Upload
others
View
6
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
1
BIELORUSCIA
CHÈRTA DE IDENTITÀ
SPERSA 2007.600 kmq
POPOLAZION 9,5 milions
INOM UFIZIÈL Respublika Belarus
POPOLAZION PER KMQ 46 abitanc
POPOLAZION URBANA 73 %
LENGAZ Bielorus, Rus
RELIGION Ortodosc 31%, Catolics 18%
MONEIDA Nef Rublo
ORDENAMENT DEL
STAT
Republica presidenzièla
CAPITALA Minsk
TE L’UNION
EUROPEÈNA
No la é ite
Bieloruscia vel dir Ruscia Biencia. Fin del 1991 la fajea pèrt de l’Union Sovietica. A ovest la confina co la Polonia, la Lituania e la Letonia, a nord e a est co la Ruscia e a sud-est co l’Ucraina.
GEOGRAFÌA FISICA
Teritorie
L teritorie de la Bieloruscia l’é béleche dut pianejin, fora che
vèlch toch da coi che rua a 300 m. L’é n muie de ruves: chi de maor emportanza l’é l Neumen
e la Dvina che dapò desbocia tel Mèr Baltich e l Dnepr, con si
afluenc Prjpiat’ e Beresina, che dapò desbocia tel Mèr Neigher.
L’é 4.000 leghes.
Clima
L clima l’é continentèl, freit e tumech, ciaut d’istà e dassen freit d’invern con n muie de neif. I bosć de faghères, pins, bedoes e roveres cour
béleche n terz del teritorie.
Paesaje bielorus d’invern
2
POPOLAZION
La maor pèrt de la popolazion la é russa e i lengac rejoné l’é l rus e l bielorus.
LA ZITÈDES Minsk
Minsk l’é la capitala, con 1.700.000 sentadins. Dò i gregn dessatamenc fac dai todesc te la
seconda vera mondièla, la é stata fata sù neva deldut. Anchecondì l’é n zenter comerzièl, finanzièl e industrièl.
Gomel
Con 500.000 sentadins, Gomel l’é la seconda zità de la Bieloruscia. Aldò del dejaster nucleèr de Cernobyl l’à padì de gregn dans.
ECONOMÌA
Aldò del dejaster nucleèr de Cernobyl che del 1986 à entesseà i terens, l’agricoltura e
l’arlevament i se à smendrà del 30%. Ampò vegn coltivà soraldut bièves, lin, tabach,
pomes de tera e fruc. L’é na gran produzion de
legnam.
Te la Bieloruscia passa n muie de oleodoc e de gasdoc. L’industria no la é n muie svilupèda, ence se l’é
industries de ogne sort. Fossa na bona rei de strèdes e de ferates, ma
les é tegnudes piutost mèl.
STORIA I Bielorusc vegn cà da popolazions slaves che se à enciasà ti sécoi V-VIII anter la Dvina, l
Neumen e l Dnepr. Tel X sécol l teritorie l’é passà sot l prinzipat de Kiev e tel XIV sot chel de Lituania e Polonia. Tel Setcent l’é stat tout ite te la Ruscia.
Endèna la pruma vera mondièla la Bieloruscia la é stata ocupèda dai Todesc e del 1918, sobito dò esser doventèda indipendenta, la é stata touta ite te l’Union Sovietica. La é doventèda indipendenta del 1991.
Minsk
Ciampes de bièva
Gomel
3
Ejercizies
1. Segna la resposta dreta:
Con che stat confìnela pa a sud la Bieloruscia?
O Ruscia O Ucraina
O Polonia
Coluna él pa la capitala de la Bieloruscia?
O Kiev O Minsk
O Gomel
Colun pa de chisc ruves no desbocia tel Mèr Baltich?
O Dvina O Neumen
O Dnepr
Cotant pa del teritorie bielorus l’é corì da bosć?
O Béleche la metà O Béleche n chèrt
O Béleche n terz
Co él pa l teritorie de la Bieloruscia? O Pianejin
O Da coi O Da crepes
Che clima él pa te la Bieloruscia? O Temprà
O Freit e tumech O N muie ciaut
2. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che
l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:
La Bieloruscia à declarà sia indipendenza del 1991. ..............................................................................................................
D F
La Bieloruscia produsc n muie de legnam.
..............................................................................................................
D F
Dò Cernobyl l’agricoltura se à smaorà del 50%.
..............................................................................................................
D F
La strèdes te la Bieloruscia les é n muie ben tegnudes.
..............................................................................................................
D F
Te la Bieloruscia l’é mencianza de èga.
..............................................................................................................
D F
La Bieloruscia l’é semper stat n Stat indipendent. ..............................................................................................................
