F E S T I VA LD’A R Q U I T EC T U R AD E B A R C E LO N A

2 7-2 8 O C T U B R E 2 01 2

Això jA començA A ser costum!

S’espera l’anunci de la data definitiva; es comença a parlar amb les amistats; els que també volen formar-ne part s’apunten al voluntariat; es remena al web per veure les novetats; fas un passeig per recollir el programa imprès i, final-ment, dissenyes el teu propi itinerari. 35.000 persones ja ho varen fer a l’edició 2011 del festival d’arquitectura de Barcelona, 48HOPEN HOUSE BARCELONA. Aquest any no t’ho pots perdre!

Tornem a proposar un cap de setmana com aquell, prepara’t per gaudir–ho els dies 27 i 28 d’Octubre, i descobreix la bona arquitectura. Està per tot arreu!

Aquesta cita única i anual a Barcelona et permet, any rere any, visitar una amplia varietat d’estils i tipologies arquitectòniques, esteses per tota la ciutat, de la mà dels arquitectes autors i de les 600 persones voluntàries que compa-teixen el seu temps i els seus coneixement amb tu.

Participa activament de la 3a edició i no deixis de fer servir les xarxes socials i tot el que t’ofereix el festival per reflexionar sobre la teva ciutat i expressar la teva passió per Barcelona.

Bon Open House 2012!

arquitectura reversible és una organització que apropal’arquitectura a les persones, com un bé que ens envolta, estimulant, des del coneixement, punts de vista alhora crítics i creatius

www.48hopenhousebarcelona.org

1

Londres, 1992Nova York, 2002Dublín, 2005Tel Aviv, 2007Jerusalem, 2007Melbourne, 2008Galway, 2009Barcelona, 2010Slovenia, 2010Chicago, 2011Helsinki, 2011Roma, 2012Lisboa, 2012

Una iniciativa de:

L’organització es reserva el dret de canviar o anul·lar alguna visita o activitat per raons tècniques o climàtiques

2

SARRIÀ -SAN GERVASI

LES CORTS

HORTA -GUINARDÓ

NOU BARRIS

SANT ANDREU

SANT MARTÍ

SANTS-MONTJUIC

EIXAMPLE

CIUTATVELLA

GRÀCIA

CIUTAT VELLA | pàg. 6

EIXAMPLE | pàg. 12

GRÀCIA | pàg. 17

HORTA - GUINARDÓ | pàg. 21

LES CORTS | pàg. 24

NOU BARRIS | pàg. 26

SANT ANDREU | pàg. 28

SANT MARTÍ | pàg. 31

SANTS - MONTJUIC | pàg. 36

SARRIÀ- SANT GERVASI | pàg. 39

Aquí t’expliquem el que necessites saber sobre el festival. Esperem que gaudeixis el 48H Open House Barcelona 2012!

A la majoria dels edificis oberts, hi trobaràs algú que et guiarà i respondrà les teves preguntes. Són els voluntaris de l’open house barcelona. Alguns són els autors, altres estudiants o amateurs, tots entusiastes que cedeixen el seu temps i el seu coneixement per compartir-ho amb tu. És per això que tenen accés prioritari als edificis.

48H Open House Barcelona és un festival gratuït en el qual estan implicats molts sectors diferents de la ciuta-dania. Si us plau, et demanem que respectis els horaris assenyalats a la guia, en els quals es poden visitar els edificis. Siguis curós amb la privacitat dels propietaris; són ells mateixos els que gestionen de manera indivi-dual les condicions específiques.

Tots els edificis oberts al 48H Open House Barcelona, estaran senyalitzats a l’exterior. Consulta els dies i hora-ris concrets al web i en aquest programa.

Què em trobAré Als edificis?

Quin és el meu pAper?

A on puc entrAr?

districtes de bArcelonAPOTS AJUDAR-TE A PLANIFI-

CAR LA TEVA PRÒPIA RUTA

CONSULTANT SUGGERÈN-

CIES I ÚLTIMA HORA DEL

FESTIVAL A LES XARXES

SOCIALS.

RECORDA QUE ÉS UNA

CITA ANUAL.

FARÀS LES VISITES

EN GRUPS REDUÏTS

I S’ORGANITZARAN

PER ORDRE D’ARRIBADA.

COMPARTEIX LA CIUTAT SENSE

PRESES, RESPECTANT LES

INDICACIONS DELS VOLUNTARIS

I AMB CIVISME. TOTHOM HI ÉS

BENVINGUT!

TOT De franc!

InfOrMacIÓBÀSIca

A Quines ciutAts més del mÓn puc trobAr l’esdeVeniment open House?Si vols continuar gaudint de l’Open House tria entre les ciutats de la xarxa internacional:Londres, Nova York, Dublín, Tel Aviv, Jerusalem, Melbourne, Galway, Barcelona, Slovenia, Chicago, Helsinki, Roma i Lisboa.

www.openhouseworldwide.org

cOMPrOVa La InfOrMacIÓ acTUaLITZaDa aL WeBpot HAVer-Hi cAnVis d’ÚltimA HorA

http://www.48hopenhousebarcelona.org/

acTIVITaTS

ParTIcIPa

L’equip del BaM (Bioarquitectura Meditarranea) us convida a un recorregut de reflexió i observació de l’arquitectura des del punt de vista de la salut i us ofereix noves i inesperades ocasions de relació entre ciutadans alhora que noves i inespe-rades eines de projecte.La biòloga Elisabet Silvestre i l’arquitecta Valentina Maini us guiaran en la visita. Consulta les condicions específiques al web.

Quan: dissabte a les 12.00 hpunt de trobada: plaça sant perecapacitat: 30 persones

Quan: diumenge de 10.00 a 18.00 h on: c. pere serra 1-15. sant cugat del Vallès

Quan: dissabte a les 12.30 h i a les 18.30 hpunt de trobada: plaça universitatcapacitat: 25 persones

Quan: dissabte a les 20.30 hpunt de trobada: passeig de lluís companys, sota l’Arc de triomfcapacitat: 60 persones

Els aparadors de les botigues a Sant Antoni: un primer espai de relació al carrer. Visita guiada als 4 nous aparadors dissenyats pels equips liderats per joves arqui-tectes guanyadors del concurs organitzat per l’AJAC dins del marc de la Setmana de l’Arquitectura.

Mostra del Workshop de Dansa i Arquitectura, on un grup d’estudiants d’arquitectura, després d’ explorar les possibilitats de l’espai a través d’ambdues disciplines, transformen el Passeig Sant Joan per aconseguir un espai urbà diferent.Carles Salas, coreògraf i director de la Companyia de Dansa Búbulus i Isa Vega, arquitecta i professora de l’ETSAV dirigeixen la mostra. Amb la participació de Lola Domenech, arquitecta autora del projecte urbanístic, guanyador del premi FAD del públic 2012.

Et diu alguna cosa LOW3?El terme anglès low significa baix, però en aquest cas el que ha aconseguit és el primer premi d’arquitectura del concurs internacional “Solar Decathlon Europe”. Un habitatge que fa del seu nom les seves característiques: Low energy, low im-pact i low cost. Visita aquest prototip situat al costat de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés i descobreix que el futur ja està aquí.Els arquitectes autors et guiaran i et proposaran activitats al voltant d’aquesta recerca en noves maneres de construir.

1. concurs de fotoGrAfiAopenfotoEt convidem a portar la teva càmera al 48H Open House Barcelona 2012. Tria un edifici o un detall d’algun dels que hagis visitat durant el cap de setmana. Captura l’esperit de l’esdeveniment i podràs ser el guanyador de la tercera edició de l’OpenFOTO. El jurat estarà format per fotògrafs experts en arquitectura i com a premi rebràs la teva foto impresa en gran format. Totes les imatges que participen seran susceptibles de formar part de futures campanyes de l’Open House Barcelona. Consulta les bases al web.

instAGrAmAquest any també pots fer servir teva aplicació Instagram. A part de compatir la teva experiència amb els teus, podràs participar al concurs. Etiqueta les teves fotos de l’arquitectura de Barcelona amb #openhousebcn i #Opengram. Consulta les condicions al web.

