C L I P !REVISTA ESCOLAR DE L ’IES J.M. QUADRADO- CLIP 2, JUNY 2008

Teniu al vostreabast el tercer nombrede la revista Clip!Podem dir que hemaconseguit l'objectiuque ens proposàrem ales optatives deProcessos de comuni-cació de primer isegon d’ESO: la realit-zació d'una revistaescolar per trimestreque fos un testimonide qui som, què feim,què ens agrada...

Per començar,comptàrem amb l’as-

sessorament del per-diodista DavidMarquès i el maqueta-dor Joan Mascaró, elsquals ens van ensen-yar com funciona undiari i el procés d’ela-boració d’una revista.

Després ens vamdividir en grups i ensvam repartir la feina.Cada grup va cercar lainformació, les fotogra-fies corresponents a latemàtica, entrevistà-rem professors iredactàrem els dife-

rents articles per poderelaborar la revista dela millor forma possi-ble. I per acabar homaquetàrem tot.

Esperem que us agra-di!Clara Barcelo, GibetCavaller , CarmeCarretero i MariaArrguimbau (1r d’ESO)

El somni, finalment, s'ha fetrealitat.

Alguns alumnes,si fa no fa, una trente-na, de 4t d'ESO del'IES J. M. Quadrado,des de començamentde curs, hem anat pre-parant tot un programad'activitats amb unadoble intencionalitat:

· Donar a enten-dre que els joves,segur, no som, ni moltmanco, "personetes"que "només pensamamb noltros"; o quesom "especialistes al'hora de fer xantatgeals nostres pares i pro-fessors"; o "que somincapaços de moureun peu si no hi guan-yam alguna cosa per-sonal a canvi", o...Segur que molts devoltros haureu escoltatalguna d'aquestesexpressions de bocadels majors, de les"persones" adultes.

Però, sincerament, noés cert. Si ens donenl'oportunitat i ajuntamels esforços, segur,podem demostrar queés una visió absoluta-ment equivocada. Ambaquesta Campanyaque darrerament hemduit a terme ho hemvolgut experimentar idemostrar.

· Donar als queho han de menester elpoc que noltros podementregar: part del nos-tre temps de maneraresponsable i solidària.

Després demesos de feina idebats, d'incerteses idesànims, el dia 4 demaig vam poder posara prova totes les nos-tres idees i il·lusions iens vam arreplegar ala Sala deConferències de la

Casa de Cultura deCiutadella per inaugu-rar l'exposició d'obresd'art: "Compra art,regala esperança". Vaser l'estrena de laCampanya "Tots ambel Sàhara. Mira'm alsulls. Em pots ajudar!".Després dels parla-ments protocol·larisdel director del nostrecentre, Pere Ferrer;del representant dels"Amics i amigues delpoble saharaui deMenorca", XequiCardona; de la lecturadel manifest a favordels refugiats saha-rauis, redactat i con-sensuat entre tots i lle-git per dos de noltros;de les paraules de laregidora d'educació del'Ajuntament deCiutadella, AntòniaBenejam, i amb la salaplena a vessar vaminaugurar l'exposicióde 90 obres d'art -pin-tures, fotografies,ceràmiques, escultu-res- que, de maneratotalment desinteres-sada, ens haviendonat molts artistesmenorquins i algunsd'artistes de fora.Durant una setmanaels que van voler parti-cipar amb la nostraCampanya i posar elseu petit gra d'arenaper ajudar els refugiatsque sobreviuen aldesert de la Hamada

van poder visitar l'ex-posició i comprar algu-na de les obres expo-sades.

Just una setma-na després, i per donarcloenda a laCampanya, el dia 12de maig vam organit-zar una vetlada demúsica i dansa amb laqual vam omplir -mésde 300 persones!- laSala d'actes del nostreinstitut. En aquestafesta que vam anome-nar “Escoltem la soli-daritat" hi va ser pre-sent l'art i la delicade-sa de la dansa de lesalumnes de l'escola“Art en moviment" i laseva professora,Aurore Gracient; lamagnífica interpretacióal violoncel i la flautatravessera de na JúliaCavaller i en PauMarqués; l'energia i lasensualitat dels alum-nes de l'escola"Baladi" i la seva pro-fessora, VanessaJiménez. Gràcies atots ells, des del teatrede l'IES JM Quadrado,segur que els fillets iles filletes saharauisens van fer un gestamb la mirada i a totsens van dir: "gràciesperquè encara no ensheu oblidat".

La vetlada va finalitzaramb la presència del Sr.Mohamed Mustafà , delegat delFront Polisari a Balears i la SraMagda Cardona, presidentadels "Amics i amigues delpoble saharaui de Menorca" ,que van donar les gràcies méssinceres a tots els qui vancol·laborar amb la Campanya iens van convidar a trobar-nosun capvespre per prendre el te,assaborir el cus-cus i regalar-nos un petit record a tots elsalumnes que directament hihem participat. Noltros vamaprofitar la seva presència perfer pública la recaptació final i,quan vam expressar en veualta davant tots els presents laquantitat de quasi 6000 euros,a tots se’ns va il·luminar la caraamb un somrís mescla de gra-titud, de complicitat i, perquèno, de la consciència de feinaben feta.

