BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 30 • DESEMBRE 2007

• Banda Juvenil: Intercanvi amb Cocentaina • Palau: Concert Benèfic i Mà a Mà

• Escola: Música en “La Fe” i nou curs 07/08 • Molta activitat en la Coral

• Setmana Cultural 2007 • Ximo Estal opina sobre “Les Esferes”

• Les Festes Populars de Sant Marcel·lí • Aniversari de les Normes de Castelló

Núm. 30 - DESEMBRE 2007

2

EDITORIAL

MIGUES i amics, estemd’enhorabona! És la pri-mera vegada que la Unióguanya un premi d’àmbitautonòmic i ho fa amb la

secció capdavantera, la Banda. Huitotes les demés seccions (Banda juve-nil, Coral, Orquestra i Escola), tots elssocis i sòcies, tots els amics i amigues,tots els enamorats de la música,estem amb la Banda. Molta Unió!Molta Banda! Molta Música!... i dela bona. Des d’ací manifestem el nos-tre respecte i admiració per tots icadascun dels músics i músiques dela Banda i al capdavant el seu direc-tor, Miguel Morellà. És el nostrepetit homenatge.

Que difícil és per a una revistacom la nostra d’eixida trimestral,mostrar el dia a dia de la Unió. Tandifícil que no ho pot fer, sobre tot quanhi ha tanta vida. Ara bé, sempre hemvolgut deixar constància d’allòimportant, allò més significatiu queva fent “història”. Però el dia a diaobstinat, el batec constant, el polscontinuat, això... això ho fa, està fent-ho ja, la nostra germana laweb.www.uniomusicalhorta.coms’ha convertit en un lloc de trobada,debat, actualitat, informació imme-diata. I així ha sigut reconegut amb elpremi Euterpe concedit per la FSMCV(Federació de Societat Musicals de laCV). Des d’ací felicitem en primer lloca Jesús Álvaro, creador i ànima de laweb. Però també a tota aquella gentque fa de la web una cosa viva, útil, dereferència... Enhorabona! Com aneòfit en aquestes noves tecnologiesde tanta actualitat només desitge quela immediatesa no faça perdre la qua-litat i l’honradesa.

Com ja hem dit abans, la nostrarevista no és de rabiant actualitat,però sí vol ser de punyent memòria,lliure d’amnèsia. Així que ens hemfartat de cervellets de canari i panses–que també, diuen, dóna resultat- ihem recuperat les activitats i esdeve-niments més importants des queférem la darrera Setmana Cultural(se’n recordeu?), és a dir, des del mesde maig d’enguany. Des d’aleshoreshan passat moltes coses i molt boni-

ques. De moltes d’elles trobareu acícròniques, testimonis, opinions, imat-ges... Esperem que us agraden.

Una altra bona notícia, de la queen el moment d’escriure estes ratllesencara no puc fer foto, és la posada enmarxa de les obres del CentreCultural Rambleta (CCR) –o potserserà BAC? Una volta més la lluita con-tinuada, de vegades sorollosa, devegades silent, però sempre valenta,honrada, conseqüent, d’entitats coml’Associació de Veïnes i Veïns i la UnióMusical l’Horta, ha donat els seusfruits. La construcció del CCR ací alBarri Sant Marcel·lí, junt al Parc de laRambleta, és un èxit del movimentassociatiu i cultural del Barri. Així hoveu la Junta de la Unió, i així ho veutambé un bon grapat de gent i jomateix, que ara ho escric. En la pro-pera revista ens refrescarem lamemòria amb algunes dades interes-sants. Res ens estan regalant, tot hohem aconseguit amb treball i afany. I,sobre tot, amb trellat. Molt de trellat!

Per a trellat, el que tingué un bongrapat de gent allà per l’any 1932.Aquell grup de persones cultes iamants del seu poble, amb molt deseny i trellat, signaren aquelles nor-mes ortogràfiques conegudes com“les normes de Castelló” o “les nor-mes del 32”. Mai podrem abastar lasignificació que això tingué per alnostre idioma. Allò va capgirar lahistòria. Sense aquella decisió valen-ta de fer pinya, d’unir per damunt dediferències i interessos diversos, faque hui, ara i ací puguem confegiraquesta revista i fer-ho amb la nostrallengua. Felicitem Josep DanielCliment, amb qui tenim la sort decompartir Comissió de Revista, pelseu llibre Les normes de Castelló. Ell,que tant ha treballat i sap sobre eltema, ha preparat un article per aesta revista.

Qui diu que tot són males notícies.Per a nosaltres totes són bones i enca-ra en falten. Què, tastem els torronsamb una copeta de cava?

Bon Nadal amb justícia i pau iFeliç 2008 ple de bondat!

J. Francesc Blai Duart

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Horta

de Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)

www.uniomusicalhorta.com

correu-e: [email protected]

EXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors),

Elena Casero, Josep Climent, Inma Coscollá,Ximena Ortega, Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez

Col·laboradors:Jorge Alcocer Garrido, Ximo Estal, Víctor Gil,

Jesús García Lorenzo

Fotos:Jorge Alcocer, Conxa Bermell, Josep Daniel Climent,

Inma Coscollà, Mari Paz Coscollà, Miguel Ángel Mas, Ximena Ortega, Joan Quiles

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Col·labora:

sumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . 2La Banda Juvenil:Intercanvis Musicals . . . . 3Activitats:Setmana Cultural . . . . . . . 4Escola: Nou curs escolar . . . . . . . 6Música a “La Fe” . . . . . . . 7Barri:Les Festes Populars . . . . . 8Solidaritat: Concert Benèfic . . . . . . . . 10La Banda en Certamen: El Primer Premi . . . . . . . . 12El Concert a Xest . . . . . . . 14Un dia llarg . . . . . . . . . . . . 15Crònica d’un Premi . . . . . 16Si guanyem m’… . . . . . . . 17Opinió:Music of the Spheres . . . 18Premis:Premi Euterpe . . . . . . . . . 20Coral:La Coral activa . . . . . . . . . 21Esdeveniments:Mà a mà . . . . . . . . . . . . . . 22Aniversari: Les Normes de Castelló . 23Piccolo divertimento . . . 24

AAMolta Unió!!

La mort d’un ésser estimat és sempre un tràngol amarg. El condol delsque es queden, amics i familiars, pot ser una culleradeta de mel. Així vol laUnió acompanyar a Sento Marco i Miguel Hernández, tots dos presidentsde la Unió Musical l’Horta, que entre l’estiu i la tardor han perdut sa mare,Vicenta Penyarrocha Lázaro, i el seu iaio, Adolfo Ferrer Martínez. Agraintals absents que hagen fet possible la vida d’uns amics tan estimats.

notícies musicals

3

LA BANDA JUVENIL

L 17 de juny, aprofitant el IVPrograma de Concerts Inter-canvis Musicals, organitzat perla Federació de SocietatsMusicals i amb l’auspici de

l’Institut Valencià de la Música, la nos-tra Banda Juvenil es va desplaçar a laciutat de Cocentaina per a realitzar unconcert junt amb la Banda Jove de laUnió Musical Contestana.

El programa interpretat per laBandeta va estar compost per les obressegüents: Appalachian Overture de J.Barnes, American Folk-Rock de JefPenders, Pirates del Carib de HansZimmer, i Abba Gold.

Va tancar el concert la Banda Jovede la Unió Musical Contestana, dirigi-da per Josep Ferrandiz Castelló. En l’o-casió van oferir obres en la seua majoriade Jacob d’Haan (START your Engines,Something Like, Tell Me, Arabesque), amés de Bia Bia Worl de A. Waignein ivan acabar amb l’obra de Ferrer FerranEl Caragol Mifasol.

Cal fer notar que la Unió MusicalContestana estava celebrant el seu 75Aniversari i van fer entrega al nostredirector, Juan Carlos López, d’un obse-qui commemoratiu de tan importantdata.

Al terme de la part musical van oferira tots els jóvens músics i els seus acom-panyants un copiós i complet berenar.

Com és la norma en estos Intercan-vis, el 8 de juliol va correspondre a lanostra societat rebre la visita de laBanda Jove de la Unió MusicalContestana, realitzant-se el concert enel pati de Col·legi Sant Marcel·lí.

En esta ocasió la Bandeta va variar elprograma anterior, començant amb l’o-bra Alejandro el Magne de Miguel A.Mateu, la qual va tindre com a solista aljove trombó Jorge Sintes; a continuacióvan interpretar Imagine de JohnLennon, amb Jordi Calataiud comSaxofó Alt solista; Gladiator de HansZimmer, per a acabar amb Pirates delCarib i American Folk-Rock.

I com no podia ser d’una altra mane-ra, la nostra societat també va oferir unberenar als nostres visitants.