2. mAnifestA lA teVA pAssiÓ per bArcelonAAquest any pots dir la teva! Als edificis que visitis trobaràs una targeta per expres-sar en una frase el que t’apassiona de la teva ciutat. Després del festival els podràs veure junts en alguns edificis significatius. També on line.

1. disseny, ArQuitecturA i sAlutunA relAciÓ VitAl: un exemple pioner

2. exsperiències. ApArAdors A sAnt Antoni

3. trAnsformAr l’espAi urbà

4. innoVAciÓ A l’AbAst

54

cIUTaTVeLLa

Comprova la informació actualitzada al web 76

DgCASA DE LA CIUTAT

PL. DE SANT JAUME Diumenge de 11 a 14 h

Pere Llobet, Arnau Bargués, segle xvi; Josep Mas Vila, Francesc Daniel Molina, segle xix; Domènech i Montaner, Pere Falqués, Adolf Florensa, Manuel Brullet, segle xx

Anomenat «Edifici Vell», és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resul-tat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373 es construí el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i fou encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués féu la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle xix, es duu a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 120

DsCATALONIA CATEDRAL

C. DELS ARCS, 10

Dissabte de 12.30 a 14.30 h

Joaquin Díez-Cascón Menendez, 2009

L’Hotel Catalonia Catedral se situa en un edifici de façana modernista del 1910. La decoració en pedra que emmarca els balcons, el treball en ferro forjat de les baranes i els fanals ens recorden l’arquitectura de la Secessió Vienesa. La reforma de l’edifici i el seu canvi d’ús com a Hotel al 2009 permeten recuperar aquest espai al barri Gòtic, destacant els espais oberts com el pati interior o la coberta, des d’on es pot gaudir d’una vista de la Catedral.

Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 120

CASA DE LA BARCELONETA 1761

C. DE SANT CARLES, 6Dissabte de 12 a 14 h

Segle xviii; Francesc Sandalinas, 2011

Coneguda originàriament com la Casa Solé i més tard com la Casa del Porró, per la presència simbòlica d’una forma de porró, integrada a les reixes de ferro forjat, manté amb força fidelitat la volumetria original de les edificacions de meitat del segle xviii que van donar forma a l’entramat urbà tradicional de la Barceloneta. Rehabilitada recentment, se n’ha conservat l’aspecte original de la façana, i se n’ha adequat l’interior com a equipament cultural de barri.

L4 (Barceloneta) // Bus: 17, 36, 39, 45, 57, 59, 64, 157

Ds

DgCERCLE DEL LICEU

LA RAMBLA, 65Diumenge de 10 a 13 h

1847

Inaugurat sis mesos després del Gran Teatre del Liceu, hi destaquen les seves dependències de decoració mo-dernista. A més a més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva de l’art dels millors artistes catalans de l’època. Té un interès particular la decoració amb murals d’Antoni Martí i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló de la Rotonda.

Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

DgARC DE TRIOMF

PG. DE LLUÍS COMPANYS / PG. DE SANT JOAN / RDA. DE SANT PEREDiumenge de 11 a 19 h (Per raons de seguretat no poden pujar-hi menors de 18 anys)

Josep Vilaseca i Casanovas, 1888

Arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Fou projectat i construït el 1888, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any. Són remarcables els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els seus visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha altres motius escultòrics de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell.

Metro: L1 (Arc de Triomf) // Bus: 19, 39, 40, 41, 42, 51, 55, 120, 141

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

PL. NOVA, 5Dissabte de 11 a 14 h

Xavier Busquets, 1962

El projecte per a l’edifici del Col·legi d’Arquitectes va néixer d’un concurs celebrat el 1958. Consta de dues parts: un cos baix, de forma trapezoïdal, que conté l’espai d’exposicions i la sala d’actes, i una torre de vuit pisos d’alçada. L’element ornamental més caracte-rístic d’aquest edifici és el conjunt Els tres frisos de la Mediterrània, a la façana, i dos més que es troben a l’interior, que van ser realitzats pel noruec Carl Nesjar, sobre un disseny de Picasso.

Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 120

Ds

CENTRE CÍVIC PATI LLIMONA - EDIFICI TERMES

C. DEL REGOMIR, 7-9Dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 20 h

Segle xix; Roger Montoto i Pere Riera, 2009-2011

La rehabilitació integral d’aquest bloc d’habitatges del segle xix ha permès ampliar les dependències del Centre Cívic Pati Llimona, amb el qual ha quedat connectat interiorment. L’actuació, de gran complexi-tat, ha respectat dos elements originals de l’edifici: la façana i els sostres ornamentals. També ha comportat la recuperació d’un tram de 17 m de la muralla romana, integrada en el pati interior, i de noves restes arqueolò-giques, visibles des de la planta baixa.

Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 17, 19, 40, 45, 120

Ds

28 edificis• Arc de triomf

• cAsA de lA ciutAt

• cAsA de lA bArcelonetA 1761

• cAtAloniA cAtedrAl

• centre cÍVic pAti llimonA - edifici termes

• cercle del liceu

• col·leGi d’ArQuitectes de cAtAlunyA

• conjunt d’HAbitAtGes pÚblics i eQuipA-ments reinA AmàliA

• conVent de sAnt AGustÍ

• fàbricA del sol

• filmotecA de cAtAlunyA

• HAbitAtGe Al rAVAl

• HAbitAtGes per A Gent GrAn sAntA cAterinA

• Hotel espAnyA bArcelonA

• mercAt de lA bArcelonetA

• mercAt de sAntA cAterinA

• oficinA inteGrAl de lA seGuretAt sociAl

• pAlAu centelles

• pAlAu de lA VirreinA

• pAlAu mojA

• pAlAu mornAu (Hemp museum GAllery)

• pAlAu sAVAssonA (Ateneu bArcelonès)

• pArc de recercA biomèdicA de bArcelonA

• pistA cobertA de lA mAQuinistA

• sAlA pArés

• torre colom

• torre d’AiGÜes de lA cAtAlAnA de GAs

• umbrAcle

CONJUNT D’HABITATGES PÚBLICS I EQUIPAMENTS REINA AMÀLIA

C. DE LA REINA AMÀLIA, 33Dissabte de 11 a 13 h

Eduard Bru, Neus Lacomba i Víctor Setoain, 2007-2011

Aquest conjunt, que s’alça en l’espai que anteriorment ocupaven les piscines Folch i Torres, conté 127 habi-tatges protegits, promoguts pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, dels quals 96 són habitatges amb serveis per a gent gran, d’uns 40 m2, i 31 són habitatges en dret de superfície, d’entre 60 i 80 m2 aproximadament. A més de locals i aparcaments, la nova construcció acull, a la planta baixa i l’entresòl, dos equipaments socials: la nova seu del Casal de Gent Gran Josep Trueta i el nou Casal de Barri Folch i Torres. Durant la visita s’accedirà als equipaments, al pati interior i al terrat.

