C R E A N T B I N I S S A L E M 3 8 7C R E A N T B I N I S S A L E M3 8 6

Fonts citades_ Pau Cateura Bennàssar, Mallorca a la segona meitat del segle XIII, I.E.B. 17, 1985

_ Antonio Contreras Martín, “Las tres espadas maravillosas de la Questa del Sant Grasal catalana” Revista de poética medieval, 13, 2004

_ Gabriel Llabrés Quintana, “Guillermo de Torrella, poeta mallorquin del siglo XIV” BSAL 9, 1901-2

_ Joan Nadal i Cañellas, La Faula, Hora Nova S.A., 2006

_ Plàcid Pérez i Pastor, “El feu de Guillem de Torrella i la cavalleria de Guillem Sacosta (Segles XIII i XIV)” BSAL 50, 1994

_ Rafael Beltrán, “Los orígenes del Grial en las leyendas artúricas: interpretaciones cristianas y visiones simbólicas”, Tirant 11, 2008

_ Joseph Goering, The Virgin and the Grail, Yale University Press, 2005

_ Sebastià Trias Mercant, Història del Pensament a Mallorca, Editorial Moll, 1985

_ L’Enciclopèdia catalana on line, article damunt ‘Cavalleria’

_ Anna Ma. Compagna Perrone, La Faula, Abadia de Montserrat, 2007

_ José M. Quadrado, “El Proceso instruido en 1345 contra el gobernador, Arnaldo de Erill [...] ”, BSAL 15, 1914

_ Gabriel Ensenyat Pujol, La Reintegració de la corona de Mallorca a la corona d’Aragó (1343-1349), volum I, 1997

_ Albert Hauf i Valls, La Faula, seducció o reivindicació políticomoral?”, BSAL 56, 2000

_ RRV2

_ José Manuel Lucía Megías, “La literatura caballaresca catalana en su ámbito peninsular. Los (escasos) testimonios conservados”, Caplletra, (Revista Internacional de Filologia), 39, tardor 2005

Figures creant Binissalem. Capítol 42[324] Queste del Saint Graal, (1380-85) Itàlia, BnF MS Français 343, f. 3r

[325] Dibuix sense font, consulta de 03.07.2016, http://www.joyvspicer.com/2014_09_01_archive.html]

[326] Ordinació militar d’Itàlia del sud (segle XII), ed. R.Elze, Konigskronung und Ritterweihe. Institutionen, Kultur une Gsesllschaft im Mittelatter

[327] ‘balena’, Bestiary of Anne Walshe (1400-1420) Anglaterra, Kongelige Bibliotek, Gl. kgl. S. 1633 4º, Folio 61r

[328] Papagai, Bestiari del segle XIII, França, BnF, lat 6838B, f21v

[329] Serp, Bestiary of Anne Walshe (1400-1420) Anglaterra , Kongelige Bibliotek, Gl. kgl. S. 1633 4º, Folio 57r (Els nombres 4, 5, 6, són del website: http://bestiary.ca)

[330] Narcisos, detall d’una tapisseria (vers el 1500) França o Flandes, estil ‘millefleur’ https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tapestry-_Narcissus_-Google_Art_Project.jpg

[331] Mort del rei Artús, The Prose Lancelot Grail (1315-1325) nord-est França o Flandes, BL MS Additional 10294, f 94

[332] ‘El Pancrator’, Crist en Majestat, (1123) església de Sant Climent, Boi Taüll, MNAC, Barcelona

[333] Detall de la Verge, del Pancrator, vegeu No. 9, http://smarthistory.org/a-beginners-guide-to-romanesque-art/

[334] El rei Artús rebre la espasa Excalibur, The Prose Lancelot Grail (1315-1325) nord-est França o Flandes, BL MS Additional 10292, f 100

[335] L’última batalla de Camelot, The Prose Lancelot Grail (1315-1325) nord-est França o Flandes, BL MS Additional 10294, f 93

[336] Retrat del rei Artús al “Nine Heroes Tapestry” (1385 a 1400) Flandes, https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Arth_tapestry2.jpg

