Àngel Vargas WP3

imbi

DOFINS ngel Vargas Ario

NDEX

1 Introducci .................................................................................................................................... 1

2 Anatomia ....................................................................................................................................... 3

3 Evoluci ......................................................................................................................................... 4

4 Caracterstiques ............................................................................................................................. 5

4.1 Comportament ...................................................................................................................... 5

4.2 ...................................................................................................................................................... 5

4.3 Conducta social...................................................................................................................... 5

5 Reproducci i sexualitat ................................................................................................................. 6

6 Hibridaci ...................................................................................................................................... 7

7 Alimentaci .................................................................................................................................... 8

8 Comunicaci dels dofins ................................................................................................................. 9

8.1 ...................................................................................................................................................... 9

8.2 Vocalitzacions ........................................................................................................................ 9

INFORMTICA TECNOLGIC

1

1 INTRODUCCI

El dof s un mamfer aqutic de l'ordre dels cetacis, que tamb inclou les balenes i marsopes. s carnvor, excellent nedador, remarcable per les seves facultats psquiques, que viu en uns mars temperats i clids.

Les espcies ms comuns sn 12, tot i que la ms coneguda s la del dof com. Aquest animal pot nadar a 63 km/h sense provocar turbulncies, saltar fins a 7 m d'altura fora de l'aigua, submergir-se rpidament i durant fora temps, i disposa com a qualitat nica entre els animals, d'un veritable llenguatge sonor i ultrasonor de 400 "paraules"; esta dotat d'un cervell comparativament tan desenvolupat com l'hum, manifesta una gran sensibilitat pel que fa al dolor i al plaer, demostrada amb les seves relacions amb l'home. Existeix una cincia dedicada al seu estudi anomenada dofinologia.

Per dofins s'entn dos grups odontoceti amb semblances fsiques per sense afinitat taxonmica:

- Delphinidae Tamb coneguts com a dofins marins - Platanistoidea de les aiges dolces dels rius indis com l'Indus i el

Ganges.

Amb el cos fusiforme i el cap gran, el musell allargat i un sol espiracle a la part superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern), sn carnvors estrictes i estan entre les espcies ms intelligents que habiten el planeta. Es troben relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'sser hum.


2

Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-se, orientar-se i aconseguir les seves preses, a ms utilitzen l'ecolocalitzaci. Avui dia, les principals amenaces a qu estan exposats sn de naturalesa antrpica.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un ter del seu pes. S'alimenten bsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents cniques i esmolades. Tamb mengen gambes, crancs i pops.


3

2 ANATOMIA

Les espcies pertanyents a la famlia Delphinidae posseeixen un cos fusiforme, adaptat a la nataci rpida. L'aleta de la cua, anomenada caudal, s'utilitza per a la propulsi, mentre que les aletes pectorals sn usades per al control direccional de la nataci. Els patrons bsics de coloraci de la pell sn tons de gris, amb major claredat en el ventre i rangs ms foscos en el llom. Sovint es combina amb lnies i taques de diferent tint i contrast.

Igual que altres odontocets, al cap posseeixen el mel, un rgan esfric que utilitzen per a l'ecolocalitzaci.

En diverses espcies de la famlia, les mandbules s'allarguen, formant un musell prim distintiu. Posseeixen dentici homodonta, amb un nombre de peces dentals que oscilla de 20 a 50 en cada mandbula. Respiren a travs d'un sol orifici a la part superior del seu cap, anomenat espiracle.

El seu cervell s gran, amb l'escora cerebral bastant desenvolupada en comparaci amb la mitjana dels mamfers.


4

3 EVOLUCI

Esquelet articulat del dof del Pacfic de costats blancs.

Anatomia d'un dof tipus.

Durant molt temps es va pensar que els dofins, juntament amb la resta dels cetacis, eren descendents de mamfers terrestres, els mesoniquis, ordre extint d'ungulats carnvors. No obstant aix, els estudis gentics han demostrat que en realitat els cetacis (inclosos els dofins) estan ms emparentats amb els artiodctils, dels quals es van separar fa uns seixanta milions d'anys, els artiodctils ms propers serien els hipoptams. Es calcula que durant l'Eoc (al voltant de cinquanta milions anys enrere), els ancestres dels cetacis es refugiaven a l'aigua, de manera similar als moderns traglids.

Evidncies fssils demostren que els odontocets van aparixer al Mioc. Els primers dofins coneguts pertanyen a la famlia Kentriodontidae. Aquests dofins primitius ja tenien un desenvolupat sentit de l'ecolocaci i l'rgan del mel. Els esquelets dels dofins moderns presenten dos petits ossos en la zona sacra de la columna vertebral, que correspon a vestigis de la pelvis.


5

4 CARACTERSTIQUES

4.1 COMPORTAMENT

Els dofins sn sovint considerats com uns dels animals ms intelligents del planeta. La comparaci d'intelligncia entre diferents espcies s complicada, degut entre altres coses, per les diferncies en l'aparell sensorial, les maneres de resposta, i la naturalesa de la cognici. No obstant aix, el comportament dels dofins s'ha estudiat extensament, tant en captivitat com en la naturalesa.

