessió tingui el màxim possible de re-presentativitat i de lideratge dels proces-sos i que això sigui harmònic amb la do-

cència i la recerca. Per altra banda, un grupde companys m’han empès.

Quines novetats aporta aquest nou re-glament?Una és que jo m’hagi pogut presentar. Finsara el president era un director de servei ijo no ho sóc. Un segon canvi, molt impor-tant, ha estat la possibilitat de consensuarla figura del director mèdic.

el director mèdic continua tenint vincu-lació amb el seu propi servei?Sí, una de les coses que van formar part deles converses és la d’intentar garantir el seuretorn a l’activitat professional prèvia.

el Cos Facultatiu és un òrgan consultiu ohi ha decisions del pla director de la go-vernança?És un òrgan fonamentalment consultiu i laprincipal característica que té és la capaci-tat representativa i el fet que està present

en les diferents comissions de l’hospital:estem presents als tribunals d’adjudicacióde places, a la comissió de docència i a lade recerca. El reglament està escrit de ma-nera que moltes de les decisions passin perla necessitat d’un consens i això és moltimportant.

això dóna més lideratge als metges i faque la seva veu es pugui sentir d’unamanera més clara?Dóna diverses coses bones. Lideratge n’ésuna, una altra és harmonia i una mica depau social. Al final el què està clar és quemés enllà que hi hagi decisions que t’agra-din més o menys, tots som al mateix vaixelli, per tant, hi ha coresponsabilitat del quefem. Més enllà què hi hagi decisions de ladirecció que puguin ser més positives o notan positives, nosaltres hem d’estar impli-cats perquè això no afecti la qualitat de lafeina que es fa i això, de vegades, no és fàcilperò és l’objectiu final.

“Hi havia l’oportunitat de reflectir la manera d’entendre laprofessió mèdica i defensar que la professió tingui el màximpossible de representativitat i de lideratge dels processos”

entrevistaalfons torrego,president del Consell Directiu del Cos Facultatiu de l’Hospital de Sant Pau Més informació:

www.youtube.com/combarcelona

14 revista del

A fons

la nova generació de metges: apassionatsde la professió i propers al pacientEls primers anys de professió són decisius. La tria de l’especialitat i l’hospitalés la principal preocupació un cop acabada la carrera i, per això, el COMB haorganitzat, per quart any consecutiu, les Jornades d’Orientació MIR, a lesquals van assistir prop de tres-cents metges.

Aquestes Jornades són també una bona oportunitat per connectar ambla generació més jove de la professió. A continuació, sis metges residents,de diverses procedències, especialitats i centres de treball, expliquen quinaés la seva percepció de la medicina i com veuen el futur de la professió.

A fons

revista del 15


“Ens defineix un sentit deresponsabilitat envers lasocietat”1. Vaig escollir medicina perquè és unacarrera molt útil, tant a nivell personal comper a la societat.

2. Ens defineix un caràcter altruista, de sentitde responsabilitat envers la societat i derespecte a la vida. Al meu parer, destaquenl’honestedat, el compromís, el respecte il’empatia, però també la responsabilitat i laintegritat, que passen per una bona formacióacadèmica.

3. Els primers anys han sigut molt intensosd’aprenentatge mèdic i personal, sobretotamb la gestió de les emocions, el treball enequip i la formació, però molt enriquidors.Estic molt contenta amb l’elecció, ja queno només inclou la integritat del pacientindividualment sinó també a nivellcomunitari, fet que, a més, pot millorarl’eficiència del sistema sanitari.

4. En la meva especialitat veig un bon futur jaque té moltes sortides, som polifacètics, unaspecte molt demanat. Personalment, si béés cert que es necessiten molts metges, lescondicions contractuals i laborals no sempresón dignes i em fan plantejar-me l’opció demarxar a l’estranger.

Elionor Palau,R4 de Medicina Familiari Comunitària al CAP Manresa

“Cal modernitzar elsconceptes que regulenl’exercici de la professió”1. Un fet que em va marcar va ser la mortde la meva germana petita després d’untransplantament de moll d’os quan jo teniadeu anys. A més, al saló de casa hi haviagruixuts llibres de medicina de la mare,amb notes misterioses que, més enllà del’explicació fisiopatològica, suposaven unabarreja inigualable de ciència i humanisme.Aquesta professió és única perquè no hi hares de més valor que allò amb què estemtreballant: la persona humana.

2. La vocació per curar o ajudar el que estàpatint. Ho assumim en el jurament hipocràtic,però malauradament és fàcil perdrel’entusiasme pel compromís inicial. Provincde l’escola de l’Hospital Clínic on el trípode“assistència + investigació + docència”recolza el metge complet. El més habitualés veure’s immers en la sobresaturacióassistencial. Per mi, estar implicat en unaformació continuada és fonamental perno caure en l’apatia professional.

3. Primer no vaig poder escollir l’especialitatque volia i vaig tirar endavant escollintcirurgia general, però vaig patir una crisiprematura de la professió. No em va agradarl’estil amb què s’exercia i el tipus de vida queimplicava, i també hi va influir el momentde precarietat laboral. Vaig donar-me unasegona oportunitat amb l’examen: unadecisió molt difícil i arriscada. Però vaigsuperar-me i vaig aconseguir una plaçad’oftalmologia a Barcelona. Ara estic gaudintmolt de la residència.

4. Cal modernitzar els conceptes que regulenl’exercici de la professió. No sols de manerapràctica: organització de l’assistència, horarislaborals, resultats exigibles, comunicacióinterna; sinó també ètica: què vol dir sermetge i què li demana la societat, per quèsón importants els valors, o per què apostarper la formació no vol dir crear competènciasinó enriquiment.

Pablo Infiesta,R3 d’Oftalomologiaa l’Hospital Clínic

“No hi ha res mésgratificant que poderajudar”1. No vaig decidir estudiar medicinafins a última hora, ja que dubtava entrebiotecnologia i biologia, però al final vaigveure que la ciència més completa era lamedicina. Ara veig que vaig prendre el camícorrecte. No hi ha res més gratificant quepoder ajudar una persona i més si es tractade la seva salut.

2. Un metge hauria de ser una personail·lusionada amb la seva feina, treballadora iresponsable, amb ganes d’ajudar cada dia ide seguir aprenent. Pel que fa als valors de laprofessió, diria que són perseverança, forçade voluntat i paciència. Són definicions ideals,però que l’estrès del dia a dia pot difuminar.

3. Els primers anys de la residència sónemocionants. Són temps de canvi iadaptació constant. Els primers mesos etpots sentir una càrrega per al teu equip, peròprogressivament vas agafant el ritme i sentint-te com un més. En concret, a pediatria, elsresidents ens donem molt suport.

4. El futur de la professió és incert. No és unproblema només nostre, però és una llàstimaque gent tan preparada com nosaltres hagide marxar fora per aconseguir un contracteamb cara i ulls. Ara per ara, la sanitat catalanaaguanta gràcies al fet que els metges seguimtreballant al màxim tot i les adversitats,perquè, malgrat tot, val la pena.

Joana Herrero,R3 de Pediatriaa l’Hospital Vall d’Hebron

Preguntes:

1. Per què vas escollir medicina?

2. Quins són els valors que ensdefineixen?

3. Com t’has sentit els primersanys d’exercici?

4. Com veus el futur de laprofessió?

u

16 revista del

A fons

“Cal fer un pas enrere perrecuperar el contacte ambel pacient”1. Vaig escollir medicina com a resultat d’unprocés racional: és una bona mescla entre unacarrera de ciències i el component social deltracte amb el pacient. Quan vaig començara tractar amb pacients, aleshores se’m vadespertar la vocació.

2. Igual que hi ha molts pacients, hi ha moltsmetges. No obstant això, sí que crec que,en algun moment, se t’ha de despertar elcomponent vocacional. És una professió onel marge entre els beneficis que ofereix i elssacrificis que comporta és cada cop més estreti tenir aquesta vocació resulta fonamental.

3. La residència és un període durprofessionalment i personalment, una èpocade construcció vital, però en la qual aprensmolt i dia a dia. En concret, la neurocirurgiaés una especialitat d’emocions molt intenses,treu els extrems emocionals de les persones.Això no és dolent: t’hi acostumes i després jano saps viure sense aquesta intensitat.

4. Cal fer un pas enrere per recuperar elcontacte amb el pacient: cada cop ensbasem més en proves i menys en l’anàlisi dela persona. Però abans, els metges eren méspaternalistes, i ara, amb uns pacients cada copmés informats, el tracte és entre iguals.

D’altra banda, també penso que cal teniren compte en aquest sentit una limitació detemps i recursos disponibles. Em sap greupensar que això pot estar minvant la nostraqualitat com a professionals.

“Apliquem el coneixementcientífic a millorar la vidadels altres”1. Vaig escollir medicina purament pervocació: m’interessava saber com funcionael cos humà...i, fins avui, aquí estem!

2. Ens defineix com a metges l’aplicació delconeixement científic a millorar la qualitatde vida de tercers. En aquest sentit, elsvalors que compartim són la responsabilitat,l’altruisme i l’entrega.

3. Els primers anys són de molts sentimentsenfrontats. Per una banda, la inseguretat,el no saber amb certesa el que s’esperad’un mateix, i la pròpia autoexigència. Però,al mateix temps, la satisfacció d’ajudarels pacients dia a dia; això augmenta lail·lusió i dona forces per seguir endavant.Personalment estic molt content ambl’elecció d’especialitat: com tot a la vida,té coses bones i coses dolentes, però elresultat general és que estic satisfet.

4. Pel que fa a les sortides laborals, crec quela psiquiatria té moltes vies de sortida, tanta la institució pública com a la privada, peròdepenen de circumstàncies econòmiquesexternes que no són responsabilitat del’especialitat en si.

Pedro Alvarado,R2 de Psiquiatriaa l’Hospital Benito Menni

“La nostra generaciósom més propers i menyspaternalistes”1. La medicina m’atreia des de sempre, pensavaque em sentiria útil exercint i així ha estat.Quan tries la carrera, en tens una visió moltidealitzada respecte a la realitat, però això nocanvia que sigui la millor elecció que podriahaver fet.

2. La nostra generació de metges som méspropers i menys paternalistes. Propers perquèfem equip, no menyspreem la feina d’altrestreballadors de la salut. Menys paternalistesperquè les decisions es prenen conjuntamentamb el pacient. Quant als valors, crec que,concretament, el valor de la cirurgia és latemperança.

3. La cirurgia és la meva passió. Ara, els primersanys de tota especialitat són durs i bonics,alhora: passes d’una carrera molt teòrica avisitar pacients, operar. La medicina és comel mal amor: et dóna els millors i els pitjorsmoments; per sort la balança s’acaba decantantcap al positiu.

4. Laboralment, els companys que acabentenen contractes de guàrdies una micaprecaris. Sóc positiva i penso que les condicionsmilloraran, però hi ha molts adjunts jovesesperant places fixes.

A més, el futur de la professió éseminentment femení, tot i que a lesespecialitats quirúrgiques tot just comencema incorporar-nos. Com diu una frase anglesa:“el cirurgià ha de tenir cor de lleó, ull d’àguila imans de dona”. Esperem que la incorporació dela dona no segueixi sent una anècdota.

Maria Saladich,R4 de Cirurgia Generali de l’Aparell Digestiua l’Hospital de Vic

Andreas Leidinger,R3 de Neurocirurgiaa l’Hospital de Sant Pau

u

revista del 17

Dossier

D’acord amb la normativa esta-tal, les entitats, consultes mè-diques, establiments o serveissanitaris públics o privats sónresponsables de l’edició, ges-

tió, control i inspecció de la impressió, dis-tribució i entrega de les seves receptesmèdiques privades en suport paper.

En data 21 de gener de 2013, per facilitar elcompliment de la norma, el COMB va con-feccionar i posar a la disposició dels col-legiats, un model de recepta mèdica priva-da en paper, consensuat entre els quatrecol·legis de metges de Catalunya. Aquestmodel, totalment gratuït i accessible alscol·legiats a través del web del COMB, per-met que cada professional el pugui confi-gurar i personalitzar amb les seves dades, ireplica de forma automàtica els camps dela còpia per a la farmàcia i de la còpia peral pacient de forma automàtica.

Amb aquest model, si cal, teniu l’opció defer-vos imprimir talonaris. Per si us fos d’utili-tat, al nostre web trobareu diverses opcions

El COMB proporciona el model gratuït de receptamèdica privada que és necessari omplir d’acord ambel que preveu el Reial Decret 1718/2010.

d’impremtes amb les quals podeu contactardirectament, amb les que el COMB ha nego-ciat preus especials i més avantatjosos.

Des de la Unitat d’Atenció al Col·legiats’atenen trucades i visites de col·legiats deBarcelona (i també d’altres col·legis) inte-ressats per la Recepta Privada, i que volendisposar de tota la informació sobre aquesttema, especialment pel que fa normativa, ala data a partir de la qual és obligatori uti-litzar-la, i a com accedir-hi i configurar-la.

La pàgina del web sobre recepta privadaha estat consultada en 63.426 ocasions (re-gistre únics).

Per a més informació, potscontactar amb la unitatd’atenció al Col·legiat dedl. a dj. de 8-18, i dv. de 8-15trucant al 93 567 88 88.

recepta mèdica privadaCom descarregar el model tipus dela recepta mèdica

Entreu al web del COMB

Dins ”Exercici Professional”, sel·leccioneuel subapartat “Recepta mèdica privada”

Introduïu el vostre usuari i clau

Obriu l’idioma escollit, deseu a l'ordinador

Exercici Professional

Recepta Mèdica Privada

Responsabilitat Civil Professional

Assessoria Jurídica

Deontologia

Assegurança Lliure

Recepta Mèdica Privada

Reflexió i Debat

Recomanacions de salut per alspacients

Alertes farmacològiques

Voluntats anticipades

Unitat contra la violència alsmetges

Usuari:

Contrassenya:

accedir

Personalitzeu sobre la còpia que acabeu degenerar.

18 revista del

Activitat col·legial

Jornada d’OrientacióProfessional per alsque acaben el MIrLa Secció de Metges MIR i MetgesJoves ha organitzat una xerrada perexplicar les diverses possibilitatslaborals als metges que acaben elMIR aquesta primavera. De maneragenèrica s’han explicat lescaracterístiques del treball percompte aliè en centres públics i encentres privats, les particularitatsdel treball com a autònom i elsprincipals tràmits necessaris perobrir una consulta.

Col·laboració amb elprograma Feina ambCor de CàritasEn el marc de l’acord del COMB i GrupMED amb Càritas, l’entitat ha presentatel programa Feina amb Cor per ampliarles possibilitats de col·laboració. Feinaamb Cor és un programa, personalitzat igratuït, creat per Càritas, que assessora iacompanya persones que estan a l’atur.Ofereix orientació laboral, tallers sobretècniques de recerca de feina, suport enprocessos de selecció i, si s’aconsegueixl’objectiu, l’acompanyament es mantédurant els primers mesos de feina.

nova edició del cursper a la preparació dela jubilacióDesprés de l’èxit del curs per a lapreparació de la jubilació a l’Hospitalde Bellvitge, s’ha celebrat una novaedició a l’Hospital Vall d’Hebron.L’objectiu d’aquests cursos ésconscienciar del canvi vital quesuposa la jubilació i proporcionarrecursos per afrontar aquest nouperíode. El programa aborda lajubilació sota la perspectiva delsmetges, la planificació econòmicadel futur, l’abordatge d’aspecteslegals com la transmissió delpatrimoni i consells per envellir bé.

ebola, lesconseqüències d’unvirus que ha traspassatfronteresLa religiosa Paciencia Melgar,supervivent de l’Ebola a Libèria,ha explicat a la Sala d’Actes del COMBla seva experiència personal amb lamalaltia i quins són els efectes d’aquesttipus d’epidèmies en els païsossubdesenvolupats.

