.

Telesèrie de l’NBCbasada en un càsting

Dos aspirantsa Marilyn Monroe

En recordde Giorgio Bocca

Una qualitat excel·lent. Els vins catalans amb denominació d’origen van guanyant terreny a les taules dels restaurants

GENT PÀG. 8 A 11

CRISTINA JOLONCH

JOSEP PLAYÀ MASETBarcelona

Hi estan d’acordelaboradors, ve-nedors, sommeli-ers i clients: maiels vins catalans

no havien assolit el nivell de qua-litat que tenen avui i mai no havi-

en tingut tant de pes a les cartesdels restaurants. Però, a diferèn-cia d’altres zones productores,on gairebé la totalitat del consumés local, a Catalunya encara tri-omfen els Rioja o els Ribera delDuero.Un estudi que l’Incavi va encar-

regar l’any 2008 deia que el 36%dels vins venuts aCatalunya (hos-taleria i alimentació) eren de La

Rioja, davant el 27,7% dels vinsde les diferents denominacionsd’origen (DO) catalanes i el 6,5%de la Ribera del Duero. Desd’aleshores, la situació ha millo-rat, però noprou. Des de l’Associ-ació Vinícola Catalana, que orga-nitza el concurs Cartaví, que pre-mia els restaurants del país ambuna carta de vins millor i méscompleta, es considera que amb

les dades a la mà ara mateix lameitat dels vins a les cartes delsrestaurants de Catalunya són ca-talans.Les reticències més grans es

donen en restaurants de gammamitjana. N’hi ha que diuen que ésqüestió de preu i un fenomen quees concentra a Barcelona.

ÀLEX GARCÍA

Sagarra homenatjal’insigne periodistaitalià

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

El glamur torna ambBimba’s, Nuba, Dimei Boca Grande

LA TERRASSA PÀG. 6

CartadevinsCAT

500 cotxes col·lapsenl’accés a la localitat

Quatre locals per auna Barcelona chic

Diumenge,15gener 2012

Protesta antiradara Torredembarra

LLEURE PÀG. 4

Viu la teva ciutat amb descomptes de /ns el 70%.

Compra un pla de 73€ per només 24€ www.vivirvip.com

Apunta’t gratis a

67% Dte. A descansar! Renova’t amb un circuit spa

cElaboradorscatalansdemanenacomerciants irestauradorsunaapostamésgranpel producte local

TRÀNSIT PÀG. 5

2 LAVANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 15 GENER 2012

“Els nostres vins són competi-tius, tant en qualitat com enpreu –explica Jordi Bort, direc-tor de l’Incavi–. Hi ha un muntde cooperatives que fan un pro-ducte molt correcte i barat i no-més el transport de vins d’altresllocs ja encareix el producte. Pe-rò ens falta mentalitzar-nos: delamateixamanera que ens agra-da que el Barça sigui el nostreemblema, ens hauríem de sentirorgullosos que ens representes-sin els nostres vins”. Ambaquest objectiu, des de l’Incavi(Institut Català de la Vinya i elVi) treballen per posar en mar-xa diverses accions de promociótant als establiments especialit-zats en vi català (on es premiaràla compra de vins de les dotzedenominacions catalanes), comals restaurants. I s’ha donat su-port a altres iniciatives com lesque fomenten l’enoturisme.Xavier Cepero, director gene-

ral del Celler Espelt, a l’AltEmpordà, parla d’un factor his-tòric: “Des de fa 80 anys, a Es-panya el vi negre per excel·lèn-cia era el Rioja, i Catalunya s’ha-via especialitzat en el blanc i elcava. Però des de fa 15 anys aixòestà canviant i el Priorat va serpioner”.

Una aposta radical és la deFastvínic, on des dels entrepansfins als vins, que ofereixen percopes, tot és català. Sergi FerrerSalat, el propietari d’aquest esta-bliment i del restaurant i espaienològicMonvínic, a Barcelona,reconeix que l’oferta de produc-tes catalans als restaurants deCatalunya, i molt especialmentdeBarcelona, és clarament insu-ficient. “És un fenomen inexpli-cable i únic al món que els hote-lers no apostin més radicalmentpel que es fa aquí. Encara que ésprobable que una part de laresponsabilitat sigui dels elabo-radors, que no hem venut del totbé el que fem”. César Cánovas,sommelier deMonvínic i Faství-nic, creu que hi ha dos tipusd’hotelers: els que s’han volgut

comprometre amb el que fan iels que es limiten a satisfer lademanda, sense intentar sor-prendre el client. “Molts estran-gers quan demanen un vi d’aquíni tan sols es refereixen a un vicatalà, sinó de qualsevol puntd’Espanya”.

