22
1 BIELORUSCIA CHÈRTA DE IDENTITÀ SPERSA 2007.600 kmq POPOLAZION 9,5 milions INOM UFIZIÈL Respublika Belarus POPOLAZION PER KMQ 46 abitanc POPOLAZION URBANA 73 % LENGAZ Bielorus, Rus RELIGION Ortodosc 31%, Catolics 18% MONEIDA Nef Rublo ORDENAMENT DEL STAT Republica presidenzièla CAPITALA Minsk TE L’UNION EUROPEÈNA No la é ite Bieloruscia vel dir Ruscia Biencia. Fin del 1991 la fajea pèrt de l’Union Sovietica. A ovest la confina co la Polonia, la Lituania e la Letonia, a nord e a est co la Ruscia e a sud-est co l’Ucraina. GEOGRAFÌA FISICA Teritorie L teritorie de la Bieloruscia l’é béleche dut pianejin, fora che vèlch toch da coi che rua a 300 m. L’é n muie de ruves: chi de maor emportanza l’é l Neumen e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher. L’é 4.000 leghes. Clima L clima l’é continentèl, freit e tumech, ciaut d’istà e dassen freit d’invern con n muie de neif. I bosć de faghères, pins, bedoes e roveres cour béleche n terz del teritorie. Paesaje bielorus d’invern

BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

1

BIELORUSCIA

CHÈRTA DE IDENTITÀ

SPERSA 2007.600 kmq

POPOLAZION 9,5 milions

INOM UFIZIÈL Respublika Belarus

POPOLAZION PER KMQ 46 abitanc

POPOLAZION URBANA 73 %

LENGAZ Bielorus, Rus

RELIGION Ortodosc 31%, Catolics 18%

MONEIDA Nef Rublo

ORDENAMENT DEL

STAT

Republica presidenzièla

CAPITALA Minsk

TE L’UNION

EUROPEÈNA

No la é ite

Bieloruscia vel dir Ruscia Biencia. Fin del 1991 la fajea pèrt de l’Union Sovietica. A ovest la confina co la Polonia, la Lituania e la Letonia, a nord e a est co la Ruscia e a sud-est co l’Ucraina.

GEOGRAFÌA FISICA

Teritorie

L teritorie de la Bieloruscia l’é béleche dut pianejin, fora che

vèlch toch da coi che rua a 300 m. L’é n muie de ruves: chi de maor emportanza l’é l Neumen

e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si

afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher.

L’é 4.000 leghes.

Clima

L clima l’é continentèl, freit e tumech, ciaut d’istà e dassen freit d’invern con n muie de neif. I bosć de faghères, pins, bedoes e roveres cour

béleche n terz del teritorie.

Paesaje bielorus d’invern

Page 2: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

2

POPOLAZION

La maor pèrt de la popolazion la é russa e i lengac rejoné l’é l rus e l bielorus.

LA ZITÈDES Minsk

Minsk l’é la capitala, con 1.700.000 sentadins. Dò i gregn dessatamenc fac dai todesc te la

seconda vera mondièla, la é stata fata sù neva deldut. Anchecondì l’é n zenter comerzièl, finanzièl e industrièl.

Gomel

Con 500.000 sentadins, Gomel l’é la seconda zità de la Bieloruscia. Aldò del dejaster nucleèr de Cernobyl l’à padì de gregn dans.

ECONOMÌA

Aldò del dejaster nucleèr de Cernobyl che del 1986 à entesseà i terens, l’agricoltura e

l’arlevament i se à smendrà del 30%. Ampò vegn coltivà soraldut bièves, lin, tabach,

pomes de tera e fruc. L’é na gran produzion de

legnam.

Te la Bieloruscia passa n muie de oleodoc e de gasdoc. L’industria no la é n muie svilupèda, ence se l’é

industries de ogne sort. Fossa na bona rei de strèdes e de ferates, ma

les é tegnudes piutost mèl.

STORIA I Bielorusc vegn cà da popolazions slaves che se à enciasà ti sécoi V-VIII anter la Dvina, l

Neumen e l Dnepr. Tel X sécol l teritorie l’é passà sot l prinzipat de Kiev e tel XIV sot chel de Lituania e Polonia. Tel Setcent l’é stat tout ite te la Ruscia.

Endèna la pruma vera mondièla la Bieloruscia la é stata ocupèda dai Todesc e del 1918, sobito dò esser doventèda indipendenta, la é stata touta ite te l’Union Sovietica. La é doventèda indipendenta del 1991.

Minsk

Ciampes de bièva

Gomel

Page 3: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

3

Ejercizies

1. Segna la resposta dreta:

Con che stat confìnela pa a sud la Bieloruscia?

O Ruscia O Ucraina

O Polonia

Coluna él pa la capitala de la Bieloruscia?

O Kiev O Minsk

O Gomel

Colun pa de chisc ruves no desbocia tel Mèr Baltich?

O Dvina O Neumen

O Dnepr

Cotant pa del teritorie bielorus l’é corì da bosć?

O Béleche la metà O Béleche n chèrt

O Béleche n terz

Co él pa l teritorie de la Bieloruscia? O Pianejin

O Da coi O Da crepes

Che clima él pa te la Bieloruscia? O Temprà

O Freit e tumech O N muie ciaut

2. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che

l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:

La Bieloruscia à declarà sia indipendenza del 1991. ..............................................................................................................