La doctora Diana Pou, col·laboradorade Metges Sense Fronteres i que hacombatut l’Ebola a Uganda i el Congo,ha parlat de les dures condicions detreball sobre el terreny i de la necessitatde sensibilitzar i informar la població.

A l’últim, per abordar la situaciódel virus en aquests moments,amb la presència d’especialistes enepidemiologia i salut pública s’handebatut els tractaments experimentalsen els quals s’està treballant per vèncerla malaltia.

14è Fòrum d’InversióHealthcareNova edició d’aquest punt detrobada entre emprenedors iinversors interessats en el sectorsanitari. Des de fa més de cinc anys,aquestes jornades han servit detrampolí a més de 100 projectes enprocés de desenvolupament. Amb lacol·laboració d’ESADE Ban, BarcelonaActiva i Biocat, s’han presentat novespropostes en biotecnologia,dispositius mèdics i serveisd’assistència sanitària.


revista del 19

Activitat col·legial

Coneixes el COMB i elque pot fer per tu?

Durant els últims mesos, la Junta delCOMB ha realitzat diverses sessions acentres d’atenció primària i hospitals pertal d’apropar el Col·legi als col·legiats.L’objectiu d’aquestes visites és explicarels principals serveis col·legials, tractarde resoldre els dubtes que sorgeixenentre els col·legiats, i recollir propostesde millora. En aquestes trobades s’hantractat temes de responsabilitatprofessional mèdica i seguretat clínica,temes jurídics relacionats amb ladocumentació clínica i s’han fet sessionsd’orientació professional per alsresidents, entre d’altres.

En l’àmbit hospitalari, s’han fet sessionsa l’Hospital Sant Joan de Déu deManresa, l’Hospital de Terrassa,l’Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova,l’Hospital Sant Camil de Sant Pere deRibes, l’Hospital Universitari Mútua deTerrassa, l’Hospital Universitari Parc Taulíde Sabadell, l’Hospital de Badalonai el Servei d’Anestèsia de l’HospitalUniversitari Sagrat Cor. Pel que faals centres d’atenció primària, s’havisitat el CAP Martí Julià de Cornellà,el CAP Pubilla Cases a l’Hospitalet,el CAP Centelles, el CAP Bon Pastor,el CAP Vallès Oriental a Granollersi el CAP Castellar del Vallès. Aquestessessions han tingut bona acceptació, ihan generat un espai de conversa moltprofitós entre els professionals.

Les aplicacions mòbils relacionadesamb la salut i el benestar són les mésdescarregades. Quins reptes ioportunitats planteja aquestatendència? El tractament de les dadessanitàries sembla ser el que méspreocupa als usuaris.

En el marc del Mobile World Congress,s’ha celebrat al COMB una jornada sobretecnologies mòbils en l’àmbit de la salut,en col·laboració amb l’Autoritat Catalanade Protecció de Dades i Mobile WorldCapital Barcelona. A la jornada s’hapresentat marketplace, una botigad’aplicacions de TicSalut, en la qualnomés hi haurà apps de qualitat mèdicacertificada.

reptes i oportunitats de lesaplicacions de salut al mòbil


Així mateix, s’ha reflexionat sobre coms’està implementant l’identitat digitalentre els professionals sanitaris i sobreel seu desplegament per als mòbils. Esconstata que aquests dispositius sónels que compten amb mesures deseguretat menys estrictes, que espodrien enfortir amb la implementacióde la certificació a través del telèfon.

El COMB i Meditecnologia hanimpulsat la plataforma CareCloud perdonar suport a les persones que hande cuidar malalts amb discapacitatsneurològiques o dependents.

L’eina es pot utilitzar des de qualsevoldispositiu connectat a Internet i ajudaels cuidadors a fer les seves tasquescorrectament i en el moment precís,com ara les cures.

Al projecte també han participat ICAInformática y Comunicaciones Avanzadas,l’Institut Guttmann i la UniversitatPolitècnica de Madrid.

CareCloud, plataforma d’ajudaals cuidadors dels malalts


20 revista del

El dia 11 de febrer es va celebraraquesta jornada conjunta dels doscol·legis professionals, Col·legiOficial de Metges de Barcelona(COMB) i Col·legi Oficial de Perio-

distes de Catalunya (COPC), a la sala d’actesdel COMB. Va inaugurar la jornada JaumePadrós, president del COMB, qui va desta-car la gran importància del secret i la confi-dencialitat per a ambdós col·lectius profes-sionals i la freqüència amb què llursactivitats es troben en casos concrets, peruna banda, pel fet d’estar immersos en ple-na era de la informació, i, per l’altra, a laprogressiva mediatització dels esdeveni-ments relacionats amb la salut. Padrós vaanunciar la intenció de repetir aquestesjornades amb periodicitat, a fi d’anar trac-tant tots i cada un dels temes que afectenambdues professions.

La jornada va constar de dues parts. La pri-mera, dedicada al Secret professionaldels periodistes i dels metges. límits le-gals. Similituds i diferències, va ser mo-derada per Josep Terés, president de laComissió de Deontologia del COMB, i vanparticipar-hi Joan Sala, metge i membre dela Comissió de Deontologia del COMB, Llu-ís de Carreras, advocat i exsecretari gene-ral de la Fundació Consell de la Informacióde Catalunya (FCIC) i Ignasi Pidevall, advo-cat i cap de l’Assessoria Jurídica del COMB.Tant el moderador com Joan Sala, en lesseves intervencions van posar l’èmfasi enel compromís del metge amb la confiden-cialitat i el secret, com a part essencial deldenominat “contracte social” de la profes-sió amb la societat, imprescindible permantenir la confiança del malalt amb elseu metge i de la comunitat amb els seusprofessionals. Luis de Carreras va destacarles diferències amb el secret professionaldels periodistes, que no consisteix tant enel deure de no desvetllar una informació,sinó de no desvetllar-ne les fonts, tot i que

el seu Codi de Deontologia també posa lí-mits al tractament de notícies sensiblesespecialment relatives a persones vulnera-bles o en situació de vulnerabilitat. Final-ment, Ignasi Pidevall va esmerçar el seutemps analitzant amb profunditat i granclaredat la normativa legal que, juntamentamb la deontològica, regeix el deure a laconfidencialitat.

La segona part de la jornada es va dedicara dades de salut i secret professional. elconsentiment de l’interessat i va ser mo-derada per Roger Jiménez, president de laFCIC. Van participar-hi Joan Monés, metgeexpresident de la Comissió de Deontolo-gia del COMB, Ramón Besa, periodista re-dactor en cap del diari El País, i AnaMacpherson, periodista de La Vanguardiaespecialitzada en temes de salut. JoanMonés va fer èmfasi en el factor sensiblede les dades de salut i la importància quemetges i institucions les custodiïn, espe-cialment pel que fa a la història informatit-zada, fent referència a exemples i situa-cions viscudes en el decurs de la seva llargaexperiència i especial dedicació a aquesttema. Ramón Besa, Ana Macpherson i elmateix Roger Jiménez van presentar sen-gles casos paradigmàtics, exemples detractament mediàtic desafortunat de lamalaltia de persones conegudes.

Neus Bonet, degana del Col·legi de Perio-distes de Catalunya va clausurar la jornada,destacant la utilitat d’aquestes trobadesper a ambdues professions i apostantigualment per la seva continuïtat.

Secret professional, drets ideures de metges i periodistes

Josep Terés,president de la Comissió deDeontologia del COMB

Crònica


u

Crònica

Jaume Padrós (1); Ignasi Pidevall, Josep Terés,Lluís de Carreras i Joan Sala (2); Ramon Besa (3),Joan Monés, Roger Jiménez i Ana Macpherson (4),i Neus Bonet (5).

1

2

3

4

5

revista del 21

22 revista del

Crònica

La Comissió de Deontologia del COMB hapublicat la monografia Principis de confi-dencialitat en la pràctica clínica.

El document és una reflexió ètica sobre elvalor del dret a la informació, el dret a laprotecció de la salut i el dret a la intimitaten la societat de la informació i les novestecnologies. Tal com s’apunta en el docu-ment, el nou context digital ha afavoritl’aparició de noves eines per facilitar la la-bor assistencial de metges i metgesses. Noobstant això, també ha provocat que esmultipliquin els riscos de fer un ús negli-gent de les dades dels pacients i de la sevaintimitat.

A partir d’aquesta reflexió, es deriven unasèrie de recomanacions bàsiques dirigidesals professionals sanitaris per orientar-los al’hora de protegir la confidencialitat dels pa-cients i preservar el secret professional.

La tragèdia aèria de Germanwings i, mésconcretament, els motius que van portar elcopilot Andreas Lubitz a estavellar un avióde manera deliberada es van tractar en eltranscurs d’una sessió sobre els límits delsecret professional i la protecció a tercers.La manera com es van abordar els trastornspsíquics del copilot ha generat tota menade debats, com fins a on arriba el secretprofessional del col·lectiu mèdic, el secretprofessional dels metges en situacionscom l’accident de Germanwings, o si la ma-laltia de Lubitz s’havia de fer pública.

L’acte organitzat conjuntament pel Col-legi de Metges de Barcelona (COMB) i eldiari Ara va ser presentat per Jaume Pa-drós, president del COMB, i conduït perAntoni Bassas, periodista i cap audiovisualdel diari Ara, va comptar amb la participa-ció de diversos experts, com Jordi Blanch,president de la Societat Catalana de Psi-quiatria i Salut Mental; Francesc Borrell,metge de família; Javier Hernández, ma-gistrat i president de l’Audiència Provincialde Tarragona, i Josep Terés, president de laComissió de Deontologia del COMB.

Els experts van concloure que és molt difí-cil extreure una recomanació final que pu-gui servir per al futur, ja que“el risc zero noexisteix”. El repte és, segons els ponents,no estigmatitzar, no trencar la confiançaque permet a la medicina tractar proble-mes reals de salut i, alhora, protegir tercersde possibles prejudicis. Tant Jaume Padróscom Jordi Blanch van destacar que instru-ments de control com el Programa d’Aten-ció al Metge Malalt del COMB ajudarienmolt en institucions amb impacte sobretercers i donarien moltes garanties.

El debat es va poder seguir en directe através de l’Ara.cat.

Comissió de deontologia del COMB

Principis deconfidencialitat enla pràctica clínica

Principis de confidencialitaten la pràctica clínica



debat sobre el secret professionali la protecció a tercers

u

Francesc Borrell, Jordi Blanch, Javier Hernández, Antoni Bassas i Josep Terés.

revista del 23

Entrevista

El doctor Joan Rodés (Barcelona,1938) ha dedicat els més de qua-ranta anys de professió a la lluitacontra les malalties hepàtiques. Amés de l’extensa recerca que ha fet

en aquest camp, també ha destacat en lagestió sanitària, dirigint l’Hospital Clínic du-rant sis anys. Aquesta profunda coneixençade la medicina en tots els seus sentits (assis-tència, recerca i gestió) li ha valgut la Meda-lla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

doctor rodés, acaba de rebre laMedalla d’Or de la Generalitat deCatalunya per la seva trajectòria de mésde quaranta anys en la medicina. Comse sent?Em sento honrat perquè es un reconeixe-ment important per a qualsevol català. Lamedalla és el màxim reconeixement quepot donar la Generalitat de Catalunya a undels seus ciutadans.

Per què va voler ser metge?Quan vaig estudiar batxillerat tenia undubte: no sabia si fer ciències exactes, ma-temàtiques o medicina. Vaig escollir medi-cina perquè el meu avi per part de la mevamare era metge de poble. Ell va morir quanla meva mare tenia un any, però em va in-fluir en la meva imaginació juvenil. Elsmeus pares volien que fes ciències exactesi la meva àvia, que es deia Prudència, emdeia“nen, tu metge, que això dels númerosno et donarà suficients diners per viure”.

al llarg de la seva carrera ha fetassistència, investigació i gestió.en quin camp se sent més satisfetdel que ha aconseguit?Aquests tres esglaons van junts. Si no fas una

doctor Joan rodésMedalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

“Ser metge és un bon ofici,difícil, però un bon ofici”

bona assistència, no faràs recerca clínica i,per poder fer una bona gestió de la recerca,has d’haver fet recerca. Si no, no ho faràs bé.

Quina és la clau per implicar els metgesen la gestió clínica?Va ser un moment de la meva vida en quèem vaig conscienciar que l’assistència mè-dica és cara i que cada vegada seria méscara pel mateix progrés científic. Això emva estimular a pensar que el metge, que ésen definitiva qui indueix la despesa, ha deser suficientment responsable per ser efi-cient i per gastar bé, amb seny.

Ha impulsat iniciatives de pràcticaprivada dins d’una institució pública.Què en pensa d’aquesta col·laboració?La meva influència prové d’Anglaterra, ontenien el sistema públic per excel·lènciafins que en un moment determinat van dir:“escoltin, vostès que tenen hospitals pú-blics poden gaudir d’un benefici econòmicper a l’hospital, si fan activitat privada”. Iaixò és el que ha succeït i el que succeirà atot Europa Occidental. S’han d’utilitzar elsinstruments que té aquesta medicina pú-blica per donar servei privat i que beneficiï,no tan sols el mateix l’hospital, sinó que si-gui una participació dels metges.

Quin diria que és el millor país perposar-se malalt?Un de l’Europa Occidental. No hi ha dubteque té el millor sistema sanitari. Si tinguésmolts diners, però molts diners, podriapensar en una alternativa: els Estats Units.

Quin consell donaria als estudiantsque volen fer medicina i als metgesresidents que comencen l’especialitat?

Pels que comencen medicina, la situacióideal seria que tinguessin la possibilitat detenir coneixements bàsics i clínics. Per alsque entren com a residents, primer s’hande formar com a metges, és a dir, tenir co-neixements clínics per actuar bé, i desprésaprendre un aspecte que no s’ensenya:l’empatia amb els familiars i amb els ma-lalts. Això facilita molt l’assistència mèdica ifa que el metge tingui consciència social.

Com veu el present i, especialment,el futur de la sanitat catalana iespanyola?Jo crec que hem de tenir una mica de “paupolítica”, no sols entre Catalunya i Espanya,sinó també dintre dels mateixos partits deCatalunya. Encara hi ha molta discussióque a mi em sembla bizantina.

Se sent orgullós de ser metge?Sí. És un bon ofici, difícil, però és un bonofici.

La Junta informa

El dimarts 25 de març es va celebraruna nova sessió de l’Assemblea deCompromissaris, el màxim òrgande govern del COMB. En aquestaocasió, l’ordre del dia estava cen-

trat en la presentació de les activitats rea-litzades al llarg de l’any 2014 i en l’aprova-ció de la liquidació pressupostària d’aquellexercici, que fou aprovada pel 72% delsassistents.

les actuacions destacades de la Juntaels últims mesosEn primer lloc, Jaume Padrós, president delCOMB, va repassar les principals accions dela Junta de Govern des de l’anterior convo-catòria.

En aquest temps, cal destacar els esforçosper empoderar els metges en la gestió dellistes d’espera, el conveni firmat per garan-tir la situació legal i laboral dels cooperantsarran de l’epidèmia d’Ebola o l’èxit de la jor-nada per orientar els metges MIR en l’elec-ció d’especialitat.

A més, el mateix dia de l’Assemblea, i res-ponent a la proposta d’un compromissari,es va donar a conèixer un nou Documentde Posició sobre l’accés a la història clínicadels pacients per part dels metges avalua-dors de l’ICAM. La preocupació dels quatrecol·legis catalans en aquest àmbit ha estatdonar seguretat jurídica a tots els metgesque intervenen en aquest procés.

