Embed Size (px)
DESCRIPTION
n. 116 Revista El Clot
Citation preview
El ClotEl Clot Revista de Monistrol de Calders N. 116 Març 2010
2
Benvolguts lectors
Estem arribant a les acaballes de l’hivern, un hivern en què hem tingut una mica de tot pel
que fa a la meteorologia: fred, vent, neu, boira, pluja, sol,... Ja comencem a estar tots una mica tips d’aquest temps tan variable, però sembla ser que els de dalt no volen fer cas dels nostres desitjos i ens el faran suportar una temporadeta més. A veure si amb l’entrada de la primavera tot canvia una mica I tot això ha anat de bracet d’una crisi que sembla que no es vulgui acabar, més aviat el contrari, sembla que el pitjor encara ha d’arribar. I els nostres polítics que sembla que en lloc de posar-se a treballar plegats per intentar solucionar el problema només desitgin les desqualificacions d’uns als altres per obtenir uns millors resultats a les properes eleccions. Això deu ser l’únic que desitgen.
I pel que fa al nostre poble hem passat un hivern amb la recuperació d’una festa de Sant
Antoni molt lluïda, un carnestoltes força concorregut i, com en molts pobles de la comarca, s’està movent el tema de la celebració del referèndum per la independència. Per tant, el proper dia 25 d’abril podrem participar en les votacions.
La Redacció
EditorialEditorialEditorial
EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.
EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Germà Cabrera, Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Jordi Comas, Francesc Berenguer, Pere Vall, (fotografia), Isabel Orellana (cuina) Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Gemma Colet Preu: Subscriptors locals: 12 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 15 € anuals Exemplar sol: 2,5 €
e-mail: [email protected] edició digital: ATENCIÓ! NOVA ADREÇA: http://sites.google.com/site/revistaelclot/
Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999
3
Què ha passat?Què ha passat?Què ha passat?
FESTA SANT ANTONI A MONISTROL
El dia 24 de gener es va recuperar després de quasi 60 anys, la Festa de Sant Antoni.
Gràcies a la col·laboració de molta gent del poble, es va poder veure una festa molt lluïda i un poble guarnit de dalt a baix amb 400 metres de garlanda vegetal feta tota per voluntaris del poble, alguns dels quals havien assistit al curset d'ornamentació que es van fer dins els mateixos actes de recuperació de la festa; també es van utilitzar plantes de bosc i flors per guarnir els balcons i carrers del centre del poble.
A les 9 del matí als carrers de la Vinya i Torrent ja teníem un seguit de paradetes on es venien productes de la comarca, des de dolços, formatges, embotits, fins a joies, roba i d'altres productes artesans, també hi va participar alguna entitat del Moianès. Davant de l'Ajuntament es va fer un esmorzar popular a 2 €, amb botifarres de diferents gustos, cansalada i pa torrat, dels diferents comerços del poble. Unes 200 persones van gaudir d'aquest esmorzar de pagès.
A mig matí es va fer la benedicció dels animals, amb un èxit d'assistència impressionant i on vam poder veure animals de tot tipus, des de conills d'índies, gats, gossos, cavalls, fures, lloros, ponis, rucs, etc. Ningú no podia imaginar que tants animals poguessin ser beneïts junts, i a més van poder portar un fulard que l'Ajuntament regalava a tots els participants en la benedicció.
Un cop beneïts tots els animals, els cavalls i cavallers, seguits del públic en general i amenitzats dels Gegants i Grallers, van anar cap el camp de futbol on s'organitzava la cursa de cavalls. Abans de la cursa, hi va haver l'exhibició de cavalls de tir de troncs i d'una gossa tofonaire molt arriada. A la cursa hi van participar més d'una dotzena de cavalls i un poni, els genets dels quals havien de despenjar diferents productes (botifarres, fuets, pans, bulls, etc) des del cavall estant i anant al galop, en aquest cas la col·laboració d'un speaker, que sembla quasi professional del tema, va fer gaudir al públic de la cursa, radiant per megafonia, la informació dels genets i fent comentaris divertits que treien el somriure del públic assistent.
4
Durant tot el matí, gràcies a la col·laboració del Consorci del Moianès també es va anar preparant una gran cassolada de greixons, que després es van oferir gratuïtament com a aperitiu, junt amb d'altres productes de la zona, a tots els assistents i participants de la cursa. Entre greixons, bulls, botifarra, llonganissa , fuet i vermut fet casolà, molts dels assistents van tornar tips cap a casa. Esperem que l'any vinent, puguem tornar a gaudir d'una festa tant participativa i que pot donar a conèixer el nom del nostre poble.
CINEFÒRUM I CONFERÈNCIA SOBRE EL NACIONALISME El passat dissabte 17 de gener es va
celebrar, a la sala petita del Centre Recreatiu, un acte organitzat per part del Teixit d’Inquietuds amb l’objectiu d’obrir un espai de diàleg sobre el tema del nacionalisme. Primerament, es va projectar la pel·lícula “Cataluña-Espanya”, un documental que toca, sense cap mena de complexos, la problemàtica de les relacions entre aquestes dues realitats nacionals. Un cop acabada la projecció, la sociòloga Montserrat Clua va fer una petita xerrada sobre els nacionalismes i les seves formes d’expressió que va donar pas, per acabar, a un torn de preguntes i comentaris on hi van poder intervenir els assistents.
ACTUACIÓ TEATRAL A SANT FELIU DE CODINES
El diumenge dia 7 de febrer es va representar l’obra “Pigmalió” al Concurs de Sant Feliu de Codines. Abans de l’actuació l’obra es va haver de tornar a assajar força ja que des del passat mes de maig que no s’havia representat. Davant més de cent persones assistents a la sala l’actuació va sortir força correcta i el públic va aplaudir de valent en moltes escenes. Els comentaris de la gent en acabar l’actuació eren molt positius, cosa que es demostra en la puntuació rebuda en la votació popular (9,2). Ara cal esperar la valoració que en faci el jurat i que es donarà a conèixer en
l’acte de cloenda del proper dia 28 de març.
5
CARNESTOLTES
El carnestoltes d’enguany es va
celebrar el dissabte 20 de febrer. La festa va començar amb la ja tradicional cercavila de disfresses que, sortint de la Plaça Nova a quarts de cinc de la tarda, va recórrer els carrers Pare Mundet, Serrat, carretera de Sabadell, Sastre, Fèlix Estrada, avinguda Pere Tarrés, plaça de la Pedrera, carrer Call, Vinya, Sant Llogari i fins el Centre Recreatiu Municipal. La cercavila fou molt concorreguda, amb un gran nombre de participants de Monistrol i alguns vinguts de fora, i es van poder veure una gran varietat de disfresses.
Igual que en la passada edició del carnestoltes, la cercavila va comptar amb la presència d’una bona representació de la colla de grallers i timbalers del Teixit d’Inquietuds que es va fer càrrec de l’animació i acompanyament musical. Abans d’entrar al Centre Recreatiu, es va fer una aturada al camp de futbol per lluir les disfresses davant del públic que assistia al partit de la Monistrolenca.
Un cop al Centre Recreatiu, hi va haver coca i xocolata desfeta per a tothom amb acompanyament musical. Un cop acabada la festa, es van sortejar entre tots els participants que anaven disfressats i que s’havien inscrit posant el seu nom en un papereta, sis pans de tres quilos amb un fuet cadascun, tres per als més grans i tres per als petits. L’organització dels actes va anar a càrrec de l’AMPA l’Esqueix que va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Monistrol de Calders i dels grallers i timbalers del Teixit d’Inquietuds.
La Redacció
Gemma Morell Puigmartí
veterinària
C/Lepant, 422 – 08025 Barcelona Tel. 93 450 17 58 – Tel. Urgències 696 47 47 55
Tel.: 93 820 80 96 Carretera de Vic, 74 Fax.: 93 839 91 58 08180 Moià Mòbils: 606 19 23 80 - 629 18 92 92
6
Què ha passat?
Aquesta secció es feia ressò del naixement del primer monistrolenc del nou mil·lenni, el Roger, fill de la Montse i el Josep, al qual l’ajuntament va fer un obsequi a l’igual que a tots els nadons nascuts durant l’any 2000. També era notícia l’actuació del Grup de Teatre del Centre Parroquial a Castellgalí, amb l’obra “La teva dona m’enganya”. Per últim s’informava d’una de les primeres actuacions de la Regidoria de Joventut que va ser convocar a tots els joves a una reunió per posar en comú quines eren les funcions i les propostes de la regidoria i també per escoltar quines eren les necessitats o allò que disitjava el jovent.
S’informa Des del Centre Parroquial es comentaven les reformes fetes a la façana del local del
Centre, amb la col·locació d’una imatge de pedra de l’escut de l’entitat, de la instal·lació d’una guixeta per poder informar de les activitat i també es folrà amb fusta l’arcada superior de la porta d’entrada. S’informava de les actuacions teatrals previstes dels grups de teatre de Sant Vicenç de Castellet i d’Artès. Per últim es comentava la posada a punt de les activitats tradicionals de setmana santa, les sardanes del dia de Pasqua i la caminada popular del dilluns.
Des de l’Ajuntament, entre altres notícies, es publicava que s’havia obert el periode pet tal que tots els interessats en obrir el bar de la piscina municipal i en ocupar la plaça de socorrista ho sol·licitessin. Per altra banda, tècnics de la Diputació de Barcelona començaran les tasques de posada en ordre de l’Arxiu Municipal. Aquestes tasques consistiran en ordenar tota la informació de la qual es disposa, arxivar-la correctament i informatitzar-la. El nou arxiu es trobarà al pis de sobre l’Ajuntament, a la sala on hi havia hagut Ràdio Monistrol. Per últim es deia que el servei d’informadors turístics es posava en marxa el mes de març a la caseta d’informació municipal i a l’entrada al Parc Natural al Collet de Lligabosses.
Des de l’escola L’Esqueix s’informava de la sortida dels petits a l’Aquàrium de Barcelona i de les colònies dels cursos de 4t. i 5è a l’Alberg d’Empúries
Des del Casal L’Espiga s’informava de l’assemblea anual de socis que es dugué a terme al gener amb l’estat de comptes de l’entitat, i la previsió de la celebració de la calçotada i una excursió a Guissona.
