Gaudí - CatalàANTONI GAUDÍ (1852-1926) Arquitecte i dissenyador, és la figura
més internacionalment prestigiosa de l’arquitectura catalana per la seva capacitat de síntesi de la tradició pròpia i per I’originalitat i audàcia de les solucions tècniques que integra en una ornamentació brillant, insòlita i creativa.
Nascut a Reus, es graduà el 1878 a Barcelona, ciutat on centrà la seva activitat en un moment propici a l’eclosió de la seva personalitat: en plena Renaixença cultural i política, en un moment de prosperitat econòmica i d’expansió urbanística, i amb el mecenatge d’una burgesia que volgué sintonitzar amb els nous corrents europeus. En la seva formació influïren les teories de Viollet-le-Duc i de Ruskin, i també el pensament de la generació modernista que es forma al voltant de l’Exposició Universal del 1888, però molt aviat superà els estils històrics imperants en l’eclecticisme del segle XIX i formulà una estètica pròpia que fa perfectament identificable el seu estil i, alhora, molt difícil la classificació en un corrent precís.
Són trets biogràfics destacables la seva relació amb la familia d’industrials Güell, que el prestigiaren dins l’ambient barceloní, la seva vinculació des de molt jove a la Sagrada Família, fet que contribuí a intensificar la seva profunda religiositat, i la seva exclusiva dedicació, progressivament absorbent, a la problemàtica que generava la realització de la seva arquitectura. A més de les obres comentades, féu el convent de les Teresianes i la casa Bellesguard a Barcelona, edificis a Comillas, Astorga i Lleó, la reforma interior de la catedral de Mallorca i altres obres menors.
Un aspecte important és la seva capacitat com a interiorista, que el portà a dissenyar, en estreta col·laboració amb els excel·lents artesans de l’època, tots els elements que formen l’espai arquitectònic —ferro forjat, mobiliari, vitralls, elements escultòrics, mosaic, ceràmica, etc.— dins una concepció de la decoració orgànica i integrada en l’estructura constructiva.
Admirat i controvertit ja en el seu temps per l’audàcia i singularitat de les seves solucions innovadores, després d’una època de relatiu oblit o silenci, la seva fama s’ha imposat mundialment de manera indiscutible en els medis especialitzats i ha guanyat l’admiració popular.
GAUDI ca ta
LA SAGRADA FAMÍLIA Temple expiatori dedicat a la Sagrada
Família, l’obra més famosa de Gaudí, màxim exponent de seu geni visionari i símbol de Barcelona arreu del món. L’arquitecte se’n feu càrrec el 1883, sobre un projecte previ de F. del Villar, neogòtic, iniciat el 1882, i dedicà tota la seva vida, els darrers anys de manera exclusiva, a la realització d’aquesta ambiciosa obra, que deixà inacabada.
Gaudí volgué fer una «catedral del segle XX», síntesi de tot el seu saber arquitectònic, amb un complex sistema de simbolismes i d’explicació visual dels misteris de la fe: façanes com a representació del naixement, mort i resurrecció de Crist; divuit torres, símbols dels dotze apòstols, dels quatre evangelistes, de la Mare de Déu i, la més alta (170 m), del Crist; capelles laterals, símbols dels sagraments i de les virtuts... Sobre un model de planta gòtica basilical, de cinc naus, creuer, absis i deambulatori, amb monumentals façanes a la nau central i als braços del transsepte, volgué donar una espectacular dimensió vertical al monument amb una autèntica apoteosi de pinacles i altes torres d’estructura helicoïdal, acabades en abstractes revestiments de mosaic vidrat i coronades per símbols episcopals i la creu.
Són obra directa de Gaudí la cripta neogòtica, la part edificada de l’absis i la magnífica façana del Naixement (costat est), de la qual destaca l’exuberància decorativa, de caràcter netament naturalista (figures emmotllades del natural, animals, plantes, núvols, etc.). De les quatre torres d’aquesta façana, GaudÍ només veié acabada la de Sant Bernabeu.