D F
4
UCRAINA
CHÈRTA DE IDENTITÀ
SPERSA 603.700 kmq
POPOLAZION 44,1 milions
INOM UFIZIÈL Ukrajina
POPOLAZION PER KMQ 73 abitanc
POPOLAZION URBANA 68 %
LENGAZ Ucrain
RELIGION Ortodosc 30%, Catolics 8%
MONEIDA Hrivna
ORDENAMENT DEL
STAT
Republica presidenzièla
CAPITALA Kiev
TE L’UNION
EUROPEÈNA
No la é ite
L’Ucraina l’é l secont stat più gran de l’Europa, dò la Ruscia. A sud la é bagnèda dal Mèr Neigher e dal Mèr de Azov. A sud-ovest la confina co la Moldavia e la Romanìa, a ovest co l’Ungherìa, la Slovachia
e la Polonia, a nord co la Bieloruscia e la Ruscia e a est co la Ruscia.
5
GEOGRAFÌA FISICA
Monc e pianures
L teritorie de l’Ucraina l’é béleche dut pianejin, fora che a ovest olache l’é l Pian Podolich da coi e n toch di monc Carpazi col mont più aut che l’é
l Goverla (2.061 m). A sud l’é la cedena di Monc de Crimea, che rua a 1.500 m, te la penìsola che
à l valif inom.
Ruves e leghes L’é n muie de ruves. Chi de maor emportanza l’é l
Dnepr, che rua da la Bieloruscia e l desbocia tel Mèr Neigher, l Dnestr, che per n bon trat segna l
confin co la Moldavia, l Bug Meridionèl e l Donec. L’é n muie de canai artifizièi che lea ensema i
ruves e l’é stat fat de gran dighes con de gregn leghes artifizièi per la produzion de energìa
eletrica.
Clima L clima l’é continentèl, coi ruves che se giacia
d’invern. Su la costes de la Crimea, alincontra, l’é n clima mediteran.
La vegetazion la é fata da bosć de èlbres da dascia e da foa e da stepa.
POPOLAZION La maoranza de la popolazion la é Ucraina
(70%), con apede n muie de Rusc (22%), soraldut te la Crimea, che l’é na region autonoma
dal 1992. L’é ence mendranzes de bielorusc, ebrees, tartares e de autra etnìes. La maoranza de la popolazion se declarea no religiousa.
LA ZITÈDES
Kiev Kiev, con più che doi milions de sentadins, l’é la
capitala de l’Ucraina. La é su la spones del Dnepr, con n gran port sun chest ruf, e donca l comerz l’é na gran ressorsa per la zità.
L’é n zenter culturèl de gran emportanza, con musees, teatres e zentres de enrescida. L’é la
L Mont Goverla ti Carpazi
L Dnepr a Kiev
Yalta, te la penisola de Crimea
Kiev
6
senta de l’Academia de la Scienzes e de na università de nonzech.
Dò i gregn dessatamenc de la seconda vera mondièla la é stata fata sù neva béleche deldut.
Kharkiv Kharkiv, con 1.400.000 sentadins, l’é la seconda
zità de l’Ucraina, apede a la minieres de ciarbon del Donbass e a cheles de fer de Krivoj Rog. L’é
una de la zitèdes industrièles più emportantes del stat. L’é la senta de na università e de n zenter de
enrescida de gran nonzech.
Odessa
Con 1 milion de sentadins, Odessa l’é la terza
zità de l’Ucraina. La é sul Mèr Neigher e l’é l più gran port comerzièl e per la pesćia del stat, con na basa militèra. L’à industries mecaniches,
chimiches e del chino. L’é ence n zenter culturèl, con università e istituc
de cultura.
ECONOMÌA L’Ucraina l’é semper stat n stat rich de ressorses. Dò che se à desfantà l’Union
Sovietica, de chela che la fajea pèrt, la à cognù passèr da na economìa statèla a na economìa de
marcià ledech, coscita la é stata mìngol ferèda. L 46% di lurieranc ocupé i laora ti servijes, l 33% te l’industria e l 21% te l’agricoltura.
L setor primèr L’Ucraina à de gran ressorses agricoles. Vegn
desfrutà l cernozëm, la “teres neigres” n muie frutouses, soraldut per coltivèr bièves. L’Ucraina la é al quint post per la produzion de forment te
l’Europa e anter i diesc maores tel mond. Apede vegn coltivà ence reves da zucher, pomes de tera,
lin, ortames, fruc e tabach. Famouses l’é ence la vignes enlongia l Dnepr. Dò l dejaster nucleèr de Chernobyl l’arlevament de
vaces se à smendrà de n muie a cajon de l’entesseament del teren.
I bosć dèsc na bona produzion de legnam. L’é ence n muie de minieres, soraldut de ciarbon e de fer. L’Ucraina la é al terz post te l’Europa per la produzion de ciarbon. L’à ence
elech minerèl e gas naturèl.
Kharkiv
Odessa, sul Mèr Neigher
La “teres neigres” de l’Ucraina
7
Passa n muie de oleodoc e de gasdoc da la Ruscia envers l’Europa. L Dnepr vegn
desfrutà per produjer energìa idroeletrica e l’é n muie de zentrèles nucleères (anter chestes ence chela de Chernobyl, serèda del 2000).