Ximena Ortega

EE

Intercanvi a Cocentaina i a Sant Marcel·lí


4

ACTIVITATS

TALLER DE LA MÚSICA JOSCY ORQUESTRA DE CAMBRAUMLH

La ressaca del CertamenProvincial d’abril no va aturarl’activitat de la Unió Musical

l’Horta i així doncs, quan arribàel mes de maig, l’activitat cultu-ral tornà al Barri de la mà de laSetmana Cultural que obrí el con-cert que protagonitzaren elTaller de Música de la JovenOrquesta del Sagrado Corazón(JOSC) i l’Orquestra de Cambrade la Unió Musical l’Horta eldivendres 11 al pati del Col·legiSan Marcelino. El Taller deMúsica JOSC, dirigit per AnaIsabel Teruel Monzó es caracte-ritza per la seua instrumentació,que substitueix els instrumentsde banda per flautes renaixentis-tes i guitarres espanyoles. ElTaller de Música JOSC va sercreat el 1988 per Xema Senabre,antic director de la Banda de laUnió Musical l’Horta, i Ana IsabelTeruel, la seua actual directora,també va ser membre de la Unió.Interpretaren temes com “Ariade la Suite en ReMayor” de Bach ialtres de caràcterpopular com “LaB e r g a m a s c a ” ,“Asturias”, “El Vito”o “Petenera”.

L’Orquestra deCambra de la UnióMusical l’Hortatornà a sorpren-dre’ns per la seuaprogressió geomè-

trica quant a qualitat, malgrat elcurt temps de la seua existència(era el seu segon concert, des-prés de la seua estrena a Nadal).Dirigits per Miquel MorellàAsins, interpretaren la “Marxa

Turca” de Mozart, el“Concert per a dosoboés i corda” i la“Simfonia núm. 1 enDoM” de Vivaldi.

LAS ALAS DE LAVIDA

El dissabte 12 demaig projectàrem“Las Alas de la Vida”que ens contà lahistòria de lúcidaresignació del metge

Carlos Cristos, qui, als seus 47anys, pateix una malaltia termi-nal. La veritat és que la pel·lículaens va commoure atots els que quasiomplírem el salód’actes del local i,quan acabà, la majorpart de la gentromanguérem asse-guts i obrírem undebat sobre la mort,sobre la manera quevivim la mort de lagent que coneguemo sobre els aspectesmorals que envoltenaquest assumpte. El debat esde-venia necessari perquè la pel·lícu-la que havia acabat ens deixavamolts interrogants a tots i enshavia suggerit moltes coses quenecessitaven ser contades.

Cal comentar que Francesc

Hernández, soci de la Unió, quehavia participat en l’elaboraciód’aquest guió, estigué comentantcoses molt interessants sobre lafilmació durant el debat. LaPel·lícula acabava de guanyar elPrimer Premi de la SetmanaInternacional de Cine deValladolid.

MACRODÍPTICOS DE JOSÉGEA

El dissabte 12 de maig inau-guràrem l’exposició de fotografiade José Gea, anomenadaMacrodípticos, que aparellavafotografies caracteritzades percaptar a curta distància objectesxicotets que, després, al projec-tar-los apareixen a una grandà-ria superior a l’original. Unavegada més José Gea ens ha tra-més, a través de la fotografia,

aquelles imatges que són fruit dela seua imaginació, amb la seuaparticular manera i el seu saberfer que impressiona l’observadori que atrau a no poques personesiniciades en aquest art.

SANFORD ALLIGATOR BANDEl divendres 18 de maig, la

Sandford Alligator Band posàcolor a la nit al Saló Parroquial.Onze joves, Julian Alegría(baix), Luís Búrdalo (guitarra),Alfoso Calza (teclats), VíctorGarcía (trompeta), VicentGimeno (trombó), CarlosMartínez (saxo tenor), JaviPalanca (Bateria), Dani Tarrazó(Saxo Alt), Sergi León (Veu prin-cipal), Marina Onyschenko

Setmana Cultural, maig 2007

notícies musicals

5

ACTIVITATS

(cors) i la nostra Naira Rodrigo(Cors) ens delectaren amb el seudirecte, de soul i blues, que espasseja amb notorietat per l’esce-na cultural valenciana.

HOMENATGE A BILL EVANSLuís Ramos al Piano, Diego

de Lera al Contrabaix i JuanLizaxo a la Bateria ens oferirenun magnífic concert de jazz, un

homenatge a la figura de BillEvans. Recorde que aquell diaarribava de cantar de Natzaret iquan vaig arribar al SalóParroquial hi havia molts inte-grants del cor, que igual que jo,anàvem amb la samarreta“Africa Grita” (que ens acabavende donar) i, bé, molta més gentque, sota la foscor del Saló,escoltàvem asseguts en aquellestaules amb les seues veles ence-ses, absolutament encisats per lamúsica d’aquests tres joves. Perdescomptat, Bill Evans hagueraquedat ben content d’aquest tri-but, si poguera alçar el cap.

CONCERT DE LA BANDAJUVENIL DE LA UMLH

Lliurament d’instruments alsalumnes de l’escola

Era una vesprada de sol,aquell diumenge 20 de maig.Havíem preparat unes cadiresroges, distintes a la resta (queeren les blanques de sempre),perquè s’assegueren els xiquets ixiquetes que havien de rebrel’instrument, cerimònia d’inicia-ció per aquells que seran els nos-tres músics en el futur de laUMLH. El concert tenia dos partssota la batuta del nostre benvol-gut director Juan Carlos López

Luján. Començàl’actuació amb l’en-tranyable ConjuntI n s t r u m e n t a lInfantil (la ja popu-lar Xiquibanda) quetocaren “Tiritomba”i “Trumpet Volun-tari” en la que caldestacar l’actuaciódel solista (trompet)

HéctorRománLlopis.

La segona part,tocaren “els majors”els de la BandaJuvenil; lògica-ment, un altre grau.Amb un repertoriprou atractiu i unamagnífica interpre-tació van satisfertots els presents.T o c a r e n

“Appalachian Overture” deJames Barne, “American Folk-Rock” de Jef Penders i “Pirates ofthe Caribbean: Deadman’s chest” deHans Zimmer.

CONCERT DE LA“CORAL L’HORTA”

El dia 25 de maig,la Coral va fer laseua actuació dinsla setmana cultural,la informació de laqual desenvolupemdins de la seua sec-ció.

BANDA DE LA UMLHLa Banda de la UMLH tancà la

setmana cultural el dissabte 26de maig. Acabava de guanyar el

Certamen Provincial de Bandesde Música, la preparació del qualhavia sigut esgotadora. El direc-tor Miquel Morellá decidí pre-miar els músics de la Banda i peraixò va elegir un repertori espe-cial, que consistí en peces quehavien sigut escrites pels músicsde la Unió.

El programa va incloure el“Concert Preludi” de PhilipSparke (obra de lliure eleccióamb la qual es presentaren iguanyaren el Primer Premi de laTercera Secció del CertamenProvincial de Bandes de Música

l’any 2000). També interpreta-ren la peça “Leuquim” deJoaquim Estal H., “Al Meu Pare”de Miquel Morellá G., Vicente

Jordán de JoaquimEstal H., “25 Anys”de Miquel MorelláA., “Rafael Vidal” dePau Vidal S.,“Overture 1707” deSergio Aparisi P. i“Sant Marcel·lí, 50Anys” de JuanCarlos López L.

Salvador VicentBenlloch Gascó

A continuació es pot llegir unarticle escrit per Víctor sobre unprojecte que va realitzar ambalguns dels seus alumnes del’Escola i amb xiquets malaltscàncer.

Ximena Ortega


6

ESCOLA

N altre curs hacomençat i amb ell lanostra escola “remaqui-llada” s’ha tornat ainundar de les veus de

desenes i desenes de xics/xiquesi joves que pul·lulen entre elscorredors i les aules.

A través d’estes línies volemexpressar la nostra valoració iagraïment a aquelles personesque independentment de la seualabor en l’escola, van dedicaralguns dels seus dies de vacancesa pintar i a preparar lesinstal·lacions per a donar unamillor acollida als alumnes, aixícom a les mares i pares que espe-ren als seus fills/les mentreestan en classe.

És un fet de l’últim temps, quecada any augmenta la demandade xiquets, joves i adults per cur-sar llenguatge musical i/o instru-ment en la nostra escola. Estasituació que considerem positivai ens enorgulleix, implica, d’altrabanda, una sèrie de dificultats iun important esforç per a orga-nitzar i fer possible l’ensenyança-aprenentatge de la música demés persones sense comptar ambaules en el nombre i en les condi-cions que desitjaríem. Exempled’esta situació és que s’ha degutdoblegar el torn de tercer deJardí Musical i a partir del segontrimestre es farà el mateix ambprimer de Llenguatge Musical.

Un altre aspecte de rellevàn-cia i que també ha implicat rea-justaments organitzatius i

2007-2008: Nou curs escolarpedagògics, ésque a l’octubreva entrar envigor la novaLlei Orgànicad’Ensenyança,per les normesde la qual ha der e g i r - s el’Escola per tin-dre reconeixe-ment oficial.

Avançant-sea una de lesnormes d’estanova Llei, ja elcurs passat eldirector del’Escola, Juan Carlos López, vaposar en marxa amb els alumnesmés xicotets el ConjuntInstrumental, que ja molts identi-fiquen com “Xiquibanda”. Estanova agrupació farà el seu debutpúblic al gener pròxim, actuantde “telonera” de la BandaJuvenil. Des de ja donem l’enho-rabona a tots eixos xicotetsmúsics i al seu director.

També com fet rellevant, peròdes de la nostra perspectiva tris-ta, està la partida cap a noushoritzons professionals de VíctorGil, professor de Jardí Musical itrompa, volgut pels seus alum-nes, pares, mares i companys.Esta carència l’hem suplit ambdos noves professores, LucíaAndreu i Paula Casinos, els que,estem segurs, realitzaran unamolt bona tasca amb els mésmenuts de l’Escola.

