12-9-2013

Neus Brinquis i Casali | 2n Batx. B

JESS MONCADA

EL CAF DE LA GRANOTA

BIOGRAFA OBRA

Jess Moncada i Estruga va nixer a Mequinensa lany 1941 i va deixar el mn el 13

de juny del 2005 a Barcelona.

El seu principal objectiu no era convertir-se en un escriptor representatiu de la

literatura catalana, sin que havia viatjat fins Barcelona a mitjans dels anys seixanta

per intentar guanyar-se la vida. Desprs dun any destar a Barcelona va mostrar

inters per la pintura a la qual shi va dedicar durant un temps. Ms tard va entrar a

treballar en una editorial, lEditorial Montaner i Simon, en la qual shi va quedar fins

que lempresa va tancar.

Per Moncada aquests anys van servir-li per guanyar-se una petita formaci i no ser

alg qualsevol.

Moncada sentia una admiraci per Pere Calders, i va ser aquest qui el va anima a

escriure i utilitzar el seu catal, el de la banda de lEbre.

Durant aquesta primera temporada, Moncada va escriure el seus primers contes i va

obtindr els primers reconeixements per les seves obres (Premi Joan Santamaria,

lany 1971) i s aix el que el fa seguir en la literatura i dedicar-li ms temps.

Entre els llibres (relats curts) que va escriure el ms reconeguts sn:

Histries de la m esquerra, lany 1981.

El caf de la Granota, lany 1985.

Calaveres atnites, lany 1999. (recull de narracions curtes i divertides)

Tamb s autor de les segents novelles:

Cam de sirga, lany 1988.

"La galeria de les esttues, lany 1992.

Estremida memria, lany 1997.

I tamb del recull descrits de Cabries estivals i altres proses volanderes, lany

2003.

A mida que escrivia llibres i el temps anava passant, Moncada va ser considerat un

dels autors en catal ms importants de la seva poca.

Va rebre diferents premis al llarg de la seva vida com a reconeixement pel seu treball,

les seves obres. Entre ells hi havia el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional

de la Crtica de lany 1989 per la seva obra Cam de sirga, el Premi Joan Crexells,

de narrativa, o la Creu de Sant Jordi, entregada per la Generalitat de Catalunya

lany 2001. Lany 2004 va rebre el seu ltim premi, el Premi de les lletres

Aragoneses, que va recollir uns mesos abans de la seva mort.

Jess Moncada s un dels autors ms traduts en la literatura catalana. La seva obra

ms representativa Cam de sirga ha estat traduda a quinze idiomes, entre ells el

japons i el vietnamita.

Moncada tamb va traduir al catal nombroses obres en castell, francs i angls,

dautors representatius com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne i

Boris Vian.

Lescenari principal de la seva obra s on va viure, juntament amb la seva famlia, fins

la seva desaparici per lembassament de Riba-roja dEbre.

MITE MITE DE MEQUINENSA MITES GEOGRFICO-

LITERARIS

Un mite s un relat tradicional que ens explica esdeveniments prodigiosos

protagonitzats per ssers sobrenaturals o extraordinaris; com per exemple Dus,

Semidus, herois o monstres i personatges fantstics.

Els mites formen part de la nostre vida, de les nostres creences i cultura i sobretot de

la comunitat en la que vivim. Considerem aquests relats, histries verdaderes que,

com tots els generes narratius tradicionals, sn dorigen oral i els detalls de les

histries varien al llarg dels anys.

No sha de confondre mite amb llegenda. Les llegendes es presenten igual que els

mites, com histories vertaderes i serveixen, tamb, per explicar histries per a

diferncia dels mites, ocorren en un temps reals, histric, en llocs que el lector o loient

pot reconixer.

El poble de Mequinensa i les relacions entre la gent del poble seran el punt de partida,

grcies a un imaginaci innata, per controlada, i una gran habilitat narrativa faran

possible la creaci del petit univers den Jess Moncada; literari, ric i matisat.

Ens parla del seu nucli urb, les seves tradicions (navegaci per lEbre), les mines...

Les coses canvien i desapareixen perqu arriben els temps moderns i amb aix les

grans transformacions socioeconmiques dels ltims anys del rgim franquista i ,

sobretot, per la construcci dels embassament de Riba-roja i Mequinensa.

El poble de Mequinensa arriba a ser molt important en lunivers de Moncada ja que

s on ell va viure durant anys amb la seva famlia i coneixia perfectament els llocs i les

tradicions; per aix, recorre al vell Cristfol perqu aquest li expliqui velles histries

sobre el seu poble dinfantesa.

Coneixem altres mites geogrfico-literaris, com per exemple Sinera. Sinera, Arenys

de Mar, va ser el poble don la famlia dEspriu era originaria i on ell passava la seva

infantesa i els estius. Espriu va mitificar aquest mn, com ja molts altres autors ho

havien fet) per tal de tindre llocs ales seves obres que resultessin ms propers i

familiars. El mn mtic que lescriptor catal, Salvador Espriu, va crear per a les seves

obres. El mn comena a partir de la seva infantesa per que alhora, al llarg de la

seva vida, tenen lloc molts esdeveniments. Els seus personatges hi apareixen , solen

ser personatges grotescos i que es repeteixen en diferents obres.

Algunes de les seves obres portaven en el ttol el nom del poble, com s lexemple del

poema Cementiri de Sinera.

ELL LLIBRE

CAPTOL 1 - UN BARRIL DE SAB MOLL

Resum argumental

Al poble de Mequinensa tenien la tradici que els navegants portessin sab moll al

poble ja que en aquest no nhi havia.

Tot comena quan els llats arriben al poble i han de descarregar la mercaderia. En

Pere Camps senfada perqu triguen molt i perqu, ams a ms, no ho fan be; per aix

el narrador compara antics llaters que baixaven els barrils en un tres i no res. En

Florenci un dells, no te la sang molt calenta com per tal de respondre als crits del seu

cap, en Pere Camp i aquest sen riu una mica dell. En Pere Camp ordena a en

Florenci que pugi el barril de sab fins la botiga de lAdelaida. De cam a la botiga es

troba a divers gent del poble que sen riu dell i fan comentaris per provocar en Florenci

per tal que es reveli contra en Pere Camp, ja que aquest el tenia ms lligat que un gos

i amb una escridassada lacovardia.

De sobte comena a ploure i a en Florenci se li rellisca el barril carrer avall i sesclafa

al caf de lAlexandre.

En Pere Camp senfada molts per la gent li diu que aix li pot passar a qualsevol i

que no es pas culpa den Florenci.

Espai

Tot comena, com cada captol, al Caf de la Granota, on el nostre narrador ens

explica la histria. El captol t lloc al poble, concretament al moll del Pedret, on

descarreguen la mercaderia i amarren els vaixells i els carrers (el carrer de la Barca,

carrer Major, el carrer de Sant Francesc) per on el personatge principal puja el barril,

que ms tard acaba esclafat, fins la botiga de lAdelaida

Temps

No podem indicar precisament en quina poca ens trobem, ja que no trobem cap data

en el captol, per ens podem guiar una mica per la biografia den Jess Moncada, aix

que es situaria en els anys cinquanta.

Narrador

El narrador s un narrador intern i testimoni, ja que coneix el que passa amb detall,

per no ens ho explica com protagonista de la historia, sin ms be com espectador.

Tema

Jo crec que el tema daquest captol s la confiana i la innocncia. La confiana per

part dels vens, ja que saben que el barril no li ha relliscat de les mans perqu si, i la

innocncia del protagonista, ja que no es capa de plantar cara al seu cap quan

aquest lescridassa. Es veu tamb una mica el maltractament del cap cap als seus

treballadors i la ironia en els comentaris, de la gent del poble, sobre el Pere Camps.

Personatges

vell Cristfol: Est parlant amb qui ens explica la histria a la Granota mentre beuen

caf i estan a punt de comenar la partida de la botifarra.

Llampec: En Llampec s un dels quatre llats de la mina Teresa

Pedret: s el propietari del moll. En aquest cas, En Llampec havia amarrat al moll

amb lobjectiu de que els seus peons i ell descarreguessin la mercaderia, sab moll.