L setor secondèr I setores industrièi più svilupé, de gra a la minieres de ciarbon e de fer, l’é l siderurgich, l mecanich e
chel alimentar. L’é dò a se svilupèr ence l’industria eletrotecnica, chela de la teila e chela di armamenc
per l’esportazion.
L setor terziarie L’Ucraina à na bona rei de comunicazion, soraldut
a livel de ferates e su èga, ence se la cogn esser modernisèda.
L turism l’é dò a se svilupèr su la costes del Mèr Neigher e l comerz internazionèl pel contèr sul port de Odessa. Ampò l setor di servijes l’é amò piutost débol.
STORIA Te chesta teres n muie frutouses se à enciasà te l’VIII sécol
popolazions slaves che vegnìa dai Carpazi. L’é nasciù na gran ziviltà che tel X sécol, col prinzipat de Kiev, à fat nascer l stat
rus. Dò l’Ucraina, te tempes desvalives, la é stata spartida anter tatares, lituegn, polaches e turches, fin canche del Setcent la é stata touta ite te la Ruscia.
Dal 1923 la à fat pèrt de l’Union Sovietica e la é doventèda indipendenta del 1991.
La catedrala de Sènta Sofìa e l monastèr de la laura de Kijevo-Pechersk
La catedrala de Sènta Sofìa a Kiev é stata fata sù a scomenzèr dal
1037. Man a man te la gejia l’é stat metù semper più ornamenc riches e spifenc e, con so aut
ciampanil a cater pians e sia gubes endorèdes l’é l sìmbol de la zità.
La laura de Kijevo-Pechersk à abù na gran emportanza e sot sia giurisdizion l’é sta fin a 200
paìjes. Co l’inom “laura”, tel lengaz de la gejia ortodossa, vegn indicà i cater zentres religiousc prinzipai del stat rus. Te sia biblioteca i frati copièa a man per zirilich (la scritura durèda dai slaves ortodosc) i tesć de la Bibia,
traslaté da Sèn Zeril e da Sèn Metodie tel IX sécol d.C. Te la catacombes vegnìa sepolì i frati e si corpes, de gra al crep da ciauc, i se à
conservà desche mumies. Chisc palac l’é Patrimonie de l’umanità de l’UNESCO dal 1990.
Industries a Donetz, tel Donbass
Sènt Vladimir, prinz de Kiev
8
Ejercizies
1. Te chesta chèrta muta segna ite duta la informazions che te ès su
l’Ucraina:
2. Segna la resposta dreta:
Con che stac confìnela pa a nord l’Ucraina?
O Bieloruscia e Ruscia
O Moldavia e Romanìa O Bieloruscia e Polonia
Che inom èla pa la penìsola a sud de l’Ucraina?
O Iberica
O Anatolica O Crimea
Colun él pa l ruf più gran de l’Ucraina?
O Donec O Dnestr
O Dnepr
Colun él pa l mont più aut de l’Ucraina?
O Elbrus O Goverla
O Podolich
Co él pa l teritorie de l’Ucraina? O Per gran pèrt pianejin
O Per gran pèrt da monc O Dut da coi
Che mèr él pa a sud de l’Ucraina? O Mèr Egeo
O Mèr Neigher O Mèr Caspie
9
3. Vèrdege a chesta fegura che moscia la produzion de forment te
l’Ucraina e respon, con n pìcol test, a la domanes:
Co èi pa inom i terens olache vegn coltivà bièves te l’Ucraina? A che post éla pa te l’Europa e tel mond l’Ucraina te la produzion de forment? Che végnel pa ence coltivà?
.......................................................
....................................................... .......................................................
.......................................................
.......................................................
.......................................................
.......................................................
....................................................... .......................................................
.......................................................
4. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che
l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:
L teritorie de l’Ucraina l’é n muie rich de materies grejes. ..............................................................................................................
D F
L’Ucraina la é al prum post te l’Europa per la produzion de ciarbon.
..............................................................................................................
D F
Odessa l’é n gran port tel Mèr de Azov.
..............................................................................................................
D F
Kiev la é su la spones del ruf Dnestr, apede l confin co la Moldavia.
..............................................................................................................
D F
La zentrèla nucleèra de Cernobyl la é stata serèda del 2000.
..............................................................................................................
D F
Te l’Ucraina l trasport su èga l’é piutost zomp.
..............................................................................................................