Memòria de Secretaria: balanç de lesprincipals accions de 2014Seguidament, Gustavo Tolchinsky, secreta-ri de la Junta de Govern, va presentar laMemòria de Secretaria de 2014, un com-pendi de les principals activitats dutes aterme pel COMB durant l’últim exercici.

Algunes de les activitats amb més impulshan estat el Programa de Protecció Social,dedicat majoritàriament a l’atenció social ia la dependència; el Programa d’Atenció alMetge Malalt, que segueix prioritzant la in-corporació voluntària dels metges que hisón atesos, i la iniciativa Metge Emprene-dor, mitjançant la qual arriben projectescada cop més madurs per l’alt esperit em-prenedor i innovador dels col·legiats, moltespecialment dels joves.

Presentació i aprovació del balançi la liquidació pressupostàriaA continuació, Lluís Esteve, tresorer delCOMB, va presentar el balanç i la liquidaciópressupostària de 2014. Aquests estatscomptables han estat auditats de maneraexterna sense excepcions, i en aquesta As-semblea foren aprovats pel vot favorabledel 72% dels assistents.

De manera molt resumida, dels comptesd’aquest any destaca un augment dels in-gressos, per l’increment d’inscripcions alCEC, la concessió de subvencions per in-vestigar en seguretat clínica i un esforç

l’assemblea de Compromissarisaprova els comptes de l’any 2014

sostingut en l’aportació del Grup MED. Encorrespondència, també s’han pogut aug-mentar les despeses fent un esforç mésgran en projectes tecnològics, en novescontractacions i en el programa de pro-tecció d’agressions.

MetgesXtu: un projecte decomunicació per apropar-nos a laciutadaniaPer acabar, Antoni Trilla, vocal del COMB imàxim responsable dels projectes de co-municació, va presentar MetgesXTu, unanova iniciativa per apropar el COMB a laciutadania, responent a la funció social dela institució i als seus deures amb els pa-cients.

El canal per fer-ho serà un nou web, ambmolta riquesa gràfica, que inclogui contin-guts estàtics sobre el funcionament del sis-tema sanitari i dinàmics sobre l’actualitaten salut.

24 revista del

revista del 25

Informació col·legial

49,2%Al centre onm'he format 41,9%

En un altre centrea la provínciade Barcelona

6,4%En una altraprovíncia

2,1%A l'estranger

0,4%Obriré la mevapròpia consulta

Situació laboraldels joves especialistesen acabar la residència

En el context econòmic actual, els metges jovesespecialistes troben un escenari complicaten acabar la residència: contractes precaris,compaginació de diverses feines i a vegadesnecessitat de marxar a l’estranger. Així ho revelal’estudi “Situació professional dels joves metgesespecialistes en acabar la residència” elaborat pelCOMB. Malgrat que la situació és pitjor que abansde la crisi, cal destacar que ha anat millorantsigni�cativament en els darrers anys.

Informació de l’enquesta anual del COMB als residents que han acabat la formació especialitzada.

Què faràs ara que has acabatla residència?

Amb quines característiqueslaborals treballaràs?

En quin sectortreballaràs?

Consulta les dades de2006, 2011, 2012 i 2013www.comb.cat

47,9%Laboral temporal16,1%Laboral inde�nit13,1%Substitucions13,1%Guàrdies3,8%Interí4,7%Becari1,3%Autònom76,6%

Treballar,tinc feina

0,6%Preparar

Situació laboral al �nalitzar el MIR al 2014

oposicions

1,0%Tornar a ferel MIR

5,2%Formar-me forade la via MIR(màster, postgrau,curs etc)

16,6%Buscar feina

Detall del tipus de contractació dels MIR que treballen

Detall del sectordels MIR que treballen

Sector privat

Detall del centre de treballdels MIR que treballen

On treballaràs?

Sector públic(ICS)

Sector públicconcertat

17,4%

50,8%

31,8%

Documents de posició

amb els volums i el temps, un escalat a labaixa dels preus de mercat. Atesa la sevatranscendència, caldria portar la negociacióen l’àmbit de la Unió Europea.”

“El COMB demana també que, un cop defini-da aquesta estratègia, no es vegi condiciona-da per limitacions de finançament ni, espe-cialment, per una possible actitud del governde l’Estat de responsabilitzar les ComunitatsAutònomes del seu desenvolupament i apli-cació pràctica sense tenir en compte la trans-ferència, entenem que obligada, dels recur-sos econòmics addicionals necessaris, comha succeït en altres ocasions.”

El COMB demana que es desenvolupi, al més aviatpossible, una estratègia estatal per al tractament del’hepatitis C, que tingui en compte els principisd’equitat que caracteritzen el Sistema Nacional de Salut.

26 revista del

El Col·legi de Metges de Barcelona(COMB) va fer públic, a través delweb col·legial, el posicionament dela Junta de Govern sobre el tracta-ment per als malalts amb hepatitis C.

En el document s’assenyalen entre altres elssegüents punts:

“La incorporació de nous fàrmacs per al trac-tament de la infecció pel virus de l’hepatitisC suposa un notable avenç terapèutic atesala seguretat, eficàcia i efectivitat que mos-tren aquests tractaments”.

“El COMB demana que, basant-se sempre enaquests criteris clínics esmentats, es desen-volupi, al més aviat possible, una estratègiaestatal per al tractament de l’hepatitis C, quetingui en compte els principis d’equitat quecaracteritzen el nostre Sistema Nacional deSalut.”

“També és necessària una negociació ambla indústria farmacèutica que contemplil’anàlisi cost-efectivitat i permeti, d’acord

valoració de l’estatactual del tractamentde l’hepatitis CAparentment, s’han resolt les dificultatsque hi havia per tractar els malalts ambhepatitis C crònica. S’havia produïtuna situació paradoxal. S’acabaven decomercialitzar uns fàrmacs amb una graneficacia terapèutica i amb poquíssimsefectes adversos, que amb un tractamentde 12 setmanes podien curar la majoria demalalts infectats pel virus de l’hepatitis C,independentment del grau de lesió hepàticaque tinguessin, i de la càrrega viral.

I quan semblava que s’obrien les portesperque ens poguéssim enfrontar ambmoltes possibilitats d’èxit a una malaltiaque és causa de patiment, cost econòmic ielevada mortalitat, les autoritats sanitàriescomencen a posar bastons a les rodes a laprescripció d’aquests fàrmacs a causa del’elevat preu que les companyies que elsfabriquen han imposat.

Afortunadament la pressió mediàtica i deles associacions de malalts amb hepatitis Cha forçat el Ministeri de Sanitat a donar uncop de timó i autoritzar el que demanàvemels metges i els malalts: que es poguessintractar tots els pacients amb lesions defibrosi al fetge.

Les perspectives per a les personesamb hepatitis C han canviat de maneraespectacular. Haurà desaparegut el risc demorir-se d’una hepatitis C. No hi hauran lescomplicacions que causa la malaltia en faseavançada. No tindran por de contagiar a lagent amb què conviuen, ni hauran de tornaral metge o a l’hospital per ser visitats. Éstan important el canvi, que un gairebé nose’n sap avenir. L’hepatitis C será la primeramalaltia crònica que es pot curar ambtractament d’una manera regular. Potseramb un cost elevat, des del punt de vista dedespesa inicial, però que recuperarem ambl’estalvi de patiment i d’atenció sanitària, amés dels anys de vida guanyats, ja que nos’escurçarà la vida dels infectats per algunade les complicacions de la malaltia.

Miquel Bruguera,coordinador del grup detreball per l’elaboració el Plade Prevenció i Control del’Hepatitis C

El tractament per alsmalalts amb hepatitis C


Documents de posició

revista del 27

El CCMC ha recollit una sèrie deconsideracions que els professio-nals i les institucions haurien detenir en consideració en relacióamb les garanties que cal preser-

var per a l’accés dels metges de l’InstitutCatalà d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) a lainformació de la història clínica.

Entre les consideracions que es fan en eldocument de posició, s’assenyala el se-güent:

“Els metges de família, amb coneixementdel pacient, facilitaran els informes i docu-mentació clínica relativa al procés de la ITque sigui necessària perquè els metges del’ICAM puguin prendre una decisió justa.”

“Els metges de l’ICAM que desenvolupenuna funció cabdal d’inspecció, valoració icontrol, a criteri de la Comissió de Deonto-logia i d’aquest Consell, no tenen una fun-ció assistencial en el seguiment del malalt”.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC)es posiciona, en un document comú per a les quatrecorporacions catalanes, sobre l’accés a la història clínicadels pacients per part dels metges que tenenresponsabilitat en el control dels processos d’incapacitattemporal (IT) i la resolució dels expedients amb lesrespostes d’invalidesa.

l’accés a la història clínicapels metges de l’ICAM



El projectevisc+

El Col·legi de Metges de Barcelo-na va fer públic, a través delweb col·legial, un Document dePosició sobre el projecte Visc+(més valor a la informació de

salut a Catalunya), impulsat per l’Agèn-cia de Qualitat i Avaluació en Salut deCatalunya (AQuAS), que té com a objec-tiu aprofitar les grans bases de dadesque genera la sanitat a Catalunya, degu-dament anonimitzades, per tal d’impul-sar i facilitar la recerca i la innovació enciències de la salut.

El projecte ha generat polèmica en re-lació amb els riscos potencials sobre laprivacitat de les persones i amb el malús que es pogués fer d’aquestes da-des, atès que el projecte preveu unacol·laboració públic/privada i, per tant,un possible accés a aquestes dades perpart d’empreses del sector.

La Junta de Govern del COMB, escolta-da l’opinió de la Comissió de Deontolo-gia i analitzat el projecte Visc+ tal comestà formulat actualment, fa una sèriede consideracions.

El COMB considera que “el projecte ac-tual Visc+ és altament rellevant per alsistema sanitari català, que tal com estàformulat actualment inclou les salva-guardes i garanties exigibles i que, uncop endegat en aquesta primera fase,seria convenient incloure un seguimentevolutiu per tal de valorar objectivamentels resultats i la idoneïtat d’estendre’l”.

“L’accés a la història clínica per part delsprofessionals que no estan implicats en elprocés assistencial de forma directa s’hauriade contemplar sols en casos excepcionals iprèvia autorització del pacient.”

“Si a criteri del metge de l’ICAM i previ rao-nament clínic, fos necessària més informa-ció, aquest podrà accedir a la història clí-nica, en relació amb les dades que siguinnecessàries per a la resolució del procedi-ment. Prèviament s’haurà de sol·licitar i ob-tenir l’autorització per escrit del pacient odel seu representant legal.”

28 revista del

Projecte vISC+i tractament dedades sanitàriesE

l projecte VISC+ pretén aprofitari analitzar les bases de dades quegenera el nostre sistema de salut(CatSalut) per impulsar la recerca ila innovació, una estratègia en línia

amb la UE: la reutilització d’informació desalut és un element clau per millorar els sis-temes sanitaris.

L’anàlisi d’aquestes dades, amb les degudesgaranties de seguretat i privacitat i aplicantels estàndards ètics pertinents, permetrà co-nèixer millor les condicions de salut, les ma-lalties i els seus tractaments, així com I‘efecti-vitat de les polítiques sanitàries a Catalunya.

Els centres de recerca i la ciutadania són elsprincipals beneficiaris del VISC+. Hi ha con-sens majoritari entre la comunitat científicaper donar suport a aquest projecte.

Quines dades es fan servir? La Llei 21/2000del Parlament de Catalunya indica que l’úsde dades recollides a les històries clíniquess’ha de limitar a l’assistència o a finalitatsepidemiològiques, de recerca o docència.El projecte VISC+ es construeix a partir dedades anonimitzades de salut: els registresd’alta als hospitals i als CAP (CMBD), les pres-cripcions electròniques de fàrmacs i altres.No treballa directament amb les històriesclíniques. És exigible que els mecanismesd’anonimització siguin al mes segurs pos-sibles: el projecte explicita que les mesuresd’anonimització han estat sotmeses a consi-deració de l’Autoritat Catalana de Proteccióde Dades (APDCAT) i s’hi han incorporat totsels seus suggeriments.

voluntarietat? El fet que les dades siguinanonimitzades implica que no són d’apli-cació els drets d’accés, rectificació, cancel-

lació i oposició (ARCO) del pacient respectea les seves dades. Tot i això, els pacients queho vulguin podran demanar, mitjançantun formulari en línia al web de l’Agènciade Qualitat i Avaluació en Salut de Catalu-nya (AQuAS), que les seves dades no siguinanonimitzades i, per tant, seran excloses delprojecte (mètode opt out).

destinataris? Les úniques entitats que po-dran tenir accés a les dades són els centresde recerca acreditats pel CERCA en l’àmbitde les ciències de la salut i els agents delsistema públic de Catalunya (SISCAT). S’ex-clouen explícitament del VISC+ les compa-nyies farmacèutiques, consultores, assegu-radores de salut o similars, empreses decol·locació o contractació de personal, em-preses publicitàries, de màrqueting o deprospecció comercial.

Privatització? La col·laboració del sectorpúblic amb l’empresa privada és habituali normal en recerca mèdica. El VISC+ té encompte que la gestió de les dades sigui pú-blica. El projecte inclou el compromís quela inversió provindrà de recursos públics del’AQuAS, i que no hi haurà cap contrapresta-ció econòmica per fer ús d’aquests serveisper part dels centres de recerca acreditatspel CERCA i dels agents del sistema sanitaripúblic de Catalunya (SISCAT).

Controls? El projecte VISC+ requereix unaextrema pulcritud en la posada en marxa i el

Antoni Trilla,cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínici vocal de la Junta de Govern del COMB

posterior funcionament de cada un dels pas-sos. S’estableixen sistemes de control internsi externs per assegurar la transparència delsprocessos i en la utilització i la gestió que es fade les dades. Aquests projectes hauran de seraprovats per un Comitè Ètic de Recerca (CEIC)acreditat per la Generalitat de Catalunya.

El compliment d’aquestes exigències èti-ques i la contínua revisió del funcionamentdel projecte seran necessaris per garantir elsbeneficis per a la ciutadania de l’explotaciócientífica d’aquestes grans bases de dades.El projecte VISC+ és altament rellevant per alsistema sanitari català i, en la seva formulacióactual, inclou les salvaguardes i les garantiesexigibles.

És desitjable arribar a una acceptaciód’aquesta realitat però, malauradament, eldebat polític, moltes vegades sense raonstècniques de pes, ha aparegut també al vol-tant del projecte VISC+, fet que ha contribuïta la confusió actual.

No es venen les dades de salut, no es com-promet la privacitat de les dades, hi haurà unús raonable, raonat i controlat de les dadespel sistema públic de recerca i assistència i,si ho aprofitem bé, ens ajudarà a resoldre ci-entíficament problemes de salut dels ciuta-dans d’aquest país amb rigor, seguretat, méseficàcia i, aspecte important, d’acord amb elprincipi de solidaritat, car tots hi podem con-tribuir i tots ens en podrem beneficiar.

Tema de debat

revista del 29

Des del seu naixement, el pro-jecte VISC+ ha generat suspi-càcies per la seva formulacióinicial i, sobretot, pel fet que enel seu finançament es prevegi

la col·laboració d´empreses privades. Tanforta ha estat l’oposició, que el Parlamentde Catalunya va instar a la paralització delprojecte. Aquest rebuig no és patrimoni delnostre país, sinó que ja s’ha produït en al-tres entorns, com al Regne Unit.

En una qüestió tan transcendental com ésla utilització de les dades sanitàries per aaltres fins que no siguin els merament as-sistencials, el COMB s’havia de pronunciari així ho va fer, mitjançant un informe de laComissió de Deontologia en el qual vàremparticipar un grup de compromissaris.