UU

seguint i superant l’expectativaque tenia en un principi, la qualcosa m’anima a tornar a repetiren un futur.

Com a educador del grup demúsica, conec molt bé els alum-nes i estic molt satisfet del treballque hem realitzat junts i del ques’ha aconseguit amb açò. No solsés la meua opinió, sinó que donenfe d’això les mostres d’interés id’afecte mostrades per tots ellscap als xiquets que ens van rebreamb els seus braços oberts i ambun somriure en l’Hospital La Fe.

Víctor Gil

notícies musicals

7

ESCOLA

A A.E.C.C. (AssociacióEspanyola Contra elCàncer), l’Hospital “LaFe” de València i el nos-tre grup d’alumnes de

3r de Jardí Musical de l’Escola deMúsica s’uniren per a dur aterme un projecte educatiu musi-cal, en el qual tant els propisalumnes com els assistents quepertanyen a la A.E.C.C. es con-vertiren en protagonistes.

En este cas va ser CamilleSaint-Saëns i la seua obra “ElCarnaval dels Animals” qui es vaencarregar de posar unes notesde música en el matí del 24 deFebrer, setmana prèvia a la festi-vitat de carnestoltes. El procésd’elaboració comprenia des de laconfecció del material utilitzatfins a la posada en pràctica de lasessió d’activitats musicals quevan transcórrer en la residènciade la A.E.C.C.

Durant tot el mes previ a laposada en escena del projecte, elgrup de 16 alumnes d’edats com-preses entre sis i set anys vanestar treballant en la preparacióde les activitats, elaboració de

material, en la interiorit-zació de la peça musical,el seu compositor i en elsignificat descriptiu queposseeix la mateixa.

L’objectiu principal vaser aconseguit. Elsxiquets malalts de càncervan desenvolupar capaci-tats pròpies relacionadesamb les característiquesde la música i van adqui-

rir una sèrie de conei-xements musicalsgràcies a tot el treballrealitzat durant elperíode d’elaboració.Es va aconseguir nosols acostar la músicafins a l’hospital La Fe,sinó utilitzar-la com amitjà d’aprenentatge i diver-sió per a estos xicotets.

Durant el transcurs delprojecte vaig poder observari comprovar que les respos-tes diàries obtingudes perpart dels dos grups de treballajudaven a fer que el projectees desenvolupara amb totalfluïdesa.

Pense que és una sort iuna satisfacció el poder com-binar dos grups de treballtan diferents, i crec que hi ha

sigut un encert apostar pel grupd’iguals (referint-me als alumnesde 3r de jardímusical) per al’elaboració delprojecte educa-tiu.

Finalitzat iconclòs el projec-te, considere queha sigut un tre-ball molt especiali que beneficiatant a un grup dexiquets com a unaltre. Les reac-cions per ambdósparts han siguttot un èxit, acon-

LL

Sant Marcel·lí du la música a l’Hospital “La Fe” de València

NGUANY han hagutimportants novetats ales Festes Populars deSant Marcel·lí. Pel que

fa a la Unió cal destacar el relleuque Conxa Bermell i Vicent Garíhan fet a Mancio Vara (qui haestat molts anys) en l’organitza-ció de la multitud de detalls quesuposa muntar la caseta de fes-tes: el pa i la carn, la maho i lapepsi, les cadires i les taules...per anomenar-ne només unesquantes.

Per altra banda, ha siguttambé una novetat la col·labora-ció establerta entre la Comissióde Festes i l’organització delsCicles Culturals de Tabal iDolçaina, incorporant diversosactes del III Cicle en el programade Festes Populars.

El III Cicle Cultural al voltantde la dolçaina, el tabal i la dansà,a l’igual que en les dues edicionsanteriors, ha tingut lloc durant elmes de setembre i conté unasèrie de propostes que es desen-volupen no només enun únic poble o barri,sinó que s’esdevé endiferents llocs compoden ser Torrent, laMalva-rosa o (comenguany) el nostrebarri.

Durant el Cicle esfan xerrades, exposi-cions, concerts, cerca-viles... Enguany s’haincorporat la dansà atot aquest movimentcultural i, per això,hem pogut veure pelscarrers del barri les iels balladors deLlocnou d’en Fenollet iel Genovés. Anavenacompanyats de grupsde tabal i dolçaina comEstrela Roja deBenimaclet, el Casino

E


8

BARRI

de Torrent, Buf-alí de laMalva-rosa, el Tudell,la Colla “El Micalet”,Gatzara de Paterna, elsBessons, Garramatxad’Almenara o la CollaSan Antoni d’Alacant.També va vindre laMuixeranga deValència i tingué ungran èxit, doncs sem-pre és emocionantveure evolucionar elsmuixeranguers mun-tant les diverses figu-res.

Quan als actes de lesnostres festes, cal dirque començaren moltesportivament el diumenge 9amb la XXXI Volta a Peu BarriSant Marcel·lí, amb gran èxit departicipació, per a seguir finsdijous 13 amb distints partits defutbol amistosos. ERl mateixdijous per la nit s’obrien lesCasetes de Festes i començavenels sopars populars a la fresca de

la nit. Eixe dia amenitzava lafesta l’orquestra Verbenada.

Divendres 14 no poguérem ferfesta, el mal oratge se’ns apoderài la pluja desbaratà el magníficprograma de rock que teníempreparat.

Així que, amb ganes, la grossafou el dissabte 15. Cal destacar elTaller de danses al poliesportiudel C.P. Ramiro Jover que comptàamb la música en directe de“Tres Fan Ball”. Diuen els queassistiren que s’ho passarend’allò més bé i és cosa que es potcomprovar bé amb imatges del’esdeveniment penjades en “YouTube” (només que li poseu SantMarcel·lí, entre moltes altres,està aquesta filmació) o bé entreles noticies del mes de setembrede www.barriosanmarcelino.es.Veure açò fa una mica d’envejaper aquells que no poguéremestar.

Per la vesprada, cap a les sis imitja, hi hagué una cercavila onparticiparen tots els grups detabal, dolçaina, dansa i muixe-ranga que he esmenat abans,finalitzant amb una actuacióconjunta en la plaça on ja esta-ven esperant unes taules benparades. Després del sopar de

Les Festes Populars de Sant Marcel·lí

notícies musicals

9

BARRI

germanor a l’espai fester de lescasetes de Festes Populars, s’ini-cià la festa de la nit omplint laplaça de música en valencià, fetaper joves i per a joves i fent palèscom n’és de possible conjuminarels instruments electrònics ambla venerable dolçaina o xirimita ialtres instruments tradicionalsnostrats. A les 23:00 h, sobre eltradicional escenari de FestesPopulars, començà la gran festamusical amb l’actuació delsgrups: Infusió, el grup del nostrebarri The Skafeinats i Ki Sap.

Per a completar aquesta mos-tra cultural de dansa i músicavalenciana en els seus diferentsestils, a l’endemà, diumenge 16de setembre per la vesprada, secelebrà un Concert de músicavalenciana, (dolçaines i grup depercussió) a càrrec de la Colla deTabal i Dolçaina Russafa-fa, que,malgrat estar ubicada al Barri,

encara no havia fet la seua “pre-sentació” oficial al veïnatge deSant Marcel·lí.

L’actuació de la Banda de laUnió Musical l’Horta, el dia 22,va posar punt i final als actes

d’enguany de lesFestes. Sota la batutadel mestre MiguelMorellà Asins, inter-pretaren les peces“Recordando aDegrain” de TeoAparicio i “Music ofthe Spheres” de PhilipSparke.

L’avaluació realit-zada, tant per la UnióMusical l’Horta comper la Comissió deFestes Populars, haestat molt positiva,doncs amb la partici-pació en el III Cicleorganitzant actes rela-cionats amb la culturapopular i festiva valen-ciana, hem recuperatun espai i una temàticaque, si bé havia estatpresent en les FestesPopulars des dels seusinicis, havia anat per-

ars de Sant Marcel·lí

dent rellevància en la programa-ció dels darrers anys. Així,doncs, agraïm a totes les entitatsorganitzadores el seu esforç, elsseus consells i la seua concurrèn-cia tant necessària i solidària.

Salvador Vicent Benlloch GascóJosep Francesc Blai Duart


10

SOLIDARITAT

Concert Benèfic

L passat 13 d’octubrede 2007 tots elsmembres de la UnióMusical l’Horta de Sant

Marcel·lí teníem un cita moltimportant. El lloc, el magníficescenari de la Sala Iturbi delPalau de la Música de València. Elmotiu, oferir un concert a favorde l’Associació ValencianaSíndrome Prader-Wili.

S’ha de dir que aquest concertrepresentava una enorme res-ponsabilitat per a la Unió. Primerque res perquè, tal i com digué apeu d’escenari Francesc Blai,“ens ha donat l’oportunitat demostrar la nostra solidaritat”, i

de fer patent que en la nostrasocietat musical “hi ha uns senti-ments, unes actituds, uns valorsque sostenen l’edifici de la Unió:la cultura, el respecte, l’amistat,la llibertat, la solidaritat... I hui,ara i ací, ens donen l’oportunitatde mostrar-los”.

