PRODUCCIÓ EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA BOOK DE L’ESTUDIANT

Berta Quintana i Moreno1332854180 David Badajoz

SUMARI

Rúbrica 1: terminologia

Rúbrica 2: Assaig 1

Rúbrica 3: Traçabilitat

pàgina 4

pàgina 15

pàgina 19

RÚBRIQUES GRUPALS

Rúbrica 8: planes revista

Rúbrica 9: llibre d’estil

Rúbrica 10: portada i sumari

RÚBRIQUES INDIVIDUALS

Rúbrica 5: pràctica de fer i desfer

Rúbrica 6: pàgina interior diari

Rúbrica 7: Portada diari

REVISTA

Rúbrica 11: capçalera

RÚBRIQUES OPTATIVES

pàgina 39

pàgina 38

pàgina 39

pàgina 43

pàgina 49

pàgina 54

pàgina 58

RÚBRIQUES GRUPALS

Trabajo de

terminología

Grupo 2 de Periodismo.

Berta Quintana Moreno: 1332854. Número 180.

Sergi Puy Parache: 1335018. Número: 179.

Rosa Pérez Masdeu: 1332539. Número 176.

Alex Puig Ros: 1329762. Número: 178.

Silvia Pla Roig: 1330591. Número: 177.

Sumario de las palabras definidas

Sección: cada una de las divisiones de una publicación periódica donde se agrupan informaciones o temas del mismo género. Data: lugar y fecha de la impresión de una publicación, que deben figurar en la primera plana. Lugar y fecha donde se produce una noticia. Folio: número con que se numeran las páginas de un libro, publicación periódica, folleto, etc. Para identificarlo con las demás. Línea generalmente situada en la cabecera de la página (alguna vez al pie) en la que se hacen constar los siguientes datos: nombre de publicación, fecha, número de página. Titular: título de una información. Cabeza de una información que puede constar de

antetítulo, título, subtítulo y sumario.

Subtítulo: elemento de titulación que sigue inmediatamente al título, propiamente dicho y le sirve de complemento. Suele responder a las preguntas: cómo, por qué y, eventualmente, con qué. Entradilla o lead: primer párrafo de una información, noticia, reportaje, en la que se resumen los elementos más importantes: quién, qué, cómo, cuándo, dónde, por qué, para qué. Firma: nombre y apellido o seudónimo del autor de un testo o de una información gráfica. Suele figurar en la cabeza o al pie de su trabajo (editorialista o periodista de firma). Cuerpo de la noticia: parte fundamental de una noticia, reportaje, generalmente situada detrás de la entrada. Fotografía: fotografía noticiosa, aquella que contiene elementos informativos inmediatos en relación con un acontecimiento noticiable. Reúne las características necesarias para ser publicada en una publicación periódica como complemento de una información. Pie de foto: margen inferior de una página o de una columna. Epígrafe, explicación textual con que se describe el contenido o la significación de una ilustración.

Firma de la fotografía: nombre y apellidos, o seudónimo, del autor de una información gráfica, que suele figurar a la cabeza o al pie de su trabajo. Destacado alineado a la izquierda: da relieve a una palabra o da relieve a una información mediante el emplazamiento en la publicación o en la página, la titulación, el recuadro, las ilustraciones, la confección, etc. Título destacado: título que ocupa una columna, situado en la parte superior de la página, acompañando a los artículos principales de una información. Filete fino: filete simple y descanterado que imprime una línea fina. Se usa en cuadros y estados para separar conceptos estrechamente relacionados entre sí.

Cintillo: título a toda plana situado en la cabeza de la página que consta de una sola línea. Lomo: parte de una publicación opuesta al corte de las hojas. Filete de medio luto: filete simple que imprime una raya negra de tres puntos, se usa para cierre de cuadros, noticias, reportajes, etc. A veces se imprime en color. Columna: modo de organizar verticalmente grandes cantidades de texto dentro de una página, o dividirla en secciones o artículos de diferentes contenidos. Se emplea en prensa que requiere gran cantidad de texto, en diccionarios, enciclopedias, etc. Ladillo: titulillo marginado a la derecha o izquierda, que se coloca en la columna de texto, entre párrafos, para resumirse el contenido. Destacado: se da relieve a una información mediante el emplazamiento en la

publicación o en la pagina, la titulación, el recuadro, las ilustraciones, la confección,

etc. Suele estar compuesta de cursiva o negrita.

Filete descanterado: filete simple de cuya cara superior se han suprimido las artistas o cantos. En este caso se trata de un filete puntillado.

Cabecera: nombre del periódico, impreso en la cubierta y en la portada o primera

plana informativa del mismo. Con algunas variantes en cuanto a emplazamiento, es la

característica tipográfica del periódico, que surgió ya en los más primitivos de estos y

se mantiene en la actualidad.

Precio: valor pecuniario de un ejemplar de publicación periódica, o el de la

suscripción. Normalmente el precio aparece impreso en primera página, en lugar

visible.

Caricatura: Dibujo en el que se deforman, resaltándolos, los rasgos más peculiares,

las facciones y el aspecto de una persona o cosa.

Pie: Parte inferior de la página.

Numero: guarismo que indica la cantidad de veces que el periódico ha aparecido

desde su fundación, o desde una época o fecha determinada.

Sumario: Enumeración de las principales divisiones y de los más importantes artículos

de un número de una publicación periódica, según el orden de exposición en el texto.

Llamada: anuncio en primera página de un artículo publicado en el interior de la

publicación periódica.

Filete punteado: filete simple, descanterado.

Filete negro: filete simple que imprime una raya negra de dos puntos. (Se usa en

cierres de cuadros, estados, esquemas, noticias, reportajes, etc.)

Inicial: letra, número inicial.

Medianil: espacio vertical en blanco entre las dos columnas.

Filete media caña: En composición tipográfica, la mediacaña o filete de mediacaña es

la doble línea formada por una línea más gruesa, un espacio y una línea paralela más

fina.

NÚMERO 1058

1,30 EUROS

DIMARTS29 D’OCTUBRE DEL 2013

THOMAS L.FRIEDMAN

22

periodista, ‘The New York Times’

Les escoles xineses queencapçalen el rànquingPISA prioritzen aquellselements que ja sabem

que són fonamentals

23

sociòloga

El preu d’aconseguir lasostenibilitat econòmica

plantejada comuna lògica estricta

és més desigualtat social

23

escriptorSEBASTIÀ ALZAMORA

Si l’art només té sentitquan sorgeix de la vida

i hi torna, Lou Reedva ser, sens dubte,

un grandíssim artista

SARA MORENO

Rajoy impugnaràla consulta quan

Mas l’anunciïCamacho insinua que, si és per

“trencar Espanya”, la Moncloa laportarà immediatament al TC

CDC acusa la dirigent popular d’anarcontra la democràcia i el PSC veu elPP disposat a canviar la Constitució

DRET A DECIDIRP 06-07

P 21

Adéu a l’octubre més calorósAvui una massa d’aire fred normalitzarà els termòmetres, però el cap de setmana tornaran

a pujar. Per primer cop en un segle, l’octubre haurà sigut més càlid que el juny

XAVIER BERTRAL

CESAR MANSO / AFP

Sis morts enuna mina deLleó per unafuita de gas

P 18

L’accident de La Pola deGordón és el més greu al

sector en els últims 18 anys

Madridgesticula davant

l’espionatgedels EUA

P 04-05

Washington treu ferro al’afer i manté que les

escoltes eviten atemptats

20societat

DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2013 ara

ENTITATS SOCIALS

també la dels pares i la del personalsanitari”, assenyala l’adjunta de pe-diatria de l’hospital, Montse Garri-ga. Quan arriben, “revolucionen laplanta”, afegeix.

Els 20 pallassos de l’ONG Palla-pupas fa més de deu anys que portensomriures a 12 centres sanitaris deCatalunya. “Són actors professio-nals, especialitzats en clown i ambformació sanitària”, explica EireneRamos, responsable de comunicacióde l’organització, que xifra en37.000 les persones que en un anyreben la visita dels seus nassos ver-mells. L’entitat va ser guardonadaahir al vespre en la setena edició delsPremis Solidaris ONCE Catalunya,que també van premiar, entre d’al-tres, la jove dissenyadora amb sín-drome de Down Anna Vives. El jurat

reconeix la tasca dels pallassosde “convertir els hospitals en

uns llocs més amables”.

ImprescindiblesLes retallades han

arribat també alsdoctors de nomsestranys. Gota-gota i Biodraminaanaven dos copsper setmana a

Manresa, però araja només hi poden

anar un dia. Ramosaclareix que van prefe-

rir “reduir la participació,en lloc de marxar del tot d’algun

centre”. Quan es desperta, somno-lent i amb els ulls envermellits i plo-rosos, el Diego es troba els dos pallas-sos que l’esperen amb posat militar:“Bon dia capità Diego!” El nen miraels pares, que riuen, i somriu.

L’adjunta de pediatria té clar queels pallassos fan una tasca impres-cindible: “Tant de bo els poguéssimtenir cada dia, ens donen un cop demà enorme!”e

01. Els Pallapupas a l’Hospital de Manresa. CRISTINA CALDERER 02.L’ONG varebre ahir un dels Premis Solidaris ONCE Catalunya. PERE VIRGILI

“Intentem que la realitatsigui menys traumàtica”

L’ONCE premia els pallassos de l’ONGPallapupas per la seva feina amb nens malalts

IU ANDRÉSMANRESA

Diego Dueñas té quatreanys. Arraulit sobre unallitera i tapant-se la ca-ra amb les mans, traves-sa la primera planta de

l’Hospital Sant Joan de Déu de Man-resa i entra al quiròfan amb cara depor i de fred. A la sala d’operacionsl’esperen un anestesista, dues infer-meres, un estudiant en pràctiques iun doctor amb un nom ben estrany:Gota-gota. Tots duen bates blanqueso verdes menys el doctor, que vesteixamb colors llampants i té un nas ver-mell. L’anestesista ordena que licol·loquin la via, la infermera obeeixi el Diego esclata en xisclesi plors que trenquen elsilenci de la planta.Mentre el perso-nal sanitari l’in-tenten mante-nir quiet i liacosten lamàscara d’oxi-gen a la cara, eldoctor balla isalta, i demanaal nen que bufifort per ajudar-lo avolar. I, mentre so-mica desconsolat, elDiego bufa.

