El ClotEl Clot Revista de Monistrol de Calders N. 122 Març 2011

2

Benvolguts lectors

Evidentment que amb el que està passant avui en dia al nostre país tindríem prous ingredients per fer una editorial ben suculenta. Sens dubte que parlar de crisi, retallades, finançament, cafè per a tothom,... faria que aconseguíssim un bon brou, però de ben segur que de tot això ja n’estem una mica tips.

Voldríem que l’Editorial d’aquest número de la nostra revista fos un senzill homenatge a la persona que ens va impulsar a començar amb el Clot i que ens va dir adéu el passat dia 2 de febrer. Precisament en l’editorial de celebració del vintè aniversari de la revista del mes de novembre de 2010 recordàvem els inicis d’aquesta aventura amb ell. També ell mateix hi va col·laborar amb un escrit recordant com va començar tot plegat i l’orgull que sentia pel fet que la revista es mantingués viva després de vint anys.

En Pere Fradera, malgrat el que puguin pensar alguns, va ser un exemple a seguir per molts de nosaltres i va demostrar durant tota la seva vida la seva humilitat i el seu saber fer amb les coses. Nosaltres, els redactors del Clot, li volem dir que: des d'allà on siguis Pere, esperem que segueixis llegint els nostres escrits i que ens donis coratge per poder seguir endavant amb aquesta revista i amb moltes altres activitats que vam començar amb tu. No t'oblidarem mai, ets part del Clot i sempre ho seràs.

La Redacció

EditorialEditorialEditorial

EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Germà Cabrera, Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Jordi Comas, Francesc Berenguer, Pere Vall, (fotografia), Isabel Orellana (cuina) Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Gemma Colet Preu: Subscriptors locals: 12 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 15 € anuals Exemplar sol: 2,5 €

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://sites.google.com/site/revistaelclot/

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999

3

Què ha passat?Què ha passat?Què ha passat?

CAMPUS DE NADAL A.E. MONISTROLENCA

Una quarentena de nens i nenes d'entre 3 i 15 anys van participar, el dia 29 de desembre de 2010, en la segona edició del campus de nadal de l'A.E. Monistrolenca. La meterologia de les darreres hores va fer que el camp estigués ple de fang i bassals i que a primera hora del matí els nens i monitors fossin molt prudents a l'hora de posar els peus a terra, però a mesura que avançaven les activitats, algunes més que d'altres, es van deixar anar i van acabar el matí revolcant-se en el camp. La matinal de futbol va consistir en diferents activitats relacionades amb la pràctica del futbol i que intenta donar una visió general

de l'esport, on sempre s'hi inclou una part d'escalfament, una part més física, una tècnica, partidets i finalment els estiraments. En aquesta ocasió es va comptar amb el monitoratge de jugadors del primer equip però també amb d'altres col·laboradors habituals en aquest tipus d'activitats. El campus de nadal va comptar per primera vegada amb una secció de porters on es va observar que d'aquí una anys la porteria de l'A.E. Monistrolenca pot continuar ben coberta.

A mig matí es va fer l'esmorzar a base de xocolata desfeta calenta per fer passar el fred i a diferència del campus d'estiu no van caldre tants litres d'aigua per fer passar la sed.

A la tarda i de manera semi-espontània, la major part dels participants van tornar al camp per organitzar i participar en un mini-torneig d'equips mixtes. Per poder jugar però va caldre que tots els nens i nenes es cambiessin de roba i sabates ja que la que havien fet servir al matí estava totalment coberta de fang.

Com sempre, donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudat a fer possible aquest tipus d'activitats i que ho fan de manera totalment desinteressada i des d'aquí els animem a continuar ajudant-nos en aquesta tasca!

III CAMPIONAT D'SCALEXTRIC

Per tercer any consecutiu, el grup de joves monistrolencs amants de l'scalextric, van tornar a organitzar el campionat en el marc dels actes nadalencs.

El campionat es va portar a terme els dies 26 de desembre i 2 de gener i com a novetat es va disputar en una nau del polígon de Monistrol que va permetre un públic assitents més nombrós però també poder tenir un circuit més complet. Com en els altres anys va haver-hi tres categories diferents: la dels CLÀSSICS on només hi podien competir els cotxes marca SCALEXTRIC made in Spain, la d'ESPECIAL

4

on hi podia correr qualsevol cotxe d'slot i la INFANTIL on els participants havien de tenir entre 6 i 15 anys. Aquest tercer campionat ha sigut récord de participació i sobretot s'ha vist augmentada en la categoria d'infantil, cosa que vol dir que l'scalextric es torna a posar de moda. Els guanyadors de la categoria de clàssics van ser: 1r Gerard Camps, 2n David Moya, 3r Jaume Jo. En la categoria d'ESPECIALS: 1r Pere Daví, 2n

Gerard Camps, 3r David Moya. En la categoria INFANTIL: 1r Èdgar Rovira, 2n Aleix Jo, 3r Toni Cortés. Pels 3 guanyadors de cada categoria se'ls va entregar un trofeu gentilesa de l'Ajuntament de Monistrol de Calders i pel primer classificat un cotxe d'Scalextric.

Els organitzadors del campionat volen agrair a tota la gent que ha col·laborat en que torni a ser possible i animen a la gent a participar-hi per tal de poder donar una continuïtat a l'acte, ja que sembla que torna a despertar interés entre públics de totes les edats. D'altra banda també volen assenyalar que en aquesta ocasió no hi ha hagut problemes tècnics durant el desenvolupament del campionat com en les primeres edicions, cosa que ha fet que sigui més fluid.

Per últim recordar que si algú té pistes i altres materials que vol cedir o donar als organitzadors per poder celebrar properes edicions pot posar-se en contacte amb qualsevol dels membres del grup.

I de moment, fins l'any que ve! Bet i David

ACTUACIONS TEATRALS

Durant el primer trimestre de l’any 2011 el GT del Centre Parroquial ha fet dues actuacions fora de Monistrol amb l’obra “El Sopar dels idiotes”, que es va estrenar el passat Nadal.

El dia 30 de gener es va actuar a Navàs i el dia 13 de febrer a Súria. A Navàs, una població on s’hi va força a actuar i amb escassa presència d’espectadors, en aquesta ocasió una vuitantena de persones vas assistir a la representació. L’actuació va sortir força bé i el públic s’ho va passar bé. A Súria la sala pràcticament es va omplir i des del primer moment el públic es va ficar dins l’obra i això es notava en l’ambient. Aquest fet va motivar més als actors i actrius, els quals van realitzar una actuació gairebé perfecta. Segurament la millor de les 4 actuacions que s’han fet fins ara.

5

FESTA DE SANT ANTONI

Els dies 22 i 23 de gener es va celebrar la 2a Festa de Sant Antoni a Monistrol amb un seguit d'activitats durant el cap de setmana i amb una assistència de gent força important. El dissabte a la nit es va fer un concert de Gospel a l'església amb el grup Tastet de Gospel. Aquest grup de Taradell té un repertori format bàsicament per temes Gospel tradicionals i contemporanis americans cantats a tres i quatre veus amb la intervenció de diversos solistes vocals i instrumentals de qualitat. A més, el

moviment i les coreografies són un dels puntals del grup, tot creant un espectacle visual, ple de sensacions i emocions. El centenar de persones assistents va gaudir de la música tot participant activament en l’espectacle.

El diumenge al matí als carrers La Vinya i Torrent hi

havia més de 20 parades, on es podia trobar des d'una llonganissa fins a unes arracades. A partir de les 9 del matí ja hi havia esmorzar per a tothom amb botifarres, cansalada i pa torrat. Més d'un centenar de persones van gaudir de l'esmorzar de pagès.

Al migdia es va fer la benedicció dels animals, i se’n va poder veure una gran variació: cavalls, gossos, gats, conills, ocells, etc... A continuació es va fer una cercavila amb els gegants i grallers i després tothom va acabar al camp de futbol, on es va fer el segon concurs de botifarres, amb una quinzena de genets participants, que al galop intentaven agafar les botifarres, pans, fuets i bulls. Després del joc, els centenars de persones que van assistir van poder gaudir de l'aperitiu de productes del Moianès que oferia l'Ajuntament.

6

I a la tarda, també a l'església, la Coral Reravera de Navarcles va oferir el concert Viatge d’octubre, al qual hi van assistir una setantena de persones. La coral, dirigida per la Queralt Comellas, va oferir un seguit de cançons que tenien en comú que estaven musicades pel compositor Francesc Vila. Els onze cantaires de la coral van interpretar magnifícament la desena de poemes de Viatge d'octubre, de Tomàs Garcés, que Vila va musicar entre finals del 2004 i l'any 2005. Un concert d’un estil completament diferent al del dia anterior, però que també va ser molt aplaudit per tot el públic assistent.

Al finalitzar el concert, es van repartir a la plaça, els greixons que no es van poder menjar en l'aperitiu del matí. En definitiva, va ser un cap de setmana molt complert.

La Redacció

GALERIA FOTOGRÀFICA FESTA DE SANT ANTONI

7

8

Què ha passat?

En aquesta secció s’esmentaven alguns del actes de les passades festes de Nadal que no s’havien inclòs en l’edició del gener, com ara les sessions de quinto que estrenaven la novetat de fer pagar un dipòsit de vint duros per cada got de guixes, cosa que va fer que es perdessin moltes menys guixes que en anys anteriors.

També es comentava l’activitat teatral del Grup de Teatre del Centre Parroquial que va tornar a representar l’obra “Els deu indiets” a Monistrol i a Súria.

Tancava la secció del Què ha passat? la informació de la celebració de la festa de l Carnestoltes organitzada per l'AMPA de l’escola i que va consistir en una rua pels carrers del poble i una xocolatada amb ball al Centre Recreatiu.

S’informa Des de l’Ajuntament s’informava de la recent posada en funcionament de la pàgina web

municipal, de l’acabament de les obres a la façana de l’edifici de l’ajuntament i de les obres previstes de construcció d’un nou dipòsit d’aigua i de la urbanització del carrer Pavelló. També es comentava la revisió del model d’organització territorial de Catalunya que preveia que el nostra municipi formés part de la Vegueria de la Catalunya Central i que estigués inclòs a la nova comarca del Moianès.

Des del Centre Parroquial s’informava de l’assemblea anual de socis en la qual, entre altres temes es va presentar l’estat de comptes de l’entitat amb un romanent de 596.333 ptes. S’esmentaven també els actes previstos per la setmana santa, sardanes, caminada... i les activitats teatrals en cartell o previstes pel futur.

Des del Casal L’Espiga s’informava de l’excursió a Guissona, d’una xerrada sobre pensions i Seguretat Social i la calçotada que estava previst fer el 17 de març.