Des del racó dels Pixapins s’animava a tots els pixapins hivernats a tornar a treure les bicicletes i tornar a pedalar ja que havia arribat el bon temps. També s’informava, entre altres temes, de la primera pedalada de la temporada (La Ruta dels Senders) organitzada pels companys de Navarcles.
L’interrogant
• Hi haurà temps de cremar totes les canyes abans no acabi la temporada en què està permès fer foc?
• Sortirà algú de Monistrol per ocupar els llocs de treball de la piscina municipal (bar i socorrista)?
• Serà la de Monistrol una de les 6.000 Llars d’Infants municipal que ha promès que crearà la Generalitat durant l’any 2.000?
• Tornarà la Monistrolenca a recuperar la categoria perduda l’any passat?
La redacció
Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...
7
SERVEIS Nou horari bus escolar
Des de el dia 15 de febrer l’horari del bus escolar s’ha modificat a les 7:30 hores , amb l’objectiu de regular els horaris de servei de transport escolar i per tal que els alumnes no arribin amb massa temps d’antelació al centre educatiu. Nova ubicació contenidors plaça Rubell
Per tal de realitzar una millora visual de la plaça del Rubell i un millor aprofitament de la zona d’aparcament , s’ha modificat la ubicació dels contenidors d’escombraries i de reciclatge. Aquesta nova reubicació ha comportant un increment de 3 noves places d’aparcament , descomptant les dues ja existents que han desaparegut per donar cabuda els contenidors.
Queda totalment prohibit aparcar davant dels contenidors d’escombraries i reciclatge. URBANISME EDAR de Monistrol de Calders
Durant aquest mes de març començaran les obres de construcció de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Monistrol de Calders i dels dos col·lectors en alta de la Urbanització Masia del Solà.
ENCOFA és l’empresa adjudicatària de les obres, amb un cost total de 1.346.979,54 euros, costejades integrament per l’Agencia Catalana de l’Aigua.
La Depuradora de Monistrol de Calders ha estat projectada tenint en compte la previsió de creixement urbanístic previst a mig termini i dimensionada per rebre les aigües residuals de la Urbanització Masia del Solà i de la Zona Industrial La Llandriga. SERVEIS SOCIALS 4A TROBADA ESPAI DE DEBAT EDUCATIU DEL MOIANÈS
El passat dimecres 24 de febrer va tenir lloc a l’escola de Monistrol de Calders, la 4a trobada de l’espai de debat educatiu del Moianès, amb la participació de 21 persones vingudes des de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, L’Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló. Sota el lema “L’Educació un repte de tots” pretén ser un punt de trobada entre familiars i mestres per arribar a un consens sobre temes d’educació. L’espai de debat educatiu està dinamitzat per la Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i coordinadora de l’Observatori de la violència a les escoles, coneguda també per la seva participació al programa de ràdio de l’Antoni Bassas “El matí” de Catalunya Ràdio.
L’espai de debat educatiu se celebra en forma de trobades mensuals, de manera itinerant pels municipis del Moianès per tal de fer-lo arribar a tothom. En la presentació celebrada a Moià, i amb l’opinió dels assistents, es va acordar que la temàtica entorn de la qual girarien aquestes trobades fos: Límits i normes, càstigs i recompenses.
Fins al moment les trobades s’han realitzat a Moià, Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders i amb la participació de 111 assistents. La següent es realitzarà a Santa Maria d’Oló, el dia 24 de març, i les dues últimes es realitzaran a Moià.
Aquest projecte ha de culminar amb l’edició d’un producte, que pot ser un díptic informatiu, un llibret, una festa, ... que també decidiran els participants a les trobades.
S’informaS’informaS’informa
Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament
8
Aquest projecte s’emmarca dins la xarxa edu.moianès de millora de l’èxit escolar promoguda per l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i coordinada i gestionada pel Consorci del Moianès. Fins l’any 2009 només formaven part de la xarxa aquells municipis que estaven adscrits a l’IES Moianès de Moià, però a partir d’aquesta data han passat a formar-ne part també Calders, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló (per la franja de 0 a 12 anys). 8 de març dia de la Dona
Programa d’activitats per a la celebració del dia Internacional de la Dona.
Divendres dia 12 de març , sopar i discomòbil a 2/4 de 10 del vespre a la sala petita del Centre Recreatiu Municipal.
Preu: 18 € Inscripcions a l’ajuntament.
Diumenge dia 14 de març, caminada Marxa mundial de les dones. Amb esmorzar , oberta a tothom i gratuïta.
MEDI AMBIENT Digues la teva! Participa a l’Auditoria ambiental del Moianès
El Moianès és una comarca natural amb uns valors naturals, ecològics, paisatgístics i culturals rellevants.
L’Agenda 21 del Moianès és un document estratègic que orienta els municipis de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, L’Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze de Safaja i Santa Maria d’Oló, cap a la recerca d’un desenvolupament més sostenible.
Avançar cap a la sostenibilitat significa utilitzar responsablement els recursos de forma que se’n garanteixi un accés equitatiu a tots els ciutadans i que es garanteixi la seva preservació per a generacions futures, sense disminuir la qualitat de vida.
Recentment s’han culminat els treballs tècnics de l’Auditoria Ambiental del Moianès i s’inicia el procés participatiu, que finalitzarà el proper 31 de març del 2010.
Els treballs generats són documents i cartografia que es poden consultar a l’adreça electrònica: http://www.diba.cat/mediambient/auditmoianes.asp
Per avançar es requereix la implicació de tothom, també la teva!
En aquesta mateixa adreça electrònica, les persones i els col·lectius interessats en el procés participatiu de l’Agenda 21 del Moianès podreu obtenir el formulari d’opinió que un cop complimentat, està preparat perquè s’enviï automàticament a GAIA - Serveis Ambientals, l’empresa auditora. El 20 de Març , Fem Dissabte !
El Fem Dissabte! . és la neteja coordinada i col·lectiva de trams de riu a diversos municipis catalans, organitzada per l’Associació Hàbitats (Projecte Rius) es du a terme des de l’any 2007, sent aquesta la seva quarta edició.
Tots el residus que es troben a les lleres dels rius poden posar en perill els organismes vius que hi habiten i per aquest motiu és important fer pública la situació i l'estat actual de conservació dels nostres rius i riberes i fomentar la consciència ciutadana per tal de mantenir el seu bon estat de salut.
Aquest any l’ajuntament de Monistrol de Calders s’hi ha adherit amb la voluntat que tots aquells veïns que estiguin interessat puguin participar-hi d’una manera activa .
Al finalitzar hi haurà esmorzar per als participants. Per a inscripcions, trucar a l’Ajuntament. Gemma Colet
9
Durant aquests dies s’ha procedit al tancament dels comptes del 2010. I ja està tot a
punt per poder presentar en l’assemblea que celebra anualment l’entitat. L’assemblea d’enguany se celebrarà el proper diumenge dia 14 de març a les 11 del matí. Ja es repartirà la convocatòria de la mateixa per les cases i esperem comptar amb la presència de força socis per presentar-los el balanç de l’any i els nous projectes per aquest any 2010.
Pel que fa al teatre comentar que hi ha dues sortides pendents amb l’obra Pigmalió, el dia 7
de març a Súria i el dia 28 de març al concurs de Caldes de Montbui. I el mateix dia 28 de març hi ha el lliurament dels premis del concurs de Sant Feliu de Codines, al qual s’hi va assistir amb la mateixa obra.
Pel que fa als projectes teatrals en què s’està treballant hi ha vàries coses. Amb el grup
d’infants s’està assajant l’obra “Els tres pèls dels dimoni” i amb els més grans “L’esperit de la nit de Sant Joan”. Aquesta darrera obra s’estrenarà per la trobada infantil de teatre que es fa a L’Hospitalet de Llobregat el proper dia 25 d’abril. I totes dues obres es representaran a Monistrol el mes de juny, segurament el diumenge dia 20.
I quant al grup d’adults segueixen els assajos de l’obra “Revolta de bruixes” que es vol
estrenar durant aquesta primavera i ja s’han començat els assajos de l’obra prevista per la festa major, “El sopar dels idiotes”.
I pel que fa a d’altres activitats del grup cal fer esment que amb la Coordinadora del Bages-
Berguedà-Solsonès s’està treballant en l’organització de la XX Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que se celebrarà el cap de setmana del 2 i 3 d’octubre.
Alba Jornet/Jaume Musarra
Des del Grup de TeatreDes del Grup de TeatreDes del Grup de Teatre
Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria
La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS
C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32
Fax 93 839 91 68 08275 MONISTROL DE CALDERS
www.paviplanas.com [email protected]
10
Durant el passat mes de febrer va començar el curset de català. Es fa tots els dilluns de 7 a
8 del vespre i en ell hi participen un total de 12 persones. Quan tingueu a les mans aquest número del Clot segurament ja haurem celebrat la festa
de la Calçotada que s’organitza cada anys, i ja en van molts, des del Casal. En concret es farà (o s’haurà fet) el dissabte 6 de març. Esperem que el temps ens acompanyi i també hi hagi molta participació.
També volem informar que durant el mes d’abril es durà a terme l’assemblea anual de socis en la qual es farà la valoració de les activitats organitzades i es donarà l’estat de comptes de les mateixes, com també de les propostes i previsions per el futur. Esperem i desitgem la presència i participació de tots els socis.
Per últim dir-vos que en la festa del Carnestoltes d’enguany la comparsa de la gent del Casal que es va disfressar va ser molt nombrosa i que destacava per la qualitat de les seves disfresses.
Alícia Castellà
Des del Casal L’EspigaDes del Casal L’EspigaDes del Casal L’Espiga
FARMÀCIA LLDA. - C. FERRÓN
VILCHES
C/ Molí, 4 - Tel. 93 839 91 37
MONISTROL DE CALDERS
C O N S T R U C C I O N S PONSA PUIG, S.L.
CIF B62133459
Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS
11
CELEBRACIÓ DEL DIJOUS LLARDER
El dijous 11 de febrer vam anar a la masia del Rubió per celebrar la festa del Dijous Llarder. Hi vam anar caminant, fins i tot els alumnes més petits, que van arribar cansats però contents d’haver aconseguit fer tot el trajecte. A la tornada els més menuts van poder fer la tornada en cotxe.