Per acabar, donar les grà-cies a tots a tots els qui hanfertpossible que uns quantsjoves poguéssim viure l'expe-riència de compartir solidària-ment un poquet del nostretemps i poder regalar una micad'esperança a un poble quel'anhela amb els ulls humits. Atots moltes gràcies.

Atentament, Júlia Floriten nom dels alumnes de 4td'ESO de l'IES J. M. Quadrado

Els ulls de la ingenüitat

reclamen justícia

Joan Cànovas, Guillem Quetglas, Gibet Cavaller , Júlia Marquès (1r ESO)

Els grups de primer d’ESO actuaren a l’escenari delcentre davant tutors i companys

Alumnes amb ritme

Els alumnes de 1rd’ESO de l' institutJosep MariaQuadrado, el passatdimarts 26 de febrer,vam tenir l'oportunitatde mostrar davant unpúblic nombrós (pro-fessors, companys...)una coreografia impro-visada que inventàremi treballàrem a l'àread'Educació Físicadurant les darreressetmanes d'aquestmes. Va ser una gran expe-riència per a tots: ves-tuaris, cançons, balls,aplaudiments, jurats,premis, crits, rialles i,sobretot, vergonya al’hora de sortir a l’es-cenari. Ens ho vampassar d' allò més bé.A classe, els alumnesjuntament amb la pro-fessora Lina

Hernández, vam treba-llar el ritme de la músi-ca, és a dir, la profes-sora posava una músi-ca i, amb qualsevolpart del cos (picarde mans, passes a ladreta o esquerre,moviments de braços,voltes...), havíem deportar el ritme que enaquell moment sona-va. També vam practi-car un ball molt escol-tat en festes i celebra-cions anomenat Elcoyote. Quan tots els alumneshavíem mostrat elsnostres balls, encaraque tots hauríem d'ha-ver estat premiats, eljurat format per profes-sores i professors delcentre van elegir elsguanyadors. De 1r Bvaren sortir guanya-dors dos grups: les

filletes Esther, Mar,Aina, Sandra, Iris,Luciana i Nereida; i elsfillets Bryan, Marc,Jonatan i Dani; delgrup de 1r.C varen serpremiats Roman iJonatan per ser el grupamb menys membres iatrevir-se a ballardavant tanta gent i,finalment, de 1r.D lesfilletes Neus, MariaServera, Maria Moll,

Sonja, Llucia, Glòria iCristina. Tots els nos-tres companys vanestar molt contentsd'haver pogut expres-sar-se davant tantagent encara que alprincipi tenien moltavergonya.El premi va ser un jocde Mikado, cosa queningú s'esperava.

El públic content gaudint de l’espectacle

Abans de començar, algunsdels participants estaven tannerviosos que es negaven asortir a l’escenari. Tots els

alumnes quedaren molt con-tents de la seva pròpia actua-

ció i deixaren la professorade gimnàstica ben

meravellada

Grup en plena actuació dalt l’escenari.

Dimecres, dia 19de març, per acabar elsegon trimestre, totsels alumnes de l'IESJosep Maria Quadradovan fer activitats foradel centre. Als alum-nes de primer d'ESOels va tocar una excur-sió des de la Cova delsColoms fins aBinigaus.

Van sortir delcentre a les 8.OOh peragafar un autobús ianar fins a Ferreries, i

des d'allà, partir cap ala cova des Coloms.Va ser una caminadamolt llarga, però vavaler la pena, ja quetothom es va sorpren-dre molt en veure lagrandària de la cova iles grans dimensionsde les seves parets.

Després d'haverberenat i d’haver fetalgunes fotografies degrup, van prendrerumb cap a Binigaus.La travessia de la cova

a la platja va ser enca-ra més llarga, però hovan passar molt bé ivan tenir un temps queacompanyava el bonhumor de tots elsalumnes.

A la platja hi vanpassar gran part delmatí jugant a futbol i,fins i tot, hi va haveralgun atrevit que vavoler nedar.

Va ser una sorti-da molt divertida i vanaprendre nous paisat-

ges de l'Illa.

Fent camí capa Binigaus

Els alumnes de primerd'ESO van fer una excursió

per finalitzar el segon tri-mestre.

Aina Coll, Eugènia Ferrer i Roser Allés (1r ESO)

Tothom es vasorprendre molt

en veure lagrandària de la

cova i les dimen-sions que tenien

les parets.

El passat dime-cres dia dinou de marçels alumnes de primerd'ESO de l'InstitutJosep Maria Quadradode Ciutadella vam anara visitar la cova delsColoms, a Es MigjornGran, i la platja deBinigaus.

Vàrem sortir a lesvuit del matí amb l'au-tobús, direcció a EsMigjorn. L'autobús ensdeixà al polígon i, des-prés, nosaltres, elsalumnes, amb nouprofessors anàrem finsal camí que ens porta-ria al nostre destí. Alprincipi de la trajectò-ria feia fred i quasi totsportàvem abric, des-prés de molt caminarja sols hi quedaven unparell de persones queel duguessin. Quancomençàrem a anarpel barranc estavahumit i ple de roquesamb verdet, però eraun camí molt polit ientretingut. Al capd'una hora, aproxima-dament, arribàrem, perfi, a la cova.

