-
Any Primer. - N.° 7. Dissabte 15 desembre 1923
JuxlícÍÃ15 cts.
ciai AQUEST NÚMERO HA ESTAT SOT-MÈS A UÀ PRÈVIA
CENSURA.SETMANARI SOCIALISTA Reoacció: Fi, 11. - BARCELONA
La lliçó apresaNo hi ha dia sense una lliçó. No hi ha dia sense
una experièn-
cia. El socialista àvid de lliçó i d'experiència, esguarda
atentamentla terra i el cel, registra les observacions, i fa via
cap a l'avenir.Quan guanya una posició la troba ja fortificada i té
la seguretatque no l'ha de perdre mai més.
Nosaltres som en terra ferma. No hem tingut victories
resso-nants però hem llevat ancles en bon port i res no ens ha de
ferdesdir. Figureu-vos que quan nosaltres desplegàvem la bandera,de
tot arreu venien «reflexions» i «consells». I ara és una
sorpresaper a tots endevinar que nosaltres coneixíem la nota justa
del sen-timent que estotja l'ànima popular. En tots els anys que
hem callathem pogut apendre que mentres els uns guanyaven eleccions
i re-bien el favor del poble, l'ànirna del poble no s'entregava, es
rete-nia, es reservava per a infusions més cordials í més pures,
per aconsagrar-se a l'ideal de dolor i de llum, per a salvar en un
mateixesforç els interessos de la pàtria inmortal i els drets
indiscutiblesde l'Esperit universal, actiu, incessant.
No hi ha vida possible sense l'anticipació i el desig de la
vidasuperior i infinita. Perquè no ens quedàvem en el primer
replà,ens deien que una fal·lera marxista se'ns enduia. Perquè anem
pelmón amb la nostra pròpia ànima al descobert, ens diuen que
lesatraccions del sentiment local ens estrenyen el camí. Bona
gentque ens plany, que ens aconsella, que ens crida i que ens
rebutja,bona gent que no sap de nosaltres allò que nosaltres sabem
d'ells,dia vindrà que ens deixarà fer la via en pau, quan veurà que
no lidisputem les preeminències i que ens aconsolem senzillament
ambgovernar des d'un recò molt íntim del cor dels homes.
Per la seva tranquilitat volem dir només que no anem errats ique
no hem inventat res. D'alhes i d'altres abans que nosaltresparlaven
el nostre llenguatge i es feien entendre dels esperits se-rens que
no senten el neguit de salvar la seva posició precaria o laseva
embarció desballestada. Per a ells només, resarem avui aque-lles
paraules dirigides als joves del gran i exemplar socialista
es-panyol Dr. Jaime Vera—el setè aniversari de la mort del qual
es-devingué fa poc—paraules que no eren precursores perquè en
elsseus dies es debatien ja les relacions entre el socialisme i la
pàtria.
Deia el Dr. Vera als uns:«¿No sería indigno de vaestro espírita
generoso limitar vues-
tro ideal practico al desenvolvimiento del capitalismo
nacionalcuando en leix ¡THWonex r/rav^au?nHirxj^ -~~~ .
Este debe ser el axioma fundamental: NINGUNA FATALIDAD NA-TURAL
NOS CONDENA A PERPETUA INFERIORIDAD HISTÓRICA.»
I deía el Dr. Vera als altres:«la superioridad que conduce a la
victoria se alcanza traba-
jando. Ponga en la obra común, quien el pensamiento, quien
laacción, y juntémonos todos para la acción inteligente, que
cuantomás inteligente será más eficaz.
Hay que investigar la verdad en todos los órdenes, y
profesar-la, difundirla y aplicarla. Yo os juro que para alcanzar
la verdad,no impulso, pero sí luz de la Revolución que gigantesca
avanza,'no os podré dar mejor consejo que el siguiente:
»Analizad, estudiad por partes. TOMAD UN TERRITORIO
CIRCUNS-CRIPTO DE LO QUE COMO REALIZACIÓN FÍSICA O SOCIAL SE NOS
APARECE,Y ESTUDIADLE A PONDO EN LOS HECHOS MISMOS, NO EN LAS
OPINIONESAJENAS. Después con la disciplina que da la adquisición de
un per-sonal saber, podéis asomaros al mundo sin desorientaros ante
lascuestiones actuales o los problemas eternos, imán constante de
lainteligencia humana. Poique en cada fragmento, por pequeño
quesea, del Universo, corpóreo, están las normas constantes
confor-me a Jas cuajes es todo y sucede todo,»
Ja fa anys que el mestre Dr, Vera redactava aquest programaper a
nosaltres. Nosaltres hem après aquesta lliçó, aquesta sublimlliçó
segons el llenguatge dels bons socialistes. Els que no l'hanapresa,
els que no l'han seguida, son els que ens fan retrets.
Ja1'a.pendran. Per això no els podem dir Adeussiaul, sino: A
reveure!
LA CRISI DE L'ORGANITZACIÛ OBRERAORGANITZACIÓ i TÀCTICA
na del moment i atènyer la ve-ritable adhesió de les forces
quees posen en joc.
Aquest respecte dels diferentssentiments i ideals humans queha
d'ésser el principi elementalper la possible convivència din-tre
les col·lectivitats obreres dereivindicació de classes, ha si-gut
constantment oblidat pelsel·lements directors de l'orga-nització
d'aquests darrers anys,fent així possible que allò queles
circumstàncies i l'esforçd'uns quants vàrem crear, unsaltres
companys, més equivo-cats que dolents, varen engran-dir per
procediments insosteni-bles i ficciosos, creguts d'ésserels únics
posseidors i definidorsde la veritat i la manera d'acon-seguir-la.
Així es tancaren enun dogmatisme, que convertirenen indiscutible,
no fent altra co-sa que crear decepcions i odis,els quals ajudats
per l'actuaciódesatentada—qui sap si en ple-na consciència del que
feien—dels governs espanyols, obliga-ren a l'organització a
actuargairebé d'una manera perma-nent en la clandestinitat,
donantlloc a la creació, dintre la prò-pia organització obrera,
d'unamena d'organització irresponsa-bles que la tenia subjugada
dela manera més despòtica, i d'onn'han esdevingut tots els
mals.
Cal que en aquests moments,d'angoixa i d'esperança alhora,pensem
fredament en la respon-sabilitat històrica que tenim elsproductors
com a classe i vol-guem douar-nos una organitza-ció que escaigui al
medi en queha de desenrrotllav-se i no vo-ler-la nodrir de receptes
i tòpicsllegendaris, que iHusòriamenles consideren aplicables a
totsels paissos i latituds, ni esfor-çant-nos, per por que s'ens
titllite&mlCTgr&jiano^
En aquest momem de la or-ganització obrera, molt ben qua-Hficat
de moment d'examen deconsciència de l'obrerisme, es-tem obligats
tots els productorsa 1er que passat el període decritica i revisió,
en surti una or-ganització rica amb idealitats,potenta,
quantitativa i qualitati-vament considerada, amb unaferma
orientació emancipadora,però lliure al ensems de tenden-cies i
partidismes exclussivistes,de formularis rígids i inflexi-bles.
|>er a mi, tota organitzacióobrera que »o tendeixi a
con-qúerir els mitjans de producciói canvi per a fer que aquests
si-guin patrimoni col·lectiu no po-or|k qualificar-se
d'emancipado-
via.Cal tenir clarividència í no
g
erar cap força viva inútil,«totes poden donar el seument.