“Intentem transformar la reali-tat que estan vivint aquests nens.Que sigui menys traumàtica”, expli-ca David Ribera, el jove de 37 anysque hi ha darrere del nas vermell delDoctor Gota-gota. Ell i la seva pare-lla clown, Laia Pineda (Amina Bio-dramina), van cada dijous a l’hospi-tal per amenitzar el camí dels nenscap a la taula d’operacions. “No no-més alegren l’estada dels nens, sinó

Reportatge

“No he tingut cap entrevistade feina en cinc anys”

Hi van assistir aproximadament800 persones, entre les quals uns200 representants de més d’un cen-tenar d’empreses.

En una roda de premsa prèvia eldirector de Càritas, Jordi Roglà, varessaltar que alguns dels 1.000 usu-aris dels programes de suport a larecerca de feina, com és el cas del’Alfonso, “fa anys que no han tingutcap trucada i cap entrevista”. Això,va afegir Roglà, provoca que la situ-ació d’aquestes persones es vagi de-teriorant i que els quedin seqüelesque poden trigar anys a superar.“L’objectiu d’aquest projecte, mésque l’ocupació, és recuperar l’ocu-pabilitat”, va detallar el director deCàritas, que tot seguit va explicar lafilosofia i el funcionament del nouprojecte amb un símil futbolístic.

“Els destinataris són com futbo-listes sense equip, sense camp onentrenar-se i sense gimnàs”, va dir.El primer pas, continuant amb el sí-mil, és oferir-los un gimnàs en quètindran acompanyament per recu-perar l’autoestima. El segon pas ésoferir-los un camp d’entrenament,que equival a l’assessorament perdecidir el seu perfil professional iformació en matèries com habili-tats digitals. I l’últim oferir-los unequip perquè puguin jugar, com amínim, partits amistosos. O el queés el mateix, pràctiques en empre-ses, que poden ser remunerades osense remunerar. Càritas destinaràal nou projecte tres milions d’eurosen els dos anys vinents.e

Alfonso Ugal té l’esperança que el suport de Càritasli serveixi per trobar una feina. CRISTINA CALDERER

Càritas reforça el suport a aturats de llarga durada

02

01

AURI GARCIA MORERABARCELONA

Alfonso Ugal té 31 anys i jaen fa cinc que està al’atur. La mateixa situa-ció en què està la seva do-na. Tenen una nena de

sis anys i un nen de quatre, i totsquatre viuen d’una renda mínimad’inserció (RMI) d’uns 640 euros.Aquest estiu han aconseguit que elbanc els acceptés la dació en paga-ment, i paguen un lloguer de 350 eu-ros. Amb la resta dels diners acon-segueixen tirar endavant, tot i queamb moltes estretors. “Menjar,mengem, però no en tenim per a resmés. És complicat”, explica l’Alfon-so. A més, la RMI s’acabarà d’aquípocs mesos. “Després sí que ja no hiha res, zero ingressos”, exclama.

En els últims anys ha anat esgo-tant les prestacions, i alguna vegadali han sortit petits encàrrecs que lihan proporcionat algun ingrés, pe-rò té molt clar que l’única manera desuperar la situació és tornar al mer-cat laboral: “El que necessito és unafeina”. L’última que va tenir era deconductor de toro mecànic en unmagatzem, i també té experiènciacom a transportista, però asseguraque està disposat a acceptar “el quesurti”. Malgrat aquesta predisposi-ció, des de l’Inem i des del serveid’ocupació de l’Ajuntament de Ter-rassa no li han aconseguit trobar capopció: “No he tingut cap entrevistade feina en cinc anys”.

L’Alfonso va conèixer Càritas através del seu servei de mediació hi-potecària, que ha estat un dels ac-tors decisius perquè aconseguís ladació en pagament, i arran d’això vapassar a formar part dels programesde suport a la recerca de feinad’aquesta entitat. “Vaig enviar-losel meu currículum per correu elec-trònic, i la setmana passada em vantrucar per fer-me una entrevista iveure quin és el meu perfil”, detalla.Encara que l’experiència el fa serforça escèptic, té l’esperança que elsuport que li ofereix l’entitat li ser-veixi, aquesta vegada sí, per trobaruna feina: “Espero que sí. M’hanobert una altra porta”.

Acompanyament i pràctiquesCàritas va presentar ahir al vespreal Teatre Victòria de Barcelona elseu nou projecte Feina amb cor, quevol reforçar aquests programes desuport a la recerca de feina amb es-pecial èmfasi en l’acompanyamentpersonalitzat i en les pràctiques enempreses. L’acte estava destinat ales empreses que ja col·laboren ambl’entitat a través del programa Em-preses amb cor, que enguany hacomplert 10 anys, a les quals es vademanar que se sumin al nou pro-jecte oferint places de pràctiques.

Reportatge

PeticióCàritasdemana a lesempresesque ofereixinplaces depràctiques

PressupostL’entitatdestinarà alnou projectetres milionsd’euros endos anys

14economia

DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2013 ara

FISCALITAT

Madrid tira peldret i rebaixarà

impostos el 2014El govern autonòmic reduirà tres grans tributs i

suprimirà el cèntim sanitari per als transportistes

La Comunitat de Madrid presenta-rà avui una baixada d’impostos queinclourà alguns dels que més in-gressos generen per a l’erari pú-blic, com l’IRPF, que ara mateix jaés el més baix d’Espanya.

ÀLEX FONT MANTÉBARCELONA. L’atzar ha impedit queavui els governs de Catalunya i dela Comunitat de Madrid presentes-sin de manera simultània els seuspressupostos per al 2014. Final-ment, no serà fins a la setmana vi-nent que la Generalitat mostrarà elscomptes per a l’any vinent, però araja se sap que inclouran nombrosespujades d’impostos i que, tres anysdesprés, recuperaran plenamentl’impost de successions. En canvi, laComunitat de Madrid preveu fer totel contrari: als seus pressupostosdel 2014 hi haurà una baixada gene-ralitzada d’impostos.

El president de Madrid, IgnacioGonzález, va avançar ahir que l’im-post sobre la renda (IRPF) baixa-rà en quatre dècimes per a tots elstreballadors. L’IRPF és el tributmés important perquè és el quemés ingressos genera. Cada comu-nitat el té a un nivell diferent i Ma-drid ja és qui el té més baix, mentreque Catalunya té el més alt. A Ma-drid, els més rics paguen un 51,5%del que guanyen en concepted’IRPF i l’any vinent la taxa baixa-rà al 51,1%. A Catalunya, en canvi,la gent que més guanya paga unIRPF del 56%. Suècia i l’illa cari-benya d’Aruba són els dos únicsllocs del món que tenen un IRPFmés alt que el de Catalunya.

A més de l’IRPF, González tambéeliminarà el cèntim sanitari (impostque grava el consum de benzina) perals transportistes professionals.Madrid també prepara una rebaixade l’impost de transmissions patri-monials. Aquesta taxa, que grava lacompra de pisos o cotxes de segonamà, per exemple, baixarà en un punti passarà del 7% actual al 6%. Percontra, a Catalunya aquest impostha viscut una evolució completa-ment inversa, ja que el passat agostva pujar del 8% al 10%.

Finalment, la comunitat madri-lenya també rebaixarà l’impost so-bre actes jurídics documentats (queés el que es paga amb els documentsnotarials i hipotecaris).

Comparació inevitableÉs inevitable comparar els impos-tos entre Catalunya i Madrid per-què totes dues comunitats compe-

teixen per l’atracció d’empreses,treballadors qualificats i, en gene-ral, lideratge econòmic. Totes duescomunitats, a més, s’han consideratsovint víctimes del sistema de fi-nançament autonòmic actual, queperjudica les comunitats que mésaporten. Però a Madrid sembla queles coses li van una mica millor, co-sa que des de Catalunya sovint s’haconsiderat que es deu a l’efecte po-sitiu que té ser capital de l’Estat.

El fet és que, ara mateix, la Co-munitat de Madrid té un deute i undèficit que estan entre els més bai-xos d’Espanya. El deute és de22.600 milions d’euros, equivalenta un 12,1% del seu PIB; i el dèficit,de l’1,07%. La situació de les finan-ces de la Generalitat de Catalunya,en canvi, és completament inversa:té un deute de 52.500 milions (quesuposa el 26,6% del seu PIB) i undèficit del 2,1% al tancament del’any passat.

El Partit Popular madrileny es-tà liderat per polítics que conside-ren que els impostos baixos sónmés beneficiosos per a l’economia.“Creure que els diners estan millora la butxaca dels ciutadans és elnostre principi”, va proclamar ahirGonzález. De fet, l’Ajuntament deMadrid també ha anunciat diver-ses rebaixes tributàries malgratque, en el seu cas, la situació finan-cera és molt més delicada, amb undeute de 7.400 milions d’euros. Encanvi, el de Barcelona, amb unes fi-nances més equilibrades, ha deci-dit congelar-los.e

UN RELLEU EN LA MATEIXA LÍNIAEsperanza Aguirre i el seu successor, Ignacio González, han rebaixat impostos a laComunitat de Madrid aprofitant la còmoda situació que viuen les seves finances.

CARLOS IGLESIAS / COMUNIDAD DE MADRID

Successions i patrimonino existeixen a MadridEls dos impostos en què hi ha mésdiferències entre Catalunya i Ma-drid són els de successions i depatrimoni:

! Impost de successionsReapareixerà el 2014 a Catalunya,tres anys després que fos equipa-rat al de Madrid i s’eliminés per alsfamiliars més directes.! Impost de patrimoniDesprés que Zapatero el reintro-duís poc abans de deixar el governespanyol, Madrid va decidir que enbonificaria el 100% (és a dir, queno es paga). Catalunya, en canvi, vaposar-lo més alt que a cap altra co-munitat. L’any passat, Catalunyava recaptar 300 milions per aquestimpost, més que totes les altres au-tonomies juntes.

12internacional

DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2013 ara

Un accident d’un totterreny va dei-xar ahir cinc morts a la plaça de Ti-ananmen. La zona del sinistre i elsesforços de les autoritats per ama-gar-lo van portar a pensar que espodria tractar d’un atemptat.

licia ha co-mençat ràpi-

dament l’ope-ració d’emer-

gència i el foc s’haextingit. La situació

s’està investigant”, deien les autori-tats al seu perfil de Weibo. Una es-tació de metro pròxima a la plaça esva tancar i la carretera principal queporta a Tiananmen va quedar talla-da durant unes hores. La policiatambé va evacuar una part de la pla-ça. El ministre d’Exteriors xinès vanegar-se a comentar si es podiatractar d’un atemptat.