D F

La Bieloruscia produsc n muie de legnam.

..............................................................................................................

D F

Dò Cernobyl l’agricoltura se à smaorà del 50%.

..............................................................................................................

D F

La strèdes te la Bieloruscia les é n muie ben tegnudes.

..............................................................................................................

D F

Te la Bieloruscia l’é mencianza de èga.

..............................................................................................................

D F

La Bieloruscia l’é semper stat n Stat indipendent. ..............................................................................................................

D F

Page 4: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

4

UCRAINA

CHÈRTA DE IDENTITÀ

SPERSA 603.700 kmq

POPOLAZION 44,1 milions

INOM UFIZIÈL Ukrajina

POPOLAZION PER KMQ 73 abitanc

POPOLAZION URBANA 68 %

LENGAZ Ucrain

RELIGION Ortodosc 30%, Catolics 8%

MONEIDA Hrivna

ORDENAMENT DEL

STAT

Republica presidenzièla

CAPITALA Kiev

TE L’UNION

EUROPEÈNA

No la é ite

L’Ucraina l’é l secont stat più gran de l’Europa, dò la Ruscia. A sud la é bagnèda dal Mèr Neigher e dal Mèr de Azov. A sud-ovest la confina co la Moldavia e la Romanìa, a ovest co l’Ungherìa, la Slovachia

e la Polonia, a nord co la Bieloruscia e la Ruscia e a est co la Ruscia.

Page 5: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

5

GEOGRAFÌA FISICA

Monc e pianures

L teritorie de l’Ucraina l’é béleche dut pianejin, fora che a ovest olache l’é l Pian Podolich da coi e n toch di monc Carpazi col mont più aut che l’é

l Goverla (2.061 m). A sud l’é la cedena di Monc de Crimea, che rua a 1.500 m, te la penìsola che

à l valif inom.

Ruves e leghes L’é n muie de ruves. Chi de maor emportanza l’é l

Dnepr, che rua da la Bieloruscia e l desbocia tel Mèr Neigher, l Dnestr, che per n bon trat segna l

confin co la Moldavia, l Bug Meridionèl e l Donec. L’é n muie de canai artifizièi che lea ensema i

ruves e l’é stat fat de gran dighes con de gregn leghes artifizièi per la produzion de energìa

eletrica.

Clima L clima l’é continentèl, coi ruves che se giacia

d’invern. Su la costes de la Crimea, alincontra, l’é n clima mediteran.

La vegetazion la é fata da bosć de èlbres da dascia e da foa e da stepa.

POPOLAZION La maoranza de la popolazion la é Ucraina

(70%), con apede n muie de Rusc (22%), soraldut te la Crimea, che l’é na region autonoma

dal 1992. L’é ence mendranzes de bielorusc, ebrees, tartares e de autra etnìes. La maoranza de la popolazion se declarea no religiousa.

LA ZITÈDES

Kiev Kiev, con più che doi milions de sentadins, l’é la

capitala de l’Ucraina. La é su la spones del Dnepr, con n gran port sun chest ruf, e donca l comerz l’é na gran ressorsa per la zità.

L’é n zenter culturèl de gran emportanza, con musees, teatres e zentres de enrescida. L’é la

L Mont Goverla ti Carpazi

L Dnepr a Kiev

Yalta, te la penisola de Crimea

Kiev

Page 6: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

6

senta de l’Academia de la Scienzes e de na università de nonzech.

Dò i gregn dessatamenc de la seconda vera mondièla la é stata fata sù neva béleche deldut.

Kharkiv Kharkiv, con 1.400.000 sentadins, l’é la seconda

zità de l’Ucraina, apede a la minieres de ciarbon del Donbass e a cheles de fer de Krivoj Rog. L’é

una de la zitèdes industrièles più emportantes del stat. L’é la senta de na università e de n zenter de

enrescida de gran nonzech.

Odessa

Con 1 milion de sentadins, Odessa l’é la terza

zità de l’Ucraina. La é sul Mèr Neigher e l’é l più gran port comerzièl e per la pesćia del stat, con na basa militèra. L’à industries mecaniches,

chimiches e del chino. L’é ence n zenter culturèl, con università e istituc

de cultura.

ECONOMÌA L’Ucraina l’é semper stat n stat rich de ressorses. Dò che se à desfantà l’Union

Sovietica, de chela che la fajea pèrt, la à cognù passèr da na economìa statèla a na economìa de

marcià ledech, coscita la é stata mìngol ferèda. L 46% di lurieranc ocupé i laora ti servijes, l 33% te l’industria e l 21% te l’agricoltura.

L setor primèr L’Ucraina à de gran ressorses agricoles. Vegn

desfrutà l cernozëm, la “teres neigres” n muie frutouses, soraldut per coltivèr bièves. L’Ucraina la é al quint post per la produzion de forment te

l’Europa e anter i diesc maores tel mond. Apede vegn coltivà ence reves da zucher, pomes de tera,

lin, ortames, fruc e tabach. Famouses l’é ence la vignes enlongia l Dnepr. Dò l dejaster nucleèr de Chernobyl l’arlevament de

vaces se à smendrà de n muie a cajon de l’entesseament del teren.