Xinxeu: s el culpable que els barrils i els llaters estiguessin a punt de capbussar-se,

per finalment aconsegueixen que la mercaderia arribi a terra sense ms trfecs.

Florenci: s un dels peons. En Pere Camp lencarrega portar un barril a la botiga

dAdelaida.

Pere Camps: s el patr. s una persona violenta i aspra. Tots li tenien por, ning

volia navegar amb ell. El nostre narrador pensa que la mala lluna que t es per

enveja, i aquest ho pagava amb els peons.

Toni Pit dEstopa, Vell Gdia i Silvestre Nicolau: Eren patrons per presumir, de

categoria. Anomenats mestres perqu podien servar un llat de la vila fins a mar

fcilment. Eren gent de molt senderi

Jaume Sama: ens posa lexemple den Jaume per demostrar-nos que si en Florenci

hagus estat com en Jaume, en Pere Camps no el tractaria com ho fa. En Jaume era

un pe que va plantar cara en Pere Camps.

Marieta Peris: Ms coneguda com la Gramola, la xafardera ms llesta, ms sabuda i

amb les cuixes ms ufanoses de la vila.

Adelaida: La botiga de lAdelaida encara hi s per que ja no hi s, s lAdelaida ja

que va fugir amb un recaptador de la contribuci.

Clenxa: Assegut en rotllana a la porta de lestabliment de la barberia del Miquel.

Estableix conversa amb el Florenci, junt amb tots els parroquians, quan aquest

empeny barril amunt. Mantenen un dileg irnic i riuen den Pere Camps (Tan

rubinoses duus les orelles? El Pere Camps et t el dit a lull! Jo li diria que el pugs sa

iaia!)

Nemesi Veriu: s lhome que esta a la barberia del Miquel. La Clenxa deix a mig

remullar les seves barbes despart quan safegeix a la gresca contra en Pere Camps;

per en Nemesi no sadona ja que shavia adormit a la butaca i roncava.

Teresa: Anomenada menjaciris. T una botiga de vetesfils al carrer Major.

Teodor: s un apotecari que va fugir fa molts anys (per aix el narrador comenta, a

qui explica la histria, que no el coneix) amb la dona dun gallinaire que venia a vendre

aviram a la plaa. Arriba a comparar al Florenci amb en Ssif.

Ssif: Llegenda: un du lhavia condemnat a pujar una roca rodolant fins al cim duna

muntanya, i cada cop que hi arribava, exhaust, la roca queia rodolant cap a baix. Per

aix compara el barril amb la roca i en Ssif amb en Florenci. Des de llavors en

Florenci seria en Ssif de la Ribera.

CAPTOL 2 - LA PLAGA DE LA RIBERA

Resum argumental

EL captol est escrit en forma de carta, una carta que es enviada pel nostre narrador,

en Jeroni Salses i Santapiga i va dirigida al senyor director de la pres de Lleida.

En aquesta carta li explica que feia un temps van decidir fer obres a lAjuntament del

poble ja que aquest es queia a trossos i van decidir, per tal de facilitar les obres, que

buidarien lAjuntament i repartirien les coses que hi havia dins entre la gent del poble.

La casa del Jeroni i la seva dona ja era suficientment petita i desprs dhaver de

guardar tots aquells trastos, encara ho era ms.

A en Jeroni i la seva dona, lElisenda, no noms els hi va tocar guardar retrats i

capgrossos sin tamb fer-se crrec den Valeria, un noi tancat a la garjola.

Al principi a lElisenda no li sembla be la idea de tindre un criminal a casa, per grcies

a la voluntat den Jeroni i el comportament den Valeri shi va quedar. Els dos van

comenar a agafar confiana a en Valeri, per aquest no es sentia a gust ja es creia

un fracassat, perqu tot el que feia li sortia a linrevs. Ell no volia ser un bon noi, des

de ben petit shavia proposat ser un mala pea i quan feia alguna cosa amb la intenci

es dest li retornava, ell creia que per riure-sen; per aix en Jeroni parla amb el

director de la pres de Lleida, per tal que en Valeri pugui assistir a classes dels

professionals, i com que en Jeroni i lElisenda no havien tingut fills i no havien gastat

els diners, van creure que era una bona causa per fer-ho.

Espai

El lloc on ens trobem s un poble de la ribera de lEbre, i com la majoria de relats, es

tracta del poble de Mequinensa.

Temps

Com tots els altres relats, t lloc durant els anys cinquanta. Lacci dura uns quants

mesos, els que est en Valeri a casa den Jeroni i la seva dona i el que triguen les

obres de la casa de la vila.

Narrador

El narrador s un narrador intern i protagonista, ja que qui ens explica la historia s en

Jeroni.

Tema

Jo crec que el tema daquest captol ve a ser una mica com el dit: Tal les fas tal las

trobars. El nostre protagonista vol ser un mala pea per tot li surt a linrevs del que

ell tenia planejat. Tot i aix es comporta b amb la famlia que lacull. Tamb veien la

generositat, per part del Jeroni i lElisenda, que intenten donar una formaci a Valeri i

el tractes mes o menys com un fill.

Personatges

Senyor director de la pres de Lleida: Les primers pgines del captol van dirigides l

senyor director de la pres de Lleida. Qui parla amb ell s Jeroni Salses.

Jeroni Salses i Santapiga: s lagutzil de la seva vila, un crrec que ocupa des de fa

trenta anys. T una bona conducta, pblica i privada, s seris en la feina i no suporta

els pocavergonyes del seu poble i dels voltants.

s molt bo en la seva feina de pregoner. Tot el poble li fa cas (si dic que el peix es

fresc, en menja tothom aquell dia). Tamb reconeix que la seva feina s difcil i que no

qualsevol s capa de fer-la, sha dentonar b les pauses i les melodies i sobretot

lenergia amb la que es parla segons sigui la noticia (no s el mateix dir que el peix s

bo i que nha de menjar tothom, que dir que sha escapat una fera i podria ser

perillosa)

Quan la Casa de la Vila ha de ser reconstruda, i es reparteixen entre els habitants els

objectes, a en Jeroni i la seva dona Elisenda els hi toca: el retrat del rei (al que no li

agafarien massa estima), larxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un

presoner que tenien a la garjola de la Vila, que es deia Valeri (daqu en

comenament daquesta petita histria).

Fa entrar en ra a la seva dona per tal dacollir en Valeri a casa seva i els dos li

agafen confiana.

En Jeroni vol ajudar a en Valeri i per aix parla amb el senyor director per dir-li que es

un bon noi, per que no es vol dedicar a cap feina honrada, per en Valeri t vocaci

per la delinqncia, per aix li demana que el porti a la pres amb professionals sobre

la matria perqu nentengui, ja que a ells dos, lElisenda i en Jeroni, no els importa

gastar-se els diners, ja que no tenien fills i veien a en Valeri com a tal.

La sogra del secretari: Una dona vermella i riallera que es va morir de massa salut.

Jutjat: Dona la casualitat que el sostre de la Casa de la Vila cedeix quan estan fent un

jutjat per un robatori de pollastres. Noms hi ha dos ferits: el regidor de cultura i un

testimoni.

Alcalde: Un tipus dall ms llest. Decideix que cada persona del poble semporti a

casa coses de la Casa de la Vila, perqu aix puguin comenar les obres amb

tranquillitat i no hi hagi tant moviment dobjectes (perqu estigui buida).

Valeri, la Plaga de la Ribera: En Jeroni i lElisenda shan de fer crrec dell. Es diu

Valeri, per t llies de la Plaga de la Ribera. Segons el Jeroni, en Valeri no era

un marrec que vivia de robar i era mala persona, tot el contrari, el veia com un noi que

es passava les hores estirat al llit sense fer res, ni bo ni dolent. LElisenda i el Jeroni li

agafen confiana a mida que passen els mesos i ell comena a trobar-se a gust a

casa, fins i tot els ajuda en les feines quotidianes. En Valeri s un bon noi, per ell no

vol ser-ho, des de ben petit volia ser una mala pea, per mai ho aconseguia, sempre

que feia alguna cosa amb mala intenci, el dest li tornava i acabava amb un final feli

(li robava a alg el tractor, aquest es parava enmig de la plaa i els vens venien a

ajudar-lo) per aix en Valeri creu que es un fracassat, perqu tot li surt a linrevs del

que vol.