D F
10
RUSCIA
CHÈRTA DE IDENTITÀ
SPERSA 17.075.400 Kmq
4.238.500 te la pèrt europeèna
POPOLAZION 140 milions
112 te la pèrt europeèna
INOM UFIZIÈL Rossijskaja Federačija
POPOLAZION PER KMQ 8 abitanc
26 te la pèrt europeèna
POPOLAZION URBANA 73 %
LENGAZ Rus
RELIGION Ortodosc 16%, Mussulmegn
10%, etres 2,5%
MONEIDA Rublo
ORDENAMENT DEL
STAT
Republica federèla
CAPITALA Mosca
TE L’UNION
EUROPEÈNA
No la é ite
La Ruscia l’é una de la republiches de la Federazion Russa, ma con chest inom se tol ite duta la Federazion Russa. L’à na pèrt te l’Europa de l’est e la tol ite duta l’Asia del
nord: l’é l stat più gran del mond. Te so teritorie l’é 8 zones oraries. Fèsc pèrt de la Ruscia ence l toch de Kaliningrad, anter Lituania e Polonia. A nord-ovest la confina co la Norvegia e la Finlandia, a ovest con l’Estonia, la Letonia,
la Bieloruscia e l’Ucraina, a sud co la Georgia, l’Azerbaigian, l Kazakistan, la Mongolia, la Cina e la Corea del
Nord. A ovest la é bagnèda dal Mèr Baltich (Golf
de Finlandia). A nord la dèsc sui
mères che fèsc pèrt del Mèr Glacial Artich: da ovest a
est, Mèr Bianch, Mèr de Barents, Mèr de
Kara, Mèr de Laptev. A est la dèsc sui mères de l’Ozean
Pazifich: da nord a sud, Mèr de Bering,
Mèr de Ohotsk, Mèr del Giapon. A sod-ovest, te la
pèrt europeèna, la é bagnèda dal Mèr
Neigher e dal Mèr Caspie.
La pèrt europeèna de la Ruscia
11
GEOGRAFÌA FISICA
La pèrt europeèna
Te la pert eurpeèna de la Ruscia l’é la gran Pianura Russa che rua fin ai monc Urali, da olache scomenza la pèrt asiatica de la Ruscia. Ti
Urali, na cedena de passa 2.000 km, l mont più aut l’é l Narodnaja (1.894 m). A sud l’é la
cedena del Caucaso, longia 1.200 km, anter l Mèr Neigher e l Mèr Caspie, col mont più aut de l’Europa, l mont Elbrus (5.663 m).
Te la pèrt europeèna l’é i doi leghes più gregn de l’Europa, l Ladoga e l’Onega. Dal Ladoga va fora
l ruf Neva che desbocia tel Mèr Baltich con n gran delta. Tel Mèr Glacial Artich desbocia i ruves Dvina setentrionèla e Pečora.
Envers sud cor enveze i ruves Volga e Don. L Volga l’é lonch 3.531 km e l tol ite l’èga de n
muie de afluenc dant de desbocèr con n gran delta tel Mèr Caspie. L Don, lonch 1.970 km, l passa fora n gran toch de stepa dant de desbocèr
tel Mèr de Azov, na pèrt del Mèr Neigher. Tant sul Volga che sul Don l’é stat fat de gran dighes con
leghes artifizièi per produjer energìa idroeletrica e per tegnir ite l’èga granes d’aisciuda. N toch del Mèr Caspie fèsc pèrt de la Ruscia:
en cont de chest “mèr” l’é chi che disc che, se ence che sia èga la é salèda, l’é n lech,
ajache l’é dut serà ite; te chest cajo l fossa l lech più gran del mond.
La pèrt asiatica
Te la pèrt asiatica de la Ruscia l’é la gran piana de la Siberia che se spartesc te trei
toc: l baspian de la Siberia ozidentèla, che no rua a 200 metres de auteza, l sompian zentrèl, con autezes anter 400 e
900 metres, e i monc de la Siberia orientèla, che pel ruèr a più che 2.000 e
3.000 metres e te la penìsola da Kamciatca i à l mont più aut, l Kljucevskaja Sopka (4.750 m)
Tel sud, sul confin col Kazakistan, te la cedena de l’Altaj, l’é l mont Beluha (4.506
m). A jir da ovest envers est, che desbocia tel
Mèr Glacial Artich, l’é i ruves Ob, Jenisei e Lena. I ruves de la pèrt siberiana i é giacé per na gran pèrt de l’an e canche la giacia se
deslebia i fèsc de gran egajons.
L’Elbrus l’é l mont più aut de l’Europa
Lech Ladoga: l più gran de l’Europa
Volga
Pènt sul Don
12
Che desbocia te l’Ozean Pazifich l’é l ruf Amur,
che dant segna per n bon trat l confin co la Cina.
Tel sud, davejin al confin co la Mongolia, l’é l gran Lech Bajkal, l più fon de la tera (1.620 m).
Costes e ìsoles La Ruscia à passa 37.000 km de costes, ma i
mères del nord i é giacé ence per undesc meisc a l’an e donca la navigazion la é n muie senestra.
La costes su l’Ozean Pazifich les é autes e da perons e les é tel teritorie che ge vegn dit
“Cerchie de fech” per via di vulcans atives che l’é laìte. Tel Mèr Glacial Artich la ìsoles più granes l’é
Novaja Zemlja, anter l Mèr de Barents e l Mèr de Kara, Severnaja Zemlja e la Ìsoles de la
Neva Siberia, béleche semper giacèdes fora per dut l’an. A est l’ìsola più grana l’é chela de Sahalin, a
nord del Giapon e la ìsoles Curili sera ite l Mèr de Ohotsk da l’Ozean Pazifich.