Els periodistes que van acostar-se a la zona van ser interrogats perles autoritats, que van forçar-los aentregar les fotografies i els vídeos.“El nostre equip va intentar gravarun vídeo de la situació mentre con-duíem al voltant de la plaça, però la

policia de seguida ens va obligar aaturar-nos”, explicava un periodis-ta de la BBC. “Ens van tenir detin-guts durant uns 20 minuts abans dedeixar-nos marxar”. Les imatgespublicades al sistema de microblogsxinès també van desaparèixer, tot ique se’n podien trobar a Twitter.

Intent d’esborrar l’accidentEl corresponsal de TV3 a Pequín,Sergi Vicente, explicava ahir a Twit-ter que havia pogut veure les mar-ques de les rodes del jeep a la plaça.El corresponsal de Libération, Phi-lippe Grangereau, detallava coml’operació de neteja va ser rapidíssi-ma i literal: poques hores després del’accident l’únic que veien els turis-tes que visitaven la plaça era el ter-ra moll per l’aigua que havia elimi-nat els rastres de l’accident.

La plaça de Tiananmen és una deles zones més vigilades del règim co-munista. Està situada molt a propdel complex de Zhongnanhai, seudel Partit Comunista Xinès; delMausoleu de Mao Zedong; de la Ciu-tat Prohibida, i de la seu del Parla-ment nacional. Desenes de policiesvestits amb uniforme i de paisà vigi-len el cor del poder xinès, però nohan evitat que sigui escenari de re-ivindicacions polítiques.

L’aniversari de la tragèdia que hafet tristament famosa la plaça aple-ga cada any manifestacions al punton el 4 de juny del 1989 es van repri-mir amb violència les protestes pa-cífiques d’estudiants. Les autori-tats, però, s’encarreguen any rereany de dissoldre-les.e

CARME RIERA SANFELIU

BARCELONA. Almenys cinc perso-nes van morir i una trentena mésvan resultar ferides ahir en un es-trany accident d’un totterreny a laplaça de Tiananmen que les autori-tats es van encarregar d’amagaramb celeritat. L’absència de notíci-es sobre l’esdeveniment als canalsoficials del règim comunista i l’acti-tud dels policies amb els periodistesque accedien a la plaça per treurel’entrellat dels fets van deixar laporta oberta a creure que l’accidentpodria ser un acte premeditat.

Segons la policia, el cotxe va sor-tir de la carretera que passa al nordde la plaça, va entrar a la zona de vi-anants d’aquest punt emblemàticdel comunisme xinès i va atropellardiverses persones. Després derecórrer 400 metres sensecontrol, va xocar amb unabarrera a unes desenes demetres de l’enorme re-trat de Mao Zedong quepresideix la plaça. Allà, iper raons desconegu-des, el vehicle es va en-cendre. Un testimoni vaexplicar a l’agència Reu-ters que havia sentit unaexplosió abans que les fla-mes consumissin el cotxe i elsseus tres ocupants. Dues personesmés van morir, i segons les autori-tats locals es tractaria d’un turistaxinès de la regió de Guangdong i unaturista filipina. Almenys 38 perso-nes més van quedar ferides. La poli-cia de Pequín va informar al seucompte de Weibo (la versió xinesade Twitter) que “els ferits es van en-viar a un hospital pròxim” a la plaça.

La policia de Tiananmen, quesempre va equipada amb extintorsper dissuadir els protestants que esruixen amb gasolina i es calen foc almig de la plaça, va apagar ràpida-ment l’incendi. Amb la mateixa ve-locitat van aixecar unes lones peramagar el punt del sinistre. “La po-

AMAGAR ELS FETS01. Policies vestits de civils aguantant unes lones que amaguen l’escena de l’accident, sota el retrat

de Mao Zedong que caracteritza la plaça de Tiananmen. ED JONES / AFP 02. La columna de fum negreque es veia des de la carretera que voreja la plaça, després de l’incendi del cotxe. REUTERS

XINA

Explosió misteriosa a TiananmenAlmenys cinc morts després que un totterreny s’estavellés i s’incendiés a l’emblemàtica plaça

Pequín jutja activistes que demanen transparència

Tres membres de Nous Ciutadans,un moviment que demana al go-vern xinès que publiqui els seusbéns per ser més transparent ambels ciutadans, són jutjats des d’ahirsota l’acusació de “reunió il·legal”.És la primera vegada que es jutjamembres del grup, tot i que mésd’una desena dels seus membreshan estat detinguts els últims me-sos. Organitzacions en defensadels drets humans critiquenaquesta poca tolerància del governxinès davant les crítiques i acusen

el president Xi Jinping de no com-plir la seva promesa de garantir elsdrets humans al país. L’advocatdels acusats va denunciar irregula-ritats durant la vista. “El tribunalno ha fet cas de les nostres proves.No els hem pogut defensar”, va dir.Els acusats, que s’enfronten a unapena d’entre tres i cinc anys depresó, van decidir prescindir del’equip defensor, format per sismagistrats, després de veure comse’ls obstaculitzava durant el pri-mer dia de judici.

L’estrany accidentdesperta preguntesdifícils de respondre

Dubtes

Últims incidents a la plaçaTot i els esforços de les forces deseguretat per blindar la plaça aprotestes, Tiananmen ha estatl’escenari de suïcidis reivindica-tius. El 2011 un home va cremar-seviu a prop del retrat de Mao. Dosanys abans, tres persones van fer elmateix dins d’un cotxe en una cru-ïlla transitada pròxima a la plaça.L’any 2000, membres del FalungGong van ser arrestats per protes-tar. En tots els casos, les autoritatsvan dir que els suïcidis responien a“problemes personals” dels quevan cremar-se vius.

Qui podria haver estat?Ahir l’artista xinès Ai Weiwei, crí-tic amb el règim comunista, s’in-terrogava en el seu blog sobre quihi havia al darrere del que, segonsell, tenia tots els números de ser unatemptat. Tant ell com altres in-ternautes i dissidents parlaven depossibilitats com ara que fossinmembres del moviment espiritualFalung Gong (considerat una sectai prohibit a la Xina) o independen-tistes tibetants els que haguessinatacat la plaça. També se citavenels musulmans uigurs de Xinjiang.

CensuraCorresponsalsinternacionalsdiuen que lapolicia els varequisar lesfotografies

SilenciEls mitjansoficials no vaninformar delsfets i vanesborrar-losde la xarxa

01

02

06política

DIMARTS, 29 D’OCTUBRE DEL 2013 ara

ROGER MATEOS

BARCELONA. Les amenaces del PPcontra el procés sobiranista engegata Catalunya poden passar aviat deles paraules als fets. A mesura que elcamí cap a la consulta va cremantetapes, els nervis a les files popularsvan en augment i el to d’alarma delsseus pronunciaments també. Des-prés que diumenge Artur Mas refer-més el compromís d’acordar abansd’acabar l’any la data i la pregunta dela consulta prevista per al 2014, ahirAlícia Sánchez-Camacho va oferir-li un tast de les conseqüències quepot comportar posar fil a l’agulla enl’exercici del dret a decidir.

Per quan es concretin els detallsde la cita amb les urnes, la presiden-ta del PP a Catalunya planeja enviaruna carta a Mariano Rajoy per de-manar-li que analitzi a fons la for-mulació de la pregunta i, si fa refe-rència a la “separació” de Catalu-nya, que prengui les “mesures ade-quades” per avortar l’operació. PerCamacho, seria inacceptable enfo-car la pregunta cap a la “divisió” delsespanyols perquè contravindria laConstitució. “Mas no és ningú per

trencar Espanya i fer un referèn-dum il·legal”, va afirmar Camacho,convençuda que l’única consultapossible seria un referèndum adre-çat a tots els espanyols, ja que l’ar-ticle 1.2 de la carta magna proclamaque la sobirania nacional resideixen el conjunt del poble espanyol.

La resposta que, d’entrada, plan-teja el PP a la materialització deldret a decidir és mirar d’aturar elprocés a cop de llei, sense oferir capalternativa política de nou encaixterritorial. Fa tot just tres setmanesCamacho va reunir-se amb la cúpu-la del partit a Madrid portant sota elbraç una proposta de finançamentsingular per a Catalunya que va serrebutjada amb vehemència per altsdirigents populars, barons territori-als i fins i tot algun ministre.

Camacho endureix el discursDes de llavors –i després d’esdeve-nir blanc dels vituperis de la prem-sa madrilenya menys procliu a pa-rar l’orella a les reivindicacions ca-talanes–, Camacho sembla que hadesat al calaix la seva incipient ter-cera via. L’enduriment del discurscontra el sobiranisme coincideix, amés, amb uns últims sondejos quepronostiquen una caiguda del PP aCatalunya, acompanyada d’un crei-xement imparable de Ciutadans.

De quina manera creu Camachoque es podran desmuntar els plansdel president de la Generalitat? Al’hora de referir-se a les “mesuresadequades” que caldria emprendre,la presidenta dels populars catalansva moure’s en una calculada ambi-güitat. Un cop s’aprovi algun docu-ment oficial –amb el segell del Go-vern o del Parlament– en què esconcreti la consulta del 2014, l’exe-cutiu de Rajoy el mirarà de recórreral Tribunal Constitucional (TC).Aquesta és la fórmula que hi ha demoment damunt la taula, tal comreconeixien ahir fonts del PP cata-là consultades per l’ARA.

Però, a mesura que vagi avançantel procés, si Mas persisteix en elrumb cap a l’estat propi, algunesveus a Madrid aposten per solucionsmés dràstiques, que podrien anardes de la suspensió de l’autonomiafins a accions penals contra el pre-sident de la Generalitat. El mateixConsell Assessor per a la Transició

Nacional (CATN), creat pel Govern,ha alertat d’aquests perills. Cama-cho es va guardar prou ahir d’esmen-tar-los, però tampoc no va descartarres. Va insistir que, davant el “desa-fiament” de Mas, el govern espanyolhaurà de fer complir la Constituciói les lleis democràtiques, i a la pre-gunta de si això podia significar sus-pendre l’autonomia de Catalunya,va refugiar-se en una evasiva. “He ditel que he dit”, va dir.