L acova era altíssima imolt llarga, al fons hitrobàrem una paretdarrere la qual s'hiamagava un munt depedres. Tots volíemanar-ho a veure, peròhi havia molta fosca.Feia por! Sols hi veiesamb la llum del flashde la càmera fotogràfi-ca o amb la llum d'al-gun altre aparellmodern, com el mòbil.Allà hi berenàrem.

Quan tots haví-em fet les fotografiespertinents i ja estàvempreparats, ens n’anà-rem cap a Binigaus.Els professors nosabien ben bé quincamí dels dos propo-sats havíem d'agafar,finalment agafàrem elque en Joan, el profes-sor de tecnologia, ensdigué. Era un camíestret, ple de mates. Amig camí en Josep, elprofessor de ciènciesnaturals, digué a unsquants alumnes:

Aquests alum-nes passaren el mis-satge als qui anaven aldarrere i així successi-vament, fins que vaarribar als darrers dela coa. Quan passà-vem per les flors gro-

gues tots anàvem ambcompte.

- Anau ambcompte

queles flors

grogues…

Deim adéu al trimestreMaria Arguimbau Anglada (1 ESO)

En arribar a laplatja tots els profes-sors ens van dir queno podíem passar mésenllà de la barraca, ino hi passàrem. A laplatja algunes al·lotes ial·lots nedaren i d'al-tres jugaren a diferentsjocs: el voleibol i el fut-bol, esport en el qualparticiparen els dosprofessors de nomJoan, el professor dematemàtiques i el detecnologia. Cada unaenun equip diferent.

Binigaus és unaplatja d’arena blanca ifina, d'aigua clara itransparent. A algunracó d'aquesta platjas'hi practica el nudis-me i té una extensió de900 metres.

En aquesta plat-ja, a prop de la barra-ca, hi ha una trinxera i

és bastant curiosa.

Finalment, quanja era hora de partir is'havia acabat el partitde futbol, els alumnesagafàrem les motxillesi partírem cap a CalaTomàs a agafar l'auto-bús, que ens esperava

allà, per portar-nos finsa l'Institut.

En arribar a l'institut cadas-cú va partir cap a casa sevai a gaudir de les vacances

de pasqua.

Els alumnes de primerd'ESO anaren el pas-sat 2 d'abril al teatrede “Calós” a veurel'òpera DerSchauspie ld i rek tor(L'empresari teatral).És una òperaSingspiel o comèdiaamb música en un solacte, composta perW.A. Mozart (1756-

1791), basada en el lli-bret de GottliebStephanie. Actualmentes conserva solamentun fragment de l'obra.Estrenada el 7 de febr-er de 1786 a Viena.Duu per nombre decatàleg Köchel, KV486. És un singspiel,amb text en alemany.

Aquesta obra tracta dela rivalitat entre duessopranos per aconse-guir un contracte d'une m p r e s a r i .L'empresari ha detriar-ne una de lesdues per ocupar elpaper principal de laseva propera òpera, ielles no paren de bara-llar-se per aconseguiraquest paper. La histò-ria es situa dins l’ofici-na de l'empresari, aSalsburg, una ciutatd'Àustria. Estàambientada a l'èpocadel classicisme, és adir, a l'època de

Mozart, ja que Mozartés també un dels per-sonatges que hi parti-cipen. Hi ha quatrepersonatges princi-pals: Buff, el directormusical, que a pesardel seu gran càrrec,ningú l'escolta ni li facas; MounsieurVogelsang, l'empresariteatral, que és qui hodecideix tot; MadameHerz, una de les duessopranos, que és moltamiga de l'empresari; iM a d e m o i s e l l eSilberklang, l'altrasoprano, que és moltamiga de Buff.L'obra comença pre-

sentant-nos els perso-natges, primer Buff iM a d e m o i s e l l eSilberklang i desprésMounsieur Vogelsang iMadame Herz, demos-trant-nos les fortesrelacions entre amb-dós. Tot just començal'obra, després de lespresentacions, comen-ça el conflicte entreelles. Les dues sopra-nos s'adonen que llui-ten pel mateix paper iles dues volen aconse-guir-lo, així que espassen tota l'obracompetint i barallant-se per ser millor quel'altra. Els dos homes

intenten separar-les,però és impossible;fins i tot fan una barallaa càmera lenta, peròno ho aconsegueixen.Al llarg de l'obra, cadaactor canta almenysuna peça, acompan-yats per una petitaorquestra formada perun piano, un fagot iuna flauta. Al final, l'empresaridecideix que les duessón molt bones i pro-posa fer una òpera percada una, i així solu-cionar el seu conflicte,encara que en el fonsla seva rivalitat perdu-ra.

Mozart arribaa Ciutadella

L’òpera “L’empresari tea-tral” és representada al

teatre de Calós

Lluís Servera i Ignasi Mercadal (1r ESO)

ArgumentRoser Allés (1r ESO)

L'òpera que vam anara veure em va agradarbastant, si hagués deposar-li una nota liposaria un notable, elque canviaria seriaque hi toquessin mésinstruments en algu-nes escenes, i tambéafegiria altres perso-natges que no fossinsempre els mateixos,com al final de l'obra.Jo proposaria que fes-sin un càsting per aveure quina sopranocanta millor. A nosal-tres ens van transme-tre una informació unpoc equivocada de l'ò-pera perquè moltacosa que allà explica-va, a l'òpera no va sor-

tir; també opín que hiapareixien pocs deco-rats, és a dir, jo propo-saria que s'hi hagues-sin fet més escenesper canviar l'escenari.Em va agradar ladecoració, peròhagués quedat milloramb més varietat.Sobre la comoditat alteatre de Calós, quanvan representar elprincipi de l'òperaxerraven sense micrò-fon i no se sentia res, iles butaques s'endin-sen, la solució seriaque hi hagués méspendent al passadís.El personatge quemés m'ha agradat haestat el director de l'o-bra, a qui ningú feiacas. A casa mevaestan ben d'acord quees facin petites sorti-des del centre i queanem a activitats dife-rents.