Elisenda: Segons en Jeroni, tal i com li diu al senyor director, lElisenda s una bona

xicota per a vegades s tossuda com una mula. LElisenda est en contra de tenir un

criminal a casa seva, ja es va enfadar prou quan va haver de guardar tots aquells

trastos, ja que la seva casa s molt petita i encara ho semblava ms desprs dhaver

de fer lloc per les coses de lAjuntament.

Oncle Dalmau: Ens el cita en Jeroni per posar lexemple quan la seva dona es posa

tossuda amb alguna cosa. LOncle (den Jeroni) Dalmau es va casar tres vegades i

deia que quan senfada la seva muller el que feia era deixar passar una miqueta el

temps i li retornava.

CAPTOL 3 - ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA

Resum argumental

El captol tracta un enterrament i un partit de futbol. En Nicolau Vilaplana mor i es

celebra lenterrament el mateix dia dun partit. La gent del poble, per, assisteix a

lenterrament per creuen que en Nicolau shavia mort aquell dia per fer-los la guitza.

Hi ha diverses interrupcions durant lenterrament, ja que el camp de futbol estava al

costat de l aplaa on el mossn feia les oracions. En aquell moment els aficionats de

lequip contrari canten gol i la gent del poble, encara a lenterrament, comena a

perdre la illusi de guanyar, per quan son davant del camp cam del cementiri paren

a veure el final del partit. Lequip local guanya per dos gols a un i al finalitzar el partit ,

tant lequip contrari com el local i els aficionats fan el cam fins el cementiri

acompanyant el difunt Nicolau.

Espai

La histria tamb t lloc al poble de Mequinensa, ja que alguns personatges i llocs de

la vila, es repeteixen (el camp de futbol, la plaa, els carrers...)

Temps

Com els altres relats, lacci transcorre en els anys cinquanta. Gaireb tot el relat t

lloc una tarda de diumenge, en un enterrament i un partit.

Narrador

El narrador s un narrador intern i testimoni, ja que explica la histria viscuda a una

altre persona. La histria com algunes altres estan explicades al Caf de la Granota.

Tema

En aquest captol es veu perfectament legoisme de la gent de la vila. Prefereixen anar

a veure un partit de futbol que anar a lenterrament dun amic, tot i aix es comporten

mnimament i assisteixen a lenterrament. Tamb veien la humilitat del fill del difunt, ja

que deixa anar a la gent a veure el partit i desprs aquest li tornen acompanyant-lo

(equip contrari, equip local i aficionats) fins el cementiri.

Personatges

LOncle Nicolau: Personatge que no apareix fsicament, ja que el captol tracta la

seva mort. El narrador ens parla de la seva mort i del que pensaria loncle Nicolau si

estigus present (el personal que va acudir a lenterrament, la gran majoria, anaven

beguts)

Loncle Nicolau, tal i com ens diu el narrador, Cristfol, era un tros de pa.

Vell Cristfol: Es qui li diu, al noi que lescolta, a la Granota, mentre beuen caf, el

que passava, lenterrament de lOncle Nicolau. En Cristfol diu que no t memria de

que cap persona del poble li caigus extremadament be, no podia presumir de ning.

En Cristfol creia que loncle Nicolau no va morir per gust per tamb creia que els h i

havia fet una miqueta la guitza morir-se precisament aquell dia, el dia del partit, per

creia que era una bona persona, ja que sin la gent del poble no hagus anat a

lenterro sin al partit.

Miquel Serra, vell Gdia, Pere Sansa, Sebasti Peris: Els cita, el vell Cristfol,

mentre son al caf i estan asseguts a la taula de sota el rellotge. En Miquel Serra va

ser company de mina den Cristfol durant quaranta-dos anys.

LOncle Soler: Es va barallar amb loncle Nicolau fa temps, des de llavors que no es

parlaven. La baralla va comenar per culpa duna partida de botifarra on, els dos, eren

parella, van perdre per culpa de loncle Soler.

Bernarda Pedret: s la mestressa de la mina Segre, la bruixa.

El Capell: Va permetre que ans la msica a lenterrament per Bernarda Pedret, ja

que aquesta havia deixat una bona quantitat de diners per pagar una imatge de fusta

per posar a laltar de lesglsia.

Pere Savina: s el cunyat del narrador. Va dir que lenterrament den Nicolau va ser

un xit rod. Mentre el capell de Vallperdiu est fent les oracions a la plaa, que era

bastant difcil mantindr la concentraci, ja que el camp de futbol era al costat, lequip

contrari marca el segon gol i el Pere Savina lanomena dominus vobiscum ja que

coincideix amb aquestes paraules (les oracions del capell)

Lequip del poble: Lequip del futbol del poble va comenar el partit sense cap

seguidor seu, ja que tots eren a lenterrament. Van comenar perdent, per ms tard

quan la ribera va pujar i va inundar el camp, van remuntar els gols i van guanyar. Van

quedar dos a un a favor de lequip del poble.

Masos de Cinca: Lequip del poble havia de jugar el mateix dia de lenterrament

contra els Masos de Cinca. Era el partit ms important de la temporada. Els Masos de

la Cinca marquen un gol quan tot el poble s a lenterrament. Comencen guanyant i

lequip del poble creu que perdr, per per sort els Masos de la Cinca perden.

Mossn Silvestre: En mossn Silvestre era un home molt aficionat al futbol, si havia

denterrar a alg un dia que hi havia partit, ho feia rpid, acompanyava en el sentiment

a la famlia del difunt i marxava cap el camp.

En lenterrament den Nicolau, per, no va poder fer aix ja que el rector no hi era

El rector: : No va poder acudir a lenterrament den Nicolau ja que ja nit abans va

haver de marxar del poble cap a Balaguer, ja que la seva germana shavia posat

malalta.

El rector/capell de Vallperdiu: Era el rector a qui havien dacudir si el del poble no hi

era. Es qui va enviar al xofer a dir que lenterrament seria a les cinc de la tarda del

diumenge. La gent del poble creia que lequip contrari, els Masos de la Cinca i el rector

de Vallperdiu shavien posat dacord en lhora de lenterrament i del partit perqu els

seguidors, la gent d ela vila, no pogus acudir al partit i aix picar la moral a lequip del

poble.

Clenxa: Sen riu de la mort, esmenta la paraula bandarra com adjectiu.

Seraf Vallcorna: s lhome el qual la Clenxa est atenen a la barberia mentre fa el

comentari de la mort que coincideix amb el partit de la Lliga.

Florent Veriu: Uns dies abans que el narrador li estigues explicant aquesta historia al

caf (a qui escolta la histria) en Florent Veriu va fer un comentari sobre aquell dia

(lenterrament i el partit) on no li llanava floretes al fill gran de loncle Nicolau.

El fill gran de lOncle Nicolau: No apareix a la histria, s citat a final del captol. Ens

diu que si el fill gran de loncle Nicolau hagus estat present aquell dia que en Florent

Veriu va fer els seus comentaris sobre el partit i lenterrament, shauria dhaver

mossegat la llengua.

CAPTOL 4 - PARAULES DES DUN OLIVER

Resum argumental

Gaireb tota la histria t lloc des de dalt dun oliver. En nostre protagonista passa per

davant de lhort de lIsidre i veu que no est molt ben cuidat, i no li estranya, ja que

lIsidre passava ms temps a la seva botiga venent patates i cigrons que cuidant de les

seves olives a lhort. Per aix el narrador li diu a la seva dona que quan torni a la tenda

de lIsidre li faci saber que ell li recollir les oliver de lhort i li portar a casa amb el seu

cami ja que havien estat amics des de ben petits i en diversos moments de la guerra

lIsidre li havia salvat la vida. La dona no sen recorda dir-li a lIsidre el que li havia dit

el seu marit i com aquest no shavia res de res i veu al protagonista pujat a un de les

seves oliveres recollint olives, es pensa que li esta robant, per aix agafa el bast i

comena a donar-li cops.