Les obres, interrompudes el 1936, quan la cripta i l’estudi de Gaudí foren incendiats, es reprengueren el 1952 a partir dels dibuixos i les maquetes existents, continuïtat que motivà vives polèmiques. En 1954-1976 es completaren la façana i les quatre torres de la Passió (costat oest). El 1987 Josep M. Subirachs va rebre l’encàrrec de fer les escultures del pòrtic de la Passió. Es poden visitar la part edificada i el petit Museu del Temple Expiatori de la Sagrada Família, amb maquetes i documents gràfics del procés constructiu.
Plaça de Ia Sagrada Família • 08013 Barcelona Tel. 932 080 414 www.sagradafamilia.cat
Metro: Sagrada Família (L5) (L2) Autobusos: 10, 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51
Centre del Modernisme Tel. 933 177 652 - 902 076 621 www.rutadelmodernisme.com
PARK GÜELL Parc urbà situat en una elevació
(la Muntanya Pelada) al nord del barri barceloní de Gràcia (antic municipi). Gaudí el projectà i dirigí en 1900-1914, per encàrrec d’Eusebi Güell, com a infraestructura i equipaments d’una ciutat-jardí residencial, seguint models anglesos, prevista per a 60 habitatges unifamiliars. El projecte no reeixí i el parc passà a propietat municipal el 1922.
Els dos pavellons de l’entrada principal, que tanquen el mur que envolta el parc, previstos per a porteria i administració, són de pedra, amb cobertes de volta de maó de pla revestides amb peces de ceràmica trencades (trencadís) que ressegueixen les sinuoses superfícies geomètriques, recurs que dóna a tota l’ornamentació del parc un singular atractiu. Coronen les cobertes sengles cupulins i una altra torre helicoïdal amb l’habitual doble creu gaudiniana.
Una escalinata interrompuda per un mitològic drac o llangardaix (que és alhora sobreeixidor de la cisterna) porta a la gran sala hipòstila, destinada a mercat de la urbanització, amb 84 columnes d’ins- piració dòrica que sostenen cúpules de casquet esfèric, suport de la gran plaça superior, bell mirador sobre la ciutat i la mar. Aquest gran espai està delimitat per un extraordinari banc-balustrada que serpenteja tot formant meandres, racons i espais menors, en el qual el recobriment de trencadís acolorit forma un espectacular collage que sembla anticipar camins de les avantguardes posteriors. En aquest banc i a les bellíssimes claus de volta de la sala hipòstila, Gaudí comptà amb la col·laboració de l’arquitecte Josep M. Jujol.
Cal destacar encara la gran cisterna que havia de recollir l’aigua de la plaça a través de les columnes, sota la sala hipòstila, espai d’una gran bellesa plàstica, i la gran obra de viaductes que sostenen els camins per a vehicles, amb el suport de murs de contenció i robusts pilars inclinats que formen elegants arcuacions revestides de pedra desbastada.
A la casa que Gaudí es féu construir al parc, obra del seu deixeble Francesc Berenguer (1905), hi ha instal·lada la Casa Museu Gaudí, amb notables mostres de mobiliari dissenyades per l’arquitecte i records personals. El Park Güell fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984.
Olot, s/n • 08024 Barcelona Casa Museu Gaudí • Tel. 932 193 811
Metro: Lesseps (L3) Autobusos: 24, 28, 31, 32, 92, 116
COLÒNIA GÜELL Cripta de l’església projectada per
Gaudí per a la colònia tèxtil que Eusebi Güell instal·là al municipi de Santa Coloma de Cervelló, a prop del Llobregat (la cooperativa i algunes cases són obra dels seus deixebles F. Berenguer i J. Rubió i Bellver). Gaudí treballà des del 1898 en un ambiciós projecte del qual només es construí la part de la cripta en 1908-1916, que constitueix, tanmateix, una de les obres més admirades i estudiades de l’arquitecte i un precedent de moltes solucions de la Sagrada Família.