[L'organilzadó de
ilünya ha d'escaure precisa-als obrers d'aquí i això
«xctoeix pas el més amplecepte de solidaritat interna-si:r això,
estimat company
i Moret, no crec que pu-ésser per ara la «Unión Ge-
ai de Trabajadores de Espa-ñ|| l'instrument adequat per aacolar
als obrers de Catalunya,per|aè nosaltres, malgrat
toteslespîirinacions i soroll, d'algú»ele i|ent amb pretensions de
re-ps sentant de tota la classeoi ita, som una minoria si esva
«però una minoria conside-ra íe i amb constant progressióas |ndent
que més dels proble-mi i econòmics de caràcter so-ci! *;i polític,
en tenim d'altres deca ícter espiritual a resoldre,esi fvenint de
dignitat, per con-tin Ancles alienes a la nostravo |ntat, qüestions
que la«I |ión General» no ens reco-ne|>| entre altres coses
perquèno*Ïes sent.
llot el que no sigui formaruna organització que tingui encompte
aquests batecs espiri-tuals i els respecti, no plasmaràen |a
consciència col·lectiva isol$ s'haurà d'alimentar de ne-cessitats i
d'instinís momenta-nis, però indefectiblement estaràcridada a
fracassar, per damuntde iotes les apariències del mo-ment, perquè
essent la orienta-ció de l'Organització una obrafuturista
forçosament Xocaràamb la conscièncip de les nos-tres foves
generacions obreresque .cada día están més impreg-nades d'aquest
sentiment i sa-ben compendre tota la grandesade tes seves
possibilitats, quehan d'ésser el principi de la•ff-^fitfaf i la
T_«»""»-_
Joan Fronjosà.Del «Sindicat Únic
-
Pàgina 9 J Ü I T Z • OOIJLX. i« d> DMMÜn» í*WWi n , « » » ¿at
.
CRONICA HEBDOMADARIA
Politica internacional1Sentim una incontenible temptació per les
xifris, pep dites
raons: primera, perquè les qüestions econòmiques .són en la
OUrforpart ciels casos la causa de les diferències
internación*!»?!, segona,perquè a travers de les xifres pot el
lector formar-se una idea moltclara »le l'estat d'un país i dels
conflictes que poden amenassar laseva pau interna i externa.
Per a Bèlgica, pal* petit i de recursos limitats, malgrat la
impor-tància de la seva industria, les xifres són un veritable
turment. Pas-sen mals temps per a la nació que tant ha servit
d'exemple a lanostra burgesia com a tipus de nació seriosa t ben
administrada.Posada en mans d'un finacier, M. Theunis, des de que
en 1921 elssocialistes- retiraren la col·laboració llur, la
concentració catòlico-Ih'beral ha fet seguir a Bèlgica la política
del Bloc Nacional fran-cès. 1, apart ile la gran qüestió
flamencowalona, que es mantéigualment en primer terme,
l'estragament econòmic i la creixençaConstant del deute públic fan
trontollar cada dia més la vida de lapetita nació malgrat els
falsos optimismes de la premsa oficiosa.
El propi M. Theunis—que és, demés de President, ministre
deFinances , home rígid i de curta visió, en presentar al
Parlamentel pressupost per a 1924 ha volgut donar la sensació què
s'estavaprop d'assolir la restauració i l'equilibri econòmic del
país, i no hafet res més que confessar el fracàs 10) d'aquesta
giurìa. i
Piere Leroux és un precursor itisocialisme modern. Les seves
teofits,tan discutides pels seus contempora-nis, després de mort,
foren qua»i deltot oblidades. La fecunda idea de so-Hilaritat, és
original de Pierre Le-roux. Ccrhimeni que les seves teiìrlesno
tenen inforca,, ni la ferma origi-nalitat de les d'un Owen, wo,
Qodmin,un Haben./, un Saint-Simon, «» Fou-rier i altres atletes del
pensamentsocialista, perù lian couMfruil pode-rosament
afaisonar-lio,
lin cl fons, Pierre Leronx, pensauna reliyió de la humanilatl
tenintper fonament el doy ¡ria de la igualtat,triomfi adquisició de
la Revolució,que cal traduir o portar a l& pràctica.Segons
Pierre Leroux, calia començarper aquesta essencialissima
tasca,sense la qual no pot procediese amigaranties d'èxit a la
re/orma d$ lahumanitat que els nous temps 'e&i-
-"¿TfltatiTfg* in soiiaunuii itnwefffîT,e's a dir, la més alta i
tnés completaforma de l'home és tenir la consciên-cia d'aquesta
solidaritat universal,viure-la, practicar-la, és la perfecció.Així,
accepta la propietat, la famíliai la pàtria com necessàries a
l'home.Però l'home ha d'organitzar aquestescoses «en vue de
l'infini» parantcompte que no vinguin nous flagelli! ítenint cura
d'evitar la, creada iobreres, i trebaltar pelmfilora- ¡ ,mcQt
4waadiat< ddr tratqgtr*^
ï!
-
o l i i nin i- j IMS JvVltftftlJJ^ttfcatf *:. Fagina 8
Amo i admiro cl passat;pero vull que l'esdevenidorel
sobrepassi.
ROMAIN ROLLAND
Els clàssics i nosaltresL'obra de la Fundació Bernat Metge,
és per damunt i més enllà de tot crite-ri de partit. Davant
d'aquesta publica-ció, no té precisament cap importància,com
argument, ésser esquerrà o dretis-ta, ateu o creient, escèptic o
supersti-ciós. Hom pot ésser el que vulgui peròl'obra de la
Fundació Bernat Metge, ésa cobert de tota critica. Aquesta obraI*
com Un espill de natura. Sense par-tidismes, amb un mateix profund
res-pecte, donarà la primera traducció com-plerta catalana, de
totes les obres delsque, per entendre'ns clarament, nosal-tres hem
dit els clàsstcament clàssics,O sia: els clàssica grecs i els
clàssicsllatins.
La Fundació Bernat Metge, en el poctetnps que porta de vida ha
publicatja tres volums de la sèrie llatina i un¿e la sèrie grega.
Pertanyen a la sèriellatina: Lucreci, De la Natura, l.r vo-lum;
Corneli Nepos, Vides d'homesil·lustres; i Cicero, Discursos, l.r
vo-lum. El de la sèrie grega i l'últim pu-blicat és Xenofont,
Recorts de Sócra-tes. La presentació és 'simplement es-plèndida.
Dels traductors en parlem enaltre lloc. I possiblement els
tornarema comentar aqui.
Aquests valums clàssics, a part l'inte-rés inherent a la valor
mental intrínse-ca que porten en ells mateixos, posenaltres
qüestions d'un interès actual méscrescut. L'interès humà
d'aquestesquestions és més punyenta del que aparde primer antuvi.
No cal creure inno-centaient, que aquests clàssic» no tenenres que
veure amb nosaltres, homesactuals. Fóra una imperdonable
equi-vocació. Aquests clàssics viuen moltmés en nosaltres,
segurament molt méaque no pas molta autors contemporanisals quals
encara no comprenem del tot.Es possible'que vinguin costadet
d'unsnostres contemporanis, orbs en abso-lut pel que representen la
seva obra iles seves idees.
Rellegint els clàssicament clàssics es-devenen clares una pila
de coses d'avuique ja eren flagells i malures en aque-lles
seculades èpoques. Sense saber-ho,encara lluiten contra estats de
coses
que crearen aquella gent com un pro-grés—i encara
perduren—perquè no hiha res tan durador, ni difícil d'esvaircom les
errades^originariament de bonafe. Tot allò contrari a l'home,
contraria l'individu, contrari a la vida que haestat implantat de
bona fe a copia decruents sacrificis, dura en proporciódel que ha
costat de fer-ho triomfar.(Que sia veritat o mentida, útil o
per-judicial, no significa res, allò que im-porta és que hagi
tingut !Ïa vivència demoure agiiadament i implacables lespassions
dels homes.)
Pensem que encara no som franca-ment convalescents de dues
infeccions:el cristianisme i els clàssicament clàs-sics. Pensem que
el romanticisme ésuna recaiguda produida per la reacció—en tots els
sentits possibles del mot.(Cal fer -una observació: aquests
clàs-sics no han arribat a nosaltres sinó atniT'ès del filtre de la
primitiva estul-ticia cristiana. No són en nosaltressinó
imperfeclament i potser mésaviat, "encara que sembli paradoxa,per
via biològica).