Espai

La histria t lloc en un hort ple doliveres. El terreny s de lIsidre i com tots els relats

ens trobem al poble de Mequinensa.

Temps

No ens diu molt b quan de temps passa, jo crec que un dia, ja que el nostre

protagonista veu el camp de lIsidre i avisa a la seva dona que anir a recollir-li ell les

olives i que li digui quan torni a la tenda, aix ens diu que ja hi ha anat i que no tornar

fins el dia segent.

Narrador

El narrador s un narrador intern i protagonista. s gaireb un monleg amb

interaccions.

Tema

En aquest captol veiem la humilitat del nostre protagonista, per voler ajudar lIsidre,

per tamb veiem la mala confiana entre amics i com eren de salvatges als pobles, ja

que lIsidre sense saber les raons comena a donar-li cop amb un bast al

protagonista.

Personatges

Isidre: lIsidre s propietari dunes terres que va heretar dun familiar. En aquestes

terres t olivers, per els t una mica abandonats ja que es passa el dia a la botiga

venent cigrons i patates i no t temps per gaire cosa ms; per aix en nostre narrador

vol ajudar-lo.

LIsidre i ell (el narrador) eren amics de petits i ms tard van anar junts a la guerra.

LIsidre va salvar-li la vida ms duna vegada; era el terror dels feixistes, el ms valent

de la brigada. Tenia fusta de general.

Com la Basilissa no li ha dit que el que el seu marit va dir-li, lIsidre es pensa que vol

robar-li les olives, ja que sel troba enfilat a larbre collint-les, per la seva intenci era

ajudar al seu amic, el qual li paga (perqu no sabia la veritat) a cops de bast

Forasters: Sn citats al principi del captol. Destrossen els horts i entren a les cases

del poble i de les afores a robar.

Oncle Toms: LIsidre hereta les terres, on t els olivers, del seu oncle Toms.

LIsidre es va agafar amb illusi aix de ser pags, va fer llaurar el cap enseguida,

per no es pot ser pags i botigues alhora.

Basilissa: s la dona del narrador. Aquest li diu que li fa pena com te el camp lIsidre i

que el vol ajudar; aix que li diu que quan vagi al dia segent a la seva tenda li faci

saber que ell sencarregar de recollir les olives i portar-li a casa seva, per aquesta

no sen recorda de dir-li a lIsidre i ms tard hi ha un mal ents.

CAPTOL 5 - INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA DELIES

Resum argumental

El captol ens parla del recorregut que fa lElies un dia que surt corrent precipitadament

de casa seva. El captol consisteix en una reconstrucci dels fets ja que els testimonis

no es poen dacord sobre a quina hora veuen lElies pel carrer. El que sabem segur es

que cadasc te la seva opini del perqu corria tant lElies. Al final del captol

descobrim que lElies corria fins la parada dels autocars que surten cal a Lleida per dir-

li a lordinari que ja no faria falta que li ports les medecines que li havia encarregat per

la seva dona, ja que el metge els havia visitat i els havia donat la mala noticia que la

Joana, la dona de lElies, havia empitjorat i que ja no passaria daquell migdia.

Espai

Lespai en que transcorre lacci torna a ser al poble, en aquest cas el recorregut que

fa lElies pels carrers del poble fins arribar on son els autocars que surten cap a Lleida.

Temps

El temps que transcorre en lacci es des que lElies surt de casa fins que arriba a la

parada dautocars, per no ho sabem amb exactitud ja que el narrador es dedica a

reconstruir els fets ja que els testimonis no es posen dacord amb les hores que havien

vist a lElies corrent pels carrers.

Narrador

No sabem amb exactitud qui es el narrador ja que el cronista intenta ajuntar els fets i

les dades que obt dels testimonis.

Tema

Jo crec que el tema daquest captol no est massa determinat. En la meva opini,

crec que el tema seria la estimaci de lElies cap a la seva dona, per tamb assumpte

dels diners, ja que si la seva dona sest morint, el ms normal seria quedar.-se a casa

amb ella, per aquest corre per dir-li al seu amic que no caldran les medecines.

Personatges

Cronista: Habitualment meticuls i gaireb llepafils, perqu es fixa molt en els detalls

alhora descriure les seves histries. Ens comenta que no sap molt b com comenar

el captol perqu no t les dades suficients.

Elies Santapau: s el centre dinters de tot el captol, encara que noms surti

fsicament al final de la historieta; per tots els punts de la historia estan lligats a ell. s

el marit de la Joana. La Joana est malalta des de fa uns mesos. LElies no fumava,

per aix no comptava amb gaires simpaties entre els estanquers, per grcies a aix

era un del homes ms rpids del poble.

Vctor Cardona: En Vctor s el ferrer. Est a la porta del seu taller intentant desclavar

una ferradura malmesa de la Florida. Ell diu que eren tres quarts de nou del mat quan

lElies va passar corrents.

Florida: La Florida s la somera de la Juliet de Peris. En Vctor li esta arreglant una

ferradura mentre la seva propietria aguanta la corda que la t lligada.

Juliet de Peris: La Juliet sostenia la Florida, la seva somera. Assegura que eren tres

quarts i cinc quan va passar corrents lElies.

El forner: Mentre descarregava uns sacs de farina a la porta de la fleca, tamb jurava

que faltaven dotze minuts per a les nou.

Jaume Vilanova: Mentre lElies anava corrent pel carrer, va atropellar sense volgu a

en Jaume. En Jaume, quan va passar aix, estava escombrant la vorera de la seva

botiga.

Vella Antnia: LAntnia venia fuita i verdures a la cantonada de la plaa de lEsglsia

amb el carrer Major. Va ser la primera que va intuir el que passava; que la dona de

lElies, la Joana, havia empitjorat (estava malalta)

Joana: s la dona de lElies. s la principal ra per la qual lElies corre pel carrer

daquella manera i a aquelles hores. La Joana est malalta i havia empitjorat. LElies

corria perqu havia estat informat que la seva dona no es recuperaria, que ja era

massa tard i que no necessitaria les medicines perqu possiblement no passaria

daquell migdia.

Carme Noguera, Remei Ulldecona, Rosa Arbiol: Sn davant de la parada quan

sadonen de la reacci dramtica de la vella Antnia i comencen a fer comentaris

sobre els diners de lElies (ser el ms ric del cementiri)

Vell Ramon: LElies est a la recta final del seu trajecte, esbufega de mala manera

per sense abaixar el ritme. Passa per davant del vell Ramon, per aquest noms li

dona un cop dull, no sinteressa per molt ms.

El baster i el seu gos: Tot el contrari den Ramon, el gos del baster, un cadell,

segueix corrent darrere lElies fins el mercat, on shi va quedar observant les gbies

amb gallines i pollastres.

Pere Toms: lies el Tisores. s sastre dofici els dies feiners, i toca el contrabaix

els diumenges i festius a lorquestra de la vila, la Melodia Club.

Lordinari de Lleida: Conductor de lautocar de lnia cap a Lleida. LElies corria tant

per arribar a temps per dir-li que no faria falta que ports les medecines que li va

encarregar des de Lleida, ja que el metge shavia presentat a casa seva i els hi havia

dit que la Joana havia empitjorat i que no passaria daquell migdia.

CAPTOL 6 - FUTBOL DE RIBERA

Resum argumental

Aquest captol barreja la histria dun camp i de lequip local. Feia temps que la vila

necessita un camp desports i es va fer a votaci, anys ms tard, dutilitzar lhort

malms den Ramon de Tamariu.

El camp de futbol estava situat prop de la ribera, el que feia que moltes pilotes es

perdessin riu avall, per aix el poble va decidir escollir un encarregat per anar a buscar

les pilotes que caiguessin al riu ja que sin els diners de la vila sanirien en pilotes de

futbol. Podrem dir que lencarregat danar a buscar les pilotes es cansava ms que els

propis jugadors, ja que si la pilota queia a la vora lagafava amb la canya de pescar,

per si queia lluny havia dagafar la barca.