Des de l’escola L’Esqueix era notícia les colònies de primer, segon i tercer curs a Juneda, l’esquiada de final d’etapa dels alumnes de sisè a Baqueira Beret i les colònies de 4t. 5è i 6è a Esterri d’Àneu, la visita al Museu de la Ciència de Barcelona del alumnes d’Infantil, la presentació del Pla Estratègic de Centre de la ZER El Moianès i de les eleccions a representant de pares i mares al Consell Escolar.

Des de la secció d’Esports es deia que la Monistrolenca encadenava quatre partits seguits sense guanyar i això complicava l’ascens a segona categoria i es feia una crònica exhaustiva de cadascun dels partits jugats els mesos de gener i febrer

L’interrogant

• La “moguda” de contenidors és per preparar-se per la Baixada d’Andròmines o perquè es preveu que sigui declarat nou esport olímpic?

• Es continua pensant que es pujarà de categoria i per això es farà un nou accés al Camp del Met amb la porta més gran? (foto d’un esvoranc que s’havia fet al mur que tanca el camp de futbol)

• Quan podrem demanar l’hora de visita per telèfon? (imatge de la sala d’espera del consultori mèdic)

• Tot el pressupost destinat a obres dels Centres d’Assistència Primària es va esgotar en el d’Artés i per aquesta raó no s’ha millorat el del nostre poble?

La redacció

Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...

9

Durant els mesos de gener i febrer s’ha sortit de bolos en dues ocasions amb l’obra “El

sopar dels idiotes”. En aquests moments no hi ha cap altra actuació prevista, però l’obra surt en un catàleg de la Diputació de Barcelona i també es vol presentar en alguns concursos. Per tant, pot ser que més endavant surtin més actuacions.

Pel que fa a noves activitats teatrals, properament començaran els assajos de l’obra “Un

Déu salvatge” prevista per la Festa Major d’enguany. Continuen també els assajos amb els grups infantils. Hi ha previst presentar una de les obres en la Mostra de Teatre Infantil que es farà a Horta (Barcelona) el proper diumenge dia 8 de maig.

També hi ha previst que algun grup de teatre d’alguna altra població vingui a representar

alguna obra al nostre poble. S’ha parlat amb el grup de Súria perquè vingui a actuar amb l’obra “Hereus”, però encara s’ha de confirmar la data. Hi ha pendent la realització de l’assemblea anual de socis de l’entitat. De moment encara

no hi ha la data fixada, però s’informarà oportunament del dia i hora previstos. En el número anterior s’informava que la Coordinadora del Bages-Berguedà-Solsonès de la

Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya volia posar en marxa algunes activitats relacionades amb el món del teatre. El mes de març es farà un curset de dicció. I el dia 12 de març al vespre es farà a Súria una lectura d’una obra adaptada d’una pel·lícula (Pels camins de la mentida).

Alba Jornet/Jaume Musarra

Des del Grup de TeatreDes del Grup de TeatreDes del Grup de Teatre

BELLESA

Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59

MONISTROL DE CALDERS

RESTAURANT

Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS

CANSALADERIA POLLERIA CARNISSERIA QUEVIURES

Especialitat en POLLASTRES A L’AST

Servei a domiciliServei a domiciliServei a domiciliServei a domicili

La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS

S’informaS’informaS’informa

10

ESQUIADA DE SISÈ El viatge de final d’etapa dels alumnes de sisè es va fer del 16 al 18 de febrer i com

des de fa ja uns quants anys va consistir en una estada de tres dies a la neu per aprendre i practicar l’esport de l’esquí. Tots els alumnes de l’últim curs de primària de la ZER, tan els de la zona Llevant com de Ponent, van compartir tres dies plens d’activitats i bons moments. L’allotjament era a l’alberg La Bruna de La Molina. El primer dia, dimecres dia 16 de febrer es va sortir ben d’hora de Calders en direcció a les pistes. Només una parada per esmorzar i a quarts de 10 ja s’estava recollint el material per fer les primeres classes. Després de dinar es va continuar practicant i a l’acabar el dia ja gairebé es podia dir que la majoria sabia esquiar. També es va fer una visita a Dorres per relaxar-se en les seves aigües termals abans d’anar cap a l’alberg per instal·larse. El dia següent es va continuar

practicant l’esquí i es va fer una visita a Puigcerdà. L’últim dia es va aprofitar per provar les activitats de raquetes i tubbis que tothom va trobar molt.

SETMANA DE LA SEGURETAT

L’última setmana de febrer, abans de la setmana blanca, vam fer a l’escola la setmana de la seguretat. A totes les classes vam treballar diferents aspectes sobre la seguretat, els riscos i la prevenció. A la classe de cicle inicial vam aprendre que volen dir els diferents senyals de trànsit i amb els nostres padrins de 6è. vam fer un recorregut pel poble per identificar-los millor. També vam dur a terme un simulacre d’emergència per practicar com actuar en el cas que per alguna determinada causa haguéssim d’evacuar l’escola. El dijous a mig matí va sonar la sirena d’alarma i tothom va deixar el que estava fent per fer una fila i sortir sense córrer per la sortida corresponent i trobar-nos a la sortida de la reixa del pati. L’escola es va evacuar en poc més d’un minut i mig. La tècnica de protecció civil del Consell Comarcal del Bages i els Mossos d’Esquadra ens van dir que ho vam fer molt bé.

Escola L’Esqueix

Des de l ‘Escola L’EsqueixDes de l ‘Escola L’EsqueixDes de l ‘Escola L’Esqueix

11

Des de l’Associació Dit i Fet Des de l’Associació Dit i Fet Des de l’Associació Dit i Fet

Les activitats del 2011 de l’associació Dit i Fet es van iniciar amb la caminada mensual. El

mes de gener, però, amb motiu de la celebració de la festa de Sant Antoni es va avançar al diumenge 16 de gener.

Una vintena de caminadors i caminadores van inaugurar les caminades mensuals d'aquest any 2011. La ruta va ser molt senzilla, després de trobar-nos a l'avinguda Dr. Pere Tarrés vam dirigir-nos cap a la Urbanització del Solà direcció riera de l'Om fins els Pins del Julià, després vam agafar el camí de la Baga de l'Om fins enllaçar amb el camí del Coll per anar a buscar la trialera que passa per davant la casa nova per fer la tornada per la Urbanització fins a la plaça de l'Església.

En total 6,5 km molt planers i en els que tant sols vam necessitar hora i mitja per a realitzar-los. Vaja una caminada per aquelles i aquells que volen sortir a fer una passejadeta per estirar les cames.

Al mes de febrer, es va oferir la possibilitat de realitzar un taller de Decoració de Vidre impartit per la Gemma Genescà sòcia del Dit i Fet. Tal i com hem exposat en diferents ocasions , un dels nostres principals objectius és el d'aconseguir realitzar intercanvi de coneixements entre les nostres sòcies i socis. Tot i no ser el primer cop, ja que els dos tallers d'hàbits alimentaris i segurament un tercer que durem a terme més endavant han estat realitzats per la Roser, una de les nostres sòcies, quant la Gemma es va oferir a fer aquest taller tant creatiu, no ens ho vàrem pensar gens ni mica. Així que, el dissabte 12 de febrer, amb un total de 20 participants, es va dur a terme el taller de decoració de vidre. Després d'explicar-nos les tècniques a seguir totes i cada una de les participants va escollir el seu propi disseny i van aplicar els consells de la Gemma per tal de decorar amb pintura i paper les ampolles de vidre.

Durant el mes de febrer també s’ha realitzat la caminada mensual. La data escollida va ser el diumenge 20 de febrer. Tot i la pluja del dia anterior un total de 23 caminadors, habituals de les caminades Dit i Fet, ens vam aplegar a les 10:00 del matí a la Plaça Nova per iniciar el recorregut d’aproximadament 6.5 km. Tot i la boira, que ens va acompanyar durant el matí i no ens va permetre aprofitar les vistes que teníem tant de Monistrol com de Talamanca i les seves valls, vam gaudir d'una plàcida pujada a les Abrines però que no va treure'ns de fer-nos suar una miqueta. Després d'esmorzar vem iniciar el retorn cap a Monistrol pel

sender que s'agafa al Serrat del Gordi i que desemboca directament a la Llandriga. Els més menuts s'ho van passar d'allò més bé baixant per la trialera !

Hem d'agrair al Joan Pascual les dues magnífiques passarel·les que ens va preparar per poder travessar el riu Calders als Campassos i a la Pedrera. Per cert, el mes de març hem avançat un cap de setmana la caminada i el dia escollit és el diumenge 13.

Associació Dit i Fet

12

,

Els nostres músics, gegants i cap grossos ja s’han començat a espolsar-se el fred de

l’hivern a base d’assajos i alguna sortida. Això si, la sortida ha estat a casa mateix, per Sant Antoni, que no sigui que agafem la grip porcina si estem massa estona a la fresca! A més, alguns, o més ben dit, algunes, comencen a anar un pèl “tauperes” per anar gaire lluny. Per Sant Antoni vam estrenar 2 cap grossos fets per alguns dels nens del poble, esteu fets uns artistes! Aquesta parelleta no té nom de moment, i estaria bé batejar-los, no? Si ho voleu, podeu fer propostes a través del grup de gegants del facebook o al nostre blog: http://gegantsmc.blogspot.com/. També per Sant Antoni la colla de percussió va lluir-se de valent, mostrant que han tret un molt bon rendiment al curs que han rebut. D’aquí al Carnaval de Rio?

Però aquestes darreres setmanes han estat setmanes especialment dures, i és que en

pocs dies ens han deixat dues persones estimades. Per una banda, ens ha dit adéu qui va inspirar el nostre Llúpol, en Pere Fradera. Volem donar-li un altre cop les gràcies per haver-nos cedit els seus “drets d’imatge”, d’aquesta manera continuarà caminant pels pobles de Catalunya, com a ell tant li agradava! De fet, el dia 6 de març a la tarda se li fa un petit homenatge a Sant Martí de Sesgueioles, on no hi faltarem. Per altra banda, se n’ha anat un altre bon amic, el Jordi Jo. Volem donar-li les gràcies per haver estat sempre disponible a donar-nos un cop de mà per tot allò que fes falta. D’ara en endavant, intentarem coure les botifarres de la caminada tan bé com ho feies tu!

Teixit d’Inquietuds

El dissabte 26 de febrer vàrem fer la reunió general de socis del Casal a la qual van

assistir-hi 18 persones. Es va explicar l’estat de comptes de l’any 2010 que és el següent:

ENTRADES 11.629.99 € SORTIDES 9.692.01 € ----------------------- Diferència 1.937.98 € SALDO A CAIXA: 4.640.94 € Tenim prevista una excursiò pel dia 26 de Març que es podrà fer si hi ha un mínim de 25

persones apuntades. La data límit per apuntar-se és el dia 13 de març. Anirem al matí a Montserrat, a visitar la basilica. Després es dinarà i a la tarda visitarem el monestir de Sant Benet. El preu es de 39 €. Pel socis el cost és de 30 €.