(La guerra yran no fou altra cosaque la filla d'aquesta estranya
pedi-gree, o mescla si tolen, de les cruetvalors psicològiques
clàssiques i ladescomposició cristiana. Aquesta ra-ra Mescla, ha
produit tota la terato-lògica Mentalitat moderna, contra-dictòria i
Monsíruosament feile. Fa-ble és tin epileptic, i durant un atae,lé
necessita uns quants homes per adorninar-lo. )
Nosaltres preguntem si no és ja pro-picie la hora de revisar Ien
valors clàs-siques, les cristianes i les inaguanta-blement
suficients de la actual deca-dència. A fóra de matemàtiques i
física,a fóra d'uns petits sectors científics ide ciències
aplicades, hem de dir comHamlet:—the time is out o! joint!
Cal rellegir els clàssics i esguardarels actuals. Només
aleshores esdevédiàfanament clar, que tota cosa vera-ment noble,
bella i justa, és encarafantasma davant de la realitat.
Cristòfor de Domènec.
BUDABuda feia sa via i el cremavenels raigs del sol roent sens
pïetat,quan yegé un ca tinyós, vell, ajassat,tot ple de cucs, de
cucs que s'el menjaven.
Atantsant-se a aquells verms que empudegaven,els arrancà del
pobre llatzerat, . . . . . .lliurant-lo, amb aquell gest de
caritat,dels que, per fam només, el devoraven.
Planyent el ca seguia el seu camí,quan de sobte es digué, tot
concirós:—Els verms, sense menjà, es poden morí.
Aleshores als cucs es va apropari tot ferint-se el braç, en
tallà un troç;els beneí, i els va donar menjar.
Texeira de Pascoaes.
Pània literària~' " '"" ~ F " ' ' • "-r7—*—
ConsagracióL'herba del bosc irrevjjtant profanala simbòlica clau
que Jp arcs unia;no s'és alçada al toc d%ve-maria,com altre temps,
plorosa, la campana.
Tota sola, triomfant i sobiranala piscina s'aixeca, a on*» eia *
< --son front impur a rabejar venia,devotament, la
multitud'cristiana.
Entre pilars caiguts avança, lenta,una vaca en l'església
derruida;de ks plujes darreres l'aigua pura
beu dins el marbre santramb set ardenta;i en el temple vençut
queda acomplidala gran consagració de la natura.
Gabriel Alomar
A la mariera de...>i>
(Traduit del portuguès)
.„.Francesc Matheu' ^ - 4
Filòleg i Mestre en Gai Saber
PENSO AB TÚQuan l'alba els aueeíls despertay el sol rioler ja
surtf- * - ' •• • ; ^ * 'aclarint totas las cosasy dant-nos vida y
saluí,mentre em desperto y em llevo,
penso ab tú.
Quan m'en vaig a l'escriptoriy allà m'assec, sol y mut;mentre a
la tasca tn'afanyosense conversa ab ningú,més que ab la tasca y els
números,
penso ab tu.
Quan lo sol vol ajocar-sey arreu va minvant la llum,quan jo ja
m'en torno a casay mos llavis quedan muts,y a la cadira
m'assento,
penso ab tu.
Quan ja la nit és ben foscay allà al ras canta el cu-cut,quan
trist i plorós m'anyórotancat entre quatre murs, •mentre m'adormo y
somnio,
penso ab tú.
ARIEL.
. . « ! * • •
G. F. NICOLAI
Carnet duDheterodoxes
Per sempre més
L'home que cau en les dolcesreligionstdej'umor i.fa humütuta tot
eptrop, és com la moscagite posa, incanta, les potes enpaßer
Tanglefoot o ciúfat'.-de.mel: infalible victima
de'tantae&pessetat d'amor.
Si, per atzar, se'n alliberà,taca a tothom que el volta, ambP
esbravada mel que ' H restaencara com inesborrable taca.Perquè an
cop emmalaltit delmicrobi de certes dolçotés cap-cioses religions,
hom no guareixaiairûés. Exemple del virus; elcristianisme. Exemple
dels in-fectats: els ex-capellaqs de to-tes menes.
Però, hi ha coses més altes,més humanes i precisament
mésamor,.que no pas tetnífi de dol-çor amarga i barata,
baixamentsexual, inguarible, vessant de-generació i miserable
tristesa.Aquelles que acabaran ambtanta de mel insoportable,
hi-pócrita i contraria a Ja' vidadels homes.
4 . .T l ts Í »,!.• *UJ,»H
BRAND.
Per Cristòfor d« Domènec
ü Mi a leí barias to Barriapel Dr. Emili Mira
AÃ ORTPer J. Llorens I Ardgas
Per M. VMal Gort
DÌ l'OPIlHMEPer Joan Sacs
(«RUINE i DEIMiaper Justus
. . .% . ..; t« ¿ % 1 ' f .'.ai
El Metge I el UerPer Cot de Redáis
EI Tim raïmPerGaldric
1 article« da Oabrl·l Alomar,Aliou* Haicrfti, Berra l Höret,Dr.
J. Amor«*, Dr. Bof«i, Kä-nnel GUI*«, Or. Xontany*, ialtre«.
VàriaEn els cercles literaris, s'anuncia la präxim«
aparició de «Pecat d'Adolescència", primer llibrede versos del
senyor B. Rodríguez.
PhiléJS Lebrsgue, el poêla de «La Buisson ar-dent-, d« -U grand«
pitie» i d'altres llibres adral-tables, acaba de publicar, a Paris,
un nou recutide poetiti sota el tftol de «La Bûche dans l'Atre»(Bí
Tió a la Llar). Phileas Lebesgue, cl cantor dela simplicitat i de
la vida rural, és, potser enaquesta obra niés que en cap altra, el
filòsof de lagermanotASmaíiB 1 el profeta de l'amor univer-sal. Jí»
íol-«l seu llibre hi batega un panteisme sa,que exalta la conmntó
dels homes i de la naturacarn, a suprema beutat f justificació de
la vida.
• #* *Ha mort Maurice Barré«, nn dels taps mis slg.
nhVati del nacionalisme francès. l'ou un enemicpolirle de Isnrís
i de tots els politics francesotd*extrvma esquerra. Dit això, per
nosaltres ¡aesta ju t j a t humanament.
No volem, perd, deixar passar en silenci l'ad-mlradó que la seva
obra literària desvetllà deadels primers moments. Barrés era un
gran artist«de ta paraula, un estilista meravellós querem,mia,
perdir-ho d'un cop, la pompa floridi d'unCnittenbriand i la
precisió elegant i impecabledHin Renan. Chateaubriand i Renan,
foren, en rea-litat, els seus mestres literaris. Però el seu
espe-rit va romandre lluny de l'un i de l'altre per po-sar-se al
servei exclusiu t^un partit, la banderadel qual fou, massa vegades,
d'un cbñavlnismtdesmesurat.
El nostre col·laborador belga Bene Lyr ha ha-guí de .suspendre
les scve* cròniques sobre el mo-viment obrer a Bèlgica per causa de
malaltia. Es-perem, i desitgem, per molt aviat, el seu
c«mplelrestabliment. Reni Lyr ens fa dir que la primer*latea que
rependra sert la col·laboració * JUSTÍ*CJA SOCIAL.
Aprofitem aquesta avinentesa per reproduir eljudici d'un
assenyat critic i poeta francès, AlbertSclmeçberger, sobre el volum
Rimes Ftntrí, deRené Lyr. Si hneehergor cita un curi poema deLyr,
que mal traduit diu així:
/*W/ de pa fer Wane, mis be!! gar tl martre / F ivori,oa tí
cístítts pot trencar:damunt la ttva blancor jo Iniettori la nit va
gloriicfbavtrvixatptr /a Bfulat.