He assistit per primeravegada a una repre-sentació operísticaamb l'òpera DerS h a u s p i e l d i r e k t o r(L'empresari teatral).L'he trobada entretin-guda, encara quem’hauria agradat méssi s'esmentessin mésesdeveniments i fets

interessants al llarg del'obra. El personatge quem'ha agradat més haestat la sopranoMadame Herz, per laseva senzillesa, belle-sa i el seu caràcter forti competitiu. Al llarg de l'obra elspersonatges expres-sen una gran batalla acàmera lenta, un delsfragments per a mimés divertits.La música compostaper WolfgangAmadeus Mozart l' he

trobada molt captiva-dora. Sonava unpiano, una flauta tra-vessera i un fagot. Noobstant això, a la infor-mació llegida a la clas-se també hi apareixienaltres instruments comla trompeta, la trompa,els timbals o el clari-net. Durant la representa-ció no s'ha fet capcanvi d' escenari. No hihavia decorat i l'am-bientació i els ele-ments escènics erenescassos.

El teatre del CC SantFrancesc de Sales ésel lloc on s'ha realitzataquesta activitat. Noés el més idoni permotius de sonoritat ivisibilitat des del patide butaques, però esl'únic lloc disponible ala nostra ciutat. Unaòpera no és el tipus derepresentació musicalmés adequat per a l'a-lumnat de primerd’ESO, encara quetenim una capacitatsuficient per entendre igaudir d’una òpera.

Les nostres opinions personals

Carme Carretero (1r ESO)

Caterina Coll (1 ESO)

El departamentd'anglès del nostrecentre acordà quevinguessin uns actorsa fer dues obres deteatre el passat 18 demarç. Els alumnes deprimer i segon d'ESOde l'institut JosepMaria Quadrado, con-juntament amb els desegon d' ESO de l'in-stitut M. ÀngelsCardona, vàrem veureuna de les obres deteatre titulada Justgood friends (Només

bons amics); la vampoder gaudir al teatredel nostre institut.Abans de veure l'obra,el professor Aitor Pozaens donà unes fitxesper comprendre-lamés bé, ja que tota eraen anglès.

L'obra tracta detres amics: Peter, unal·lot de 16 anys moltintel·ligent i tímid;Paul, un al·lot de 17anys, cregut a qui liagrada lligar amb les

al·lotes i Polly, unaal·lota de 16 anys quetroba els estudis moltavorrits. Els tres van ala mateixa classe, aPolly li agrada enPeter, però a en Peterli agrada molt estudiar.El millor amic d'enPeter és Paul a qui liagrada Polly. També hisortí un altre person-atge, Stanley, que ésl'angel de la guarda dePolly.

Durant l'obrapassen fets

entretingus com, perexemple, quan Pollyescriu una cartad'amor a Peter, però latroba Paul. En aquestmoment de l'obra esdonen alguns malente-sos com quan Paulconvida a Polly al cine-ma. Peter els veu i esposa gelós de Polly, enaquell moments'adona que l'estima.L'endemà Peter con-fessa el seu amor aPolly i l'obra acabaamb una besada.

Entusiasmats per la màgiadel teatre

Alumnes de l'IES Josep M. Quadrado i M. ÀngelsCardona acudiren a l'espectacle de la companyia

de teatre anglesa que va oferir la seva millorcomèdia

Carme Carretero, Gibet Cavaller , Júlia Marquès i Maria Arguimbau (1r ESO)

Els actors durant la representació de l’obra

L'argument gira alvoltant de na Polly, unaadolescent a qui li agradapassar el temps amb elsamics, anar de compres,al cinema, escoltar músi-ca... També li agradariaser famosa i ser conegu-da per tot el món, però eldesig més important dePolly és que en Peter s’a-doni que ella l'estima.Però en Peter estàmassa ocupat amb elsestudis, perquè pensaque na Polly estima enPaul, tan atractiu i simpà-tic, en canvi ell es veu tan

tímid que mai s'atreviria adir a na Polly que l'esti-ma.

Finalment, na Pollyes llança i dóna unabesada a en Peter que,encara que en un principino es cregui el que li estàpassant, reconeix que elltambé l'estima i comen-cen a sortir com a pare-lla.

Al final de l'obra elsalumnes espectadorsvam opinar que ens hohavíem passat la mar debé.