I bosć dèsc na bona produzion de legnam. L’é ence n muie de minieres, soraldut de ciarbon e de fer. L’Ucraina la é al terz post te l’Europa per la produzion de ciarbon. L’à ence

elech minerèl e gas naturèl.

Kharkiv

Odessa, sul Mèr Neigher

La “teres neigres” de l’Ucraina

Page 7: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

7

Passa n muie de oleodoc e de gasdoc da la Ruscia envers l’Europa. L Dnepr vegn

desfrutà per produjer energìa idroeletrica e l’é n muie de zentrèles nucleères (anter chestes ence chela de Chernobyl, serèda del 2000).

L setor secondèr I setores industrièi più svilupé, de gra a la minieres de ciarbon e de fer, l’é l siderurgich, l mecanich e

chel alimentar. L’é dò a se svilupèr ence l’industria eletrotecnica, chela de la teila e chela di armamenc

per l’esportazion.

L setor terziarie L’Ucraina à na bona rei de comunicazion, soraldut

a livel de ferates e su èga, ence se la cogn esser modernisèda.

L turism l’é dò a se svilupèr su la costes del Mèr Neigher e l comerz internazionèl pel contèr sul port de Odessa. Ampò l setor di servijes l’é amò piutost débol.

STORIA Te chesta teres n muie frutouses se à enciasà te l’VIII sécol

popolazions slaves che vegnìa dai Carpazi. L’é nasciù na gran ziviltà che tel X sécol, col prinzipat de Kiev, à fat nascer l stat

rus. Dò l’Ucraina, te tempes desvalives, la é stata spartida anter tatares, lituegn, polaches e turches, fin canche del Setcent la é stata touta ite te la Ruscia.

Dal 1923 la à fat pèrt de l’Union Sovietica e la é doventèda indipendenta del 1991.

La catedrala de Sènta Sofìa e l monastèr de la laura de Kijevo-Pechersk

La catedrala de Sènta Sofìa a Kiev é stata fata sù a scomenzèr dal

1037. Man a man te la gejia l’é stat metù semper più ornamenc riches e spifenc e, con so aut

ciampanil a cater pians e sia gubes endorèdes l’é l sìmbol de la zità.

La laura de Kijevo-Pechersk à abù na gran emportanza e sot sia giurisdizion l’é sta fin a 200

paìjes. Co l’inom “laura”, tel lengaz de la gejia ortodossa, vegn indicà i cater zentres religiousc prinzipai del stat rus. Te sia biblioteca i frati copièa a man per zirilich (la scritura durèda dai slaves ortodosc) i tesć de la Bibia,

traslaté da Sèn Zeril e da Sèn Metodie tel IX sécol d.C. Te la catacombes vegnìa sepolì i frati e si corpes, de gra al crep da ciauc, i se à

conservà desche mumies. Chisc palac l’é Patrimonie de l’umanità de l’UNESCO dal 1990.

Industries a Donetz, tel Donbass

Sènt Vladimir, prinz de Kiev

Page 8: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

8

Ejercizies

1. Te chesta chèrta muta segna ite duta la informazions che te ès su

l’Ucraina:

2. Segna la resposta dreta:

Con che stac confìnela pa a nord l’Ucraina?

O Bieloruscia e Ruscia

O Moldavia e Romanìa O Bieloruscia e Polonia

Che inom èla pa la penìsola a sud de l’Ucraina?

O Iberica

O Anatolica O Crimea

Colun él pa l ruf più gran de l’Ucraina?

O Donec O Dnestr

O Dnepr

Colun él pa l mont più aut de l’Ucraina?

O Elbrus O Goverla

O Podolich

Co él pa l teritorie de l’Ucraina? O Per gran pèrt pianejin

O Per gran pèrt da monc O Dut da coi

Che mèr él pa a sud de l’Ucraina? O Mèr Egeo

O Mèr Neigher O Mèr Caspie

Page 9: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

9

3. Vèrdege a chesta fegura che moscia la produzion de forment te

l’Ucraina e respon, con n pìcol test, a la domanes:

Co èi pa inom i terens olache vegn coltivà bièves te l’Ucraina? A che post éla pa te l’Europa e tel mond l’Ucraina te la produzion de forment? Che végnel pa ence coltivà?

.......................................................

....................................................... .......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

.......................................................

....................................................... .......................................................

.......................................................

4. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che

l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:

L teritorie de l’Ucraina l’é n muie rich de materies grejes. ..............................................................................................................

D F

L’Ucraina la é al prum post te l’Europa per la produzion de ciarbon.

..............................................................................................................

D F

Odessa l’é n gran port tel Mèr de Azov.

..............................................................................................................

D F

Kiev la é su la spones del ruf Dnestr, apede l confin co la Moldavia.

..............................................................................................................

D F

La zentrèla nucleèra de Cernobyl la é stata serèda del 2000.

..............................................................................................................

D F

Te l’Ucraina l trasport su èga l’é piutost zomp.

..............................................................................................................