Valorem positivament que el Departa-ment de Salut vulgui explotar les gransbases de dades (big data) sobre la salutdels ciutadans, ja que aporta noves pos-sibilitats de coneixement però al mateixtemps fa obsolets els criteris legals i deon-tològics clàssics.

Per tirar endavant el projecte VISC+ ambgaranties per a la seguretat, caldrien lessegüents mesures:

1. Actualment s’aplica el hashing, queno és un autèntic anonimat. Cal quel’AQuAS aclareixi quin nivell d’anonimat

desitja, tenint en compte que els defec-tes en aquest punt posen en perill lespersones més vulnerables, com són lesque presenten malalties rares o molt es-pecífiques.

2. On seran les dades i com es manipula-ran? El codi de deontologia del COMBassenyala que no s’ha de vincular labase de dades sanitària amb cap altra.És important que l’AQuAS aclareixi comes farà la transmissió de la informació,com s’emmagatzemarà i com s’explo-tarà. Atès que és impossible assegurarl’eliminació de dades un cop hagin estatlliurades, demanem que no surtin delssistemes sanitaris públics d’informació.L’AQuAS no hauria de lliurar dades, sinóels resultats dels estudis.

3. Possibilitat de retirar dades personals.Atès que el pacient ha autoritzat la uti-lització de les seves dades per a l’atenciósanitària i no per a la recerca, i, davant laimpossibilitat de mantenir l’anonimatesmentat anteriorment, cal considerarque la base de dades VISC+ utilitza da-des personals i no dades anònimes. Calfer una àmplia publicitat del projecteindicant que tothom pot exercir el seudret a retirar les dades.

4. Qui tindrà accés, com es farà i qui hopagarà: Estem d’acord que la recerca esfaci en centres de recerca públics cata-

Andreu Martín Sánchez,metge de família i president de laJunta Comarcal del Baix Llobregatdel COMB

lans. Però cal que es defineixi amb detallqui tindrà accés a la informació, per ferquina recerca i com es finançarà.

5. Codi ètic. Com tota recerca biomèdica,cal que el projecte estigui aprovat per unCEIC, i és important establir quin CEIC esdotarà, qui en formarà part, i quin codiètic emprarà.

6. Mecanismes de control. Cal que s’esta-bleixi un òrgan independent de controlespecífic de la gestió de la informació.Probablement, aquesta necessitat que-darà recollida en la nova legislació eu-ropea. Per tant, per tal d’evitar danysirreparables, sembla coherent endarreriruns mesos l’inici del projecte, fins que espubliqui la nova legislació.

Quantes vegades heu rebut un correu d’al-gú que no coneixeu i que té a veure ambpublicitat? Trobaríem molts interessats acomprar dades que servissin per vendreallò que els pot reportar beneficis. I ningúno és immune a aquesta lògica mercantil:ni persones, ni organitzacions, ni adminis-tracions.

Pensem que aquest és un tema tan delicatque no es pot reduir a l’entorn tècnic i sani-tari, sinó que ha d’implicar tota la ciutadania

Sí a la recerca, però amb els menors riscospossibles.

Tema de debat

u

30 revista del

Tema de debat

Actualment, la ciència i la medi-cina com a tals estan en un en-torn impensable fa uns anys,l’evolució del qual implica unscanvis que convé assumir i

suposa, de vegades, trencar amb els mè-todes utilitzats durant molt de temps. Lesgrans bases de dades tenen una impor-tància cabdal per extraure informació im-prescindible per al desenvolupament dela ciència. Molts dels avenços que s’acon-segueixen actualment són conseqüènciad’un escrupolós estudi sobre aquestes da-des. Els estudis sobre salut, entesa com atal en els seus vessants de prevenció i detractament de les malalties, no queden almarge d’aquests avenços.

Al nostre país, la sanitat té com a objectiuaconseguir agrupar en una targeta sanità-ria totes les dades de salut de cada ciutadàen una història clínica única, sense dife-renciar, per tant, si les dades provenen dela sanitat pública o de la sanitat privada.Això fa molt complex el procés d’unifica-ció d’aquestes dades i exigeix que se’n faciun tractament correcte.

La Llei General de Protecció de Dadesatorga a les històries clíniques un rangde protecció molt elevat, per la qual cosal’accés al tractament d’aquestes dades re-quereix un estricte control i s’ha d’exigirtambé un minuciós estudi per controlar lafinalitat per a la qual es desitgen consultar.

Hi ha, a més, una lògica i elevada sensibi-litat per part de la població pel que fa a lapreservació de la confidencialitat d’aques-tes dades.

La investigació sobre temes de salut re-quereix exercir uns controls sobre la políti-ca sanitària que s’està mantenint sobre elsciutadans. Això serveix per avaluar els re-sultats de les actuacions que s’estan efec-tuant en la sanitat catalana, comparar-losamb els de les diferents comunitats euro-pees i extreure conclusions sobre l’efecti-vitat de les mesures preses.

Tot això comporta diversos aspectes quehan de ser tractats de manera molt acura-da, per tal com és una matèria molt sensi-ble i regulada de manera molt estricta perla legislació actual.

Com a primer punt, no pot existir el con-sentiment informat ja que es tracta de da-des que abasten tota la població. A més,aquestes dades són anònimes i, per tant,no és possible excloure’n cap si ho sol-licita un ciutadà.

Les dades incloses en les històries clíni-ques han de ser consultades estrictamentper a estudis clínics i s’ha d’impedir que hiaccedeixin la indústria farmacèutica, lesconsultories mèdiques, les empreses quees dediquen al càlcul estadístic i qualsevolestudi que no pertanyi al món sanitari i no

Daniel Martin Casola,Cap de la Unitat de MedicinaRegenerativa de la Clínica Diagonal

estigui enfocat rigorosament a la millorai la prevenció de la salut. Lògicament nohan d’existir més interessos econòmics quela millora de la sanitat entesa com a tal.

Com a metge, crec que aquesta base dedades ha d’existir, perquè dels estudis quees podran efectuar se’n podrà extreure in-finitat de conclusions per millorar la sani-tat. Aquesta base s’ha de poder confrontaramb arxius similars d’altres països de l’àm-bit europeu.

No obstant això, és imprescindible exigirla implicació de les autoritats sanitàriesi de les administracions respectives per-què es garanteixi un estricte control sobreaquestes dades. Això implica dissenyar unsmecanismes que limitin i controlin l’accésa entitats que compleixin els requisits exi-gits. Amb aquesta finalitat, és obligada laconstitució d’un estament que agrupi, peruna banda, autoritats sanitàries i, per l’al-tra, representants de l’àrea mèdica, la re-presentació del qual podria recaure en elscol·legis de metges.

Crec que és imprescindible la creaciód’aquesta base de dades, acceptant queés un tema molt delicat i que està creantuna important controvèrsia. Per part delsmetges, és exigible que les dades que ges-tionem diàriament siguin tractades ade-quadament mantenint la confidencialitat iel respecte a la legalitat que requereixen.

Què en penses tu?Volem saber la teva opinió. Escriuun comentari al blog del Col·legi.debat.comb.cat

u

revista del 31

La qüestió

?Com hauria de ser la participaciódels metges en la gestió de l’ICS

Esther Limón,metgessa de família alCAP Mataró-7

El document emsembla un bon puntde partida. Molts delsproblemes que esdetecten no són nomésde l’ICS sinó que tambéhi ha molts aspectesque cal millorar ala resta d’empresessanitàries catalanes.

Crec que s’had’afavorir la implicaciói el lideratge delsmetges en elgovern i la gestióde les institucionssanitàries, i crec quesón necessàries ioportunes totesaquelles actuacionsque incrementin latransparència i laqualitat democràticade tots els proveïdorssanitaris públicsi privats catalans,d’atenció primàriai d’altres àmbitsassistencials.

Agraeixo que esdoni valor a aquestanecessitat de canvi.

Jordi Dorca,cap del Servei dePneumologia del’Hospital de Bellvitge

Els darrers anys elpressupost de l’ICSha patit retalladesimportants. Percontra, poquesreformes reals hanestat implementadesmalgrat l’acord generalque eren necessàries.Aquesta dinàmica haacabat generant entreels professionals unasensació d’escepticismesobre el futur de lainstitució. És del totnecessari trencaraquesta dinàmicafatalista i iniciar unprocés decidit dereforma en profunditatde l’ICS que permetitransformar-lo enuna estructura mésflexible, participativa idescentralitzada. Perquèaquest procés tinguièxit hi ha dos aspectesfonamentals: millorarla representativitat delsmetges en els òrgans dedirecció i fer possible eldesenvolupament de lagestió clínica.

Sebastià Juncosa,metge de famíliadel CAP Centre deSabadell

La participació delsprofessionals sanitarisen la gestió de l’ICSés un tema recurrent,però la diferenciaentre les intencions iel que realment s’hafet s’ha accentuat enèpoca de crisi.

Les retallades i lesmesures adoptadesdavant de la crisi hanfet proliferar un estilgerencial en direcciócontrària, basat enla creença que elsprofessionals sanitarisno saben controlar ladespesa en èpoquesde crisi i l’única actitudrealista per aplicar lesmesures és endurir larelació.

S’ha renunciat,no ja a un desitjableexercici previ devalorar conjuntamentcom s’estan utilitzantels recursos existentsper fer-lo més eficient,sinó també a buscarla complicitat delsmetges.

Marc Tarín,resident de MFiC al’Hospital Vall d’Hebroni CAP La Marina

És imprescindible queels metges de l’ICSse sentin propers a lagestió clínica sota laqual es regeixen, i peraixò l’única manerad’aconseguir-ho ésfent-los partícipsdirectes.

Cal donar veu alsprofessionals que viuenel dia a dia en primeralínia i fomentar la sevaparticipació en lesdecisions de gestió.

Aquest documentem sembla una bonaoportunitat peraconseguir-ho. Sipuc opinar sobre lagestió de l’empresa ontreballo, m’hi sentirémés vinculat i, per tant,funcionarà millor.

Ampar Cuxart,cap de Servei deRehabilitació del’Hospital UniversitariVall d’Hebron

Amb les retalladespressupostàries a lasanitat, el sistemasanitari públic hapatit greus problemesestructurals queno han tingut mestranscendència alsmitjans pel gran esforçfet pels professionals.

Tanmateix, s’hapagat un peatge gran enforma de professionalscansats, desil·lusionatsi cremats que no veuenun horitzó clar.

L’ICS, actua com acontrapès necessari permantenir el correcteequilibri en la qualitatassistencial privat-públic.

És imperatiumantenir un sistemasanitari públic potent ide qualitat.

Més informació:blogcomb.cat

32 revista del

Joan Janer,president de la Secció deSinologia i Patologia Mamària

El passat 23 de març es va celebrar al COMBla sessió clínica sobre Cirurgia neoplàsticade la mama, moderada per Xavier Encinas ien la qual van presentar ponències XavierRodríguez i Joan Francesc Julián.

Els propers 3, 4 i 5 de juny se celebraràel XIV Congrés Català de Sinologia i Pato-logia Mamària a l’Hospital de Vilafrancadel Penedès. El dimecres 3 i dijous 4 esfarà la XVI Reunió d’Infermeria en Sinolo-gia i Patologia Mamària i la XXIX Reunió deSinologia i Patologia Mamària.

Més informació al 938 180 440 i [email protected]

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

XIv Congrés Català al’Hospital de vilafranca

Seccions col·legials i juntes comarcals

Metges MIr i Metges Joves

Sortides professionals després de la residència

Metges Jubilats

assemblea Generalal juny

Durant aquest passat trimestre, aquestaSecció, a més a més de les activitats socio-culturals ja publicitades a la nostra AgendaCultural, ha començat a treballar conjunta-ment amb el COMT en l’organització i di-namització de la desena Jornada Cultural,que se celebrarà enguany a la ciutat deTarragona el proper mes de maig.

Conjuntament amb això, volem des-tacar també l’Assemblea General de2015 que tindrà lloc al mes de juny, ambla benvinguda dels nous companys met-ges que en arribar als setanta anys pas-sen a la categoria de “Col·legiats Honorí-fics”. Enguany en seran uns 400 i, en elspropers anys, aquesta xifra encara s’in-crementarà més significativament.

Per altra banda, arran del tancamentfinal del petit reducte que encara queda-

va de la llibreria se’ns planteja la necessi-tat de buscar alguna alternativa imagi-nativa vàlida per tal de no deixar debanda els temes literaris, atès que últi-mament hi ha molts companys metgesinteressats a presentar i divulgar les se-ves obres entre el nostre col·lectiu.

Algunes delegacions comarcals delCOMB (Osona i Maresme) s’han posaten contacte amb nosaltres per tal departicipar i organitzar activitats conjun-tes.

El “Grup Gastronòmic” ja està en mar-xa i ben consolidat, amb molts companysencara laboralment actius, cosa que ensobliga a replantejar-nos els horaris d’algu-nes activitats, i el doctor R. Jiménez té eltema “txoco” en la fase final.

A l’últim, cal destacar l’èxit del segon“Curs de Preparació per a la Jubilació”dintre de les activitats del PPS del COMB,que se celebrà a l’Hospital de la Valld’Hebron.

Anna Boada,presidenta de la Secció deMetges MIR i Metges Joves

Des de la Secció fa un temps que ens inquie-ta fer arribar millor la informació que els MIRnecessiten. És per això que vam fer una en-

questa simple i concisa d’on vam extreureels temes que més interès despertavenentre els residents. Un d’ells es basava enles possibles sortides professionals des-prés de la residència.

Davant d’aquest resultat i gràcies a labona feina de la Unitat de Participació,l’objectiu de la qual és apropar el COMBals metges desplaçant-se als diferentscentres sanitaris, vam incentivar una xer-rada a l’Hospital Universitari Mútua deTerrassa com a prova pilot de la nostraidea inicial. L’acte es va dur a terme el dia25 de febrer amb la ponència de Marc So-ler, director general corporatiu del COMB,a la Sala d’Actes de l’hospital amb unaparticipació satisfactòria i encoratjadoraper seguir promovent aquestes activitatsen altres centres.

Joaquim Riera,president de la Seccióde Metges Jubilats

revista del 33

Seccions col·legials i juntes comarcals

>>>BAGESacte acadèmic de MontserratL’Abadia de Montserrat va acollir, de nou, el XIIIacte acadèmic organitzat pel COMB i l’ArxiuHistòric de les Ciències de la Salut (AHCS) en unasessió en la qual van participar, el passat 11 d’abril,Josep M. Soler i Canals, abat de Montserrat; PereBonet, president de la Junta Comarcal del Bages,I Lluís Guerrero, director de l’AHCS. En l’ediciód’enguany la conferència la va fer Muriel Casals,presidenta d’Òmnium Cultural, que va tractarsobre “Reptes de país, reptes de futur”.

>>>VALLÈS OCCIDENTALel metge fent empresaSabadell va acollir una jornada amb la finalitatd’apropar als metges el món de les empreses.En l’acte es va tractar sobre l’experiència delsprofessionals de la medicina en l’emprenedoria,si l’àmbit de la sanitat és bo per emprendre, si lesstart-up tenen camí en aquest sector. Així mateix,es van donar consells per als metges que vulguinser emprenedors, a on es pot demanar ajuda peremprendre i finalment es va explicar el ProgramaMetge Emprenedor del COMB.

A l’acte presentat per Montse Melià,periodista de RTVE, van participar Manel Peiró,doctor en Administració i Direcció d’Empreses,llicenciat en medicina i director de l’Àrea deGestió Sanitària d’ESADE; Pere Joan Cardona,cap de la Unitat de tuberculosi experimental del’Institut Germans Trias i Pujol, i Mireia Angulo,analista del Programa Metge Emprenedor.