Metro: L2, L3 (Paral·lel) // Bus: 20, 21, 24, 36, 57, 61, 64, 91, 120, 121, 157

Ds

DsCONVENT DE SANT AGUSTÍ

C. DEL COMERÇ, 36Dissabte de 16 a 19 h

Convent: 1347; Caserna: 1738-1748; Centre Cívic: Antoni Moragas, 1994-1995

El procés de recuperació per a l’ús ciutadà de l’antic convent de Sant Agustí ha estat afrontat en tres grans etapes diferents des de la meitat dels anys noranta. En la primera i més exhaustiva, es va rehabilitar el convent per a la seva nova funció de centre cívic; en la segona, es va recuperar el claustre com a espai utilitzable i es van ampliar les dependències del centre, i en la tercera, l’equipament ha guanyat nous espais mitjançant la recuperació de les cinc capelles annexes al claustre i les tres sales del soterrani.

Metro: L1 (Arc de Triomf), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 39, 40, 41, 42, 51, 120, 141

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 98

DsOFICINA INTEGRAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

C. DE L’ARC DEL TEATRE, 63Dissabte de 11 a 15 h

Baena Casamor Arquitectes, 2008-2011

Aquest edifici d’oficines s’estructura en sis plantes, de les quals la planta baixa i el soterrani se situen dins els límits del solar, mentre que les superiors es despla-cen per alliberar l’espai de la plaça situada al migdia i generar un espai més ampli. Des del punt de vista funcional, l’edifici es caracteritza per la flexibilitat de la distribució interior, l’aprofitament total per a espais operatius, i la màxima sostenibilitat i el reaprofitament energètic en l’explotació de les instal·lacions.

Metro: L2, L3 (Paral·lel) // Bus: 20, 21, 36, 57, 64, 91, 120, 157

DsMERCAT DE LA BARCELONETA

PL. DEL POETA BOSCÀ, 1Dissabte de 11 a 14 h

Antoni Rovira, 1884; Josep Miàs, 2005-2007

Construït el 1884, va ser ampliat i remodelat de mane-ra integral entre 2005 i 2007 per Josep Miàs, deixeble d’Enric Miralles. El mercat actual conserva l’estructura de ferro original, però l’aspecte exterior conjuga línies rectes amb elements de curvatures i pendents diverses, amb una gran pèrgola que cobreix l’entrada principal.

L4 (Barceloneta) // Bus: 17, 36, 39, 45, 57, 59, 64, 157

DsFÀBRICA DEL SOL

PG. DE SALVAT PAPASSEIT, 1Dissabte, 4 visites (10.30, 11.30, 12.30 i 15.30 h)

Josep Domènech i Estapà, 1907; Antoni Solanas, 2008

L’antic pavelló d’oficines de l’antiga Catalana de Gas, edifici modernista de maó vist, material emprat habitualment en l’arquitectura industrial del moment, ha estat rehabilitat amb criteris de sostenibilitat per convertir-lo en un equipament per a l’educació ambiental, on s’expliquen qüestions relacionades amb el medi ambient urbà, la sostenibilitat i les energies renovables.

Metro: L4 (Barceloneta) // Bus: 36, 45, 57, 59, 157

DsMERCAT DE SANTA CATERINA

AV. DE FRANCESC CAMBÓ, 16Dissabte de 11 a 14 h

Josep Mas Vila, 1848; EMBT, 2005

Construït al solar resultat de la crema del convent de Santa Caterina, aquest és un dels mercats més antics de Barcelona. Amb l’última rehabilitació s’ha fet palesa la superposició dels diferents moments històrics: les restes arqueològiques de l’antic convent, la façana de l’antic mercat i la nova coberta amb estructura de fusta i revestiment ceràmic de colors.

Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 17, 19, 40, 45, 120

DsHABITATGES PER A GENT GRAN SANTA CATERINA

C. DE COLOMINES, 5Dissabte de 11 a 13 h

EMTB Arquitectes Associats, S.A. Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, 2005

Inclòs en el marc de la remodelació integral de la zona a l’entorn del mercat de Santa Caterina, aquest complex de 59 apartaments, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, consta de dos edificis de planta baixa més cinc pisos, d’entre 36 i 55 m2, amb una sala polivalent a la primera planta i locals per a usos comunitaris repartits al llarg de tots dos blocs. La visita inclourà l’accés al terrat de l’edifici, des d’on es pot gaudir d’una visió privilegiada del mercat de Santa Caterina.

Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 17, 19, 40, 45, 120

DgFILMOTECA DE CATALUNYA

PL. DE SALVADOR SEGUÍ, 1-9Diumenge de 11 a 13 h

Josep Lluís Mateo, 2007-2011

A la nova seu de la Filmoteca de Catalunya conviuen espais oberts al públic amb una oferta cinematogràfi-ca polivalent i les oficines de la institució. L’edifici, de 7.500 m2, és un volum de formigó vist que s’integra perfectament en el seu entorn, ja que prop del 40 % de la seva superfície es troba sota la nova plaça que s’ha creat, i la planta baixa és concep com un espai obert a la plaça. L’espai interior s’organitza al voltant de dos «moviments»: el descendent, cap a la foscor de les sales de cinema, i l’ascendent, cap a la llum.

Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

DsHABITATGE AL RAVAL

C. DEL CARME, 34Dissabte de 14 a 19 h

Agustí Costa, 2009

Remodelació d’un habitatge obsolet en un edifici cata-logat, construït per l’arquitecte modernista Josep Pujol i Brull l’any 1911, a fi de convertir-lo en l’habitatge taller d’una artista plàstica. El programa prioritza les zones dedicades a tallers, instal·lats als espais preferents, pel que fa a amplitud i llum, mentre que l’habitatge ocupa la part més interior. El projecte respecta els elements originals i, evitant tant la confrontació com la mimesi, fa plantejaments actuals

Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

DgHOTEL ESPANYA BARCELONA

C. DE SANT PAU, 9-11Dissabte de 11 a 12.30 h i de 17.00 a 18.00 h i diumenge de 11 a 12.30 h

1859; Lluís Domènech i Montaner, 1903; Carlos Bassó i Mercè Borrell, 2010

L’Hotel Espanya va obrir les portes originalment amb el nom de Fonda d’Espanya i posteriorment fou reformat per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, al principi del segle xx, amb la col·laboració d’Eusebi Arnau i Ramon Casas. El projecte de rehabi-litació al qual es va sotmetre l’any 2010 ha recuperat l’esperit amb què el va concebre en el seu moment Domènech i Montaner. Els espais modernistes s’han rehabilitat tal com van ser projectats inicialment, alhora que es diferencien de l’obra nova que cobreix les necessitats actuals.

Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

Ds

DgPALAU CENTELLES

BAIXADA DE SANT MIQUEL, 8Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

Segle xv

Aquest palau barceloní fou bastit per Lluís de Centelles al final del segle xv sobre un altre edifici del segle xiii. Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc cedits de les pedreres municipals, destaca la de la baixada de Sant Miquel, amb portal dovellat, i finestrals de traça gòtica convertits després en balcons. El pati rectangular, ordenat entre el xv i el xvi, disposa d’una escala allotjada al mur el segon tram de la qual penetra per una de les crugies en forma de galeria.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 120

Ds

FILM

OT

EC

A D

E C

ATA

LUN

YA

DgPALAU DE LA VIRREINA

LA RAMBLA, 99Dissabte i diumenge de 12 a 19 h

Josep Ausich i Carles Grau, 1772-1778

Palau exponent del barroc civil català, encarregat com a residència per Felipe Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú. La seva mort prematura va fer que fos la seva vídua la que gaudís de «la casa de la Rambla», la qual, des d’aleshores, va quedar rebatejada com el Palau de la Virreina. L’edifici s’estructura a l’entorn de dos patis interiors, un dels quals dóna accés a la planta noble amb una escala doble que arrenca del vestíbul.

Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

Ds

DgUMBRACLE

PG. DE PICASSO, S/N. PARC DE LA CIUTADELLADiumenge de 11 a 19 h

Josep Fontseré i Mestres, 1883-1884

El projecte de Josep Fontserè va ser reformat durant l’Exposició Universal per Jaume Gustà, per adequar-lo com a sala de festes i conferències; després Josep Amargós, sota la direcció d’Elies Rogent, li va retornar l’aspecte original. L’edifici està plantejat com el desen-volupament en l’espai d’una secció lobulada, composta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro cobertes d’un entramat de fusta. Les testeres, de maó vist, estan concebudes com dos murs que interrompen i acoten la seqüència espacial.

Metro: L1 (Arc de Tiomf), L4 (Barceloneta) // Bus: 14, 39, 40, 41, 42, 51, 120, 141

DsTORRE D’AIGÜES DE LA CATALANA DE GAS

PARC DE LA BARCELONETADissabte de 11 a 17 h

Josep Domènech i Estapà, 1906

Aquesta torre modernista de 45 m d’alçada perme-tia augmentar la pressió de l’aigua utilitzada a les instal·lacions de Catalana de Gas. S’aixeca sobre una base de planta rectangular sobre la qual es disposa un tronc de planta octogonal que sustenta el dipòsit, un cos cilíndric totalment recobert de ceràmica i envoltat per agrupacions de dobles obertures. Es corona amb una coberta cònica recoberta de ceràmica en la qual hi ha quatre obertures a manera de mansardes.

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) // Bus: 36, 45, 57, 59, 157 // Tram: T4, T5 (Ciutadella-Vila Olímpica)

DgTORRE COLOM

C. DEL PORTAL DE SANTA MADRONA, 10-12Diumenge de 11 a 13.30 h

Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribes, 1963-1967

Resultat del boom especulatiu en la construcció d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada de 1960, la torre Colom s’emmarca en el cànon brutalista, corrent que s’inspirava en l’aleshores incipient cultura pop. Les façanes, guerxes i inclinades, estan revestides de plafons d’agregat de formigó. Coronant l’edifici hi ha una piràmide invertida de formigó, els costats de la qual descriuen un gir de 45° respecte de les façanes, i converteix la torre en una referència visual al costat de la ciutat medieval.

Metro: L3 (Drassanes) // Bus: 14, 20, 21, 36, 57, 59, 64, 91, 120, 157

DgPALAU SAVASSONA(ATENEU BARCELONÈS)

C. DE LA CANUDA, 6Diumenge de 11 a 17 h

Josep Francesc Ferrer de Llupià, 1796; Josep M. Jujol i Gibert, 1904; Joan Bassegoda i Nonell, 1960; Ma-nuel Brullet, Alfonso de Luna i Mateu Barba, 2008

Des del 1907 acull la seu de l’Ateneu Barcelonès, presti-giosa entitat cultural de la ciutat. Construïda el 1796, és obra del mateix baró Josep Francesc Ferrer de Llu-pià. Posteriorment ha sofert moltes transformacions, entre les quals cal esmentar la reforma del 1906, en la qual participà Josep M. Jujol i Gibert. Les parts més interessants de la construcció són l’accés pel carrer de la Canuda, amb un ampli pati d’escala coberta; la decoració d’alguns salons i de la biblioteca, i l’original jardí a l’altura del pis principal.

Metro: L1, L3 (Catalunya) // Bus: 14, 16, 17, 41, 42, 55, 59, 91, 141 // FGC: (Catalunya)

DgPARC DE RECERCA BIOMÈDICADE BARCELONA - PRBB

C. DEL DOCTOR AIGUADER, 88 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna i Xavier Llambrich, 2001-2006

El PRBB està situat al front marítim de Barcelona, al costat de l’Hospital del Mar, amb el qual, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Au-tònoma de Barcelona, compon una gran illa que uneix assistència sanitària, docència i investigació. L’edifici es planteja compacte per adaptar-se al solar, esglaonat cap al mar i alçat per la part posterior cap a la ciutat. El revestiment de la façana en fusta natural i la seva forma troncocònica treuen pes a tot el conjunt.

Metro: L4 (Ciutadella - Vila Olímpica) // Bus: 10, 14, 36, 41, 45, 57, 59, 71, 92, 157 // Tram: T4 (Ciutadella - Vila Olímpica)

Ds

DgPISTA COBERTA DE LA MAQUINISTA

PG. DE SALVAT PAPASSEIT / C. D’ANDREA DÒRIADissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h

Gemma Ferré, Ignasi Ribas, Jordi Parcerisas, 2011-2012

Aquest projecte inclou la cobertura i l’ampliació d’una pista esportiva, l’adequació dels vestidors existents i la millora de l’accés al conjunt escolar de la Maquinista. La pista s’ha cobert amb pòrtics de fusta laminada. L’edifici dels vestidors s’ha ampliat amb la construcció d’un cos afegit, i també se n’ha adequat l’entrada, amb una pèrgola de fusta. Aquesta actuació ha comportat el guany de visibilitat dels dos elements històrics de l’antiga fàbrica de la Maquinista que es conserven: la xemeneia i l’encavallada.

Metro: L4 (Barceloneta) // Bus: 36, 45, 57, 59, 157

Ds

DgSALA PARÉS

C. DE PETRITXOL, 5Dissabte de 11 a 14 h i de 16.30 a 19 h i diumenge de 11.30 a 14 h

Espinet-Ubach, arquitectes, 1987

La Sala Parés és la galeria d’art més antiga de l’Estat espanyol (1840). L’any 1987 va ser objecte d’una reno-vació, que lligava tradició i modernitat. El respecte al seu aire i a la seva essència és una prioritat fonamen-tal, però també la transformació en una nova arquitec-tura. Els quatre pilars de ferro i la gran lluerna central es converteixen en protagonistes al voltant dels quals s’organitza l’espai, que conserva la serenitat clàssica.

Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91

Ds

DgPALAU MORNAU (HEMP MUSEUM GALLERY)

C. AMPLE, 35Diumenge de 11 a 17 h

Segle xvi-xvii; Manuel Joaquim Raspall i Mayol, 1908; Jordi Romeu, 2012

Després de l’última restauració, el Palau Mornau s’ha obert al públic com a museu dedicat al cànnabis. De l’antic edifici, dels segles xvi-xvii, se’n conserva el parament extern de carreus resseguits amb estuc i les obertures emmarcades amb pedra motllurada. La reforma i l’ampliació del 1908, d’aire modernista, són visibles a la façana, en què destaca la tribuna de ferro forjat, i a l’interior, amb alguns elements remarcables, com ara la llar de foc, la decoració dels sostres i el pati interior

Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 36, 40, 45, 57, 59, 64, 120, 157

PIS

TA C

OB

ER

TA D

E L

A M

AQ

UIN

ISTA

UM

BR

AC

LE

PALAU MOJA

C. DE LA PORTAFERRISSA, 1Dissabte de 11 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h

Josep Mas, 1774

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja i que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. L’estil és una mos-tra dels darrers moments del barroc, amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau fou adquirit pel marquès de Comillas i després d’un llarg abandó durant el qual va sofrir un parell d’incendis, el 1984 fou rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

DgDs

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 1110

Comprova la informació actualitzada al web 1312

DsANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM

C. DEL ROSELLÓ, 515Dissabte de 11 a 19 h

1905

El que va ser l’antiga fàbrica de cerveses Damm, i que actualment allotja les oficines de la seu de l’empresa, ocupa una illa completa de l’Eixample. El tracta-ment de les façanes, combinant estucat i maó vist, i l’esvelta xemeneia de planta troncocònica són propis de l’arquitectura industrial de l’època. En l’exposició permament s’explica, entre d’altres coses, la història centenària de l’empresa, la seva maquinària, lapublicitat o els envasos.