D F

Page 10: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

10

RUSCIA

CHÈRTA DE IDENTITÀ

SPERSA 17.075.400 Kmq

4.238.500 te la pèrt europeèna

POPOLAZION 140 milions

112 te la pèrt europeèna

INOM UFIZIÈL Rossijskaja Federačija

POPOLAZION PER KMQ 8 abitanc

26 te la pèrt europeèna

POPOLAZION URBANA 73 %

LENGAZ Rus

RELIGION Ortodosc 16%, Mussulmegn

10%, etres 2,5%

MONEIDA Rublo

ORDENAMENT DEL

STAT

Republica federèla

CAPITALA Mosca

TE L’UNION

EUROPEÈNA

No la é ite

La Ruscia l’é una de la republiches de la Federazion Russa, ma con chest inom se tol ite duta la Federazion Russa. L’à na pèrt te l’Europa de l’est e la tol ite duta l’Asia del

nord: l’é l stat più gran del mond. Te so teritorie l’é 8 zones oraries. Fèsc pèrt de la Ruscia ence l toch de Kaliningrad, anter Lituania e Polonia. A nord-ovest la confina co la Norvegia e la Finlandia, a ovest con l’Estonia, la Letonia,

la Bieloruscia e l’Ucraina, a sud co la Georgia, l’Azerbaigian, l Kazakistan, la Mongolia, la Cina e la Corea del

Nord. A ovest la é bagnèda dal Mèr Baltich (Golf

de Finlandia). A nord la dèsc sui

mères che fèsc pèrt del Mèr Glacial Artich: da ovest a

est, Mèr Bianch, Mèr de Barents, Mèr de

Kara, Mèr de Laptev. A est la dèsc sui mères de l’Ozean

Pazifich: da nord a sud, Mèr de Bering,

Mèr de Ohotsk, Mèr del Giapon. A sod-ovest, te la

pèrt europeèna, la é bagnèda dal Mèr

Neigher e dal Mèr Caspie.

La pèrt europeèna de la Ruscia

Page 11: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

11

GEOGRAFÌA FISICA

La pèrt europeèna

Te la pert eurpeèna de la Ruscia l’é la gran Pianura Russa che rua fin ai monc Urali, da olache scomenza la pèrt asiatica de la Ruscia. Ti

Urali, na cedena de passa 2.000 km, l mont più aut l’é l Narodnaja (1.894 m). A sud l’é la

cedena del Caucaso, longia 1.200 km, anter l Mèr Neigher e l Mèr Caspie, col mont più aut de l’Europa, l mont Elbrus (5.663 m).

Te la pèrt europeèna l’é i doi leghes più gregn de l’Europa, l Ladoga e l’Onega. Dal Ladoga va fora

l ruf Neva che desbocia tel Mèr Baltich con n gran delta. Tel Mèr Glacial Artich desbocia i ruves Dvina setentrionèla e Pečora.

Envers sud cor enveze i ruves Volga e Don. L Volga l’é lonch 3.531 km e l tol ite l’èga de n

muie de afluenc dant de desbocèr con n gran delta tel Mèr Caspie. L Don, lonch 1.970 km, l passa fora n gran toch de stepa dant de desbocèr

tel Mèr de Azov, na pèrt del Mèr Neigher. Tant sul Volga che sul Don l’é stat fat de gran dighes con

leghes artifizièi per produjer energìa idroeletrica e per tegnir ite l’èga granes d’aisciuda. N toch del Mèr Caspie fèsc pèrt de la Ruscia:

en cont de chest “mèr” l’é chi che disc che, se ence che sia èga la é salèda, l’é n lech,

ajache l’é dut serà ite; te chest cajo l fossa l lech più gran del mond.

La pèrt asiatica

Te la pèrt asiatica de la Ruscia l’é la gran piana de la Siberia che se spartesc te trei

toc: l baspian de la Siberia ozidentèla, che no rua a 200 metres de auteza, l sompian zentrèl, con autezes anter 400 e

900 metres, e i monc de la Siberia orientèla, che pel ruèr a più che 2.000 e

3.000 metres e te la penìsola da Kamciatca i à l mont più aut, l Kljucevskaja Sopka (4.750 m)

Tel sud, sul confin col Kazakistan, te la cedena de l’Altaj, l’é l mont Beluha (4.506

m). A jir da ovest envers est, che desbocia tel

Mèr Glacial Artich, l’é i ruves Ob, Jenisei e Lena. I ruves de la pèrt siberiana i é giacé per na gran pèrt de l’an e canche la giacia se

deslebia i fèsc de gran egajons.

L’Elbrus l’é l mont più aut de l’Europa

Lech Ladoga: l più gran de l’Europa

Volga

Pènt sul Don

Page 12: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

12

Che desbocia te l’Ozean Pazifich l’é l ruf Amur,

che dant segna per n bon trat l confin co la Cina.

Tel sud, davejin al confin co la Mongolia, l’é l gran Lech Bajkal, l più fon de la tera (1.620 m).

Costes e ìsoles La Ruscia à passa 37.000 km de costes, ma i

mères del nord i é giacé ence per undesc meisc a l’an e donca la navigazion la é n muie senestra.