1 aleshores el crític francès escriu.-"Heus aquí la veu d'un
grave í viril poeta. Re-
ne Lyr te afinitats amb Rodenbach de Sí/enc* Iamb el Maeterlinck
de les Serres Cíuüdes. Ha co-negut, ha estimat la generació
simbolista; però noserva ni d caire lànguid de Rodenbach ni les
deli-qfiescències de Maeterlinck.
"I a seva poesia es desprendei cel boirós dePlandes on els
núvols passen arrocegatsdel ventmarcii filla com és d'un home que
ha viscul la do-lor, en lloc de cantar-la, sab trobar un accent
vi-ril. Travers dels desastres I de les mine« de lagu«W4, »'eWarc»
«* amar I« vida En ella es reve-la un esperit franc i cordial, en
un ntme ple desuavitat i de beutat."
** •S'ainiiH'ià l·i próxima aparició do
YAlnnuutcco ftoeiotitte Italiano, pora 1024, publicat per V
Avanti, di' Milà.Aquest nhnanac que os vft publicantdos do l'any
Wl~ i fornia un bell vu-luin il·lustrul, amb t pts. - N. e. 5
pts.K. M. í> pts. - .1. U. 5 pis. - M. V.2o pts. - C. H. 25 ptü.
- J. A. Ļpts. - A. H. 5 ptx.
fíciis. J. lì. M. 25 pts. - A . M. U. 25pts. - B. B. H. 5
pts.
Total 170 pts.A lots, el ilustro »graiment cordial.
Folietons de J U S T I C I A SOCIAL15 desembre 1923
Ristorili de les idees
U Munim: lutile (ufe(Notes del curs de
M. J. J. Á. Bertranda la Escola Superior deBlllìdtecàrles.)
EJ romanticisme representa un delspols de la evolució humana; a
l'altrepol regna l'esperit científic. L'esperitcientífic
transportat a la filosofia prenel nom de positivisme.
Des dels començos del segle XIX-é,els progressos de la ciència
han estatgegantins. Napoleó I, alumne de l'Esco-la d'Artilleria i
enemic dels ideòlegs,afavorí els matemàtics i físics. Més
tard,l'obra començada s'amplifica. Laplace,Lagrange, Le Varrier,
Aragó—un cata-là—, descobreixen, vulgaritzen i vivifi-
quen. En 1830, les discussions científi-ques són considerades
com esdeveni-ments mundials. Cuvier, GeoffraySaint-Hilaire i Ampère
creen ciènciesnoves. Aquesta invasió de la ciènciapenetra en el
pensament filosòfic. Au-guste Comte prové d'una familia cleri-cal i
catòlica. Però s'en allibera i esdona a le ¡ teories
Saint-simonianes. En1836, crea un sistema de filosofia i de-ve
foll. Aquest excés és explicat pel seudissortat casament i per
l'excreix de tre-ball que realitzava. Un cop gorit, esposa de nou a
la tasca. El seu sistema,la primera tesi positivista, és creadaper
complert. Es el Cours de philoso-phiepositive.
Comte sosté el principi, ja formulatpel seu mestre Saint-Simon,
que la hu-manitat, en el seu desenrotllament his-tòric, ha passat
per tres estats: l'estatteològic, l'estat meíafisic i l'estat
cien-tific, o sigui l'estat positivista, el profe-ta del qual és el
mateix Comte. Cadaciència haurà de seguir aquestes matei-xes
etapes.
La humanitat moderna pateix un malcorrosiu: l'anarquia. Per a
restablir l'or-dre i reorganitzar la vida veritable, calretrobar el
principi perdut, cal donar ala societat una doctrina capaç de
sus-tituir la religió cristiana definitivamentvençuda: aquest
principi definitiu és lamateixa ciència. Quina ciència? August
Comte estableix una gerarqnia de letciències, a base de les
matemàtiques,pel damunt de les ciències de la matè-ria bruta, les
ciències de la matèria ani-mada i de l'esperit. L'astronomia, la
fí-sica i la química estudien els cossos illur composició. La
biologia és la cien-cia de la vida animal; la psicologia ésla de
l'home. Un gran objecte, un objec-te immens queda reservat a
l'estudi delveritable sabi, i és la ciencia dels ho-mes, la ciència
de la Humanitat, la So-ciologia. Comte és el creador de laciència
social, rudimentària encara ales seves mans, però altament
superiora totes les altres activitats de l'esperit.La ciència
social, la politica concebudabaix son aspecte més elevat, serà
laciència dominant, la que tindrà per ob-jecte la felicitat de la
Humanitat
La Sociologia serà la veritable cientda de govern, la politica
per excel·lèn-cia. Exclourà l'esperit retrògrade i l'tt-perit
revolucionari i refarà una societatsana i estable. En aquesta
societat se-ran els sabis, els filòsofs positivistes,els que
dictaran les lleis i formaran Ineducació positivista del poble. Els
ho-mes de negocis tiudràn el poder execu-tiu. El poble, auxiliar
dels filòsops, esrenovarà. La logomaquia revolucioni?ria s'haurà
acabat. Poc els ha d'impor-tar, de fet, als proletaris,
l'apariènda.de representació democràtica que Ml»
ofereix. Les necessitats reals de lesclasses populara són
senzilles. «Les ne-cessitats, diu August Comte, es repor-ten
essencialment a dues condicions fo-namentals, una espiritual i
altra tem-poral, de naturalesa pregonament co-nexe, es tracta, en
efecte, d'assegurarconvenientment, a tothom, l'educaciónormal i el
treball regular. Tal és, en elfons, el veritable programa social
delsproletaris». Ningú no ha insistit mésque Comte en la necessitat
de l'educa-ció popular.
En 1845, August Comte s'enamora dela educado de Clotilde de
Vaux, unadona bonica, tisica, catòlica i no massaintel·ligent.
Comte l'estima, la veu mo-rir al cap de poc temps de conèixe-Ia
idesprés de morta la converteix en unamena de santa i
d'inspiradora. Per ven-tura no arribà a »aorar-rn adreçant-licada
dia llargues pregaries de quarantaminut*, agenollat al peu del seu
siilo,convertit en altar, i això durant dotzeanysl En aquesta
mística passió homha volgut veure una continuació de laseva
demència. Això és un erro, certa-ment. Aitai devoció ao l'impedí de
re-fondre tota la seva filosofia, car foualeshores que va escriure
el seu Siste-ma de política positivista (1851-1854)que no fou
acceptat pela positivistespurs.
En morir (1850), sembla qne August
Comte havia acabat la seva obra. Elfilòsof va compendre que la
seva pri-mera doctrina duia a una inmensa con-fusió. Calia
enquadrar la societat posi-tivista. El quadre escaient, al seu
en-tendre, el proporcionava el catolicisme,un catolicisme sense fe.
Una organitza-ció molt forta, com un feix definitiu;una jerarquia
estricta. Al davant ungran sacerdot positivista: el mateixComte,
naturalment. Quin havia d'és-ser el Déu de la nova Església? La
Hu-manitat, la Humanitat entera» amb elsSeus sants, els grans
benefactors, i ambels seus àngels de la guarda, les dones.El paper
que la dona hi ha de repre-sentar és tot d'amor. El gran
ressortSocial serà el cor. La. humanitat cons-titueix la darrera
finalitat del nouculte. Ella és el Gran Ésser, repre-sentat pel
Gran Fetitxe (la Terra), em-bolcallada pel Gran Medi (l'Espai).No
forma, això, una veritable Trini-tat?
Aquest misticíMnc s'expressa gairebéreligiosament. Comte va
determinar elsdetalls més Ínfims del culte pçsitivis-ta. Estava
convençut d ésser el pro-feta i l'anunciador de la fé
filosòfica,Científica i religiosa de l'esdeveni-dor.