Per altra banda, el fet que ladirecció de l’Associació Valen-ciana Síndrome Prader Willi hajaconfiat en nosaltres, en la nostramúsica, en la nostra capacitatorganitzativa i de convocatòria,ens ompli d’orgull, perquè ens faser útils a la societat, perquèposa de relleu les nostres ganesde col·laborar per a donar a conéi-

xer als valen-cians i valen-cianes que hiha personesafectades d’una“malaltia rara,minoritària”,sí, però perso-nes amb totesles seues preo-c u p a c i o n s ,aspiracions itambé ambtotes les seuesesperances.

En el con-cert van inter-

vindre les quatre seccions de laUnió, la coral, l’orquestra decorda, banda juvenil i bandasimfònica, aspecte inèdit en lanostra història com a societatmusical, i que com a tal volemsubratllar. A més a més, s’ha d’in-dicar que comptàvem amb unpresentador d’excepció, OctavioHernández, responsable del pro-grama Nuestras Bandas deMúsica, que conduí magnífica-ment l’acte.

El concert s’inicià amb laintervenció de la Coral, dirigidacom sempre per Alejo PérezLamata, que interpretà pecesd’Ennio Morricone (Gabriel’sOboe), Silvio Rodríguez(Unicornio), Federico GarcíaLorca (Zorongo) i Lluís Llach(Que tinguem sort). No cal dirque l’última estrofa de Llachresultava especialment significa-tiva en un dia com aquest (“Sivéns amb mi / no demanis uncamí planer / ni estels d’argent /ni un demà ple de promeses, sols/ un poc de sort / i que la vida ensdoni un camí / ben llarg”).

Seguidament actuà l’Orques-tra de Cambra de la Unió, en laseua primera actuació en unaescenari tan significatiu com elPalau de la Música. Dirigits per

E

La Síndrome Prader Willi (SPW) és un trastorn

congènit, causada per una alteració genètica localitzada

al cromosoma 15. És una síndrome que afecta fonamen-

talment al sistema nerviós central, amb una particular

predilecció per l’hipotàlam. Les característiques que

persisteixen al llarg de tot el període evolutiu en les per-

sones diagnosticades de SPW són les següents: Retard

Mental, Hiperfagia, Problemes de Conducta.

L’Associació Valenciana de Síndrome de Prader Willi

és una entitat benèfica i d’assistència, sense ànim de

lucre, que actua dins l’àmbit de la Comunitat

Valenciana.

notícies musicals

11

SOLIDARITAT

Miguel Morellà Asins interpretarenamb precisió i estil el Rondeau de HenryPurcell, la Simfonia en do M d’AntoniVivaldi i l’Arribada de la Reina de Saba,de Haendel, amb les quals aconseguirentransportar-nos al segle XVIII en plenaèpoca barroca.

A continuació, la Banda Juvenil, sotala direcció de Juan Carlos López Luján,ens delectà amb un pasdoble de JoséFranco (Camino de rosas), la suggerentpeça musical de John Lennon Imagine,que tantes vegades ens ha fet somiar enun món millor, i l’alegre obra de FerrerFerran El caragol Mifasol, que contàamb la massiva interpretació de més de40 xiquets de l’Escola d’Educands, quevolgueren d’aquesta manera participaren l’acte de solidaritat amb l’AssociacióValenciana Síndrome Prader-Wili.

En darrer lloc, la Banda de la UnióMusical L’Horta inicià la seua actuacióamb la peça del seu director, MiguelMorellà, 25 anys, composada amb motiude la celebració del vint-i-cinqué aniver-sari del naixement de la Unió.Seguidament interpretaren dues pecesmolt especials, Recordando a Degrain deTeo Aparicio Barberán, i Músic of thespheres de Philip Sparke, que com totssabem, eren les que havien d’executar el21 d’octubre a Xest, en el XXIXCertamen de la Comunitat Valenciana.S’ha de dir que totes dues sonarenesplèndidament, tant o més que el diadel Certamen, per la qual cosa molts delsassistent eixírem del Palau convençutsque a Xest la Unió veuria recompensatels esforços duts a terme per tots elsseus membres de des feia anys. Per aca-bar, la banda s’acomiada amb el pasdobleSant Marcel·lí 50 anys, de Juan CarlosLópez.

Finalment només ens resta, per unapart, felicitar als membres del’Associació Valenciana SíndromePrader Willi, representats per la seuaactiva i emprenedora presidenta, per lamagnífica tasca que porten endavantfent realitat tantes esperances, i peraltra, agrair el treball i la disposició detots els músics que participaren en l’ac-te, i a les persones que han treballat pera fer-lo realitat, com ara els membres del’Associació Alborada de Sant Marcel·lí, ia tots els assistents, amics i amigues dela Unió, que amb la seua presència hanfet realitat .

Josep Daniel Climent


12

LA BANDA...

El Primer Premi

CONSEGUIR un premi ésfantàstic, però si aquestet nomena el millor de laComunitat, és al·luci-nant. Com a músic de la

Unió, em resulta molt difícil des-criure el que sent, per eixa raóintentaré contar-vos allò que vaigviure, i m’atreveix a dir , allò quevisqueren tots els músics, fins elmoment explosiu en que es vaanunciar.

Tot començà després de la “res-saca” del primer premi del certa-men provincial. El nostre director ,en el primer assaig, després dedonar-nos l’enhorabona, i dir-nosallò de “Que ben parits esteu!”, ensdigué: “Ara a pel premi comunita-ri”. Y començà tot de nou. Unavegada decidida l’obra lliure queduríem, la “arxi-coneguda” “Musicof Spheres”, començà l’assaig. Quindesastre! Isqué horrorós, el des-cans estiuenc pareixia que enshavia llavat el cervell.

Al següent assaig, tots ens haví-em preparat l’obra per a que isque-ra millor, però... Sorpresa! El mes-tre digué: “L’obra obligada” , i ensdedicàrem a ella. Un assaig darrered’altre, una nit darrere d’altra, acontra rellotge perquè el tempsse’ns tirava damunt. Un xicotetmatís, una afinació, tot era impor-tant.

La primera prova va ser el vint-i-dos de setembre en el concert de

festes populars del barri. Tots horecordareu, Com oblidar-ho! Sotauna pluja intensa, en el pavelló,amb el soroll enorme provocat pel“xaparró” sobre el sostre, queimpedia als músics escoltar-se, lesgoteres Però la cosa marxava.

La segona prova va ser Aldaia,els músics pensàrem que ixqué unpoc millor, però seguia estant llunyper a aconseguir l’objectiu.

La tercera prova va ser el con-cert de la Unió per a recaptar fonsper a l’Associació ValencianaSíndrome Prader-Willi. Per a eixaocasió tinguérem el privilegi d’as-sajar en la Sala Navarro del Palau.Quina meravella!

A partir d’eixe moment, seguí-rem assajant en el Palau, intensa-ment totes les nits. Amb anècdotescom aquella nit de tanta pluja. Ensdiuen els vigilants del Palau, diguéMiguel Morellá, que acabem

prompte que està entrant aigua. Icom entrava!. Abans d’eixir alcarrer ja ens havíem banyat tots.

Bo! Com deia, els assaigs en elPalau foren intensos, però la Bandaestava relaxada, faltava l’entusias-me que teníem en abril, però mal-grat tot, seguíem endavant. Quanel nostre director cregué que està-vem quasi a punt, dugué a unsamics seus per a que ens escoltà-rem i opinaren. Sembla mentidaperò quan hi ha algú escoltant-nosque no és de casa, ens posem lespiles.

Tots els músics agraïm a DonMiguel Morellá, no sols la seuapaciència, el seu bon saber fer, i laseua forma especial de corregir-nos. Si no també li agraïm queabandonara a “la seua neboda” eldia de la seua boda per a estar ambnosaltres i donar-nos els bons con-sells que ens donà quaranta huithores abans del gran dia.

I arribà el moment. El dia 21d’octubre embarcàrem tots en elsautobusos camí de Xest. Es respi-rava un ambient de nerviosisme i ala vegada d’esperança. I amb aquell“A per ells” arribem al complexeducatiu de Xest.

El primer que férem desprésd’anar d’ací cap allà, va ser mun-tar, per cert, entre pins. Després, elnostre director, davant de tots elsmúsics que estaven esperant per aentrar i tocar, ens va reunir i ensva fer tocar, de memòria, el princi-pi de l’obra obligada, no senseabans haver afinat. I començà elpitjor.

L’espera va ser irritant, algunavegada fèiem sonar els instru-ments per a mantenir-los calents,però els nervis anaven creixent.Alguns músics veterans, comNaira, intentaven llevar-li ferro al’espera, inventant coses com ferfotos en postures, podem dir nomassa freqüents. Però feren el seuefecte, la gent es distreia i s’oblida-va un poc del gran martiri que és elpreàmbul del gran moment.

I arribà l’hora de la veritat.Primer el pas obligat de fitxar. Un aun anàrem passant pel control delliurar les cartolines que ens acre-ditaven com a músics federats i,

A

notícies musicals

13

...EN CERTAMEN

amb dret a tocar en el certamen. Idesprés més espera. Per fi s’obri laporta i, degudament ensenyats,anàrem entrant en l’escenari perordre i amb correcció. No senseabans veure al nostre director, queamagat entre “bambolines” , ensanava donant ànims un a un.

Tots anàrem ocupant el nostrelloc, mentre el mantenidor anavapresentant a la Banda i anunciantles obres que anàvem a tocar.

