Àngel Vargas WP3

7/17/2019 Àngel Vargas WP3

http://slidepdf.com/reader/full/angel-vargas-wp3-568ca4965d0e7 1/10



I)/+R0*ICA *EC)+IC

2er dofins s'entén dos #rups odontoceti amb semblances físiques per3 sense

afinitat taxon3mica4

5elp*inidae 6ambé cone#uts com a dofins marins 2latanistoidea de les ai#7es dolces dels rius indis com l'8ndus i el

9an#es.

%mb el cos fusiforme i el cap #ran, el musell allar#at i un sol espiracle a la partsuperior del cap :orifici respiratori que molts animals marins tenen com acontacte de l'aire o ai#ua amb el seu sistema respiratori intern;, sn carnívorsestrictes i estan entre les espècies més intel·li#ents que *abiten el planeta. Es

troben relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'ésser *umà.

<om altres cetacis, els dofins utilit=en els sons, la dansa i el salt per comunicarse, orientarse i aconse#uir les seves preses, a més utilit=en l'ecolocalit=aci. %vui dia, les principals amenaces a què estan exposats sn de naturalesaantr3pica.

Els dofins men#en en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un ter- delseu pes. >'alimenten bàsicament de peixos i calamars que a#afen amb lesseves dents c3niques i esmolades. 6ambé men#en #ambes, crancs i pops.

3



I)/+R0*ICA *EC)+IC

2 A)A*+0IA

Les espècies pertan?ents a la família 5elp*inidae posseeixen un cos fusiforme,adaptat a la nataci ràpida. L'aleta de la cua, anomenada caudal, s'utilit=a per ala propulsi, mentre que les aletes pectorals sn usades per al controldireccional de la nataci. Els patrons bàsics de coloraci de la pell sn tons de#ris, amb ma@or claredat en el ventre i ran#s més foscos en el llom. >ovint escombina amb línies i taques de diferent tint i contrast.

8#ual que altres odontocets, al cap posseeixen el mel, un 3r#an esfèric queutilit=en per a l'ecolocalit=aci.

En diverses espècies de la família, les mandíbules s'allar#uen, formant unmusell prim distintiu. 2osseeixen dentici *omodonta, amb un nombre de pecesdentals que oscil·la de "/ a A/ en cada mandíbula. Bespiren a través d'un solorifici a la part superior del seu cap, anomenat espiracle.

El seu cervell és #ran, amb l'escor-a cerebral bastant desenvolupada encomparaci amb la mit@ana dels mamífers.

4



I)/+R0*ICA *EC)+IC

3 E'+-CI

Esquelet articulat del dofí del 2acífic de costats blancs.

%natomia d'un dofí tipus.

5urant molt temps es va pensar que els dofins, @untament amb la resta delscetacis, eren descendents de mamífers terrestres, els mesoniquis, ordre extintd'un#ulats carnívors. Co obstant aix3, els estudis #enètics *an demostrat queen realitat els cetacis :inclosos els dofins; estan més emparentats amb elsartiodàctils, dels quals es van separar fa uns seixanta milions d'an?s, els

artiodàctils més propers serien els *ipop3tams. Es calcula que durant l'Eocè :alvoltant de cinquanta milions an?s enrere;, els ancestres dels cetacis esrefu#iaven a l'ai#ua, de manera similar als moderns tra#$lids.

Evidències f3ssils demostren que els odontocets van aparèixer al Diocè. Elsprimers dofins cone#uts pertan?en a la família entriodontidae. %quests dofinsprimitius @a tenien un desenvolupat sentit de l'ecolocaci i l'3r#an del mel. Elsesquelets dels dofins moderns presenten dos petits ossos en la =ona sacra dela columna vertebral, que correspon a vesti#is de la pelvis.

5



I)/+R0*ICA *EC)+IC

4 CARAC*ER67*I8-E7

4.1 C+09+R*A0E)*

Els dofins sn sovint considerats com uns dels animals més intel·li#ents del

planeta. La comparaci d'intel·li#ència entre diferents espècies és complicada,de#ut entre altres coses, per les diferències en l'aparell sensorial, les maneresde resposta, i la naturalesa de la co#nici. Co obstant aix3, el comportamentdels dofins s'*a estudiat extensament, tant en captivitat com en la naturalesa.

4.2

4.3 C+),-C*A 7+CIA

Els dofins sn animals socials que viuen en #rups familiars. En llocs amb una#ran abundància d'aliments, aquests #rups poden excedir els !./// individus.Els dofins poden establir forts lla-os socials, on fins i tot al#uns individus ferits omalalts sn cuidats per altres, fins i tot a@udantlos a respirar en portarlos a lasuperfície si fos necessari.