[337] Dibuix al marge d’una pàgina, Liber Memoranda Camerarii, E36/273 (1356-1545) National Archives (UK)

[338] Compendi dels obres de Christine de Pizan, (1413) França, BL Harley 4431, f 259v

[339] Rei Charles V de França, Livre des proprietez des choses, (1482) BL MS Royal 15 E II, f 7

Els bestiaris i la cohabitació amb el regne animal

Durant tota la història humana, nosaltres i els altres animals havíem tingut vides estretament entrellaçades; fins avui. La dependència de persones i animals fou sobrepassada tan sols per la seva dependència del sol, l’aigua, i la terra. El contacte fou directe i continu, i els humans havien d’entendre i adaptar-se als seus socis. Ara, des de la revolució industrial, la nostra dependència ha minvat, i avui dia el contacte directe és sovint delimitat als productes embalats del supermercat i a alguns animals de companyia.

A l’època medieval la familiaritat amb animals fou molt superior a la que tenim la gran majoria de nosaltres, igual que el respecte o la por de la seva força i habilitat. Un ca rabiós i un ca fidel més enllà de la mort del seu amo són de la mateixa espècie.* Llavors les diferències d’ells i nosaltres es desdibuixaren i fàcilment s’imaginava els animals com a iguals respecte de les emocions, intencions i la interpretació del seu ambient. El desenfocament de les diferències entre espècies provocà que animals que parlen no sorprenguessin. A més, si parlaven devien pensar com nosaltres.

Fou la ignorància i la manca d’una classificació científica del món natural, el que permetessin que animals, sobretot els menys coneguts, tinguessin atribucions impossibles o màgiques. Com que quasi ningú no havia vist un elefant, per cada representació d’un elefant real n’hi havia deu d’imaginades.

L’atribució de característiques humanes als animals, l’antropomorfisme, fou omnipresent aleshores; no limitada a la ficció com avui. Ens sorprenen les conseqüències, que s’estendrien a la teologia i al dret, a més que a l’humor.

Annex

(*) És probable que alguns animals domèstics fossin més ‘salvatges’ que els exemples que coneixem avui, després de generacions de la cria selectiva.

C R E A N T B I N I S S A L E M 3 8 9C R E A N T B I N I S S A L E M3 8 8

Judicis d’animalsUna manifestació foren els judicis d’animals per ‘crims’ o actuacions perjudicials a les persones. Els judicis, notablement a la França medieval, eren celebrats amb una serietat total; els acusats tenien representació legal, i els veredictes podien ser a favor de l’animal. Un exemple és el procés, el 1587, al sud-est de França, contra una plaga d’insectes (possiblement morruts o corcs, en tot cas de la família coleòpters i similars a l’insecte que causa la fil·loxera) que havia atacat una vinya. Després d’un llarguíssim procés en un tribunal eclesiàstic, la sentència dictà que les bèsties tenien el dret a menjar, i els foren adjudicats uns terrenys on no podien ser molestats pels humans. Per altra banda, animals acusats de crims ‘de sang’ i processats en judicis laics podien ser castigats amb la mateixa sentència que un assassí humà i penjats o decapitats en un lloc públic.*

Els bestiarisLa natural curiositat sobre el regne animal era satisfeta per l’església Catòlica. Amb el desig d’organitzar tot allò que existeix segons la seva vista universal, l’església fomentava la producció de llibres, enciclopèdies de fauna: els bestiaris, l’existència dels quals aprofitem els historiadors també.

Com que la major part del nostre coneixement de la vida de l’edat mitjana és accessible a través dels documents, llibres i il·lustracions contemporanis, el nostre coneixement de la fauna arriba de les mateixes fonts. De gran valor són els bestiaris. No tots els bestiaris es guardaven a biblioteques religioses; els particulars també trobaven un bestiari com un llibre de gran interès, que recopilava detalls de tot el regne animal: domèstics, salvatges i desconeguts o imaginaris. Hi havia il·lustracions i descripcions, copiades de llibres anteriors, incloses fonts de centenars o un miler d’anys. Com es pot imaginar, veracitat i rigor no foren prioritats, el seu motiu fou un altre. En una biblioteca, el bestiari fou guardat amb els llibres de teologia i la seva finalitat fou la instrucció moral.