Una altra de les activitats programades és una xerrada sobre l’envelliment actiu i saludable que es farà des de la FATEC aquest més de març.

Alícia Castellà

Des de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’Inquietuds

Des del Casal L’EspigaDes del Casal L’EspigaDes del Casal L’Espiga

13

LORENA CORTÉS

15 ANYS, CADET DE LA MONISTROLENCA

“Porto les botes del Cristiano perquè m’agrada aquest model, no ell”

EsportsEsportsEsports

La Lorena Cortés i Rodríguez té 15 anys i és la capitana de l’equip cadet – infantil femení de la Monistrolenca, creat aquest any.

És la primera temporada que juga a

futbol, igual que totes les seves companyes d’equip. Abans havia practicat la natació, el ball i el cros escolar.

Sense haver jugat mai a futbol com

és que vas decidir que t’agradava jugar de davantera?

Jo volia jugar davant, no m’hi trobava darrera. Vaig jugar una estona de defensa a Andorra i ho vaig passar molt malament. Sempre surto amb l’idea de fer gols.

I ara ets la màxima golejadora de l’equip...

Sí, porto un total de deu gols, tres en partits de lliga contra el Balenyà i l’OAR Vic i set en els dos amistosos contra el Pradenc.

Com et defineixes com a futbolista?

Soc lluitadora i amb un bon control de la pilota però em falta velocitat, precisió en la passada i xut.

Alguna cosa més et diuen...

Em diuen que soc una mica “xupona”, que l’hauria de passar més però en aquell moment, al camp, no hi penso. Els entrenadors m’ho repeteixen molt.

Ara que han sortit els entrenadors, que n’opines d’ells?

Els dos David s’esforcen molt i de vegades no valorem el temps que s’hi dediquen.

I del camp del Met què me’n dius?

M’agrada jugar a casa perquè hi ha molt ambient. Em fa sentir millor tot i que intento no fer cas als comentaris del públic.

Quan aneu a jugar a fora us trobeu que tots els camps són d’herba.

Sí, acostumats a jugar en sorra la pilota corre molt en aquests camps però és millor jugar sobre herba.

Parla’m de l’equip. Com el veus, ara que ja aneu per la segona volta?

Falta una mica d’esforç general en comprometre’ns a fer les coses millor per aconseguir resultats positius. Tot i que la gent ha evolucionat força, falta ser un equip.

I la temporada que ve...

Encara no sé si podré seguir per l’edat però espero que l’equip segueixi i faci una pretemporada millor que aquesta per començar bé la lliga.

Quina relació teniu amb la junta i els jugadors del primer equip?

La junta sempre ens ha donat facilitats per jugar i els jugadors del primer equip no es queixen per compartir el camp en els entrenaments

És la més gran de l’equip, la màxima golejadora i la capitana

14

Vas a veure’ls, als grans? Ja hi anava la temporada passada i

ara encara més perquè hi estic ficada. M’agradaria arribar a jugar en un equip de grans.

Com els veus; quin jugador t’agrada més?

Està molt bé que jugadors de fora s’interessin per la Monistrolenca. A mi m’agrada molt el Carlos Martínez perquè juga a la mateixa posició que jo i, a més a més, és el capità de l’equip.

I el més guapo de la plantilla qui és?

N’hi ha varis de molt guapos. Entre totes les jugadores hi ha discrepàncies sobre el tema.

També ets molt del Barça... Sí, soc molt culer. El seu joc m’agrada

molt i aquest any ho tornarem a guanyar tot.

I com és que una culer com tu porta les botes del Cristiano?

Porto les botes del Cristiano perquè m’agrada aquest model, no ell. És un prepotent. Prefereixo Nike a Adidas.

A casa sou tots del Barça?

El meu germà i jo, des de sempre, la meva mare és del Madrid i el meu pare va “veure la luz” fa uns quants anys.

I fins aquí aquesta extensa xerrada

mantinguda amb la Lorena al menjador de casa seva mentre la seva mare estava feinejant per la cuina i escoltant alhora a la filla.

Una frase del món del futbol:

La millor defensa és un bon atac.

L’últim llibre que has llegit?

El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

I que no sigui del cole?

Cartes de Lo de Camille Pouzol.

El joves d’avui en dia sou...: Ambiciosos. Ho volem tot.

Què t’agrada fer amb les amigues a part de jugar a futbol?

Anar al cine, a sopar fora i a concerts.

Pro evolution o Fifa?

No m’agrada jugar-hi. A casa l’expert és el Toni.

I de música...:

M’agrada tot tipus de música: pop, rock català... Quan no tinc res a fer em poso a escoltar música.

Lluitant la pilota amb una jugadora rival

En el partit contra les mares va haver-hi una sana rivalitat

15

AE MONISTROLENCA

Una vegada disputats els primers 19 partits de lliga, la Monistrolenca es troba situada a la classificació a la vuitena posició amb 29 punts però amb un partit menys (el que es disputarà al camp del Met el dissabte 5 de març contra l’Oló). Ha aconseguit 9 victòries, 2 empats i 8 derrotes amb 47 gols a favor i 42 gols en contra. Com a líder destacat hi ha el Gimnàstic de Manresa amb 56 punts i ja a 7 punts del segon. Tanca la taula l’Artés B amb només 6 punts.

Els màxims golejadors de l’equip verd-i-blanc

són: Mamadou Diarra 11 gols Carlos Martínez 11 gols (1 de penal) Carles Moya 7 gols Germà Cabrera 5 gols Quim Puig 4 gols (1 de penal)

CADET INFANTIL FEMENÍ

L’equip femení de la Monistrolenca ha aconseguit la victòria en els dos partits amistosos disputats contra el Pradenc. Ara, quan encara falten deu partits per acabar la lliga, toca estrenar-se en el caseller de punts. La màxima golejadora a la lliga és la Lorena amb 3 gols però la segueix ben a prop la Mireia amb 2.

Les set jugadors que han disputat més minuts després de les primeres 16 jornades de lliga són les següents:

Xènia Catot 1041 minuts Mirea Cardona 895 minuts Lorena Cortés 862 minuts Tatiana Porras 822 minuts Mar Catot 800 minuts Aïna Baiges 722 minuts Meritxell Bosch 720 minuts

Markin’s

Partit Gironella B - Monistrolenca

Banqueta verd-i-blanca durant el partit contra les mares

16

Quan podrem veure a Monistrol el nou canal Esport3?

Vist el nou èxit de participació i organització, es pot donar ja per consolidada la Festa de Sant Antoni a Monistrol?

Amb aquesta mesura s’aconseguirà tenir nets d’excrements els carrers del poble?

Entre quantes llistes haurem de triar el proper alcalde o alcaldessa?

17

En aquest número de El Clot volem parlar amb una persona que està vinculada amb algunes entitats del poble, tot i que últimament la seva nova feina no permet que la veiem gaire per Monistrol. Estem parlant de l’Aina Torné, que actualment està treballant al Nou Molino de Ballarina. - Explica’ns una mica el teu recorregut en el món de la dansa (edat que vas començar a ballar, cursos fets, estudis,...) - Vaig introduir-me per primera vegada en el món de la dansa quan tenia 4 anys. Amb aquesta edat vaig entrar a l’escola de ballet Olga Roig de Manresa, i allà vaig estar 18 anys formant-me, ballant de forma amateur i fent de professora en els últims anys. En aquest període em vaig treure els exàmens de dansa clàssica de la Royal Academy

of Dance, així com diversos cursos entre els quals destaca el que vam fer a Madrid, amb el ballarí i coreògraf Víctor Ullate. A partir d’aquí vaig passar un any a Sabadell, a l’escola de dansa Ritme, on vaig cursar jazz i teatre musical amb Dagoll Dagom, encara compaginant-m’ho amb l’escola de Manresa. L’any següent vaig anar a viure a Barcelona, i vaig veure que m’havia de desvincular de l’escola de tota la vida perquè no tenia temps d’arribar a tot arreu. Així que vaig estar un any fent classes amb la companyia de clàssic de David Campos a Barcelona. La veritat és que va arribar un moment en què necessitava experiències noves en el món de la dansa, i vaig decidir deixar el clàssic que havia fet tota la vida per poder practicar altres disciplines. Així, vaig entrar a fer jazz a l’escola de Comèdia Musical Coco Comín, tenint com a professora la Coco, on encara continuo assistint els dies que tenim festa de funció, i vaig entrar a formar part del grup de Dansa Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) dirigit per Carles Sales. - Com has arribat a aconseguir la feina actual? - Una companya de jazz de la Coco em va informar del càsting. Els interessaven noies i nois de perfil neoclàssic-contemporani. Així que vaig enviar el currículum a l’adreça electrònica que m’havien passat i vaig trigar gairebé tres setmanes a rebre resposta! Em van citar per fer el càsting dos dies abans de marxar a la trobada de gegants de Mallorca (on, per cert, ens ho vam passar genial!!!) i vaig passar a la final. El problema va ser que la final de noies era a les 13h i el nostre vaixell sortia a la mateixa hora, així que vaig haver de fer la final amb els nois a les 11h del matí i sortir corrents com una boja cap al port de Barcelona. Una setmana més tard, ja pensant que no m’havien escollit, em van trucar dient-me que volien comptar amb mi per al projecte de reobertura del nou Molino. - Què ha estat per a tu formar part d’aquest projecte? - A banda de poder treballar de la meva il·lusió, la dansa i el teatre, el fet de reobrir un local tan emblemàtic com el Molino, debutant i formant part de la seva història, és motiu d’una alegria immensa i que sempre m’acompanyarà al llarg de la meva vida. - Havies treballat com a ballarina professional anteriorment? - Havia fet algun “bolo” per la Cristina Allande a Sabadell, al teatre La Faràndula i al Teatre Principal de Sabadell, així com la Fashion Freak a la Sala Apolo de Barcelona. Però mai havia tingut un contracte professional de llarga durada ni havia participat en un projecte de tanta envergadura com aquest.

Parlem amb...Parlem amb...Parlem amb...