Els dofins mostren desenvolupament de cultura, una cosa que per molt tempses va creure que era $nic de l'ésser *umà :i possiblement d'altres espècies deprimats;. %l mai# del "//A, es van descobrir a %ustràlia dofins de l'8ndus2acíficque ensen?aven a les seves cries a usar les eines, cobrint els seus musellsamb espon#es per prote#irlos mentre s'alimenten. %quest coneixement éstraspassat per les mares a les seves filles, a diferència dels primats, on elconeixement és #eneralment transmès a ambds sexes.

Els dofins també poden participar en actes d'a#ressi cap a altres dofins. Fndofí mascle adult és molt probable que presenti en el seu cos diverses cicatriusproducte de mosse#ades. Els dofins mascles participen en aquests actesd'a#ressi, a causa dels conflictes entre compan?s i la competència de lesfemelles.

!



I)/+R0*ICA *EC)+IC

5 RE9R+,-CCI I 7E:-AI*A*

La c3pula dels dofins succeeix cara a cara. L'acte real sol ser breu, per3 es potrepetir diverses ve#ades en un lapse de temps curt.

El període de #estaci varia se#ons les espècies. El petit tucuxi té una #estacid'!! a !" mesos, mentre que per a l'orca el període de #estaci és de prop de!+ mesos. Comés tenen una cria. En #eneral, l'activitat sexual comen-a a unaedat primerenca, fins i tot abans d'arribar a la maduresa sexual. L'edat de lamaduresa sexual varia se#ons l'espècie i #ènere. Els dofins sn cone#uts per tenir relacions sexuals per raons diferents de la reproducci.

#



I)/+R0*ICA *EC)+IC

! "I;RI,ACI

>'anomena *ibridaci a l'aparellament entre un mascle i una femella de duesespècies diferents, pertan?ents al mateix #ènere. En el cas de la família5elp*inidae es donen els anomenats balfins. Gi *a pocs re#istres en captivitat,no existint en la vida lliure. Els re#istres es refereixen a l'encreuament d'unafemella de dofí mular i un mascle de falsa orca, obtin#uts en un parc aquàtic deles illes GaHaii.

$



I)/+R0*ICA *EC)+IC

# AI0E)*ACI

Existeixen diversos mètodes d'alimentaci entre i dins de les espèciespertan?ents a la família 5elp*inidae. 2eixos i calamars sn l'aliment principal,per3 la falsa orca i l'orca també s'alimenten d'altres mamífers marins. Elsdelfínids utilit=en diverses tàctiques de ca-a4 moltes ve#ades cacen usant laseva velocitat, per3 també usen l'ecolocalit=aci per buscar preses enterradesen la sorra. Els dofins que cacen peixos a#rupats en bancs formen #rups iacorralen a aquests perquè se separin de la resta del #rup. %ltres dofinsacorralen a les seves preses en la riba d'una plat@a, i després aprofiten les onesper capturarlos, encara que aquesta és una tàctica arriscada. Irques i falsesorques tenen moltes altres tàctiques de ca-a, a causa de l'àmplia #amma depreses que consumeixen. % part de les tàctiques @a esmentades, tambéa#uaiten a les seves preses o donen cops a bancs de #el per desequilibrarles.

&



I)/+R0*ICA *EC)+IC

$ C+0-)ICACI ,E7 ,+/I)7

%quests animals utilit=en un sistema de comunicaci, basat en l'emissi desons anomenats 0clics0, que no només utilit=en per a ca-ar sin també per aconèixer als seus compan?s, detectar depredadors, orientarse en mar obert,etc. 6ot i que cada ve#ada es té més clar el funcionament del 0s3nar0, encara *i*a investi#adors i treballs per a conèixer més a fons el sistema de captaci id'emissi d'aquests sons.

2odem observar la situaci dels ulls a la cara dels dofins, un a cada costat dela cara, que li impedeix veure*i de front. % l'ai#ua, a &/ m de profunditat @a notenim llum. % través del s3nar poden veure*i a través de les seves orelles.<ontínuament estan emetent sons d'alta freq7ència, i quan el so xoca amb unob@ecte, un #rup de peixos... aquest rebota i és captat pel sistema auditiu deldofí, se#ons la direcci i potència d'aquests sen?als, sabrà si es tracta d'unaroca, d'una embarcaci o d'un suculent #rup de sardines.

$.1

$.2 '+CAI*<ACI+)7

Els dofins sn capa-os de realit=ar una àmplia #amma de sons utilit=ant sacsaeris nasals situats a sota de l'espiracle. Existeixen tres cate#ories de sons4

Jiulets de freq7ència modulada. Bàfe#ues d'impulsos de sons. <lics :utilit=ats per a l'ecolocalit=aci;.

1=



I)/+R0*ICA *EC)+IC

11

Documents

Àngel Vargas WP3