Quan vam arribar a la masia vam jugar una mica i vam a anar a veure als animals. Al cap d’una estona ens van cridar per dinar. No vam poder dinar a l’era perquè feia molt vent. Vam dinar a darrere de la granja perquè al no tocar-hi tant el vent s’hi estava molt bé.
Després de dinar vam jugar una estona. Més tard els de 5è i els de 6è van fer el joc de tibar la corda i van guanyar els de 5è.
A continuació vam tornar cap a l’escola, i dos nens de 6è ens van fer una demostració de el que sabien fer de malabars. Quan van acabar vam tornar cap a casa perqué estàvem molt cansats.
COLÒNIES DE CICLE MITJÀ A PALAMÓS
Del 24 al 26 de febrer els nens i nenes de Cicle Mitjà vam fer la nostra estada de colònies a la casa Mas Gorgoll de Palamós. El primer dia vam anar fins a port per veure els pescadors com arreglen les xarxes de pescar, els diferents tipus de barques i la llotja del peix. No vam poder veure com arribaven de pescar perquè durant aquests dies feien un mes de veda perquè els peixos no s’esgotin al mar. Si que vam veure les diferents embarcacions de pesca. Ens van explicar com funciona la llotja i la subhasta del peix però tot i que la vam visitar no hi havia peix per vendre per la veda. A la nit vam fer un joc de nit molt divertit amb els monitors de la casa.
El dia següent vam fer unes activitats a la sorra de la platja, vam descobrir animals que viuen a les roques de l’espigó, vam mesurar la força del vent amb un anemòmetre... Això si, feia un vent molt fort i una mica de fred i per això vam afanyar-nos a tornar cap a la casa de colònies. A la tarda vam visitar els aquaris, vam fer el joc de la xarxa tròfica i vam entrar a la cúpula on vam veure un audiovisual sobre el fons del mar. Per la nit vam ballar una bona estona a la discoteca.
L’últim dia al matí vam tornar a la platja per jugar a la sorra. Feia un dia excel·lent amb sol i sense vent i ens ho vam passar molt bé fent diferents jocs i construccions amb la sorra.
La casa era molt maca, amb un camp de futbol, un bosquet amb cabanes i diferents espais per jugar. També hi havia animals com cavalls, paons, ruquets, gallines...
Escola L’Esqueix
Des de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’Esqueix
12
SORTIDA AL PALAU DE LA MÚSICA El dijous 25 de Febrer els nois i noies de cicle superior
de ZER del Moianès vam anar al Palau de la Música Catalana a veure un espectacle titulat “Les veus del món”. En arribar anàrem a esmorzar a la Plaça de la Catedral i en acabat férem una volta per dins de la Catedral i el claustre gòtics.
El Palau es un edifici modernista, de principi de el segle XX projectat per Lluís Doménech i Montaner, té grans vitralls, forja, mosaics i escultures. L’espectacle va ser molt interessant, només amb la veu imitaven el so de les veus i instruments d’arreu del món com el de les maraques (Cuba), el del contrabaix i el trombó (EEUU), el de la balalaica (Rússia), les congues, (Africa) i el dijeridu (India i Tibet) així com cantant cançons de diferents continents. Ens va sorprendre molt la quantitat de sons diferents que es poden fer amb la veu humana quan està educada.
Vam anar a dinar al Parc de las Ciutadella i finalment tornàrem cada un a casa seva.
Classe big-bang
Com ja sabeu la majoria de vosaltres, a Catalunya s’està duent a terme unes consultes populars a molts pobles i ciutats sobre la potencial independència de Catalunya. Sota la pregunta Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea? es demana a la població la seva opinió.
La primera població on es va celebrar la consulta va ser a Arenys de Munt el 13 de setembre de l’any passat, posteriorment, el 13 de desembre van ser 166 consultes municipals i el recent 28 de febrer es va celebrar a 80 municipis més.
A Monistrol es va convocar a tota la població el divendres 12 de febrer per crear la comissió ciutadana organitzadora de la consulta popular. Des d’aquest dia la comissió està treballant perquè la gent de Monistrol també pugui votar, i la jornada de consulta es celebrarà el proper 25 d’abril. A dia d’avui la comissió està formada per unes 30 persones. El grup es difon sota el nom Monistrol de Calders Decideix, en homologia als noms usat per altres pobles on s’ha celebrat la consulta. Aquesta comissió no està pas tancada i tothom que s’hi vulgui hi serà benvingut.
Des de la plataforma Monistrol de Calders Decideix no es vol fer campanya pel SÍ o pel NO, simplement s’encarrega de fer possible que es pugui fer la consulta al nostre poble i facilitar la informació necessària perquè la gent pugui anar a votar el 25 d’abril. Es tracta de reivindicar el dret democràtic que tenen tots els pobles, com és reconegut internacionalment, de decidir lliurement el seu futur. El que es pretén doncs és fomentar la participació de tothom, tan en un sentit com en un altre. L’objectiu doncs és que el màxim de gent de Monistrol participi democràticament.
El divendres 26 de febrer es va celebrar la segona reunió i ja es van concretar vàries coses com l’organització d’algun quinto per recollir diners per poder fer front a part de les despeses que comporta, així com alguna xerrada amb gent que conegui bé el tema per informar i explicar a la població en què consisteix.
Des de Monistrol de Calders Decideix s’anirà informant de totes les decisions i activitats que es van tirant endavant.
Per més informació podeu contactar amb nosaltres mitjançant: el correu electrònic: [email protected] facebook: 25 A Monistrol de Calders decideix
Des de Monistrol de Calders DecideixDes de Monistrol de Calders DecideixDes de Monistrol de Calders Decideix
Monistrol de Calders Decideix
13
Com veureu, en aquesta edició del clot, la nostra secció és una mica atípica.
Normalment intenta ser una secció alegre, on expliquem allò que s’ha fet i allò que es pretén fer des de les tres entitats a les que alguns de nosaltres formem part, si bé altres estan presents només en algunes d’elles: el Grup excursionista de Monistrol de Calders (GEMC), la Colla de grallers i geganters, i el propi Teixit d’inquietuds.
No ens agrada canviar el format per entrar en temes polèmics, però sentim que hem d’explicar el nostre malestar, i pensem que la gent del poble, ho comparteixi o no, ha de conèixer-ne els motius. El 16 de desembre de 2009 es van aprovar, en ple municipal, les subvencions a les entitats del poble per l’any 2009. L’acta corresponent està penjat en el web municipal (www.monistroldecalders.cat). El punt aprovat i publicat que ens ocupa va ser, literalment, el següent:
5È.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LES APORTACIONS ECONÒMIQUES
QUE ANUALMENT ATORGA L’AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS A LES ENTITATS DEL MUNICIPI
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels reunits acorda: Atorgar les següents
aportacions econòmiques per a l’exercici 2009 a les entitats del municipi que seguidament es relacionen i pels imports que en cada cas s’indiquen :
- CAÇADORS 300 €
- AMPA 2.200 €
- GRALLERS/TEIXITS D’INQUIETUTS 300 €
- MONISTROLENCA 2000 €
- CASAL L’ESPIGA 300 €
- GRUP DE TEATRE CENTRE PARROQUIAL 700 €
- PENYA BLAUGRANA 300 €.
- AMICS DEL CAVA SANT LLOGARI 900 €
L’any 2008 els grallers van rebre 660€, el teixit 1.200€ i el gemc 400€. Amb la qual
cosa els grallers+el teixit d’inquietuds han patit una reducció de més del 80% de la seva subvenció. A la vegada, al GEMC se li ha retirat la subvenció. Això va resultar incomprensible per la gent de les tres entitats en qüestió, i més tenint en compte que a la resta d’entitats del poble se’ls han mantingut les subvencions. És per això que, abans de res, vàrem demanar els motius de la retallada a l’ajuntament. Malauradament però, a la reunió mantinguda amb l’ajuntament no vam poder aclarir els criteris a través dels quals s’atorguen les subvencions ni tampoc el motiu de la retallada i la retirada de la subvenció al GEMC. L’únic argument esgrimit per l’ajuntament va ser l’aportació econòmica (que s’afirma va pujar a 1.700€) que van fer per la celebració del bateig dels gegants del passat mes de juliol. La realitat però és que aquest acte era coordinat entre l’ajuntament, la colla de grallers i geganters i el teixit d’inquietuds, tot i que la feina d’organització va ser assumida totalment per la nostra banda. En aquest acte es varen batejar els gegants del poble de Monistrol, un dels quals va ser pagat per l’ajuntament i l’altre per les entitats en qüestió. A la vegada se’ns va demanar que es fes l’acte coincidint amb el cap de setmana de celebració del 75è aniversari del poble, i així es va fer.
Des de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’Inquietuds
14
La participació de l’ajuntament en el mateix es va fer notòria a la mateixa plaça de l’església, on l’alcaldessa del poble va poder prendre la paraula públicament i va donar un obsequi a les colles convidades que feien de padrins dels nostres gegants. És doncs trampós dir que aquests diners són la nostra subvenció, quan no se’ns va dir a priori, i encara ho és més que no constin en el document oficial aprovat per el ple. En la reunió mantinguda amb l’ajuntament l’única cosa positiva que vàrem treure va ser el reconeixement que “potser sí” que s’havien equivocat retirant la subvenció al GEMC. Malgrat això no es va aconseguir cap rectificació concreta, i havent passat ja unes setmanes des de la trobada, no tenim notícia que s’hagi reconsiderat la decisió aprovada el 16 de desembre. Finalment cal afegir que des del teixit i els grallers també es va assumir directament una part important del cost de la festa (aproximadament 600€).
Per tot això tornem a demanar, ara públicament, explicacions del perquè de la retallada
dràstica. No detallarem ara una per una totes les activitats realitzades durant el 2009, però volem destacar que les tres entitats conjuntament n’han realitzat més de 20. A la vegada, cal dir que sempre que l’ajuntament ha requerit la nostra col·laboració, ha trobat una resposta afirmativa. Així, el cap d’any de 2009 se’ns va demanar que féssim alguna cosa especial per celebrar l’entrada del 75è aniversari del poble, i vàrem fer la projecció de les veus dels 75 anys a la façana del campanar. Igualment no fa gaires dies vàrem participar, com la majoria de veïns del poble, a la recuperada Festa de Sant Antoni.
