Breu histria de Cuba-Revoluci cubana:La revoluci cubana succeeix al 1898 quan sindependitzen dEspanya, per amb la condici destar colonitzats fictciament amb Estats Units. La major part dexportacions anava a USA i la major part dimportacions anava a USA, s a dir Cuba obea Estats Units. Al 1902 Esmenta Platt on va haver la Clausura de la Constituci Cubana (1989), deia que a Cuba com estat independent, no admetria les ingerncies (intromissions) de qualsevol altre pas; excepte de USA.La primera meitat del s. XX s mant aquesta situaci: els negocis prosperen per els empresaris amb el tabac, sucre i turisme (casinos), i per laltre banda al poble s mantenia a base dels camperols, msics, cambrers, taxistes i prostitutes. s distingien dues expressions comunes, la Repblica bananera i el prostbul del Carib, eren comunes per la falta de dignitat nacional que patia el pas.Un altre succs del s. XX va se quan Fidel Castro va veure que uns mariners estaven pixant a lesttua de Sant Mart (lder de la independncia) i va comenar a crear conscincia de la segent manera: -1. Justcia Social: Acabar amb lexplotaci-2.Alliverar Cuba de la dominaci americana: Una autntica descolonitzaci.Desprs de l'ocupaci nord-americana de l'illa, es va concedir la independncia el 1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis.La revolta guerrillera (Revoluci Cubana) contra la dictadura de Fulgencio Batista va comportar l'establiment del rgim revolucionari castrista a partir de 1959.Diversos grups de terratinents exiliats a Miami, armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA, inicien una invasi militar sobre l'illa el 17 d'abril de 1961 a la zona de Playa Girn, sent fcilment i rpidament derrotats en poques hores. L'intent d'invasi va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declars el carcter socialista de la Revoluci Cubana, per com els feia falta material militar van buscar ajut amb els pasos americans per cap els van ajudar, per en tot el mn noms hi havia un pas que els pogus ajuda, l'URSS, que va quedar pals amb l'anomenada Crisi dels mssils de Cuba, el 1962, ja que un avi espia americ va veure que lURSS els hi estava proporcionant material militar i mssils i va informar el seu cap suprem. Aquests fets van conduir a una situaci prebllica entre els governs de Cuba i els Estats Units, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i un bloqueig econmic, d'aliments i medicaments dels segons cap a la primera; bloqueig que ha estat reiteradament denunciat per l'Organitzaci de les Nacions Unides i que, tanmateix, s'ha vist intensificat des de 1996 amb l'aprovaci de la Llei Helms-Burton per part dels Estats Units.Aix mateix hi ha bastants indicis que apunten a qu el govern nord-americ ha intentat en diverses ocasions assassinar el president cub, Fidel Castro.Aquest bloqueig, acompanyat de la caiguda de la Uni Sovitica a comenaments dels anys noranta del segle XX, va causar una important crisi econmica a l'illa propiciant, a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes de Florida protagonitzat pels balseres.

Descripci del seu espai fsic:El paisatge de Cuba s pot dir que s relaxant, a part de que eixerit i alegre ja que est compost per platges, muntanyes poc elevades i una intensa flora de colors vistosos que la recobreix.El clima de Cuba es tropical, sobretot per la part occidental, per els vents del nord causen una baixada molt forta de temperatures a la regi oriental. Lextensi geogrfica de Cuba i la varietat de muntanyes, platges, boscos tropicals que produeixen microclimes s a dir la temperatura, les precipitacions, la fauna i la flora sn diferents. La temperatura mitjana s de 25 C. La precipitaci anual mitjana s de 1.320 mm; la temporada de pluges s de maig a octubre.

Alguns accidents geogrfics destacables sn per exemple La Sierra Maestra que s caracteritza perqu es una cadena muntanyosa que s troba a la regi suboriental de Cuba, principalment en les provncies de Granma i Santiago de Cuba. La seva elevaci ms alta s el Pico Turquino amb 1974 msnm, el qual se situa al cor de la Sierra. La Sierra Maestra s un dels escenaris naturals ms majestuosos de tota Cuba.