Metro: L5 (Sant Pau - Dos de Maig) // Bus: 10, 19, 33, 34, 35, 43, 44, 50, 51, 92, 117

DsANTIGA FÀBRICA LEHMAN

C. DEL CONSELL DE CENT, 159Dissabte de 11 a 15 h

Accedint per un carreró central s’arriba a un pati interior amb una xemeneia de 25 m d’alçada, al voltant del qual es duien a terme totes les operacions de la fàbrica. Se’n coneixen diferents usos originals: des de subministrament de plats i coberts per a l’exèrcit, fins al treball de caps de nines de llauna i de porcellana, o teixits per a disfresses de peluix. Actualment l’espai és compartit per una vintena d’estudis tallers, amb un aire atractivament decadent.Metro: L1 (Urgell – Rocafort) // Bus: 9, 20, 37, 50, 56

DsBIBLIOTECA ARÚS

PG. DE SANT JOAN, 26Dissabte de 11 a 14 h

Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1895

El fanal modernista de vidre glaçat, penjat a la façana, assenyala l’accés a aquest edifici, que fou construït originàriament com a edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública va fer que, a la seva mort, es comencés un procés de transformació per adequar-lo al nou ús. Un accés independent des del carrer amb una escala de marbre de tres trams i el treball amb materials nobles que donessin qualitat pública als espais que havien estat privats van ser els criteris seguits per l’arquitecte i els artesans que hi van participar.

Metro: L1 (Arc de Triomf), L2 (Tetuan) // Bus: 19, 39, 40, 41, 42, 51, 54, 55, 141

DsCASA GOLFERICHS

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 491Dissabte de 10.30 a 13.30 h

Joan Rubió i Bellvé, 1901; Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 1986

El Xalet, com era anomenat fins no fa gaire, va ser el primer encàrrec de Joan Rubió i Bellver quan va acabar la seva formació a l’estudi de Gaudí. Podem veure com segueix el seu mestre en l’interessant joc de volums, la combinació de materials i l’ús d’elements neome-dievals. Hi destaca especialment la tribuna cantonera i el teulat amb destacats voladissos. La casa va ser rehabilitada el 1987 per allotjar-hi la seu de la Fundació Pi i Sunyer i el Centre Cívic Casa Golferichs.

Metro: L1 (Rocafort) // Bus: 9, 13, 20, 37, 41, 50, 55, 56, 91, 141

DsANTIGA JOIERIA ROCA (ACTUAL JOIERIA TOUS)

PG. DE GRÀCIA, 18Dissabte de 11 a 18 h

Josep Lluís Sert, 1933; Marcelo Leonori, 1964

Aquesta botiga, ubicada al mateix indret que havia ocupat el cèlebre cafè Torino, és l’únic establiment comercial construït segons el paràmetres racionalistes que es conserva a la ciutat. L’element més identifica-dor de l’establiment és la façana, que forma una corba al xamfrà i té un fort component horitzontal remarcat per la línia dels aparadors i, sobretot, per la franja de pavès de vidre que, a més de caracteritzar la compo-sició de la façana, serveix per il·luminar l’entresolat d’exposició de productes, un dels tres nivells que existeixen a l’interior.

Metro: L2, L3, L4 (Pg de Gràcia) // Bus: 7, 16, 17, 22, 24, 28

eIxaMPLe23 edificis

DsBANC SABADELL (ANTIC BANCO ATLÁNTICO)

AV. DIAGONAL, 407 BISDissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h

Francesc Mitjans Miró, 1966-1969; Mateo Arquitec-tura, 2006-2007

Aquesta torre de 27 plantes, emblemàtica a la ciutat, es va implantar en un solar quadrat, recolzant-se a la Diagonal i recuperant les cantonades com a xamfrans tradicionals de l’Eixample. Estructuralment, aquestes cantonades es converteixen en quatre macropanta-lles de formigó. La façana està formada per un mur cortina de vidre i alumini en forma de franges verticals revestides en tota la seva alçada amb plaquetes de marbre blanc.

Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 33, 34, 64, 67, 68 // FGC: (Provença)

• AntiGA fàbricA d’estrellA dAmm

• AntiGA fàbricA leHmAn

• AntiGA joieriA rocA (ActuAl joieriA tous)

• bAnc sAbAdell (Antic bAnco AtlÁntico)

• bibliotecA ArÚs

• cAsA GolfericHs

• cAsA mAcAyA (espAi cAixA)

• cAsA sAyrAcH-cAsA montserrAt

• centre inVestiGAciÓ biomèdicA estHer KoploWitZ

• conserVAtori municipAl de mÚsicA de bArcelonA

• coWorKinG. AAA bArcelonA

• coWorKinG. bcn 575

• dipòsit de reGulAciÓ d’AiGÜes pluViAls del pArc joAn mirÓ

• esGlésiA de lA mAre de déu dels ànGels

• HAbitAtGe Al cArrer d’Ausiàs mArc

• HAbitAtGe Al cArrer de GironA

• HAbitAtGe Al cArrer de mAllorcA

• HAbitAtGe Al cArrer de VAlènciA

• HostAl sAnt jordi sAGrAdA fAmiliA

• Hotel mAndArin orientAl, bArcelonA

• pAlAu cAsAdes (col·leGi d’AdVocAts de bArcelonA)

• uniVersitAt de bArcelonA

• xArxA de clAVeGuerAm

DgDsCASA MACAYA (ESPAI CAIXA)

PG. DE SANT JOAN, 108Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 11 a 15 h

Josep Puig i Cadafalch, 1901

Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní, distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una escala que ens condueix al pis principal. En destaca la pedra treballada de les façanes estucades blanques, la tribuna d’estil gòtic, la porta principal i les dues torres laterals cobertes amb teulada a quatre vessants. Rehabilitada als darrers anys per a usos culturals, està gestionada per la Fundació la Caixa.

Metro: L4, L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, 55

CA

SA

MA

CA

YA (

ES

PA

I CA

IXA

)

DgCENTRE D’INVESTIGACIÓ BIOMÈDICAESTHER KOPLOWITZ

C. DEL ROSSELLÓ, 149-153Diumenge de 11 a 15 h

Espinet i Ubach arquitectes associats, 2010

L’edifici, un referent europeu en el seu sector, forma part del complex de recerca mèdica i universitària de l’Hospital Clínic, i se situa en una illa de l’Eixample amb el pati interior recuperat per a ús públic. Es distribueix en una planta baixa, que conté els usos comuns del programa; cinc plantes tipus, destinades a laboratoris d’investigació i innovació tecnològica, i tres plantes de soterrani, d’emmagatzematge i aparcament. La solució de la façana integra els passos d’instal·lacions, que s’adapten als usos tecnològics del programa.

Metro: L5 (Hospital Clínic) // Bus: 14, 43, 44, 54, 59, 63, 66

DsDIPÒSIT DE REGULACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ

C. DE LA DIPUTACIÓ / C. DE TARRAGONADissabte, 3 visites (9.30, 11 i 12.30 h). (Per raons de seguretat no poden accedir-hi menors de 8 anys)

Àngel Villanueva, 2003

Els dipòsits de regulació d’aigües pluvials de Barcelo-na, juntament amb una gestió avançada del sistema de drenatge i sanejament urbà, tenen com a objectiu minimitzar les inundacions a la ciutat i els desborda-ments del clavegueram als medis receptors, enviant més aigües a les depuradores i reduint, per tant, la contaminació al riu Besòs i a la mar Mediterrània. En cas de pluja o d’avís de pluja s’anul·larà l’activitat.