L’altre missatge que Camacho vavoler traslladar ahir a Mas és que nopot aspirar a cap mena de diàlegamb Rajoy si abans no renuncia als

seus compromisos amb el dret a de-cidir. “Si vol dialogar, ha d’abando-nar la consulta per separar tots elsespanyols. L’únic diàleg possible ésel de les lleis, la lleialtat i la sinceri-tat”, va advertir. El que està fentMas amb el país, a parer seu, equivala “tancar la porta del laberint i tirarla clau a dins” perquè ningú no hipugui trobar una sortida.

Mentre els partits del dret a deci-dir negocien els detalls de la consul-ta, Camacho va tirar-los una galledad’aigua freda: Rajoy “no permetràmai que es facin actes il·legals”. Elxoc del 2014 ja s’albira.e

El PP ja planejaimpugnar la

consulta quanMas l’anunciï

DEBAT SOBIRANISTA

Camacho li exigeix aparcar el dret a decidircom a condició per dialogar amb Rajoy

CAMACHO APUJA EL TOTres setmanes després de proposar un finançament singular per a Catalunya i rebreels retrets dels seus propis companys de partit a tot l’Estat, Alícia Sánchez-Camachoha elevat el to de les seves crítiques al procés sobiranista i a la figura d’Artur Mas. ACN

L’hora de parlar clar

Hi va haver un temps en què la interpretació passava per davantde la literalitat en les declaracions dels polítics. Era un tempsen què l’ambigüitat i la polisèmia permetien certs exercicis se-

miòtics dins els quals els mateixos polítics es movien amb comoditat,com nens jugant amb el sentit de les paraules. Però el nou temps polí-tic ja no permet malabarismes. Sánchez-Camacho, per exemple, és unmodel de transparència i coherència. Diumenge va dir a l’ARA que Ca-talunya no és una nació i que no té dret a decidir res. Ahir va anar mésenllà i va demanar a Mas que renunciï a la consulta (“Renuncia a Sata-nàs!”, deien els exorcistes) si vol dialogar amb Rajoy. Perfec-te. Navarro també va parlar clar dissabte. I Mas ho fa cadavegada que en té ocasió. Ara cal assumir que, com a la vida,la transacció no sempre és possible. Ni tan sols desitjable.

DAVID MIRÓSUBDIRECTOR

EL BITLLET

El govern espanyol no esperarà niun minut a torpedinar jurídica-ment la consulta un cop Artur Masn’anunciï els detalls. Alícia Sán-chez-Camacho adverteix que no-més si hi renuncia hi haurà diàleg.

Armes jurídiques deRajoy contra el procés● Recursos al ConstitucionalEl govern de Mariano Rajoy pot re-córrer al Tribunal Constitucionaltota resolució que concreti com hade ser la consulta. També hi potportar la futura llei de consultes.● Suspensió de l’autonomiaForçant-ne la interpretació, Rajoypodria apel·lar a l’article 155 de laConstitució per suspendre l’auto-nomia catalana si “s’atempta greu-ment contra l’interès general”.● Accions penals contra MasEn cas d’una declaració unilaterald’independència, l’Estat podria in-habilitar Mas o emprendre accionspenals contra ell per sedició.

AdvertènciaCamachoalerta Masque Rajoyno tolerarà“actesil·legals”

Autoevaluación

Para realizar el trabajo, nuestro grupo ha decidido repartirse las cinco páginas de diario entre los cinco componentes del grupo. Cada uno ha ido colocando el nombre de las partes de su correspondiente página y ha buscado la definición del concepto en un diccionario periodístico o mediante otras fuentes. Notas de cada componente del grupo Berta Quintana Moreno: 8. Sergi Puy Parache: 7. Rosa Pérez Masdeu: 8. Alex Puig Ros: 8. Silvia Pla Roig: 8,5.

ASSAIG SOBRE LA TEORIA DE

L’ESTAT ESTÈTIC

Berta Quintana Moreno Niu: 1332854 Grau de periodisme Assignatura de Producció Expressió i Disseny en Premsa Segon curs, primer semestre Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comununicació

ASSAIG SOBRE L’ESTAT ESTÈTIC

La subjectivitat és una característica intrínseca al disseny, ja que aquest va relacionat

amb la bellesa i amb el gust, termes que mai s’han pogut acabar de separar del

subjecte. Tot i així, sempre s’han intentat establir unes bases, des de l’Antiga Grècia,

que marquin allò que és bell: les proporcions, els cànons o el nombre d’or en són

exemples. En la tesis doctoral, “La influencia de la composición gráfica en la elección

de un bloque de texto escrito”1, Daniel Tena , docent de la Universitat Autònoma de

Barcelona, intenta fixar uns paràmetres per arribar a una total eficiència estètica a

l’hora de transmetre un missatge periodístic. D’aquesta tesis surt el terme Estat

Estètic com a aquella formulació – tractament formal -que proporciona al lector

percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència en front el producte

gràfic.2 És a dir, intenta establir unes bases que siguin preferents per la gran majoria

de lectors i així crear una pauta formal aplicable a les publicacions escrites tant en

paper com a Internet.

A més a més, del terme Estat Estètic, Tena incorpora dos elements més que són

complements del primer. Aquests dos termes ( més Estat Estètic) són els que es

refereixen a la lectura global, és a dir, quan dónes una primera ullada i decideixes

quins elements són els més importants i quins et criden més l’atenció. En primer lloc,

el primer terme és la preferència que Tena descriu com l’elecció de determinats

elements de la pàgina o de determinades publicacions que estan en competència,

entre les quals el lector escull uns en detriment d’altres. El segon terme justifica el

primer ja que explica què fa que alguns elements siguin mirats de manera preferent.

És el terme de la visualitat descrit a la tesis com a capacitat que té la composició

gràfica i els elements que la integren, d’atraure l’atenció del lector.

És veritat que existeixen preferències formals davant de certes publicacions. Ja no

només en el conjunt de la pàgina sinó, fins i tot, a l’hora de seleccionar els elements

dins d’aquesta. El disseny té un paper clau dins de la organització i transmissió del

missatge periodístic: jerarquitza la informació, fa que el lector mantingui una atenció

addicional a determinats continguts i matisa la rellevància de cada un d’ells. Malgrat

això, els estudis sobre aquest àmbit del disseny són escassos i poques publicacions

tenen en compte una guia metodològica i científica a l’hora d’ordenar les informacions

dins de la plana.

Tena amb aquesta tesis es proposa elaborar aquesta metodologia, allunyant-se de la

subjectivitat a l’hora d’analitzar els missatges impresos, només centrant-se amb la

seva eficiència totalment objectiva. La seva meta és la millora de la comunicació

impresa i de l’eficiència del missatge. Aquests dos objectius semblen clars, tot i així la

línia entre allò objectiu i allò subjectiu és tan fina, tan poc marcada, que costa traçar

1 TENA, Daniel ( 1998), La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto

escrito. Tesis Doctoral. UAB. Bellaterra. Departamen de Comunicació Audiovisual i Publicitat. 2 TENA, Daniel (1998) Estat Estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació

científica sobre els mitjans impresos.

uns criteris universalment vàlids. Un terme important per entendre aquest tema són les

percepcions que la ment configura a través de canals sensorials (per tant subjectius) i

que l’indueixen a tenir una actitud de rebuig o satisfacció davant de la pàgina. Aquesta

actitud en un principi pot semblar totalment subjectiva però si vas un pas més enllà i

estableixes uns paràmetres que, a l’hora de realitzar l’experimentació, sempre

sorgeixen com a preferents tindràs unes pautes marcades, objectives i útils per a totes

les publicacions.

El que es necessita és que el dissenyador capti l’atenció dels lectors, que els

impressioni, per tal que la percepció sigui satisfactòria i per tant atractiva per la lectura.

Tena diferencia tres nivells de percepció: l’exploració (prioritza els elements

d’impacte, sense seleccionar informació), la percepció (s’escull la informació

preferida) i l’atenció (aspectes cognitius, atenció sostinguda).

Un cop detallada la percepció és important fer un pas enrere i tornar-nos a centrar amb

l’Estat Estètic i la seva variable dependent, la preferència. Els diferents graus de

preferència (indicats amb l’índex de preferència) venen donats per les categories

visuals que són quatre variables independents que condicionen el receptor a l’hora de

provocar aquest estat estètic. Parlem de quantitat (nombre d’elements d’un espai

gràfic), de mida (espai ocupat per un determinat element), de posició (localització

d’un estímul visual) i d’aspecte (aparença final dels elements gràfics). A través

d’aquestes categories visuals Tena va poder elaborar l’estudi empíric per demostrar la

seva teorització inicial sobre l’Estat Estètic. A partir de la modificació per separat de les

diferents variables visuals es va poder constatar que el receptor responia davant de

l’Estat Estètic amb comportaments diferents, depenent de l’horitzontalitat i la

verticalitat, la mida o el posicionament dins de la pàgina, etc.

A partir d’aquest estudi i d’aquestes variables es pot constatar que existeix un estat

estètic, unes pautes, en un principi objectives, que poden marcar què atrau al públic i

poden ser utilitzades en les diferents publicacions. En la meva opinió és important que

les publicacions periodístiques siguin coneixedores del procés de recepció dels

missatges. Des de sempre s’han tingut per establertes unes pautes, que no s’han

modificat, per la complexitat que sempre ha suposat aquest tema ja que toca molts

punts subjectius. I, és que tot i que existeixin certs comportaments repetitius, com

evidencien les proves empíriques de Tena, és molt difícil satisfer les preferències

visuals, ja no de tothom, sinó de gran part de la població en una sola publicació. Tot i

així, crec que si aquestes volguessin arribar al públic més ampli possible s’haurien de

centrar més en la forma estètica del disseny a l’hora d’ordenar , jerarquitzar i presentar

els missatges. Allò important és la interacció entre el missatge i el receptor, sempre

prioritzat el receptor i la seva percepció visual davant la pàgina o la publicació.

té molt color=

1

té alguna

cosa de

color= ,8

Feu servir aquest

document com a

mostra i per fer els

vostres càlculs:

podeu esborrar els

exemples.