Així doncs, el nostre malestar està motivat no només pels diners, sinó perquè considerem
que és una falta de consideració pública envers la feina que hem fet durant tot aquest temps. Finalment, volem dedicar encara que només sigui un paràgraf al que ens agrada.
Recentment, el Teixit d’Inquietuds ha impulsat la creació de la comissió Monistrol de Calders Decideix, que està formada per més de 30 persones i que ara ja camina de forma autònoma. Respecte els gegants, apart de la sortida per la festa de Sant Antoni, el passat 7 de febrer van participar a la trobada de Navarcles, conjuntament amb altres 15 colles. La geganta va tornar a sortir al carrer el passat diumenge 21, dia en el que va anar de visita a Cal Cuell, per celebrar els 80 anys de la seva imatge de carn i ossos, la Cisca. Finalment, el dia 20, els grallers van posar música a la rua del Carnestoltes organitzat per l’AMPA. Va ser en aquest acte on vàrem manifestar públicament el nostre malestar per el tema abans exposat. Volem però deixar clar que l’AMPA no hi tenia res a veure, i demanem disculpes si vàrem molestar a algú d’aquesta entitat. Teixit d’Inquietuds
15
EsportsEsportsEsports
L’Oriol Andreu, Uri pels amics, té 14 anys i, tot i la seva curta edat, ja en porta 8 jugant a futbol.
A l’actualitat, amb el cadet de primera
Des de ben petit a l’Oriol li ha agradat jugar a futbol i quan era Prebenjamí va fitxar pel seu club de tota la vida, el Gimnàstic de Manresa. Amb l’Aleví B i l’Infantil A va tenir la sort de jugar a Divisió d’Honor i aquesta temporada, amb el Cadet de primer any està jugant a Primera i ja ha fet un gol, tot i ser defensa. És un esquerrà amb una gran tècnica amb la pilota als peus i sempre ha jugat a la seva banda, de lateral o d’extrem.
D’on et ve aquesta afició al futbol? Quan jo era petit la pista encara no hi
era i el meu avi em portava a la plaça a jugar a futbol. Els bancs feien de porteries.
I com va ser que vas anar a parar al Gimnàstic?
L’Arnau Planas hi estava jugant i em va dir que hi anés. Els meus pares hi van estar d’acord.
I ja no t’has mogut d’allà... És cert. He tingut molts companys i amb
alguns d’ells, ara els meus amics, hem compartit vestidor des del 2002.
Has jugat dues temporades a Divisió d’Honor. Quins records en tens?
Amb l’Aleví varem guanyar al Barça a casa seva i va ser l’únic partit que va perdre en tota la lliga. De l’Infantil recordo un jugador andalús del Barça que ens va fer 2 gols molt bonics. Li deien Mara i segur que arribarà molt lluny.
I com van anar aquests dos anys a l’elit del futbol de base?
Ens varem salvar les dues temporades. El míster sempre ens deia que teníem molt a guanyar i poc a perdre.
I l’objectiu d’aquesta temporada amb el cadet quin és?
L’objectiu és preparar l’equip per l’any que ve. Al jugar contra gent de segon any cal preparar molt bé el tema físic.
Com compagines els estudis i els entrenaments?
Estic estudiant segon d’ESO i entreno els dilluns, els dimecres i els dijous. Abans d’anar a entrenar faig els deures a casa els avis de Manresa.
I quins són els teus objectius futbolístics?
Arribar el més lluny possible. Jugar amb el Juvenil del Gimnàstic i a veure si puc arribar amb el Manresa, per exemple. M’agradaria acabar a la Monistrolenca.
Quins records en tens de petit de la Monistrolenca?
Doncs recordo les dues promocions per pujar a segona i el gol que va fer el Marquina contra el Gimnàstic, el meu club.
I els millors jugadors que has vist jugar al camp del Met?
De jugador el Sergi era molt bo i de porter m’agradava el Santamans.
Parlem una mica del Barça: El Messi, el millor jugador del món?
Sens dubte. És petit, corre molt i és molt tècnic.
16
De petit, quan el camp del Gimnàstic encara era de sorra.
I de cara a l’any que ve, quines altes i baixes creus que hi hauran?
Jo fitxaria al Cesc i faria fora al Márquez, tot i que ja l’han renovat.
I del Cristiano què m’has de dir? És un xulo però m’agrada com juga
perquè té molta tècnica.
Tens algun altre equip preferit a part del Barça?
M’agrada molt el Liverpool i sobretot el Torres.
I altres aficions a part del futbol? M’agraden les motos. Tinc una KTM 85
però només hi vaig per circuits i per la muntanya. No m’agrada anar pel poble.
I sobre la selecció catalana de futbol, què n’opines?
Tenim una gran defensa i mig camp per arribar lluny en qualsevol competició però faltarien davanters.
M’agradaria que Catalunya tingués una selecció pròpia per jugar les competicions on juga Espanya.
I ara parlem de Monistrol. Què li falta a nivell esportiu?
Doncs un camp nou de futbol de gespa artificial. I si es fes futbol base jo vindria a jugar aquí.
I fins aquí aquesta completa entrevista a
l’Oriol Andreu. Hem fet un repàs de la seva trajectòria futbolística i ens ha explicat una mica les seves inquietuds. Ara només falta la ronda de preguntes breus.
A la seva habitació amb els seus records
Una frase del món del futbol: El partit no s’acaba fins que l’àrbitre no xiula el final. L’últim llibre que has llegit? El noi del pijama a ratlles I que no sigui del cole? Paraula de Pep Els joves d’avui en dia sou...: Actius. Què t’agrada fer amb els amics? Jugar a futbol i a la Play, xerrar... Pro Evolution o Fifa? Prefereixo el Pro però no estic gaire viciat. I de música...: De tot una mica ... per exemple Estopa.
17
LA MONISTROLENCA SEGUEIX AMB LA IRREGULARITAT DE SEMPRE I PASSA DE GOLEJAR A SER GOLEJAT
En les quatre últimes jornades de lliga la Monistrolenca ha aconseguit dues victòries
per golejada i dues derrotes també per golejada (una de cada al camp del Met i a camp contrari) que han col·locat a l’equip en la novena posició de la classificació amb 24 punts, empatats amb l’Oló i dos punts per sobre del Calders, després de 18 jornades disputades.
De cara a aquest final de lliga a veure si no s’escapen tants punts a casa i s’aconsegueix no encaixar tants gols.
El jugador de la plantilla amb més minuts disputats és el Germà amb més de 1500 i el més golejador el Rabi, el fitxatge d’hivern de la Monistrolenca, que ha aconseguit ni més ni menys que 10 gols en només 8 partits. A veure si segueix la seva ratxa particular.
Foto publicada a la pàgina web del Regió 7 Markin’s
RESTAURANT
Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS
18
Es continuarà amb el reasfaltat d’altres carrers malmesos del poble?
El fet que hi hagi tan poca llum als carrers és degut a la crisi i a que es vol contribuir a l’estalvi energètic?
S’afegirà la festa del Carnestoltes a la llista de festes populars recuperades a Monistrol?
Creixerà el cens de bestiar equí al poble amb l’excusa de participar en el joc de les botifarres ?
19
Segurament que l’activitat que més ha destacat en el que portem d’any ha estat la recuperació de la festa de Sant Antoni. Per això ens ha semblat oportú parlar amb en Joan Ponsa, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Monistrol de Calders, per tal que ens expliqui amb més detall tots els aspectes a destacar de la recuperació de la festa. - Com va sorgir la idea de recuperar la Festa de Sant Antoni? - La idea de recuperació de la festa ja l’havia tingut l’altra vegada que vaig estar a l’ajuntament, deu fer una mica més de sis anys. Sempre m’havia ballat pel cap de tenir una festa local. Al poble ja tenim celebracions de Nadal, de Festa Major, de Setmana Santa,... però desitjava tenir al calendari una festa
pròpia de Monistrol com tenen molts pobles (escudellada de Castellterçol, festa de l’arròs de Bagà, fira de les bruixes de Sant Feliu Sasserra,...). Jo no tenia la idea de recuperar una festa, tot va sorgir en una conversa que vaig tenir amb la Francisca de Cal Cuell que em va comentar que aquesta festa havia estat molt maca. Tal com ella em va explicar em va semblar que tenia molts trets diferencials d’altres festes de Sant Antoni que es fan per aquí a la vora.
- Quins són els objectius de la festa? - Hi ha com un doble objectiu: el de la recuperació de la festa en sí i el de ser una mostra
de productes i serveis del poble. Per tant, la idea era la de lligar una mica tot el tema més de comerç i turístic amb el de recuperar una antiga tradició.
- Quants anys fa que no es feia? - Pel que tenim constatat i conversant amb la gent del poble aquesta festa es va deixar de
fer sobre els anys 1953-1954. Exactament no se sap. Cal tenir en compte que la gent que eren adults en aquests anys ja són molt pocs i es fa difícil poder-ho saber amb certesa. A més les versions que s’expliquen moltes vegades són diferents, i de vegades contradictòries.
- Qui us va assessorar per dur-la de nou a terme? - Durant l’any 2008 en Gustau Erill i jo vam fer un treball de recerca, entrevistant a gent del
poble, a veure si es podia trobar informació sobre la festa. El que es buscava era informació documental més que oral. No es va trobar pràcticament cap informació escrita, ni tampoc imatges. Aprofito l’avinentesa per dir que si algú disposa d’alguna informació sobre la mateixa que m’ho faci saber. També seria bo que ho diguessin per poder passar la informació a l’Arxiu Fotogràfic de Monistrol. Nosaltres fins al moment no hem trobat res.
- Suposem que una festa com aquesta necessitava de finançament per poder-la tirar
endavant, en vau rebre de les administracions? - Pel que fa als preparatius de la festa ens vam acollir a una convocatòria del Centre de
Cultura Popular i Tradicional. Era una convocatòria de tallers per a la festa. A partir d’un projecte de festa et poden oferir recursos per millorar-la o recuperar-la. En el nostre cas ens van finançar els dos tallers que vam fer: el de baster, que consistia en el treball del cuir i la pell, i el decoració d’espais, del qual va sortir la idea de les garlandes i de decoració de l’entorn. De moment aquesta és l’ajuda rebuda, ara s’han demanat subvencions pel tema del dia de la festa en concret dins l’any 2010, però de moment encara no se sap si es finançarà alguna cosa o no. S’han tramitat les sol·licituds tant a cultura com a comerç de Xarxa Barcelona de la Diputació i ara s’està mirant de sol·licitar alguna ajuda a la Generalitat. Esperem poder-ne treure alguna cosa.
