Te deix, amor, la mar com a penyora

1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració

Una noia envia una carta a la seva antiga professora, amb la que va tenir una relació

sentimental. Explica la relació entre elles quan la noia tenia 15 anys i els fets que les

van portar a distanciar-se. Comença explicant com ella s’enamora perdudament de la

seva professora. Al principi la gent no diu res, però al estar en temps de dictadura la

gent ho veu malament i comencen a sospitar cosa que porta a que els seus pares

l’enviïn, l’estiu a Barcelona, perquè l’oblidi i així deixi de pensar amb ella, perquè, tot i

que elles ho anomenen amistat tothom sap, incloïes elles, que allò era més que

amistat i , per tant , no podia continuar.

Després de la seva etapa de secundaria va anar a estudiar a la universitat de

Barcelona on es van anar escrivint. Al final d’aquesta etapa, es casa amb un company,

seu. De pas, li comunica que tindrà un fill, que te por i que creu que no ho superarà. Al

final de la carta s’acomiada deixant-li el mar (testimoni del seu amor) com a penyora,

2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?

Es un punt de vista en primera persona, ja que es la pròpia protagonista qui escriu la

carta a la seva antiga professora.

La tècnica usada és, la de narrador-protagonista, ja que l’escriptora de la carta, la

narradora, és a la vegada la protagonista d’aquesta historia d’amor.

3-Situa l’espai i el temps de la narració

En la narració, predomina el temps passat introduït, utilitzant la tècnica del flash-back

(el record mitjançant una carta d’un amor passat). En quant l’espai on recorda sembla

ser Barcelona, presumiblement en un lloc, que no es troba cara el mar, sinó cara la

serralada de Collserola.

4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes

atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen

Si, ja que tot i ser una carta que escriu sobre un fet passat, com sentint-ho, com volent

donar-se a entendre el perquè, i donar una explicació, però es veu en aquest transfons

de amor que al principi no ho aparenta, fent-se aquest cada cop més visual, més

present, veient-se fets que no són molt normals, entre nomes amigues, com allò de

despullar-se, besar-se d’aquella manera tant apassionada, aquell sensuals i

provocadors refrecs d’amor, donen a entendre sense cap mena de dubte un amor més

enllà del platònic amor passant a una relació física, lèsbica.