CRÉIXER JUNTS

Nàixer, riure, créixer junts a quatre rodes iel parc un Coffe Shop que entre cartes fèiem rotgle.Enyore, enyore, enyore aquells estius,risses a les sèquies, l’aigua d’aquell riuque ens va fer amics per sempre.

I es deixarem les veus, disfrutarem com deus, altra nit amb els meus.I es deixarem les veus disfrutarem com deus, altra nit amb els meus.

Sona trist i melancòlic, altre dissabte alcohòlic, diumenge de ressaca, al local fum d’hidropònic. I un crit per els amics,i un crit pels dijous que acabàvem tots de festa al teu pis.I em fa feliç, i em fa feliçcontemplar que al pas del temps seguim junts,forts com punys, risses, màgia, festivals,nits de llunes superficials i emoció.Transformar les nostres vides en una cançó.

RUdE gIRl

linda, linda y anti-babilónica! Sólo tú eres digna de volar en mi alegre despertar.Tú y yo, una isla en medio del mar.

Van vacilando, van vacilando, ellas tienen flow, ellas llevan el mando.Así que mando, mando, besos pa’ las flores,esas que huelen diferente, las que siempre sueñan con revoluciones.Rude girl!

Y una peli anti sistema y un porrito de ganja buena,suena Bob en mi mini-cadenaNo woman no cry!No woman no cry!

Ey, mira como viene moviendo esa cintura, ella es la queen la herida que el tiempo no cura.Tú ven a mi y hagamos de esto rama, tequila,bajo la sabanas bestias nocturnas.Dulce mami, con rebeldía muéstrales tu química.Mami, pura minina, tú eres única para mi. El tiempo se para y babilón te siente así y es cuando me siento en tu jardín.

REVOlTES

Què sabem? Que ens volen lligar en curt.Què podem? Que ens calen la por, la misèria i els murs.Saben que junts no podran parar-nos.Intentar fugir dels seus fils,no oblidar-nos que d’aquesta farsa som els fills.Anem buscant maneres d’escapar-nos.

Revoltes, que si no et comportes te l’emportes.Resistirem de peu i mai a quatre potes.

Tu i jo, units els dos junts som més fortsque morts de por, que banyats en or,som conscients de les nostres armes.Idees violentes justifiquen nostres actes insurrectes.Parlàvem tantes voltes de revoltes que ja no te sentit.Van perdent força les paraules...

ABISMES

Vull fugir d’aquesta ciutat,el fum del plàstic m’ofega.No tinc forces per a oblidari l’horitzó s’esdevé complicatsense tu al meu costat.

No he alçat el cap, no puc mirarquè m’espera darrere del mar,no suporte veure el final.Viure sols el pas que, no més enllà.On està la llum que il·lumine algun farper a continuar?

Camí de l’abisme i et trobe, vull alçar el cap.Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,tinc sensacions de poder volar.Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.Consciències pre-dissenyades al seu món sintèticI dius que és dur parlar del futur,doncs derribem un altre mur. Si estic amb tu em sent segur.I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.

Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,ràbia eterna si en la mirada s’atura el temps.Crisi de la crisi individual si l’individu,crisi quan el cicle ens escolta el cor.Crisi de la crisi individual si l’individu.És una guerra eterna.

Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.

AUXIlI

Sóc d’un festi-algo allà per l’any dos mil no-sé-què.Si tu ho saps bésona rebel, revolucionari.La nostra lluita antifeixista, el crit d’auxili en altre escenari.Si, som de poble, del nostre barri.D’un tendur el mon sencer.Canta la ràbia a les nostres venes.Canta el rencor per les nostres veus.

Màquines papiro-flèxiques bombardejant amb bales lèxiques.Les seues porres reflexen les esvàstiques, el nostre so cultura ,llengua, respecte i diversió.Passa a l’acció, passa a l’accióque ja son molts els anys de lluita, d’insubmissió.Avui continuem en peu de guerra, si! Avui republicà parlant català, estimant la terra.

Avui he escoltat la veu d’un poble cridar auxili!Hoy he escuchado la voz de un pueblo pidiendo ayuda!A voz do pobo!Herriaren ahotsa!

ClAX-SOUNd

Venga trabaja, repite, no pares, compite,que tienes que amasar más de lo que podrás.No importa tu tiempo, vale lo demás.Tendrás, querrás más, no pararásy con el tiempo lo perderás. Con que te quedarás?

Si no tengo, qué retengo? Es la duda que mantengo.Sólo pienso en verso libre pa’ salir de mi tormento.Y si siento un lamento, me lo gozo con mi gente, con mi reggae del momento.Solo pienso en verso libre.

There is a clax-sound,reggae dance rebel music.There is a clax-sound,reggae freedom peace and love.

Y al despertar rebeldía y alegríaSuena clax-sound reggae music, que empieza un nuevo díaRomper monotonía, vivir en utopíaLuchar contra el sistema que controla nuestras vidasQue no es democracia, que esto es una mafiaTe roban, corrompen esos de la patriaChupando del bote que tanto contagia, es la puta babilonia!