Argument

Joan Cánovas i Guillem Quetglas (1 ESO)

Campionat Mundial deBadminton

Menorca, seu del Campionat Mundial de BadmintonJoan Cánovas (1 ESO)

De diumenge dia13 al 17 d’abril, escelebrà a Menorca lasisena edició delCampionat Mundial deBadminton a nivellescolar, en el qual hivan participar tretzedelegacions, quasitotes amb secciófemenina i maculina:Bèlgica, Bulgària,Xina, Anglaterra,França, Itàlia,Luxemburg, Escòcia,Eslovàquia, XinaTaipei, Turquia,Emirats Àrabs iEspanya, juntamentamb la selecció deMenorca.

El lloc de cele-bració d’aquest cam-pionat s’ha estattreballant des de fatres anys, atès que estracta d’un esdeveni-ment mundial, s’hande complir uns requi-sits establerts i s’hande complimentar pro-ves per assegurar queel lloc és correcte.Finalment, ha estatpossible gràcies a l’a-padrinament de dediferens administra-cions i entitats priva-des, que han sufragatles importants despe-ses que ha suposat.

Els diferents par-tits es disputaven endues seus: en el pave-lló Menorca (on juga

l’equip de bàsquetVive Menorca) i en elpoliesportiu de l’IESPasqual Calbó iCaldés.

Els participantsen la competició erenSub-17, amb quatremodalitats:

- C e n t r e sEscolars Masculins

- C e n t r e sEscolars Femenins

- S e l e c c i o n sNacionals Masculines

- S e l e c c i o n sNacionals Femenines

El sistema decompetició va constarde dues fases: La pri-mera era competicióde grups i la segona,un sistema d’elimina-ció directe de la qualvan sortir els finalistes.

Totes les delega-cions integrades perjugadors (delegats,entrenadors,, àrbri-tes...) van conviureal mateix lloc, al com-plex hoteler S’AlgarHoliday Resort, a SantLluís. Així els partici-pants han pogut viureuna experiència espor-tiva important pel seuprestigi a nivell mun-dial, però també hantingut l’oportunitat demantenir contacte ambdiferents cultures.

Realment, aMenorca, el badmintonés un esport que prac-

tiquen poques perso-nes, dels que s’ano-menen minoritaris i,amb l’objectiu dedonar-lo a conèixer amés gent, s’han fetuna sèrie d’actuacionspromocionals, entreles quals destaquen laconvidada a tots elscentres escolars de l’i-lla. Responent aaquesta convidada, elsalumnes de 1r. d’ESOde l’IES Josep M.Quadrado, en dos

torns i acompanyatsper les professoresLina Hernàndez iAntònia Pons i el pro-fessor Joan Mercadal,el dilluns 14 d’abril,van poder assistir ald e s e n v o l u p a m e n td’una jornada d’aquestcampionat i van com-provar que el badmin-ton és un esport diver-tit que val la pena pro-var.

L’equip menorqui posant cap a la càmera

Realment, aMenorca, el bad-

minton és unesport que prac-tiquen poquespersones, dels

que s’anomenenminoritaris...

A l'institut JosepM. Quadrado cele-bràrem el Dia del Llibreel passat divendres 25d'abril. És per aquestmotiu que s’organ-itzaren molts actes cul-turals, entre els qualscal destacar: el festivalper al lliurament depremis del concurs lit-erari Lletrarrel i delconcurs fotogràficDetalls del paisatge deMenorca, la fira d’ocijuvenil i les exposicionsen diferents espais delcentre. La Fira d'oci juvenilcomptà amb lacol.laboració del'Ajuntament deCiutadella i del PuntJove. Altres expositorsque hi participarenforen:- L’Agrupament Escoltade Menorca-Caritas-voluntariat- Biosport- Serprosport

Les exposicions tambétingueren molt èxit.Cal destacar:

- Tots llegim, recoma-nacions de lectures perpart del professorat.

- Aforismes filosòfics ifotografia, organitza-da pels alumnes de pri-mer de batxiller.

- Exposició del concursfotogràfic Detalls delpaisatge de Menorca acàrrec dels alumnes de2n d’ESO.

- Inauguració del rellot-ge de sol del professorAntoni Liz i dels alum-nes de 4t. ESO de l'op-tativa d'astronomia.

- Venda de llibres desegona mà a càrrec delsalumnes deDivesificació. Elsdoblers recaptats s'handestinat al Fons per alSàhara.

Gibet Cavaller , Júlia Marquès i Clara Barceló (1r ESO)

Unes bones exposicions pera un bon Dia del Llibre

Festival LletrarrelEl Josep Maria Quadrado aprofita la celebració del

dia de Sant Jordi per realitzar l’entrega de premis delconcurs de narració.

Aina Coll, Eugènia Ferrer i Roser Allés (1r ESO)

Júlia Portella i Gemma Ferrer interpreten el“T rencanous”

Francesc Pallisser recollint el premi de fotografía.

D i v e n d r e s , 2 5d’abril, els alumnes de1r, 2n i 3r d’ESO vanomplir el teatre del’institut per veure l’en-trega de premis delconcurs Lletrarrel, jun-tament amb la inter-pretació d’alguns balls,poesies, peces musi-cals i un fragment de“Romeo i Julieta”.

Durant tot el diavam fer activitatas lúdi-ques, i a darrera horaes va realitzar aquestfestival, que va durartota l’hora.