Clima Te la maor pèrt del teritorie de la Ruscia l clima l’é continentèl. D’invern l’é n muie freit, con temperatures basses che te la Siberia rua ence a manco 70°. N terz del
teren resta giacià per amàncol sie meisc a l’an. Da chest se tira fora i raions apede l Mèr Caspie e l Mèr Neigher, olache l’é n clima e
na vegetazion mediterans. Te la zona artica l’é la tundra, con muschies e muschie bianch sun n teren béleche
semper giacià che canche l deslebia doventa n paluf. Più a sud l’é la taiga, n raion
belebon gran de bosć de èlbres da dascia e più sotite
de èlbres da foa, soraldut te la pèrt europeèna, olache l’é gregn terens coltivé soraldut
a forment. Dapò l’é la stepa, con gran
praarìes fin tel Caucaso. Entorn la metà del teritorie rus l’é corì da bosć, chest vel
dir che l’é béleche 1/5 de la spersa mondièla de bosć.
Lech Bajkal
Ìsola de Sahalin
Paesaje de la taiga russa
13
POPOLAZION
Béleche l’80% de la popolazion de la Ruscia stèsc te la pèrt europeèna; alincontra te la pèrt soravìa l 60° paralel stèsc demò 1 sentadin per
kmq. A esser n stat scì gran la Ruscia l’é n stat
multietnich: l’80% de la popolazion la é russa, l rest (28 milions) l’é fat da 176 desvaliva nazionalitèdes.
L’é ence religions desvalives: l 72% de la jent se declarea no religiousa; la religion con più fiei l’é
chela ortodossa, dapò l’é ence protestanc, catolics, ebrees, mussulmegn e budisć.
LA ZITÈDES Zitèdes de la Ruscia europeèna
Mosca
Mosca, la capitala, la é su la spones de la Moscova e la à 10 milions de sentadins. La à
na forma che se svilupea a cercen: da Piaz del Cremlin, che l’é l cher de la zità, la strèdes va fora te la corones che l’é dintornvìa. Te la zità
storica l’é i monumenc de maor emportanza: dintorn a chesta l’é na pruma corona con
ciantons residenzièi, impianc sportives e universitèdes, con n muie de parches. Dapò l’é n’autra corona con ciantons residenzièi più
neves a chi che i ge disc goroda-sputniki
(goroda vel dir zità, e sputniki vel dir satelit). L’é n muie de strèdes, de ferates e de ruves
navigàboi e l’é 5 aeroporc. L’é n gran zenter industrièl, finanzièl e comerzièl.
Sènt Petersburgh
Sènt Petersburgh, con 5 milions de sentadins, l’é l maor port comerzièl de la Ruscia. La é stata fata sù del 1703 sun n muie de ìsoles sul
delta del ruf Neva, sul Golf de Finlandia, per voler del zar Piere l Gran e l’é stat la capitala
de l’Imper rus fin del 1917, canche l’é stat la revoluzion bolscevica. Dal 1924 fin al 1991 sie inom l’é stat Leningrad, dò la à abù endò l’inom de Sènt Petersburgh.
La à passa 600 pènts che lea ensema i desvalives setores de la zità. L’é n muie de palac e monumenc storics: dassen aprijià l’é l Museo de l’Ermitage.
Chiò l’é una de la bases più potentes de la marina militèra e l’é n gran port comerzièl. L’é cantieres navai, industries de auti e petrolchimiches.
Grozni, capitala de la Cecenia: te la Ruscia l’é etnìes che verejea per aer
l’indipendenza da la Federazion Russa
Mosca: l Cremlin
Sènt Petersburgh l’à passa 600 pènts
14
Perm
Con passa n milion de sentadins, Perm l’é n gran port sul ruf Kama, afluent del Volga. L’é
n crousdevìa de strèdes e ferates che mena a Mosca e te autra zitèdes emportantes de la Ruscia. La industries più svilupèdes l’é cheles
de l’acèl, mecaniches, chimiches, petrolchimiches e i cantieres navai.
Novgorod, Samara e Kazan Duta chesta trei zitèdes les é su la gran rei
navigàbola del ruf Volga. Novgorod l’é n gran port e zenter comerzièl
e industrièl. Samara se à svilupà de gra a la produzion de energìa idroeletrica che vegn cà dal
sfrutament de l’èga del Volga, al ciarbon e a l’elech minerèl di Urali. Sia posizion, su la rei
de la ferata de la Transiberiana, la la favoresc n muie a livel comerzièl e per la
comunicazions. Kazan l’é na zità industrièla e la à na emportanta università; l’é ence n zenter
culturèl de nonzech.
Murmansk Murmansk la é te la penìsola de Kola, sul Mèr de Barents. Sie port, ajache l’é te n fiordo
ben serà ite, no l’é giacià per dut l’an e coscita l’é la basa de na gran flota da pesćia, ence se
l’é nasciù desche basa militèra. Sia ativitèdes prinzipales l’é i cantieres de naves “spacagiacia” e la industries che laora l pesc.