fórmula mida paper fórmula té b/n = .6

ULL en esborrar les

fórmules

VISUALITAT

Dalt = 1 en mmté alguna

cosa b/n=.2

EN

PORTADA

Baix = 0 valors

comuns als

diaris

mm2 en mm en mm en mm2 no té rés= 0

PERIÒDIC DATA PÀG. FOTO TITOLAR SECCIÓ SUBS. TEMA CÒDIG PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la

portada

unitats

objecte

d'estudi

QUANTITAT POSICIÓ alt de la

pàgina

ample de la

pàgina

àrea pàgina alt de la

unitat

ample de la

unitat

àrea unitat MIDA valor

aspecte

La Vanguardia 16-10-2013 1,11,12,13,14 NO El Govern cifra los

agravios del Estado en

9.376 millones

Política La cuestión catalana Conflicto entre Cataluña

y España

LV01 La Vanguardia 16-oct-13 PORTADA 13 4 0,31 1 400 295 118000 80 295 23600 0,20 0,8

La Vanguardia 16-10-2013 1,11,12,13,14 NO El Govern cifra los

agravios del Estado en

9.376 millones

Política La cuestión catalana Conflicto entre Cataluña

y España

LV02 La Vanguardia 16-oct-13 PORTADA 13 4 0,31 1 400 295 118000 80 295 23600 0,20 0,8

La Vanguardia 16-10-2013 1,11,12,13,14 NO El Govern cifra los

agravios del Estado en

9.376 millones

Política la cuestión catalana Conflicto entre Cataluña

y España

LV03 La Vanguardia 16-oct-13 PORTADA 13 4 0,31 1 400 295 118000 80 295 23600 0,20 0,8

La Vanguardia 16-10-2013 1,11,12,13,14 NO El Govern cifra los

agravios del Estado en

9.376 millones

Política La cuestión catalana Conflicto entre Cataluña

y España

LV04 La Vanguardia 16-oct-13 PORTADA 13 4 0,31 1 400 295 118000 80 295 23600 0,20 0,8

Ara 16-10-2013 1, 4, 5, 6 NO El memorial de greuges

ja neix caducat

Tema del dia Balanç. El cost de la deslleialtat. Conflicte entre

Catalunya i Espanya

DA01 Ara 16-oct-13 PORTADA 12 3 0,25 1 387 290 112230 130 210 27300 0,24 0,6

Ara 16-10-2013 1, 4, 5, 6 NO El memorial de greuges

ja neix caducat

Tema del dia Balanç. El cost de la deslleialtat. Conflicte entre

Catalunya i Espanya

DA02 Ara 16-oct-13 PORTADA 12 3 0,25 1 387 290 112230 130 210 27300 0,24 0,6

Ara 16-10-2013 1, 4, 5, 6 NO El memorial de greuges

ja neix caducat

Tema del dia Balanç. El cost de la deslleialtat. Conflicte entre

Catalunya i Espanya

DA03 Ara 16-oct-13 PORTADA 12 3 0,25 1 387 290 112230 130 210 27300 0,24 0,6

Punt Avui 16-10-2013 1, 4, 5, 6, 7 SI L'Estat ens deu 9.376 millons Política Catalunya vol viure en llibertat Memorial de greuges EPA01 Punt Avui 16-oct-13 PORTADA 13 6 0,46 1 372 286 106392 122 249 30378 0,29 0,2

Punt Avui16-10-2013 1, 4, 5, 6, 7

SI L'Estat ens deu 9.376 millons Política Catalunya vol viure en llibertat Memorial de greuges EPA02 Punt Avui16-oct-13

PORTADA13 6 0,46 1 372 286 106392 122 249 30378 0,29 0,2

Punt Avui 16-10-2013 1, 4, 5, 6, 7 SI L'Estat ens deu 9.376 millons Política Catalunya vol viure en llibertat Memorial de greuges EPA03 Punt Avui 16-oct-13 PORTADA 13 6 0,46 1 372 286 106392 122 249 30378 0,29 0,2

Punt Avui 16-10-2013 1, 4, 5, 6, 7 SI L'Estat ens deu 9.376 millons Política Catalunya vol viure en llibertat Memorial de greuges EPA04 Punt Avui 16-oct-13 PORTADA 13 6 0,46 1 372 286 106392 122 249 30378 0,29 0,2

a tot color= 1

té alguna

cosa de

color= .8

fórmula fórmula fórmula fórmula

té b/n = .6

fórmula

indicar en

mm l'alçada

de les

majúscules

indicar en

mm l'alçada

de les

majúscules

fórmula

interlineat

ideal = 1

fórmula

VISUALITAT

Dalt = 1 en mm en mm en mm2 en mm en mm en mm2té alguna

cosa b/n=.2

LEGIBILITA

T

reste = 0

EN PÀGINA Baix = 0 valors

comuns

no té rés= 0 en titolar COS en titolar

ASPECTE RELLEVÀNCIA

VISUAL en

Portada

PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la

pàgina

unitats del

tema

objecte

d'estudi

QUANTITAT POSICIÓ alt de la

pàgina

ample de la

pàgina

àrea pàgina alt de la

unitat

ample de la

unitat

àrea unitat MIDA valor

aspecte

ASPECTE RELLEVÀNCI

A VISUAL en

pàgina

PERIÒDIC DATA PÀG. cos més

gran de la

pàgina

cos titolar

unitat

FACTOR DE

COS

distància x FACTOR

D'INTERLINEAT

en titolar

0,8 0,576923077 La Vanguardia 16-oct-13 11 22 22 1 1 400 295 118000 400 295 118000 1,0 0,8 0,8 0,95 La Vanguardia 16-oct-13 11 11 2 0,18 1 1

0,8 0,576923077 La Vanguardia 16-oct-13 12 21 21 1 1 400 295 118000 400 295 118000 1,0 0,8 0,8 0,95 La Vanguardia 16-oct-13 12 9 2 0,22 1 1

0,8 0,576923077 La Vanguardia 16-oct-13 13 16 15 0,9375 1 400 295 118000 400 295 118000 1,0 0,8 0,8 0,934375 La Vanguardia 16-oct-13 13 9 2 0,22 0 0

0,8 0,576923077 La Vanguardia 16-oct-13 14 25 25 1 1 400 295 118000 400 295 118000 1,0 0,8 0,8 0,95 La Vanguardia 16-oct-13 14 11 2 0,18 0 0

0,6 0,523312617 Ara 16-oct-13 4 14 11 0,78571429 1 387 290 112230 335 240 81600 0,7 0,8 0,8 0,83 Ara 16-oct-13 4 18 18 1,00 0 0

0,6 0,523312617 Ara 16-oct-13 5 20 17 0,85 1 387 290 112230 335 270 90450 0,8 0,8 0,8 0,86 Ara 16-oct-13 5 18 8 0,44 1 1

0,6 0,523312617 Ara 16-oct-13 6 14 10 0,71428571 1 387 290 112230 170 2500 42500 0,4 0,8 0,8 0,72 Ara 16-oct-13 6 16 8 0,50 1 1

0,2 0,486766862 El Punt Avui 16-oct-13 4 10 10 1 1 372 286 106392 323 267 86241 0,8 0,2 0,2 0,75 El Punt Avui 16-oct-13 4 23 23 1,00 1 1

0,2 0,486766862El Punt Avui

16-oct-13 5 13 13 1 1 372 286 106392 323 267 86241 0,8 0,20,2

0,75El Punt Avui

16-oct-13 5 26 26 1,00 1 1

0,2 0,486766862 El Punt Avui 16-oct-13 6 17 17 1 1 372 286 106392 323 267 86241 0,8 0,2 0,2 0,75 El Punt Avui 16-oct-13 6 10 10 1,00 1 1

0,2 0,486766862 El Punt Avui 16-oct-13 7 14 14 1 1 372 286 106392 323 267 86241 0,8 0,2 0,2 0,752649165 El Punt Avui 16-oct-13 7 9 3 0,33 0 0

0

0

0

0

0

0 si està fora

norma

0 = TITOL I

TEXT

número de

lletres i

espais en

una línia

si polsacions

per línia és

igual al valor

de legible

(amb 10%

d'error = 1)

fórmula

1 abecedari i

mig

Valor

TEORIC

segons

normes per

l'extensió

1 si està

entre 1,5 i 2

alfabets

0,5 = 2 O 3

ELEMENTS

DIFERENTS

fórmula fórmula fórmula fórmula

reste =0 rodona = 1 alineació

esquerra o

modern = 1

1 = pròxim a la

norma

1 = MÉS DE 3

ELEMENTS

DIFERENTS

MIDA reste = 0 resta = 0 0 = no ajustat a

la norma

TITOL Línies QUANTITAT

DE LÍNIES

polsacions

per linia en

titolar

LEGlBLE Factor de

polsacions

FACTOR DE

MIDA

FONT JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT EXTENSIÓ VALOR 1 VALOR 2 FACTOR

EXTENSIÓ

ELELEMENTS

AUXILIARS

RELLEVÀNCIA

TEXTUAL

Rellevància

en portada

Rellevància

en pàgina

Rellevància

informació

objecte

d'estudi

40 39 1 0,72727273 1 1 0 78 2 4 0 0,5 0,5 0,58 0,95 0,8

38 37 1 0,74074074 1 1 0 74 2 4 0 0,5 0,5 0,58 0,95 0,8

15 16 1 0,40740741 1 1 0 63 4 4 0 0,5 0,5 0,58 0,93 0,8

22 22 1 7,39393939 1 1 0 22 1 4 0 0,5 0,5 0,58 0,95 0,8

31 31 1 0,7 1 1 1 31 1 2 0 0,5 0,7 0,52 0,83 0,7

25 26 1 0,8 1 1 1 52 2 2 0 0,5 0,7 0,52 0,86 0,7

52 52 1 0,8 1 1 1 52 1 2 1 0,5 0,9 0,52 0,72 0,6

19 19 1 1,0 1 1 0 262 2 1 0 1 0,6 0,49 0,75 0,6

51 51 1 1,0 1 11

302 2 21 1

1 0,49 0,75 0,6

28 51 1 1,0 1 1 0 163 2 2 0 1 0,6 0,49 0,75 0,6

24 24 1 8,11111111 1 1 1 190 2 2 1 1 1 0,49 0,75 0,6

0

0

0

0

0

Resultats generals

DIARI DE SANT CUGAT

Silvia Pla (177-1330591)

Alex Puig (178-1329762)

Sergi Puy (179-1335018)

Berta Quintana (180-1332851)

Rosa Pérez (176-1332539)

Tota la informació ha estat donada pel

cap d’esports i subdirector del TOT

Sant Cugat i del Diari de Sant Cugat,

Àlex López Puig.

IDENTIFICACIÓ

Adreça: carrer Sant Antoni, 42. CP: 08172.