Una vegada havíem ocupat elsnostres llocs, el nerviosisme anàtransformant-se en concentració,fins a tal punt arribà aquesta, quecom autòmats ens alçàrem quanvam veure al nostre director alfront de la Banda una vegada jaanunciat. A partir d’eixe momentpareixia que un raig poderóshaguera alcançat, perquè solsimportava la partitura i Morellà.

I començà l’obra obligada. Notadarrere nota, anà fluint l’obra detots els instruments de tal manerai condició, que pareixia que toca-ven sols. La Banda estava unidacom mai ho havia estat mai,donant-lo tot i com devia donar-lo.Mentre sonaven els aplaudimentsel director ens alçava a tots, can-viàvem les partitures en el faristoli ens comentàvem escombrats: “Haeixit bé, veritat?

Arribà l’obra de lliure elecció,però... Deu meu! A Deune se lihavien extraviat els papers. I haviade tocar un solo! No passa res! Jot’indicaré les entrades, tranquil·la,confie en tu” Digué el mestre, icomençà l’obra. Jonás estigué per-fecte, ni un dubte, afinat, i tot en elseu lloc. I tornàrem a sentir elmateix que en abril. “Si Jonás ho fabé tot eixirà bé” I així va ser, quanarribà el moment de Deune, el mes-tre indicà, i ella va complir . I nosols ella, si no tots els solistes,Juan Carlos, Ximo, Pechuán. Tots.

Tal i com havia dit Morellá en l’úl-tim assaig. Davant els comentarisque es feren d’altres bandes, que siésta té tals solistes, que si aquellaaltra té tal cosa. Morellá digué “Jome la jugue amb els meus solistescontra totes les demés bandes.”Estimat director. Ha guanyat!

La concentració arriba al seupunt més alt, millor no podemtocar. La Banda ho donà tot quanhavia de donar-lo i com havia dedonar-lo. I vam eixir tots esgotatsperò satisfets pel treball ben fet.Deune amb els ulls brillants com aresultat del nerviosisme acumulat,però satisfeta.

Sense perdre un sols instantanàrem a escoltar a les duesBandes contrincants. La Banda deNules, la nostra principal rival,tocà bé, però no ens va superar.Una llum d’esperança ens travessàa tots el cor. La Banda de Catral,que en principi no suposava capproblema per a nosaltres, ens vasorprendre. I ho va fer fins a talpunt, que molts de nosaltresarribàrem a pensar que podria lle-var-nos el desitjat primer premi.

El dia va transcórrer amb mésnervis si cap, tenint present l’ac-

tuació de la Banda de Catral.Dubtes i més dubtes. Ens inte-rrogàvem uns a altres, i a la vegadaens donàvem ànims. Passeigs, jocsi al final tots a l’auditori a escoltarals de la primera secció.

El veredicte del jurat no arriba-va mai. La primera secció finalitzà,i encara quedava la Banda invita-da. Pobre Banda! L’escoltàvem i ala vegada desitjàvem que acabara.

Ens reunírem tots en una puntade la sala. Els nervis se’ns menja-ven.

Per fi es va llegir el fallo deljurat. Primer la tercera secció, un aun anà llegint-se els premis, aplau-diments i rialles. I arriba la segonasecció. Comencen pel segon premi.No hi ha tercer premi!. La Bandade Nules s’ho duu. Altre premi, is’anomena a la Banda de Catral.Segurs ja del primer premi, la nos-tra Banda esclata i a penes s’escol-ta el fallo del jurat anunciant quesom guanyadors.

Allò succeït després no tincparaules per a contar-lo i, crec queno fa falta.

Com a músic vull agrair a laUnió, a la seua junta, als parescol·laboradors, al barri, al mestreMorellá i a tot aquell que s’alegraamb nosaltres, tot el seu recolza-ment. GRÀCIES A VOSALTRES HOHEM ACONSEGUIT. Hem aconse-guit realitzar un somni, un objectiui, ara el que hi ha que fer és mar-car-se altre i seguir endavant ambo sense auditori.

Jesús García LorenzoClarinet Tercer de la Millor Bandade la Comunitat en la SegonaSecció.


14

LA BANDA...

M é s q u e u n a B a n d a , m é s q u e u n p ú b l i c !

El concert del Certamen a Xest

S el dia del concert!T’alces i estàs nervio-sa! No pot ser, sols erespúblic! No has de ferres més que estar! No

depèn de tu! Saps a més que eresincondicional , que et vas a ale-grar amb la seua alegria, i que novas a deixar que els entre la penao la ràbia si les coses no van bé...

Estàs nerviosa i sols erespúblic!

Sols has d’arreglar-te per aun dia especial i arribar pun-tual. Procures que això de serpuntual siga al menys un horaabans. Que no tingues problemesd’aparcament, que tries bonlloc... I notes que a altres moltesmés persones conegudes i ami-gues, els ha donat el mateix atacde puntualitat, no siga cosa quepasse alguna cosa i no arribem atemps...Uf quins nervis! Si solssom públic!

Moltes sal·lutacions a l’entra-da, i molts comentaris pareguts,que si emoció, que si alegria, quesi confiança... Au anem a trobarlloc! i la majoria dels que allíestàvem entràrem a veure l’últi-ma Banda de la tercera secció,així el començament de la segonasecció ja ens trobava asseguts!

I arriba el moment: Entra laBanda! i notes que tu entresamb ella... no pot ser, sols erespúblic! , però els desitges lomillor, que estiguen concen-trats, que siga per a d’ells ungran moment, una gran actua-ció, estàs segura que saben queels estem arropant amb la mira-da, amb els aplaudiments, ambla nostra concentració...

La Banda afina, i notes queaixò et relaxa, ja estem ahí... tensganes d’escoltar... i et concentrescom ells, acompanyes la música, icom que no tens partituradavant, ni cap instrument quetocar, procures no perdre capdetall, procures que aquest sigaper a tu també un gran moment,

una gran actuació... però si solseres públic!

Però quan ja estàs dins de “Lamúsica de las esferes”, notes queno sols eres tu qui li estàs dema-nant a la Banda que et regale ungran moment, una gran actua-ció... si no que tu formes part d’e-lla, i li aportes el teu silenci, lateua concentració, el teu estatd’ànim, la teua observació, lateua complicitat, la teua incondi-cionalitat, la teua il·lusió, la teuaestima... I sents la fusió entrel’escenari i cadascuna de lesbutaques que són sols públic... isents clarament que és ambeixa fusió com es crea l’especta-cle, eres part d’ell, eres públic...formes part d’un gran públic,EL PÚBLIC DE LA UNIÓ.

Enhorabona pel primerpremi en la part que us toca!

Moltes gràcies en nom de laBanda per la vostra presència ila vostra estima!

Inma Coscollà Girona

É

notícies musicals

15

...EN CERTAMEN

Un dia llarg …i tu què penses? ( S ’ e s c o l t a v a p e r t o t a r r e u )

CABA el concert i totes les persones que for-maren part d’ell sabíem que havia sigut unagran actuació... sabíem que havia valgut lapena... però estàvem en un certamen... i el

volíem guanyar! encara que sabíem que el veredictedel jurat eren 5 opinions (formades, això sí. I amb l’a-licació d’uns criteris, això també).

Poguérem escoltar les Bandes de Nules i Catral... il’última ens va sorprendre perquè no l’esperàvem... iahí entrem en l’espera del veredicte... són eixes horesles que reben la factura de la tensió d’un concurs... lescomparacions, els anàlisis de les interpretacions ...em pille a mi mateixa atrevint-me a opinar i afirmarcoses que en altre context hauria tingut més prudèn-cia de dir... però les dic jo, i les escolte... també hi hacomentaris que et fan aprendre, fixar-te en detalls deles interpretacions després d’haver-les sentit...

Ens diguérem entre nosaltres moltes vegades quela satisfacció ja la podíem sentir perquè havia sigutuna gran interpretació. El nostre mestre sempre tro-baria coses a millorar, però és que ell sempre lestroba, per això cada vegada ho fem millor!

I passen les hores... tota la vesprada! I tu que pen-ses? es tornava a escoltar, era l’espera i un temps deconvivència, de bona convivència.

Arriben les huit, continuant la tònica del comença-ment del dia ens anem un hora abans de la comuni-cació dels premis per tal de que no passe res i enspille en bon lloc... uf quins nervis! tornes a sentir. Itens ganes de pujar a l’escenari i demanar a la Bandade Xest que toquen “Espartacus” molt més ràpid, oque es salten algun moviment!... crec que se’ns va fereterna eixa interpretació... pobre Banda de Xest queeixe dia no tingueren públic i l’auditori estava ple!...però tot arriba, i ix el presentador, i uf quins nervis!si no passa res, si no té importància, però, uf quinaemoció! El moment t’ha guanyat!... Comença a enu-merar la tercera secció... i després anàvem nosaltres!

Em ve al cap això de “Tot el camp, és un clam!”(Açò últim va per Jose Luís)

Inma Coscollà Girona

A


16

LA BANDA...

Crònica d’un Premi

OT començava de nou…Després de tot el dia fentquinieles, de tot el diaintentant controlar les

emocions, els nervis afloraven i lescares començaven a mostrar sig-nes de tensió. Al igual que quanestàvem al Palau, la intranquil·litats’apoderava dels últims pensa-ments i no n’hi havia manera derelaxar el cervell.

Tercers, segons…? O qui sap sila sort i el gran esforç desenvolupatdurant tots aquestos mesos, tindriaun merescut reconeixement perpart del jurat qualificador?