Un dia es va celebrar un partit contra la vila dels Monegres. Lequip local va comenar

perdent ja que lequip visitant no jugava net. Quan ning creia que lequip del poble

podia guanyar, va passar una cosa que ning sesperava, lEbre i el Segre van xocar,

el que va fer que laigua del riu augments i desbords la ribera, per tant, la inundar el

camp de futbol. Lequip contrari, amb por va estar tot el que quedava de partit al costat

de lrbitre i lequip del poble va aprofitar que laltre equip no sabia que era un riu i que

tenien port per marcar gols. La gent del poble embogia ja que cada atac era gol

assegurat. Va guanyar lequip del poble per sis gols a dos.

Espai

Com tot els altres relats, lacci succeeix a la vila de Mequinensa. Concretament en un

antic hort convertit en un camp desports.

Temps

Tal i com ens diu la historia, els fets tenen lloc lany 1978.

Narrador

El narrador s un narrador intern i testimoni. Ho explica des del Caf de la Granota.

Tema

El tema daquest captol s la bogeria dun poble cap el seu equip de futbol. Uns

aficionats incondicionals de lequip de la vila.

Personatges

Ladisbau Saboga: bodes i comunions, retrats en bo, reportatges extics... Va fe la

foto, amb una Leica atrotinada, lany 1958.

Lequip de futbol (un grup de matalots): Posaven per la fotografia, que ms tard e

penjaria al Caf de la Granota. Era una imatge clssica de lequip, feta abans de

comenar un partit de comproms. Onze home amb un aire fatxenda, una pilota i un

home, lentrenador, amb una tovallola al coll. Lequip estava format pel capit, en

Justini Costera, i la resta de lequip estava compost per botiguers i paletes del poble.

Vell Cristfol: Es qui explica la histria. Afegeix comentaris per descriure els jugadors

de lequip local.

Justini Costera: s el tercer home per la dreta que surt ala fotografia que est

penjada a la Granota. Era el capit de lequip de llaters, calafats i minaires.

Ramn de Tamariu: No surt fsicament a la historia, s citat quan parlen del camp de

la vila. Uns anys abans de la guerra civil, una riada del Segre havia devastat lhort den

Ramon i com aquest ja no el podia recuperar van decidir fer all el camp desports.

LEncarregat de recuperar les pilotes: El camp estava molt a prop del riu i gaireb

ms duna vegada les pilotes anaven a parar al riu, aix que, es va votar u encarregat

per anar a buscar les pilotes. Si queien a prop les agafava amb el salabre, per si

queien riu endins el noi havia dagafar la barca i remar fins la pilota. Es va votar aquest

encarregat perqu sin cada pilota perduda era menys diners pel poble.

Cronista: Ens diu que no vol amagar la llegenda que algun cop els aficionats de la vila

haguessin amenaat a lrbitre de tirar-lo al riu.

Clenxa: No tenia cap inters per lesport, per com els seus parroquians no deixaven

de parlar dels partits, hi anava per no quedar-se sola al poble.

Lequip visitant duna vila dels Monegres: s lequip visitant. Tenen una idea

peculiar de jugar al futbol (fer ascles de les cames dels contraris). Marquen un gol en

fora de joc i lrbitre es posa desvergonyidament a favor dells.

Praxedes: s el propietari del Caf de la Granota. Penjar la fotografia, de Ladislau

Saboga, a la paret del seu caf.

Tripulaci del llat Soledat: Cridaven desmesuradament per escridassar lrbitre (Et

farem empassar el xiulet)

Teresa Planes: s una de les moltes persones que escridassa lrbitre (Que et llencis

al riu, que et pengin, que et trinxin). Era una aficionada apassionada de lequip, que la

temporada segent donaria a llum a una criatura als vestidors del camp.

Toms Valldab: s una de les moltes persones que tamb escridassa lrbitre

(Poca-solta, lleig...). Tamb es conegut com Tomasa la Torera.

El secretari del jutjat i el rector de la vila: Tamb critiquen lrbitre; diuen que el que

est fent s un codi penal, de condemnaci eterna.

Els gurdies civils: Per experincia sabien ensumar les tempestes i no quedava gaire

perqu caigus una bona.

LOliveri Castells: s lhome que, agafant la tanca del camp, crida que mori la

repoblaci forestal. LOliveri, tal i com ens diu el cronista, no tenia res pendent amb el

ministeri dAgricultura.

El botiguer: Quan lequip local anava marcant gols i finalment guanyava, el botiguer

es la llanar al terra i es va desfer a crits, ja que cada atac era un gol (perqu atacaven

sols)

CAPTOL 7 - SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES

Resum argumental

Aquest captol tamb est escrit en forma de carta, concretament s una carta de

Miquel Garrigues a la mort. En Miquel ens explica don prov la seva famlia i la seva

tradici, ja que hi ha diverses famlies amb el mateix cognom al poble, per els

diferencien unes caracterstiques i sobrenoms, que ens explica detalladament.

En la carta a la mort, en miquel demana que ja que en el mn dels vius no ha pogut

exercir el crrec de barquer, que li doni una oportunitat en el mn dels morts, per

traslladar les nimes dun mn a laltre.

En Miquel, a la carta, tamb ens fa saber que els seu somni s ser el barquer de la

vila, per aquest crrec locupa una altre persona, per que ja es vell i seria millor per

ell descansar. A tot aix en Miquel somia ser barquer des de les mines on treballa.

Espai

Tots els Garrigues que apareixen a la histria sn de Mequinensa ja que els carrers

que surten coincideixen amb els daltres captols, i tamb perqu tots els relats tenen

lloc a Mequinensa.

Temps

El temps en que transcorre aquests fets s el mateix que en els altres captols, els

anys cinquanta.

Narrador

El narrador s un narrador intern i protagonista, ja que s qui ens explica la histria, en

Miquel Garrigues, escriu una carta a la mort.

Tema

El tema daquest captol s la fora de lluitar pels somnis. En Miquel no sap que hi ha

desprs de la mort; tot i aix escriu una carta a la mort per demanar ser barquer en el

ms enll, ja que en la vida dels vius no podia ser-ho i somiava des de les mines.

Personatges

Senyora mort: Les primeres lnies del captol van dirigides a ella, a la mort. Els

nostre narrador li diu que no hi ha manera desbrinar quan marxarem del mn, de

conixer el nostre dest.

Miquel Dalmau, La Clenxa: Un dels barbers del poble. Un xicot repolit i dall ms

sabut en lletres.

LOncle Campells: s un home de ferro que semblava que mai li arribava lhora de

morir-se.

Miquel Garrigues (dels Garrigues del carrer Nou): s el narrador de la histria.

Sempre ha estat un sapastre pels estudis. Al poble hi ha diferents famlies que tenen el

mateix cognom i per aix es diferencien per carrers i per sobrenoms.

Va substituir al seu pare de barquer quan aquest es va posar malalt. Tot el poble sap

que els Garrigues del carrer Nou porten lofici de barquer a la sang.

En Miquel no va poder complir el seu somni de barquer i per aix va haver de demanar

feina de minaire, on carrega llats de carb. Va estar-se a les mines vint anys.

En Miquel escriu una carta a la senyora mort per demanar-li que quan ell mori sigui el

barquer que porti les nimes dun mn a laltre, ja que com no havia estat el barquer

del poble, pogu realitzar els seu somni encara que fos en un altre mn.

Els Garrigues del carrer Major i Els Garrigues del carrer Nou: Tenen els ulls

desparellats de color (un blau cel i laltre ms negre). Per els Garrigues del carrer

Major tenen lesquerre negre i els del carrer Nou, el dret.

Els Garrigues del Dia i Nit o de la Nit i el Dia: Fa referncia als Garrigues del carrer

Noi i del carrer Major, ja que uns tenen el dret negre i els altres lesquerre, sels

anomena tamb els garrigues del Dia i la Nit i els Garrigues de la Nit i el Dia.

Garrigues de la plaa de la Carpa: Tenen el cabell de panolla i sis dits a cada peu.

Els anomenen crulles perqu els seus ulls miren a diferents llocs alhora.