Zitèdes de la Ruscia asiatica
Ekaterinburg e Čeljabinsk Duta doi chesta zitèdes les é te la pèrt orientèla
di Urali: la pruma à 1.400.000 sentadins e la seconda 1.100.000. L’é n muie svilupèda
l’industria metalurgica, mecanica e alimentèra. Novosibirsk
Con 1.400.000 sentadins, la é te la pèrt ozidentèla de la Siberia, te la pèrt auta de l’Ob.
L’é na gran zità industrièla. Irkutsk
Irkutsk la à 600.000 sentadins e la é tel raion del Lech Bajkal, te n raion con n muie de
industries.
Perm
Kazan: Moschea de Kul Sharif
Cantieres navai a Murmansk
Ekaterinenburg
15
Omsk e Vladivostok
Omsk, con 1.200.000 sentadins l’é n gran zenter industrièl su la Transiberiana, la ferata
che da Mosca rua fin a Vladivostok, sul Mèr del Giapon. Vladivostok, con 700.000 sentadins, la é te la
pèrt più a est de la Ruscia. Chiò rua la Transiberiana e l’é n zenter industrièl e n port
comerzièl.
ECONOMÌA
Amò al scomenz del XX sécol la Ruscia, che à n muie de ressorses, l’aea n’agricoltura trop endò e la aea
pecia industries. Dò la revoluzion del 1917, e soraldut ti egn Vint e Trenta, l’à abù n gran svilup industrièl
aldò del prinzip de la proprietà del Stat. Dò che l’é fenì l’URSS del 1991, l’é scomenzà n prozess de
privatisazion de la gran industries e de liberalisazion del comerz: chest l’é n prozess che à portà ence problemes, desche l smaorament del cost de la vita e
dejocupazion. L 59% di lurieranc ocupé i laora ti servijes, l 31% te
l’industria e l 10% te l’agricoltura.
L setor primèr
Te l’agricoltura la produzions prinzipales, soraldut te la pianures frutouses de la pèrt europeèna, l’é cheles de forment, turcheis, orc, reves da zucher, pomes de
tera (duré ence per la produzion de vodka), fiores del soreie e soia per fèr elech.
Vegn arlevà vaces, porcìe e feides, apede a rens e besties da pelic te la pèrt setentrionèla de la Siberia.
L’é n muie de bosć e la Ruscia la é ai prumes posć te la produzion de legnam e zelulosa. À na gran emportanza ence la pesćia tant ti gregn ruves che tel
mèr, olache se doura naves-laboratorie per lurèr l pesćià amò tel mèr.
La Ruscia l’é l prum stat tel mond per la minieres. La minieres de fer cour 1/6 de la resserves mondièles. La Ruscia l’é l secont produtor mondièl de elech
minerèl dò l’Arabia Saudita e l prum produtor mondièl de gas naturèl. Te la Siberia l’é n muie de minieres de
ciarbon, ram, arjent vif, or, diamanc e uranie. L’é de gregn impianc enlongia i gregn ruves per la produzion de energìa idroeletrica e l’é ence n muie de
zentrèles nucleères.
Ekaterinburg
Vladivostok: l port
Lurieranc te n kolkhoz
Ciamp de forment te la Ruscia
Miniera de diamanc
16
L setor secondèr Con sia gran ressorses de energìa e de minerèi, tel temp sovietich la Ruscia à metù en
esser n gran sistem industrièl, pojà soraldut su l’industria pesoca, con industries siderurgiches,
chimiches e mecaniches, per la produzion de ferates, naves, machines per l’agricoltura, veìcoi spazièi, armamenc.
Anchecondì chisc setores i é dò a se smendrèr, ajache i impianc é veies e i entesseea n muie. L’é dò
a se svilupèr l’industria lijiera per i bens de consum, desche cheles de la teila e alimentara.
L setor terziarie
L terziarie l’é amò n muie débol, ajache ai problemes de meter a jir na economìa de marcià dò che l’é fenì
l’URSS, se à jontà ite ence l problem de la organisazions de lingeres, cognosciù desche “mafia russa”, che se à ficià ite ence ti aparac del stat. L setor comerzièl ampò l’é dò a crescer. L turism per ades l’é più che auter te la doi
gran zitèdes de Mosca e de Sènt Petersburgh. La Ruscia l’é n stat dassen gran e donca l sistem di
trasporc l’é fondamentèl. La ferata, che se à svilupà tel sécol passà, l’é amò anchecondì l meso de trasport più durà tant da la persones che per la
marcianzìes. La Transiberiana, longia passa 9.000 km, la pèrt da Mosca e la rua fin su la spones de
l’Ozean Pazifich a Vladivostok: enlongia chesta ferata l’é nasciù n muie de zentres industrièi. Ajache l’é stat tegnù en maor cont la ferata, la
strèdes les é amò piutost endò. N muie svilupà l’é l trasport su l’èga: per la
marcianzìes l’é na rei de canai e de ruves navigàboi che met ensema l Mèr Baltich, l Mèr Bianch, l Mèr Caspie, l Mèr de Azov e l Mèr Neigher, per passa 80 mile km.