18

- Què havies fet com a ballarina amateur? - Amb l’escola de ballet Olga Roig es va muntar un grup anomenat Ballet Jove de Manresa on anàvem a ballar per diferents municipis de Catalunya. Amb el Ballet Jove vam fer El Corsari, al teatre Conservatori de Manresa i Sentiments amb coreografia d’Olga Roig al teatre Kursaal. Aquests dos espectacles van ser com treballar professionalment, però els diners que es recollien eren per pagar vestuari i decorats, així que no ens remuneraven les actuacions. Amb el grup estable de la UAB també vam fer actuacions a Montpellier, Toulouse i a la mateixa UAB, i per a la coreògrafa Coco Comín vaig ballar a La Marató de TV3. - En què consisteix la teva actuació a El Molino? Ens pots explicar una mica la resta de l’espectacle? - Sóc ballarina i actriu i formo part de les Molino Girls. L’espectacle que es du a terme, Made in Paral.lel, és un recorregut per la història del Molino, des dels seus inicis, amb les vedettes i les plomes, passant per la censura del franquisme i arribant a la Barcelona moderna després dels jocs olímpics de 1992. Hi ha un mestre de cerimònies (el Víctor Massan) que porta el fil conductor de l’espectacle, i la Merche Mar i la Terremoto de Alcorcón interactuen amb el públic, conservant l’essència del Molino de sempre. Hi ha també els Molino boys i un gran ballarí de flamenc: l’Amador Rojas. És un espectacle que engloba humor, dansa, cant, música en directe, sensualitat i picardia. Ara estem preparant un nou espectacle que es presentarà amb el nom de Made in el Molino, on molts dels números que representem actualment seran substituïts. - Com compagines la feina actual amb els teus estudis? - Com puc!!! La veritat és que no és gens fàcil perquè entro a les 17h i surto a les 00h de la nit. A més a més, el meu “cap de setmana” cau en dilluns i dimarts, que tinc classe... Així que ho vaig trampejant com puc, això sí, intentant dormir un mínim d’hores diàries. - Quins objectius tens de cara al futur? - Acabar la carrera de dret, això sí! I intentant poder continuar fent carrera en aquest món que tant m’agrada. - En aquest mesos d’espectacle, tens alguna anècdota que es pugui explicar? - Ui si n’han passat de coses en pocs mesos! Hi va haver un dia que degut a un problema tècnic la música del següent número va sonar abans d’hora, així que entre crits d’histerisme vam sortir a mig vestir, i jo vaig saltar a l’escenari amb una sabata sí, l’altre no, el monyo mig desfet i els pantalons descordats.... l’última va ser aquest dijous passat, on vam tenir una visita inesperada: el mateix Robert de Niro ens va venir a veure! Així que vaig tenir la fantàstica oportunitat de conèixer-lo personalment i fer-nos unes quantes fotos. Si m’ho expliquen fa unes setmanes, no m’ho crec!!! Des del Clot li desitgem molt d’èxit en les seves futures actuacions.

Alba Jornet/Jaume Musarra

19

•Durant la multitudinària celebració de la II Festa de Sant Antoni es va produir una anècdota que ara volem explicar. Entre les moltes coses que van agradar al públic de l’edició de l’any passat, una va ser els deliciosos llardons que es varen preparar per l’hora del vermut. Doncs bé, la gent, després de gaudir durant tot l’intens matí de la festa animal, esperava amb delit els ”famosos” llardons. I aquests no van arribar ... a temps. Resulta que el butà que havia de coure els llardons va estar tota la nit i matí a la intempèrie i amb l’intens fred que va fer es va glaçar i no es podia fer servir a l’hora prevista. Finalment, quan va acabar l’aperitiu al camp de futbol, la gent que tornava cap a casa i passava pel carrer de baix va poder degustar-los acabats de fer i amb gran quantitat a l’haver-hi molts llardons per poca gent. Fins i tot es va poder veure algun tupperware, per seguir amb la tradició, apareixent d’amagatotis. L’ajuntament va decidir portar els que van sobrar al concert que es va celebrar a les sis amb la Coral Reravera i que així tothom els podes provar.

•Ara ja fa algun número del safareig que no parlem dels i les joves atletes del poble. I cal seguir-ne parlant, de tant en tant, d’ells i elles perquè estant fent autèntiques exhibicions allà on van a córrer. La Janina Jo va participar al Campionat de Catalunya de cros individual i per clubs amb l’Atlètic Manresa a Granollers. Finalment va quedar segona de la seva categoria. I la setmana següent un bon grup de monistrolencs i monistrolenques van anar a Banyoles a la final nacional de cros. Van participar-hi, en diferents categories, la Mireia Catot, la Janina Jo, la Neus Junyent i el Pol Baiges. El Ferran Ponsa aquesta vegada no va anar-hi però també és un dels que fa molt bons papers. Seguirem informant a mesura que vagin assolin més reptes atlètics.

•A la redacció del safareig ha arribat aquesta fotografia i ara estem intentant esbrinar per quina raó es va produir aquesta trobada. Una primera conclusió podria ser el possible interès del Sandro pel fitxatge del Marc pel Barça per anar a viure a la Masia. Seguirem investigant...

Safareig Safareig Safareig

20

•Sembla que al vestuari de l’Agrupació Esportiva Monistrolenca la parada nadalenca, o potser els torrons, ha fet força mal. Desprès d’un inici de lliga acceptable sembla que aquest any 2011 no va massa bé, futbolísticament parlant, per l’equip. Un seguit de mals resultats fan que, mica en mica, deixin les posicions capdavanteres per instal·lar-se a mitja taula. Un dels factors causants d’aquesta davallada pot ser la baixada d’intensitat dels d’entrenaments físics amb l’Albert Prat els dimarts. L’altra, i com a factor potser més important, el fet de passar de tenir 24 fitxes disponibles per l’entrenador a principis de lliga a tenir només 13 o 14 jugadors per disputar els partits a causa de les lesions, que molts dels jugadors tenen. S’ha passat d’haver de fer una l l is ta de convocatòria per descartar jugadors pels partits a haver de rebuscar per sota les pedres per trobar jugadors per jugar cada dissabte. Malgrat tot, es confia en poder adreçar el rumb de l’equip i deixar-lo el més amunt possible.

•I pel que fa al futbol femení, cal destacar que cada vegada més es va consolidant el seu joc i a cada partit es va veient una mica més de millora. Queda molta feina per fer però de mica en mica, si hi van posant ganes i actitud, es podran veure partits més igualats i disputats. No queda massa per veure com les jugadores verd-i-blanques aconsegueixen una victòria, que donaria molta moral i un plus més d’il·lusió per aconseguir el repte de consolidar un equip femení al nostre poble. No us perdeu l’entrevista a la Lorena, capitana i màxima golejadora de l’equip, a la secció dels Esports.

Germà i Òscar

c/ Monsterrat, 6

Tel. 93 839 91 16

08275 MONISTROL DE CALDERS

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

PUJOL

Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91

Pujol@assegurancespujol.com

Manresa

Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64

Sant Vicenç de Castellet

21

NOTÍCIES DE MANRESA

La ciutat canviarà el mapa escolar per tal de reduir la concentració d’alumnes immigrants. El proper curs, les escoles de primària estaran repartides en quatre zones en comptes de tres com fins ara. La modificació prevista l’ha motivat el creixement demogràfic.

El nombre de vehicles del parc mòbil de Manresa descendeix per primera vegada en 20

anys. Des del 1991 fins al 2009 la ciutat havia guanyat més de 9.000 cotxes i l’any passat es van registrar 582 cotxes menys que el 2009.

Més de deu empreses s’han presentat al concurs per construir la segona fase de

l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa. És previst que l’adjudicació de les obres sigui al març, que les obres comencin a l’estiu i que s’allarguin 36 mesos.

Les excavacions arqueològiques realitzades recentment al parc de la Seu han posat al

descobert unes restes de ceràmica de l’època iberoromana que podrien ser les més antigues que mai s’hagin trobat al Puigcardener.

La llei antitabac ha generat una multitud de demandes per posar terrasses al carrer a la

ciutat, que ha rebut com a mínim 28 peticions. El consistori ha atorgat, de moment, 14 llicències, i ha establert les normes i criteris que han de seguir.

L’últim Born 12 que resistia a Manresa ha tancat les portes. El negoci no ha pogut

resistir a la crisi que viu el sector pel boom de les descàrregues de música i pel·lícules per Internet.

NOTÍCIES DE DIFERENTS POBLES DE LA COMARCA

L’ampliat mercat de Navàs dobla les visites

A mitjan mes passat Navàs va estrenar un nova ubicació i ampliació del mercat setmanal. Ha doblat el nombre de parades i això ha fet que s’augmentés significativament el nombre de visitants, que durant les primeres setmanes s’ha vist doblat. El mercat es troba situat al passeig de Ramon Vall.

Montserrat, de potes enlaire per quatre obres diferents

A Montserrat s’hi estan duent a terme quatre obres diferents, però que han coincidit en

el temps: la millora de l’estructura de l’hostatgeria, la remodelació de les places de Santa Maria, la remodelació d’una part de la teulada de l’hotel Abat Cisneros i la millora de la façana de Nostra Senyora.

Súria compra el local on s’emplaçarà el CAP

Quatre anys després que es va iniciar el procés per posar en marxa el nou centre

d’atenció primària de Súria, l’Ajuntament ha adquirit el local on s’ubicarà. El proper pas serà la cessió de l’espai al departament de Salut, com a gestor de l’equipament. La data d’obertura dependrà de la Generalitat.

M. Teresa Puig

La comarcaLa comarcaLa comarca

22

GENER: Sol: 23 dies FEBRER: Sol: 20 dies Núvol: 7 dies Núvol: 6 dies

Pluja: 1 dies Pluja: 2 dies Precipitacions: 25 l/m2 12 l/m2

Comentari: Aquest hivern està fent un temps força normal, molts núvols amb pluges de pocs litres. En definitiva, un temps intermitent. Potser és millor que no nevi. La neu pot ser bona perquè ho desinfecta tot, però sovint fa mal ja que pot espatllar la construcció i pot portar problemes i perills per a la gent. Ara s’acosta una època propícia al vent i segurament que arribarà durant els propers dies. El vent també és necessari perquè desinfecta, però sovint també causa molt mal.

Eduard Comasòlivas

ARRÒS VERD Ingredients: (per a 6 persones) 300 g d’espinacs, 6 porros, 600 g d’arròs, oli, sal, pebre, 3/4 l de brou, 100 g de formatge

parmesà Preparació: Netejar els espinacs i treure les capes més externes dels alls porros. Tallar els porros a

rodanxes. Escalfar l’oli en una cassola i ofegar les verdures. Salpebrar. Afegir-hi l’arròs i tot remenant-lo, deixar-lo sofregir uns 5 minuts fins que es dauri. Mullar-ho amb el brou calent i sense deixar de remenar anar-hi afegint el brou a mesura que es vagi absorbint. Coure’l uns 15 o 20 minuts, fins que l’arròs estigui al punt.

Abans de retirar-lo del foc, afegir-hi el formatge parmesà ratllat, remenar-lo i deixar-lo reposar un parell de minuts. Servir-lo amb la mateixa cassola.