La costes su l’Ozean Pazifich les é autes e da perons e les é tel teritorie che ge vegn dit

“Cerchie de fech” per via di vulcans atives che l’é laìte. Tel Mèr Glacial Artich la ìsoles più granes l’é

Novaja Zemlja, anter l Mèr de Barents e l Mèr de Kara, Severnaja Zemlja e la Ìsoles de la

Neva Siberia, béleche semper giacèdes fora per dut l’an. A est l’ìsola più grana l’é chela de Sahalin, a

nord del Giapon e la ìsoles Curili sera ite l Mèr de Ohotsk da l’Ozean Pazifich.

Clima Te la maor pèrt del teritorie de la Ruscia l clima l’é continentèl. D’invern l’é n muie freit, con temperatures basses che te la Siberia rua ence a manco 70°. N terz del

teren resta giacià per amàncol sie meisc a l’an. Da chest se tira fora i raions apede l Mèr Caspie e l Mèr Neigher, olache l’é n clima e

na vegetazion mediterans. Te la zona artica l’é la tundra, con muschies e muschie bianch sun n teren béleche

semper giacià che canche l deslebia doventa n paluf. Più a sud l’é la taiga, n raion

belebon gran de bosć de èlbres da dascia e più sotite

de èlbres da foa, soraldut te la pèrt europeèna, olache l’é gregn terens coltivé soraldut

a forment. Dapò l’é la stepa, con gran

praarìes fin tel Caucaso. Entorn la metà del teritorie rus l’é corì da bosć, chest vel

dir che l’é béleche 1/5 de la spersa mondièla de bosć.

Lech Bajkal

Ìsola de Sahalin

Paesaje de la taiga russa

Page 13: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

13

POPOLAZION

Béleche l’80% de la popolazion de la Ruscia stèsc te la pèrt europeèna; alincontra te la pèrt soravìa l 60° paralel stèsc demò 1 sentadin per

kmq. A esser n stat scì gran la Ruscia l’é n stat

multietnich: l’80% de la popolazion la é russa, l rest (28 milions) l’é fat da 176 desvaliva nazionalitèdes.

L’é ence religions desvalives: l 72% de la jent se declarea no religiousa; la religion con più fiei l’é

chela ortodossa, dapò l’é ence protestanc, catolics, ebrees, mussulmegn e budisć.

LA ZITÈDES Zitèdes de la Ruscia europeèna

Mosca

Mosca, la capitala, la é su la spones de la Moscova e la à 10 milions de sentadins. La à

na forma che se svilupea a cercen: da Piaz del Cremlin, che l’é l cher de la zità, la strèdes va fora te la corones che l’é dintornvìa. Te la zità

storica l’é i monumenc de maor emportanza: dintorn a chesta l’é na pruma corona con

ciantons residenzièi, impianc sportives e universitèdes, con n muie de parches. Dapò l’é n’autra corona con ciantons residenzièi più

neves a chi che i ge disc goroda-sputniki

(goroda vel dir zità, e sputniki vel dir satelit). L’é n muie de strèdes, de ferates e de ruves

navigàboi e l’é 5 aeroporc. L’é n gran zenter industrièl, finanzièl e comerzièl.

Sènt Petersburgh

Sènt Petersburgh, con 5 milions de sentadins, l’é l maor port comerzièl de la Ruscia. La é stata fata sù del 1703 sun n muie de ìsoles sul

delta del ruf Neva, sul Golf de Finlandia, per voler del zar Piere l Gran e l’é stat la capitala

de l’Imper rus fin del 1917, canche l’é stat la revoluzion bolscevica. Dal 1924 fin al 1991 sie inom l’é stat Leningrad, dò la à abù endò l’inom de Sènt Petersburgh.

La à passa 600 pènts che lea ensema i desvalives setores de la zità. L’é n muie de palac e monumenc storics: dassen aprijià l’é l Museo de l’Ermitage.

Chiò l’é una de la bases più potentes de la marina militèra e l’é n gran port comerzièl. L’é cantieres navai, industries de auti e petrolchimiches.

Grozni, capitala de la Cecenia: te la Ruscia l’é etnìes che verejea per aer

l’indipendenza da la Federazion Russa

Mosca: l Cremlin

Sènt Petersburgh l’à passa 600 pènts

Page 14: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

14

Perm

Con passa n milion de sentadins, Perm l’é n gran port sul ruf Kama, afluent del Volga. L’é

n crousdevìa de strèdes e ferates che mena a Mosca e te autra zitèdes emportantes de la Ruscia. La industries più svilupèdes l’é cheles

de l’acèl, mecaniches, chimiches, petrolchimiches e i cantieres navai.

Novgorod, Samara e Kazan Duta chesta trei zitèdes les é su la gran rei

navigàbola del ruf Volga. Novgorod l’é n gran port e zenter comerzièl

e industrièl. Samara se à svilupà de gra a la produzion de energìa idroeletrica che vegn cà dal

sfrutament de l’èga del Volga, al ciarbon e a l’elech minerèl di Urali. Sia posizion, su la rei

de la ferata de la Transiberiana, la la favoresc n muie a livel comerzièl e per la

comunicazions. Kazan l’é na zità industrièla e la à na emportanta università; l’é ence n zenter

culturèl de nonzech.

