Filippo Brunelleschi

Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (1377-1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià. Les seves obres més famoses són totes a Florència.

La seva obra mestra és la cúpula del Duomo (catedral de Santa Maria del Fiore), la primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de l'antiguitat.

Brunelleschi va començar com a escultor en un taller florentí i era membre del gremi dels orfebres. Va competir amb Ghiberti per esculpir dues portes del Baptisteri del Duomo de Florència, no aconseguint l’encarrec. Sembla que hauria treballat a Roma amb el seu amic Donatello.

Els seus coneixements comprenien des de les matemàtiques i l'enginyeria fins a l'estudi dels monuments antics. Va ser ell qui va fer les primeres proves amb la perspectiva en el camp del dibuix; va fer invents com rellotges, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies. Per damunt de tot Brunelleschi serà recordat com l‘arquitecte que va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria clara i precisa i la simetria, sovint usant els materials més senzills: la pietra serena grisa i l'estuc.

Capella Pazzi, Florència

Església de Sant Lorenzo

Documentació general

Nom: Església de San LorenzoArquitecte: Filippo Brunelleschi (1377-1446)Cronologia: 1421-1470Localització: Florència (Itàlia)Estil: Renaixement (Quattrocento)Materials: pedraSistema constructiu: arquitravat i voltat

Església de Sant LorenzoObra de Filippo Brunelleschi feta entre 1421 y 1470, fou encarregada pels Medicis i acabada per Antonio Manetti a partir de 1446.

Es va voler recuperar el model de les antigues basíliques cristianes.Planta de creu llatina, capelles adossades als costats, tres naus longitudinals i sostre pla. Arcs de migs punt, capitells compostos amb fragments d’entaulaments clàssics. Al centre del creuer hi ha una cúpula.

Va ser la materialització de les teories sobre la perspectiva de Brunelleschi, tal i com es veu en el seu espai interior.

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Murs i columnes suporten l’edifici. Les columnes són d’ordre corinti, amb uns originals capitells que es perllonguen amb fragments d’entaulament, formats per arquitrau, fris i cornisa.

Les columnes suporten arcs de mig punt, que ajuden a sostenir el cos de finestres superiors i la coberta plana de la nau central.

Les naus laterals es cobreixen amb voltes de quatre punts o bufades, suportades en les arcades de la nau central i en els murs laterals. Aquests tenen un seguit de capelles obertes per arcs de mig punt que acaben en pilastres, també corínties, laterals. Interior: la porta principal d’entrada

Els capitells corintis amb el fragment d'entaulament a sobre

ArquitrauFris Cornisa

Capitell corinti Coberta plana de la nau central i voltes bufades de les laterals

Exterior i cúpula del creuer de San Lorenzo

Espai exterior

Aquest és bastant pobre, sobretot la façana, on mai es va col·locar el revestiment de marbre que havia previst l’arquitecte.

L’harmonia del conjunt és perfecta, i es pot veure les diferents alçades de les naus i les capelles laterals. A la part posterior, una cúpula lleugerament ogival, corona el creuer.

El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar. També l’estructura de l’interior fa que l’espectador tingui la impressió que un costat és com un mirall de l’altre. La simetria i la matemàtica foren les bases d’aquesta obra, on predomina l’harmonia i la complementarietat del quadrat i el cercle.

L’interior és ampli i diàfan, amb molta llum, gràcies a les moltes finestres que es troben a diferents alçades.

El sostre de la nau central és pla i està format per cassetons quadrats amb una flor al centre, i de tant en tant l’escut dels Mèdici, els governants de Florència.

En aquest pis superior s’hi obren grans finestrals que són la principal font de llum.

Les naus laterals s'il·luminen pels òculs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles.

Interior de la cúpula de San Lorenzo

La planta

És de creu llatina, inspirada en les basíliques antigues però més allargada.

Consta de 3 naus, una central i dues laterals. La central és el doble de gran, i les laterals tenen un seguit de capelles que es perllonguen per tot el perímetre de la planta.

A cada costat de la capçalera hi ha dues sagristies, una d’elles feta pel mateix Brunelleschi, i l’altra, la nova, per Miquel Àngel.

Sagristia Sagristia

Creuer

Transsepte

Nau central

Nau lat eral

Capella

Les columnes corínties tenen el fust llis i són de color gris fosc, fetes amb una pedra típica de Florència, que contrasta amb el fons blanc de l’església.

San Lorenzo té dues sagristies: la Vella feta per Brunellesch i la Nova per Miquel Àngel, on trobem les tombes dels Medicis.

La Sagristia Vella està decorada per Donatello. És una planta central coberta per una cúpula sobre petxines. Donatello feu les portes de bronze, on trobem els sants patrons i màrtirs representats amb gran naturalisme.

Cúpula de la Sagristia Vella

La Sagristia Nova de la Basílica de San Lorenzo a Florència, és una de les obres mestres de Miquel Àngel com a arquitecte i escultor. Avui en dia forma part del museu de la Capella funerària dels Medici.

L’escala de la Biblioteca Laurenciana, que es troba adossada a San Lorenzo, la dissenyà Miquel Àngel, i es considera una obra mestra del manierisme.

Interpretació

L’ordenació regular de l’espai, la simplicitat en la distribució dels elements i la utilització de columnes molt primes i arcs de mig punt per delimitar les naus fan que predomini clarament l’horitzontalitat sobre la verticalitat.

Al Renaixement es recuperà la mida humana i es vol remarcar la horitzontalitat recorrent a elements com les cornises i la perspectiva. Aquesta posava a l’abast humà l'horitzó, en aquest cas l’altar central, la part principal de l’església.

La pobresa ornamental i els materials típics de la zona i l’estuc blanc, significa que Brunelleschi volia centrar l’atenció en la seva obra arquitectònica, prescindint d’ornaments i elements que amaguessin o deixessin l’estructura en un lloc secundari.

Funció

Aquesta era clarament religiosa, o litúrgica. També volia provocar en els fidels sensació de pau i equilibri, amb l’equilibri i l’harmonia en que estan disposats tots els elements, com hem vist.

Per altra banda, al ser mausoleu de la família Mèdici, també es convertí en un símbol del seu poder i grandesa.

Sepulcre de Llorenç de Medici, de Miquel Àngel.Sagristia nova de San Lorenzo

Models i influències

És una reinterpretació de les plantes de les basíliques romanes i les paleocristianes. També imita models del romànic i bizantins, com les formes cúbiques els entaulaments dels capitells, i la cúpula sobre petxines inspirada en l’antiguitat i l’art bizantí.

Un altre antecedent, més immediat, és el pòrtic de l’Hospital dels Innocents, del mateix autor, on utilitzà les columnes corínties, la distribució rítmica de les finestres.

Se la considera la primera església plenament renaixentista en la qual es tingué e compte la mesura de l’home, es recuperà el llenguatge clàssic i l’equilibri i sobrietat constructiva. A partir de Brunelleschi, tots els arquitectes del Renaixement cercarien les mateixes formes.

Basílica paleocristiana de Santa Sabina, 422-433. Roma.