Telèfon: 609 33 72 71

E-mail: alex.lopez@premsalocal.com

Nom editor: Ramon Grau.

Nom director: Josep Maria Vallès.

Preu exemplar: 2,50 €.

Formes de subscripció: Subscripcions només de Sant Cugat, els envien per correu ordinari. També tenen acords amb empreses i convenis de col·laboració. De 3.000 exemplars, 1600 són de subscripcions.

Llengua: catalana.

ESTRUCTURA

Número i nom de seccions:

• A fons.

• Poble (societat).

• Actualitat.

• Ciutat (urbanisme i política).

• Opinió i debat.

• Economia i empresa.

• Sant cugat en 3D.

• Cultura.

• Esports.

• Viure a Sant Cugat.

• El club del subscriptor.

• Contraportada.

• Economia i empresa.

• Sant cugat en 3D.

ESTRUCTURA

Número de pàgines: 48, 56 si hi ha suplement (mínim de 8 pàgines).

Suplements: 3-4 suplements propis a l’any.

En casos excepcionals algunes entitats externes paguen per incloure suplement.

Espai per cos del text en % aprox: 9,5-12%.

Espai per titulació en % aprox: 10-15%.

Espai per gràfics en % aproximat: 25%.

Espai per publicitat en % aproximat: 30% màxim per tot el diari.

Retícula: 4 columnes per 8 mòduls. Retícula de 12 columnes. Que es fan servir 4 per les noticies i 3 en la secció d’opinió.

AUDIÈNCIA

% homes/dones: No hi ha un estudi d'això.

Franja d'edats en % aproximats : L'ajuntament sí que ha fet. L'últim va ser el de la Generalitat. La gent que comença a llegir, mínim 25 anys, però qui llegeix més, tenen entre 40-50 anys.

Nivell d'instrucció en % aproximats: No calculat.

Habitat en % aproximat: Sant Cugat al 100%.

Classe social en % aproximat: Classe mitjana.

Estat civil en % aproximat: No especificat.

ESTÈTIC

Format : Utilitzen una biblioteca a l'ordinador. Segons el tipus de noticies el periodista tria com fer la pàgina. Amb Indesign.

Suport: Paper de 45 gr.

Proporció: Venen predefinits.

Nombre de colors: A totes les pàgines hi ha color. El text es negre, títols negres combinats amb color vermell, taronja o verd (segons la secció).

Nombre d'estils de tipografia identificats: Modena i Clariton MT.

Tipologia dels gràfics: Hi ha vinyetes i gràfics en algunes seccions.

CONTINGUTS

TEMA DE LA INFORMACIÓ MÉS RELLEVANT Noticies de Sant Cugat

Està en portada: Destaquen la secció "A fons" (el reportatge). També depèn de l'entrevista i els temes. Si hi ha una obertura molt interessant també s'afegeix.

Nombre d'unitats informatives que hi ha a la pàgina: Depèn del dia.

Superfície ocupada per la notícia en %: Depèn del dia també, i del nombre de noticies de la portada.

Posició que ocupa en la pàgina: La informació està col·locada respectant la publicitat.

Té algun element a color: Sí, tota la portada és a color, amb el sumari amb fons gris, i els subtítols, fletxes i punts de lectura en color. Es tracta d'un diari molt visual.

Té els elements només en blanc i negre: El vermell es el color corporatiu: per elements de navegació, per destacar paraules claus i destacats. Canvia de color a taronja a Opinió i verd a Viure a Sant Cugat . Lo altre en grisos.

CONTINGUTS

Polsacions del titular varia segons el titular.

Polsacions de cos del text: Varia segons el titular.

Identificar l'estil del titular: El titular sempre és a color negre, combina altres colors depenent de la secció. Justificat a l'esquerra, tipografia Modena, tamany 56 (però depèn del titular).

Identificar l'estil del cos del text:Negre, lletra Clarion MT, justificat amb l'última línea a l'esquerra. Interlineat 12 punts, mida 9,5.

Té elements auxiliars: Sí. Punt de lectura, dos barres per finalitzar la noticia, reportatge amb lletra capitular i Interttítols.

CONTINGUTS

Secció on es troba Sant Cugat.

nombre d'unitats informatives hi ha a la pàgina Depèn del dia.

Superfície ocupada per la notícia en % obertures de doble pàgina, després es combinen de doble columna amb breus d'una columna.

Posició que ocupa en la pàgina: Noticia posicionada a dalt.

Té algun element a color: Sí, els color varien segons les seccions, combinen: vermell, taronja i verd.

Té els elements només en blanc i negre: No. Sempre posen algun color a les pàgines, juguen amb els colors depenent de les seccions.

Polsacions del titular: No especificat. Depèn del titular.

Polsacions de cos del text: No especificat. Depèn de la noticia.

Identificar l'estil del titular: El titular sempre és a color negre, combina altres colors depenent de la secció. Justificat a l'esquerra, tipografia Modena, tamany 56 (però depèn del titular).

Identificar l'estil del cos del text: Negre, lletra Clarion MT, justificat amb l'última línea a l'esquerra. Interlineat 12 punts, mida 9,5.

Té elements auxiliars: Sí. Les pàgines tenen filets, fotografies, alguns gràfics o vinyetes, avanttítols, destacats, punts de lectura i dues barres al final de la lectura.

TÈCNICS

Diagramació: hi ha un dissenyador. Els hi prepara el llençat de les pàgines i els periodistes les omplen. Col·loca les fotografies, les retoca, etc. Maqueta els textos que venen de fora.

Redacció :Alex López, Cinta Caballè, Pere Fernàndez, Mariona Sagalés, Ana Mira. Ágatha Guinó, correctora: Caral Simeón. Fotògraf: Artur Ribera. Cap de redacció: Laura Grau. Dissenyador i maquetador: Sergi Felip.

Preimpressió: no hi ha

Impressió: El Periódico, ABC i Parets del Vallès.

Enquadernació: Imprinsa

Acabats: Imprinsa : grapar, tallar, plegar, guillotinar.

ANNEX

ANNEX

ANNEX

ANNEX

ANNEX

ANNEX

RÚBRIQUES INDIVIDUALS

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney

El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

12 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012

Nom de l’alumne: Berta Quintana MorenoIdentificador:1332854

marc bassets, Tokio

Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automò-bils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tin-guem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.

Les companyiesindies tanquen per evitar altres aldarulls greus

La Xina s’ha convertit en una arma llan-cívola entre els candidats a les elec-

cions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i priva-da, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu ri-val es lliuren aquests dies a una compe-tició més populista per arrencar vots. No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mun-dial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia

il·legalment l’exportació d’automòbils i tam-bé de components d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants xi-nesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar

als seus fabricants, la Xina provoca acomia-daments als Estats Units. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nord-americana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més dispu-tats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treball està lligat al sector de l’automòbil. difícil guanyar el dia 6 de no-vembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treball està lligat al sector de l’automòbil.

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la

deslocalització.

Sin título-2.indd 1 29/10/2013 15:03:32

DISSABTE, 09 DE NOVEMBRE DE 2013 LA VANGUARDIA 3

Internacional

Nom de l’alumne i Identificador: Berta Quintana Moreno

Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos te-nien previst arribar aquesta matina-da a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb modera-ció les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències euro-pees a buscar una sortida negociada al litigi que ls enfronta.Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots an-tirussos de les últimes dècades, Rús-sia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reunió,

que els russos anomenen Trovof. Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de represàlies econòmiques contra Finlàndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propietaris fine-sos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala

que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix.El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al·lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per ela-borar productes d’alta tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia.I qüestiona si Finlàndia estaria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efec-

tes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dè-cades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a co-mençaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El ro-tatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia em-prendrà la batalla”.Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les

Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontre Rússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smo-lensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país

BERTA QUINTANAMoscou. Corresponsal

GUERRA ECONÒMICAEl diari Pravda es pre-gunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia

INVASIÓ ECONÒMICALa flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió

organitzats a l’arxipèlag finés.I enmig d’aquesta crisi, Rús-sia ahir va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos na-turals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional.

de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comercial, men-tre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA.No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió rus-sa ha cancel·lat la publicitat de productes finesos als tres prin-cipals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel·lat els viatges

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

R6_DIARI_2.indd 1 12/11/2013 14:55:43

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2013

Nova cirurgia cardíaca prenatalVIURE 4

El fred arriba amb alertes de vent

Hisenda estudia eliminar la desgravació per vivenda

2,50 euroswww.lavanguardia.es Número 74.363

VIURE 7

► El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes

► L’objectiu és incrementar la recapta-ció per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per al 2013 ECONOMIA DE 43 A 45

Anna Mato. La Ministra de Sanitat denunciant el frau comès a la Seguretat Social.

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments

La Ministra de Sanitat, Ana Mato, va denunciar ahir l’existència de 200.000 persones que estant actives consta-ven com a beneficiàries d’algun pensionista i no pagaven els medicaments. La Ministra ha qualificat aquesta situació com a frau en una entrevista a l’agència Europa Press, calcula que la irregularitat de la situació es descobreix al creuar da-des de la Seguretat Social, Sanitat e Hisenda. L’abastament arriba a uns 800.000 assegurats que consten com a benefi-ciaris d’una altre persona tot i que podien ser titulars de la seva pròpia targeta sanitària. Fonts del Ministeri de Sanitat no han pogut explicar quan es va produir aquest descon-trol, però indiquen que fa més d’11 anys que no es creua-ven les dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i Sanitat tot i que era obligatori des de 2004. A Catalunya, l’INSS proporciona les dades dels seus assegurats trimes-tralment i aquest es creuen amb els del registre central de CatSalut. Això suposa trucar a cada una de les persones que estan en situació irregular i convocar-la perquè ho arregli.

POLÍTICA 30

● Anna Mato, Ministra de Sanitat, ho ha qualificat de frau

El Govern torna a obrir el debat sobre els horaris comercials●El Ministeri d’Economia té la intenció de modificar la legislació comercial per a que a tota Espanya es pugui obrir 10 diumenges l’any POLÍTICA 25 Carrer comercial de Barcelona

Berta Quintana

Portada1.indd 1 21/11/2013 18:10:45

REVISTA

A fons

El Líder Sting fou el cantant de la banda The Police abans de seguir la seva carrera en solitàri.