El presentador va començar aparlar, i jo, pendent de fer el millorreportatge que es poguera per arecordar-lo quan passen els anys,estava tens per l’emoció delmoment. Unes de les cares que nopodré oblidar mai serà la de dosdels més joves músics de la banda,

Carles i Ferran… La seua caraho mostravatot… L’un serióspels nervis, l’al-tre amb un som-riure de banda abanda de la cara.Els dos tensos imirant cap a totsels costats, comesperant que totaçò acabaraprompte…

I el momentfinal arribà, i després de fer onesper tot l’auditori, el presentadorcomençà a llegir les paraules típi-ques d’un acta: “El jurat qualifica-dor de la vint-i-nou edició... atorgael tercer premi a…. Nules”… Mare!Quina explosió d’alegria, no éremels últims, un sospir va omplir elpati de butaques per la nostrabanda… Però això a soles era elprincipi, en aquest moment la caraja no tenia ni forma, la tensió era

màxima… Arribava el moment dela veritat… “El segon premi, amb….Es per a … Catral”. Érem els guan-yadors… Ara sí que sí, havia arri-bat el moment que tant temien totel dia, i el premi havia sigut per anosaltres, LA BANDA DE LA UNIÓMUSICAL L’HORTA DE SANTMARCEL·LÍ.

Les meues tasques de reporterde la revista del barri, m’obligavena gravar el moment més especial, icorrent, sense casi mirar les esca-les vaig baixar fins a peu de esce-nari, per a poder immortalitzar elmoment tan desitjat.

I les millors paraules quepodien sentir-se en eixe moment: “Iamb 347 punts, el primer premi dela segona secció es per ... a la UnióMusical L’Horta de Sant Marcel·lí.

Quin moment després de 18anys a la banda de música, quinasensació de pertànyer a una enti-tat cultural que amb esforç haviaarribat a eixa meta pels seus mit-jos… I Miquel Morellá i Miguelón,

baixant les escales… Cara de incre-dulitat, alegria, satisfacció… I lomillor de tot, Xaloc, un músic, unde nosaltres, arreplegant el premien nom de tots el músics, i fent-nosa tots partícips del moment.

I mentrestant, a la sala, resso-nant “SOM ELS PRIMERS, I SENSEAUDITORI!

I a la baixada del escenari,abraçades, besos, alegria, satisfac-ció del mestre, crits, plors, unmunt de coses que durant mesos,s’havien allotjat al nostre inte-rior… I el moment, allò, es i seràinoblidable…

Jorge Alcocer Garrido

CERTAMEN DE BANDES DE MÚSICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA XEST, 21 D’OCTUBRE DE 2007 (Hora de començament 10.00)

FITXA TÈCNICA

3a Secció (45 places) Obra Obligada “De Tiempo y Quimera” de Luis SerranoAlarcón 1er Premi i Menció d’Honor: Unión Instructuvo Musical La Esmeralda de Almassora (343 punts) Obra lliure elecció: “Astrofísica” de Juan Gonzalo Gómez Deval 2on Premi: Unió Musical de Beniarbeig (289 punts) Obra lliure elecció: “Jaume I el conqueridor Poema Simfònic” de Juan Gonzalo Gómez Deval 2 on Premi: Societat Musical La Tropical de Benigànim (288 punts) Obra lliure elecció: “Juana de Arco” de Ferrer Ferran

2na Secció (65 places) Obra Obligada “Recordando a Degraín” de Teodoro Aparicio Barberán 1er Premi i Menció d’Honor: Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí (347 punts) Obra de lliure elecció: “Music of the Spheres” de Philip Sparke 1er Premi: Sociedad Unión Musical La Constancia de Catral (324.5 punts) Obra de lliure elecció: “Metamorphoses on a theme by Tchaikovsky” de Johan de Meij 2on Premi: Asociación Musical Artística Nulense de Nueles (295.5 punts) Obra de lliure elecció: “The year of the dragon” de Philip Sparke

1a Secció (85 places) Obra obligada “Els Pecats Capitals” de Ferrer Ferran 1er Premi i Menció d’Honor: Sociedad Protectora Musical La Lira de Alfarp (360 punts) Obra de lliure elecció: “Dreded AV26” d’Andrés Valero-Castells 1er Premi: Agrupació Filharmònica Borrianenca de Borriana (324 punts) Obra de lliure elecció: “The Undanced Ballet” de Frighes Hidas 2on Premi: Sociedad Arte Musical La Filarmónica de Callosa de Segura (300 punts) Obra de lliure elecció: “La Divina Comedia (I. L’Infern; II. El Paradís)” de Robert W.Smith

T

notícies musicals ...EN CERTAMEN

“Si guanyem…” M i g u e l M o r e l l á d i x i t


18

OPINIÓ

Music of the Spheres Ph. Sparke

S difícil comentar elque ha sigut la “Músicade les esferes” ennomés un full però, sihaguera de resumir-ho

en una sola frase diria que és unaobra “de Certamen”. El per quèpense que es prou clar (ambaquesta obra guanyàrem elCertamen de Bandes de laDiputació i també el de Xest),encara que si fem la vista enrere(any 2000) veurem que tambéguanyàrem amb una obra dePhilip Sparke (Music for a festi-val) pel que podriem arribar a laconclusió que és “de Certamen”és Philip Sparke.

Tanmateix, i tot i aquesta con-clusió, la Música de les esferes és,i permeteu-me l’expressió, un“obrón”. A continuació intenta-rem explicar pas a pas els motiusper a fer aquesta asseveració.

Tots hem sentit la Música deles esferes i una de les primerescoses que hem comentat a l’aca-bar és “no hi ha un moment derelax” o “quan penses que el mésdifícil ha passat et sorprèn nova-ment amb canvis inespe-rats”...etc. Doncs bé, aquesta sen-sació la tenim principalment per-què la obra NO està dividida enmoviments diferenciats (comuna Simfonia “normal”) sinò queels diferents fragments de la peça(t=0, el big bang, el planeta solita-ri, asteroides, música de les esfe-

res, harmonia i allò desconegut)estan magistralment enllaçatspel compositor. Aquest fet donauna gran continuïtat a tota lacomposició i fa que l’oient nopuga distreure’s ni un instant.

A més a més, i sense que músi-ca de les esferes siga una obra des-criptiva, Philip Sparke ha sabutcrear els ambients i sonoritatsideals per a cadascuna de lesparts anteriorment anomenades.Així doncs en “t=0” (fórmula queexpressa l’instant anterior al bigbang) el trompa inicia una melo-dia plena de misteri reforçada per

la percussió, transportant-nos albuit tot just abans que, ajudat perel crescendo de la banda que vacreant-se de forma natural perl’augmentació dels instruments,explote el primer àtom donantlloc a la creació de l’univers.

En aquest punt (“big bang”)tota la banda explota també enun no parar de notes i de matis-sos on no predomina ningú peròque, al mateix temps, ens va fentveure com es meneja un planetaper ací, com un estel perallà...fins que cada galaxia i cadasistema solar està al seu lloc.

És el moment de detindre lainestabilitat sonora i passar a unperiode de calma propiciat perl’aparició dels solistes i quinmillor moment per a fer-ho queen “el planeta solitari”. En aques-ta part de la composició, els solis-tes (saxo soprano, corn anglés,flautes, bombardí, oboé...) vanfent la seua aparició i fonent-seen un tendre i càlid grup de cam-bra on tots són importants peròningú tindria sentit sense l’altre.Aquest fragment ens carrega dela mateixa malenconia que ensenvaeix quan ens sentim sols i notenim la possibilitat de veureningú però, al mateix temps, ensdona la tranquil·litat i la paunecessària per poder reflexionarsobre nosaltres i el nostre futur...

De sobte, i després d’un calde-ró, la tornada a un ritme frenètic

É

notícies musicals

19

OPINIÓ

ens desperta de la nostra cabò-ria. Són els “estels fugaços i aste-roides” que es passegen pel cel.En una dinàmica piano, la parti-tura es transforma en una auto-via en la que els cossos en movi-ment es desplacen sense pagarpeatge en un viatge infinit quenomés és aturat pels semàfors del’univers, en aquest cas, repre-sentats pel metall en una dinàmi-ca de fortíssim. Quan el semàforcanvia de color tot s’engega denou en un ritme frenètic que, pro-gressivament, anirà caiguent icaiguent conforme s’acostem alsegüent moviment “música de lesesferes”.

Aquest frag-ment està basaten el pensamentde Pitàgores quipensava que lamúsica “munda-na” estava fetacom a imitació dela música perfec-ta produïda pelsastres. I diguemperfecta perquè,per a Pitàgores,només una har-monia perfecta podia mantindrel’equilibri universal. És per aixòque Philip Sparke crea aquesttros de música a partir de les sisnotes fonamentals que formarienaquesta harmonia perfecta i sónFA’-DO’-RE’-LA-SOL-FA. Les cam-panes, com no, són les encarrega-des d’anunciar-nos per primeravegada aquestes notes.

Doncs bé, després de passarper “harmonia” fragment en elque els solistes apareixen engrup (els clarinets, les flautes,les trompetes, els trombons) l’u-nivers ja està creat però, estemsegurs d’això? No pot ser quecontinue evolucionant? Vivim enuna galaxia relativament jove iés per això que “allò desconegut”ens convida a reflexionar i aplantejar-se què som i què

serem...La lluita entre els dife-rents instruments (fusta contrametall) de nou dins la inestabili-tat ens condueix al final.Quiguanyarà? El futur és incert.