La seva influència ha es! at poderosaí encara dura. A partir de
Littré, elsseus deixebles immediats, els positivis-
tes purs, ja no constitueixen una secta.(l)Les seves idees, al
menys en part,han triomfat. Mercès a les seves prèdi-ques, Durkheim
ha pogut crear, damuntde bases més científiques, la
Sociologia.Finalment, molts són els polítics queí'han nodrit
abastament
-
Pacía» 4 J UiTIOIA f001AL IA DMcubr« 4» IMS
Noves i documentsA I .KM AN V.V.-Una «XpoUlA.
Kl President ile la República, Ebert.ci qiml té l'ufi c i de
baster, bu siguídamit de bais» ilei seu sindicatpro-/fíSSÍOiml.
Kon Govern.Sota lu im'BÍdeneiaduMarx va cons-
ti tuir so el dia 11ki desembre un go-vern intdgrat por Jarres,
populista,ministro del Intcriori vice-cancüler;Kimningcr,
populista, ministre deJust i f ia ; Krser, demòcrata, ministrede
Transports, Ilainm, demòcrata ba-varès, ministre do Finances,
mancantencara provoir la cartera d'Instruc-ció pública. Stresenian,
l'oxcauciller,luí sigut nomenat ministre de rela-cions exteriora,
podcnt-se assegurarque cl nou govern no es més que unareedició, poc
corregida, del anteriori que seguirà en general la
mateixapolitica.
ITALIA. Congre« «ooUlUta.Els dies 11 i 12 de novembre va ce-
lebrar-se a Milà el Congrés del PartitSocialista Unitari
d'Itàlia, adherit alaInternacional Socialista de Londres.Varón
assolir hi més de 300 delegatsrepresentant a altres tantes
entitats,l 48 diputat* dels que constitueixenla minoria socialista
en el ParlamentItalià.
Després de les lamentables divi-sions del proletariat italià,
aquestCongrés ha de registrar-se com üuèxit franc dels socialistes,
en plenareorganització. Sen interessants eladiscursos pronunciata
en aquest C'ou-gr/'s pols camarades Modigliani, Tu-rat i , i
liaratofto, però ho es sobre totsel del gran socialista Claudi
Treves»il qual es declara intransigent enmateria de concedir cap
supremacia:il moviment obrer i afirmant que noes per mitjà del
sindicat, sinó de l'ac-ció politica, que el Socialisme ha
deressurgir i triomfar.
L'Igle«U 1 l'EiUt.Tots els quo xifràvem en fets res-
isniïts la eliminació i arranjament del'antig-ïi qüestió de
Itàlia i el papat,consagrant la eficàcia dels
feixismesinternacionals, han tingut la mésgran de les decepcions.
UOtsertatoreKamant) s'ha expressat en termesclars i contundents.
Tot continuaigual que abans. Tot queda en peu.Sentim no poder
reproduir l'alegat«brillantissimi) que fade la causa delVaticà el
seu vell orgue en la prem-sa, però podem transcriure aquest
fl-iml:
• Lu ferida oberta en 20 de setem-bre tie 1K70 no s'ha pas
pellat ambl'aplicnció de remeis ineficiente; res-tarn (iberia fins
(jue el Vaticà no so-lament gaudeixi de la llibertat i
in-dependència a la qual t6 dret, sinóque als ulls de tot el món
consti benclarament que els disfruta en tots elsordres.•>
4 Uns alegraríem molt de la mi-llora.»
UULUARIA. — EUeoloni UgllUti-v««.l.cs eleccions generals
verificades
el 2 d« novembre, no donaren lloc acap incident d'mportancia.
Dels 245llocs del Parlament, la coalició go-vernamental en guanyà
190. Bis co-munistes agraris i els liberals nacio-nals obtingueren
els llocs restantsn m b notable preponderància dels pri-mors. A
Sofia, la capital, dels vuit di-putats que elegeix, quatre són
go-vernamentals, clos agraris comunis-tes i dos nacionals
liberals.
Comentant aquest esdeveniment,Knlkof, ministre d'afers
extrangers,ha dit que los eleccions i llur campa-nya preparatòria
s'havien desenrot-llat amb la mes gran tolerància i res-pecte per
pnrt del govern. Segons elministro, el poble búlgar ha demos-trat
la seva adhessió sincera al copd'estat de i) de juny darrer pel
qualTU ésser enderrocat el govern deHtíimboulisky (assassinat pocs
diesdesprés) al ensemps qne la seva re-pugnància per les
exageracions delsagro-coni unistes. Ha afegit que elprograma del
sen govern podia resu-mlr-so amb aquestes paraules: «Ni
al'o.sqnerra, ni a la dreta. Resoluda-mcnt, avant.»
SUÏSSA.-Triomf» oooUlUt«».En les darreres eleccions
celebrades
a Ginebra per a la renovació de càrrecsdel Consell Federal
Cantonal, les es-querres, i en particular els socialis-tes,
obtingueren un triomf remarca-ble. En la composició del Consell
an-terior, els socialistes hi tenien 20 llocs1 are n'hi tenen 29.
Kntr« socialiste» iradical» han guanyat 51 llocs delscent que
havien de cobrir-se. Queden,doncs, en majoria, lia vent els
conser-vadors de diferentes branques perdut30 llocs i quedant amb
una represen- |taclò de 24 diputats, compartint la mi-noria amb
l'Unió de Defensa Econò-mica que també ha tret triomfants a24 delí
seus candidats.
M ALTA.-Won VarUmtat.L'illa mediterrània de Malta ha es-
trenat el seu Parlament «amb totesolemnitat». El governador,
l'arque-bisbe i totes les autoritats han sigutpresent» a la
cerimònia.
La primera sessió h& durat dotzehores 1 ha sigut
agitadíssima. BI capdel partit anti-italiX, comte
Stritzland,referint-se a la propaganda irreden-tista dintre de
rula, ha fet una critica»event de Mussolini provocant un vio-lent
incident amb el diputat Eizzi i elMinistre maltès d'instrucció
pública.Per fi, amb el consentiment de laCambra, el comte
Stritzland ha sigutexpulsat.
La sessió que havia començat a leatres de la tarda del dia 18 de
novem-bre va acabar l'endemà a les tres delmati amb un vot de
confiança al go-vern. Bona estrena pel sistema parla-mentari a
Malta! El lector no na deoblidar que malgrat pertànyer la illaa la
Gran Bretanya, (per això es autò-noma) la població es gairebé
total-ment italiana.NORUBGA.-Fl d« «a look-out.
El gran lock-out que afectava a 25mil treballadors de les
industrie» fo-restals i del paper, ha sigut arranjatmercès a la
imposició del Govern queha obligat als patrons a negociar ambles
organitzacions obreres, arrivant atermes de solució satisfactoris
per elstreballadors. El 27 de novembre foureprès el treball
totalment.
CANAÜÁ.-Batll« iOoUlUU.La important ciutat de Winnipeg
ha elegit mayor, per més de 5000 demajoria, al nostre company,
S. F. Far-mer.GRECIA.-AfiUoló ropabUouM.
Sen esperata amb viva ansietat atot Europa els resultats de les
elec-cions gregues que han de tenir llocdemà. Des de la fracassada
rebeliò mi-litar dirigida pel coronel Metaxas. enla qual hi ha
indicis que s'hi tro-bava complicat l'actual rei, Jordi II,uua
intensa agitació republicana s'haextòs per tot el pats. Dies
passata vacelebrar-se a Atenes una manifestaciópública de graus
proporcions dema-nant la inmediata implantació de larepública. El
cap de govern, coronelPlastiras, va expressar als manifes-tants la
seva inclinació pel canvi derègim, però va dir que les
eleccionshavien de donar la pauta a fi quequan se reunis el cos
legislatiu, ambplenitud de poders, pogués decidir,segons la
manifesta voluntat del po-ble, quina havia d'ésser la futura for-ma
de govern de la nació grega.
