Filippo de Brunelleschi.Església de San Lorenzo

Autora: ARC

1. Context històricEs considera que el Renaixemnt s’inicia a Florència a principis del s.XV i que s’estén per tota Itàlia i posteriorment per Europa. Al territori espanyol abasta part del s.XVI.

És una època de grans canvis en la manera de viure i d’entendre el món per part dels europeus. Comença a les ciutats d’Itàlia, on hi ha un desenvolupament del capitalisme mercantil i s’inicia l’auge de la burgesia com a grup dominant. Les comunicacions milloren, la indústria creix i la moneda circula àmpliament.

És una època de descobriments geogràfics, el món s’amplia. Aquests descobriments seran promoguts, sobretot, per Espanya i Portugal.

Hi ha un creixement demogràfic que deixa enrere l’època de la Pesta Negra i obre un període de relativa prosperitat en molts territoris.

Políticament, comencen a desenvolupar-se les monarquies autoritàries.

La Reforma protestant, iniciada per Luter, va ser contestada per l'església catòlica. És el que s’anomena Contrareforma, que tindrà la seva plasmació en el Concili de Trento (mitjans segle XVI).

A nivell cultural, la invenció de la impremta per l’alemany Gutenberg, va contribuir en gran manera en la difusió de les idees.

Es recupera la centralitat de l’esser humà. El teocentrisme medieval dóna pas a l’antropocentrisme i els artistes s’inspiren en les fonts clàssiques grecollatines.

Brunelleschi va ser un dels arquitectes florentins més cèlebres del segle XV. Es va iniciar com a orfebre i escultor.

La derrota en el concurs per decorar les portes del baptisteri de la ciutat de Florència, projecte que va ser adjudicat a Ghiberti, va impulsar a Brunelleschi a abandonar l’escultura per dedicar-se a l’arquitectura. En aquest camp va aconseguir grans èxits i va aportar innovacions tècniques.

És l’inventor de la perspectiva, tècnica que també va utilitzar per projectar les seves construccions. L’autor és reconegut per l’Església de San Lorenzo i per la famosa cúpula de Santa Maria dei Fiori.

2. Estil

L’autor de l'església de San Lorenzo va ser Filippo Brunelleschi, artista renaixentista italià que va treballar durant el Quatroccento, segle XV. L’església, d’estil renaixentista, es troba a Florència (Itàlia) i va ser construïda entre els anys 1421 i 1470. Característiques de l’estil renaixentista:

Inspiració en els models arquitectònics romans i paleocristians. Trenca amb l’estil gòtic i agafa com a referència l’art de l’antiga Roma.

Ús dels ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.

Es torna a utilitzar l’arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja.

La utilització de la perspectiva lineal permet a l’arquitecte projectar amb exactitud la obra i fixar-ne les proporcions.

Inici de d'interès pels edificis de planta centralitzada, encara que predominen les plantes de creu llatina.

3. Anàlisi formal i estilístic

El sistema constructiu de l’església de San Lorenzo és arquitravat i voltat. El material utilitzat per construir-la és, bàsicament, la pedra. L’ús de la pedra grisa (la pietra serena característica de l’arquitectura toscana) per remarcar els elements estructurals: arcs, pilastres... obeeix a la voluntat de Brunelleschi de convertir l’arquitectura en la gran protagonista.

La planta de l'església de San Lorenzo és de creu llatina.

La sagristia vella, la de l’esquerra des del punt de vista dels fidels mirant cap a l’altar (la del costat, per tant, de l’evangeli) va ser feta per Brunelleschi.

La sagristia nova, la del costat de l'epístola, va ser feta per Miguel Angel.

Sagristia vella

Com a elements de suport de la construcció s’hi troben els murs; les columnes amb capitells d’ordre corinti; i, en el creuer, pilars, que conserven els capitells corintis. Per reforçar els murs, s’hi van construir contraforts.

Com a elements sostinguts, les voltes bufades tenen una gran importància a les naus laterals. Els arcs de mig punt, suportats per columnes corínties, separen la nau central de les naus laterals. Els arcs de mig punt també van ser construïts a les naus laterals per tal d’obrir les capelles. Encara que les naus laterals tinguin un sostre amb voltes bufades, a la nau central trobem un sostre pla, amb cassetons que proporcionen més dinamisme a la coberta.