Parlem amb...Parlem amb...Parlem amb...
20
- Com van anar els tallers? Hi va participar molta gent? - La gent que van assistir als tallers en fan una valoració molt positiva. En el taller de
decoració hi va participar una trentena de persones diferents, però habitualment n’hi anaven entre deu i quinze. El taller de baster ja era més temàtic, i tot i que era obert a tothom, hi van assistir 8 persones.
- Quina valoració en feu ara que ja s’ha celebrat? Hi veieu coses a canviar o millorar
de cara a futures edicions? - Crec que l’edició d’enguany ens l’hem de prendre com una edició pilot. Quan muntes una
cosa nova no saps ni com anirà ni quina resposta tindrà. Pel que fa a la valoració, a nivell local podem dir que n’estem molt satisfets, crec que es va aconseguir engrescar molta gent, tant a títol particular com a títol d’entitats que van col·laborar i també van gaudir de la festa. Volíem que fos una festa que la gent se la fes seva i que quedés al calendari. Pel que fa a l’acceptació que ha tingut creiem que això s’ha aconseguit. Quant a la participació de gent de fora, crec que és millorable. Es va fer publicitat a nivell d’agendes i dels pobles del Moianès, però el nostre primer objectiu era arrelar la festa a nivell local, més endavant ja s’obrirà més a l’exterior si es creu oportú. Segurament que hi haurà coses a millorar o a canviar. Voldríem una fira més temàtica, amb el comerç local i parades relacionades amb aspectes de la festa. També els firaires van comentar que el fet de portar la gent en cercavila al camp de futbol va fer perdre una estona de fira. Per tant, s’haurà de replantejar el recorregut i la situació de la fira. La nostra intenció era fer més tard l’espectacle al camp perquè la gent anés a passejar per la fira, però com que la gent ja estava bé al camp de futbol ja no va marxar. De tot això te n’adones un cop ho has fet i cal tenir-ho en compte per a noves edicions.
- Davant això exposat suposem que hi ha previst continuar-la? - Evidentment que sí, criem que el comerç local ho va veure tot amb bons ulls, les entitats
del poble hi van ser presents i van col·laborar-hi. Pel que fa als Amics dels Cavalls, que crec que són el nucli de la festa, van quedar satisfets i contents i sembla que els va agradar i s’ho van passar bé. L’ajuntament ha iniciat la festa, ara convindria que les entitats també tiressin del carro de cara a futures edicions.
I així vam acabar l’entrevista amb en Joan Ponsa, agraint a totes les entitats el seu esforç i
col·laboració i també a tots els que hi van posar molt de la seva part a títol personal i individual. Des del Clot desitgem que aquesta nova iniciativa a nivell local tingui la continuïtat que es
mereix. Alba Jornet/Jaume Musarra
21
• S’ha de reconèixer, tot s’ha de dir, que la 1a Festa de Sant Antoni Abat de Monistrol va ser un èxit d’organització i de públic (a nivell econòmic ja no sabem què dir) però nosaltres volem destacar dues coses per damunt de les altres. La presència de l’amazona Aida Coca damunt l’euga Asim Nayat de sis anys de pura raça àrab va ser la sensació del matí ja que, per ser l’única noia participant al joc de les botifarres i per les seves maneres dalt l’animal, va captivar al nombrós públic assistent. L’Aida, tot i la seva curta edat, ja ha quedat subcampiona de raids de 40 km de Catalunya al 2009 a la categoria cadet muntant la Sèrbia. I l’altra cosa que destaquem són els boníssims llardons amb que ens van obsequiar a l’hora del vermut. La Teresa i l’Eli del Consorci van ser les dues cuineres que es van passar tot el matí remenant per poder delectar-nos al migdia amb aquesta preuada menja. Ja demanarem la recepta!
• El teatre a Monistrol està de moda! Ens expliquem. El Centre Parroquial està portant alhora 5 obres de teatre amb un elenc de molts actors i actrius d’edats molt diverses. Els més petits de tots (13 nens i nenes), d’edats compreses entre 6 i 9 anys, estan assajant “Els 3 pèls dels dimonis” ; els mitjans, en total 16 artistes de 10 a 14 anys, estan a punt d’estrenar “L’esperit de la nit de Sant Joan” i els grans estan de bolos amb “Pigmalió” i assajant “Revolta de Bruixes” per estrenar-la a la primavera i la comèdia “El sopar dels idiotes” per la Festa Major d’enguany. Deu n’hi do, quina feinada! Doncs bé, paral·lelament a tot aquest cultiu cultural, la Cèlia Berenguer va
p resentar f a poques setmanes el seu treball de recerca de l’institut que amb el títol Molta merda a Monistrol de Calders explica el teatre del poble per dins i fa el seguiment de l’obra “Allò que tal vegada esdevingué”, estrenada a la passada Festa Major. Nosaltres volem felicitar a la Cèlia per aquesta iniciativa i per l’esforç que hi ha posat per donar a conèixer la bona feina teatral que es fa al nostre poble.
SafareigSafareigSafareig
22
• Veient aquesta fotografia algú podria pensar que aquest jovent està fent gimnàstica a l’aire lliure per cremar calories sense haver de pagar una quota al gimnàs que mai s’acaba d’aprofitar del tot. Doncs qui pensi això va molt errat ja que es tracta d’una trobada de gegants celebrada fa poques setmanes a Navarcles. Oi que sembla que no tingui gaire relació una cosa amb l’altre? Doncs sí que la té ja que els organitzadors navarclins van tenir la idea de fer un escalfament pels geganters, grallers i timbalers abans de començar, per superar el fred que feia de bon matí. Una vegada ben escalfats, els gegants i grallers de Monistrol van ser els que van portar l’iniciativa de la festa i el públic va quedar molt content amb la seva actuació.
• I per acabar, i com que per Carnestoltes hi ha mil imatges curioses de gent
disfressada per l’ocasió, mostrem una sèrie de fotos d’aquesta festa tan ... divertida i esbojarrada alhora! A veure si aconseguiu adivinar de què van disfressats tots ells.
Germà i Òscar
23
NOTÍCIES DE MANRESA
• La ciutat obre als ciutadans 730 metres del clavegueram de les Muralles perquè sigui visitat. L’objectiu de la ruta és mostrar el nou col·lector de les Muralles explicant la història de la ciutat a través de les troballes medievals.
• Baixen els nombre de naixements a la ciutat després d’anys d’augment sostingut. L’any
1999 hi va haver a la ciutat 1.490 naixements; en els anys posteriors van anar augmentant progressivament fins l’any 2008, que van arribar als 2.289 i finalment, l’any passat van baixar als 2.250.
• El darrer cap de setmana de febrer es va celebrar la 13ª edició de la Fira de l’Aixada,
amb novetats pel que fa als espectacles que es van poder veure en diferents escenaris. A part de les tradicionals parades al carrer, hi va haver una nova escenificació del Miracle de la Llum i la renovació de l’arribada del bisbe Galceran Sacosta. També hi va haver molts tallers per a infants.
• La ciutat projecta una inversió econòmica superior als 3 milions d’euros per tal
d’urbanitzar l’entorn de la Seu i del Palau Judicial més proper al riu, i per habilitar un itinerari continu que permeti passejar per la riba del Cardener entre el Pont del Congost i el Pont Nou.
NOTÍCIES DELS POBLES DE LA COMARCA
Els ajuntaments gasten en plantilla més del doble que fa deu anys
Els ajuntaments dels pobles de la Catalunya central han gairebé triplicat, en deu anys, la partida de diners destinada a pagar els treballadors. L’augment ha portat un increment de serveis i equipaments, com ara centres cívics o esportius.
Santpedor treu les bandes rugoses de davant del camp de futbol
L’Ajuntament de Santpedor ha retirat les bandes rugoses que des de feia anys hi havia a l’entrada a la població per la carretera de Navarcles, just davant del camp de futbol. Aquestes havien ocasionat moltes crítiques perquè és una carretera molt transitada i ocasionava molèsties, especialment als vehicles de gran tonatge.
Se celebra l’escudellada de Calders
Com cada festivitat de Sant Vicenç, Calders es va tornar a omplir de gent per celebrar la
tradicional escudellada en honor a aquest sant, patró del minicipi. La jornada va començar amb una missa, seguida d’un dinar al Centre Cívic, una fira mercat, espectacle infantil i activitats esportives, com una caminada popular.
La comarcaLa comarcaLa comarca
24
Cabrianes rebutja una planta de tractament de fangs de depuradores
Cabrianes no vol que es construeixi una planta de compostatge d’unes 10.000 tones de fangs l’any ja que els veïns mostren la seva inquietud pels problemes que aquestes plantes han generat a altres llocs on s’han instal·lat.
Montserrat atribueix a les esllavissades la pèrdua d’un 10% de visitants l’any passat
Montserrat ha perdut turistes. L’any 2009 van visitar el santuari més de 2 milions de
persones, però aquesta xifra és un 10% més baixa que l’any anterior, el 2008. El Patronat de la Muntanya atribueix aquest descens a les esllavissades que hi va haver. En xifres absolutes, el nombre de visitants ha baixat en 200.000 persones.
El Moianès reprèn el procés per ser comarca
El Consorci del Moianès demanarà al departament de Governació de la Generalitat que
comencin els tràmits per al reconeixement comarcal dels 10 pobles implicats i la seva adscripció a una futura vegueria de la Catalunya central. D’altra banda, Santa Maria d’Oló, que en un principi va decidir no formar part de la comarca a través d’un referèndum, continua mantenint aquesta postura.
Sant Fruitós de Bages estrena el centre cívic
Coincindint amb la Festa de l’Arròs que va tenir lloc el passat mes de febrer, hi va haver
una jornada de portes obertes per visitar el nou centre cívic, que fou inaugurat una setmana abans. Aquest equipament concentrarà en un mateix espai serveis de cultura i d’informació juvenil. M. Teresa Puig
CORREDURIA D’ASSEGURANCES
PUJOL
Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91
Manresa
Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64
Sant Vicenç de Castellet
CATATEX, S.L.