En primer lloc,van actuar els alum-nes de 3r d’ESO, quevan recitar dos poe-mes: El meu veí ésestranger, de Bertolt

Brecht i Ciudad sinsueño, de FedericoGarcia Lorca, acom-panyats amb imatgesprojectades en unagran pantalla.Després, van actuartres alumnes de 1r,Joan Servera, AinaMoll i Gibet Cavaller,que interpretaren unapeça amb instrumentsde vent tituladaAl·leluia, exultanats,de Kobi Oshrat. Totseguit, tres alumnesmés de primer, ClaraEnrich, Clara Barceló iMaria Argimbau, vanrepresentar El noi ambel pijama de ratlles, deJohn Boyne. A conti-nuació, dues ballarinesde 2n d’ESO, Gemma

Ferrer i Júlia Portella,varen interpretar unfragment d’una peçade dansa clàssica: El Trencanous, deT x a i k o v s k i .Seguidament, va reso-nar un petit concertd’instruments de cordaa càrrec d’uns alume-nes de 1r d’ESO, lapeça es titulava Pink,Plank, Plunk, i el seucompositor era Leroy

Anderson. Després,vam gaudir d’unadansa contemporàniainterpretada per lesmateixes alumenes de2n d’ESO: JúliaPoretella i Gemma Ferrer. Tot seguit, JoanTriay, de 2n d’ESO,ens recità un poemad’una cançó de bres-sol anglesa, tituladaHush Litter baby.

Per acabar, ungrup d’alumnes de 2nd’ESO representarenun fragment d’unaobra teatral Romeo iJulieta treballada aCatalà durant el segontrimestre, que va agra-dar molt al públic.

Durant tot el diavam fer activita-tas lúdiques, i adarrera hora es

va realitzaraquest festival.

Els guanyadors delsegon premi Aforismesfilosòfics i fotografiavaren ser el grupd’Albert BoschJuaneda, Clara TéllezMarquès, Andrea PonsBenavides i RaquelCardona MarquèsEls guanyadors del pri-mer premi Aforismesfilosòfics i fotografia,per la frase de Plató,De l'extrema llibertatsorgeix la major escla-vitud , van ser els alum-nes de primer de batxi-ller Catalina CollBenejam, Júlia VilaqueMoll, Maite PonsGomés i Maite de laFuente

El jurat del concurs defotografia Detalls delpaisatge de Menorcavan ser els professorsdel centre: Pere Ferrer,Ricard Noguera, MartíMartí i MontseRosselló.

Les fotografies destaca-des varen ser les pre-sentades sota els títols:La torre amb el pas deltemps, La força dóna

forma i Caminant capel sud , però com queno tots podien ser pre-miats, el jurat decidíque la fotografia quemereixia guanyar l'am-pliació per decorar unaaula i un llibre per acada membre del grupfos La força donaforma dels autors JosepTorres Florit, FrancescPallicer Moscoso i ToniSureda Sintes.

Pel que fa al con-curs de narrativa de lamodalitat de 2n. Cicled'ESO es declararenfinalistes les obres:Una alba freda, deMarc Gozalez; El destíviatge d'incògnit, deJúlia Cavaller; Un grandestí, de LauraCampins

D e c l a r a r e nguanyadora del segonpremi dotat en 30euros l'obra Atzabeja,de Júlia Florit. Iguanyadora del primerpremi, dotat en 60euros l'obra Com unllumet fugaç, escritaper l'alumna de quartd'ESO Mireia Ferrer.

Tambés es

d e c l a r a r e nguanyadores de lamodalitat de narrativade batxillerat les obres

"L'emigrant" deDavid GornèsHernando dotat amb30 euros i l'obra

"La mitja hora"de Guillermo ParraLópez.

El jurat del con-curs literari Lletrarrel-2008 modalitat primercicle d’ESO format pelprofessorat del centreAndreu Bosch, PerePerelló i Joana Molldecidí:

-Valorar positiva-ment la participació i laqualitat de les obres

-Destacar com a

finalistes lesobres:Quilòmetre 73,d'Eugènia Ferrer (1rd’ESO) i Un bot, Pere,de Joan Cànoves (1rd’ ESO);

- Atorgar el segonpremi, dotat amb 30euros en materialescolar, a l'obra titula-da El futur de caramell,escrita per l'alumne NilGonzalez Ricci (1rd’ESO).

- LLiurar el primerpremi, dotat amb 60euros amb materialescolar, a EsteveBagur Serra (2nd’ESO) per l'obraMassa tard.

I ELS GUANYADORS SÓN...

Fira d’Oci al Quadrado!L’institut Josep M. Quadrado acull diferentes activitats

esportives i educatives per celebrar el dia del llibre

Joan Cànovas i Guillem Quetglas (1r d’ESO)

Enguany l'InstitutJosep Maria Quadradova voler celebrar laseva pròpia festa delDia del Llibre i per aixòva organitzar una sèried'actes que van tenirlloc el dia 25 d'abril.

Entre aquests actesdestacà el muntatgede la Fira d'Oci en quèdiferents entitats,Biosport, CàritesD i o c e s a n a ,Serprosport, EstiuJove i els Escoltes deMenorca, van muntarels seus propis tallersper explicar la feinaque fan dedicada alsjoves.

Els alumnes nomésvaren tenir dues horesde classe i la resta dejornada escolar la vanaprofitar per visitaraquests tallers, on elsdiferents patrocinadorsels explicaven en què

consistia la seva feina.Aquestes entitatstambé disposaven dediferent material lúdicque els alumnespodien provar i jugar-hiuna estona.