Bon profit! Isa Orellana

El tempsEl tempsEl temps

La cuinaLa cuinaLa cuina

23

El cellerEl cellerEl celler

JAUMANDREU

Parlem amb Queralt Orriols, enginyera agrònoma i master en enologia, responsable de

producció d’aquesta empresa que està formada per sis treballadors fixos. Disposen també d’un enòleg extern durant el temps que cal el seu servei. La vinya es va plantar l’any 2002 i el celler va començar a funcionar el 2005. Quan els actuals propietaris van comprar la finca van trobar papers que demostraven que hi havia hagut vinya fins a la crisi de la fil·loxera de finals del segle XIX. Posteriorment la finca s’havia dedicat al conreu de cereals fins a l’esmentat any 2002 en el qual es va recuperar el conreu de la vinya en la mateixa superfície que ocupava en el segle XIX, però amb els mètodes moderns de conreu. La verema es fa en part mecanitzada i en part manual tot depenent de la mena de vi a la qual va destinada. Aquest celler ha estat un dels darrers en entrar a la denominació d’origen Pla de Bages.

El nom del celler ha estat pres del nom tradicional de la masia que forma part de la finca. Aquest celler destaca per l’envergadura de vinya pròpia, fins al punt que, de moment, no

poden vinificar tota la seva producció de raïm i n’han de vendre una part a altres elaboradors de vi. La superfície de vinya és de 60 ha de les quals 55 corresponen a varietats negres: Syrah, Cabernet sauvignon i Merlot, i 5 a varietats blanques: Picapoll, Sauvignon blanc i Chardonnay.

Tot i que no estan certificats com a producció ecològica, intenten limitar al màxim l’ús de

pesticides, per exemple treballant amb feromones per controlar les plagues d’insectes, que són la màxima amenaça per a l’obtenció d’un raïm sa i de qualitat.

La producció anual és d’unes 100.000 ampolles, de les quals unes 13.000 de blanc, unes

3.000 de rosat i la resta de negre. No elaboren altres tipus de vi com rancis o dolços i tota la producció la dediquen a vins de qualitat amb criança en bóta en el cas dels negres.

Les instal·lacions del celler són molt modernes, tremuja d’entrada de raïm, màquina

desrapadora, màquina aixafadora per obtenir la pasta de verema, premses pneumàtiques, tot amb acer inoxidable. De moment, la fermentació la fan tota en recipients d’acer inoxidable amb temperatura controlada, però aquest any han començat a fer proves de fermentació de vins negres en bóta, de cara a la seva futura aplicació comercial.

Casa Jaumandreu Canet de Fals 08259 Fonollosa Tel. 93 836 95 79 Fax 93 836 95 05 info@jaumandreu.com www.jaumandreu.com

24

Tenen dues gammes de producció, la primera és la tradicional, que es ven bàsicament al Bages, i que comprèn les marques:

Idaeus. Vi negre amb cupatge de Merlot i Syrah. Cedrus. Vi negre amb cupatge de Merlot, Cabernet sauvignon i Syrah Nisus. Vi blanc amb cupatge de Sauvignon blanc i Chardonnay (Aquest vi s’ha deixat

de produir). La segona és una nova gamma destinada a ampliar mercats, amb la marca Més Que Paraules i que comprèn:

Negre. Amb cupatge de Merlot, Cabernet sauvignon i Syrah. Rosat. Monovarietal de Merlot. Blanc. Amb cupatge de Sauvignon blanc, Chardonnay i Picapoll.

Apart d’això estan a punt de treure un nou tipus de vi amb la marca Perfils, que serà un claret, és a dir, un vi que està entre un rosat i un negre, un rosat fosc o un negre clar, un tipus de vi més afruitat i més fàcil de beure. La venda la fan bàsicament a través de diversos distribuïdors que tenen escampats per la geografia catalana. El seu mercat principal és Catalunya amb una petita part que va creixent dedicada a l’exportació a alguns països europeus. La Queralt opina que cada vegada es valora més en el món del vi la producció ecològica, el retorn als mètodes tradicionals i el consum de productes de proximitat.

Que tingueu bon celler !! Pedru / Jan

FARMÀCIA LLDA. - C. FERRÓN

VILCHES

C/ Molí, 4 - Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS

C O N S T R U C C I O N S PONSA PUIG, S.L.

CIF B62133459

Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS

25

CiènciesCiènciesCiències

EL MEU AVI VA ANAR A CUBA (II). Alguns noms propis

A finals del segle XIX el port de Barcelona controlava el 50% del comerç amb Cuba, cosa que explica que algunes de les grans fortunes catalanes de l’època tinguessin el seu origen en el comerç colonial amb aquesta illa i fossin la font de finançament d’una part important de la revolució industrial del nostre país. Fou el cas de Miquel Biada i Bunyol, fill de Mataró, financer de la primera línia de ferrocarril d’Espanya entre Barcelona i Mataró, de Joan Güell i Ferrer, fill de Torredembarra, fundador del Vapor Vell i de la Maquinista Terrestre i Marítima, a més de mecenes de Gaudí, d’Antonio López i López, Marquès de Comillas, fundador a Barcelona del Banc Hipotecari, el Banc Colonial, la Companyia Transatlàntica i la Companyia de Tabacs de Filipines, a més de protector de Mossèn Cinto Verdaguer, de Josep Xifré i Casas, fill d’Arenys de Mar, president de la Caixa d’Estalvis de Barcelona, i de Ròmul Bosch i Alsina, fill de Calella, alcalde de Barcelona i creador de les companyies Pinillos i Crèdit i Docks.

A Cuba mateix, tres presidents de la nova república independent a partir de 1898 serien d’ascendència Catalana: José Antonio Barnet (del 1933 al 1935), fill de Barcelona. Ramon Grau Sanmartín (del 1944 al 1948) nascut a Pinar del Río de pare originari de Canet de Mar i propietari de una plantació de tabac, i Carlos Prío Socarràs (del 1948 al 1952) nét d’un capità de vaixell català. Un dels tres diputats espanyols de Cuba a les corts liberals de Cadis fou Tomàs Gener i Bohigas, nascut a Calella i resident a Matanzas. La ciutat de Guantánamo, avui dia coneguda arreu del món, fou fundada pel comerciant Josep Rafart i Martí.

Gairebé tots els catalans sortits del no res que aconseguiren un gran nom i una gran fortuna a Cuba, mostraren una capacitat d’iniciativa i de treball excepcional. La Destil·leria Bacardí, avui convertida en poderosa multinacional, va ser fundada a Santiago

de Cuba el 1862 per Facund Bacardí i Massó, fill de Sitges. El també sitgetà Joan Jovà i Batlle va introduir per primera vegada el 1850 maquinària de vapor a una fàbrica de sucre. Narcís Gelats i Durall, fill de Lloret de Mar, va fundar un dels bancs més importants de Cuba. Salvador Samà i Martí, Marquès de Marianao, fill de Vilanova i la Geltrú, comerciant i financer. Constantí Ribalaigua i Vert, fill de Lloret de Mar, barman del famós bar Floridita i creador de la beguda nacional cubana: el daiquiri. Francesc Gumà i Ferran, fill de Vilanova i la Geltrú, empresari i filantrop.

Nombrosos catalans van dedicar-se a la indústria tabaquera. El principal fabricant de cigars durant la segona i tercera dècada del segle XIX a l’Havana, i potser el creador de la primera marca registrada, fou Benet Rencurell. El primer magatzem de tabac en floc creat a l’Havana el 1840 fou el del barceloní Joan Conill i Pi. Jaume Partagàs i Rabell fill d’Arenys de Mar va fundar el 1845 la fàbrica de tabacs que porta el seu nom i que ha subsistit fins a avui dia. Prudenci Rabell i Pubill, cosí de Jaume Partagàs i nascut a Caldetes, va crear les marques La Honradez, La Legitimidad i La Hidalguía. Josep Gener i Batet, fill de l’Arboç va crear el 1865 la marca La Escepción. Els germans Miquel i Josep Jané i Ollé, oncles de Josep Gener, van crear la marca La Majagua. Joan Rivas i Agramunt, fill de Sant Feliu de Guíxols, creà la fàbrica de tabacs El Figaro, la qual fou la primera que instaurà la figura del lector de textos variats, a fi de fer més suportable la monotonia intrínseca a la feina dels operaris tabaquers, a imatge del que ja es feia a les indústries sureres catalanes.

Els dos teatres més importants de l’Havana varen ser construïts per catalans: El Gran Teatro Tacón (1838), construït per Francesc Martí i Torrents, natural de l’ex vila de Gràcia i el Teatro Payret (1877) per Joaquim Payret.

26

Un dels diaris havaners de més influència, el Diario de la Marina, va ser creat el 1844 pel barceloní Ramon Pintó i Lliràs. Marià Cubí i Soler, fill de Malgrat, va fundar el 1831 la Revista Bimestre Cubana, primera revista científica i literària fundada a Cuba, i el 1829 conjuntament

amb Joan Olivella i Sala, el primer col·legi superior de l’illa, el Colegio Buenavista de l’Havana. Jaume Florit introduí la taquigrafia a l’Havana el 1804. Josep Tomàs Ventosa i Soler, fill predilecte de Vilanova i la Geltrú va fundar el 1849 la Escuela Ventosa a Matanzas on van rebre instrucció gratuïta durant 27 anys centenars de nois i noies de la ciutat. Mossèn Cinto Verdaguer, com a capellà de la Companyia Transatlàntica, tingué l’oportunitat de viatjar a Cuba diverses vegades, viatges que li varen inspirar una de les seves obres cabdals: L’Atlàntida (1876).

Sant Antoni Maria Claret i Clarà, fill de Sallent, va esdevenir a partir de 1850 arquebisbe de Santiago de Cuba. Antoni Feliu i Centeno, fill de La Guàrdia d'Ares, fou el primer arquebisbe de Santiago de Cuba el 1789. Francesc Fleix i Solans, fill de Lleida, fou nomenat bisbe de l’Havana el 1846. El savi jesuïta, pare Benet Vinyes i Martorell, nascut a Poboleda, prengué la direcció de l’observatori meteorològic de Nuestra Señora de Belén a l’Havana entre el 1837 i el 1870, i el va posar al nivell dels millors del món.