Metro: L1, L2 (Espanya ) // Bus: 9, 13, 23, 27, 30, 37, 46, 50, 56, 57, 65, 79, 91, 109, 115, 141, 157

DgCOWORKING. BCN 575

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 575Dissabte i diumenge de 17 a 19 h

Ignasi Ribas, 2011

Un pis típic de l’Eixample s’ha transformat en una instal·lació per al treball compartit (coworking), pensat per a professionals liberals, autònoms, microempreses de noves tecnologies, etc. L’adequació s’ha execu-tat amb tres regles bàsiques: el mínim pressupost, utilitzant al màxim els elements característics ja existents; les millors instal·lacions de telefonia i dades pel treball, i l’obtenció del màxim espai útil. És la seu d’Arquitectura Reversible, associació que organitza el 48h Open House Barcelona.

Metro: L1, L2 (Universitat) // Bus: 9, 14, 50, 54, 56, 58, 59, 63, 64, 66, 67, 68

Ds

CA

SA

SA

YR

AC

H –

CA

SA

MO

NT

SE

RR

AT

DgDsHABITATGE AL CARRER DE GIRONA

C. DE GIRONA, 131Dissabte i Diumenge de 11 a 19 h

Quim Rosell i Natàlia Bernárdez, 2010

Es tracta d’una mostra de la transformació d’un pis de l’Eixample en un habitatge contemporani. La intervenció es basa en la creació de nous espais a partir de les noves agrupacions d’usos dins la casa. La llum retrobada i l’evolució i la interpretació d’elements de la construcció original del lloc —els paviments, les fusteries i els sostres de voltes i biguetes— es treballen amb la clara convicció que per poder preservar hem de transformar.

Metro: L4, L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 20, 33, 34, 43, 44, 45, 47

DsESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

C. DE BALMES, 78Dissabte de 11 a 15 h

Josep Danés Torras, 1942-1957

La parròquia de de la Mare de Déu dels Àngels té els seus orígens al segle xv, quan una capella dedicada a la Verge dels Àngels estava situada a extramurs de la Ciutat de Barcelona, en el camí que portava de Sant Daniel a la Llacuna. L’any 1932, després de deixar la seva ubicació a l’actual plaça dels Àngels, es traslladà a l´Eixample, fent ús provisional de la capella de les Con-cepcionistes. L’any 1942 es comença la construcció de la nova església de maó vist, a excepció de la façana principal i el campanar que són de pedra, amb una cer-ta influència nord-europea. A l’interior, l’escultura de la Mare de Déu dels Àngels fou obra de Manuel Martí i les pintures anaren a càrrec de Ferdinandus Serra.

Metro: L3 (Pg de Gràcia) // Bus: 7, 16, 17, 20, 43, 44, 63, 67, 68 // FGC: (Provença)

CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA

C. DEL BRUC, 104-112Dissabte i diumenge de 11 a 14.30 h i de 16.30 a 19 h

Antoni de Falguera i Sivilla, 1916-28

Equipament a cavall entre els estils modernista i nou-centista. Les torres cilíndriques amb cobertes punxe-gudes són una clara influència de Puig i Cadafalch, de qui l’arquitecte, Antoni de Falguera, fou deixeble i col·laborador. En destaca sobretot l’espai interior ano-menat «la peixera», a partir del qual s’organitzen les aules i els passadissos. Aquesta espècie de celobert de 130 m² queda tancat amb una claraboia envitrallada i ofereix un espai polivalent per a concerts, presenta-cions i diferents esdeveniments.

Metro: L4 (Girona), L5 (Verdaguer) // Bus: 20, 39, 43, 44, 45, 47

DgDs

COWORKING. AAA BARCELONA

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 694Dissabte i diumenge, de 11 a 15 h i de 17 a 19 h

AAA Barcelona, 2011

L’adaptació al nou ús cultural i als nous requeriments normatius d’aquest antic local comercial de principis del segle, s’ha dut a terme compatibilitzant-la amb l’estat inicial i mantenint un esperit atemporal pel que fa a la seva configuració i essència. Estructures de fusta i portes reciclades són els ingredients que compartimenten i flexibilitzen les múltiples activitats que es promouen des de l’AAAB

Metro: L2 (Plaça Tetuan), L4 (Girona) // Bus: 7, 47, 50, 54, 56, 62

DgDs

DgHABITATGE AL CARRER D’AUSIÀS MARC

C. D’AUSIÀS MARC, 145Diumenge de 11 a 16 h

Isabel Vega, 2009

Un antic habitatge amb una distribució interior que presentava estances sense ventilació ni il·il·luminació natural, es reforma per acollir un nou programa funcional que es resolt en un loft de 75 m2 i 8 m2 de terrassa, molt lluminós i que permet gaudir visualment dels quasi 20 m de longitud que separen ambdues façanes. L’habitatge s’ordena a partir de la peça central del bany, que genera dos grans espais: un, de menjador-estar i cuina, il·il·luminat i ventilat a través de la terrassa de la façana del pati d’illa; l’altre, una habitació-estudi, il·il·luminada i ventilada a través de la façana del carrer Ausiàs Marc.

Metro: L1 (Arc de Triomf, Marina), L2 (Monumental) // Bus: 6, 7, 10, 54, 56, 62

DsCASA SAYRACH – CASA MONTSERRAT

AV. DIAGONAL, 423-425Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

Manuel Sayrach i Carreras, 1915-18

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tan-cada per columnes esveltes que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar el sòcol exterior de pedra (resseguint les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària). Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (carrer Enric Granados cantonada avinguda Diagonal)

Metro: L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 27, 32, 33, 34, 67, 68

CO

WO

RK

ING

. BC

N 5

75

DgHABITATGE AL CARRER DE MALLORCA

C. DE MALLORCA, 319Diumenge de 11 a 15 h

Josep Llobet Gelmá, 2005

La generositat de l’habitatge original, amb amples estances, alts sostres i un bon estat de conservació, permet el canvi d’ús amb poca intervenció, generant espais flexibles i agradables per a la gent que els ha-bita diàriament. La substitució d’algun terra hidràulic i d’algun envà seran els canvis més notables que es duen a terme. Es renoven les instal·lacions, s’adapten els espais existents per a llocs de descans, menjar, estudi i passos, i es converteix la cuina en el centre d’operacions del nou habitatge.

Metro: L4, L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 20, 33, 34, 43, 44, 45, 47

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 1514

DsXARXA DE CLAVEGUERAM

PG. DE SANT JOAN / AV. DIAGONAL)Dissabte, 4 visites (9, 10.15, 11.30 i 12.45 h) (Per raons de seguretat no poden accedir-hi menors de 8 anys i cal fer reserva prèvia al 93 256 44 30 o a lafabricadelsol@bcn.cat, amb un màxim de 2 inscripcions per reserva)

Pere Garcia Fària, 1894

La xarxa de clavegueram de Barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. Les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals. Per raons de seguretat, no hi poden entrar menors de 8 anys. Cal portar roba i calçat adequats. En cas de pluja o d’avís de pluja s’anul·larà l’activitat.

Metro: L4, L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 19, 33, 34, 43, 44, 47, 50, 51, 55

DsUNIVERSITAT DE BARCELONA

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 585Dissabte de 11 a 15 h

Elies Rogent, 1863-1872

Edifici exempt que ocupa pràcticament dues illes de l’Eixample, envoltat d’un jardí interessant tant per la concepció com per les espècies que conté. Organitzat a partir d’una planta en forma de U, inicialment tenia les dependències representatives al centre, i a cada un dels extrems, les facultats de ciències i de lletres. Les dues torres quadrades, resoltes quasi com si fossin campanars i que coronen els extrems de la façana, ajuden a donar la idea de «temple laic» que té l’edifici.

Metro: L1, L2 (Universitat) // Bus: 9, 14, 16, 17, 24, 41, 50, 54, 55, 56, 58, 59, 63, 64, 66, 67, 68, 91, 141

DsPALAU CASADES (COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA)

C. DE MALLORCA, 283Dissabte de 15 a 19 h

Antoni Serra i Pujals, 1883; Agustí Borrell i Sensat, 1950

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multico-lors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1922.