La mula de loncle Sapera: La mula de loncle Sapera apareix coma secundari duna

acci que repercuteix a Toms de Veriu. Li dona una potada sense volgu.

Toms de Veriu: Rep una potada de la mula de loncle Sapera. Una miqueta ms i

potser lhagus enviat a laltre barri.

Senyora: Es refereix a la mort (principi del captol). Ens comenta que es espavilada.

Gustau: s el cafeter. Ens dona la seva opini del barquer de la vila, que segons ell,

tingu lloc abans de la guerra del francs.

El barquer de la vila, un Garrigues del carrer Nou: El barquer ha estat, sempre, un

Garrigues del carrer Nou. El Miquel de Garrigues va substituir al seu pare quan aquest

es va posar malalt i ms tard va morir de febrades. Tothom sap que els Garrigues del

carrer Nou, porten lofici de barquers a la sang.

El capats: Era el cap de la mina. Destrossava els somnis den Miquel de ser barquer

de la vila, amb crits quan el veia embadalit amb la pala a les mans.

La dona de mal de de genoll: Lesmenta un sol cop. Es qui envia a lapotecari a

comprar una medicina.

Lapotecari, el senyor Honorat: Parla amb en Miquel i li diu que li vol ensenyar una

cosa per saber la seva opini personal. Li ensenya un quadre on apareix la barca den

Miquel i persones nues al costat (nimes)

Teodor de Peris: Un dels navegants ms fins que shan vist per lEbre. (surt en un

quadre)

El senyor Caront: s lactual barquer. En Miquel creu que ja est prou vell i que ja

aniria sent hora que alg el rellevs. En Miquel s una mica supersticis, ja que creu

que si la mort el veu exercint el carrer de barquer en el mn dels vius, li dir que ho

faci tamb en el dels morts.

CAPTOL 8 - PRELUDI DE TRASPS

Resum argumental

En aquest captol veiem el patiment de lvia davant la mort. Lvia est a punt de

morir per aquesta t por a la mort per raons que noms coneix la famlia. La tia

Ramona ens explica el perqu. Quan lavi encara vivia, ell i ella van discutir perqu ell

volia plantar una figuera al pati de casa, per ella, lavia, no hi estava dacord perqu

suposava molts problemes. Lavi va acabar plantant la figuera i lvia no va di res,

encara que moltes vegades li molestava per fer les feines de casa. Un dia, per, sense

dir res, lvia va serrar la figuera, per lavi no sen va adonar ja que va morir uns

minuts abans que aix passes. Per aix lvia t por de morir, perqu creu que els seu

marit lestar esperant per passar comptes.

Espai:

Lespai on transcorre la histria s lhabitaci de lvia a punt de morir i la casa de lavi

i lvia on, en el pati, lavi va plantar una figuera.

Temps

El temps en que transcorre lacci es sempre el mateix, igual que en els altres captols,

lacci t lloc en els anys cinquanta.

Narrador

El narrador s un narrador intern i testimoni, ja que qui ens explica la histria s un net

de lavia.

Tema

El tema daquest captol s la mort i la por a aquesta per no saber que hi ha desprs.

Personatges

Lvia: Lvia est apunt de morir, per t por a la mort i est inquieta. Lvia t por de

morir pel que va fer. Quan lavi va plantar la figuera al pati, ella no hi estava dacord, es

va callar durant molt de temps fins i tot quan a vegades, per fer les feines quotidianes li

molestaves les branques o per plantar li molestaven les arrels. Un dia, per va serrar

la figuera, per lavi no va dir res ja que havia mort minuts abans. Per aix lvia t por

de morir, creu que lavi lestar esperant per demanar-li comptes.

La Tia Ramona: s la germana de lavi, o sigui la cunyada de lvia. La tia Ramona,

juntament amb la tia Teresa i altres parentes i venes estan amb lvia per fer-li passar

una bona estona fins la seva mort (perqu no estigui sola).

La tia Ramona t molt bona memria, i sap perfectament perqu lvia t tanta por a la

mort.

La Tia Teresa: s la mare del narrador.

Loncle Orestes: Era el marit de la tia Teresa. Aquest era en el punt ms alt de la

seva mort i li va dir a la seva dona que fos a preparar el sopar, que quan ella torns, ell

shauria mort; i aix va ser.

El senyor Honorat, lapotecari: Ens comenta la memria d ela tia Ramona. Ens diu

que t molt bona memria, que recorda fins i tot el records dels altres.

Joaquim, lavi: Va arribar un dia de la feina i va anunciar que plantaria una figuera al

pati, cosa de la qual la seva dona, lvia, no hi estava dacord per diversos motius

(despai, sol...) per lavi va donar un cop de puny a la taula i va plantar la figuera. Per

desprs dun temps lvia va tallar tronc.

La Tia Carme: Apareix noms al final del captol. Realitza noms una acci. Quan

lvia serra la figuera, la deixa a mitges i la tia Ramona, la tia Teresa i la tia Carme

intenten acabar de tallar-lo i els hi costa Du i ajuda.

CAPTOL 9 - ELS DELFINS

Resum argumental

En aquest captol veiem perfectament com al gent de la vila xafardeja sobre els altres.

Ens parla dun noi, en Miquel que sempre s el primer en donar el condol a la famlia

del difunt. La gent de la vila enraona que ell i la vdua del difunt van tindre alguna cosa,

que ell va ser qui va posar la traveta en Ramon per fer-lo caure sobre el tat de la

Carmeta Valls... La gent del poble xafardeja encara que no spiguen ni les raons ni els

fets que han passat realment.

Tamb ens parla de la gent que un dia el podria substituir, per no creu que cap

candidat ho faci tant b com ell, ni tingui les caracterstiques adequades.

Espai

Lespai on transcorre la histria es principalment a lesglsia, on el nostre protagonista

dona el condol als familiars del difunt.

Temps

Com ja he dit en diferents ocasions abans, el temps s sempre el mateix ja que no ens

dona cap indici que sigui un altre de diferent. La historia t lloc en el anys cinquanta.

Narrador

El narrador s un narrador intern i protagonista ja que s ell qui ens explica la histria i

els comentaris de la gent del poble.

Tema

El tema daquest captol s la xafarderia del poble.

Personatges

El narrador, Miquel: s el sastre del poble. s qui ens explica la histria. Comena

amb un avui he estat magnfic, ens comena parlant dell i tota la histria t relaci

amb les seves accions. Es acusat, per la gent de la vila, dhaver posat la traveta a en

Ramon perqu aquest caigus sobre el tat de la Carmeta.

Les dones: Totes les dones del poble es fixaven en el Miquel ja que aquest shavia

comportat de manera exemplar; havia estat un senyor impecable.

Constant Cirera: s el difunt. No surt ell personalment, surten els seus familiars ja

que es dia de lenterrament i el nostre protagonista, en Miquel li diu a la famlia que

lacompanya en el sentiment.

La Carme: s la vdua den Constant Cirera. Jutgen al protagonista de manera

negativa perqu tres anys enrere havia ballat amb ella i va crear sospites entre la gent

del poble; es deia que hi havia alguna cosa entre ells i la Carme estava casada.

La gent de la vila: La gent del poble critica totes les accions del nostre protagonista,

en Miquel. Tot el que fa es jutjat de mala manera sense arguments perqu pensen que

en Miquel s molt afectus. Li donen el privilegi de ser sempre el primer en donar el

condol a la famlia. Acusen a en Miquel dhaver posat la traveta perqu tingus lloc els

accidents que humiliarien en Ramon Granera.

Ramon Granera: Un pinxo de pa sucat amb oli. Volia fer-li la guitza a en Miquel.

Rellisc en voler passar davant el Miquel i es va donar de nassos al peu de lescolanet

que duia la creu. Ms tard cau, tamb, sobre el tat de la difunta Carmeta Valls.

Jordi Planes: Est present en laccident den Ramon Granera.

Carmeta Valls: Difunta. En Ramon Granera cau sobre del seu tat davant el vidu, els

dos fills de la difunta i la neboda.