Tel nord, olache no l’é strèdes e ferates, vegn durà n muie l trasport aereo.
STORIA A peèr via dal III sécol d.C. l teritorie de la Ruscia
europeèna de anchecondì l’é stat teater de invajions barbariches e de imigrazions de popolazions slaves e variaghes. Chest à metù a jir l prinzipat de Kiev e l prinz
Vladimir, per maridèr la fia de l’emperador bizantin, l’à cristianisà te la fe ortodossa dut l raion.
Tel XIII i móngoi de Gengis Khan à sotmetù l teritorie e l’à spartì te ducac: l ducat de Moscovia, con Ivan III l
Gran, l’é stat bon de se librèr dal domine móngol e con Ivan IV l Terìbol, che se à proclamà “zar” (che vel dir emperador) se à unificà dut l tegnir rus. Dal 1613 l tìtol
de zar l’é restà a la familia di Romanov, che à regnà fin a
Industria de zelulosa
Percors de la Transiberiana
Ivan IV l Terìbol
17
la revoluzion del 1917: i zar de maor emportanza de chesta naa l’é stat Piere l Gran
(zar dal 1689), che à portà i confins de l’imper fin a l’Ozean Pazifich e l’à fondà la zità de Sènt Petersburgh, e Caterina II (zarina dal 1762), che à fat reformes del stamp
iluminist. Ampò, enceben che sie stat fat reformes, la Ruscia al scomenz del XX sécol aea amò n sistem feudal, con n pìcol grop de nòboi e na gran massa de bachegn purec. Per
chesta rejon, endèna la pruma gran vera, del 1917, l’é crepà fora la revoluzion de otober, che à metù fin a l’Imper rus e l’à fat nascer l’URSS (Union de la Republiches
Sozialistes Sovietiches), con n sistem comunist. Dal 1924 fin al 1953, canche l’é mort, Stalin à metù a jir na ditatura n muie ria e ence
con si suzessores no l’era ledea. Dal 1985 Michail Gorbaciov à scomenzà n
program de reformes che à portà bel pian, del 1991 a la fin de l’URSS. N muie de stac i é doventé indipendenc e la Federazion
Russa l’é doventà na republica presidenzièla, averjan l’economìa al marcià.
Ìsoles Solovki: l monastèr e l gulag La ìsoles Solovki l’é n arcipelagh de sie ìsoles
maores più autres più pìcoles tel Mèr Bianch, a 160 km dal Zìrcol polèr artich.
Entorn la metà del XV sécol doi frati, che chierìa n lech dalonc dal mond, i à scomenzà a fèr sù su l’ìsola più grana, dotrei gejies e la
cèses che servìa per la vita en comunità e dapò i à fat sù dintorn i mures: coscita l’é doventà n “cremlin”, che vel dir forteza. Su
la ìsoles più pìcoles i à fat sù gejies più pìcoles. Da la fin del XVI sécol chest monastèr l’é doventà un di lesc religiousc de maor emportanza de la Ruscia.
Dò la revoluzion russa i frati i é stac scaré demez e, del 1921, ajache da aló no l’era meso de sciampèr, l
monastèr e la ìsoles dintornvìa i é stac tramudé te n gulag, che fossa n ciamp de conzentrament de la ditatura sovietica. L’é stat l prum gulag de l’Union
Sovietica. Anter l 1923 e l 1939 te la ìsoles Solovki l’é passà
850.000 prejonieres. Del 1929 sun chesta sie ìsoles se podea contèr 39 ciampes de lurier. La condizions de vita era dassen ries e n muie de prejonieres morìa de malatìa.
I gulag i é stac seré del 1990, canche se à desfantà l’URSS.
Aleksandr Solzhenicyn, autor del liber “Arcipelagh Gulag”, tol a ejempie la ìsoles Solovki per rejonèr del sistem de prejonìa ti gulag.
Del 1992 la ìsoles Solovki é doventèdes Patrimonie de l’umanità de l’UNESCO desche ejempie de enciasament
de frati te n ambient senester de l’Europa del nord che moscia la fe de la comunanzes religiouses su la fin del Temp de Mez.
Stalin Gorbaciov
18
Ejercizies
1. Segna la resposta dreta:
Coluna él pa la capitala de la Ruscia?
O Kaliningrad O Sènt Petersburgh O Mosca
Che moneida él pa te la Ruscia?
O Rublo O Euro O Corona russa
Con che stac confìnela pa la pèrt
russa de Kaliningrad? O Lituania e Letonia
O Lituania e Polonia O Letonia e Bieloruscia
Olà él pa l Mèr de Kara?
O Tel nord de la Ruscia
O A ovest de la Ruscia O A est de la Ruscia
Olà él pa l Mèr de Ohotsk?
O Tel nord de la Ruscia O A ovest de la Ruscia
O A est de la Ruscia
Che colores èla pa la bandiera russa?