INJECCIÓ DE PLÀSTICS
Pol. Ind. La Llandriga, Nau 5 Tel. 93 839 90 96 08275 MONISTROL DE CALDERS Fax. 93 839 88 88 (Barcelona) Mòbil 620 93 44 33
25
GENER: Sol: 10 dies FEBRER: Sol: 14 dies Núvol: 17 dies Núvol: 7 dies
Pluja: 3 dies Pluja: 5 dies Neu: 1 dia Vent: 2 dies
Precipitacions: 37 l/m2 63,5 l/m2
Comentari: Déu ni do, portem 50 dies de núvols amb tres mesos. Sort que això ha passat durant els mesos d’hivern en què hem tingut vacances els hortolans. Ha estat un hivern sense massa fred, bé una mica sí, amb un airet fred que és normal per aquesta època. Segurament que l’excés de neu a muntanya ens ha portat aquest tipus de temps. Hem pogut veure tot el país ben regat i ben desinfectat, l’aigua és el que ho cura tot. Esperem que per la temporada d’estiu puguem dir el mateix, ja que és quan més ens farà falta aquesta benvolguda aigua.
Eduard Comasòlivas
LLAMINERA FARCIDA AMB RABASSOLES
Ingredients per a 4 persones: 1 llaminera de 350/400g. 2 cullerades de mostassa a les fines herbes, 1 cullerada de cafè
de sucre, sal i pebre, oli i mantega Farciment: 1 escalunya, 10 o 12 rabassoles seques, 2 cullerades d’api trinxat molt petit, 1
tòfona petita, 100 cl. de brou lleuger o suc de bolets, 2 llesques de molla de pa humitejades amb xerès sec i esmicolades, 2 cullerades de julivert trinxat, sal i pebre
Salsa: 1 escalunya, 100 cl. de vi blanc sec, 150 cl. de brou lleuger o suc de bolets, 200 cl. de nata líquida lleugera, 1 cullerada de conyac, 1 cullerada de julivert trinxat, sal i pebre.
Preparació: Polir la carn de pells, eixugar-la amb paper absorbent i tallar-la de dalt a baix
uns 3 cm. de profunditat. Barrejar la mostassa i el sucre i untar-hi la carn. Embolicar-la amb film transparent i macerar en fred unes hores. Netejar molt bé les rabassoles i posar-les una estona amb aigua tèbia per hidratar-les (reservar el suc). Escórrer-les bé i tallar-les a trossets. Tallar ben petit i per separat les escalunyes, l’api, la tòfona i el julivert. Sofregir la meitat de l’escalunya, afegir-hi l’api i les rabassoles i saltar-ho uns moments. Abocar-hi el brou, tapar i coure lentament uns 10 m. Destapar i evaporar la resta de líquid fins que quedi sec, barrejar-ho amb el pa, el julivert, la tòfona i la sal. Retirar la mostassa de la carn i reservar. Salpebrar la carn i repartir el farciment dins del tall prement bé. Lligar el filet amb un cordill. Escalfar oli i mantega en una paella i saltar-hi la carn uns minuts fins que tingui un bon color. Posar una safata al forn i escalfar a 80º de temperatura. Passar la carn a la safata calenta, untar-la amb la mostassa reservada i enfornar 75 m. a la mateixa temperatura. Per a la salsa, sofregir la resta d’escalunya en la paella de la carn, abocar-hi el vi i reduir-lo a la meitat, afegir-hi el brou i evaporar a la meitat. Triturar i afegir-hi la resta d’ingredients, rectificar de sal i donar-hi un bull. Es presenta la carn tallada no gaire prima amb la salsa.
Bon profit! Isa Orellana
El tempsEl tempsEl temps
La cuinaLa cuinaLa cuina
26
El cellerEl cellerEl celler
BOTIGUES DE VINS DEL BAGES (IV)
Carretera de Vic, 81 08241 MANRESA Telèfon i Fax: 93 873 92 14 [email protected]
Parlem amb en Jaume Pont, fill d’Avinyó, sommelier i responsable de la botiga. L’origen de l’establiment el trobem en una botiga de vins que tenien a Barcelona, d’on el 1997 es van traslladar a Manresa, on aleshores no existia cap establiment d’aquesta mena. Apart de la venda i assessorament de vins i espirituosos a la pròpia botiga, subministren a diversos restaurants i són molt actius en el tema d’impartir cursos, tant a la pròpia botiga com a fora a conveniència dels clients. El curs bàsic de tast, que per cert té molt d’èxit perquè és eminentment pràctic i va al gra del tema, és de tres dies, amb una durada de dues hores i mitja per dia.
Actualment no fan servir el canal de vendes per internet, però no ho descarten en el futur,
bàsicament per comercialitzar una gamma de vins seleccionats especialment per a aquest canal. Els vins que tenen més sortida a la botiga són “curiosament” els del Bages, seguits dels de
les altres denominacions catalanes, cosa que dissortadament no és habitual a Catalunya, però sí a totes les regions vinícoles del món. En relació als preus, per beure cada dia, tenen molta sortida vins de 2 a 4 € i, fins i tot fins a 7 € la botella, sempre amb una bona qualitat. Per als caps de setmana es venen bé els vins de fins a 20 € la botella. Les restriccions actuals en el tema de beure i fumar tenen com a conseqüència que darrerament, han baixat les vendes als restaurants i, en canvi, han pujat les vendes a particulars.
El context de crisi econòmica ha comportat que el client miri molt més el preu que abans,
amb la qual cosa, els cellers han reaccionat ajustant els seus marges i oferint productes de preus més baixos però sense minva de la qualitat. Les operacions que han baixat més han estat les vendes a empreses destinades a lots o obsequis per als clients, que o bé han estat suprimides del tot, o s’han fet abaixant el pressupost de forma important.
L’aspecte positiu de la crisi rau en el fet que, tret d’excepcions puntuals, han desaparegut
els preus disparats que fins ara eren habituals en aquest món i s’està anant cap a una tònica de preus més raonables, amb la qual cosa, es troba actualment en el mercat una àmplia gamma de vins amb una molt bona relació qualitat preu. Podem dir clarament que la crisi també marcarà un abans i un després en el món del vi.
En el tema de les innovacions referents a taps i envasos n’hi ha de tímides que cerquen
arribar a un públic més ampli, però que fins al moment actual no han reeixit, ja que el vi, apart de la beguda pròpiament dita, és també una cultura i un entorn que es mou amb els seus propis paràmetres que són molt difícils de canviar.
27
En el que fa referència als sistemes d’elaboració, s’està investigant contínuament, en el sentit de millorar la relació qualitat / preu a base d’experimentar amb nous tipus de dipòsits i de fustes per a bótes, però cal no perdre de vista que la base de tot és a la vinya on s’intenta que el vi identifiqui la zona corresponent, bo i recuperant varietats de raïms que s’han mig perdut o aprofitant característiques del terreny o del clima que donin una identitat clara i diferenciïn el vi del d’altres zones. Això fa que ens allunyem del vi globalitzat que havia estat de moda fins fa poc, on tots els cellers cercaven un tipus de vi amb les mateixes característiques, emulant d’alguna manera el que és la Coca Cola. Això casa molt bé amb el gust per la varietat que darrerament ha adquirit el consumidor, ben al contrari d’abans on gran part dels afeccionats al vi es limitaven a demanar un Tondonia o un Ardanza.
La botiga, apart dels vins i destil·lats, ofereix també productes d’alimentació artesans
seleccionats, d’alta qualitat i producció limitada com: formatges, foie gras, magrets, confits o llonganisses que no se solen trobar en els circuits comercials habituals.
Finalment demanem a en Jaume Pont una recomanació d’un vi dins de cada una de les
categories següents:
Vi del Pla de Bages fins a 10 €: Abadal Cabernet Franc – Tempranillo 2008 Vi del Pla de Bages de 10 fins a 30 €: Fargas Quico Reserva 2001 Vi del Pla de Bages de més de 30 €: Blunt 2006 Vi català (excepte Pla de Bages) fins a 10 €: Baldomà Selecció 2007. Costers del Segre Vi català (excepte Pla de Bages) de 10 fins a 30 €: Brunus 2007. Montsant Vi català (excepte Pla de Bages) de més de 30 € Doix 2005. Priorat Vi no català fins a 10 €: Groc 2008 (blanc). Rueda Vi no català de 10 fins a 30 €: Allende 2004. Rioja Vi no català de més de 30 € Viña Sastre Pesus 2003. Ribera de Duero
Que tingueu bon celler !!
Pedru/Jan
28
CiènciesCiènciesCiències
CURIOSITATS DEL FUTBOL (VIII). CLUB ATLETICO INDEPENDIENTE DE AVELLANEDA
Com és ben sabut, la majoria d’equips de la primera divisió de l’Argentina estan situats al gran Buenos Aires, la qual cosa fa que per disputar la majoria de partits, aquests equips pràcticament no hagin de fer cap desplaçament important. Avellaneda és un municipi que pertany al gran Buenos Aires, a la riba del Rio de la Plata, té dos equips que han estat campions del món i que mantenen una rivalitat ferotge: Independiente i Racing Club.
Els dos equips argentins més coneguts, fins i tot per als qui no hi entenen gaire en el tema
del futbol, són River Plate i Boca Juniors, ambdós de Buenos Aires, que són els que han guanyat més lligues argentines professionals: 33 i 23 respectivament. Després d’aquests dos grans, els equips que segueixen amb almenys 5 lligues guanyades són: Independiente d’Avellaneda amb 14 (la darrera va ser l’Apertura 2002), San Lorenzo de Almagro de Buenos Aires amb 10, Vélez Sarsfield de Buenos Aires amb 7, Racing Club d’Avellaneda també amb 7 i Newell’s Old Boys de Rosario amb 5. Cal remarcar que River, Boca i Independiente són els tres únics equips que han jugat sempre a la Primera Divisió.
Tanmateix, el que poca gent sap és que l’Independiente és l’equip que més vegades ha
guanyat la Copa Libertadores (equivalent a Sud Amèrica de la Champions League europea) ja que ho ha fet en 7 ocasions: 1964, 1965, 1972, 1973, 1974, 1975 i 1984. La darrera Libertadores doncs la van aconseguir fa 26 anys. Els equips que segueixen amb almenys 3 títols són: Boca Juniors amb 6, Peñarol de Montevideo amb 5, Estudiantes de La Plata amb 4, i Nacional de Montevideo, Olímpia de Asunción, i São Paulo amb 3 cadascun. A més a més, l’Independiente també ha guanyat dues Copes Intercontinentals els anys 1973 contra la Juventus i el 1984 contra el Liverpool.