Tothom confia en la victorià de lestendències republicanes
montres elrei, bon previsor, prepara la maleta.La situació de
Grècia és molt interes-sant.
lUGOSLAVIA.-Aooord amb Bul-gària.La comissió bulgaro-iugoslava
ha
elaborat l'accord de pagament de lesrequisions i percepcions
fetes, per lesautoritats bulgares en territori servidurant la
darrera guerra. El paga-ment es farà la meitat en diner 1 l'al-tra
meitat en espècies. 150 milions delevas seran pagades en quatreenti
egües: el primer de Maig de1924 haurà de fer-se la primera de
30milions i les tres restants de 40 mi-lions ea faràn a intervals
de tres anys.La part en espècie compondrà 105,000tones de carbó que
representen 75
milions hauran d'ésser entregáis encereals, El HiurfRient
d'aquests arö-üles eomwit-urj» «n 1W24 i terminali0nlö3?.
¿•••tat«* d« nu««.La ({fioatto de fiume pot conside-
rar-se «n caini de definitiva solució. *Italin s'ha compróme« a
respectar el!tractat de Rapallo i la convenció deSanta Margarida
que reconeixen elsdrets de lugoslatht sobre el Barockt.'la Delta.
Igualment sembla que Italià*està disposada a modificar la frontera
•slovena a favor de IngwaVia,. trat-fpasant-11 cinc pobles d'uns
10.000 ha-bitants en conjunt, per tal que se li,consenti conservar
Fiume amb el¿present règim militar. '
Si s'arriva a resolucions concretes,,respecte a la qüestió de ,
Florae, espossible que també es resolgui ami-gablement la qüestió
pendent de lafrontera italo-slovena en la regió de/iirn.
ESTATS UNITS. — Follia eaptta-li»ta.Del llibre d'Edgard Milìwnd
£#',
Marche au Socialisme, són les dadessegüents que no tenen preu
per a il-lustrar el lector sobre la utilitat deles grans fortunes:
, ,
Archibald libaron, milionari de LoaAngeles (Californià) va
oferir a, unaseva filla com a present de l'arbre d»Nadal, una nina
elèctrica, amb tresbaguls de roba, satonets amobláisad hoc per a la
nina, cambra de banycompleta, llit de plata, etc., etc, L|nina sola
costava vuit mil duros.
El fill d'un milionari de Baltimoriva rebre d« present una
joguinamonstre que representava una ciutaten miniatura, amb la seva
iglesia, es-cola, fabriques, jardins, un llac ama,embarcacions, tot
mogut per la elec-tricitat. Quaranta «brers havien tre-vallat
durant ais mesos en la cons-trucció d'aqftesta joguina.
Un milionari de Filadèlfia ya tejídur pels Keis al seu fill un
ferrocar-ril elèctric que costava més de 50.000duros. -,.
Quan la filla d'En Caruiege va cum--plu- eine aiiya el seu pare
li va rega-lar un palau fet exprés per a ella quecosta va doa
milious i uug de dollars,;Aquesta nena de cinc anys tenia tren-ta
cinc persones al seu servei.
En un altre ordre, pot esmentar-sela casa Fort (probatuu
candidat a laPresidencia defii Estais Units), cottB-tructora
d'automòbils, que ha fet unpressupost per a propaganda durantl'any
1924 qua puja a 13« milions depessetes. '
Eli Comité« do Tailor do Porro-ioarrllfl. ,
Mr. Henry T. Hunt, ex-ministre delConsell del Ferrocarrils dels
EstatsUnits, ha indicat la conveniència quoes creeu comités mixtea
de taller pera fomentar les relacions entre els partrons i els
obrers ferroviaris. Els pa-trons estarien representats pels capsde
colla en nombre igual al de obrers.
Les finalitats d'aquests Comitès fo-ren les següuts: Donar a la
direccióuna idea de les necessitats, dificul-tats i aspiracions
dels obrers i expo-sar a aquests els problemes que hande resoldre
les companyies. Estudiarun sistema de distribució del treball,en
previsió de 1 atur forçós i prendreles mesures necessàries per a
remeiarles conseqüències d'aquesta plaga so-cial. Organitzar
l'assegurança contral'atur. Conduir per camins d'avinençales
relacions d'obrers i patrona. De^terminar exactament el nivell
raona-ble del rendiment de la mà d'obra.Augmentar la producció i
millorarels mètodes de treball. Evitar tot mo-tiu de conflicte i
resoldre amicalmentela desacords.
SUECIA.-OrtMi ministerial.Hem d'esmentar la darrera crissi
ministerial de Suècia per a veure sihi ha cap poble que es
decideixi atreure'n patró.
Kl ministre d'afers estrangera d'a-quella nació, Mr.
Hederstierna, en unàpat de la Unió de Propietària de pe-nòdics, va
fer un discurs manifestantque Suècia havia de sentir-se obligadaa
aj udar a la aeva germana Finlàndiaen cas que les llibertats
d'aquestaRepública perillessin per part de laRússia soviètica i que
ell, com a mi-niatre d'afers extrangers, faria elapossibles per a
puntualitzar aquestaobligació en una convenció militar.
Aquesta declaració no encaixavafaire amb les qna havia fet el
Prtaerministre. Mr. Trygger, en prendrepossessió del BOU càrrec
respecte aprocurar una reducció d'armaments,í l'endemà mateix de
l'àpat, el Primerministro va fer públic que les niani-festactoús de
Mr. Hoderstiema nu ox-
Fressaven el sentír del Gabinet sinóopinió personal d'aqtièst
ministre.Però no n'hi hagué prou, car els so-cialistes suecs,
asforçats perla opinióunànini del pals, han dit que no po-dieu
tolerar l'existència d'un perillde trencar la pau per remot i
llunyàqne fóa? i els ministres, sometent-se ala opinió, han acordat
presentar llurdimissió si el jet no separava a He-dertierna de la
secretaria d'afers es-trangers, cosa que el rel no ha feten
retornar del seu viatge a Angla-terra.
Res ha perdut Finlàndia amb aques-ta crisi sueca car ara sabrà
per laveu de la opinió pública que els pais-sos encandinans estan
absolutamental seu costat per a secundar ela seusesforços en pro de
la pau, de la cul-tura i del progréa, «en tant no com-prometi la
pau del mar Bàltic ju-nyint-se a la progectada aliança ambPolònia
en contra la Ruasia soviè-tica.»
Evidentment el nacionalisme es-candinau éa un dels més sana i
asse-nyats que coneixem. Vindica la sevasolidaritat racial amb
Finlandia per ala pau, la cultura i el progrés ambexclusaió de tota
frivolitat imperia-lista 1 anant de cara a la supressiódels
armaments cosa que fins avui jaela hi sortia més barat que a tots
elsaltres paissos europeus.
La Confederació do Blnaioat».La memòria de la Confederació
de
Sindicata de Suècia corresponent alany 1922, la qual ha sigut
roscent-ment publicada, detalla els comptes
"4e la Confederació que pujen a1,824.033 corones de despeses i
in-gressos. Esplica la crisi greu per queha passat la organització,
particular-ment en el primer semestre de 1922,en qual època el
nombre dels sensefeina arribava a 163.000. Detalla tam-bé el segur
de vacances d'istiu per
, mitjà del qual han pogut gaudir d'a-quest benefici 4.337
obrers manuals.
POLÒNIA.- Congre« de Cooperati-vesA Varsòvia va tenir lloc el
dia 24 de
novembre l'apertura del Congrés desocietats cooperatives
prenent-hi part1.320 delegats en representació de 519
Associacions. Amb tal motiu el Pre-sident de la República va
obsequiaramb un lunch als delegats estrangersque Són: M. Gisek. per
la Federacióde Cooperatives franceses; M. Mey,representant de les
Cooperatives in-ternacionals; M. Fanquet, represen-tant del Bureau
internacional delTrevall; Grasce i Dastych per les coo-peratives
txecoslovaques; Kask, delea cooperatives d'Estonia; Fisber delea
cooperatives angleses. El notableprofessor Krozy wecki fou elegit
pre-sident del Congrés.