Així mateix, el passat 10 de març, la Junta delVallès Occidental va organitzar un debat sobre elpresent i el futur de l’atenció primària, en el qual vanparticipar Francesca Zapater, membre del FOCAP iMagda Bundó, vocal de la Junta del COMB.

JunteS COMarCalS

J. Víctor García,president de la SeccióCol·legial de Metgesd’Estètica

Metges d’estètica

nova Junta

El passat 26 de febrer van tenir lloc leseleccions per a la renovació de la nostraJunta Directiva.

La candidatura guanyadora estàformada per J. Víctor García, president;J. Carlos Torrubia, vicepresident; J. Anto-nio Casermeiro, secretari; Carmen Tor-rejón, tresorera; Silvia Soler, Marta Bus-quets i Miguel Cervantes, vocals.

La Junta entrant desitja manifestarel seu sincer agraïment a la Junta sortinta la qual, tot i no compartir algunes deles seves idees i accions, reconeixeml’honradesa, l’esforç i el treball realitzats.

La Junta entrant assumirà plena-ment que és una secció col·legial (và-rem ser de les primeres, per no dir laprimera, a Espanya) i no una altra as-sociació científica o professional comles que ja existeixen, que ho és al Col-legi de Metges de Barcelona i l’avantat-ge de ser-ho en el context de la JuntaDirectiva anterior i de l’actual, que sem-pre ens han donat suport.

De forma especial, per la seva trans-cendència, demanarem —i esperemaconseguir— representació formal en lacomissió d’acreditació autonòmica perals Diplomes d’Acreditació (LOPS) per-què, segons ens han dit, durant els pro-pers mesos i d’ofici (és a dir, sense queningú hagi de demanar-ho) l’adminis-tració regularà i crearà el que correspona la nostra activitat professional i esta-blirà el procediment concret per sol-licitar-lo i obtenir-lo.

Això i tot el que sigui necessari, ambel convenciment que queda molt enca-ra per fer i que si no ho fem nosaltresningú no ens ho farà, amb la ferma vo-luntat de servei que ens anima, amb laforça dels que se senten majoritària-ment recolzats pels seus companys i,sobretot, amb molt criteri.

Marian Lorente,presidenta de la Seccióde Metges Acupuntors

Metges acupuntors

renovació de la Juntade la Secció

El 15 de gener es va celebrar l’AssembleaGeneral Ordinària i les eleccions per a larenovació de la Junta.

La Junta presidida per Albert GarciaJaneras va presentar la memòria econò-mica i es van desglossar les actuacions,els contactes, les col·laboracions i la for-mació que s’havien dut a terme.

Finalitzada l’Assemblea es procedeixa les eleccions a nova Junta entre les can-didatures presentades per Marian Loren-te “Millorem l’Acupuntura, aquí i ara” (47vots), i per Isabel Giralt “Progrés amb Acu-puntura” (41 vots), que es van resoldre afavor de Marian Lorente, elegida novapresidenta de la Secció de Metges Acu-puntors del COMB.

La nova Junta queda presentada ofi-cialment el 5 de febrer davant del presidenti del secretari del COMB per: Marian Loren-te, presidenta; Luis Ángel Cáncer, vicepresi-dent suplent; Pere Miró, secretari; MònicaGarcia, tresorera, i les vocals, Anna Besa,Irene Churruca, Mar González i Pepa Miró.

És objectiu de la nova Junta assolir elreconeixement científic, acadèmic i socialde l’acupuntura, treballant amb rigor laformació i la investigació i promovent ali-ances amb els centres sanitaris i universi-taris que permetin situar l’acupuntura al’abast de tots els pacients i metges ja desdel principi de la malaltia.

Dins del programa de la nova Junta hiha les sessions clíniques d’acupuntura. Laprimera va tenir lloc el 23 de març, a càr-rec de la doctora Lorente que presentà“Evidència de l’acupuntura. Recomana-cions de l’OMS”, amb gran assistència, in-terès i diàleg participatiu. S’ha impartittambé el curs d’“Introducció a l’acupun-tura”, que va finalitzar el 24 de març.

La Junta anima a enviar suggerimentsi a participar en les diferents comissionsde treball.

Obituaris

34 revista del

Joan Armengol Barallat(1958-2015)

El doctor Joan ArmengolBarallat, metge adjunt delServei de Cirurgia Ortopèdicai Traumatologia de l’HospitalUniversitari de Bellvitge iprofessor associat deMedicina de la Universitat deBarcelona, va deixar-nos deforma inesperada el 4 degener a l’edat de 56 anys.

Expert en cirurgia del’espatlla, va fer una estada,sent encara molt jove, alPresbyterian Medical Centerde Nova York, on va ampliarla seva expertesa.

Com a docent i investigador,va estar implicat a fons enl’ensenyament del’odontologia i de la medicinaal campus de Bellvitgeaplicant a la perfecció aquestmodel integrat.

Serà difícil omplir el buit queel doctor Armengol ens hadeixat.

Frederic Portabella,cap de Servei de CirurgiaOrtopèdica i TraumatologiaHospital Universitari de Bellvitge

Ramon Pujol,director del Departamentde Ciències ClíniquesUniversitat de Barcelona

Francesc Campillo Pastells(1929-2014)

Va néixer a Vilobí d’Onyar(Girona) el 15 de maig de1929. Es va llicenciar el 1953.Va exercir de metge alsHospitals Clínic i del Mari guanyà les oposicions demetge de guàrdia d’aquest.Fins a la jubilació va treballara l’Ajuntament de Barcelonai a la Seguretat Social, a mésde fer de metge d’empresa iexercir a la consulta privada.

Francesc Campillo va serun gran aficionat a lesmatemàtiques, al futbol,i al piano.

Va fer classes per a personalsanitari, i a més va publicar elllibre Biología Humana yElementos de Patología el1971.

Sempre va estar en contacteamb les seves amistats de lafacultat.

Va morir el 4 de gener de2014 i descansa en pau a LaBisbal de l’Empordà.

Julio González iJosep María Nadal Abellai tots els seus amics depromoció mai l’oblidarem

Lluís Ballús Planas(1952-2015)

Bergadà i metge cirurgià, enshas deixat als 62 anys. Com aprofessional has fet honor a laparaula“cirurgià”en tota la sevaextensió, excel·lent professionaldes dels teus començamentsformatius a l’Hospital Clínic, i lesteves posteriors etapesprofessionals. Cal destacar lateva bona relació ambcompanys i pacients, ambaquests últims carregada dehumanitat. El buit que deixesserà molt difícil d’omplir; ettrobarem sempre a faltar.

Albert Tomàs,president de Metges de Catalunya

Lluís Ballús és un berguedà desoca-rel, mestre en la relaciómetge-pacient, a més de ser uncirurgià molt resolutiu ajudamolta gent, pacients o no.Inconformista i amb un ric ideari,lluita intensament en favor delspacients i dels metges, a vegadesexposant-hi la seva seguretatlaboral. Molt implicat en lacultura, tradicions i societat.Demanem que el nostre col·lectiuno oblidi mai un metge exemplarper a la professió i per al país.

Lluís Guerrero i Sala,acadèmic numerari de la ReialAcadèmia de Medicina deCatalunya

Enric Pifarré Sanahuja(1935-2015)

El doctor Enric PifarréSanahuja fou el pioner de lacirurgia oral i maxil·lofacial aBarcelona i un dels pares del’especialitat a Espanya, ambuna gran personalitat.

Va tenir una gran trajectòriaprofessional i personal.Deixava empremta allà onanava. El seu somriure sincerel feia ser un home moltproper. Honrat i coherent!Com deia ell “en el teatre dela vida et donen un caràcteri un paper i tu no esculls nil’un ni l’altre...” i ell ho vabrodar.

Va ser un filantrop, un amantde la natura i de la sevafamília, un home feliç fins almateix dia que va morir... vamorir amb un somriure!

Descansi en pau.

Javier Mareque,president entrant de laSocietat Catalana de CirurgiaOral i Maxil·lofacial

Jose Antonio GiménezRubio,membre de la SocietatCatalana de Cirurgia Orali Maxil·lofacial

Obituaris complets a:obituaris.comb.cat

Professió al món

acord per facilitar lacooperació en païsosamb emergènciessanitàries

Els professionals de la salut que actuïncom a cooperants en països ambemergències sanitàries, com l’Ebola,podran fer-ho amb totes les garantieslegals i laborals. Aquest és l’objectiu delnou acord de col·laboració que hansignat el Departament de Salut,el Consell de Col·legis de Metges deCatalunya, el Consell de Col·legisd’Infermeres i Infermers de Catalunya,l’Institut Català de la Salut, la UnióCatalana d’Hospitals i el Consorci deSalut i d’Atenció Social de Catalunya.

Amb la signatura d’aquest acord tambées vol fomentar i facilitar la incorporaciódel personal sanitari en aquestestasques solidàries i de cooperació.Alguns dels aspectes que s’hanestablert en l’acord són la concessió depermisos i excedències; la reserva dellloc de treball durant el període decooperació; la regulació de lacompatibilitat dels contractes entre lesONG i el sistema de salut, i la garantiade formació, assistència sanitària durantel projecte de cooperació, quarantena irepatriació.

A més, tant professionals sanitaris cominstitucions volen donar a conèixer elmón de la cooperació i les emergènciessanitàries a través de l’intercanvid’experiències i de l’organitzaciód’activitats de recerca, docència oformació.

Massachusetts. The New England Journal of Medicine.

Oriol Mitjà, Javier Cortés i eulàlia Baselgapubliquen les seves investigacions a la revistamèdica neJM

eulàlia BaselgaEl tercer estudi que hapublicat el NEJM és unassaig clínic en què vaparticipar Eulàlia Baselga,de l’Hospital de Sant Pau,que ha demostratl’eficàcia d’un noutractament per al’hemangioma, que ésuna de les malalties méscomunes de la pell ennounats. L’assaig vamostrar que elpropranolol era eficaça una dosi de 3 mgper quilogram per diadurant sis mesos enel tractament del’hemangioma infantil.

Per primer cop, dos metges i una metgessa de Barcelona participen en tres de les quatreinvestigacions que el The New England Journal of Medicine (NEJM), la revista de referència dela pràctica clínica mundial, va publicar el passat 19 de febrer. Els protagonistes d’aquestatasca investigadora de la medicina de Barcelona són Oriol Mitjà, de l’Institut de Salut Global(ISGlobal) vinculat a l’Hospital Clínic; Javier Cortés, cap del Grup de Càncer de Mama iMelanoma de l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron, i Eulàlia Baselga, responsable de laSecció de Dermatologia Pediàtrica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Oriol MitjàL’equip liderat per Oriol Mitjàha publicat a NEJM l’estudique demostra, per primercop, que amb una solapastilla d’azitromicina,antibiòtic eficaç, fàcild’administrar i barat, n’hi haprou per curar una personaamb pian. Aquestdescobriment ha obert lesportes perquè l’OMS torni aconsiderar l’eradicaciód’aquesta malaltia el 2020,després del fracàs del primerintent fet als anys cinquanta iseixanta. Oriol Mitjà va ser undels metges que va ser becatpel Col·legi de Metges deBarcelona, Beques Bada del2009, mitjançant la qual vaestudiar medicina tropical ala London School of Hygieneand Tropical Medicine. Aixímateix, va rebre el 2013 elPremi Príncep de Gironad’Investigació Científica.

Javier CortésL’estudi anomenatCleopatra, que també haestat publicat a NEJM,liderat per l’equip de JavierCortés, del VHIO, estableixles bases d’un nou protocolclínic que aconsegueix unamillora de gairebé 16mesos en la mitjana desupervivència de lespacients amb càncerde mama HER2 positiumetastàtic. La recomanacióclínica és la d’administraruna combinació delsfàrmacs pertuzumab,trastuzumab i docetaxel.Segons declara el mateixdoctor Cortés “una millorade la supervivència degairebé 16 mesos és comavançar cinc anys derecerca de cop i volta, idirectament en benefici deles pacients”.

revista del 35

36 revista del

Cultura i societat

InfoCultura>>>Ciència + divulgació + humor.The Big Van Theory és una companyiade 12 científics que fan divulgaciócientífica mitjançant el monòleg.El COMB, conjuntament amb elCentre de Cultura Contemporània deBarcelona (CCCB), van organitzar und’aquests monòlegs que va omplir la

sala del CCCB en què Helena Gonzàlez,doctora en genètica i biologia delcàncer, va parlar d’epigenètica i de comels agents externs o la forma de vidaque portem poden modificar-la.

>>>Grup Gastronòmic: Sopar dels sentits.La Reial Acadèmia de Medicina deCatalunya proposa, pel maig, introduirles bases de la neurociència sensorial através d’un joc gastronòmic. Interessatsposeu-vos en contacte amb elDepartament d’Activitats i Congressos alTel. 935 678 860 o a [email protected].

Primavera culturalcol·legialEls mesos d’abril, maig i juny són mesosen què es multipliquen la gran quantitatd’activitats que organitzen l’ÀreaSociocultural del COMB i la Secció deMetges Jubilats. Entre les activitats calassenyalar la ja tradicional diada del llibre,celebrada el 21 d’abril, en què espresenten llibres no mèdics escrits permetges.

També propi d’aquestes dades és laJornada Cultural en què es lliuren elsPremis dels Concursos Artístics per aMetges, i que aquest any es va fer el 20 demaig al Col·legi de Metges de Tarragona.

A més a més d’aquestes activitatspròpies de la primavera, es continuencelebrant les conferències, concerts,sessions de cinema, visites culturals d’undia i viatges.

Orquestra del COMBars MedicaEls propers mesos es prepara una agendaplena de concerts de l’orquestra del COMBArs Medica, dirigida per Alfons RevertéCasas.

La programació és la següent: 20 demaig, concert benèfic a favor de l’ONGMatres Mundi a la Parròquia Mare de Déude la Bonanova; 13 i 14 de juny, òpera TheFairy Queen de Purcell; 17 de juny, concertbenèfic a favor de l’Associació Abló Pkédéa l’Antic Forum Vergés (UPF) al carrerBalmes, 132 i, finalment, 18 de juny,Concert Intercol·legial Sènior a l’Auditoride Barcelona, en el qual també participenles corals del COMB i les d’advocats id’enginyers.

Ars Medica és una orquestra decambra de músics no professionals,principalment metges, la finalitat delsquals és gaudir interpretant música ambel millor nivell possible.

Més informació:cultura.comb.cat

Onzena edició delsMedijocsLa primera cita de l’Onzena edició delsJocs Col·legials Esportius va ser la prova denatació que es va celebrar l’11 d’abril a lapiscina reglamentària de 25 metres delConsell Català de l’Esport ResidènciaBlume a Esplugues de Llobregat.

La prova amb més participació es varealitzar el proppassat 25 d’abril en elcircuit de 8 km a Sant Cugat del Vallès queva de la Pollancreda a Can Borrell.

A més a més d’aquestes curses, el 9 demaig es va celebrar el torneig de pàdel iposteriorment es faran les altres activitatsesportives, com la de BTT, muntanyisme,golf i futbol.

Els actes esportius es clouran amb elSimposi sobre Salut, Medicina i Esport quese celebrarà el 28 de maig.

11ns Jocs Col·legials Esportius

2015

revista del 37

Cultura i societat

La pàgina web del COMB, Galeriade Metges Catalans, va creixentdes del seu inici d’una maneracontinuada. Hi ha ara més de 300biografies de metges que han

destacat per motius professionals, socials,politics o artístics, i que permeten quequalsevol que estigui interessat a conèixercom va ser la seva vida tingui accés a lesdades biogràfiques fonamentals, a unesimatges que ens el representen en la sevafaceta personal o professional, al llistat dela seva obra publicada i a algunesreferències bibliogràfiques amb les qualses pot ampliar la informació sobre elpersonatge.