O Vert, brun e chécen O Chécen, bianche e vert
O Bianch, brun e chécen
2. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che
l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:
I monc Urali spartesc la pèrt europeèna de la Ruscia da chela asiatica.
..............................................................................................................
D F
La cedena del Caucaso la é tel nord de la Ruscia.
..............................................................................................................
D F
L Volga va envers nord e l desbocia tel Mèr Bianch.
..............................................................................................................
D F
L’Elbrus, te la cedena di Urali, l’é l mont più aut de l’Europa.
..............................................................................................................
D F
L Ladoga l’é l lech più gran de l’Europa. ..............................................................................................................
D F
La Kamciatca l’é na gran ìsola a ovest de la Ruscia.
..............................................................................................................
D F
19
3. Te chesta chèrta muta segna ite duta la informazions che te ès su la
geografìa fisica de la Ruscia:
4. Vèrdege a la doi fegures e proa a rejonèr del paesaje de la Ruscia:
....................................................................
....................................................................
.................................................................... ....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
.................................................................... ....................................................................
....................................................................
20
5. L teritorie de la Ruscia l’à n muie de gregn ruves. Te la tabela chiò
sotite l’é chi più emportanc, co l’indicazion de cotant che i é lonc e de la graneza de sie raion idrografich. Doura i dac per fèr doi grafics metan
en órden i ruves e i raions idrografics dai più gregn ai mendres e doura n color desvalif per segnèr i ruves che l’é te la Ruscia europeèna e chi che l’é te la Siberia:
Amur Don Jenisei Lena Ob-irtysh Ural Volga
Longheza
(km)
4.440
1.870
5.539
4.400
5.410
2.428
3.531
Raion
idrografich
(kmq)
1.855.000
425.000
2.580.000
2.500.000
2.600.000
237.000
1.360.000
Longheza (km)
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6000
......................................
......................................
......................................
......................................
......................................
......................................
......................................
Raion idrografich (kmq) 0 1.000.000 2.000.000 3.000.000
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
........................................
21
6. Te chisc pensieres cern la definizion dreta anter chela does che vegn
proponet. Met vèrda: te n cajo demò duta doi la definizions les é dretes:
La Federazion Russa l’é l stat più gran / con più jent del mond. I leghes Ladoga e Onega, i più gregn de l’Europa, i é te la Ruscia nordorientèla /
nordozindentèla.
Mosca, con si diesc milions de sentadins, l’é la zità più grana de la Ruscia / de l’Europa.
Te la Siberia l’é n muie / pecia gran zitèdes, percheche duta la region à n muie / pec sentadins.
Te la Ruscia vegn coltivà soraldut la pianures frutouses de la pèrt asiatica / europeèna.
La Ruscia l’é l prum / secont produtor mondièl de elech minerèl e l prum / secont
produtor mondièl de gas naturèl.
La Ruscia la é n muie rica / pureta de materies grejes. L meso de trasport più durà te la Ruscia l’é l’auto / la ferata.
7. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che
l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:
Tel temp sovietich l’era l stat che vidèa l’economìa.
..............................................................................................................
D F
Per produjer la vodka se doura ua e lùpol.
..............................................................................................................
D F
Ajache l’é n muie de giacia, te la Ruscia l’é pec bosć.
..............................................................................................................
D F
La Ruscia à 1/10 de la resserves mondièles de fer.
..............................................................................................................
D F
La Ruscia à n muie de zentrèles nucleères. ..............................................................................................................
D F
Per la marcianzìes te la Ruscia se doura soraldut l trasport su ferata.
..............................................................................................................
D F
22
8. Troa chel de massa
Te vigni grop de definizions n’é una che no pel stèr co la autres, ségnela e dì
perché:
1. Finlandia Mongolia Estonia .............................
2.
Barents
Kara
Ohotsk
.............................
3.
Neva
Ladoga
Onega
.............................
4.
Volga
Pečora
Don
.............................
5.
Ob
Jenisei
Don
.............................
6. Altaj
Urali
Caucaso
.............................
7.
Curili
Sahalin
Kamciatca
.............................
8.
Perm
Irkutsk
Murmansk
.............................
9.
Kazan
Omsk
Vladivostok
.............................
10.
Ivan IV
Piere l Gran
Gorbaciov
.............................
9. Jech del meter adum
Con chesta paroles te cognes fèr l maor numer de gropes de amàncol trei paroles che pel stèr ensema e te cognes dir perché:
Mosca
Ivan IV Letonia Mèr del Giapon Elbrus
Sahalin
Ob Forment Rens Mèr Bianch
Volga
Bajkal Ciarbon Kazakistan Bieloruscia
Sènt Petersburgh Omsk Mèr de Kara Beluha Onega
Vladivostok Neva Jenisei Arjent vif Vaces
Piere l Gran Ram Porcìe Perm Narodnaja
Mèr de Bering
Turcheis Don Ucraina Mèr de Ohotsk
Mèr de Laptev
Curili Azerbaigian Ladoga Pomes de tera
Novaja Zemlja
Amur Irkutsk Mongolia Caterina II