10

10

T H E P O L I C EThe police una de las bandes més famoses dels 80 tornan per última vegada organitzant una gira mundial. Els temes que ens van fer vibrar i cantar una i altra vegada tornen als escenaris. Desde Newave aprofitem l'ocasió para fer un recorregut per la història d'aquest grup i per la del seu líder Sting.

The Police («La Policia») és un grup musical an-glès de pop-rock amb

tocs de reggae. Es va formar el 1977 i es van separar el 1985 i s’han reunit, vint-i-tres anys després (l’11 de febrer de 2007) per a obrir la gala dels Grammy: l’en-demà, 12 de febrer, anun-ciaven que farien una girada mundial.

El seu estil: entre el reggae i el rock

El seu estil va passar del post-punk dels seus inicis (Outlandos d’Amour) al reg-gae blanc que van practicar en Reggatta de Blanc, ex-plotant el seu succés a tot el món amb el seu tercer LP (Zenyattà Mondatta que se-guiria Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut per la crítica com una de les seves millors produccions: Syn-chronicity, en la qual es tro-ba un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. Liderats per Gordon Matthew Sumner, més conegut com a Sting (nom que significa “fi-bló” en anglès, i que deriva d’un jersei de rugbi de ratlles grogues i negres, estil ves-pa, que el baixista sempre duia en la seva joventut), Andy Summers a la guita-rra, i Stewart Copeland com

a bateria, The Police va ser el conjunt britànic més reeixit dels 80 gràcies al seu impe-tuós pop-rock “new wave” enriquit per algunes dosis de reggae i un talent instru-mental i compositiu sublim. The Police va tenir una carre-ra plena d’èxits (Roxanne, I can’t stand losing you, Every breath you take, Message in a bottle i Walking on the moon, entre d’altres). En el moment de la separació era el grup més popular i amb més vendes del món.El seu estil va passar del pop-punk dels seus inicis (Out-landos d’amour) al «reggae blanc» que van practicar a Reggatta de Blanc, explotant el seu succés a wtot el món amb el Zenyatta Mondatta, que seria seguit pel Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut pels crítics com una de les seves millors pro-duccions, Synchronicity, en el qual es troba un dels seus temes més coneguts: Every Breath YouEn general, The Police sem-pre va actuar en concert com a power-trio (guitarra, baix i bateria com a instruments presents). Les excepcions van ser les següents : al ju-liol de 1977 van tocar com a

quartet, ja que passaven per la transició entre l’arribada del guitarrista Andy Sum-mers i l’acomiadament del guitarrista Henry Padovani. A la girada del disc Ghost in the Machine (1981.10.02 - 1982.09.03), el grup va contractar una secció de vents formada per The Chops. Finalment, per a la girada del disc Synchronicity (1983.07.23 - 1984.03.04), van comptar amb la parti-cipació de tres coristes: Mi-chelle Cobb, Dollette McDo-nald i Tessa Niles. A més, a l’escenari, jaEn general, The Police sem-pre va actuar en concert com a power-trio (guitarra, baix i bateria com a instruments presents). Les excepcions van ser les següents : al ju-liol de 1977 van tocar com a quartet, ja que passaven per la transició entre l’arribada del guitarrista Andy Sum-mers i l’acomiadament del guitarrista Henry Padovani. A la girada del disc Ghost in the Machine (1981.10.02 - 1982.09.03), el grup va con-tractar una secció de vents formada . AJaper The Chops. Final.eria com a instruments presents). Les excepcions van ser les següents : al ju-liol de 1977 van tocar com a quartet, ja que passaven per la transició entre l’arribada del guitarrista Andy Sum-mers i l’acomiadament del guitarrista Henry Padovani. A la girada del disc Ghost in the Machine (1981.10.02 - 1982.09.03), el grup va contractar una secció de vents formada . AJaper The Chops. Final. guitarrista Henry Padovani. A la girada

11A fons

A fons

Andy summers Stewart Copeland i Sting. ELls tres membres de Police a una fotografia de l'any 84.

ment, per a la girada del disc Synchronicity (1983.07.23 - 1984.03.04), van comptar amb la participació de tres coristes: Michelle Cobb, Do-llette McDonald i Tessa Niles. A més, a l’escenari, ja per a la girada de Zenyatta Mon-datta, comptaven amb dos sintetitzadors: un per Sting i un altre per Andy Sum-mers, però mai no va entrar en escena un músic de su-port. Capítol a part són els pocs concerts benèfics, que van donar el 1986, puix que van tocar amb Bono, d’U2, i nombroses coristes. En l’ho-menatge pel seu ingrés al Saló de la Fama, el 10 de març de 2003, van tocar l’úl-tima cançó amb la partici-pació de Steven Tyler, Gwen Stefani i John Mayer com a coristes. En el seu retorn, en la nova girada (28/05/2007 - 07/08/2008), van tornar a la

plaça com sempre, amb una alineació pura de power-trio. El bateria Stewart Copeland va canviar el micròfon amb girafa per un micròfon de ‘vincha’ per als seus cors. En un concert de París de 2007 van tocar com a quar-tet en l’última cançó, gràcies a la participació de l’ex-gui-tarrista de la banda, Henry Padovani. Cal destacar es-pecialment la participació de “Fiction Plane”, la banda del fill de Sting quan van tocar junts “Next to you” a Hawaii. Tant el guitarrista Summers com el bateria Copeland mai no van ser un gran suport vocal per Sting en concert, tot i que tots dos tenen bons timbres de veu. Però és just destacar que en estudi sí que ho han estat, prova n’és el so característic de l’harmo-nia vocal de The Police que pot sentir-se en els seus tre-

balls, perquè Sting no enre-gistrava pas exclusivament els seus propis cors. Menció a part cal fer esment dels te-mes “Be my girl (Sally)”, “On any other day” i “Mother”: per “Sally”, Andy relata la història de l’home que va comprar el seu canell inflable i en “Mother” va cantar ell. “On any other day” és canta-da per Stewart i és suportat per Sting en els cors. per a la girada de Zenyatta Mon-datta, comptaven amb dos sintetitzadors: un per Sting i un altre per Andy Sum-mers, però mai no va entrar en escena un músic de su-port. Capítol a part són els pocs concerts benèfics, que van donar el 1986, puix que van tocar amb Bono,d’U2, i nombroses coristes. En l’ho-menatge pel seu ingrés al Saló de la Fama, el 10 de març de 2003, van tocar l’úl-

12

ELS MEMBRES DEL GRUP

Andy Summers

Gordon Matthew Thomas Sumner CBE, més conegut pel nom artístic de Sting (Wallsend, Tyne i Wear, An-glaterra, 2 d’octubre de 1951), és un wmúsic anglès considerat per alguns com un dels millors baixistes de rock de tots els temps i un dels més influents de la his-tòria, que es va desenvolu-par inicialment com a baixis-ta, i més tard com a cantant del grup musical The Police. Té una gran veu que es con-sidera inimitable. Abans de formar part de The Police, Sting va formar part d’un grup de menor importància -també anomenat Sting-, el qual no va gravar discos, només es sap d’una sola data a The Cave Pub on es va consolidar el seu únic

“ L a m ú s i c a s e m p r e e s q u e d a ”

Com a solista i membre de The Police, Sting ha venut més de cent millons d’àl-bums ha rebut més de setze Premis Grammy pel seu tre-ball, rebent el primer Millor Interpretació Rock Instru-mental el 1981, i va obtindre una nominació als premis Oscar a la millor cançó.

Andrew James Somers (31 de desembre de 1942), més conegut per Andy Summers, músic i compositor nascut a Lancashire, Anglaterra, co-negut internacionalment per ser el guitarrista de la mítica banda The Police. Va néixer a Lancashire. Obsessionat amb la guitarra i el piano, va deixar els estudis aviat per a treballar en una botiga de música i actuar entre esce-

naris a “The Blue Note jazz club”. Allí es va trobar amb Zoot Money, un teclista de la seva escola, qui va assentar amb Andy els principis de “Zoot Money’s big roll band” el 1961. Començant a “The Flamingo” a Londres, du-rant 1963 la “Zoot Money’s big roll band” va actuar en 10 concerts a la setmana a 400 lliures la peça.

Stewart Copeland (Alexan-dria, Virgínia Estats Units, 16 de juliol de 1952) és un músic i compositor i un fa-mós bateria. Fill d’un ex-agent de la CIA. Al costat de Sting al baix i Andy Sum-mers, guitarra, van crear el grup The Police del que va ser primer lider i composi-tor.

“ E s c r i u r e u n s c a n ç ó é s l a c o s a m é s d i f í c i l ”

Fill d’un ex-agent de la CIA. Al costat de Sting al baix i Andy Summers, guitarra, van crear el grup The Police del que va ser primer lider i compositor.Alternativament a la seva estada a The Police va edi-tar diversos Ep’s sota el nom de Klark Kent, i poste-riorment a Police va formar part de conjunts com “Ani-mal Logic” o el més recent “Oysterhead”, al costat del baixista i cantant de Primus, Les Claypool. Va Cooperar tocant la bateria en algu-nes peces de l’àlbum Sota de Peter Gabriel i ha parti-cipat com a actor a la pel”lí-cula The Filth and the Fury (2000) de Julien Temple.

Sting

Stewart Copeland

13A fons 12

A fons

UNA LLEGENDA ENCARA VIVAAmb gairebé mitja hora de retard - a l’espera que s’om-plís el recinte - i als acords màgics , verinosos , punt ia part vital per a moltes per-sones, de Message in a bo-ttle arrencava ahir a la nit una vetllada musical que poc tenia de nostàlgica i molt de reafirmació artística .En la seva única escala es-panyola , l’Estadi Olímpic de Montjuïc acollia una d’aques-tes cerimònies que engran-deixen al rock , el cada ve-gada més escàs trobada de carisma , qualitat i fervor po-pular . The Police va tornar a la ciutat amb el seu infal · lible barreja de pop - rock , reggae , post - punk i new wave , que ahir es va resu-mir en forma de rock contun-dent . The Police , una banda intergeneracional on les hi hagi, sense un definit ADN musical , va oficiar durant dues hores una cerimònia estranya : la d’apostar per la música i obviar l’espectacle .Es coneixen les xifres des-orbitades que aquesta gira de reconciliació, com que les 54.947 entrades del concert d’anit es van vendre en men-ys de set hores, o que un cop anunciada la gira mundial del trio màgic farà mesos es van vendre en un hora i mitja 1, 7 milions de localitats. O que després d’aquest aparent divertiment musical de Gor-don Sumner, Andy Summers i Stewart Copeland, els que-daran nets 147 milions d’eu-ros. Però la macroeconomia no li interessava certament al públic que va omplir l’Es-tadi, que venia a escoltar les seves cançons de sempre i que no sempre va sem-blar enganxar amb els nous arranjaments d’algun dels clàssics.No hi va haver concessions més enllà de les prescrites en el guió de la bona edu-cació : “Què tal Barcelona ?