És d'agrair lacol·laboració d'aques-tes entitats que vandedicar un dia a mos-trar als joves apre-nents activitats dife-rents en les qualspoden prendre part.Entre aquestes activi-tats va agradar espe-cialment la del grupBiosport que regalavaals alumnes que hodesitgessin una invita-ció per a les pistes depàdel a l'hotel“Almirant Farragut” iuna altra per a la pisci-na municipal.

L'escriptor PonçPons visità l'IES JosepMaria Quadrado, en elmarc de la celebraciódel Dia del Llibre. Fouel passat divendres dia25 d’abril.

Per començar ipresentar-lo al primergrup d’alumnes de pri-mer, quatre alumnesferen una presentacióde diapositives. En NilGonzalez, n'IgnasiMercadal, na GibetCavaller i na MariaArguimbau feren lapresentació on es veiareflectida la vida del'escriptor juntamentamb una transformaciód'un capítol de la seuanovel·la Memorial deTabarka a còmic. Latransformació del capí-tol fou un treball quehagueren de fer a l'as-signatura de llenguacatalana on es tractavade passar un capítol dela novel·la llegida acòmic, és a dir, il·lus-trar-lo i posar-hi bafa-rades de text.

Després de veureles diapositives, l'escrip-tor va resoldre les pre-guntes fetes pels alum-nes.

En acabar, elsalumnes van poderdemanar-li que elsdediqués la novel·la.

Els alumnes essepararen en dos grups,per una banda hi haviaA-D i per l’altre B-C.Eugènia Ferrer fou l’en-carregada de presentar-lo en el segon torn .

A mi em sonavaaquest nom perquèhavia sentit parlar depoesies seues i altres

obres literàries.

Com sabeu,Memorial de Tabarkatracta d'un al·lot ques'embarca en un vaixelli arriba a un poble ano-menat Tabarka on viumoltes aventures entrepirates i frares.Tanmateix, no ésnomés una història depirates i aventures. AMemorial de Tabarkatambé hem pogut des-cobrir valors com l'a-mor paternal, la fideli-tat, l'esperit de lluita,l'amistat, la solidari-tat...

Ponç Pons ha arri-bat a ser molt famósentre nosaltres, hemtreballat moltes activi-tats sobre ell i les seuesobres. Amb la recercad'informació ens hemapropat a la persona ihem sabut que tambéés professor a l'institutd'Alaior i això ens hasorprès.

Al principi, elconsiderava un autorcom qualsevol altre,

però he conegut detallsque m'han fet veureque Ponç Pons és unautor diferent. Sempreha estat molt arrelat ala nostra illa i així horeflecteix en les seuesobres. Li agrada molt lamar, Fornells, les bar-ques menorquines...Home senzill, autòctoni molt apassionat enl'escriptura, "Illomanfins al moll emblancatdels seus ossos", escriuper viure i viu perescriure.

No fa gaire ensvan dir que Ponç Ponsens vindria a visitar ique li podríem fer totesles preguntes que vol-guéssim. Avui el tenimaquí, entre nosaltres, iés una gran oportunitatper conèixer els pensa-ments de l'escriptor ifer-nos una mica nos-tres moltes de les seuesidees perquè ens ajudina escriure més sovint imillor.

Un dia molt complet

Maria Arguimbau (1r ESO)

Ponç Pons visita el nostre institut

Ja fa un tri-mestre que ensvan proposar,a tots els alum-nes de primerd'ESO, llegir la

novel·laMemorial deTabarka de

Ponç Pons, unescriptor

menorquí.

Ponç Pons responia les preguntes que els alumnes li feien

Qui és PonçPons?

Ponç Pons és unescriptor precoç que vanéixer a Alaior l'any1956. Als deu anys vacomençar a fer poemesi va descobrir que l'únicdestí vivible era la lite-ratura. Li encantaescriure a Sa FigueraVerda i estar envoltatd'animals.Els alumnes escoltant al poeta i escriptor Ponç Pons

"Memorial deTabarka, unanovel·la moltencertada per

a totes lesedats"

Ja fa un trimestre queens van proposar, atots els alumnes de pri-mer d'ESO, llegir lanovel·la Memorial deTabarka de Ponç Pons,un escriptor menorquí.A mi em sonava aquestnom perquè havia sen-tit parlar de poesiesseues i altres obresliteràries.

Com sabeu, Memorialde Tabarka tracta d'unal·lot que s'embarca enun vaixell i arriba a unpoble anomenatTabarka on viu moltesaventures entre piratesi frares. Tanmateix, noés només una històriade pirates i aventures.

A Memorial deTabarka tambéhem pogut des-cobrir valorscom l'amorpaternal, lafidelitat, l'espe-rit de lluita, l'a-mistat, la soli-daritat...

Ponç Pons haarribat a sermolt famósentre nosaltres,hem treballatmoltes activi-tats sobre ell iles seues obres.

Amb la recerca d'infor-mació ens hem apro-pat a la persona i hemsabut que també ésprofessor a l'institutd'Alaior i això ens hasorprès.

Al principi, el conside-rava un autor comqualsevol altre, però heconegut detalls quem'han fet veure quePonç Pons és un autordiferent. Sempre haestat molt arrelat a lanostra illa i així horeflecteix en les seuesobres. Li agrada molt lamar, Fornells, les bar-ques menorquines...