Murmansk Murmansk la é te la penìsola de Kola, sul Mèr de Barents. Sie port, ajache l’é te n fiordo

ben serà ite, no l’é giacià per dut l’an e coscita l’é la basa de na gran flota da pesćia, ence se

l’é nasciù desche basa militèra. Sia ativitèdes prinzipales l’é i cantieres de naves “spacagiacia” e la industries che laora l pesc.

Zitèdes de la Ruscia asiatica

Ekaterinburg e Čeljabinsk Duta doi chesta zitèdes les é te la pèrt orientèla

di Urali: la pruma à 1.400.000 sentadins e la seconda 1.100.000. L’é n muie svilupèda

l’industria metalurgica, mecanica e alimentèra. Novosibirsk

Con 1.400.000 sentadins, la é te la pèrt ozidentèla de la Siberia, te la pèrt auta de l’Ob.

L’é na gran zità industrièla. Irkutsk

Irkutsk la à 600.000 sentadins e la é tel raion del Lech Bajkal, te n raion con n muie de

industries.

Perm

Kazan: Moschea de Kul Sharif

Cantieres navai a Murmansk

Ekaterinenburg

Page 15: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

15

Omsk e Vladivostok

Omsk, con 1.200.000 sentadins l’é n gran zenter industrièl su la Transiberiana, la ferata

che da Mosca rua fin a Vladivostok, sul Mèr del Giapon. Vladivostok, con 700.000 sentadins, la é te la

pèrt più a est de la Ruscia. Chiò rua la Transiberiana e l’é n zenter industrièl e n port

comerzièl.

ECONOMÌA

Amò al scomenz del XX sécol la Ruscia, che à n muie de ressorses, l’aea n’agricoltura trop endò e la aea

pecia industries. Dò la revoluzion del 1917, e soraldut ti egn Vint e Trenta, l’à abù n gran svilup industrièl

aldò del prinzip de la proprietà del Stat. Dò che l’é fenì l’URSS del 1991, l’é scomenzà n prozess de

privatisazion de la gran industries e de liberalisazion del comerz: chest l’é n prozess che à portà ence problemes, desche l smaorament del cost de la vita e

dejocupazion. L 59% di lurieranc ocupé i laora ti servijes, l 31% te

l’industria e l 10% te l’agricoltura.

L setor primèr

Te l’agricoltura la produzions prinzipales, soraldut te la pianures frutouses de la pèrt europeèna, l’é cheles de forment, turcheis, orc, reves da zucher, pomes de

tera (duré ence per la produzion de vodka), fiores del soreie e soia per fèr elech.

Vegn arlevà vaces, porcìe e feides, apede a rens e besties da pelic te la pèrt setentrionèla de la Siberia.

L’é n muie de bosć e la Ruscia la é ai prumes posć te la produzion de legnam e zelulosa. À na gran emportanza ence la pesćia tant ti gregn ruves che tel

mèr, olache se doura naves-laboratorie per lurèr l pesćià amò tel mèr.

La Ruscia l’é l prum stat tel mond per la minieres. La minieres de fer cour 1/6 de la resserves mondièles. La Ruscia l’é l secont produtor mondièl de elech

minerèl dò l’Arabia Saudita e l prum produtor mondièl de gas naturèl. Te la Siberia l’é n muie de minieres de

ciarbon, ram, arjent vif, or, diamanc e uranie. L’é de gregn impianc enlongia i gregn ruves per la produzion de energìa idroeletrica e l’é ence n muie de

zentrèles nucleères.

Ekaterinburg

Vladivostok: l port

Lurieranc te n kolkhoz

Ciamp de forment te la Ruscia

Miniera de diamanc

Page 16: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

16

L setor secondèr Con sia gran ressorses de energìa e de minerèi, tel temp sovietich la Ruscia à metù en

esser n gran sistem industrièl, pojà soraldut su l’industria pesoca, con industries siderurgiches,

chimiches e mecaniches, per la produzion de ferates, naves, machines per l’agricoltura, veìcoi spazièi, armamenc.

Anchecondì chisc setores i é dò a se smendrèr, ajache i impianc é veies e i entesseea n muie. L’é dò

a se svilupèr l’industria lijiera per i bens de consum, desche cheles de la teila e alimentara.

L setor terziarie

L terziarie l’é amò n muie débol, ajache ai problemes de meter a jir na economìa de marcià dò che l’é fenì

l’URSS, se à jontà ite ence l problem de la organisazions de lingeres, cognosciù desche “mafia russa”, che se à ficià ite ence ti aparac del stat. L setor comerzièl ampò l’é dò a crescer. L turism per ades l’é più che auter te la doi

gran zitèdes de Mosca e de Sènt Petersburgh. La Ruscia l’é n stat dassen gran e donca l sistem di

trasporc l’é fondamentèl. La ferata, che se à svilupà tel sécol passà, l’é amò anchecondì l meso de trasport più durà tant da la persones che per la

marcianzìes. La Transiberiana, longia passa 9.000 km, la pèrt da Mosca e la rua fin su la spones de

l’Ozean Pazifich a Vladivostok: enlongia chesta ferata l’é nasciù n muie de zentres industrièi. Ajache l’é stat tegnù en maor cont la ferata, la

strèdes les é amò piutost endò. N muie svilupà l’é l trasport su l’èga: per la

marcianzìes l’é na rei de canai e de ruves navigàboi che met ensema l Mèr Baltich, l Mèr Bianch, l Mèr Caspie, l Mèr de Azov e l Mèr Neigher, per passa 80 mile km.