J3ARCELONA.-&üniòn General de1 Trabajadores.»f! Per a
divulgar ela principis i tàcti-ca de la «Union General de
Trabaja-dores de España», la -Federació Ca-.talana ha organitzat un
curs de con-•feréncies, l'inauguració del qual tin-drà lloc avui, a
les 10 de la vetlla, enl'estatge social, Peu de la Creu,
14,•ocupant la tribuna el company JosepJiugué.TXECOSLOVÀQUIA. - Una
oxoep-
•!.f old.s, Aínitjans d'aquest més, el ministre|e Finances de
Txecoslovàquia abo-iiarà 408.000 lliures esterlines com aÚltima
paga del deute total de la na-ció.', Aquesta quantitat que havia
d'es-ser pagada en març vinent i que arapaga a l'avançada deixa la
novellanació de Txecoslovàquia en una si-tuació excepcional, car no
hi ha aEuropa un altre pais senae deute pu-pe.ITALIA.—Eta E»talvi»
del« Eml-
ffraat».'LaÜtaïó de Cpoperativea Italianes
da Treballa Públics a l'Estranger aca-nt establir un contracte
amb el Bancde les Cooperatives de França per atraslladar a Italià
lea economies delsobrers italiana que treballen en aquell
país. Les disposicions d'aqunst ncordson lus següent*: Els cap;)
de collaque pertanyin ¡i les cooperativos ita-lianos rebran:
1) Quaderns do xecs especials delliane da les Cooperatives do
Françaque porten, demés del talo current ,un duplicat de.l xec;
2) -Una llista por onlro y l f a b è l i c ilelocalitat^ de los
insti tucions banuft-ries italianes corresponsals del Banci que
s'ocupen del pagament de xecsa Italià.
L'obrer que desitgi efectuar un in-grés haurà do dirigir-se al
seu cap deeolln, cl qual faA constar les indica-cions al xec, al
duplicat i al tilló, idesprés d'haver firmat el xec i el
seuduplicat rebrà la quantitat de l'obrer,més un franc en concepte
do despe-ses. Tot seguit els caps de colla tra-metran el duplicat
del xec al Banc delos Cooperatives de França, així coml'import de
la quantitat que s'envia.El Banc de les Cosporativos de Fran-ça
tindrà cura d'avisar al banc corres-ponsal italià.
El Labour Party, davant la grancrisi anglesa, que té sense feina
mésd'un milió de treballadors, va propo-sar, com a remei
l'amortització deldeute britànic, traient el capital -ne-cessari de
les fortunes superiora a5.000 lliures esterlines, «única
soluciósubstanciosa i afirmativa enfront dela tesi proteccionista
conservadora»,segona afirmació d'En Cambó, de quisón també aquestes
paraules: «Latesi treballista té de fort l'ésser l'úni-ca de les
tesis en lluita, que toca elpunt viu de la crisi econòmica
angle-sa; la impossibilitat de restaurar elvigor de la producció
l/rilànica, men-tre els seus productes vinguin gra-vats pels
enormes impostos que exi-geix la formidable càrrega financie-ra que
Anglaterra suporta.-»
Els conservadora volien evitar lacompetència estrangera amb lea
dua-nes, la qual cosa segons els lliberalsdefensors del comerç
lliure augmen-taria el cost de la vida. En canvi, «se-rà sempre una
gran honra per al par-tit treballista l'haver estat el primerpartit
anglès que hagi assenyalat lacausa, en la qual acabaran per
coin-cidir tots, de la crisi econòmica ¡in-glesa.»
El poble anglès ho ha comprès aixídonant majoria en les
eleccions alssocialistes í lliberals.
Convé que s'escampin aquestes ma-nifestacions de la capacitat
directoradel partit socialista, perquè el nostrepaís es considerat,
per les classes al-tes, com una organització poc prepa-rada
econòmicament. Es avui un de-fensor dels graus industrials qui
as-senyala la Virtualität del partit treba-llador. Es clar que als
rics no elsplaurà que toquin llurs fortunes, peraixò s'afegeix al
final do Particiód'on hem tret els anteriors judicis«que no pensa
el mateix do la Virtua-lität del rernei qne proposen» els
so-cialistes.
El triomf de socialistes i lliberalsés, demés, una esperança per
a lapau i prosperitat d'Europa, ja qnes'oposaran a la política poc
armonit-zadpra de Poincaré, ajudats en lluracció seran ajudats pels
socialistesfrancesos.
Ha d'esperonar-nos doncs en la nos-tra tasca el triomf de
l'estranger. Ique cada u de nosaltres, vegi difo-nent diàriament
els principia, orga-nització i programa del socialisme,entre els
seus companys.
C. Rofes.
iMataró.—D. B.—Rebudes 2 pis. de 20 exemplarsPalma dt
Mallorca.—L. B.—ídem 2 idem id.
Trameto el paquet a la direcció que m'indica.Mercès.
París.—(. C. R.—ídem 10 francs (canvi del dia4 ptes.,) a compte
d'exemplars rebuts. Trameto5 exemplars a Cabré. Agraim interès.
Papiol.—]. P.—Idem 2*50, suscripció trimestre.Capellades.—P. ••
.—Idem 4'50, idem semestre.Capellades.—ü. R.—Idemí'SO idem
id.Berjí.—Ateneu Bergada.— dem 8 idem un any.Saat Carles.—C.
C.—Idem 0'40 de 4 exemplars.Qirona.—M. P.—Idem 12'50 de 5
suscripción»
trimestrals de M. T., LI. M., M. S., M. P.iF. G.Mercès pel
vostre interès. El dels corresponsals eiresoldrà com vos cregueu
més just.
Els nostres lectors no hand'oblidar que aquest nú-mero de
JUSTieiÀ SO-CIAL ha estat revisat pers la censura militar :
Correspondència de RedaccióCompany M, A., Piguerts.-~kmt>
molt de golf,Company C. C. A., Csaet Oe Afar.-Agraïm IraiM-
ta. Anirà quan bo permeti l'excés d'ori-ginal literari.
E. H., Ciutat.—Tenim excés de traduccions. L'o-riginal no s'adiu
amb «1 caràcter del pe-riòdic. Parlarem del llibre quan
aparegui.
Company M. V. O., Ciutat.—Corresponen! a lavostra cordialitat.
Us agrairem volgueupassar pzr la redacció dissabte, a la tardao
dijous en havent sopat, pel goig de can-viar impressions.
NOTA: No correspondran les lletres anonime!ni les que no duguin
l'adressa de l'autor.
SETMANARI SOCIALISTA
(luftfcíaJocted2.a època
CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS
REDACCIÓ:
Carrer del Pi, 11, • mimADMINISTRACIÓ:
Marcia! Badia, Llovera, 11-REüSREDACTORS i COL·LABORADORS:
liibriïl lion« - Setta i Mont. - linp Cem-ponda - «Heu Minns -
Ir. Ugnili MMCmtòf« di Dómeme - C. Fign di CHmttJ. Llorín i ttlig«
- Di. Enili Mira - J. Paia,i Furiiti - Dr. Joaquim Xirau - Francise
I.Cutis - "loi" - tumid Líalas - Or. Mutu}*Fallir Valldupens -
fintato Minasi - MunìGalis-Imi Lyr-Jou [usurera- Mm1 da-Hart-Dr.
Indii: Ovejír« - Jtst| Hurt tabMinuel Escora - Jtuep M." Pou I
SataniJ. RBCIUHS i Muudí - Uní Cupilm • b-sip M.° Tillada - Jut
Monturui - Emili li-lilí - Piro toil - F. taäaiai • Jous M."
itSucri-J. Rovi i Torrint - tati littet un-sari - Or. Cosmi Bofes -
Igiasi Igluiii • Cutelibili - Dilli Daini • Joan Fren¡osí •
BaiamiBarí -1. Ràfols Uni • J. Fiaseis - JauniCardUs-J. Duiao I
Quaidia-Puig Pijita-Jun On.