Metro: L3 (Diagonal), L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 20, 33, 34, 39, 43, 44, 45, 47

DgHOTEL MANDARIN ORIENTAL, BARCELONA

PG . DE GRÀCIA , 38-40Diumenge de 11 a 15 h

Carles Ferrater OAB, Juan Trias de Bes, Patricia Urquiola, Beth Figueres, 2010

Aquest edifici proposa la prolongació del passeig de Gràcia a través d’un itinerari arquitectònic que «introdueix» l’espai públic dins l’edifici fent-lo arribar fins a l’interior d’illa. Com una escenografia, l’accés principal és a través d’una passera aèria, que elimina l’entrada original d’escala imperial. L’entrada al recinte tancat de l’hotel està situada a la planta de l’entresolat. Des d’aquí es descobreix l’antic pati d’operacions, que acull les dependències més públiques, com ara salons, restaurants i cafeteria.

Metro: L3 (Passeig de Gràcia) // Bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 63, 67, 68

APARTAMENT A LA PLAÇA DE LA VIRREINA

PL. DE LA VIRREINA, 3Dissabte de 16 a 19 h

Michele & Miquel, 2000-2002

Situat a la plaça de la Virreina, aquest habitatge unifa-miliar per a dues persones està construït en uns baixos destinats antigament a una carnisseria. A partir d’un joc de nivells, l’espai queda dividit en zona de dia i zona de nit. Destaca el treball amb fusta dels paviments i el mobiliari. Els elements estructurals es tracten amb blanc per reforçar l’entrada de llum del petit pati posterior.

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 28, 39, 87, 114

Ds

APARTAMENT AL CARRER GRAN DE GRÀCIA

C. GRAN DE GRÀCIA, 56Dissabte de 11 a 14 h

Vora arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), 2011

En el seu estat anterior a la reforma, aquest aparta-ment era un conjunt d’espais en els quals s’apreciaven diferents etapes sobreposades. Tot i que en aquest cas la preexistència no tenia un valor patrimonial ni històric excepcional, era perfectament aprofitable i atractiva, i ha portat a una estratègia de reciclatge i transformació, amb límits difusos, a la qual s’ha sobreposat l’aportació de nous elements funcionals concentrats i diferenciats.

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 28, 39, 87, 114 // FGC: (Gràcia)

Ds

GrÀcIa13 edificis• ApArtAment A lA plAçA de lA VirreinA

• ApArtAment Al cArrer GrAn de GràciA

• cAsA bonAVenturA ferrer (el pAlAuet)

• cAsA mArsAns (AlberG mAre de déu de montserrAt)

• centre cÍVic el coll - lA bruGuerA

• centre morAl i instructiu de GràciA

• cercle cAtòlic de GràciA

• HostAl sAnt jordi GràciA

• ied bArcelonA (AntiGA fàbricA tèxtil mAcson)

• lA VioletA

• orAtori i residènciA de sAnt felip neri

• refuGi AntiAeri de lA plAçA del diAmAnt

• tAllers mAnyAcH (escolA josep mAriA jujol)

AP

AR

TAM

EN

T A

L C

AR

RE

R G

RA

N D

E G

RÀ

CIA

DgHOSTAL SANT JORDI SAGRADA FAMÍLIA

C. DEL FRESER, 5Dissabte i diumenge de 14 a 19 h

Anna Podio, 2011

Amb una superfície de 700 m² i 95 places de capacitat, el programa es distribueix en tres plantes: els espais comuns de recepció, cuina menjador, sala d’estudi treball i espai chill-out, a la planta baixa, i els dormitoris i una terrassa privada a l’interior d’illa de l’Eixample, a les plantes superiors. L’interior segueix una estètica basada en la cultura urbana, amb temàtica de ska-teboarding, amb mobiliari senzill i algunes peces de reconegut disseny.

Metro: L5 (Sant Pau-Dos de maig) // Bus: 33, 34, 43, 44, 50, 51, 92

Ds

DgHABITATGE AL CARRER DE VALÈNCIA

C. DE VALÈNCIA 482-484Diumenge, de 11 a 14 h

Agustí Costa, 2010

Remodelació integral d’un habitatge situat en un edifici plurifamiliar entre mitgeres, a l’Eixample, després d’enderrocar-ne l’interior i deixar buides les tres cru-gies estructurals. Els banys, la cuina i la resta d’espais es conformen mitjançant uns volums semiprefabricats, construïts al taller i finalitzats a l’obra. Els volums s’aturen a 50 cm del sostre de l’habitatge amb una triple finalitat: permetre la visió superior de tot l’espai, retroil·luminar falsos sostres de policarbonat i recolzar-hi aparells d’il·luminació dirigits cap al sostre.

Metro: L2, L5 (Sagrada Família) // Bus: 10, 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, 62

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 1716

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 1918

CASA BONAVENTURA FERRER (EL PALAUET)

PG. DE GRÀCIA, 113Diumenge de 11 a 14 h

Pere Falqués i Urpí, 1906

Pere Falqués va dotar la façana d’aquest edifici d’un tractament escultòric singular, especialment a la monumental tribuna. La façana posterior dóna a la riera de Sant Miquel i mostra una tribuna semicircular de fusta, ferro, ceràmica i vidre emplomat. A l’interior, elements modernistes originals, com els sostres ornamentals, les portes, els vitralls i les finestres, han estat restaurats i serveixen de marc a El Palauet, edifici d’apartaments de luxe.

Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33, 34 // FGC: (Provença)

Dg

CENTRE CÍVIC EL COLL - LA BRUGUERA

C. DE L’ALDEA, 15-17Dissabte de 16 a 19 h

Sebastià Bonet, 1964

La que va ser l’editorial de referència del món de les revistes d’historietes al nostre país, l’Editorial Bruguera, dóna nom al Centre Cívic del Coll. Amb el nom d’Editorial Gato Negro al principi, va generar al llarg dels seus anys de vida al barri una gran activitat industrial i comercial, ja que la majoria de veïns hi treballaven. Mortadelo i Filemón, el Capitán Trueno o Pulgarcito tornen a reviure gràcies a la recuperació de l’edifici on van néixer.

Metro: L5 (El Coll - La Teixonera) // Bus: 28, 87, 92, 129

Ds

CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT)

PG. DE LA MARE DE DÉU DEL COLL, 41-51Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

Juli Marial i Tey, 1907

Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat. L’interior es tradueix en un espai a manera de claustre, que es desenvolupa a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista dóna a l’espai un joc espectacular de llum i color. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Metro: L5 (El Coll - La Teixonera) // Bus: 27, 28, 92, 123, 124, 129

DgDs

CENTRE MORAL I INSTRUCTIU DE GRÀCIA

C. DE ROS DE OLANO, 9Dissabte de 17 a 19 h i diumenge de 12 a 14 h

Francesc Berenguer i Mestres, 1904

L’actual seu del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, que es va fundar l’any 1869 amb l’objectiu de fomentar les escoles catòliques a la vila, és obra de Francesc Be-renguer, en aquella època el vicepresident de l’entitat. L’interès principal de l’edifici es concentra a la façana, que combina el maó vist amb l’obra de maçoneria i que té com a element central un gran balcó amb la barana de ferro forjat. La sala d’actes es va refer l’any 1914, després d’haver patit un incendi.