Tel nord, olache no l’é strèdes e ferates, vegn durà n muie l trasport aereo.

STORIA A peèr via dal III sécol d.C. l teritorie de la Ruscia

europeèna de anchecondì l’é stat teater de invajions barbariches e de imigrazions de popolazions slaves e variaghes. Chest à metù a jir l prinzipat de Kiev e l prinz

Vladimir, per maridèr la fia de l’emperador bizantin, l’à cristianisà te la fe ortodossa dut l raion.

Tel XIII i móngoi de Gengis Khan à sotmetù l teritorie e l’à spartì te ducac: l ducat de Moscovia, con Ivan III l

Gran, l’é stat bon de se librèr dal domine móngol e con Ivan IV l Terìbol, che se à proclamà “zar” (che vel dir emperador) se à unificà dut l tegnir rus. Dal 1613 l tìtol

de zar l’é restà a la familia di Romanov, che à regnà fin a

Industria de zelulosa

Percors de la Transiberiana

Ivan IV l Terìbol

Page 17: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

17

la revoluzion del 1917: i zar de maor emportanza de chesta naa l’é stat Piere l Gran

(zar dal 1689), che à portà i confins de l’imper fin a l’Ozean Pazifich e l’à fondà la zità de Sènt Petersburgh, e Caterina II (zarina dal 1762), che à fat reformes del stamp

iluminist. Ampò, enceben che sie stat fat reformes, la Ruscia al scomenz del XX sécol aea amò n sistem feudal, con n pìcol grop de nòboi e na gran massa de bachegn purec. Per

chesta rejon, endèna la pruma gran vera, del 1917, l’é crepà fora la revoluzion de otober, che à metù fin a l’Imper rus e l’à fat nascer l’URSS (Union de la Republiches

Sozialistes Sovietiches), con n sistem comunist. Dal 1924 fin al 1953, canche l’é mort, Stalin à metù a jir na ditatura n muie ria e ence

con si suzessores no l’era ledea. Dal 1985 Michail Gorbaciov à scomenzà n

program de reformes che à portà bel pian, del 1991 a la fin de l’URSS. N muie de stac i é doventé indipendenc e la Federazion

Russa l’é doventà na republica presidenzièla, averjan l’economìa al marcià.

Ìsoles Solovki: l monastèr e l gulag La ìsoles Solovki l’é n arcipelagh de sie ìsoles

maores più autres più pìcoles tel Mèr Bianch, a 160 km dal Zìrcol polèr artich.

Entorn la metà del XV sécol doi frati, che chierìa n lech dalonc dal mond, i à scomenzà a fèr sù su l’ìsola più grana, dotrei gejies e la

cèses che servìa per la vita en comunità e dapò i à fat sù dintorn i mures: coscita l’é doventà n “cremlin”, che vel dir forteza. Su

la ìsoles più pìcoles i à fat sù gejies più pìcoles. Da la fin del XVI sécol chest monastèr l’é doventà un di lesc religiousc de maor emportanza de la Ruscia.

Dò la revoluzion russa i frati i é stac scaré demez e, del 1921, ajache da aló no l’era meso de sciampèr, l

monastèr e la ìsoles dintornvìa i é stac tramudé te n gulag, che fossa n ciamp de conzentrament de la ditatura sovietica. L’é stat l prum gulag de l’Union

Sovietica. Anter l 1923 e l 1939 te la ìsoles Solovki l’é passà

850.000 prejonieres. Del 1929 sun chesta sie ìsoles se podea contèr 39 ciampes de lurier. La condizions de vita era dassen ries e n muie de prejonieres morìa de malatìa.

I gulag i é stac seré del 1990, canche se à desfantà l’URSS.

Aleksandr Solzhenicyn, autor del liber “Arcipelagh Gulag”, tol a ejempie la ìsoles Solovki per rejonèr del sistem de prejonìa ti gulag.

Del 1992 la ìsoles Solovki é doventèdes Patrimonie de l’umanità de l’UNESCO desche ejempie de enciasament

de frati te n ambient senester de l’Europa del nord che moscia la fe de la comunanzes religiouses su la fin del Temp de Mez.

Stalin Gorbaciov

Page 18: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

18

Ejercizies

1. Segna la resposta dreta:

Coluna él pa la capitala de la Ruscia?

O Kaliningrad O Sènt Petersburgh O Mosca

Che moneida él pa te la Ruscia?

O Rublo O Euro O Corona russa

Con che stac confìnela pa la pèrt

russa de Kaliningrad? O Lituania e Letonia

O Lituania e Polonia O Letonia e Bieloruscia

Olà él pa l Mèr de Kara?

O Tel nord de la Ruscia

O A ovest de la Ruscia O A est de la Ruscia

Olà él pa l Mèr de Ohotsk?

O Tel nord de la Ruscia O A ovest de la Ruscia

O A est de la Ruscia

Che colores èla pa la bandiera russa?

O Vert, brun e chécen O Chécen, bianche e vert

O Bianch, brun e chécen

2. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che

l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:

I monc Urali spartesc la pèrt europeèna de la Ruscia da chela asiatica.