Residiren i actuaren a Cuba músics catalans de tota mena, tan religiosa com profana. A la primeria del segle XIX, Gaietà Pagueres, nat a Barcelona, fou organista de la catedral de l’Havana i Joan Parés, prevere també barceloní, es distingí com a mestre de capella de la catedral de Santiago. El primer músic que va portar a la partitura una tonada popular afrocubana va ser el barceloní Joan Casamitjana i Alsina. L’Orquestra de Cambra de l’Havana va ser fundada pel compositor i pianista Josep Ardèvol, fill de Barcelona. El pianista Joaquim Nin i Castellanos (pare del músic Joaquim Nin i Culmell i de l’escriptora Anaïs Nin) va néixer a l’Havana, fill de l’alferes de l’exèrcit Joaquim Nin i Tudó. El conservatori de Camagüey va ser fundat pel barceloní Fèlix Ràfols. Joan Raventós, format a l’Escolania de Montserrat i alumne dels mestres Millet i Morera a Barcelona, seria el director del conservatori Enrique Peyrellade de l’Havana, on van estudiar Xavier Cugat i Mingall i la primera de les seves cinc esposes, la cantant mulata cubana Rita Montaner.

Com a epíleg una anècdota: quan Tomás Estrada Palma - que coneixia la llengua catalana per haver residit un temps Catalunya - va desembarcar el 1902 a Santiago de Cuba per a prendre possessió com a primer president de la nova república independent, aprofità per visitar el Centre Catalanista de la ciutat convidat pel seu primer alcalde, Emili Bacardí i Moreau, fill de Facund Bacardí i, amb la notable irritació dels espanyols presents, fou saludat en català, onejaren les banderes cubana i catalana i es varen cantar Els Segadors.............Passats més de cent anys, com deia aquella carrinclona cançó del festival de Benidorm 1968: “la vida sigue igual”.

L’important llegat català a Cuba ha deixat una empremta que el pas dels temps i dels diferents règims polítics no ha pogut esborrar. En el viatge que vam fer-hi la Nati i jo el passat novembre de 2010 vàrem poder comprovar-ho de primera mà, i en farem una descripció detallada en els propers capítols, de forma que es pugui fer servir com a guia turística per part dels futurs visitants a aquesta illa.

Jan

27

SENTÈNCIES LLATINES (IX)

Imperare sibi maximum imperium est. “Manar sobre si mateix és el màxim imperi”. Sèneca adreça aquesta recomanació a aquells que volen manar mig món.

Impossiblium nulla obligatio est. “No hi ha cap obligació de coses impossibles”. Conegut principi jurídic recollit en el Digest de Justinià.

In alio peduclum vides, in te ricinum non vides. “Veus el poll en l’altre, i no veus en tu mateix la paparra”. Dita citada per un dels comensals de Trimalció en el Satiricó de Petroni, en retreure a un altre convidat que es fixa més en els defectes d’altri que no pas en els seus propis.

In dubiis abstine. “En qüestions dubtoses, abstén-te”. Dita escolàstica que recomana prudència a l’hora d’emetre un judici en situacions dubtoses.

In dubio, pro reo. “En cas de dubte, a favor de l’acusat”. Aforisme jurídic que proclama la presumpció de la innocència de l’acusat en el cas que les proves de l’acusació no siguin prou clares. Ve a ser l’aplicació practica d’una llei més general recollida en el Digest de Justinià.

In hoc signo vinces. “Amb aquest senyal venceràs”. Adaptació llatina de les paraules gregues inscrites damunt la creu que se li aparegué a Constantí abans de la decisiva batalla contra Maxenci, segons la narració d’Eusebi de Cesarea a la Vida de Constantí.

In magnis et voluisse sat est. “En les coses grans, n’hi ha prou amb haver-ho intentat”. Properci a l’obra Elegies, lloa la bona intenció encara que no s’hagi obtingut el resultat desitjat. Ve a ser el mateix que allò que es diu avui popularment: Amb la intenció ja basta.

In medio stat virtus. “la virtut es troba al punt mig”. Dita molt citada que, literalment, no es troba en cap autor, tot i que se la fa derivar de la Metamorfosis d’Ovidi.

In scirpo nodum quarere. “Buscar un nus en un jonc”. Expressió antiga que evidencia l’actitud excessivament crítica d’aquell que cerca problemes on, en principi, no ha d’haver-n’hi.

In silvam ligna ferre. “Portar llenya al bosc”. Dita que Horaci porta en boca de Quirinus a l’obra Sàtires, a fi d’il·lustrar una pretensió inútil.

In sudore vultus tui vesceris pane. “Menjaràs el pa amb la suor del teu front”. Paraules que Déu adreçà a Adam després que aquest el desobeís en el paradís, segons la narració del Gènesi, i que sovint es recorden com a justificació fatalista del treball de l’ésser humà.

In venere semper certat dolor et gaudium. “En l’amor sempre pugnen el dolor i la joia”. Dita de Publili Siros, la qual recorda la inexistència d’un amor plenament feliç.

In vino veritas. “en el vi (hi ha) la veritat”. Cita molt divulgada, treta dels Adagis d’Erasme, encara que la idea que el vi ajuda a manifestar el que resta ocult dins del pensament humà, ja la trobem en la Història Natural de Plini el Vell.

Jan

Que diu que...Que diu que...Que diu que...

28

Uns maleïts instants em van capgirar la vida per sempre. Sé que d’ara endavant, i per

molt que ho intenti, mai més no tornaré a ser la mateixa. Haver perdut una persona estimada de la manera més sobtada i inesperada que un es pugui imaginar fa que, a vegades, el dolor es torni del tot insuportable.

En tan sols nou mesos he passat de la il·lusió de veure néixer i créixer el meu fill a una gran tristesa: veure morir el meu pare. No sé si el destí, o què, ha fet que les dues persones que més he estimat tinguessin poc temps per compartir la vida plegats. Sé que ha estat una convivència curta, però intensa. Ara no tinc més remei que començar a pensar que tot allò que m’havia imaginat en un futur per a ells haurà de quedar solament en un somni. Un somni on m’imagino un avi convertit en l’àngel de la guarda del seu nét per protegir-lo tal hi com havia fet fins l’últim dia.

Després d’aquest cop puc dir que he tocat de peus a terra i que tot el que veia quan em posava l’uniforme, quan simplement m’ho mirava des de l’altra banda de la barrera, i que mai m’hauria imaginat que algun dia em tocaria, m’ha passat. La vida no ha fet més que demostrar-me que no som més que ningú, que a tots ens pot succeir qualsevol cosa en qualsevol moment.

A partir d’ara només em queda mirar cap al futur i pensar que no hi ha ningú prou poderós en aquest món que em pugui fer el favor de tornar-me el meu pare, però sí que hi ha molta gent que me’n pot fer un, de favor, i em sembla que no demano gaire.

Demano que se’l recordi per la manera com va viure, no per la forma com va morir. Al cap i a la fi, d’una manera o d’una altra, la mort és un pas de què ningú s’escapa. Demano respecte per la seva decisió, tot i que ni jo ni ningú la puguem arribar a entendre. Demano que no es jugui al joc de les endevinalles per saber què va passar, que es tingui en compte que la resposta està tan ben guardada que no se sabrà mai. I per últim, i és la petició més important, demano que el deixem descansar en pau, se la mereix més que ningú.

No vull semblar egoista en només demanar, sinó que també vull donar. Vull donar les gràcies a tothom que ens ha ajudat i ens ajudarà a tirar endavant. De veritat, mil gràcies.

Mireia Jo Rocadembosch

RECORDANT EN JORDI JO Hem perdut un amic, un treballador incansable que mai no tenia un no per ningú. Tothom

sap l’esperit de col·laboració del nostre company Jordi Jo que ens ha deixat fa uns quants dies. La notícia de la seva pèrdua ens va colpir a tots. Quan perds a una persona com ell és quan realment te n’adones de tot el que havia fet. Sí, el Jordi havia estat una peça important en l’entitat del Centre Parroquial. Havia format part de la Junta durant una bona colla d’anys i havia estat al peu del canó quan l’entitat portava tanta activitat: Festes de Nadal, caminada popular, setmana cultural, festa major, 11 de setembre, ... en totes elles hi havia col·laborat de valent. També havia col·laborat en el teatre, tant ajudant en els muntatges com sortint a l’escenari com a actor. Inclús després de no formar part de la Junta havia continuat col·laborant en la majoria d’activitats. Jordi, sempre recordarem el teu esperit de col·laboració i les ganes de treballar pels altres de forma totalment desinteressada. Gràcies per tot el que has fet. Et trobarem a faltar.

La Junta del Centre Parroquial

CartesCartesCartes

29

CARTA DE COMIAT DE Mn PERE FRADERA

Aquest és el text que va deixar escrit Mn Pere Fradera per tal que fos llegit en la seva Missa Funeral.

“Estimats tots: Quan en les meves crisis acudia al doctor Zapater, sempre em receptava repòs. Al final ha semblat que el millor era, doncs, acollir “el repòs etern”. Gràcies, Dr Zapater i tot l’equip sanitari de l’Hospital d’Igualada, per les atencions que m’heu dispensat amb tanta generositat en aquesta darrera etapa de la meva vida. Quan vam celebrar els meus 40 anys de capellà, tot fent un repàs de la meva vida, vaig dir que, si li hagués de posar un títol seria el de “M’HO HE PASSAT MOLT BÉ”. Sí, m’ho he passat molt bé, no en el sentit de disbauxa, sinó en el sentit de plenitud. A l’hora d’acomiadar-nos, deixeu-me expressar-vos el següent: En primer lloc, dono gràcies al bon Déu per tot el que m’ha concedit al llarg de la meva vida: els pares que m’engendraren i educaren, la família que m’acollí, amb els germans i germanes que sempre m’han estimat tant. La fe cristiana que, des del baptisme, m’ha acompanyat al llarg de tota la vida, l’ha projectada i li ha donat sentit. L’educació al seminari, malgrat les mancances. L’estada a la cartoixa,

l’esdeveniment del Vaticà II que invità a avançar vers una Església més senzilla i pobra, a mantenir un diàleg obert i sincer amb el món, aportant la bona Notícia, i a estrènyer els lligams de comunió dins la comunitat cristiana, valorant el sacerdoci comú. Malauradament, aquests darrers anys s’està sofrint una frenada i involució en el camí encetat pel Concili, abocant molts capellans i laics al desencís.

Em cal agrair a la gent dels pobles on he exercit com a prevere (Ripoll, Camprodon, Matamala i la vall de les Llosses, Monistrol de Calders, Calaf), el molt que m’han estimat arreu.

També agraeixo les altres tasques pastorals que he exercit al llarg dels anys: consiliari dins el moviment de Cristians de pobles i comarques (rural), la Branca Pagesa, el treball dins el secretariat Diocesà de Catequesi, al Secretariat interdiocesà de Litúrgia, a Càritas de l’Anoia, la Delegació diocesana de Pastoral rural... Donar gra`cies també per haver pogut conjuminar moltes vegades la tasca de capellà amb la possibilitat de fer de pintor, una manera molt humana d’entrar en contacte amb la gent.