“El contacte directe entrecellerers i restaura-dors fa que a les co-marques de Tarra-gona, Lleida i Giro-na resulti més habi-tual trobar vins deproximitat que aBarcelona”, afirmaJosep Roca, d’ElCeller de Can Roca(Girona). Al seurestaurant, cadavegada hi ha mésclients que s’inte-ressen pels vinscatalans. “Busquensingularitat, perso-nalitat, autenticitati nosaltres ens sen-tim orgullosos depoder ser una plata-forma per donar aconèixer els vins d’aquí quereuneixen aquestes condicions.Hi ha molts vins bons, però elfutur és en aquesta diferencia-ció i en l’accent varietal”.També a les botigues consta-

ten que és una assignatura pen-dent. Per Quim Vila, de Vila Vi-niteca, després de la revolució

del Priorat, a la qual van seguirl’auge del Montsant i mésrecentment de l’Empordà, “lapropera revolució passarà aBarcelona, quan es faci una apos-ta més radical pels vins deproximitat, com la que s’ha pro-duït de forma natural a l’interiorde Catalunya. Cada vegada ja hi

ha més restaurants barceloninsque són conscients de la proxi-mitat de vins interessants aAlella, al Montsant o al Pla delBages, però aquest redescobri-ment és una mica lent”. L’expli-cació, per ell i altres experts, ésqueBarcelona, i altres grans ciu-tats, són més universals. “Així

com a la Borgonya, el 90% del’oferta als restaurants és de lazona, a París pots trobar vins detot el món”, remarca Vila. I Ce-pero recorda que Barcelona, perexemple, és una ciutat més cos-mopolita, més permeable, mésreceptiva a tot el que arriba defora, que Logronyo.

SalusÁlvarez, ge-rent de Vall Llach,al Priorat, assenya-la que “alguns delsnostres vins estanmés ben situats enelmercat internaci-onal que en l’espa-nyol. Als anys no-ranta els elabora-dors del Priorat vandemostrar que enun territori petit espodien fer granscoses i això va ani-mar els elaboradorsde la resta d’Espa-nya. És una cosaque avui ens perju-dica a l’hora de ven-dre’ls. Però el futursón els projectes

amb identitat”.L’enòleg i consultor Oriol

Guevara explica que “La Riojaens porta anys d’avantatge”, perunes marques consolidades ifins i tot un vi negre, amb unavarietat com l’ull de llebre, suau,de poc color, molt reconeixible,i per uns vins amb estil propi,

AVANTATGE HISTÒRIC

Els vins de La Riojadisposen d’unesmarques i un estilmolt consolidats

CARTA DE VINS CAT EL CONSUM DELS VINS CATALANS ALS RESTAURANTS DE CATALUNYA

És més fàcil trobar vins produïts a la terra a Girona, Lleida i Tarragona

Vinyes de Bellmunt del PrioratARXIU

CANVI RECENT

Els vins catalanshan millorat elsdarrers quinze anysi han guanyat mercat

Elparerdels experts

Vinsdequalitat iidentitat

QUIM VILAPropietari Vila Vinitecaw“La pròxima revoluciópassarà a Barcelona,quan es faci en aquestaciutat una aposta mésradical pels vins deproximitat”.

CÉSAR CÁNOVASSommelierw“Molts estrangersquan demanen un vid’aquí ni tan sols no esrefereixen a un vi català,sinó de qualsevol puntd’Espanya”.

SERGI FERRER SALATElaborador i propietari deMonvínic i Fastvínicw“És un fenomen inexpli-cable i únic al món queels hotelers no apostinmés radicalment pel quees fa a Catalunya”.

JOAN JUVÉPresident Juvé & Campsw“Dir que comprar foraés més barat és l’excusafàcil. Els nostres vins sóncompetitius tant en quali-tat com en preu”.

ORIOL GUEVARAEnòleg i consultorw“En restaurants del’interior de Catalunya,en general, s’ha milloratmolt, potser per laconscienciació del territo-ri o a causa de l’acciód’un restaurador o unsommelier”.

RAÜL BOBETElaborador i directorgeneral de Torresw“Juga al nostre favorla qualitat dels nostresvins, que competeixenamb els més grans, itambé aquesta sensibili-tat local i ecològicaque poc a poc es vaconsolidant”.