A la Galeria hi podem trobar alguns delsmetges que van crear el Sindicat de Metgesde Catalunya l’any 1920, i la seva obra mésimportant, la Mutual Mèdica. Tots tenien encomú que eren metges amb prestigiprofessional, alguns dedicats a la carreraacadèmica, altres experts en mutualisme,altres especialistes destacats amb unaclientela distingida. Tots van dedicar part

del seu temps a defensar un projecte queaspirava a superar la greu situació en laqual es trobava la professió mèdica,especialment la medicina rural, amb pocprestigi, supeditada als cacics locals, ambretribucions migrades, dificultat de cobrarles iguales i amb una competència ferotgede companys i curanderos.

Els que impulsen la creació del Sindicat sóndos metges joves, Ramon Pla i JoaquimAbelló, que aconsegueixen reunir una collade companys durant una pausa delCongrés de Metges de Llengua Catalana de1919 a Tarragona, per exposar el projectede creació d’un sindicat professional. Pocsmesos després es crea el Sindicat de Metgesde Catalunya, sota la presidència del doctorHermenegild Puig i Sais que dirigia el Serveide Medicina Interna de l’Hospital del SagratCor i, com a secretari, el doctor Josep Mestrei Puig, metge rural militant de la UnióFederal Nacionalista Republicana.

Alguns metges van ser molt actius en elSindicat, com Higini Sicart, que va ser

Els impulsors del Sindicat de Metges de Catalunyadirector del Butlletí i president de laMutual, Josep Girona i Trius, fundador de laQuinta de Salut La Aliança, Antoni Trias,Pere Nubiola i Lluís de Celis, catedràtics,Felip Proubasta i August Brossa, que vanser presidents del Col·legi de Metges deBarcelona, Lluís Vila Abadal, reconegutotorinolaringòleg, Pelai Vilanova,dermatòleg, o Josep Bonifaci, digestòleg.Potser el nom més destacat és el de JosepMoll i Gimferrer, home carismàtic, que validerar el sindicat durant els anys difícils dela dictadura de Primo de Rivera i els anys dela República, i fou l’impulsor de la MutualMèdica. El paper del Sindicat va ser notableen els anys anteriors a la guerra civil. Dirigitpels més capacitats, van ordenar la pràcticaprofessional, augmentar l’autoestima delsmetges catalans i aconseguir la cohesiódels metges de Catalunya. A la Galeria hitrobareu informació sobre aquestspersonatges.

la Galeria de Metges Catalans


Miquel Bruguera, director de la Unitatd’Estudis Acadèmics del COMB

Petits anuncis

38 revista del

CONSULTESMÈDIQUESBusquem metgescol·laboradors per alloguer de consultes enús individual o compartitVia Augusta, 48-54, ent. 6(Travessera). Preferentmenten especialitats: vascular,endocrinologia, nefrologia,pneumologia o neurologia.Serveis de gestió, agenda devisites, història clínica ifacturació informatitzats.(GESMED).Wi-Fi,climatització. Centre mèdicacreditat Dep. de Salut.Preu a convenir.

CORSAP www.corsap.net932 177 733629 657 [email protected]

Rbla. de Catalunya-MallorcaCentre Mèdic en funcionamentlloga amplis despatxos, moltben equipats, tot nou, serveide recepció, calefacció, airecondicionat, telèfon, àmpliasala d’espera. Matins i tardes.

Teresa619 701 701

Lloguer despatxosequipatsZona Casanova-Diagonal.Centre Mèdic en funcionamentlloga despatxos equipats,telèfon, aire condicionat,secretària, servei de neteja,calefacció, etc. Matins i tardes.

934 195 121

Lloguer de despatxoscompletament equipatsRda. Gral. Mitre-Muntaner.Matins o tardes, airecondicionat i calefacció, ambservei de recepció, secretaria,etc. Pàrquing. Instal·lacionsde disseny i confortables.Gran qualitat i preueconòmic.

Srta. Maria696 498 661

Despatxos mèdicsZona Pg. de Gràcia-Diagonal.Amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenciósecretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria.

de Secretaria telefònica.Recepció de trucadespersonalitzada. GestióAgenda on-line. Senseesperes telefòniques nicostos addicionals. Atenció12 hores diàries. URGÈNCIES.

CallMed.net933 906 700

Despatxos mèdics ambtots els serveis es lloguende dilluns a dissabteZona Balmes-Madrazo.Davant Clínica del Pilar.Atenció secretària 12 hores.Anàlisis Clíniques. Serveid’infermeria. Neteja diària.Informàtica. Personalitzaciói màrqueting.

Zona Mèdica933 906 716

Despatx apte per aconsulta mèdicaAv. Carles III amb Diagonal.Despatx de 100 m2. Apteper a consulta mèdica.4 estances. Aire condicionat.

932 001 047

Consulta pediàtricaDavant Clínica SagradaFamília. Es lloga un despatx,matins o tardes, amb tota lainfraestructura de suport.

Jaume Mas677 400 040

Lloguer dos despatxosPlaça Kennedy (Balmes-SantGervasi). Exteriors, amplis imoderns, un amb quiròfan,l’altre amb box per cures otractaments. Estètica acurada.Confortables i amb totes lesprestacions d’informàtica itelefonia. Ideals especialitatsi gestionat per metges.

Matins i tardes.658 848 398

Centre de NegocisAGENDACentre al costat HospitalClínic. Lloguer de despatxosper passar consulta.Tarifa:hores-dia-mes. Centrereformat amb àmpliasala d’espera. Atenciópersonalitzada ambrecepcionista. Es porta agendadel metge, ben comunicat

Gran qualitat i preucompetitiu.

Fotos i més info a www.despachosmedicosbcn.com935 500 106686 413 105 (Marisa)

Consulta mèdica aBarcelona ciutat ofereixdespatxos de lloguerper mòdulsEls despatxos estan equipatsi climatitzats. Disposem derecepció amb secretària per ala gestió de les agendes, salad’espera comuna, telèfon iADSLWi-Fi. Zona de SantGervasi, prop de Pl. Molina.

Lourdes934 144 [email protected]

A la primera planta de laPl. Manuel Corachan, 4(Corachan II) es ven consultamèdica de 57,5 m2 enperfecte estat. Composta perdos despatxos, recepció amboficina i vestidor amb lavabo.Li corresponen 7 m2 de salad’espera comunitària depropietat indivisa.

932 036 737666 620 210

Consultoris a SabadellEs lloga dos consultoris,ja en funcionament, a laRambla de Sabadell, moltcèntric, amb despatx propi itotes les despeses inclosesdins del preu de lloguer.

Dr. Josep Lluís NavarroYoris687 757 102

Per propera jubilacióes ven consulta dedermatologiaEn ple funcionament, alcentre de Manresa. Àmpliacartera pacients privats imútues àmbit territorial dela Catalunya central (Bages,Berguedà, Solsonès, Anoiai Osona), i de la Cerdanya iBaix Llobregat Nord.Facilitat d’aparcament.Completament equipada.S’estudiarà la possibilitatde traspàs.

606 099 [email protected]

Neteja diària. Informàtica.Personalització i màrqueting.

Zona Mèdica933 906 716627 561 091

Lloguer de despatxosDiagonal/Pau Claris. Centremèdic dedicat a la ginecologia,urologia i psicologia, en plefuncionament. Ofereix lloguerde despatxos a metges. Matinsi tardes.Totalment equipats,amb recepció telèfon, fax,calefacció, aire condicionat,servei neteja, etc.

656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresaespecialitzada en gestiómèdica disposa de despatxospropis a Barcelona. Coberturade dilluns a divendres de 8.00a 21.00. Dissabtes: matins.Interiorisme, creació i gestióde nous centres a Barcelonai província.

Zona Mèdica933 906 716627 561 [email protected]

Lloguer despatxosDiagonal/Pg. de Gràcia.Centre mèdic d’alt nivell, llogadespatxos totalment equipatsper a mòduls de matins otardes. Li oferim tots els serveisnecessaris perquè vostè solshagi de preocupar-se devisitar els seus clients.

934 161 011934 161 638

Lloguer despatxosZona Hospital Clínic.Centre mèdic en funcionamentlloga despatxos totalmentequipats. Matins.Tots elsserveis.

934 541 127

Es lloga despatx mèdicSant Cugat. Zona estació,recepció, calefacció, neteja,secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271

Serveis integrals deSecretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals

carrer Muntaner, 121,.1-1.08036 Barcelona.

www.centrodenegociosagenda.com934 880 [email protected]

Lloguer despatxosmèdics a estrenarCalvet, 30/Diagonal/Francesc Macià. Barcelona.330 m2 d’instal·lacions.Totsexteriors, decoració altstanding, completamentequipats, a punt pertreballar, tots el serveis,tracte personalitzat, recepciótrucades, agenda telefònica,AA/CC ind, ADSL percable+Wi-Fi, etc. Últimsmòduls matí o tarda. Bonescondicions econòmiques ifacilitats accés.

Dr. Soler606 376 797

Compro o llogo clínicadental en funcionamentCompro o pago lloguer declínica dental en procés dejubilació, amb clientela inclosa.

626 203 413

S’ofereixen dosdespatxos per llogara Gran de Gràciacantonada Trav. deGràciaAmbdós totalment equipats,llum natural, assolellats, airecondicionat, calefacció, espaiinformatitzat i servei desecretaria. Un per als dillunsi dimecres de 9 a 21 h 600 €mensuals. L’altre més petit,tots els dies de dilluns adijous de 9 a 21 h. Preu: 600€

www.espaciosmedicos.com932 183 919

Lloguer de despatxosPlanta baixa a l’Av. Diagonal(Pl. Francesc Macià). Centremèdic ofereix lloguer dedespatxos totalmentequipats. Inclou: servei derecepció (coordinaciód’agendes i trucades), salad’espera, telèfon,Wi-Fi,calefacció, aire condicionat,servei de neteja, instal·lacionsde disseny i confortables.

Es ven consultaoftalmològicaVilanova i la Geltrú. Centre. Esven consulta oftalmològica perjubilació, totalment equipada,àmplia cartera de pacients, 40anys d’activitat. 100 m2, despatx,2 sales d’exploració, 3 salesd’espera, recepció, oficina i arxiu.

606 962 238

Lloguer de consultasanitàriaA prop de Francesc Macià.Consulta autoritzada pel Dept.de Salut de la Generalitat deCatalunya. Diverses alternativesde lloguer: matins, tardes o diessencers. Sense servei desecretària i amb neteja diària.

934 104 408

Provença entre Rbla.Catalunya i Pg. de GràciaCentre mèdic en funcionament,ubicat dins de prestigiós Centred’Estètica, lloga 2 box, recepciói sala d’espera a professionalsmèdics amb cartera pròpia depacients. Instal·lacions novesi de disseny, equipats, amb airecondicionat i calefacció. Serveineteja i subministraments inclòspreu lloguer

Mireia934 195 115

Llogo consulta demedicina estètica a AlellaConsulta totalment equipadade 65 m2, 3 habitacions i salad’espera, aire condicionat,calefacció, amb possibilitatde compra dels aparells.Homologada pel Departamentde Sanitat de la Generalitatde Catalunya.

609 446 71118971mgjomb.cat

Pis en venda de 123 m2

Granollers, a 5 minutsde la Porxada. Adequat pera centre mèdic o mútua.Amb 3 habitacions doblesi 3 individuals, dos banys icuina per estrenar. Segon pisd’alçada amb ascensor, aiguai calefacció.Tot exterior i moltben comunicat. Preu a convenir

Jordi636 292 [email protected]

>>>

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

revista del 39

Petits anuncis


S’ofereix despatxmèdic per llogarConsulta totalment equipada.Zona Sant Gervasi (Moltallum i silenci). Horaris matinsi tarda de dilluns a dijous.

Patty i Esther93 200 85 72

Centre de psicologiaPsicoemasBusquem psiquiatres,pediatres, neuròlegs, etc. quevulguin fer un conveni dederivació i cooperació mútua.Atenem en la nostra consultapacients de totes les edats.

www.psicoemas.com645 109 [email protected]

Per prejubilació deixemuna consulta mèdica alpoble d’ArbúciesPis a Germana Assumpta, 1,1r., de 124 m2, 2 despatxosmoblats, 4 habitacionspetites (2 amb lliteres),sala d’espera, recepciómoblada, 2 banys, cuina.Ascensor i calefacció,bàscula per pesar, iridoscopi,equip de bioestimulació.Ens agradaria llogar-lamoblada i amb els equips,si fos possible.

Sebastià Puga933 468 201657 960 [email protected]

Es lloga despatx mèdicTravessera de Dalt, 11-13,ent. 3a, esquerra, al costat dela Pl. Lesseps. De 55 m2

i equipat per a pediatria ialtres especialitats. En moltbon estat. 600 €.

628 226 089932 101 [email protected]

Policlínica Guadalupeofereix despatxos per aconsultes externesEsplugues de Llobregat, centre,molt ben comunicat (tram ibus). Despatxos nous i equipatsamb tots els serveis perquè nohagi de preocupar-se de res. Esbusquen professionals de les

>>>DIvERSOSBoomerang-secretariatelefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.esAtenem trucades en catalài castellà, donem hores devisita, des de 50 € al mes.Altres serveis: mecanografiaper ordinador en diversosidiomes, des d’1,50 €/full.

Srta. Gemma o Manel934 173 547934 213 [email protected]

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveisofereix personal de serveidomèstic, cuidadors infantils iassistència geriàtrica. Formacióindividualitzada segons lesnecessitats de cada llar.

932 056 239638 929 953638 929 955

FILATÈLIA-NUMISMÀTICACOMPRA-VENDA de segellsi monedes, valoracions enobres d’art i antiguitats.Es compren pisos sencers,màxim de formalitat. PèritJudicial núm. 1776-05

Sr. Amat648 002 871

Espanya és l’únic paísde la UE que no té dietistesnutricionistes a la sanitatpúblicaA l’àmbit privat es comença areconèixer la seva tasca i cadacop són més els centres mèdicsque, guiats pels darrers avençoscientífics, ofereixen el serveid’aquest professional sanitari permillorar la salut de les persones.

Contacti amb nosaltresa mesquedietes.com647 618 362

>>>HABITATGEBusquem pisoscompra-lloguer BarcelonaBufete Perera-Advocats-API.Necessita urgent pisos aBarcelona lloguer i compra.Excel·lents clients, solvènciai garantia. Jutges, fiscals,mestres.

Recepcionistaadministrativa s’ofereixper a consultori odespatx mèdic aBarcelona capitalInformàtica a nivell usuari.Anglès i català. Experiènciaen tasques administrativesen consulta mèdica.Disponibilitat immediata.

Sandra González696 125 987

S’ofereix com asecretària recepcionistaAssistent amb experiència enempresa privada i consultamèdica. Disponibilitat matins.

Lourdes Mayor630 531 [email protected]

S’ofereix recepcionistaadministrativaAmb experiència enconsulta mèdica.Transcripcióinformes, gestió ambmútues, gestió de diversesagendes simultànies.Experiència en gestióprograma de mútues.Disponibilitat immediata.

Judith686 349 [email protected]

M’ofereixo per treballaren consultori mèdicTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Rosa636 647 232

Organització,coordinació, informaciói gestió administrativaÀmbit sanitari i hospitalari.Molt bona presència. 39 anys.Castellà i català. Informàtica.Incorporació immediata.Bona capacitat comunicativai organitzativa.

Marta656 826 592

S’ofereix per treballaren consulta mèdicaCom a recepcionista otelefonista, tasquesadministratives i auxiliard’infermeria. Informàtica.

especialitats deneuropsicologia, cardiologia,otorinolaringologia,neurologia, al·lergologia,aparell digestiu i medicinade l’esport.