Y si siento un lamento, me lo gozo con mi gente, con mi reggae del momento.Solo pienso en verso libre.Si no tengo, qué retengo? Es la duda que mantengo.Sólo pienso en verso libre pa’ salir de mi tormento.Y si siento un lamento, me lo gozo con mi gente, con mi reggae del momento.Solo pienso en verso libre.

AUXIlI SOM:

Esteve Tortosa - VeuMarc Andrés - VeuFèlix Cortés - Guitarra i corsAdrià Llin - Baix i corsMiguel Ramos - BateriaHèctor Sanchis - TrombóSalva Berenguer - TrompetaGustau Garcia - Percussions

C’MON

Un favor sonor per a la penya tímida.Demana auxili i et cantarem per fer brotar la química.Reggae, passió i un poc de pulmó.D’un sol com tu m’enamore jo.

No s’ha atrevit amic, doncs tira-li un parell d’eixos dos, que tens que utilitzar aquesta nit en el seu llit un altre crit.I recitar entre les teues cames versos perversos de sexe mai escrit.

Si reggae et cante, es per tal d’hipnotitzar-te.Benvinguda al meu món, el món del “disparate”.I ara balla, posat sexy, mou el cul amb “arte”,que més et dona qui estarà mirant-te.La que no balla aquesta nit és, simplement, maniquí d’escaparate.

C’mon sexy lady to a piuar this nigth,vull ser el teu joguet de fantasies sexuals.C’mon sexy lady to a piuar this night.C’mon, C’mon!!

I a pesar de tot, cada vegada quan vens aprete les dents,em tremolen les cames, les ganes de tu i em deixes eixut.Me’n vaig per les rames, i a més a més,em sent més idiota a cada moment.I entre les cames, les ganes, les rames i a més de tu...

llIURE

Cantem per no plorar, que ja farts d’aguantar i escoltar mil histories molt tristes, la tele, revistes, polítics de “chiste”,el futbol i els seus bíceps, el “curro” i altre “finde”. I ara demane auxili per poder-me alliberar.

Cantem per no plorar.No ens permet ni ens deixa caminar.Vull cantar, vull contar una historiasense glòria, d’eixes per recordar.

Hem fet del vostre crit d’Auxili el nostre canttransformant penes i problemes en algo insignificant.Hui hem decidit viure la vida millor que mai.I refugiat en la cançó pense en lluita, revolució,control, repressió, mitjans de manipulació, viure a la mentida i la por a “babiló”.

Hem cantat per sentir-nos lliures,per dibuixar junts altre somriure.Hem parlat de llibertat entre barrots.

Tan fart d’esta vida que m’intimida. Si no entre al joc de seguida em cremen al foc. On vaig pobre de mi entre tanta mentida?

Dóna’m, dóna’m la mà.Transformarem la nostra lluita, sonarà l’alarma d’aquesta vida artificial.No vull plorar ,vull continuar.Bufarà fort l’esperança per poder-se alliberar.

lliure sóc!

TE LA DEC

Torna la sintoniad’esta puta monotonia.I és la merda del dia a diaque em fa pres a babilònia

Torna la sintonia.Done la volta al llit,les hores em pesen i em trobe buit.

M’alce de mala gana,encara es de matinada.Somnis pertorbadors no em deixen dormir. I altra calada...Fum de marihuana, retorna el panorama. Records directes al cor, els teus ulls somrient.I altra calada, altra calada...

Perquè saps que te la dec.Quan bec, dibuixe els teus ulls a la paret.No puc dormir sense mirar-te i recordar-te.Tornaré a la babilònia per ser el teu xiquet.

Exiliat per oblidar,massa joves per no pecar.Tristes són les nits que ens queden per passar,tristes les mirades que haurem d’intercanviar,tristes les paraules que vaig a pronunciar.Tant de temps al cel, ben a prop del sol.Sobreviuré a l’infern, guardant-te a dins del cor.I si follem fallem, resistirem, s’estimarem. Sobren les ganes i ens falta la moral.Tu la perla dolça que em feres madurar,jo el crio que t’estima i no para de cantar.

Perquè saps que tornaré...Perquè saps que te la dec...

PASSA EL TEMPS

Lluna, sol que un dia perdura. Dolç atac de paranoia amb Tashkenti d’aventura.I dura, és la lluita com l’espera, escalfar-te les nits fredes observant-te sempre plena.

Val la pena canviar la nit pel dia, la teua companyia. Et mire, desitge, respire alegria, repeat! La nostra melodia. L’única força que ens motiva: que balle la vida!!

Tal volta cregues que m’amague entre els estels. Sóc a la foscor distant del nostre amori arriba l’hora d’eixir d’aquest infern, vull sobreviure, mostrar per sempre un gran somriure.

Nits fluorescents provinents de milers d’anys llum em diuen, criden que m’estimen. Volen de mi endolçar-me per conseguir-me, però jo els dic: sols tinc ulls per tu!

Sols tinc ulls per tu, tu rajos per mi.La terra ens enveja, s’interposa en el camí. Et mire de reüll no puc resistir l’estar al teu costat.