És un fet remarcable que a la copa Libertadores, aquest equip ha arribat set vegades a la
final i les ha guanyades totes, va ser el primer equip argentí a guanyar-la i l’únic que l’ha guanyada quatre vegades consecutives. En canvi, a la Copa Intercontinental, ha arribat sis vegades a la final i n’ha perdut quatre contra l’Inter (1964 i 1965), Ajax (1972) i Atlètic de Madrid (1974).
L’Independiente va ésser fundat el 1905 a l’històric barri de Montserrat de Buenos Aires i té
diverses seccions esportives, la més important de les quals és la de futbol. El seu uniforme és samarreta vermella i pantalons blaus i el seu estadi construït l’any 1928 i reconstruït totalment el 2008 s’anomena actualment Estadio Libertadores de América. Aquest estadi va ésser, en el seu temps, el segon del món i el primer de Sud Amèrica construït amb ciment armat. Curiosament, es troba ben bé al costat (només separats per 300 metres) de l’estadi del seu etern rival Racing Club, Estadio Presidente Perón. Després de la reconstrucció, aquest estadi amb una capacitat per a 50.000 espectadors, és el més modern i complet d’Argentina. Les obres es van pagar amb el traspassos dels jugadors Sergio Agüero a l’Atlètic de Madrid i Oscar Ustari al Getafe. Els posteriors traspassos de Germán Denis al Nàpols i de David Abraham al Gimnàstic de Tarragona van servir per a completar les obres.
El jugador més famós de l’equip va ésser el paraguaià Arsenio Erico, considerat el millor
futbolista paraguaià de la història, que va jugar al club del 1934 al 1946 i va marcar 293 gols en 332 partits, cosa que el converteix en el màxim golejador de la història del futbol argentí. Com a jugadors destacats, en els anys 60 tenim Luís Artime, en els anys 70 Sà, Pastoriza, Bochini i Bertoni, en els 80 Burruchaga i en els 90 Forlán i Gaby Milito.
Jan
29
SENTÈNCIES LLATINES (III)
Carpe diem. “Aprofita el dia”. Frase horaciana que ha esdevingut lema de l’actitud vital de gaudir del moment present davant la fugacitat del temps, o bé, dit d’una altra manera, gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és sempre incert. Cave canem. “Compte amb el gos”. Advertiment col·locat a l’entrada d’algunes cases a fi d’avisar de la presència d’un gos. És força conegut el mosaic de Pompeia que conté aquesta frase amb la figura d’un gos. Cedant arma togae. “Que les armes cedeixin davant la toga”. Frase de Ciceró emprada per tal d’indicar la superioritat del poder civil, representat per la toga, sobre el poder militar, davant l’opinió de la majoria que creia en canvi que les accions bèl·liques eren superiors a les civils. Certa amittimus, dum incerta petimus. “Perdem les coses segures mentre cerquem les insegures”. Plaute denuncia l’ambició que sovint ens fa perdre el que ja tenim. Cibi condimentum est fames, potionis sitis. “La fam és el condiment del menjar, la set ho és del beure”. Ciceró addueix aquesta cita de Sòcrates, la qual manifesta que la necessitat ajuda a valorar les coses. Cineri gloria sera venit. “Tard arriba la glòria a les cendres”. Marcial exhorta Faustí a gaudir de la glòria en vida, car no considera útil la que acostuma a arribar quan hom ja és mort. Cito rumpes arcum, semper si tensum habueris. “Aviat trencaràs l’arc si el tens sempre tensat”. Fedre posa en boca d’Isop aquestes paraules, amb les quals recomanava deixar pas a la distensió de l’esperit de tant en tant per tal de poder tornar a l’acció més eficaçment. Clavum clavo expellere. “Treure un clau amb un altre”. Refrany aplicat per Ciceró al terreny amorós, recomanant oblidar un amor mitjançant un altre amor. Cogito, ergo sum. “Penso, per tant existeixo”. Principi fonamental a partir del qual el filòsof Descartes construí el seu sistema filosòfic mitjançant l’aplicació del dubte metòdic. Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur. “Amb la concòrdia les coses petites creixen, amb la discòrdia les més grans s’enfonsen”. A Sal·lusti li agrada fer reflexions de caràcter filosòfic sobre el curs de la història, com fa aquí amb aquest paral·lelisme formal i, alhora, antítesi semàntica. Consuetudo concinnat amorem. “El tracte genera l’amor”. Lucreci opina que el tracte continuat pot afavorir l’amor d’un home vers una dona, encara que aquesta no sigui gaire bonica. Consuetudo pro lege servatur. “El costum és respectat com una llei”. Aforisme jurídic. Consummatum est. “S’ha acabat”. Paraules pronunciades per Jesús abans de morir a la creu segons l’Evangeli de Sant Joan. S’utilitza aquesta frase quan arriba el final d’una cosa o situació no gaire desitjada.
Jan
Que diu que...Que diu que...Que diu que...
30
MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES
• És preferible morir abans que arrossegar ociosament una vellesa insípida: treballar és
viure. • Si Boticelli visqués avui, treballaria per a Vogue. • La cocaïna no crea addicció, ho saps? Ho sé perquè he estat prenent-la durant anys. • No hi fa falta art on hi sobra la naturalesa. • Madurar és trobar el nostre lloc en el món. • Durant anys els polítics han promès la lluna, jo sóc el primer capaç de lliurar-la. • La fam panseix tant l’ànima com el rostre.
Eduard Comasòlivas
Calaix de sastreCalaix de sastreCalaix de sastre
LA MORT CORRE... La mort corre per la tralla d’un llamp esquinçant núvols i, fugissera, m’oblida. El tro escup renecs. Ràfegues de vent em duen records de jovenesa. Vetllo nits senceres presonera de les meves penes. Qui amansirà el meu sofriment? Quines pregàries he de fer als Déus, que ja no m’escolten? No he divulgat els seus misteris i he callat, silenciosa, els seus pecats. El teu silenci vell i noble s’endugué rumors i llegendes de la terra al mar. Tu em fas recordar la vida. Amb cavalcades de passió foragitaré la basarda.
LA FAGEDA Banderes, banderes altes. Les arbredes flamejants, gonfanons de la muntanya. Cabelleres d’or ponent, torrentada esvalotada. Sota l’auri devessall apunten llances morades. La fageda, riu brogent, mor en el riu de la tarda. Banderes, banders altes.
Recull Eduard Comasòlivas
BELLESA
Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59
MONISTROL DE CALDERS
31
LA AMISTAT La amistat és una joia que se sent per un amic, es valora dia a dia i te un tracte molt bonic. Goig plaent i simpatia si estàs ben acompanyat, escoltant amb un somriure quan estan al teu costat. Bon amic, amic per sempre davant d’una adversitat, en moments de melangia són de gran tranquil·litat. Uns se’n van, uns altres vénen són records que ja han passat, si els retrobes ho festeges perquè mai t’han oblidat. Per l’afecte que ells et donen amb un tracte molt bonic, cuida’ls bé amb cortesia i conserva el bon amic. Rosa Rovira Sancho
c/ Monsterrat, 6
Tel. 93 839 91 16
08275 MONISTROL DE CALDERS
Urbanització Saladich – C/ Granera, 6 Tel. 93 839 80 84 Mòbil 628 94 30 63 08275 MONISTROL DE CALDERS
32
UN PETIT APUNT D’HISTÒRIA
En edicions anteriors ja hem explicat que la carretera de Sabadell a Prats de
Lluçanès fou acabada l’any 1904 (el tram que va des del Coll de Lligabosses fins a Calders). Un cop finalitzades les obres de la carretera es posà fil a l’agulla per tenir un bon accés al nucli de Monistrol.
L’any 1905 es portà a terme la construcció del Pont de la Riera de l’Om, just entre el Molí i la casa del Solà, per facilitar l’accés al poble des de la carretera que just un any abans s’havia acabat de construir. Així ho trobem explicat en una crònica comarcal del diari “El Pla de Bages” del novembre d’aquell any:
[...]
S’están donant fi a les òbres del pònt sobre la Riera del Om, degut a l’esplendidesa de nòstre diputat en Alecsandre M.ª Pòns ab l’ajuda de valiosos elements d’aquí y al desinterés de tot el pòble, qu’ hi coopera activament ab jornals de prestasió. Ab aquèsta òbra tan necessaria, y la traslació del Cementiri, que ‘s una necessitat que s’impòsa per moments y que creyèm será un fet, tindrà molt que agraí èxa població al celosíssim tinent de Alcalde y ric propietari en Arsis de Planell.
[...]
El Pla de Bages, número 491 10 de novembre del 1905
Aquest pont ha estat objecte de diverses obres durant els seus més de cent anys
d’existència: dos eixamplaments, ampliació de les dues entrades, renovació de baranes, etc. En la fotografia següent, dels anys 30, el podem veure en el seu estat original.
Fotografia cedida per Josep Ponsa i Canadell
Jordi Gual
33
CARTES D'EL SALVADOR XXXV
El dia despuntava a El Salvador. Un dissabte més al país de les hamaques. Encara era fosc però la Marlene (embarassada de 5 mesos) ja havia enllestit la roba per anar a rentar al riu amb la seva mare i la neboda. Ja feia mesos que s’havia espatllat la rentadora però no havíem fet l’ànim de comprar-ne una de nova per que li agradava apropar-se al naixement d’aigua termal i petar la xerrada mentre fregava i esbandia la roba dins de la bassa. Cal dir que jo l’havia acompanyat alguna vegada a rentar, però mai tant de matinada.
Aquest cop m’havia quedat dormint més estona, però em va ser impossible. A quarts de
set trucaven al telèfon demanant si els hi podíem vendre llet. El germà de la Marlene tenia una vaca que acabava de parir i cada dia l’havia de munyir.