4.2

4.3 CONDUCTA SOCIAL

Els dofins sn animals socials que viuen en grups familiars. En llocs amb una gran abundncia d'aliments, aquests grups poden excedir els 1.000 individus. Els dofins poden establir forts llaos socials, on fins i tot alguns individus ferits o malalts sn cuidats per altres, fins i tot ajudant-los a respirar en portar-los a la superfcie si fos necessari.

Els dofins mostren desenvolupament de cultura, una cosa que per molt temps es va creure que era nic de l'sser hum (i possiblement d'altres espcies de primats). Al maig del 2005, es van descobrir a Austrlia dofins de l'Indus-Pacfic que ensenyaven a les seves cries a usar les eines, cobrint els seus musells amb esponges per protegir-los mentre s'alimenten. Aquest coneixement s traspassat per les mares a les seves filles, a diferncia dels primats, on el coneixement s generalment transms a ambds sexes.

Els dofins tamb poden participar en actes d'agressi cap a altres dofins. Un dof mascle adult s molt probable que presenti en el seu cos diverses cicatrius producte de mossegades. Els dofins mascles participen en aquests actes d'agressi, a causa dels conflictes entre companys i la competncia de les femelles.


6

5 REPRODUCCI I SEXUALITAT

La cpula dels dofins succeeix cara a cara. L'acte real sol ser breu, per es pot repetir diverses vegades en un lapse de temps curt.

El perode de gestaci varia segons les espcies. El petit tucuxi t una gestaci d'11 a 12 mesos, mentre que per a l'orca el perode de gestaci s de prop de 17 mesos. Noms tenen una cria. En general, l'activitat sexual comena a una edat primerenca, fins i tot abans d'arribar a la maduresa sexual. L'edat de la maduresa sexual varia segons l'espcie i gnere. Els dofins sn coneguts per tenir relacions sexuals per raons diferents de la reproducci.


7

6 HIBRIDACI

S'anomena hibridaci a l'aparellament entre un mascle i una femella de dues espcies diferents, pertanyents al mateix gnere. En el cas de la famlia Delphinidae es donen els anomenats balfins. Hi ha pocs registres en captivitat, no existint en la vida lliure. Els registres es refereixen a l'encreuament d'una femella de dof mular i un mascle de falsa orca, obtinguts en un parc aqutic de les illes Hawaii.


8

7 ALIMENTACI

Existeixen diversos mtodes d'alimentaci entre i dins de les espcies pertanyents a la famlia Delphinidae. Peixos i calamars sn l'aliment principal, per la falsa orca i l'orca tamb s'alimenten d'altres mamfers marins. Els delfnids utilitzen diverses tctiques de caa: moltes vegades cacen usant la seva velocitat, per tamb usen l'ecolocalitzaci per buscar preses enterrades en la sorra. Els dofins que cacen peixos agrupats en bancs formen grups i acorralen a aquests perqu se separin de la resta del grup. Altres dofins acorralen a les seves preses en la riba d'una platja, i desprs aprofiten les ones per capturar-los, encara que aquesta s una tctica arriscada. Orques i falses orques tenen moltes altres tctiques de caa, a causa de l'mplia gamma de preses que consumeixen. A part de les tctiques ja esmentades, tamb aguaiten a les seves preses o donen cops a bancs de gel per desequilibrar-les.


9

8 COMUNICACI DELS DOFINS

Aquests animals utilitzen un sistema de comunicaci, basat en l'emissi de sons anomenats "clics", que no noms utilitzen per a caar sin tamb per a conixer als seus companys, detectar depredadors, orientar-se en mar obert, etc. Tot i que cada vegada es t ms clar el funcionament del "snar", encara hi ha investigadors i treballs per a conixer ms a fons el sistema de captaci i d'emissi d'aquests sons.

Podem observar la situaci dels ulls a la cara dels dofins, un a cada costat de la cara, que li impedeix veure-hi de front. A l'aigua, a 60 m de profunditat ja no tenim llum. A travs del snar poden veure-hi a travs de les seves orelles. Contnuament estan emetent sons d'alta freqncia, i quan el so xoca amb un objecte, un grup de peixos... aquest rebota i s captat pel sistema auditiu del dof, segons la direcci i potncia d'aquests senyals, sabr si es tracta d'una roca, d'una embarcaci o d'un suculent grup de sardines.

8.1

8.2 VOCALITZACIONS

Els dofins sn capaos de realitzar una mplia gamma de sons utilitzant sacs aeris nasals situats a sota de l'espiracle. Existeixen tres categories de sons:

- Xiulets de freqncia modulada. - Rfegues d'impulsos de sons. - Clics (utilitzats per a l'ecolocalitzaci).


10

_GoBack_Toc432665481_Toc432665482_Toc432665483_Toc432665484_Toc432665485_Toc432665486_Toc432665487_Toc432665488_Toc432665489_Toc432665490_Toc432665491_Toc432665492_Toc432665493

Documents

Àngel Vargas WP3