Joan Campells: Ladroguer del carrer Major. Un home baixet. s un dels candidats

que t pensat en Miquel per quan alg hagi de substituir-lo, per creu que es massa

baixet.

Joaquim Coloma: El ferrer. Sembla un bon home per a en Miquel no li acaba de fer

el pes.

Pere Cistella: El llater. No acaba dagradar a en Miquel perqu s una home que

presenta ms entusiasme ens els enterraments de la gent important que en els dels

altres.

CAPTOL 10 - UN ENIGMA I SET TRICONIS

Resum argumental

Aquest captol ens parla dels gurdies del poble, especialment els ms important, com

per exemple el sergent i els seus principals amics de treball.

En aquest captol es parla de poltica i futbol.

Durant els partits de Lliga sha infiltrat un rbitre, anomenat rbitre pirata, ja que no s

loficial del partit. Es dedica a embolicar els jugadors fent sonar un xiulet per despistar-

los i confondrels.

Al final del captol sesbrina que lrbitre pirata s el sergent comandant del post de la

vila.

Mentre els gurdies intenten esbrinar, durant dia i nit, qui s lrbitre pirata,

descobreixen converses privades de gent del poble sobre el Govern i lEstat.

Espai

La histria transcorre al poble de Mequinensa, ja que juga lequip local del poble al

camp de futbol i es on t lloc els problemes amb lrbitre pirata.

Temps

Els fets que apareixen al captol tenen lloc durant els anys cinquanta.

Narrador

El narrador s un narrador intern i testimoni de tot all que passa en la histria.

Tema

El tema daquest captol tamb s el futbol. Un seguidor incondicionat de lequip no

suporta que aquest perdi i fa el que sigui per arreglar els partits.

Personatges

Lector: Es citat al comenament del captol un sol cop, perqu el narrador vol aclarir-li

una cosa.

Cronista: Vol donar ms informaci al lector per tal que pugui entendre be la histria.

Li diu que a principis dels anys seixanta el pes net de les citades forces de guarnici

del poble estaven repartides majoritriament entre set gurdies civils.

Gurdies civils: Els esmenta al comenament del captol.

Hermgenes Martinez: s el sergent comandant del post de la vila. Al poble shi

jugava molt al pquer i LHemgenes no era precisament un bon jugador.

Epifanio Torrijos, la Broca: s un dels gurdies. Tamb conegut amb el sobrenom

de la Broca. Sempre es passejava per la vila per xafardejar.

Pere Clots: Profeta a recules a la tertlia dels llaters del moll de les Vdues.

Joanot de Monegre: s un home lacnic, eixut i depressiu

Marcelino: Tamb s un dels gurdies. Vigilava el poble per la nit.

Salom: s una dona que t com a sobrenom cotorra. s la cotorra del Caf de la

Granota. Va ser enviada a lexili perqu havia enriquit el seu vocabulari i les seves

paraules ja no eren tan inofensives con abans i hauria de vigilar les coses que diu de

lEstat o el Govern.

Praxedes: s el propietari del Caf de la Granota.

Vell Cristfol, Cristfol Vallcorna: s qui ens explica la histria.

Pere Sanses: Sabater dofici i taxidermista de vocaci.

Sergi Vidal: En Sergi, en aquest captol, brodava en solitari caramboles temerries i

barroques des duna taula del caf.

Rufino: un ms dels set gurdies.

La dona del Seraf: El Seraf s el moliner del carrer de Planes. La seva dona havia

estrenat amant.

Marieta Peris: El Cristfol la visitava per donar-li les memries duna germana de la

Marieta

Toms de Valldab: Shavia enamorat duna defensa del Bara i li havia escrit

demanant-li una fotografia signada i dedicada.

Joan Rius, Pere Savina i Manuel la Lloca: Sn els confidents de les forces de

lordre. Van ser apallissats pels desconeguts de sempre a prop de la caserna.

Eusebi Rius: s un dels homes que safegeix a lescndol de la tertlia del caf.

Robert Noguera: pe de Cleopatra.

Vell Antoniet: Tamb dona la seva opini a la tertlia mentre repara el tim de Sant

Miquel.

Sebasti Soleres: Un penques saberut i maquiavllic. El seu objectiu era embolicar

encara ms la troca.

Mossn Silvestre: Lequip local de futbol anava malament, anava de davallada, per

aix el mossn Silvestre feia exorcismes damagat ja que era un seguidor

incondicional de lequip.

El senyor Honorat, lapotecari: El cita per descriure el fals rbitre. Ens diu que

aquest seria una mena despectadors que el sentor apotecari anomenaria peripattics,

o sigui els que segueixen la jugada i nomes escridassen quan hi ha un incident.

Lrbitre pirata, el sergent comandant de post de la vila: Lrbitre pirata es el

personatge desconegut fins el final de la histria. Ens desvela que lrbitre pirata s el

sergent de comandament de post de la vila, o sigui lHermgenes Martinez, qui ms

tard sadona del que ha fet i es sent culpable.

Joana Vinyes: Una de les moltes menjaciris de la dreta local.

La Caterina: La bruixa del carrer castell.

CAPTOL 11 - AMARGA REFLEXI SOBRE UN MANAT DE CEBES

Resum argumental

Aquest captol ens mostra un Lloca una mica depressiu. LHoraci troba el Lloca plorant

damagat en diversos llocs del poble de nit. Ms tard lHoraci va al caf i comena a

parlar amb el Praxedes sobre en Lloca. Aquest li explica que els gurdies lhavien

agafat per banda i lhavien estomacat per tal de treure-li informaci.

Espai

Tota la histria t lloc al poble (pels carrers i a la Granota), en la nit del quinze de

Novembre.

Temps

En aquest captol si que ens dona les dades exactes. Els fets tenen lloc el quinze de

Novembre per la nit.

Narrador

No coneixem exactament el narrador ja que el cronista segueix les pautes del diari de

lHoraci Campells, per hi ha un tros de la histria que ens descriu el que passa al

poble, el que fa la gent, aix que podria ser testimoni tamb.

Tema

El tema daquest captol s poltic. Es parla sobre lEstat i el Govern.

Personatges

Horaci Campells: s el sereno del poble. Escrivia un diari, obra nica en el seu

gnere.

Bonifa Torres: propietari de la ferreteria.

Manuel la Lloca: s el personatge misteris que va pels carrers del poble damagat.

El narrador ens comenta que si no coneixem la histria no sabrem qui s per que els

que hem llegit el llibre des del comenament sabrem que s en Manuel la Lloca.

Sempre oferia el mateix aspecte, un aire magolat, nafrat, mig estabornit...

Pere Soler: Propietari duna barberia.

Josep de Pons: s un dels tres parroquians que havien sortit del caf. Era un home

de pronstics audaos gaireb temeraris.

Joan de Sarroca: Comenta les paraules den Josep de Pons, ja que aquest diu que al

dia segent plour i en Joan li responc que ell no es ning per saber-ho amb exactitud.

Pere Cirera: El tercer home que mantenia conversa amb el Josep de Pons i el Joan

de Sarroca. Sense humor perqu havia perdut, en una partida de pquer, un munt de

bitllets.

Cronista: Com no vol explicar tot tal i com estava posat a les notes de lHoraci, el

cronista ens vol avanar que el que explicar a continuaci s el que passava en

aquells moments a la vila.

Pere Canota: Intentava marxar de lentrevista amb la pastissera de la fleca,

La senyora Palmira dEscarp i Tamariu: Muller del manescal, una dona voluminosa ,

que tocava el piano. Surt pel balc de casa seva, vestida amb una camisa de dormir

de color rosa, somnmbula, cantant una can italiana, concretament La donna

mobile.

Eduard Planelles: Sastre a cup dull i saxo tenor de la Melodia Club.

Praxedes: Propietari la Granota.

Salom: Crida: visca la gresca, visca la gresca i el tafanari de la Francesca

Sergent, Marcelino, gurdia: Interroguen al protagonista, en Manuel, i com aquest no

els hi diu res lestomaquen.

Alfons: Familiar de lOraci. Treballa a la mina i per aix en Manuel creu que coneixer

els motius de la vaga i els noms, de qui lha organitzat, que li demana el sergent.