Home senzill,autòcton i moltapassionat enl ' e s c r i p t u r a ,

"Illoman fins almoll emblancatdels seus ossos",escriu per viurei viu per escriu-re.

No fa gaire ens van dirque Ponç Pons ensvindria a visitar i que lipodríem fer totes lespreguntes que vol-guéssim.

Avui el tenim aquí,entre nosaltres, i ésuna gran oportunitatper conèixer els pensa-ments de l'escriptor ifer-nos una mica nos-tres moltes de lesseues idees perquèens ajudin a escriuremés sovint i millor.

Pons, quan vulgui.

Eugènia Ferrer Benejma (1r d’ESO)

Presentem Ponç Pons

PoNç PoNs EnS MoTiVa

1. Quan era petitvolia ser escriptor ,poeta i professor deliteratura com és ara,o volia ser altracosa?

Jo de petit volia serTarzan. Als deu anysvaig descobrir la poe-sia i des de llavors nohe volgut ser res mésque un bon poeta.

2. Què li agrada mésescriure, una narra -ció o una poesia ?

A mi m' agrada tota laliteratura, però crecque a on em sent méscòmode i el que domínmés és la poesia, peròm'agradaria fernovel·la, teatre, con-tes, tot el que sigui lite-ratura.

3. Quin és el llibre ollibres dels quals essent més orgullós ?

De Memorial deTabarka i de Nura.

4. Normalment quancrea una novel·la ouna poesia com ele -

geix els noms delspersonatges o elsllocs on es situen lesaccions?

Nosaltres, els poetes,no triam els personat-ges, són els personat-ges els qui ens trien anosaltres. Nosaltres notriam la història, és lahistòria que ens tria anosaltres i ens obses-siona tant que l'hemd’escriure.

5.Quins són els seusescriptors i poetespreferit s?

Pessoa, Seferis,García Márquez,Espriu, Quasimodo ...

6. Quant t arda, més omenys, per escriureuna novel·la com lade Memorial deTabarka ?

Jo normalment faigfeina amb diversos lli-bres a la vegada. Unllibre de poemes, unanovel·la, etc. I perescriure’n una, sol tar-dar entre quatre i cincanys.

A mi escriure em costamolt, i em direu “Idòper què escrius?”

Perquè sóc poeta, vullser poeta i perquè m'a-grada apassionada-ment la literatura.

8. En què va pensarper escriure lanovel·la Memorial deTabarka ?

Vaig pensar en tresnovel·les que em vanmarcar quan era unfillet: Moby Dick, L' illadel tresor i RobinsonCrusoe. Així que jotambé volia fer unanovel·la d'aventures.

9. Per què es titulaMemorial deTabarka ? Què signifi -ca per a vostè“memorial”?

Memorial va ser unhomenatge que vaigfer al poeta PabloNeruda, qui va pulicarun llibre que es deiaMemorial de islanegra.

10. Està satisfet ambMemorial deTabarka ? Creu que lihagués pogut quedarmillor?

De moment, Memorialde Tabarka és un llibreque m’ha donat moltesalegries perquè a totsels instituts on vaig elsha agradat molt.

11.Finalment, voldrí -em saber com ser unbon escriptor o poet a

com vostè. Quin con -sell ens donaria?

Abans de serescriptor s’ha deser un gran lec-tor i després estracta d’escriure icorregir molt.“Escriure éscorregir”.El consell ésaquest, que lle-gesquin molt,que escriguinmolt i que no esdesanimin mai.

Carme Carretero i Mar Febrer (1r ESO)

Com cada any elConsell Insular deMenorca (CIMe) hatornat a convocar elpremi Francesc deBorja Moll amb l’objec-tiu de potenciar la cre-ativitat literària a travésde la creació pròpia

de rondalles o contes.

En aquestpremi s’hi podien pre-sentar tots els alumnesde secundària i de bat-xillerat dels centres deMenorca. Hi haviadues categories, una

per a estudiants desecundària i una altraper als de batxillerat.

Aquest any podem dirque molts dels guan-yadors eren d’aquestcentre.

Els guanyadors de lacategoria deSecundària han estat:

En el tercer lloc, valo-rat amb 150€ en mate-rial escolar, PauGenestar Allès (1rESO A) amb l’obra Esconte d’en Carbó.

En el segon lloc, valo-rat en 250€ en materialescolar, MarcGonzález Ricci (3rESO) amb l’obra Elrossinyol que un diadecidí pensar.

El primer premi, valo-rat amb 400€ en mate-rial escolar, fou perNúria Coll Muñoz (1rESO C) amb l’obraUns caramels de mel illimona.

El guanyador de lacategoria Batxilleratvalorat amb 400€ enmaterial escolar, fouXavi Torres Huguet,amb l’obra El dilema.

Tots són alumnes delQuadrado.

El Francesc de Borja MollEls millors contes i rondalles dels instituts

Teresa Mascaró, Núria Cavaller

L’octubre espublicarà un lli-

bre amb lesobres guanyado-

res i finalistes.

Tots els guanyadors del concurs de contes i rondalles “Francesc de Borja Moll”.Fotografies de T eresa Santacana Mejías