..............................................................................................................

D F

La cedena del Caucaso la é tel nord de la Ruscia.

..............................................................................................................

D F

L Volga va envers nord e l desbocia tel Mèr Bianch.

..............................................................................................................

D F

L’Elbrus, te la cedena di Urali, l’é l mont più aut de l’Europa.

..............................................................................................................

D F

L Ladoga l’é l lech più gran de l’Europa. ..............................................................................................................

D F

La Kamciatca l’é na gran ìsola a ovest de la Ruscia.

..............................................................................................................

D F

Page 19: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

19

3. Te chesta chèrta muta segna ite duta la informazions che te ès su la

geografìa fisica de la Ruscia:

4. Vèrdege a la doi fegures e proa a rejonèr del paesaje de la Ruscia:

....................................................................

....................................................................

.................................................................... ....................................................................

....................................................................

....................................................................

....................................................................

....................................................................

.................................................................... ....................................................................

....................................................................

Page 20: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

20

5. L teritorie de la Ruscia l’à n muie de gregn ruves. Te la tabela chiò

sotite l’é chi più emportanc, co l’indicazion de cotant che i é lonc e de la graneza de sie raion idrografich. Doura i dac per fèr doi grafics metan

en órden i ruves e i raions idrografics dai più gregn ai mendres e doura n color desvalif per segnèr i ruves che l’é te la Ruscia europeèna e chi che l’é te la Siberia:

Amur Don Jenisei Lena Ob-irtysh Ural Volga

Longheza

(km)

4.440

1.870

5.539

4.400

5.410

2.428

3.531

Raion

idrografich

(kmq)

1.855.000

425.000

2.580.000

2.500.000

2.600.000

237.000

1.360.000

Longheza (km)

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6000

......................................

......................................

......................................

......................................

......................................

......................................

......................................

Raion idrografich (kmq) 0 1.000.000 2.000.000 3.000.000

........................................

........................................

........................................

........................................

........................................

........................................

........................................

Page 21: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

21

6. Te chisc pensieres cern la definizion dreta anter chela does che vegn

proponet. Met vèrda: te n cajo demò duta doi la definizions les é dretes:

La Federazion Russa l’é l stat più gran / con più jent del mond. I leghes Ladoga e Onega, i più gregn de l’Europa, i é te la Ruscia nordorientèla /

nordozindentèla.

Mosca, con si diesc milions de sentadins, l’é la zità più grana de la Ruscia / de l’Europa.

Te la Siberia l’é n muie / pecia gran zitèdes, percheche duta la region à n muie / pec sentadins.

Te la Ruscia vegn coltivà soraldut la pianures frutouses de la pèrt asiatica / europeèna.

La Ruscia l’é l prum / secont produtor mondièl de elech minerèl e l prum / secont

produtor mondièl de gas naturèl.

La Ruscia la é n muie rica / pureta de materies grejes. L meso de trasport più durà te la Ruscia l’é l’auto / la ferata.

7. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che

l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:

Tel temp sovietich l’era l stat che vidèa l’economìa.

..............................................................................................................

D F

Per produjer la vodka se doura ua e lùpol.

..............................................................................................................

D F

Ajache l’é n muie de giacia, te la Ruscia l’é pec bosć.

..............................................................................................................

D F

La Ruscia à 1/10 de la resserves mondièles de fer.

..............................................................................................................

D F

La Ruscia à n muie de zentrèles nucleères. ..............................................................................................................

D F

Per la marcianzìes te la Ruscia se doura soraldut l trasport su ferata.

..............................................................................................................

D F

Page 22: BIELORUSCIA - scuoladifassa.it. Bieloruscia.pdf · e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher

22

8. Troa chel de massa

Te vigni grop de definizions n’é una che no pel stèr co la autres, ségnela e dì

perché:

1. Finlandia Mongolia Estonia .............................

2.

Barents

Kara

Ohotsk

.............................

3.

Neva

Ladoga

Onega

.............................

4.

Volga

Pečora

Don

.............................

5.

Ob

Jenisei

Don

.............................

6. Altaj

Urali

Caucaso

.............................

7.

Curili

Sahalin

Kamciatca

.............................

8.

Perm

Irkutsk

Murmansk

.............................

9.

Kazan

Omsk

Vladivostok

.............................

10.

Ivan IV

Piere l Gran

Gorbaciov

.............................

9. Jech del meter adum

Con chesta paroles te cognes fèr l maor numer de gropes de amàncol trei paroles che pel stèr ensema e te cognes dir perché:

Mosca

Ivan IV Letonia Mèr del Giapon Elbrus

Sahalin

Ob Forment Rens Mèr Bianch

Volga

Bajkal Ciarbon Kazakistan Bieloruscia

Sènt Petersburgh Omsk Mèr de Kara Beluha Onega

Vladivostok Neva Jenisei Arjent vif Vaces

Piere l Gran Ram Porcìe Perm Narodnaja

Mèr de Bering

Turcheis Don Ucraina Mèr de Ohotsk

Mèr de Laptev

Curili Azerbaigian Ladoga Pomes de tera

Novaja Zemlja

Amur Irkutsk Mongolia Caterina II