CAPTOL 12 - LASSASSINAT DEL ROGER ACKROYD

Resum argumental

Sn dos histries en una. El Dami s un gran aficionat a la lectura de novelles de

detectius. Ens explica el que fa per llegir, ja que la seva dona no el eixa quedar-se fins

tard i quan arriba un moment on t tranquillitat i pot llegir sense problemes, arriba un

amic amb el cami per descarregar mercaderies.

La historieta de la novella s lassassinat del Roger Ackroyd. s un llibre dAgatha

Christie, Hrcules Poirot, un detectiu.

En Dami senfada perqu en Teodor li desvela el final quan aquest li estava explicant

la histria a en Sebasti.

En Dami dispara a en Teodor i li dona sense volgu a la somera den Joanet Cistella.

Espai

La histria transcorre al poble de Mequinensa, concretament a la casa den Dami i a

la plaa.

Temps

En principi ens trobarem a finals dels anys cinquanta. El temps intern son dos dies;

una nit i el mat del dia segent.

Narrador

El narrador s una narrador intern i protagonista, ja que s el Dami qui ens explica la

histria. En Dami li explica la histria a en Sebasti, clar que aquest no li contesta en

cap moment, ja que s un monleg.

Tema

El tema daquest captol s la bogeria dun aficionat a les novelles de detectius, ja que

vol disparar (i dispara, per li dona per equivocaci a una somera) a un amic per

haver-li desvelat el final de la histria.

Personatges

Teodor de Peris: Es qui rep lescopetada den Dami. Li diu el final de la histria a en

Sebasti, per aix aquest senfada i li dispara.

Dami: Lnica cosa que li agrada de veritat a la vida s llegir novelles de detectius i

comentar-les amb els seus amics. La seva dona sempre li diu que no es quedi fins tant

tard llegint. Senfada amb el seu marit perqu en un moment del captol no tracta be al

seu germ.

Dorotea: s la dona den Dami.

El Xapa i el Sot: Comena a establir dileg mentre en Dami est llegint la novella. El

Xapa para la camioneta davant den Dami i la deixa en marxa, el que provoca que el

soroll que fa molesti la seva lectura.

El germ de la Dorotea: s el cunyat den Dami. Irromp quan en Dami est

explicant la histria.

Somera de Joanet Cistella: Rep una escopetada accidentada den Dami.

DINS LA HISTRIA DEL LLIBRE

Roger Ackroyd: La seva dona es sucida i ell ms tard s assassinat per doctor

Sheppard.

Doctor Sheppard: Est amb en Roger Ackroyd quan rep la carta. Abans dacabar la

histria, es desvela que es lassass.

Parker: s el majordom den Roger.

Hrcules Poirot: s el protagonista del llibre, el detectiu. A en Dami li agrada

moltssim com desvela els secrets del crim.

CAPTOL 13 - AMOR FATAL EN DECBIT SUP

Resum argumental

El protagonista de la nostre histria, en Gervasi Fenolleda, es troba al seu despatx

durant la nit. Est realment molt inquiet i la qesti per la qual ho est s perqu ha

coms adulteri a la seva dona.

Va tacar els ulls per tal de no mirar al sof i veure la imatge que no volia veure. De

sobte quan gira el cap va veure la seva soluci, una daga.

En aquest moment tamb ens parla de la seva famlia, la seva minyona i els

avantpassat Fenolleda.

La noia, al sof, mira atentament en Gervasi i aquest pensatiu agafa la daga i pensa

que la millor manera de no anar a linfern, per sentir-se culpable dadulteri, es matant la

noia, Claudia Cardinale, amb la qual li s infidel a la seva dona.

Espai

Com tots els altres captols ocorren a Mequinensa podrem dir que aquest tamb,

encara que no ho sabem amb seguretat. Tot el captol t lloc en el mateix espai, el

despatx den Gervasi.

Temps

El temps en que transcorre lacci s a finals dels anys cinquanta i principis dels anys

seixanta.

Narrador

El narrador s un narrador omniscient, ja que no forma part del que passa per coneix

tots els detalls.

Tema

El tema daquest captol s ladulteri, la infidelitat del Gervasi cap a la seva dona. Es

pensa que apartant la Claudia del mig el lliurar del pensament dinfidelitat per jo crec

que en tindr un pitjor, haver matat un a persona.

Personatges

Gervasi Fenolleda: Protagonista. s el propietari de Lignits de lEbre ja que ha anat

passant durant generacions. Est casat i t una filla per comet adulteri.

Jlia Figueres: s la dona den Gervasi. Propietria de lempresa Lignits del Segre.

Julieta: s la filla den Gervasi i la Jlia.

Natlia: s la minyona de confiana de la famlia des de fa anys.

El senyor Honorat, lapotecari: Li dona cremes a en Gervasi perqu li cresqu el

cabell, per no donen resultat.

Claudia Cardinale: s la dona amb la qual en Gervasi comet adulteri.

CAPTOL 14 - GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES

Resum argumental

El captol tracta duna dona, Gabriela Cabanelles, casada amb el Marcell Monegre

que tenen un fill, anomenat Carles.

La Gabriela est segura que els seu fill est malalt i li dedica tot el seu temps al

Carles, deixant de banda al seu marit. Aquest s navegant i com tots saben els

navegants quan van de viatge saprofiten, encara que estiguin casats, les dones dels

altres pobles.

En Marcell per marca dafecte de la seva muller mant una aventura amb la Paulina,

una dona daltres terres.

Mentre la Gabriela visita metges per saber el mal del seu fill, la vella Carlota, la

germana del Marcell, es preocupava pel matrimoni del seu germ i per aix intenta

ajudar.

Al final en Marcell, la vella Carlota i la mare de la Gabriela lesperen a la parada de

lautobs, per ells, la Gabriela, no baixa amb cara de molt bons amics, ja que havia

esbrinat el mal del seu fill; resultava ser que alg que lestimava molt li estava passant

energia negativa i esbrinaria que era perqu seria la primera persona que volgus

abraar a ell i el seu fill, per aix la Gabriela baixa de lautocar amb una navalla

amagada a la m, amb intenci de clavar-la al primer que vulgui abraar-la.

Espai

El captol t lloc, com tots els altres, al poble de Mequinensa, excepte quan la Gabriela

s a lautocar amb el seu fill, en Petit Carles.

Temps

Com els altres captols, saben que lacci t lloc durant els anys cinquanta i seixanta ja

que sesmenten comentaris sobre la guerra Freda i el conflicte dEstats Units amb el

Jap per la bomba nuclear.

Narrador

El narrador s un narrador omniscient, ja que sap tot el que passa en detall per no

forma part de la histria.

Tema

El tema daquest captol sn les supersticions, fins tal punt que poden arribar a portar a

una bogeria.

Personatges

Gabriela Cabanelles: s la protagonista de la histria. Est preocupada pel seu fill,

per noms ella i la seva mare creuen de veritat que est malalt. Mata al primer que se

li acosta per abraa-la ja que s qui desitja mal al seu fill.

Petit Carles: s el fill de la Gabriela i en Marcell. Segons la mare de la Gabriela i

aquesta, est malalt, per tothom desconeix de que.

Marcell Monegre: s el marit de la Gabriela, pare den Carles i germ de la vella

Carlota. Cansat que la seva dona no li faci cas aprofita per mantenir aventures, com a

navegant, amb la Paulina, una noia daltres terres, de Tortosa.

Adelaida: s la mare de la Gabriela. Tamb creia que el Carles estava malalt.

Paulina: s la cabrera que mant relacions damagat amb el Marcell. Viu a Tortosa.

Vella Carlota: s la germana del Marcell.

Roser: s una lantiga parella del Marcell, amb el qual havia parlat alguna vegada

desprs de la ruptura, estant casat amb la Gabriela.

Doctor Beltran i el senyor Estanislau: Sn els dos doctors que vistent en Carles i no

li troben res.

DESPRS DE LLEGIR

Jess Moncada ens mostra un mn desconegut, creat per ell mateix, on recull les

histries dun vell poble, el poble de Mequinensa, en els anys cinquanta i seixanta.