La cúpula semiesfèrica és la protagonista, lleugerament ogival, situada en el centre del creuer sobre petxines. És una de les característiques més importants de l’obra.

CassetonsFinestres

Columnes D’ordre corinti

Pilastres corinties

Entaulament

Arc de mig punt

Cúpula sobre petxines

Òculs

Voltes bufades

Interior de l’Església de San Lorenzo

La planta de San Lorenzo s’articula en tres naus: una central i dues laterals (les laterals tenen un seguit de capelles als costats); un transsepte; un creuer, que és l’espai comú a la nau longitudinal i a la nau transversal; l’absis central (la capçalera de l´església) i dues sagristies.

La nau central és el doble de gran que les laterals.

Al pis superior, s’obren grans finestrals que són la principal font de llum de l’edifici. Les naus laterals s’il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles.

Al mig de la cúpula, s’hi troba un llanternó que també deixa entrar una gran quantitat de llum. Aquesta església no conté una gran càrrega decorativa: les pintures de la cúpula, alguns frescos...

Llanternó

Les línies que predominen són les horitzontals (el renaixement recupera la mida humana i subratlla l’horitzontalitat) i tot el conjunt està regit per un sistema de proporcions matemàtiques basades en el cercle i en el quadrat, cercant la simetria i l’harmonia.

Totes les línies, seguint una tipologia espacial unidireccional, convergeixen en l’altar, el punt religiós més important. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen una nova mentalitat, on l’home és el centre de totes les coses.

Bernelleschi aconsegueix crear un espai interior ampli, amb una estructura clara, proporcionada i harmònica.

L’element més important de l’espai exterior és la façana inacabada, molt tosca, que finalment no es va cobrir amb el marbre que li pertocava segons els plans de Brunelleschi. A la mort de Brunelleschi, Antonio Manetti se n’encarregarà de les obres, però la façana no es conclourà. Miguel Ángel va fer una maqueta que es conserva en la Casa Buonarroti.

En aquesta façana hi ha tres portes de fusta per on es pot accedir a l’interior de l’edifici. Des de l’exterior, és pot apreciar molt clarament l’estructura de planta de creu llatina de l’església. Igual que a l’interior,  a l'exterior s’aprecia la simetria de l’estructura, les diverses alçades de les naus i el cimbori que cobreix la cúpula.

4. Funció i significatL’església de San Lorenzo, es troba en el centre històric de Florència, molt a prop del Palau dels Medici. La seva funció era, i és actualment, litúrgica. L’edifici amb la seva harmonia, aportava serenitat i inspiració, això el convertia en un lloc ideal per celebrar cerimònies religioses segons el pensament dels humanistes del renaixement

Interior de l’església San Lorenzo

La família Medici, especialment Joan di Bicci, va encarregar personalment a Brunelleschi la construcció de l’església de San Lorenzo el 1419. Aquesta família, que governarà Florència durant tot aquest període, va aportar una gran quantitat de diners perquès es realitzés la construcció. Les tombes de la familia s’hi troben a l’interior de l’església.

Michelangelo. Tomba de Giuliano de Medicis

Aquesta església és un exemple d’equilibri i de sobrietat constructiva. L’arquitecte va tenir en compte la mesura de l’home i va recuperar a consciència el llenguatge clàssic.

Els elements constructius i l’ús de la geometria serveixen per ordenar l’espai, estan pensants per provocar una sensació de pau i d’equilibri al visitant. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.

Brunelleschi, per dissenyar l’església va prendre com a referent les basíliques paleocristianes (principalment) però també models de l’arquitectura romànica toscana i bizantina. La cúpula, per exemple, té com a referent l’antiguitat clàssica i l’art bizantí.

També es va inspirar en una obra pròpia, l’Hospital dels Innocents. L’església de san Lorenzo va ser la primera església plenament renaixentista.

L’hospital dels Innocents, Brunelleschi

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8dici

http://artgentona.blogspot.com.es/search?q=brunelleschi

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/01/25/l%E2%80%99esglesia-de-san-lorenzo-de-florencia/

Llibre d’història de l’art de 2n de batxillerat, Vicens Vives.