Així que em vaig aixecar i vaig anar a la cuina, una construcció de totxo al costat de la
casa menjador. Encara estava encès el foc de llenya i vaig poder comprovar que m’havien deixat una mica de cafè. El vaig abocar dins d’un “guacal” que es la closca d’un fruit i que partit per la meitat serveix de recipient. Amb el cafè tebi vaig seure afora de la cuina, dins de l’immens pati del terreny que la mare de la Marlene te al cantó Primavera. Em vaig posar els cascos de l’ipod per escoltar l’últim número del podcast (programa de radio baixat d’internet) de ciència ficció “Fuera de Orbita”. Em vaig acabar el cafè i encara escoltant el programa vaig procedir a regar el pati. Estàvem a l’estiu, no plovia ni una gota i tot estava ben sec i ple de pols. Regar era el millor per baixar la temperatura. A més quan arribés la Marlene hauríem de penjar la roba i havíem d’evitar la polseguera.
Aprofitant que el terreny ara era humit, vaig escombrar el pati fins que va arribar tota la
colla del riu. Penjar la roba ara era bufar i fer ampolles. Amb el gran sol que feia, dintre de poques hores ja estaria seca.
Encara no eren les nou del matí. La mare de la Marlene va posar a escalfar alguns
“tamales” al foc mentre nosaltres xerràvem i veiem la televisió. No feien res de bo, així que varem connectar un HDMI per veure la temporada cinc de Lost.
Relaxats a l’hamaca, vaig posar la mà a sobre de la panxa de la Marlene. Notava la pell
freda de l’aigua de la bassa, i uns instants després un moviment suau. L’Ariana, la meva filla, em responia.
Carles Fernandez
ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS, PERNILS I FORMATGES
C/ Sant Josep, 28 – Tel. 93 820 84 34 - MOIÀ
34
MONISTROL NO CANTA Hi havia una vegada un nen i una nena que es deien Xavi i Montse i anaven amb una colla
d'amics.
Un dia anaven tots plegats i la Montse va dir: -Trobo Monistrol de Calders molt estrany!
I la colla va dir: -I jo, i jo, i jo, i jo, i jo.
Les finestres estaven tancades i la gent no sortia.
Un senyor va dir: -Nens, esteu boixos? Aquí hi ha un drac que es diu TOROFIONIS.
I el Xavi li va dir: -I què fa aquest drac?.
El senyor respongué: -Aquest drac viu a Monistrol de Calders i si veu a algú se’l menja, es menja a la gent perquè és pobre i passa fam.
- Tranquils, va dir un nen de la colla que es deia Pau. Jo parlaré amb al drac.
La colla va dir: -De veritat. Gràcies!
El Pau va anar a veure al drac, va parlar amb ell i ho va solucionar tot. El Pau va organitzar una festa amb tota la gent del poble i la gent hi va anar. El drac va fer
la promesa que no faria mal a ningú del poble mai més. Tota la gent del poble es va ficar molt contenta i va confiar amb el drac.
Per això es deia MONISTROL NO CANTA, PERQUÈ LA GENT TENIA POR I NO SORTIA.
Pau Ferré i Carbonell 10 anys
Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54
08275 MONISTROL DE CALDERS
CANSALADERIA POLLERIA CARNISSERIA QUEVIURES
Especialitat en POLLASTRES A L’AST
Servei a domiciliServei a domiciliServei a domiciliServei a domicili
La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS
35
Els orígens i la celebració del Dia Internacional de la Dona
El mite del 8 de Març
El naixement del Dia Internacional de la Dona, no es basa en un esdeveniment aïllat, sobre el qual ni tant sols existia consens entre la historiografia nord-americana i l'espanyola, sinó que ha d'enquadrar-se en un context històric i ideològic molt més ampli.
En la historiografia espanyola la commemoració del 8 de març es vincula, erròniament, a
l'incendi esdevingut aquest dia de l'any 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York, provocat pel propi empresari davant les obreres declarades en vaga i tancades en l'immoble.
Les referències sobre l'origen de la celebració del 8 de març que es basen en l'incendi de la fàbrica a Nova York són falses degut a la manipulació política per silenciar el veritable origen de caràcter comunista d'aquesta celebració. És cert que va existir un incendi a la fàbrica "Triangle Shirtwaist Company" on van morir moltes dones, la majoria noies immigrants entre els 17 i 24 anys, però no va ser el 8 de març de 1908 sinó el 25 de març de 1911, cinc dies després de la primera celebració del Dia Internacional de la Dona. L’incendi de la "Triangle Shirtwaist Company", és un succés de gran transcendència en la història contemporània d'EEUU, però no per donar origen al Dia Internacional de la Dona, sinó per ocasionar la mort de les obreres que l'any anterior, el 1910 havien protagonitzat la primera vaga portada a terme exclusivament per dones demanant millores en la seva situació laboral. El Dia Internacional de la Dona, que té els seus orígens indiscutiblement en el moviment internacional de dones socialistes de finals del segle XIX, tenia com finalitat exclusiva promoure la lluita pel dret al vot de la dona, sense cap tipus de restricció basada en el nivell de riquesa, propietats o educació.
Incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist Company, N.Y.
36
La decisió de convertir aquesta celebració en una festivitat internacional va córrer a càrrec de Clara Zetkin (1857-1933), lider del moviment alemany de dones socialistes. Però la proposta presentada per Zetkin en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes , celebrada a Copenhaguen els dies 26 i 27 d'agost de 1910, per a organitzar la celebració d'un Dia Internacional de la Dona no era del tot original. Tenia un antecedent en el qual inspirar-se, el “ Women's Day “ que les socialistes nord-americanes duien celebrant des de 1908, la finalitat del qual era la reivindicació del dret al vot per a les dones. La proposta va arribar al començament d'un període de gran transformació social i política en el món. Europa estava a les portes de la I Guerra Mundial, els imperis colonials d'Àsia i Àfrica estaven patint les primeres commocions de la revolta nacionalista, i a Amèrica del Nord el moviment pel sufragi femení estava qüestionant algunes de les presumpcions de les relacions humanes. La crida de Clara Zetkin a les dones per a unir la seva lluita per la igualtat de drets amb la lluita per preservar la pau
mundial va copsar la sensibilitat del moment. La primera celebració del Dia
Internacional de la Dona es va produir el 19 de març de 1911, i va ser seguida a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia, on hi van participar més d'un milió de dones. A més del dret a vot i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar, a l'ensenyament vocacional i la fi de la discriminació en el treball.
El 1914, a proposta de les
alemanyes, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 8 de març a Alemanya, Suècia i Rússia.
També la Revolució Russa de 1917
va tenir una gran influència a tots els nivells en el Dia Internacional de la Dona. Encara que el 8 de març es duia celebrant a Rússia des de 1914, en l'any 1917 les dones russes van amotinar-se davant la falta d'aliments, donant inici al procés revolucionari que acabaria al mes d'octubre d'aquell mateix any. Els esdeveniments del 8 de març de 1917 són importants, no només perquè van donar origen a la revolució Russa i perquè van ser protagonitzats per dones, sinó perquè, segons tot sembla apuntar, aquests successos van ser els que van fer que el Dia Internacional de la Dona es passés a celebrar sense més canvis fins a l'actualitat el dia 8 de Març.
Gemma Colet
Women’s day del 1909
Fonts: ANA ISABEL ÁLVAREZ GONZÁLEZ (1999) Els orígens i la celebració del Dia Internacional de la Dona, 1910-
1945. KRK-Edicions: Oviedo. Nacions Unides , História del dia de la Dona.
Clara Zetkin
37
Els encantsEls encantsEls encants
VENC Moble per TV i equip de música. De disseny i giratori, amb vidre i alumini, molt
modern.
Telèfon.93 839 91 39
Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica [email protected]
ES REGALA una taula de dibuix
Telèfon: 699 64 21 30 Òscar
TERRENY de 1.260 m2 per VENDRE o LLOGAR a la zona industrial de Monistrol de Calders.
Tel.: 606 345 457
VENC una baca -model Bermude 310, d´uns 200 l. de capacitat- per a Seat Córdoba o
similars, incloent-hi les dues barres per al sostre
per a muntar-les i tots els anclatges
corresponents. Estat correcte. Hi caben cotxets
de nen, guitarres...
Preu: 120 Euros, negociables.
Raó:David Mòbil 690 09 15 47
ES LLOGA garatge i local
Tel. 93 839 90 05
ES VENEN dos pneumàtics de contacte amb molt pocs quilòmetres. Referència:
175/70 R-13
Preu: 25 € cada un
Telèfon 646 85 77 17
ES VENEN nous del país.
Tel. 93 839 90 70
VENC Ocells Diamants joves a 6 euros cada un
Telèfon 93 839 90 78
RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars, on puguin dormir els gossos. Si
teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho
passaré a recollir.
ALBA: 93 839 80 38 665 63 88 00
CARTUTX DE TINTA de color per impressora de la marca Epson Stylus Photo, vàlida pel
models 790/870/875DC/890/895/895EX/915.
Original. Molt bé de preu.
Telèfon: 650 36 26 97
VENC 5 pneumàtics 205/70R15 amb llanta metàl·lica, en perfecte estat, per a
Suzuki Samurai
- 5 pneumàtics amb llanta: 325 € - 1 pneumàtic amb llanta: 80 €
Tel. 93 839 92 01 629 16 09 93 Salvador Navarrete
38
SUDOKU
Ompliu les caselles buides de la següent quadrícula de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9. No s’ha de repetir cap número en una mateixa fila –horitzontal o vertical– ni en cap subquadrícula de 3x3.
Solució:
PassatempsPassatempsPassatemps
39
Solució: El temps passa del número anterior
D’esquerra a dreta : Pepeta de Cal Lluís, Matilde de Cal Marfà, Antònia Prat Pladevall de Cal Beltrà, Pepita Catot Ponsa de Cal Rubell, Cinta de Cal Peneta, Irene de Cal Mariano, Ramona Jamilà de Cal Rubell, Antonieta de Cal Serni, Conxita Faja del Molí d’en Sala, Manuela Ponsa de Cal Ton, Maria Canadell de Cal Xei.
DONEM: Gossos en adopció, esterilitzats, vacunats, amb microxip, desparasitats i amb la
prova de la leishmaniosi. PREU: 100 €.
Nucli zoològic: B-2500710 Tel. 93 820 92 01 665 63 88 00
40
El temps passaEl temps passa
La fotografia que us proposem identificar en aquest número és d’un partit de la Monistrolenca que va jugar a Berga a començament de la decàda dels 70.