Per a finalitzar, només quedadir que l’exposat anteriormentno és més que una interpretaciópersonal de l’obra i, òbviament,cadascú de nosaltres pot haverfet el seu propi viatge per l’uni-vers o simplement haver escoltatun seguit de notes i prou. És peraixò que el que finalment quedaés la sensació de relax i tensióproduïda per la composició i lasatisfacció d’haver arribat atocar, més que decentment, unapeça que ens ha ajudat a créixercom a músics i com a Banda.

Ximo Estal


20

PREMIS

N els temps que vivimno s’entén que funcioneuna associació culturalcom la nostra, sense

una pàgina web com cal.Conscients del problema, la Uniócomprà espai, diguem una par-cel·leta del món digital, peròencara hagué de passar tempsperquè www.uniomusicalhor-ta.com fora una realitat.

Tot i que no faltà algun intentque no quallà, la pàgina de la Unióno va ser una realitat fins el diaaquell (havia Junta) que JesúsA. Álvaro aparegué amb el seudisseny de web sota el braç.Ràpidament ell va aclarir elsdubtes de tots:

- Podrà acumular notíciesd’actualitat?

- Sí, ho farà.- I parlarà indistintament de

cadascuna de les seccions de laUnió?

- Sí –continuà contestantJesús.

- Participaran els socis?- Sí.- +UNIÓ?- Sí.- Revista en PDF? - Sí.- ?- Sí.- ???- Sí. Sí. Sí.Havia creat una pàgina mag-

nífica que es posà de zero a centen només cinc segons. Com podí-em haver estat abans sense ella?És alhora fresca i plena de con-tingut, constantment actualitza-da, enormement útil per a con-sultar qualsevol cosa. És, sense

exagerar, com la ment de la Unió,a la qual pot accedir qui vullga enel món des de la més íntima habi-

tació o el méspopular locutori.Qualsevol potveure que téexactament enaquest momententre mans lanostra agrupaciómusical, peròtambé consultaruna partitura oun midi de la

coral o allò que s’haprogramat peraquest mes o unalliçó de solfa, entrealtres.

La Federació deSocietats Musicalsde la ComunitatValenciana, vigilantde tot allò que lessocietats musicalspenjàvem en laxarxa, parà esmenten la vida de la nos-tra Web, fidel reflexdel que és la Unió,que no para, no para,no para... Era el mesd’octubre quan rebé-rem la notícia: la

pàgina de la UnióMusical l’Horta, la pàgi-na de Jesús, havia sigutseleccionada per a obte-nir el Premi Euterpe enla categoria de MillorWeb. Competíem, enaquesta categoria, ambles pàgines de la UniónMusical de Moncada,CIM La Armónica deBuñol, l’AgrupacióArtística Musical deDènia i l’AgrupacióMusical “Mediterrà-neo” de la Vila Joiosa.

Embriacs d’emocionsi esdeveniments (està-vem en capella delCertamen de Xest), vamrebre aquesta notíciacom el curull d’un magní-fic any per a la nostra

agrupació musical. El dia 21guanyàvem el Certamen i el dis-sabte 3 de novembre, una xicote-ta representació de la Unió, al’Hemisfèric de la Ciutat de lesArts i les Ciències de València,durant la VIII Gala de la MúsicaValenciana, va arreplegarl’Estàtua de la Musa Euterpe.

Gràcies Jesús i a tot elscol·laboradors.

Salva Benlloch

ELa web de la Unió Premi Euterpe

notícies musicals

21

CORAL

La Coral activaDIA DE AFRICA. CONCERT SOLI-DARI A NATZARET

El dia 19 de maig la Coral vaassistir a l’III dia de Àfrica que baixel patrocini del Centre de Música iDansa de Natzaret va congregar ala següents Corals:• Agrupación Coral de Benicalap.• Societat Musical Sta. Cecilia del

Grao• Centre Artístic Musical Bétera• Societat Reinaiximent Musical

Vinalesa• Cor Centre Instructiu Musical

de Benimaclet• Cor CMD Natzaret • Cor Infantil CMD• Cor Minicantores Monte

Olivete• Banda del CMD

Amb aquesta jornada el CMD deNatzaret volia recaptar dinerspara Kiziguro, un poblat moltpobre de Rwanda, i aconseguir laconstrucció de 100 cases, més elscostos de 350 alumnes de Primàriai 150 de Secundària, com havia fetl’any anterior.

El festival de cors es va celebraren la parròquia, ja que el barri, comocorre en el nostre, no té un audi-tori o local adequat per a celebraraquesta classe d’esdeveniments.

El cant comú va tindre lloc en laplaça acompanyat per la banda demúsica del CMD amb la interpreta-ció del Cor d’Esclaus de l’òperaNabuco de Giuseppe Verdi.

Com diu un refrany africà:“Molta gent petita, en llocs petits,fent coses petites, poden canviar elmón” i aquesta xicoteta colabora-ció és la que va realitzar la Coral enuna celebració solidària i humana.

LA CORAL EN LA SETMANACULTURAL 2007

El dia 25 de Maig va tindre llocel concert de la Coral que s’emmar-cava dins de la Setmana Culturalde la UHM. El concert, que es vacelebrar en el local parroquial vaser, com és habitual, molt bé acollitper una bona quatitat de públicque va agrair amb els seus caloro-sos aplaudiments les nostrescançons.

Aquesta vegada el concert, queva constar de deu cançons, va sermolt variat en quant a l’origen de

re d’un altre. Al acabar la rondaestem contents per haver cantat ipels suaus efectes de la mistela. I jaés hora d’acomiadar-se. L’estiu haarribat i toca descans. Ens troba-rem, de nou, al setembre amb mésganes de cantar i esperant nousassaigs i noves cançons.

LA CORAL EN EL CONCERTBENÈFIC

El dia 13 d’Octubre la Coral vaintervenir al Concert Extraor-dinari que va celebrar la Unió alPalau de la Música amb la finalitatde recaptar fons per a l’Associacióde la Síndrome de Prader-Willy,una malaltia de les consideradesrares.

Va ser, sens dubte, un dels actesmés emocionants que s’han viscuten la Unió per la importància queva tindre per a tots nosaltres i querecordarem durant molt temps.Actuar al Palau és ja de per simateix molt important per a qual-sevol músic, però si a més s’uneixuna bona causa, l’ambient es trans-forma en emotiu. A tot això, ja deper si especial, cal unir el mésimportant: la col·laboració absolu-tament desinteressada d’un delsnostres coralistes que participa demanera activa en l’Associació: elnostre baix Joan Quiles i Izquierdo.Com no podia ser d’altra manera,el resultat va ser magnífic i que ensva posar a tots a la vora de les llà-grimes.

Elena Casero

les cançons, fent un petit recorre-gut per diversos països deSudamérica, Àfrica i Espanya. ALfinal, a banda dels aplaudiments, elque ens va agradar també va ser elcomentari de diverses personessobre que el concert s’les havía fetcurt.

RONDA DE SANT JOANDesprés de sopar al local,

comencem la ronda. Aquest any esva celebrar el dia 29 de Juny, undivendres calorós, degut al fet queSan Juan va caure en diumenge. Elnostre recorregut pel barri va tin-dre, com sempre, una acollida afec-tuosa.

Per a mi, que era el primer anyque cantava en la ronda va serespecialment entranyable i sorpre-nent. Les persones a les quals se’lsdedica una cançó, una vegades perpetició pròpia i altra per algú delseu entorn, ens reben amb elsbraços oberts i ens sorprenen ells anosaltres amb algun dolç quan vamacabar de cantar. I així al carrerimprovisem un àgape divertit pera reprendre forces i seguir cantant,que és el que més ens agrada fer

I un any més comencen cantanti acabem menjant. I ahí tenim elcabàs que ens empoma Pepita desdel seu segon pis al carrerPedrones, plé de dolços i beguda.La gent que sopa en el carrer ensobserva entre sorpresa i curiosa.El pare de Lucía que havia estattota la tarda preparant-nos unsdeliciosos pastissos i així un darre-


22

ESDEVENIMENTS

NTRE els dies 17 i 18 deNovembre es va cele-brar al Palau de laMúsica el V Festival de

Bandes, patrocinat pel programaNuestras Bandas de Música deLP Punt Ràdio, LP TEVA i eldiari Las Provincias.

La nostra Banda, flamant ven-cedora de la segona secció delCertamen de la Comunitat elpassat 21 d’Octubre, va serconvidada a participar en unmà a mà amb l’AssociacióMusical “Ciutat de Benicarló”.La invitació va sorgir arran delprimer premi obtingut en elCertamen Provincial de Bandesde Música.

El festival va estar presentatper Octavio Hernández Bolín, eltreball del qual i el del seu equipva ser reconegut amb el PremiEuterpe a la Comunicació el 3 deNovembre. Un més que merescutpremi ja que el seu programaNuestras Bandas de Música acon-segueix acostar la música debanda a gairebé tots els racons dela nostra Comunitat, concedint-lial treball de les SocietatsMusicals el lloc que es mereixdins de la nostra cultura i quemalauradament sol ser oblidat

van dir que no havia estat el seumillor concert. Aquest sentit deresponsabilitat és el que desprésels duu a superar-se cada dia mési a guanyar els premis que s’hanaconseguit.