Or. Jtsip atores.
PREUS D'ABONAMENT:A Catalunya:
Trimestre, 2'50 pits. - Mig any, 4'50 pie«.U u any, &
ptcs.
JUSTICIA SOCIAL és fànic periodicsocialista que es publica a
Cata-lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.
SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o al'administració, o
bé trametentFimport de Tabonament a 1'admi-nistrador, amb segells
de corren,
gif postal, etc.
Obrers del campiLlegiu i propagueu
"LA TERRA"SETMANARI POPULAR
PORTAVEU DE LA «UNIÓ DA RA-BASAIRES DE CATALUNYA»
Es publica cada dissabte, /à Cts,
¡ 41 4 vi «• 1.BARCELONA
IMP. BiBi.iOTtittU.-Li.oviiUt lg.-R* p«
Folietons de JUSTICIA SOCIAL15 Desembre 1923
CAPITOL SEGON
Dels drets sobirans de les Repúbliquesfederades i
nacionalitat
de la Unió
2. —I.n sobirania do les Repúbliquesfederades oxistuix en els
limita esta-blerta per la present Constitució, forade Ics qüestions
que són de la compe-tencia do la Unió. Rulla d'aquests ií-uiits,
eada República federada exer-ceix el sen poder autònom; la
Uniógíilvag-uarda els drets sobirans de lesRepúbliques
federades.
H. Cada nua de les Repúbliquesfederades conserva el dret de
sortirBC lliurement do la Unió.
4. Les licpúbliques federades d'a-coni amb els principis de la
present
Constitució, decideixen els canvis enllurs constitucions
respectives.
5.—El territori de les repúbliquesfederades no pot ésser
modificat sen-se llur consentiment i per a la modi-ficació, la
limitació o la supresssió del'article 3, és obligatori el
consenti-ment de totes les Repúbliques de laUnió.
6.—Per als ciutadans de les Repú-bliques federades, s'ha
establert unagola 1 única nacionalitat; la de la Unió.
CAPÍTOL TERCER
Del Congrés dels Soviets de la Unió
7.—L'òrgan suprem del poder de laUnió es el Congrés dels Soviets
i, enels intervals de Congrés a Congrés, elComitè Executiu Central
de la Unióque es composa del Soviet de la Uniói del Soviet de les
Nacionalitats.
8.—El Congrés dels Soviets de laUnió es composa dels deleg-ats
delssoviets urbans i dels soviets subur-bans, a raó d'un diputat
per cuda25.000 electors, i dels delegats delscongressos pels
soviets de govern araó d'un diputat per cada 125.000
ba-bitonta.
9,—Els delegats en el Congrés delsSoviets de la Unió són elegits
en els
I congressos dels soviets del govern.l
En les repúbliques en les quals no hiha govern, els delegats són
elegitsdirectament en el Congrés dels so-viets respectius.
10.—Els Congressos ordinaris de laUnió són convocats pel Tsik
(abrexia-tura del Comitè Executiu Central) dela Unió una vegada
l'any; els Con-gressos extraordinaris són convocatspel Tsik de la
Unió, per propia inicia-tiva, a petició del Soviet de la Unió,del
Soviet de les Nacionalitats, o bé apetició de dugués repúbliques
fede-rades.
11.—En circumstancies extraordi-nàries, que impedíssiu la
convocatò-ria en la data fixada del Congrés dela Unió, el Tsik té
el dret deretrassarla Convocatòria del Congrés,
CAPÍTOL QUART
Del Comitè Executiu Centralde la Unió
12.—El Tsik de la Uuió ea composa:del Soviet, de la Unió i del
Soviet deles Nacionalitats. .
13,—El Congros dels Soviets de laUnió elegeix e.la membres del
Sovietde la Uniu entre els representants deles Repúbliques
federades, proporcio-nalment a la població de cada unad'elles, en
nombre total de 371.
14.—El Soviet de les Nacionalitatses composa dels representants
de lesRepúbliques socialistes soviètiquesfederades i autònomes, a
raó de 5 re-presentants per cada una, i dels re-presentants de les
regions de la R* S.F._S, R., a raó de un representant percada una.
La composició del Soviet deles Nacionalitats es ratificada per
elCongrés del Soviet de la Unió.
OBSERVACIÓ. - Les repúbliquesautònomes de Adjaria i de Abkhasia1
la regió autònoma de la Osseeia me-ridional envien un representant
cadauna al Soviet de les Nacionalitats.
J5.—Ei Soviet de la Unió i el Sovietde les Nacionalitats
examinen totsel» decrets, reglaments i ordenancesque emanen de la
Oficina del Tsik 1 delSovnar Kom de la Unió, de les diver-ses
Comissaries de la Unió, dels Tsiksde les Repúbliques federades i
Igual-ment de la iniciativa del Soviet de laUnió 1 del Soviet de
les Nacionalitats.
1«.-E1 Tsik de la Unió publica re-glaments, ordenances i
resolucions,untftca el treball de legislació i dedirocciò de la
Unió, i senyala el clr-col d'activitat del Tsik 1 del SovnarKom de
la Unió.
IT.—Tots els decrets i ordinaciousque flxen les regles generals
de la vi-da política i econòmica de la Unió ointrodueixin radicals
modificacionsen la pràctica existent dels orgues
i
directius de la Unió, hauran d'éssersotmesos obligadament al
examen inotificació del Tsik de la Unió.
18,—Tots els decrets, reglaments idecisions del Tsik són
inmedíatamentexecutius en tot el territori de laUnió.
19.—El Tsik deia Unió te el dret desuspendre l'efecte o procedir
a l'abro-gaciò dels decrets, reglaments i deci-sions de la Mesa del
Tsik de la Unió.com aíxlmateix dels Congressos dolsSoviets i dels
Tsiks de les R«publi-ques federados i demés orgues delpoder en el
territori de la Unió.
20. — Les sessions ordinàries delTsik de la Unió son convocades
per laMasa del Tsik tres vegades l'any. Lessessions extraordinàries
son convoca-des per la Oficina del Soviet de laUnió o per el Soviet
de les Nacionali-tats, i també a petició del Tsik de nuade les
Repúbliques federades.
21.—Els projectes de llei sotmesosal examen del Tsik de la Unió
no to-nen força de llei no mes que a condi-ció de que siguin
adoptats per el So-viet de la Unió i per el Soviet de
lesNacionalitats, i siguin publicats perel Tsik de la Unió.
22.—En cas de diferència entre elSoviet de la Unió 1 el Soviet
de lesNacionalitats, es sotmet la qüestió auna Comissió mixta qme
ambdós ele-giran.
23,—Si noes logra l'acoord per laComissió conciliadora, es
sotmet laqüestió al examen d'una sessió comúdel Soviet de la Unió i
del Soviet deles Nacionalitats, i si 110 hi ha majo-ria do vots on
oi Soviet do la Unió oen el Soviet de l«s Nacionalitat!,,
OBÉ.;sotmetre's la qüesttd, p. petició (ruftd'aquests organismes",
a la decÍsló *d "nu Congrés ordinari o extraordina-ri dols Soviets
do la Unió.
24.—El Soviet de la Unió i el Sovietdo les Nacionalitats, per a
la prepa-ració de llurs sessions i la dirocciò dollurs treballs,
elegeixen cada un unaMesa de 7 membres.
25.—En el intervals de les sessionsdel Tsik de la Uuió, l'orgue
supremdel poder és. la Mesa del Tsik de laUuió, constituïda pel
Tsik on nombrede 21 membres, Mesa de la qual for»mon part les del
Soviet de la Unió idel Soviet do les Nacionalitats.
26.—El Tsik elegeix, conforme alnombre de Repúbliques
federades,4 presidents del Tsik de l». Uuló, ei-cullits d'entre'ls
membres de la Megadel Tsik de la Unió.
27.-E1 Tsik de la Unió«» r«|poa~sable devant del Congrés deia
Sovint*de la Unió.