Deixeu-m’hi afegir, encara. Donar gràcies d’una manera especial a la comunitat de Germans de La Salle que m’han

acollit aquesta darrera etapa de la meva vida amb tanta estimació. Voldria dir-vos que, malgrat les meves mancances i els meus errors, puc afirmar

rotundament que m’ho he passat molt bé, fins i tot enmig de la debilitat i dolences d’aquests darrers anys. Una experiència enriquidora.

Vull demanar disculpes i perdó a tots els qui hagi pogut ofendre i també als qui hagi donat un mal exemple.

I acabo desitjant-vos a tots un bon camí, fins que ens retrobem en el si de Déu.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

• Donació del cos a la ciència. Tot i una certa repugnància d’entrada, he pres aquesta decisió perquè és la manera més ràpida i econòmica per sortir d’escena.

• Tots els béns que m’han acompanyat en vida pertanyen als pobres. Retorneu-los-els. • Agrair també les experiències que he pogut fer: viatges a l’Índia, Israel, Puerto Rico,

ruanda... la peregrinació a Sant Jaume de Galícia, les anades a Assís... Mn Pere Fradera

30

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

• L’amor és com una guerra: fàcil d’iniciar, difícil d’acabar i impossible d’oblidar. • Hi ha dues coses que m’admiren: la intel·ligència de les bèsties i la bestialitat dels

homes. • Només hi ha dues palanques que mouen els homes: la por i l’interès. • La riquesa és com l’aigua salada; quanta més se’n beu, més set et dóna. • Ens busquem en la felicitat, però només ens trobem en el sofriment. • Tothom parla de la naturalesa, però ningú no fa res per ella. • Existeixen tres classes d’intel·ligència: la humana, l’animal i la militar. • L’art ha de ser gust, diversió i al·lucinació. • La sensualitat és el més difícil d’obtenir dels cantants.

Calaix de sastreCalaix de sastreCalaix de sastre

FEBRER Febrer. Faig anys. Els anys que he perdut estesos com parracs, aquí i allà, en branques d’un bosc on, perdut, vaig fent cercles. Els peus balbs, clavats al gebre perpetu d’un sol immens de glacera. Al menut se li glacen els mocs, però no deixa mai de jugar al ras. La sang fumeja per sobre el cuir de les bèsties que simulen una mitja mort, o una mitja vida d’ulls entreoberts. Temps de guardià: del gran mastí ajagut davant la porta, tot llarg, sota les dagues de vidre.

NIT Encara jove la nit tan ampla va fent-se espessa, punyent i llarga. La nit aspriva, feixuga i negra, de racons foscos, se’ns va aigualint. La nit dels astres, la nit de bruixes la nit de sabres és nit dels àngels. És nit de lluna la nit de verges, la nit de somni: anit fou nítid.

Recull Eduard Comasòlivas

Eduard Comasòlivas

31

CARTES DE “EL SALVADOR” (CAPÍTOL XLI)

Segur que molts de vosaltres heu mirat al cel per mirar la Lluna. I heu vist com varia al llarg dels mesos. Creixent, decreixent, plena, nova. L'escrit d'avui va sobre la Lluna. El perquè es veu com es veu. I perquè a El Salvador es veu diferent de com es veu a Catalunya. Així que, si no us interessa la ciència i sou més de lletres, és millor que passeu als mots encreuats.

Primer de tot, la Lluna sempre mostra la mateixa cara a la Terra. Perquè? Per que té una rotació sincrònica. Això vol dir que triga el mateix en girar sobre ella mateixa que en donar una volta a la Terra. Com a exemple podem fer una prova. Si et poses davant d'una taula i dones la volta sempre mirant a la taula, quan arribis al punt de partida hauràs donat també una volta sobre tu mateix encara que no ho sembli. Això ha motivat la generació de la coneguda afirmació: "el costat fosc de la Lluna".

Un altre fenomen interessant és el de les fases. La Lluna presenta fases precisament per que està orbitant al voltant de la Terra. D'aquesta manera el Sol il·lumina sempre la meitat de la Lluna des d’un punt de vista exterior a la Terra. Però situats a la Terra, en la fase de Lluna nova, està tan a prop del Sol en el cel que cap part de la cara que mostra a la Terra està il·luminada. En altres paraules, la Lluna està entre la Terra i el Sol. La Lluna plena està darrere de la Terra respecte al Sol.

Ara ja sabem per que sempre veiem la mateixa cara de la lluna i el motiu de les diferents fases. Ara bé, perquè a l'hemisferi nord veiem la lluna creixent com una D i la decreixent com una C, mentre a l'hemisferi sud es al revés i a l’equador es veu com a còncava o convexa? La resposta no pot ser més senzilla. Simplement els punts de vista dels observadors són diferents. Si agafem una persona de l'hemisferi nord i la seva homòloga en l'hemisferi sud, comprovarem que una està cap per avall respecte a l'altra. A la zona de l’equador, la trajectòria de la lluna és molt més zenital i dependrà molt de l'hora i la posició de l'observador per veure una forma o una altra.

Fonts: http://radiouniverso.org

Carles Fernàndez Geocastaway.blogspot.com

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

32

PER S. JORDI: UNA ROSA Ets la noia dels meus somnis ets l’encant de Monistrol, admirable joveneta per a mi, com raig de sol. Jo anhelo el teu somriure quan estàs al meu costat, i el meu cor palpita amb força ple de joia, enjogassat. Amb mirada de tendresa els teus ulls brillen d’amor, emplenats de valentia, de coratge i de valor. Necessito una besada dels teus llavis, dolça mel, per gaudir a cada albada l’esplendor d’un nou estel. I en el dia de Sant Jordi com mana la tradició, jo et regalo aquesta rosa amb amor i devoció. Perquè sigui nostra guia i un lligam de comprensió, que prosperi dia a dia en la nostra relació. Rosa Rovira Sancho

Gemma Morell Puigmartí

veterinària

C/Lepant, 422 – 08025 Barcelona Tel. 93 450 17 58 – Tel. Urgències 696 47 47 55

33

UN PETIT APUNT D’HISTÒRIA

Les guerres carlines a Monistrol de Calders

Les guerres carlines, conegudes popularment també com les carlinades, foren les tres guerres civils espanyoles que tingueren lloc durant el segle XIX. La qüestió bèl·lica va esclatar a partir de la mort del rei Ferran VII, moment en què es va plantejar un conflicte successori entre els partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII, que representaven la tendència absolutista, i els partidaris d’Isabel II, filla del mateix Ferran VII, que representaven el bàndol liberal. La realitat del conflicte és força més complexa ja que, més enllà del problema successori i l’enfrontament de tendències polítiques, també s’hi barrejaren qüestions referents al restabliment de furs i constitucions abolides per Felip V després de la guerra de successió, qüestions religioses, qüestions referents a l’enfrontament d’un capitalisme industrial urbà incipient vers un tradicionalisme rural, entre d’altres.

La primera d’aquestes tres guerres tingué lloc entre els anys 1833 i 1840 i la majoria de combats entre els bàndols enfrontats tingueren lloc, principalment, a la meitat nord del territori espanyol, molt especialment al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i País Valencià. Si repassem la premsa escrita de l’època podem trobar constància d’alguns episodis bèl·lics que tingueren lloc a Monistrol de Calders. El primer d’aquests episodis s’esdevingué el març del 1835 i el trobem explicat a La Revista Española i a El Eco del Comercio:

30-03-1835 (LA REVISTA ESPAÑOLA) SALLENT 17 de marzo.= Los facciosos en número de 400 hombres, capitaneados por un tal

Pedro Grao, entraron en el pueblo de Monistrol de Caldés, se apoderaron de la mayor parte de las armas de los urbanos de dicho pueblo: mataron al sargento de los mismos, y se llevaron al teniente, que segun voces es ya víctima: esto ha dado motivo á la salida de 160 urbanos de este pueblo á los que se les agregaron otros de la comandancia.

31-03-1835 (LA REVISTA ESPAÑOLA) MANRESA 19 de marzo.= [...] Ha llegado á tal estremo la osadía y descaro de los facciosos

en estos días, animados sin duda por los anteriores asesinatos cometidos en los jóvenes voluntarios de esta, que á pesar de encontrarse en ella alguna fuerza, se atreven á presentarse en los pueblos inmediatos. Asi es que el día 16 entraron en el pueblo de Monistrol de Calders, donde despues de haber desarmado á la mayor parte de los Urbanos, que sobrecogidos no tuvieron lugar de defenderse, prendieron al vicario eclesiástico, adicto al actual gobierno, y mandáronle confesar y presenciar como fusilaron al oficial de Urbanos, por haberse defendido en su casa, á la cual han puesto fuego. Aquel buen vicario murió repentinamente; pues su sensible corazon no pudo resistir á una escena tan dolorosa, ni ver sacrificar vilmente á un patriota cuyos nobles sentimientos compartia. >He aquí los actos de los que se titulan defensores de una religión, á cuyos ministros ultrajan!

02-04-1835 (EL ECO DEL COMERCIO) MOYA 19 de marzo.= Los facciosos, que en número de unos 150, mandados por el cabecilla

Pedro Grau, sorprendieron el pueblo de Monistrol de Caldérs, matando al comandante de Urbanos y á un regidor, y muriendo repentinamente de pena y de susto el teniente de párroco, se presentaron despues á las inmediaciones de Castelltersol, donde fueron atacados por el destacamento de S. Feliu de Codinas y los Urbanos de dicho pueblo [...]

Deixant de banda algunes diferències existents entre els escrits queda bastant clar que el

16 de març del 1835, una partida de carlins entrà a Monistrol i causà la mort del cap dels urbans, sembla ser que també la mort d’una segona persona (tinent o regidor) i la mort col·lateral del vicari del poble. Hem de dir que els anomenats “urbans” o “milícies urbanes” que existiren

34

durant l’època de les guerres carlines eren ciutadans honrats afins al règim liberal –als quals se’ls donava armes– reclutats per tal de mantenir l’ordre davant possibles incursions carlistes. Més endavant, durant la mateixa època de les guerres, passarien a anomenar-se “nacionals”, “milícies nacionals” o “guàrdies nacionals”.