Srta. Samantha934 702 [email protected]

Es demana psiquiatreper compartir despatxa SabadellAmb formació dePsicoterapeuta d’OrientacióPsicoanalítica per compartirdespatx amb psicòloga de lamateixa orientació al centrede Sabadell. L’objectiu éspoder compartir espais iprofessió, col·laborar ambels casos i dur a termesupervisions clíniques

Jèssica Pané652 286 [email protected]

Lloguer despatxos aSant Cugat (zona estació)Es lloguen despatxos perprofessionals de la salut perdia/hora/mes completamentequipats amb servei derecepció,Wi-Fi, calefacció,A/C. Molt ben comunicat.

Núria629 043 765Begoña 628 938 [email protected]

Despatx mèdic detocoginecologiaGeneral Mitre, 208, 5è 4a.Per llogar o compartir. Ambcompany que s’iniciï a laprofessió. Li deixaria fitxers ala seva disposició. Igualmentes ven histeroscopi i altrematerial ginecològic.

932 128 973609 319 181

Lloguer consulta mèdicaa vilafranca del PenedèsTotalment equipada perpediatria amb 2 despatxos,recepció, sala d’espera, 2lavabos, altell traster i A/C.Planta baixa al centre de laciutat.

669 924 961

Rosa606 325 [email protected]

>>>TREBALLS’ofereix administrativarecepcionistaExperiència en tasquesadministratives. i comptables iatenció personalitzada al client.Organitzada, responsable,discreta. Català (nivell C1),castellà i alt nivell d’informàtica.Disponibilitat d’horari iincorporació immediata.

Marga609 334 [email protected]

S’ofereix secretàriarecepcionista35anysd’experiència,peraconsultori, centremèdicoclínica.Coneixementsd’informàtica.Català icastellà.Bonapresència ireferències. Incorporacióimmediata.Mitja jornada

Montse932 074 987699 304 475

S’ofereix senyorade 56 anys per treballarEn consultori mèdic, clínicao similar. Experiència enconsulta i altres tasquesadministratives. Ordinadornivell d’usuari, català i castellà.Disponibilitat horària tardes.Incorporació immediata.

Assumpció Ferri659 463 76593315 44 [email protected]

S’ofereix secretàriade direcció, comptable,auxiliar clínica irecepcionistaAmb deu anys d’experiència enconsulta mèdica (Centre MèdicTeknon). Idiomes: català, anglèsi francès. Certificació deMicrosoft de cursos d’Access,Excel,Word i PowerPoint.Internet. 44 anys. Incorporacióimmediata. Disponibilitathorària.

Silvia686 290 219934 566 797

Català Nivell C i anglès.Recent estada a Irlanda de 8mesos. Disponibilitat tot eldia. Incorporació immediata.

Montse650 089 369933 525 [email protected]

Diplomada en infermeriaamb experiènciaS’ofereix per treballaren consultori privat, comtambé a nivell particular.Disponibilitat immediata.

Montse699 698 113

S’ofereix per treballaren consulta o clínicaAuxiliar administrativa ambexperiència a l’ICS durant nouanys. Coneixementsd’informàtica a nivelld’ofimàtica. Català nivell C.Responsable, bona presència,referències. Incorporacióimmediata.

Marina Valls607 186 532934 900 623

S’ofereix secretàriade direcció i auxiliard’infermeriaPer a consulta privada.Disponibilitat d’horari ireferències.

Maria José Blasi690 936 [email protected]

S’ofereix administrativarecepcionistaTasques d’administració.Idiomes: català, anglès.Sistemes informàtics.Disponibilitat immediata.

Natali Sánchez620 704 558618 165 [email protected]

Recepcionista isecretària ambexperiència s’ofereix pertreballarAmb metge, en consultorio clínica. Informàtica,idiomes, bona presència,responsable, organitzada,

Petits anuncis

40 revista del


educada. Disponibilitathorària.

Isabel609 448 [email protected]

S’ofereix senyora pertreballar en consultaprivada o centre mèdicCom a recepcionista, moltaexperiència en tracte amb elpúblic. Atenció telefònica.Agenda de visites. Passar laconsulta. Arxiu. Informàticaa nivell d’usuari. Idiomes:castellà, català parlat, polonès irus. Disponibilitat immediata.

Yolanda620 957 562932 115 [email protected]

M’ofereixo per treballaren consulta mèdicaTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Maite626 480 757

Titulada en Secretariat deDirecció, ambexperiència, s’ofereixper a consultori mèdico clínicaBarcelona oVallès. Referències.Discreta, excel. en el tracte,iniciativa, professionalitat iesperit de cooperació, 12 anysd’experiència en tasquesadministratives, arxiu i agenda.Ofimàtica nivell alt. Idiomes:català (nivell C) i castellànadius, anglès i francès.Coneixements decomptabilitat. Ràpidaadaptabilitat al lloc de treball.

BeatrizVillalba655 018 [email protected]

Dona de 48 anys ambexperiència en consultamèdica privadaExperiència en diferentsempreses sempre de caraal públic, sol·licita entrevistaper vacant de recepció.

Antònia Ayala629 892 [email protected]

nivell mitjà.Núria Uviedo644 290 [email protected]

S’ofereix administrativai recepcionistaPer treballar en consultori mèdico similar. Amb experiènciad’administrativa. Per treballartambé com a auxiliard’infermeria. Disponibilitatd’horari.

Marllin669 204 [email protected]

M’ofereixo per treballar enconsulta o clínicaExperiència durant 14 anysen centre del grup Quirón enadmissions, organització deconsultes i agendes mèdiques.Mitja jornada. Matins o tardes.Disponibilitat immediata.

Anna680 621 [email protected]

Recepcionista ambexcel·lent presènciaAmb experiència s’ofereixper treballar en clíniques ohospitals, centres i consultesmèdiques.Matins o tardes.

Sara934 142 738687 210 309

Noia de 35 anysbusca feinaInteressada en centres mèdics,metges i professionals. Capacitatde treball en equip. Bon tracte aclients i resta de personal.Organitzada i amb moltes ganesde treballar immediatament.

609 243 637

S’ofereix infermeraa nivell assistencialen consultaExperiència laboral enunitats de quiròfan. Màsterd’instrumentista de quiròfan.Disponibilitat horària.Incorporació immediata.Idiomes: català, castellài anglès.

Mireia Femenies686 814 [email protected]

S’ofereix per treballar enconsulta mèdicaPer fer tasquesadministratives irecepcionista, preferentmentamb un metge en consulta.Experiència en visita mèdica.Idiomes: anglès i francès icatalà parlat. Disponibilitathorària. Incorporacióimmediata.

Silvia Baixauli610 446 846

S’ofereix noia de 38 anyscom a recepcionista per acentre mèdicExperiència en centre mèdicprivat de psiquiatria.Tasques:atenció i recepció de trucades,organitzar agendes, i atenciódels pacients. Informàtica anivell d’usuari. Català icastellà. Formalitat iresponsabilitat. Disponibilitatd’horaris.

Esther605 153 187

S’ofereix administrativa-comptablePer treballar en consultamèdica. Experiència 39 anys(en Dr. Andreu). Disponibilitathorària. Incorporacióimmediata. Informàtica.Contaplus.

Maria Dolores Capella626 337 222

S’ofereix noia de 41 anysamb bona presènciaPer clínica o consulta zonaBarcelona i Maresme. Pertreballar com a secretàriarecepcionista, àmpliaexperiència en secretària dedirecció i les relacionspúbliques, gestió agenda ifacturació. Català nivell C,castellà i alt nivelld’informàtica. Organitzada,responsable i tracte empàtic.Mitja jornada o completa.

Montse Foix615 996 [email protected]

S’ofereix per treballarEn consulta mèdica, clínica osimilar. Com a recepcionista,telefonista o auxiliaradministrativa. Experiència en

S’ofereix recepcionistaadministrativaPer treballar en consultaprivada o clínica. Estudis:auxiliar de clínica. Informàticaa nivell usuari.

ElenaTarragó667 377 [email protected]

S’ofereix per treballaren consulta o clínicaDona de 43 anys, estudisde Recursos Humans, mésde 20 anys d’experiència enatenció al públic i sector del’adminitració. Busca feinaals matins, tardes o en horariintensiu. Informàtica i català.Anglès bàsic .Incorporacióimmediata.

Lidia630 545 [email protected]

Recepcionista,administrativai secretàriaAmb experiència professionali avesada en el tracte ambpacients presencials, gestiótelefònica i electrònica,s’ofereix per a consultorimèdic per treballar enaquestes tasques i les quecalgui. Disponibilitatimmediata. Horari senseproblemes.

Elisabet MarcéTorra680 591 [email protected]

S’ofereix administrativa-recepcionistaAmb 12 anys d’experiència aClínica Dexeus. Gestió demútues, gestió de diversesagendes simultànies, atenciótelefònica, disponibilitatimmediata.

Isabel685 595 560

Administrativa/Secretàriaper a consultori mèdicMolta experiència en atenció alclient. Capacitat organitzativa iresolutiva. Facilitat per treballaren equip i tracte empàtic. Altamotivació i responsabilització.Bilingüe català i castellà.Anglès nivell alt. Francès i italià

S’ofereix recepcionistai administrativaPer treballar en consulta mèdicai hospital, amb experiència. Bontracte amb el públic, amb moltbona presència. Preferentmenthorari de 9 a 16 h.Incorporació immediata.

Sílvia607 481 [email protected]

Dona de 28 anys s’ofereixcom a recepcionista iadministrativaM’ofereixo per treballar enconsulta privada o clínica.Informàtica, bona presència,responsable, organitzada.Disponibilitat horària.

Annaïs Borràs679 376 090

Amb experiènciade 8 anys en consultorimèdic i atenció al pacientProgramació de visites i gestióde mútues. Atenció telefònica.Disponibilitat tot el dia. Catalanade 48 anys, bona presència.Incorporació immediata.

Susanna Martínez686 054 [email protected]

M’ofereixo per treballaren consultori mèdicExperiència amb tracte alpúblic. Bona presència iresponsable. Disponibilitathorària. Incorporacióimmediata.

Carme616 848 627

S’ofereix per fer laprogramació i el treballadministratiu enconsultoris mèdicsTitulaciósuperior i coneixementsamplisd’informàtica iadministració.Nivellbàsicd’anglès.Catalàparlat iescrit(nivellC).Peramés informacióconsulteuelCVenlapàginaweb: Infojobs.net iSOC(Serveid’OcupaciódeCatalunya).

Rosa Perales Barberán697 769 74293 317 08 19 (10 a 20 h)[email protected]

tracte telefònic i personal.Facturació amb targetes dediverses mútues.

Carmen699 371 737

Infermera busco feinaMàster d’Infermeria deQuiròfan, necessito que algúem doni una oportunitatper desenvolupar-meprofessionalment en aquesta oen qualsevol altra especialitat.

Anca627 341 001

S’ofereix noia com asecretària administrativaBona presència, experiència,molt responsable, do de gents,metòdica, eficiente i lleial.Domini de paquet Office,mecanografia.

Andrea673 111 [email protected]

Secretària/administrativa/recepcionista45 anys. Cerco feina en consultesmèdiques o hospitals. Hetreballat durant 4 anys i mig a laFederació Catalana de MalaltiesMinoritàries, atenent afectats demalalties minoritàries, gestió,elaboració de memòria,manteniment web i xarxessocials, organització de jornadesi comptabilitat.

Judit España650 366 565

Auxiliar de clínica,recepcionista,administrativaS’ofereix per treballar enconsultori mèdic. Ambexperiència, bones referències.Informàtica. Català.

Núria651 682 640933 500 [email protected]

>>>UTILLATGESEs ven reveladora deplaques radiològiquesKodak DryView 8150 Laserimager.

IMAGOVET934 808 [email protected]

revista del 41

Grup mED

Entre els metges és habitual combinarmés d’una feina i, per tant, tenir mésd’un pagador. I un dels mites més es-tesos en la declaració de la renda ésque les persones que tenen més

d’un pagador han de pagar més impostos.

No es paga més a Hisenda pel fet d’haverrebut retribucions de dues o més empresesper definició. El que passa és que cada pa-gador aplica una retenció en funció del sala-ri que paga al treballador de manera indivi-dual, i no el salari que rep el treballador en elseu conjunt. Atès que l’IRPF és un impostprogressiu, això pot generar ensurts a l’horade fer la declaració de la renda.

Vegem-ne un exemple: Si un doctor cobra15.000 € del pagador A i 15.000 € del paga-dor B, cada un li aplicarà una retenció del25%. Però per la suma guanyada, que són30.000€, la retenció que li aplicarà Hisendaés del 31%. Aquests 6 punts percentuals dediferència són els que fan que, en moltesocasions, pel fet de tenir més d’un paga-dor, la renda surti a pagar.

Com reduir aquest impacte?N’hi ha que prefereixen aplicar una reten-ció molt alta i cobrar un retorn en la decla-ració d’Hisenda, i n’hi ha que prefereixenmantenir aquests diners i preveure la des-pesa al mes de juny. Si un contribuent amb

declaració de la renda:penalitza tenir més d’un pagador?

més d’un pagador vol evitar aquest de-semborsament puntual, pot demanar unaretenció superior als seus pagadors ques’equipari amb la seva retribució global i,d’aquesta manera, distribuir l’impacte dela declaració de la renda al llarg de l’any.

No obstant això, cal tenir en compte queaquesta possibilitat només s’aplica als quetreballen per a diferents pagadors com aassalariats. Si es combinen diverses feinesperò com a autònom, mitjançant contrac-tes mercantils, que és molt habitual a laprofessió mèdica, la retenció de les activi-tats professionals és fixa: un 19%, sensepossibilitat d’elevar-la.

Healthequity, societat de capital riscque pretén transformar la sanitat através de la innovació, impulsat pelCOMB i gestionat per MED, ha invertiten l’empresa Minoryx Therapeutics.

Minoryx Therapeutics és una empresabiotecnològica catalana especialitzada

Healthequity inverteixen la biotecnològica Minoryx Therapeutics

en el tractament de malalties rares, ambespecial atenció a l’adrenoleucodistròfialligada al cromosoma X (X-ALD) iGM1-gangliosidosi. Ambdues sónmalalties d’origen genètic, ambmanifestacions neurològiques que afectenamb més incidència la població infantil ique actualment no tenen cura.

Aquesta injecció de recursos ajudaMinoryx a finançar els estudisregulatoris i l’entrada en fases clíniquesde la seva molècula per X-ALD i aseleccionar un candidat per als estudispreclínics per GM1-gangliosidosis.

Pagador

Pagador

15.000€

B

A

Retenció 25%

Retenció 25%

Retenció 31% Diferènciapercentual

6%

15.000€

30.000€

42 revista del

Despesesd’habitatge

Naixementdels fills

Primerafeina

Primervehicle

Grup mED

Una de les característiques de l’ésserhumà és la seva predisposició a consumirper tal de satisfer les seves necessitats i,per tant, li calen recursos per fer-ho. Avui,els nostres ingressos es destinen en bonapart a satisfer les necessitats personals ifamiliars però, si ens sobren recursos, caldecidir si els destinem a estalvis o si elsinvertim amb l’objectiu d’obtenir-ne unsrendiments futurs.

Per tant, cada persona, amb els seusingressos o rendiments, ha de prendrebàsicament dues determinacions:administrar el que gastarà en béns deconsum i decidir que farà amb els recursosrestants, si guardar-los (estalvi) outilitzar-los (inversió) per obtenir unsguanys futurs.