Després va intervindrel’Associació Musical “Ciutat deBenicarló” dirigida per PabloAnglés Galindo, amb el següentprograma:

• EL SULTÁN DE IFACHPablo Anglés Galindo (1967)

• LA ODISEA SINFONÍA N.º 2Robert W. Smith (1958)1. La Iliada2. La isla de Calipso3. Los vientos de Poseidón

• CANTUS LAETUS David R. Gillingham (1947)

La seua estupenda interpreta-ció va rebre també els aplaudi-ments i l’afecte del públic pre-sent. Ens van regalar un bis ambEl sultà de Ifach, una vibrantmarxa mora composta pel seudirector i guanyadora de l’AccésitVII Concurso de Composición deMúsica Festera Calpe 2007.

En resum, un concert entra-nyable que ens va deixar un bonrecord.

Elena Casero

per les nostres institucions políti-ques.

Octavio, l’afecte del qual a lanostra banda és innegable, va feresment en la presentació de laBanda del premi concedit a lanostra Web i a Jesús que ensmanté diàriament informats detots els esdeveniments de la Unióen totes les seues seccions, i queno va poder assistir a recollir elseu merescut premi.

El festival es va iniciar amb lainterpretació per la nostra Bandadel programa previst.

• 25 ANYS. A LA UNIÓ MUSI-CAL L’HORTA (PD)Miguel Morellá Asins

• RECORDANDO A DEGRAÍNTeodoro Aparicio BarberánI. La gruta de los profetasII. Otelo y DesdémonaIII. El desfiladero de los

gaitanes• MÚSICA DE LAS ESFERAS

Philip Sparke

L’actuació va rebre la felicita-ció i els aplaudiments per partdel presentador i del públic, enca-ra que, tot cal dir-lo, la majoriadels nostres músics, el nivell d’e-xigència dels quals és altíssim,

Mà a mà

E

notícies musicals

23

ANIVERSARI

L 21 de desembre de1932 les més significa-tives entitats culturalsvalencianes i un impor-

tant nombre d’escriptors, políticsi intel·lectuals arribaven a unacord per tal d’emprar les matei-xes normes ortogràfiques en elsseus escrits.

Que ara, 75 anys després,celebrem l’aniversari d’aquestadata ens ha de fer una idea de latranscendència que per al valen-cià va suposar i suposa actual-ment aquell fet; tant és així quepodem afirmar, sense exagerargens ni mica, que les Normes deCastelló representen un delsesdeveniments més significatiusde la història de la llengua delsvalencians, i sens dubte el mésrellevant de tot el segle XX.

I això per dos motius: El pri-mer perquè a partir d’aquellmoment els valencians tenimuna ortografia unificada, ele-ment imprescindible per encetarun procés de redreçament lin-güístic, que ens ha de portar aassolir uns mínims de normalitaten l’ús públic de la llengua. A mésa més, aquesta ortografia esmantenia en consonància ambl’aprovada uns anys abans aCatalunya i emprada també pelsmallorquins.

El segon, per l’elevat grau deconformitat amb que van seraprovades les normes ortogràfi-ques; la pràctica totalitat d’es-criptors valencians del moment,les més significatives entitatsculturals, els principals periòdicsi setmanaris,... les empraransense vacil·lar ni qüestionar laseua validesa, conscients comeren que l’augment de l’ús delvalencià propiciat pels nous airesde llibertat que portà la IIRepública feia imprescindibleaquest acord.

Les Normes de Castelló de1932 seran la base de la recupe-ració idiomàtica valencianadurant el període 1932-1939, iposteriorment també durant ladictadura, a partir de 1949 amb

els cursos de llengua de Lo RatPenat, fins l’actualitat, en serassumides com a pròpies perl’Acadèmia Valenciana de laLlengua que estableix, en la Lleide creació, que «té per funciódeterminar i elaborar, en el seucas, la normativa lingüística del’idioma valencià. Així com,vetlar pel valencià partint de latradició lexicogràfica, literària, ila realitat lingüística genuïnavalenciana, així com, la normati-vització consolidada, a partir deles denominades Normes deCastelló».

No cal dir que aquesta lleiaprovada per les CortsValencianes, la màxima institu-ció representativa de la voluntatdel nostre poble, suposa el reco-neixement explícit i oficial de l’e-xistència de la normativaortogràfica per al valencià. Lanormativa de l’any 32, usada perla majoria dels escriptors valen-cians en els darrers setanta-cincanys, i difosa per gramàtics i filò-legs com Carles Salvador, ManuelSanchis Guarner, Enric Valor,Josep Giner o Francesc FerrerPastor, rebia, per primera vega-da, el beneplàcit de les institu-cions autonòmiques valencianes,que la convertien en la normati-

va oficial dels valencians. El móninstitucional admetia oficial-ment, però amb quasi setantaanys de retard, allò que per a lasocietat civil valenciana era unacompleta realitat des dels anystrenta.

Enguany, el 2007, celebrant elsetanta-cinc aniversari de l’apro-vació de les Normes de Castelló,considerem que és un bonmoment per recordar la realitatque visqueren els participants enaquella magnífica iniciativa dedignificació del valencià, que nopodem separar de la tasca duta aterme per persones, entitats ipartits polítics en favor de larecuperació dels nostres dretspolítics i de les institucions d’au-togovern. Aquests valencianssabien molt bé que el valencià ésuna de les més significatives sen-yes d’identitat que caracteritza elnostre poble, i que sense unmodel de llengua digne la seuatransmissió a les generacionsfutures perillava seriosament. Iper això, abandonant estèrilspersonalismes, adoptaren l’únicanormativa ortogràfica viable,que unificava els diversos modelsexistents.

Des de les pàgines de NotíciesMusicals, Butlletí de la UnióMusical L’Horta de SantMarcel·lí, entitat fortament arre-lada a la societat on desenvolupales seues activitats i compromesaen la defensa de la personalitatvalenciana, i especialment ambla seua llengua, tal i com demos-tren els 30 números editats ínte-grament en valencià d’aquestapublicació, no podíem situar-nosal marge de les nombroses activi-tats que se celebraran durantaquests mesos per commemorarles Normes de Castelló, entre lesquals destaquem l’exposició “Elsescriptors castellonencs i lesNormes del 32” organitzada perl’Acadèmia Valenciana de laLlengua, i la publicació de diver-sos llibres i catàlegs.

Josep Daniel Climent

E75 aniversari de les Normes de Castelló


24

©Per Joan i Àngels

PICCOLO DIVERTIMENTO 17

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

Horitzontals: A1: Totes les cordes en tenend’un/a; A5: primera lletra de la música; A8:darrera lletra dels plurals; B2: bastidor per sos-tenir les partitures; D2: allò que no és religiós;D8:funció o paper que algú desenvolupa. E1: carac-terística relació i equilibri entre diverses veus otonades musicals que sonen de forma acorde; F5:Nota musical; G1: Al llarg de l’any es fan actes ala UML’Horta que son “a poqueta....”; H3: No sócjo ni és ell; H6:Nota musical que davant de lesparaules incita a repetir; a l’inrevés paraula queel director utilitza per a parar un assaig almoment que no ix bé. I3: A l’inreves instrumentde fusta molt xicotet i que sona molt agut.

Verticals: 1G: So representat per una figuramusical segons el lloc que ocupa al pentagrama.2A: A l’inreves, nota musical que no sap estarsense fer res; Afirmació que valdria per una notamusical; 2D: Nota que igual sona que fa de deter-minant. 3A: Tenor italià que ens ha deixat al2007; 4D: De baix a d’alt, nota musical; 4H: Enorige també anomenaven així la nota do; 5A: Lamateixa nota musical de dalt a baix; 5D: perso-nes que acompanyen la veu principal; 6B: Notaque no sap dir que no; 6E: Figura musical equiva-lent a dos corxeres. 7H: No és la. 8A: Veu agudad’una coral; 8I: Nota musical feinera;10C:Instrument musical de fusta lluent i que no estàbrut (és broma).

ENCREUAT

Solucions al Piccolo Divertimento 16:Quí l’encerta l’endevina? 1. Baríton. Set diferències: pajarita, baqueta, puny de la camisa, peu del bombo,

boto de camisa, parxe de la caixa i serrell del músic

QUI L’ENCERTE L’ENDIVINA!

Qui sóc jo? Instrument musical de percussiód’una sola corda molt relacionat amb les esglésies.

__ A __ __ __ __ __ __ A

Peça musical: Famosa cançò de la sarsuela quedificilment es recorda: (en castellà)

__ A __ __ __ C __ __ __ __ __ L __ __ V __ __ __

JEROGLíFICCondició dels músics de la Unió Musical L’Horta al

darrer Certamen de Xest:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

H+ ; Cl- ; Na+

INSTRUMENTS PER LA INTEGRACIÓ

Podríem dir que el piano i l’acordió són els instru-ments més tolerants que hi ha. Sabeu per què?

Perquè són llocs on una minoria de negres viu ambperfecta harmonia amb un gran col·lectiu de blan-ques. I és que la diversitat sempre ens enriqueix!

MINI-SUDOKU MUSICAL®Ompli les casetes buides amb redones ( ), negres ( ),

corxeres ( ) o semicorxeres ( ) per tal de completar lesfiles, les columnes i les quadrícules grans sense queestiguen repetides.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

Documents

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