“ , Va intercalar 1 Sting ex-pansiu i feliç , en samarreta blanca , en el brutal arren-cada de Message . El solista sap fer bon ús del ioga i de pilates, Copeland ha matisat i diversificat la seva polirít-mia , i Gordon Summers , aquest guitarrista que pos-seeix un currículum insupe-rable , per fi va poder de-mostrar unes virtuts tapades en els temps de l’èxit massiu ( extraordinaris tour de force en Syncronicity II , en Dri-

ELs tres membres de The Police ll'any 2005

ven to tears , a la kermesse de So lonely ... )a matisat i diversificat la seva polirít-mia , i Gordon Summers , aquest guitarrista que pos-seeix un currículum insupe-rable , pe Ara ja no passa això , perquè The Police són un grup gairebé imbatible en la distància curta . Quan van entrar amb Walking on the moon , els núvols que tapaven la lluna barcelonina es van obstinar a aigualir la festa però al final van desis-

ELs tres membres de The Police ll'any 87

14

15Publicitat 14

Rosa Pérez

Alex Puig

Berta Quintana

Sergi Puy

Llibre d’estil

1. ESTIL DEL TEXT

1.1 Format de la lletra:

Tipografia: verdana.

Tamany: 12.

Interlineat: 12.

Retícula base: 12 punts.

Alineació del text: justificar amb l’última línia justificada a

l’esquerra.

1.2 Marges:

Superior: 14 mm.

Inferior: 14 mm.

Dret: 14 mm.

Esquerre / interior: 9 mm.

1.3 Format dels paràgrafs:

Alineació: justificar amb l’última línia justificada a l’esquerra.

Lletra capitular de mida 3 mm. al començar els diferents paragrafs

1.4 Característiques dels destacats:

Tipografia: century gothic.

Mida: 22.

Interlineat: 26,4.

Color: el característic de cada secció, cadascun amb el seu.

Alineació del text: justificat a l’esquerra.

1.5 Característiques dels subtítols:

Tipografia: Verdana.

Mida: 14

Interlineat: 16,8.

Color: el característic de cada secció, cadascun amb el seu.

Alineació del text: justificat a l’esquerra.

2. ESTIL DE LA PÀGINA

Mida de la pàgina: 210 x 297 mm (full Din-A4).

Nombre de columnes: 3.

Numeració de pàgines: a dalt a la dreta, per damunt del marc i just a

damunt d'on acaba la retícula base.

Marges: utilitzarem els marges indicats abans. Hi haurà un marc que

inclourà tot el contingut, però hi haurà algun element com els noms de

la secció o la numeració de la pàgina que estaran fora.

3. ESTIL DE LES IMATGES

3.1 Mida de les imatges: per obrir secció hi haurà sempre una imatge a tota

pàgina amb el seu peu de foto corresponent. La resta d'imatges es podran

incloure a les notícies al gust de cada autor, amb color o sense.

3.2 Color de les imatges: les imatges seran en CMYK, amb color o sense.

3.3 Peus de foto:

Tipografia: verdana.

Mida: 10.

Interlineat: 12.

Alineació del text: justificat a l’esquerra.

Situació: davall de la foto. En la pàgina d'obertura de secció podrà

anar situada on vulgui l'autor i es pugui veure bé.

4. Continguts textuals

Seccions: varien en funció de les tendències musicals del moment. Les seccions

de l’edició mensual de NeWave que editarem són: tendències, actualitat,

músiCAT i A fons. Aquestes seccions les distingim segons diversos colors: daurat

per tendències, blau per MusiCAT, verd per A fons i i grana per actualitat.

Gèneres: notícies, articles d’opinió, reportatges i cròniques.

Gràfics: abunden les fotografies en color, ocupant llocs destacats a les pàgines,

però en poden haver en blanc i negre.

5. Llibre d’estil visual

Portada: imatge molt gran que il·lustri la notícia més destacada amb el seu títol.

Contraportada: publicitat.

Elements de continuïtat: un marc en totes les pàgines i les diferents seccions

pintades segons el color que els hi pertoca.

Es tracta d’una revista vertical. Revista molt visual on hi haurà moltes imatges.

Interlineat de la retícula: 12 punts.

Sangries: Sí, 5 de punts al començament de cada paràgraf.

Friso: sense friso.

Tamany i tipografia dels titulars: century gothic. Tamany d'entre 40 i 50

depenent de l'extensió del títol. En el cas dels títol secundaris aquest serà de

22.

Briefing

1. REPRESENTACIÓ DE LA REVISTA

Tema: música.

Identificació:

Títol de la revista: NeWave.

Lloc de publicació: Barcelona.

Periodicitat: mensual.

Revista de nou llençament.

Públic objectiu:

Edat: destinada a joves, però sense excloure un públic més adult que també s'hi

pugui interessar.

Nivell d’instrucció: estudis secundaris o posteriors ja que hi ha pagines amb

bastant text.

El nivell socioeconòmic del públic és de classe mitjana.

Descripció de la revista: es tracta d’una revista de música en llengua catalana

destinada a una amplia franja d’edat. La revista tocarà els diversos camps de la

música, sense tancar-nos a cap tema, però amb una especial atenció per un

tipus de música més alternatiu i evidentment per la música catalana, ja que un

dels nostres punts forts de la nostra revista és precisament que es en català.

Tiratge: nacional (àmbit Països Catalans).

2. Condicionaments estratègics

Descripció dels objectius: donar una visió àmplia de l'espectre musical des

d'una perspectiva catalana. Es pretén doncs arribar a qualsevol persona a la

que li agradi la música, especialment a joves que tenen com a llengua materna

el català.

Preu: 2,95 €. Ja que les revistes de música com la “RollingStone” i la

“Enderrock” valen 3 aquest preu ens permet ser competitius.

La competència amb aquesta revista són: “RollingStone”, “Enderrock”, “Ruta

66” i “Ritmo”.

Posicionament: revista que intenta guanyar-se un lloc entre les que ja

existeixen sobre música: En primer lloc, cal remarcar que la nostra revista

s’edita en llengua catalana, fet que la diferencia de The Rolling Stone i Ruta 66.

D’altra banda, cal tenir en compte que és una revista feta per joves i per a

joves, fent ús d’un llenguatge més proper i d’uns continguts atractius. A més a

més, el baix grau d’especialització en un estil de música en concret permet que

pugui ser llegida per un públic prou ampli, per tots aquells que els hi agradi la

música. Enderrock, la nostra competència més propera, ja que es publica també

en català, a diferència de NeWave, es centra només en el panorama musical

català i per tant està dirigida a un públic molt concret; o un altre exemple,

Ritmo, es centra només en música clàssica. La nostra revista, com s’avança ja

en el títol, té una visió més internacional i global de l’espectre musical, això si

des d'un prisma català.

Estil de la revista: estil directe i senzill. Amb un fort component visual, però

sense por als textos llargs.

Avantatges de la revista: té un públic potencial ampli.

Desavantatges de la revista: no es tracta d’una revista especialitzada en cap

tipus d’estil ni edat.

NEWAVE

A fons THE POLICE UN PAS PER LA LA VIDA DEL GRUP PÀGINA DE 10 A la 16

NEWAVE EDICIÓ 7 DEL 10 DE 2013 2.90 EUROS

Tendències

JAMIE CULLUM PÀGINA DE LA 22 A LA 28

Publicitat

Sumari 3

SECCIÓ A FONS T H E P O L I C E

D e l a p à g i a 1 0 a l a 1 5

SECCIÓ TENDÈNCIES J A M I E C U L L U M D e l a p à g i a 2 2 a l a 2 7

SECCIÓ ACTUALITAT

ALL TOMORROW'S PARTIESLou Reed i la música transgressora

D e l a p à g i a 1 6 a l a 1 9

A N D A N E S D E B A R C E L O N A

D e l a p à g i a 2 0 a l a 2 1

S E C C I Ó M U S I C A T L ' Ú L T I M A D É U D ' A N T O N I A F O N T D e l a p à g i a 4 a l a 8

O B R I N T P A S

P à g i n a 9

RÚBRIQUES OPTATIVES

1. TEMA ESCOLLIT: el tema escollit són els viages

2. PARAULES RELACIONADES: sinònims o paraules relacionades podrien ser escapada o , si

li volguessim donar un doble sentit, també podria ser al·lucinació.

3. DIFERENTS TIPOGRAFIES

TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP

TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP

TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP TRIP

4.TIPOGRAFIA PREFERIDA

TRIP5. ESPAI ENTRE LLETRES

TRIP L’espai entre les lletres ha estat medit amb punts de 3’8x4’5 i el resultat és que entre la lletra T

a la lletra R són 63 punts, de la lletra R a la lletra I són 61 punts i de la lletra I a la lletra P són

62 punts. Per tant, la màxima separació entre lletres és el de la lletra T a la R i la més petita és

el de la R a la I.

6.EPAI ENTRE LES LLETRES

TRIP TRIP TRIP TRIP He reduït l’espai entre les lletres, mitjançant el tracking, un 75 entre les lletres senyalades amb

groc. Encara que el resultat no sigui molt notori en comparació amb l’inicial ( escrit amb

Berta Quintana Moreno. Periodisme G2

Sin título-2.indd 1 21/11/2013 19:01:40

negre) hi ha certs canvis. Sobretot es nota quan s’aplica l’espai entre les dues lletres del mig

(R i I). Una altra opció és aplicar el tracking, amb el mateix valor, en tota la paraula. Com per

exemple:

T R I PTRIPTRIPTRIPTRIPTRIPTRIP7.COMPOSICIÓ DEL TEXT

TRIP8.VALORACIÓ DELS ESPAIS

Crec que els canvis entre els espais equilibren el text. Per tant no crec convenient fer més can-

vis.

9. COMPOSICIÓ FINAL

TRIPLa composició final crec que és elegant i apropiada per a la capçalera de la meva publicació.

Segons la meva opinió és força simple però té el canvi de color a les lletres del mig li dona un

toc diferent.

Sin título-2.indd 2 21/11/2013 19:01:40