L’església Catòlica situava el regne animal en un lloc predeterminat del seu gran esquema de l'univers. A més de ser imprescindibles a la humanitat, proporcionant menjar, transport, força motriu i companyia entre d’altres funcions, els animals tenien una tasca moral, d’ensenyar el camí de bona conducta a través dels seus caràcters i hàbits. El bestiari formava una enciclopèdia de diferents maneres de ser i d’actuar i les seves històries morals donaven una instrucció més atractiva i memorable que sermons o regles de conducta.

Animals desconcertantsAixí, en aixecar alguns animals quasi al nivell cognitiu de la humanitat, era inevitable que fossin personificats. Els animals de les faules són éssers molt similars a nosaltres.

Els animals antropomòrfics són ubics a la sàtira i la paròdia. Aquesta no és una tendència tan

sols medieval, però tenia importància en una societat que llegia poc. Es burlaven dels

reis i governs i especialment dels clergues, freqüentment amb representacions de

simis, animals tan propers a nosaltres i propensos a la imitació, que s’ocuparen d’oficis humans. Igualment conills són representats fent agressions o perseguint cans. Així la solemnitat i prepotència són fundades en el riure.

Més bé curiós, hi havia el costum d’alguns artistes a representar més

emoció en les expressions d’animals que els humans que ells acompanyaven. Hem

notat que els cavalls de l’artista flamenc Jehan de Grise són més expressius que els cavallers i

altres persones representades. Animositat, avorriment, desaprovació, són algunes

de les emocions representades mentre les persones són inexpressives. Podia tractar-se d’una situació especial, la identificació de cos i ment entre cavaller i cavall, que pensaven i actuaven com un sol organisme, però això no explica els homes menys expressius.

La figura d’un lleó, que hem pres – entre altres imatges – del Roman d’Alexandre del segle XIV, és un dels símbols més emprats com escut d’una monarquia o d’una casa noble. Un lleó rampant d’or fou l’escut de Flandes, un comtat feudal i bressol de Jehan de Grise, pintor de totes aquestes figures. Com solia passar en la seva obra, però, aquest és un lleó diferent.

En termes heràldics, podem descriure la figura com un lleó passant gardant gules: caminant, mirant l‘espectador, i de color vermell. La seva postura suggereix que és a punt de saltar, mentre la seva expressió es més bé submisa.

(*) Avui dia els animals que ens fan mal o perjudiquen interessos humans solen ser despatxats sense procés o consideració de seus drets.

Fonts_ Public Domain Review, http://publicdomainreview.org/2011/03/27/bugs-and-beasts-before-the-law/

_ University of Pennsylvania Law Review, http://scholarship.law.upenn.edu/cgi/viewcontent

cgi?article=7589&context=penn_law_review

Els Animals_ Jehan de Grise, Roman d’Alexandre, MSS 264 (1338 – 44) Flandes, copyright amb permís de Bodleian Libraries, University of Oxford (ff. 65 r, 79 r, 96 r)

Creant la vila de BinissalemUn mosaic de cent-cinquanta anys del Regne de Mallorca, des del 1231

Pel que fa a les imatges, fotografies i il·lustracions: Atès que algunes fotografies, imatges i il·lustracions contingudes en aquesta obra han estat realitzades per tercers, la reutilització i difusió d’aquestes no està coberta per la llicència Creative Commons ni per cap altra llicència, per la qual cosa la seva utilització serà responsabilitat de la persona que en faci ús. En cas que un tercer trobàs que en aquesta obra s’ha fet un ús no autoritzat de les seves imatges, fotografies o il·lustracions pregam que es posi en contacte amb info@creantbinissalem.com per a la seva retirada o correcció.