Situada en una elevació voltada de pins, la planta s’inscriu en un òval irregular, amb el cos central dividit en dues crugies que sostenen per mitjà de quatre columnes centrals i altres de laterals una sèrie de nervis irregulars de maó vist; al voltant hi ha una nau en girola amb altres columnes que sostenen les nervadures de la coberta. Davant la porta d’entrada hi ha un porxo, al costat de l’escalinata que porta a la planta on s’havia d’edificar l’església superior.
La gran força expressiva de la cripta és el resultat d’una sèrie de factors innovadors en l’estructura i de la utilització audaç dels elements constructius. Les columnes s’inclinen segons les càrregues que han de suportar, la tradicional volta de maó catalana adopta la forma anomenada paraboloide hiperbòlica, que s’avança en molts anys a la seva utilització per l’arquitectura moderna d’avantguarda. Els materials —bàsicament pedra basàltica a penes desbastada i maó, amb mosaics i vitralls a les portes i obertures— són utilitzats amb vigor i una energia que hi arriben a donar un aspecte rude i primitiu. Cal destacar tambè els bancs de fusta i ferro dissenyats pel mateix Gaudí.
Claudi Güell, 9-11, bxs. • 08690 Santa Coloma de Cervelló, Barcelona Consorci de la Colònia Güell 936 305 807 www.elbaixllobregat.net/coloniaguell
Des de Barcelona: autopista AP-2, sortida Cinturó Litoral i per Sant Boi de Llobregat i carretera a Sant Vicenç dels Horts, i A-2, sortida a Sant Vicenç dels Horts. FGC: Colònia Güell
Agraïm la col·laboració de Joan Bassegoda i Nonell, de la Càtedra Gaudí de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’Ignasi de Solà- Morales, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya.
© Generalitat de Catalunya Departament d’Empresa i Ocupació Direcció General de Turisme Text: Servei d’Informació i Difusió Turística Fotos: Toni Vidal i Jordi Pareto Impressió: vanguard gràfic SA D.L.: B-35.988-2011 Printed in UE
Gaudí-català.qxd 8/10/14 10:47 Página 5
LA PEDRERA (Casa Milà) Casa d’habitatges bastida en
1906-1910 per al matrimoni Milà-Segimon. Darrera mostra de l’arquitectura civil de Gaudí, és una de les seves millors i més ambicioses creacions, extraordinàriament innovadora en els aspectes funcionals, constructius i ornamentals.
Els amplis habitatges es disposen al llarg de l’ondulada façana i al voltant de dos grans patis interiors, circular l’un i el·líptic l’altre, dels quals surten una escala helicoïdal vers els primers pisos i la rampa per a carruatges vers el soterrani. Aquest plantejament trenca totalment la tipologia de les cases de I’Eixample i utilitza una nova i audaç estructura constructiva, ja que se sosté sobre columnes de pedra i maó, i un entramat metàl·lic, sense parets de càrrega, fet que dóna una llibertat total a la distribució de cadascuna de les cinc plantes, on dominen els plans trencats i ondulats, que formen recorreguts convexos.
La façana constitueix una impressionant massa ondulant de pedra a penes desbastada, on la duresa i pesantor dels materials contrasten amb la sensació de moviment de les onades d’un singular mar de pedra. Les obertures semblen excavades en aquesta massa i s’ornen amb un bellíssim treball de forja, amb formes vegetals als balcons i refinades reixes a les portes. La insòlita coberta se sosté en una sèrie d’arcs parabòlics de diferents altures, que formen les golfes, recobertes exteriorment per plaques de marbre. AI terrat, esglaonat, sorprenen les esculturals sortides d’escala helicoïdals coronades per una creu repetida quatre vegades i revestides de trencadís, i les xemeneies que recorden guerrers amb visera, que formen un fantàstic espai que ha estat qualificat d’expressionista o d’anticipació superrealista.
Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1984, és propietat de la Caixa de Catalunya, que la va restaurar i convertir en centre cultural de la seva fundació social.
Espai Gaudí (exposició activa permanent sobre la vida i obra de l’arquitecte i visita de golfes, terrat i pis de la Pedrera): Provença, 261-265 08008 Barcelona Exposicions: Pg. de Gràcia, 92 - 08008 Barcelona Tel. 902 400 973, Tel. reserves: 934 845 530 www.fundaciocaixacatalunya.org
Metro: Diagonal (L3) (L5) FGC: Provença Autobusos: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 43, 44, Renfe: Passeig de Gràcia
GAUDI CASA BATLLÓ
Casa d’habitatges reformada totalment per Gaudí en 1904-1906, per encàrrec de I’industrial tèxtil Josep Batlló i Casanovas. S’integra en l’anomenada illa o «mançana» de la Discòrdia (al·Iusió satírica al mitològic judici de Paris), que conté, a més d’aquesta casa, dues altres obres cabdals del modernisme barceloní, la Casa Amatller de Puig i Cadafalch (1900) i la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner (1905).
Obra de plenitud de l’arquitecte, d’un naturalisme intens i alhora abstracte, decorada amb ceràmica policroma de brillant i subtil color, produeix una indefinible sensació de lleugeresa malgrat la profusió de formes i motius. A Ia façana, ondulada, destaca l’estructura pètria de la tribuna del primer pis, sostinguda per columnes, que emmarca uns bells finestrals decorats amb vitralls; la ceràmica i els vidres multicolors de la part superior són interromputs per agressius balcons de ferro en forma de màscara o antifaç; Ia coronen una suggeridora teulada de ceràmica sobre les dobles golfes, que recorda el llom d’un drac fantàstic, i una torre rodona amb un cupulí floral que sosté la creu de quatre braços, que amaguen les interessants xemeneies escultòriques, que semblen al·ludir a ferrenys guardians de la casa.
A l’interior, cal admirar el pati d’entrada, amb una escala sinuosa i obertures bellament dissenyades, que rep una llum matisada per la gradació de tons blavosos del revestiment ceràmic. El pis principal fou decorat per Gaudí, que creà algunes de les seves millors mostres com a interiorista: magnífica llar de foc encastada, portes, escala i mobles de fusta conservats, en part, a la Casa Museu Gaudí, vitralls i elements de ferro forjat.
Passeig de Gràcia, 43 • 08007 Barcelona Tel. 934 880 666 - 932 160 306 www.casabatllo.cat
Metro: Passeig de Gràcia (L3) Renfe: Passeig de Gràcia Autobusos: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 43, 44
PALAU GÜELL
Residència urbana bastida en 1886-1888 per a la família d’Eusebi Güell, la primera gran obra de Gaudí. S’hi manifesta ja plenament la recerca de noves idees constructives i la interpretació totalment personal i innovadora dels estils històrics, en aquest cas el gòtic, i elements decoratius musulmans.
Damunt la planta soterrània destinada a cavallerisses (a la qual s’accedeix per una rampa), amb robustes columnes de maó amb capitells fungiformes que sostenen voltes de maó de pla, i damunt la planta baixa, destinada a serveis administratius, se situa la planta noble, amb la qual l’edifici s’estructura com a palau. El centre és un gran espai vertical, coronat per una gran cúpula parabòlica amb obertures en forma d’estrella que travessa tot l’edifici i sobresurt al terrat amb una alta agulla cònica. Les dependències (salons, galeries, estances) s’organitzen al voltant d’aquest espai, que constitueix el saló principal i alhora féu les funcions d’oratori (amb un petit armari-capella) i de sala de concerts (amb un bell orgue). La luxosa decoració interior forma un magnífic compendi del gust de l’època: columnes de marbre amb capitells hiperbòlics, arcuacions parabòliques, enteixinats de fustes nobles i ferro d’elaborada composició, pintures d’Aleix Clapés, aplicacions de carei o de vori i exquisit mobiliari.