Un altre accident geogrfic s La Gran Piedra, que constitueix la major serralada del pas amb forma dun verd bast que voreja la costa sur oriental de Cuba des de el Cabo de Cruz fins la Punta se Mais, t al voltant de 250 km de llarg per 60 damplada. Laltura mitjana est entre els 300 i 1.5000 msnm, tamb el Pico Cuba es destacable per la seva altura de 1.872m i el Pico Sucia amb 1.734 msnm.Poblaci, urbanisme i economia:

Una de les ciutats ms importants de Cuba s LHavana, a part de ser la capital de la Repblica de Cuba, ciutat ms gran, principal port i centre econmic i cultural. s el poder absolut que controla ja sigui oficials dels rgans superiors legislatius, executiu i tamb judicial de lEstat. A ms reuneix la major quantitat de sucursals i cases matrius de les entitats estrangeres, radicades a Cuba.Va ser fundada el 16 novembre 1519 pel conqueridor espanyol Diego Velzquez de Cullar. El seu centre histric ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. s la ciutat ms poblada de tot el Carib (2,2 milions d'habitants). La seva rea metropolitana t ms de 750 km.El centre de la ciutat de La Habana s diu La ciutat vella de l'Havana.Una altre ciutat important s Santiago de Cuba, que histricament, ha estat la segona ciutat ms important de Cuba, per darrere de L'Havana Va ser la primera capital de Cuba, comptant amb condicions geogrfiques excepcionals, est situada a l'orient de l'illa. Va ser fundada en 1515 pel conquistador espanyol Diego Velzquez de Cullar, entre les primeres set viles de Cuba. El conquistador Hernn Corts va ser el primer alcalde de la ciutat. Compta amb una badia connectada amb el Mar Carib i s un important port.

-Recursos naturals:

Els recursos naturals de Cuba sn principalment els segents: Canya de sucre, tabac, fruites ctriques, caf, arrs, patates, faves, ramaderia, cobalt, nquel, ferro, coure, magnesi, sal, fusta de construcci, silici, petroli...

(Llibre de socials)El grau de desenvolupament hum de Cuba s el segent:-Superfcie (en Km2): 109.886-Poblaci (habitants): 11.236.790-Taxa de natalitat (per 1000 h.): 10-Taxa de mortalitat (per 1000 h.): 7-Taxa de mortalitat infantil (per 1000 h.): 5-Esperana de vida en nixer (en anys): -Homes: 76 -Dones: 80-PIB (en dlars): 4.641

Factors Socioculturals:

Els factors socioculturals de Cuba serien els segents:Entre els gneres tradicionals es troben el son i el guaguanc. En el segle XX es popularitz altres ritmes ms ballables, entre ells el chachach, el mambo, la salsa i el danzn. Actualment es ballen encara gran part d'aquests ritmes i es practiquen en les cases de cultura. Entre els ms ballats actualment es troben la conga i la rueda de casino.Una de la beguda ms popular a Cuba s el cubalibre, com es pot apreciar a la foto del costat.La gastronomia de Cuba es una fusi de la cuina espanyola, africana i del carib. Las receptes cubanes comparteixen les savi duries de la combinaci entre les especies y les tcniques combinades de la cuina espanyola i africana, com unes certes influncies caribenyes amb especies i gustos.Uns dels plats ms menjats sn, larrs, les viandes (principalment del pltan), els llegums i la carn de porc. Entre els plats tpics es troba el congr, elaborat amb un caldo de fesols i arrs. Hi ha tamb els tamales (el blat de moro s un plat des dels aborgens cubans amb l'encara menjat casabe) i tostones i mariquitas realitzades amb pltans de vianda. A les festes el ms buscat i utilitzat s el tpic porc rostit en vara de foc lent.Al igual que la gran majori de pasos dAmrica Llatina, a causa de la colonitzaci espanyola, la llengua oficial de Cuba s lespanyol.Per, altre factors externs han contribut a la lingstica del maquillatge de la Cuba davui en dia. Durant la colonitzaci, els espanyols van importar un gran nombre desclaus africans, que parlaven una varietat de dialectes. Aix va afectar inevitablement lespanyol cub i va enriquir la varietat de llenges a Cuba.A ms de l'espanyol, la influncia d'angls a Cuba est augmentant gradualment, sobretot entre les noves generacions amb l'angls americ infiltrant en l'idioma local. A ms, un nombre significatiu de afrocubans parlen crioll haiti que s, de fet, el la segona llengua que ms es parla a Cuba.Les llenges indgenes a Cuba encara han sobreviuen en alguns aspectes de l'espanyol cub amb les paraules i els toponmics que mantenen els de la tradici amerndia.

CUBAPART INDIVIDUALAnna Bach-Esteve Fit3r A2014-2015Raquel MolinaSocials