El segon episodi bèl·lic que apareix a les cròniques de l’època data del mes de juny del 1836. Les cròniques de El Español i El Guardia Nacional ens deixen constància d’alguns combats ocorreguts pels voltants del poble: 06-07-1836 (EL ESPAÑOL)

COMPLETA DERROTA DE LAS FACCIONES DE DEGOLLAT Y TRISTANY

Manresa 23 de junio Ambas facciones, que fueron el azote de este bello distrito del centro de Cataluña [...] acaban de ser derrotadas y dispersas en grupos de 20 á 40 hombres [...] El 2º batallon de voluntarios de Cataluña, y la brigada del distrito llamada Sebastian, con algunos Nacionales, son quienes han partido la gloria del triunfo de estos días. [...] El día siguiente dióseles otra vez de firme en los montes de la cordillera en dirección de Mura á Monistrol. Pero por la tarde batióseles de nuevo á inmediaciones de la casa llamada la Grosa de Calders, que en el camino real de Vich, entre el pueblo de Calders, cuyos escombros deponen de la valentía de sus moradores, y la villa de Moyá mas hácia el oriente. [...] La segunda brigada del coronel Sebastian hallábase en toda la linea occidental y meridional, casi la única por donde podian escaparse. Asi fue, que esta cargóles de manera, en particular en la ermita llamada de San Pedro Mártir, que acabó de completar la derrota. Les mató mas de 150 hombres, apoderóse de todo su equipage, hízoles algunos prisioneros, y solo Tristany con unos 40 hombres pudo escaparse. [...]

08-07-1836 (EL GUARDIA NACIONAL)

CAPITANIA GENERAL DEL EJERCITO Y PRINCIPADO DE CATALUÑA [...] “Escmo. Sr. –El dia 22 del actual ha sido de luto para los rebeldes y de gloria para las armas de S.M. y la patria. A las diez y media de la mañana llegué al pueblo de Monistrol de Caldes donde mandé hacer un pequeño alto para que la tropa se refrescase de las fatigas del calor, pero á los pocos instantes se me dió aviso de sentirse fuego por la parte de la casa Clusellas del término de Marfá, y al momento mandé tomar las armas y con la velocidad del rayo me dirigí con el tercer batallón de Zamora sobre la izquierda donde se corria el fuego, habiendo tenido la suerte de encontrar con las gavillas de los rebeldes Tristany (que huia del comandante Coll), el Degollat, el Grabat y Galcerán; el primer batallón, conducido por su segundo comandante D. Ramon Casadevall, secundó el movimiento á la izquierda del 3º, y el 2º á la derecha de este, mandado por su gefe accidental el 2º comandante coronel graduado D. José Macias, de modo que los tres cuerpos marchaban paralelamente hácia las posiciones por donde se veian los enemigos generalizándose en seguida el ataque con el 1º y 3º batallon, y al segundo se le comunicó la órden para retroceder y formar en coluna cerrada junto al pueblo de Monistrol con el doble objeto de guardar la artilleria y bagage, que no podia seguir por la escabrosidad del terreno, y habia quedado con sola la escolta de marcha y operar al mismo tiempo contra cualquier grupo de rebeldes que pudiera correrse por aquella parte. [...]”

35

I, finalment, el març del 1839, trobem una tercera topada entre l’exèrcit liberal i les partides carlines a la zona de Sant Pere Màrtir i la casa de Mussarra, explicada a El Guardia Nacional i a El Eco del Comercio:

27-03-1839 (EL GUARDIA NACIONAL)

EJERCITO DE CATALUÑA

Estado mayor general. =Seccion segunda.

[...]

Tambien ha recibido S. E. otro parte que con fecha 12 del actual traslada el Gobernador de Manresa, del comandante de la compañia movilizada del partido de esta, relativo á que despues de haber llegado dicha compañia á la villa de Moyá la noche del dia ocho, custodiando al preso que debia ser conducido a esta capital, y dispuesto para salir el día nueve recorrer algunos pueblos, con el objeto de obligarlos al pago de la fortificacion de la villa de Balsareny, tuvo noticia por una partida de nacionales de Artés, de que por la grosa de Calders habian pasado los aduaneros Anton de la Puda, y Roqueta con mas de cien rebeldes, que se dirigieron á Monistrol de Calders, dispuso dicho comandante en union con los trece nacionales del pueblo de Artés que le dieron el aviso y se ofrecieron voluntarios á acompañarle en la espedición, é igual número de los de la villa de Moyá á las órdenes del teniente de la misma Milicia don José Suirá, que quisieron tener parte en dicha espedicion salir en persecucion de los rebeldes, con la escasa fuerza de ochenta y seis infantes, inclusos los referidos nacionales, y tres de caballería de Calders, acompañados del aldalde de esta villa don Antonio Torres, y del de la de Marfá D. Antonio Marfá que voluntariamente se ofrecieron á prestar sus servicios; y habiéndolos avistado la guerrilla al mando del subteniente de la referida compañia don Sebastian Pozo, se hallaban inmediatos el referido pueblo de Monistrol, les avisó un vivo fuego, lo que dió lugar á rechazar la guerrilla por la superioridad numérica de los enemigos, y hacerse esta fuerte; mas luego tuvieron que abandonar estos el pueblo y la montaña de San Pere Marti que domina este pueblo. Obstinado el enemigo en su resistencia se hizo fuerte en la casa de Musarra sita en la loma de la misma montaña, de la que fueron desalojados segunda vez por nuestros valientes a la bayoneta y obligados á dispersarse causándoles la pérdida de tres muertos y diez heridos, sin haber ocurrido por nuestra parte mas desgracia que la de haber sido heridos levemente el sargento de la mencionada compañia Antonio Marigó, el individuo de la misma Juan Vilaró y el nacional de Moyá Juan Vinas.

[...]

07-04-1839 (EL ECO DEL COMERCIO)

[...]

– Una partida de 86 hombres de nuestra tropa atacó el dia 9 á mas de cien rebeldes en Monistrol de Calders; y habiéndose hecho fuertes en la casa Musarrá, sita en la loma de San Pere Marti, fueron rechazados con pérdida de tres muertos y diez heridos: por nuestra parte lo fueron un sargento, un soldado, y un miliciano de Moya.

[...]

36

Aquest tercer encontre entre liberals i carlins torna a situar la casa de Mussarra com a escenari de combats militars (recordem que 125 anys abans, el 1714, ja formà part de l’escenari de la batalla de Talamanca, en el marc de la Guerra de Successió, essent aquesta casa el quarter dels comandaments de l’exèrcit borbònic durant aquesta batalla).

Per acabar cal dir que les quatre publicacions citades són, totes elles, de tendència liberal (més extrema o moderada segons el cas). Per tant, hem de situar les cròniques que hem exposat en el context que pertoca, considerant que poden estar redactades amb certa tendència a exalçar els èxits dels liberals i a exagerar els fracassos dels carlins. En qualsevol cas, però, deixen constància que el poble de Monistrol de Calders i el seu terme municipal no fou aliè a les confrontacions bèl·liques que comportà la primera guerra Carlina la qual afectà intensament el territori del Moianès i que tingué un dels seus episodis més violents en la crema de la vila de Moià per part de les tropes carlines comandades pel compte d’Espanya (Charles d'Espagnac) els dies 8, 9 i 10 d’octubre del 1839.

Jordi Gual

C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32

Fax 93 839 91 68 08275 MONISTROL DE CALDERS

www.paviplanas.com paviplanas@paviplanas.com

ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS, PERNILS I FORMATGES

C/ Sant Josep, 28 – Tel. 93 820 84 34 - MOIÀ

Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54

08275 MONISTROL DE CALDERS

Tel.: 93 820 80 96 Carretera de Vic, 74 Fax.: 93 839 91 58 08180 Moià Mòbils: 608 19 23 80 - 629 18 92 92

37

Els encantsEls encantsEls encants

Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com

VENC Moto Kawasaki KLE 500 cc. ITV passada fins el 2012. Bon estat

Preu: 1.000 € Tef. 93.839.91.68

TERRENY de 1.260 m2 per VENDRE o LLOGAR a la zona industrial de Monistrol de Calders.

Tel.: 606 345 457

REGALO una baca -model Bermude 310, d´uns 200 l. de capacitat- per a Seat Córdoba o

similars, incloent-hi les dues barres per al sostre

per a muntar-les i tots els anclatges

corresponents. Estat correcte. Hi caben cotxets

de nen, guitarres...

Raó:David Mòbil 690 09 15 47

ES LLOGA garatge i local

Tel. 93 839 90 05

ES VENEN dos pneumàtics de contacte amb molt pocs quilòmetres. Referència:

175/70 R-13

Preu: 25 € cada un

Telèfon 646 85 77 17

ES VENEN nous del país. Tel. 93 839 90 70

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o

similars, on puguin dormir els gossos. Si

teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho

passaré a recollir.

ALBA: 93 839 80 38 665 63 88 00

LLOGO pis al Carrer Sant Llogari. tres

habitacions exteriors, terrassa, llar de foc,

calefacció de plaques, llenyer

Telèfon: 609 51 14 04

VENC 5 pneumàtics 205/70R15 amb

llanta metàl·lica, en perfecte estat, per a

Suzuki Samurai

- 5 pneumàtics amb llanta: 325 € - 1 pneumàtic amb llanta: 80 € Tel. 93 839 92 01 629 16 09 93 Salvador Navarrete

ES LLOGA nau industrial de 250m2 amb pont grua

Tel. 93 839 91 39 679 35 37 09

VENC Moble per TV i equip de música. De

disseny i giratori, amb vidre i alumini, molt

modern. Telèfon.93 839 91 39

Diplomada en Empresarials amb llarga

experiència s'ofereix per a portar

comptabilitats i impostos d'autònoms o petites

empreses.

Telèfon: 665.98.23.93

38

SUDOKU

Ompliu les caselles buides de la següent quadrícula de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9. No s’ha de repetir cap número en una mateixa fila –horitzontal o vertical– ni en cap subquadrícula de 3x3.

Solució:

PassatempsPassatempsPassatemps

39

Solució: El temps passa del número anterior

1. Eulàlia Comasòlivas 2. Maria Vall 3. Francisca Puig 4. Manuela Ponsa 5. Antònia Bosch 6. Mercè Ponsa 7. Josefina Casarramona 8. Mercè Ponsa 9. Ramona Jamilà 10. Annita Paré 11. Concepció Ponsa 12. Maria Ponsa 13. Teresa Jamilà 14. Carme Pla 15. M. Teresa Camps 16. Balbina Catot 17. Josefa Canadell 18. Valentí Sallas 19. Francisca Puig 20. Marina Planas 21. Montserrat Planas 22. Rosa Camps 23. Núria Camps 24. Concepció Prat El gos que té la Maria Ponsa és la Menuda del Solà.

DONEM: Gossos en adopció, esterilitzats, vacunats, amb microxip, desparasitats i amb la

prova de la leishmaniosi. PREU: 100 €.

Nucli zoològic: B-2500710 Tel. 93 820 92 01 665 63 88 00

40

El temps passaEl temps passa

De nou us proposem que reconegueu els jugadors de un equip de la Monistrolenca. La fotografia correspon probablement a una alineació de la temporada 69-70. També ens podeu dir a quin camp es jugava el partit.