Resta destacar-ne la severa façana de pedra amb la tribuna al llarg del pis principal, de disseny rectangular i vertical, amb dues grans obertures d’arc catenoide, entre les quals es veu el gran escut de ferro forjat de Catalunya, i sinuosa decoració a les reixes de les portes. I també l’insòlit terrat on sobresurten divuit xemeneies i sortides de ventilació de formes suggestives i variades, recobertes amb trencadís (fragments irregulars de ceràmica trencada), que Gaudí havia d’aplicar després a moltes de les seves obres. Finalment cal esmentar la notable gelosia de fusta del mirador de la façana posterior.
Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984, és propietat de la Diputació de Barcelona des del 1945.
Nou de la Rambla, 3-5 • 08001 Barcelona Tel. 934 725 775 / 771 www.palauguell.cat Metro: Liceu (L3) Autobusos: 14, 59, 91,120
PAVELLONS GÜELL
Cavallerisses i porteria, obra de Gaudí de 1884-1887, de la gran finca dels Güell (després convertida en Palau de Pedralbes). Mentre que l’estructura de les quadres, de voltes i arcs parabòlics de maó, respon a una tradició catalana d’arrel gòtica, la decoració exterior (murs, cupulins, etc.), de rajola i ceràmica i també mosaic, és de tradició oriental. Extraordinari drac de ferro forjat a la porta principal, referència al jardí de les Hespèrides, que el gran poema èpic de J. Verdaguer, L’Atlàntida (1877), havia cantat. Seu de la Càtedra Gaudí de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (UPC), amb arxiu, biblioteca i museu especialitzats.
Avinguda de Pedralbes, 7 • 08034 Barcelona Tel. 933 177 652 / 902 076 621
Metro: Palau Reial (L3) Autobusos: 7, 33, 60, 63, 67, 68, 74, 75, 78, 113
CASA VICENS Torre residencial bastida en 1883-
1888 per a l’industrial ceramista Manuel Vicens i Montaner. Obra de joventut, l’estructura està dominada per la línia recta, mentre que la decoració exterior —franges de ceràmica envernissada horitzontals a la part baixa i pilars a l’alta, amb torrasses als angles— i sobretot la interior, d’inspiració musulmana (a voltes completament nassarita, com el sostre de mocàrabs del fumador), apareixen ja com una explosió d’imaginació i d’idees brillants que Gaudí no cessarà de conrear. Magnífica reixa de ferro forjat amb fulles de margalló. EI 1925 fou ampliada i el jardí reduït. Propietat privada.
Carolines, 24 • 08012 Barcelona
Metro: Fontana i Lesseps (L3) FGC: Gràcia, PI. Molina Autobusos: 22, 24, 27, 28, 31, 32, 87, 92 Propietat privada. No es pot visitar.
CASA CALVET Casa d’habitatges, premi de
l’Ajuntament de Barcelona el 1900, bastida en 1898-1900 per a la família d’industrials tèxtils Calvet, amb despatx als baixos, convertit avui en restaurant. Primera obra dins la tipologia, molt codificada, de les cases de l’Eixample, la façana exterior, de pedra amb tribuna i decoració escultòrica, i el vestíbul, l’escala i l’ascensor responen a un repertori d’inspiració clarament barroca, mentre que la façana interior dóna una solució més personal i funcional, amb balcons i tribunes contínues. Hi té un gran interès el mobiliari dissenyat per Gaudí per a les oficines i per al pis principal, que es conserva en bona part a la Casa Museu Gaudí.
Metro: Catalunya (L1 i L3) i Urquinaona (L1 i L4) Renfe: Catalunya Autobusos: 7, 19, 39, 41, 45, 47, 50, 54, 55, 56, 62,141 Propietat privada. No es pot visitar.
ANTONI GAUDÍ (1852-1926)
LA SAGRADA FAMÍLIA