En aquest sentit, la planificació de lesfinances personals ve determinada engran mesura per la situació vital en quèens trobem i les seves circumstàncies. Sipreveiem que els nostres ingressos esmantindran o augmentaran, disminueixl’estímul cap a l’estalvi i augmenta latendència a la despesa actual.

Per contra, si preveiem que els nostresingressos disminuiran, ja sigui perquè espreveu incertesa en un futur o s’acosta lajubilació, la capacitat i la necessitatd’estalvi augmenten. L’objectiu enambdós casos és poder fer front a lesnecessitats actuals i futures, responent ales particularitats de cada etapapersonal i professional de la vida.

De manera genèrica, la planificacióde les finances personals consideraquatre etapes diferenciades queconcretem en l’evolució professionaldel metge:

estalviar i invertir en funcióde cada etapa de la vida

En el cas dels metges, els primers anysde vida laboral comencen habitualmentamb la residència, on tot just començaa crear-se el patrimoni personaldesprés d’una llarga etapa formativa.Normalment encara no es tenendespeses financeres derivades de lafamília, però els recursos es destinen abéns sovint relacionats amb l’oci, com unviatge o un cotxe. No obstant això, cadacop més, els professionals joves inicienuna actitud i uns hàbits d’estalvi enaquesta etapa inicial preveient despesesfutures rellevants.

Fase inicial(fins als 35 anys):

En finalitzar la residència, es posenen marxa els principals compromisosfinancers vitals, com pot serl’adquisició d’un habitatge o ladecisió de tenir fills. Augmenten elsingressos del treball, però també elnivell d’endeutament a llarg terminii la necessitat de liquiditat per al’operativa diària i, per tant, la rendadisponible per a l’estalvi és menor.

Fase d’inversió i despesa familiar(35-50 anys):

revista del 43

JubilacióGaudir del

temps lliureEducaciódels fills

Benestar dela família

Consulta el teu assessor a Grup MED pera més informació sobre els productesmés adequats per a cada situació vital.

Així doncs, cada etapa vital requereix unaplanificació financera i determinar el volumdisponible per a l’estalvi o la inversió.Independentment del moment en el qualens trobem, és fonamental escollir elsproductes més adequats per assolir cadauna de les metes proposades.

El Grup MED ofereix diverses opcionsper a cada perfil de risc, acompanyantels metges en cada etapa del seu ciclevital per protegir els seus actius imaximitzar-ne el rendiment, peròsobretot i fonamentalment posa adisposició dels col·legiats professionalsamb els coneixements necessaris perassessorar-los en les decisions quedesitgin prendre en aquest sentit.

Quan els fills ja són grans, segueixenimplicant despeses com l’educaciósuperior, però aquesta etapacoincideix també amb la finalitzaciódels principals deutes patrimonialsfamiliars i la consolidació de la posiciólaboral. Per això sol ser una etapa enquè augmenta el capital disponibleper estalviar i la capacitat d’invertir.

Fase de consolidació(50 anys-jubilació):

A l’últim, arribada l’edat de jubilació,que en el cas dels metges se situaals 68 anys de mitjana, s’aturen elsingressos procedents del treball. Sis’ha estalviat per a la jubilació, escomencen a consumir els recursosreservats per a aquest fi, deixantun marge mínim per a l’estalvi enfunció dels ingressos necessaris percomplementar la pensió.

Fase de desacumulació(a partir de la jubilació):

Grup mED

Cicle de vida

44 revista del

Innovació i tecnologia

Les aplicacions mòbils, també cone-gudes com a apps, s’han convertiten tot un fenomen social gràcies al’ús massiu dels dispositius mòbils,com els smartphones i les tablets.

Un dels sectors on la introducció de lesapps ha causat més impacte ha estat la sa-lut. Segons dades de la Comissió Europea,hi ha més de 100.000 apps mòbils de l’àm-bit de la salut en tot el món i la tendènciaés que aquesta xifra continuï in crescendoen els propers anys.

Però, com hem arribat fins aquí? La crei-xent preocupació per la cura de la nostrasalut i benestar, unida a l’avanç imparablede les noves tecnologies, ha fet que els pro-veïdors d’apps aprofitin al màxim aquestnínxol de mercat. Així, en el marketplace deles apps de salut podem trobar productescada vegada més sofisticats adreçats a trestipus de públic objectiu: professionals sani-taris, malalts i llurs familiars o cuidadors i lasocietat en general.

De fet, el 70% de les apps de salut ac-tuals estan pensades per a aquests dosgrans grups. En el cas dels pacients i elscuidadors, les aplicacions miren d’aju-

dar-los a gestionar malalties cròniques o acuidar persones dependents. Pel que fa ales aplicacions creades per al gran públic, laseva finalitat és oferir informació per duruna vida saludable, al mateix temps quefan una tasca de prevenció, educació i sen-sibilització.

Les apps que es dirigeixen als metgesrepresenten el 30% del total del marketpla-ce. Els professionals de la salut poden tro-bar en les aplicacions un bon aliat per esta-blir una relació molt més estreta amb elsseus pacients i millorar-ne la comunicació,especialment quan es tracta de malaltiescròniques o que requereixen un seguimentperiòdic. Hi ha aplicacions per supervisarels tractaments, registrar i monitoritzar da-des o per ajudar a fer diagnòstics, entred’altres funcionalitats.

mHealth, el present de la medicinaLes apps han aconseguit crear una nova re-alitat mèdica: la “mHealth” o “salut mòbil”,la filosofia de la qual és fer la salut accessi-ble per a tots des de qualsevol lloc i enqualsevol moment: “everywhere, everyti-me, everyone”. Aquesta evolució també ha

comportat l’apoderament del pacient, és adir, que sigui qui es responsabilitza en pri-mera instància del tractament i seguimentde la seva malaltia. De la mateixa manera,el mercat de les apps de salut també estàcanviant la gestió sanitària, disminuint elscostos i optimitzant-ne processos.

No obstant això, encara no existeix capmarc legal d’àmbit comunitari que reguli lamHealth i que estipuli els paràmetres perdeterminar si una aplicació és segura i dequalitat. Fins ara, són els organismes localsels que actuen com a garants i els que apli-quen el segell de confiança a les aplicaci-ons que s’incorporen al marketplace. Unexemple és el de la Fundació Mobile WorldCapital Barcelona (MWC) i la Fundació Tic-Salut que treballen conjuntament per inte-grar tots els projectes de mobilitat i d’apli-cacions que es desenvolupin al sector salut,i que compta amb l’assessorament de WebMèdica Acreditada del COMB entre d’altres.

Un altre dels aspectes que haurà d’abor-dar la futura normativa europea és la priva-citat de les dades de salut dels usuaris d’ap-ps per tal d’arrodonir un mercat que estàen plena expansió.

apps de salut:everywhere,everytime,everyone

revista del 45

Innovació i tecnologia

Internetde leSCOSeS:

Objectes quotidians de tot tipusconnectats a Internet i que intercanvieninformació entre si.

MarketPlaCe:Mercat electrònic virtual decompravenda, com per exemple d’APPs.

MHealtH:Mobile Health. Canvi de model de salut onles dades són accessibles en qualsevol lloc,moment i des de diferents dispositius.

entrevista

“Serà un mòbil el futur?No ho sabem, però sí que tot serà mòbil”

Jordi Serrano,metge emprenedor i fundadord’Universal Doctor

El doctor Jordi Serrano és un metgeemprenedor. Va fundar UniversalDoctor, una eina de software ques’ha desenvolupat en diferents for-mats per facilitar la comunicació

entre professionals de la salut i pacientsque no comparteixen idioma i que té unagran aplicació en zones en vies de desen-volupament. La seva trajectòria l’ha portata ser consultor per a l’Organització Mun-dial de la Salut (OMS) per a temes de salutmòbil. La seva aplicació va guanyar elWorld Summit Award (WSA)-Mobile GlobalChampion Award for #mHealth.

Quin ha estat el teu camí?Quan feia la residència vaig detectar unproblema de comunicació gran entre pa-cients i metges. Molts estius anava al Mar-roc i em vaig trobar en una situació on nopodia comunicar-me amb una pacient. Jopodia expressar-me una mica en francès ihavia après unes paraules d’àrab, però ellanomés parlava berber. La situació va sergreu i van haver de traslladar-la a la capital.Afortunadament tot va acabar bé.

En aquell moment d’incertesa vaig pensarque estaria molt bé tenir uns àudios perpoder llançar al pacient i que ell poguéscontestar sí o no. Vaig crear Universal Doc-

tor Speaker. Ara, no tan sols s’ha fet soste-nible, està ajudant en el seu propi objectiud’ajudar la gent a comunicar-se millor.

Què t’ha permès?M’ha permès el somni de treballar en la sa-lut pública global en temes d’innovació irelacionat amb els mòbils. I m’ha obertmoltes portes, com treballar en desenvolu-pament de Mobile Health a l’Àfrica, com elprojecte Zero Mother Die, adreçat a donesembarassades.

Com funciona universal doctor?Fas una pregunta i el pacient escull unaresposta. Segons aquesta resposta es potfer un altre tipus de pregunta. Es va com-plicant amb diferents algoritmes consecu-tius de diàleg que permeten una comuni-cació molt completa. Hem d’assegurar laqualitat del nostre contingut basant-nosen una bona explicació des de l’idioma A al’idioma B. Ho fem amb traductors profes-sionals i amb revisors professionals, met-ges o infermers.

Quines possibilitats li veus al mhealth?És un terme interessant. Et permet moltescoses, com portar tot els contingut mèdic asobre. Si fa poc temps aquest es duplicavacada dos anys, es creu que al 2022 ho farà

cada dos dies! També és interessant l’Inter-net de les coses. Els aparells que es connec-ten els uns als altres. Des del meu punt devista, això és una gran evolució per al sani-tari i per al pacient, sempre que el contin-gut sigui fiable.

Quines portes pot obrir?És evident que als països on no hi ha in-terestructura el mòbil ho és tot. Aquí tenimmés recursos i el mheath no representariauna gran diferència. Però en països senseuna estructura prèvia, és el mòbil el quel’està produint.

El que avui anomenem mhealth, d’aquí auns anys serà només health. Seguramenttot serà digitalitzable, intercanviable i inte-roperable entre diferents aplicacions. Seràun mòbil el futur? No ho sabem, però síque tot serà mòbil.


Metges guardonats

veis prestats a Catalunya en la defensa dela seva identitat o, més generalment, en elpla cívic i cultural.

Els metges que han rebut la distinció enl’edició del 2015 van ser: Eudald Maideu,Carles Vallbona i Miquel Vilardell. Les enti-tats sanitàries guardonades van ser laFundació Hospital de Sant Pau i Santa Te-cla i l’Hospital del Mar.

Les entitats que van rebre la medalla vanser el Consorci Parc Salut Mar, la FederacióSalut Mental Catalunya i la Fundació Hos-pital de Sant Pau i Santa Tecla.

Antoni Trilla va intervenir en nom dels pre-miats destacant que “el sistema sanitari se-gueix sent excel·lent malgrat la crisi”.

Creu de Sant JordiAixí mateix, el govern català va atorgar laCreu de Sant Jordi a tres metges i dues en-titats sanitàries que han destacat pels ser-

La Generalitatatorga lesmedalles iplaques Joseptrueta al mèritsanitariEl president de la Generalitat de Catalunya,Artur Mas, va lliurar les medalles JosepTrueta al mèrit sanitari a deu metges i tresentitats que han destacat de manera signi-ficativa pels serveis prestats amb vista alprogrés i la millora de la sanitat.

La distinció es va lliurar a: Jaume Aubia,Pere N. Barri, Manel Esteller, Josep Fàbre-gas (a títol pòstum), Xavier Gómez, Aman-do Martín, Roser Pérez (a títol pòstum), Jo-sep Sánchez de Toledo, Andreu Segura iAntoni Trilla.

Informa-te’n sensecap compromís

93 567 88 70902 198 984 [email protected] / www.med.es

MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord

amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

Salut Vida i accidents

ResponsabilitatCivil

Baixa Laboral

Consultoris Alternativaal RETA

VehiclesLlar Altres

Professionalsal serveide professionalsSom especialistes en assegurances per a metges,tant per a l’àmbit personal com professional

Consultori terminològic

presenten més dificultats de traducció alcatalà en el camp dels assaigs clínics iàmbits afins. Per a cada cas s’ha realitzatun estudi aprofundit del terme i s’han fetconsultes a especialistes representatiusamb la finalitat d’assegurar la viabilitaten l’ús de les formes neològiquesproposades. Finalment, el ConsellSupervisor del TERMCAT, l’òrganencarregat de la normalització de laterminologia en llengua catalana, haratificat les propostes per a garantir-nel’adequació a la normativa. Aquí en teniualguns exemples: disseny amb assignacióal millor (play the-winner design); fàrmacd’imitació (me-too drug) o període dedepuració (washout period).

S’hi defineixen termes propis dels assaigsclínics en l’entorn del medicament, i tambéterminologia bàsica d’altres disciplinesque hi conflueixen (farmacologia clínica,estadística, epidemiologia, bioètica, etc.),de regulació legal, de publicacionscientífiques i de figures professionals,comitès i institucions que intervenenen la realització d’un assaig clínic.

Tant l’edició en paper com la versió enlínia ofereixen l’opció d’accedir a laterminologia temàticament i a travésdels termes en castellà i en anglès.

D’altra banda, el diccionari suposa laculminació d’un treball de normalitzacióterminològica dut a terme conjuntamentper la Fundació Dr. Antoni Esteve, elTERMCAT i el Departament de Salut per afixar una denominació catalana adequadaper als manlleus, sobretot anglesos, que

Coneixeu el Diccionari de recerca clínicade medicaments?

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 144, maig de 2015 Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: [email protected] · http://www.comb.cat

Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Josep Maria Benet, Lluís Esteve Consell de Redacció Antoni Trilla, Albert Lluch, Marc Soler,Jesús Calvo, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, Mar Coma, Federica AlborchSecretaria de redacció i documentació Clotilde Hernández Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic CEGECapçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il·lustracions www.tallereditorial.es Retoc fotogràfic www.tecni-cart.com Infografies Forma&Co, CEGEPublicitat UR Màrqueting Preimpressió i impressió www.cege.es Dipòsit legal B. 26662-2013

1 Fundació Dr. Antoni Esteve; TERMCAT, Centre deTerminologia. Diccionari de recerca clínica de medicaments.Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2014.

2 http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157/

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió determinologia mèdica que considerem que pot serdel vostre interès.

Nou diccionari

Anna Llobet Solé

Més informació:www.termcat.cat

Us convidem a conèixer aquestdiccionari, així com la resta dediccionaris terminològics.

óo

El 18 de desembre passat, el TERMCAT i laFundació Dr. Antoni Esteve van presentar elDiccionari de recerca clínica de medicaments,1

també consultable en línia.2 Aquesta obra,que té el suport del Departament de Salut iel Departament de Cultura, és la versiócompleta del Diccionari de recerca clínica.Farmacologia, del qual us informàvem en elnúmero 137 d’aquesta mateixa revista.

Quina diferència hi ha entre un estudiclínic i un assaig clínic? Com s’escriu:ji quadrat, qui quadrat o khi quadrat?És adequat utilitzar indistintamentbiosimilitud i bioequivalència? Com es pottraduir back up compound? Són dubtesterminològics que es podria plantejar unprofessional que treballa en entornsrelacionats amb la recerca clínica demedicaments, i aquest diccionari vol seruna eina pràctica de consulta que ajudia resoldre’ls.

revista del 47

#144Maig 2015

www.comb.cat

28Debat sobre el projecte Visc+i el tractament de dades sanitàries

20El secret professionali la protecció a tercers

7Els metges del Clínic i de Sant Paudefensen el lideratge clínic

El Col·legi de Metgespresenta un plaamb propostes demillora i canvi per a l’ICS