Avui m’acompanyarà lluna. Avui, que esta sola com ninguna,que vol parlar de la seua soledat, que d’ algú es va enamorar però la nit ho va espantar.

Ai lluna!Ai com ninguna!Si la soledat es fera com el temps,que mai para i sempre passa, se l’emporta el vent.Gira la moneda, no vull més tristesa,la soledat t’abriga, et dona la tendresa.Lluna tu eres plena i m’inspires cada nit per somiar, que em fa volar.

Vine il·luminem la nit i ballem junts a la foscor, per somiar despert sols fa falta una cançó Vine il·luminem la nit i ballem junts a la foscorper somiar, que em fa volar. No voldria despertar.

I ARA QUE (BONUS TRACK)

Deprimit, lligat de cames.És que no em surten ja ni les paraules.Què passarà? Quin temps farà? Pensa en el demà, que algun dia potser cridem sol al corral del patiment.

I ara que no teníem res a fer.I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.I ara que no teníem res a fer.I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.

Trencaré totes les tanques,faré pols la meva llana i m’oblidaré d’històries.Sempre observat, sempre controlat.Treballa, gasta, calla o cobraràs. He de contar-ho als meus ramats, l’hecatombe ha començat.

A les parets queden restes, pocs colors, pintades i protestes.Però temps al temps, és el moment, obrim els ulls i despertem que quan menys espereu, cridem foc al corral del patiment.

“Y aquí quien parte el bacalao?”Pareixem tots un “ganao”.Corre i bota, corre i digues,elegeix al gos que et guie.Tres o quatre els pastors que s’emportaran la llana.Què bonic seria el mon allà dalt a la muntanya,què bonic seria el mon tot verdet de marihuana.

Enregistrat i mesclat per Sam Ferrer als mesos de Juliol i Setembre del 2013 en WZ Estudi de Borriol (Castelló). Masteritzat per Steve Corrao al Setembre de 2013 en SageAudio (Nashville). Producció musical per Sam Ferrer. Idea original de tots els temes per Auxili. Disseny i fotografía: Sònia Gandia. Editat per Auxili .

AgRAïMENTS:

“Dolç Atac” no ha sigut un treball solament mu-sical. Volem donar les gràcies a tota la gent que ha aportat el seu granet d’arena per donar-li forma. En primer lloc, S de Sulfuro pel disseny del disc, la fotografia i la paciència per aguantar a huit pesats que no paraven de marejar-la. Pepo per acompanyar-nos en esta aventura i ser un membre més. Pau Romero per gravar tots els vídeos i per les seues idees delirants. Pablo Ál-varez per deixar-li el seu baix a Adrià, que so-nava de categoria. A la FAB per acollir-nos a la “Serrà” tant de temps i tan bé. A l’Assemblea de Joves Meruts, als Festers de Sant Miquel d’Agres i a tot el món que va col·laborar al Verkami per poder finançar gan part del disc. A Conxeta per la seua actuació estelar al vídeo del Verkami. Als iaios de Sam, a Sara, a Dolça i a Golxi per fer-nos sentir com a casa i per ser com són. A tota la gent que ens ha inspirat. A les nostes fa-mílies i a la nostra gent per estar sempre ahí. I com no, a tots el que heu disfrutat als con-certs i a casa amb nosaltres, gràcies de tot cor.

Finalment, volem fer un agraïment especial a Samuel Ferrer. Productor, tècnic de gravació, so i segon pare. Per gravar el disc com l’ha gravat, per les seues col·laboracions a la guitarra, per acollir-nos, per convencer-nos de que podíem fer-ho millor, per tots els moments que hem passat, per no matar-nos al “círculo de la muer-te” i per tantes altres coses que no cabrien ací.

COl·lABORACIONS:

Per enregistrar aquest treball hem comptat amb l’inestimable ajuda de quatre amics que durant un temps han sigut com un membre més d’Auxili. No sols han gravat a cadascuna de les cançons sinó que ens han aportat la seua creativitat, ex-perència, qualitat i millor companyia:

Joan Marc (La Gossa Sorda) - Teclats i fantasiaMiki (Tashkenti) - Trombó i arranjamentsAlbert (Obrint Pas) - Trompeta i arranjamentsAdolfo (Skandinat) - Trompeta

A més hem pogut disfrutar amb les col·laboracions de molt companys que han donat el seu toc diferencial al disc:

Seguí (La Gossa Sorda) - Veu en “Abismes”Joan i Pau Barberà (Tashkenti) - Veus i acordió en “Passa el Temps”Kiko, Albargina, Pau Sanchis i Mario (La Tro-camba Matanusca) - Saxo, clarinet, trompeta i trombó en “Revoltes”Senka i Julio (La Raíz) - Veus en “Rude Girl”Dj Panxo (Sophy Zoo) i Dj Jano (La Raíz) - Scratch i efectes en “Crèixer Junts”, “Rude Girl”, “Auxili” i “Clax-sound”Marc (Agraviats) - Solo trompeta en “I Ara Que”