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 28, 39, 87, 114 // FGC: (Gràcia)

DgDs

HOSTAL SANT JORDI GRÀCIA

C. DE TEROL, 35Dissabte i diumenge de 14 a 19 h

Anna Podio, 2012

Aquest alberg juvenil és el resultat de la reforma inte-gral d’un edifici de planta baixa i dues plantes. Ocupen la planta baixa una gran recepció i la zona comuna de l’alberg, amb cuina, sala d’estar, menjador i un pati. Les dues plantes superiors tenen quatre habitacions cadascuna. La decoració interior de l’alberg segueix la temàtica de la bicicleta, com a concepte que encaixa amb el barri i amb tota la ciutat, i vol destacar l’ús de la bicicleta en un món modern amb consciència mediambiental.

Metro: L3 (Fontana), L4 (Joanic) // Bus: 22, 24, 28, 39, 87, 114 // FGC: (Gràcia)

DgDs

IED BARCELONA (ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON)

C. DE BIADA, 11Dissabte de 11 a 14 h i de 17 a 19 h i diumenge de 11 a 15 h

Cristiano Franconi i Rodrigo González, 2010-2012, amb Alessandro Scarnato (1a fase)

La nova seu de l’Escola Superior de Disseny, conserva l’estructura original i l’aspecte industrial de l’antiga fabrica tèxtil Macson de Barcelona construïda al 1952. L’edifici es composa de quatre plantes, integrant els valors del Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents. La re-organització de l’antic pati de càrregues, que es cobreix amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i escales, permet accedir als diferents punts de l’escola.

Metro: L3 (Fontana), L4 (Joanic) // Bus: 22, 24, 28, 87 // FGC: (Gràcia)

DgDs

CERCLE CATÒLIC DE GRÀCIA

C. DE SANTA MAGDALENA, 12Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h, i diumenge de 11 a 14 h

1834; Joaquim Bassegoda i Amigó, i Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1924

Poc després de la seva fundació el 1903, el Cercle es va instal·lar a la seva seu actual, que anteriorment havia estat un cafè, fonda i ball públic, i que es coneixia amb el nom de Can Pioc. L’edifici s’ha ampliat i reformat diverses vegades, però la reforma més important és la del 1924, executada pels germans Joaquim i Bonaven-tura Bassegoda i Amigó, que va afectar principalment la planta baixa. L’edifici està format per un cos de més alçada i profusament ornamentat amb esgrafiats, i un altre de més baix i auster amb esgrafiats en forma de franja.

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 27, 28, 32, 39, 87, 92, 114 // FGC: (Gràcia)

DgDs

HO

STA

L S

AN

T J

OR

DI G

RÀ

CIA

IED

BA

RC

ELO

NA

(A

NT

IGA

FÀ

BR

ICA

TÈ

XT

IL M

AC

SO

N)

CE

NT

RE

CÍV

IC E

L C

OLL

- L

A B

RU

GU

ER

A

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 2120

ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI

C. DEL SOL, 2-10Dissabte de 11 a 13 h i de 16 a 19 h

Josep Artigas i Ramoneda, 1891-1894

Aquest conjunt arquitectònic es compon, d’una banda, d’una part residencial i destinada a ús exclusiu de la Congregació de l’Oratori, amb unes dependències que s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra, de l’edifici corresponent a l’església, del qual destaca la voluntat mimètica, especialment de les façanes exter-nes, respecte de la casa mare situada a la barcelonina plaça de Sant Felip Neri.

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 28, 39, 114

Ds

REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT

PL. DEL DIAMANTDissabte, 2 visites (11 i 12 h)

1937-1938

El refugi de la plaça del Diamant va ser un dels refugis antiaeris que els veïns de Gràcia van construir durant la Guerra Civil: un entramat de túnels on es podien re-fugiar unes dues-centes persones, a dotze metres sota terra. Les parets i els sostres estan revestits de maons i es conserva un petit espai destinat a la infermeria.

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 28, 39, 114

Ds

TALLERS MANYACH (ESCOLA JOSEP MARIA JUJOL)

C. DE LA RIERA DE SANT MIQUEL, 41Dissabte de 10 a 14 h

Josep M. Jujol i Gibert, 1916-1918; Bach i Mora, arquitectes, 1982-1987

L’escola Josep Maria Jujol integra, com a part de la zona d’esbarjo, les naus modernistes que formaven part del taller de fabricació de mecanismes de segure-tat que Josep M. Jujol va bastir per a l’industrial Pere Manyach. Es tracta d’una gran nau coberta de dents de serra, feta amb voltes amb tirants. Al costat sud apareixen arrenglerades unes claraboies arrodonides i contrapesos de rajols, que constitueixen els elements més espectaculars de la construcció.

Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 28, 32, 33, 34, 114 // FGC: (Gràcia)

Ds CASA DE LES ALTURES

RDA. DEL GUINARDÓ, 49Dissabte de 11 a 14 h

Enric Figueres, 1890; Víctor Argentí, 1991

Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. S’anomena Casa de les Altures perquè al costat hi havia els mo-tors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del Districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

Metro: L4 (Alfons X) // Bus: 10, 32, 39, 55, 74, 92, 114

Ds

CASAL DE LA FONT D’EN FARGUES

C. DE PEDRELL, 67-69Dissabte de 17 a 19 h

Adolf Florensa, 1928; Josep Vila, 2009-2011

Als anys vint del segle passat, aquest era el Casino de l’Associació de Propietaris i Industrials de Fargas, Mu-lassa i entorns. Als anys cinquanta, va passar a ser un casal parroquial. Recentment rehabilitat, acull el Casal de la Font d’en Fargues, principal punt de trobada del barri. Cal destacar el teatre sala d’actes a la planta baixa i la sala polivalent contigua a la terrassa exterior a la primera planta.

Metro: L5 (Horta) // Bus: 39, 117

Ds

GRANJA VELLA MARTÍ CODOLAR

AV. DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER, 15Diumenge de 11 a 13 h

Segle xv-xvi

Edifici singular d’estil poc definit, a mig camí entre l’eclecticisme i l’historicisme afrancesat. Josep Callés i Codolar el va fer construir en una part dels terrenys de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Va millorar la finca amb la construcció d’uns jardins, i es va fer càrrec d’una col·lecció de més de 150 animals, que seria l’origen de l’actual Zoo de Barcelona. El 1949 fou cedida als salesians, que hi instal·laren un noviciat i un seminari.

Metro: L3 (Montbau) // Bus: 17, 112, 185

Dg

HOrTa/GUInarDÓ10 edificis• cAsA de les Altures

• cAsAl de lA font d’en fArGues

• GrAnjA VellA mArtÍ codolAr

• HospitAl de sAnt pAu

• mAs GuinArdÓ (cAsAl d’entitAts)

• montbAu

• nunArt GuinArdÓ

• pAVellÓ de lA repÚblicA

• torre fiGuerolA (museu pAlmero)

• torre jussAnA

LA VIOLETA

C. DE SANT JOAQUIM, 14Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

Jaume Gustà Bondia, 1893; Joan Milelire i Miquel Alonso, 2012

Aquest edifici, de planta baixa i pis, va ser la seu de la Sociedad de Fomento Voluntario de la Villa de Gracia. Té dues façanes ordenades simètricament, amb un estil eclèctic d’arrel classicista molt corrent a la Gràcia del moment. L’ornamentació es basa sobretot en les pilastres amb formes de «punta de diamant», corona-des amb capitells florals. També destaca la prominent cornisa, sostinguda per mènsules amb màscares esculpides, i diversos detalls escultòrics i esgrafiats.

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 28, 39, 87, 114 // FGC: (Gràcia)

Dg

TALL

ER

S M

AN

YAC

H (

ES

CO

LA J

OS

EP

MA

RIA

JU

JOL)

23

MONTBAU

C. DE ROIG I SOLÉ, 31Diumenge de 11 a 14 h

Guillem Giráldez, Pere López-Iñigo, Xavier Subias, 1958-1964

Montbau representa un exemple reeixit dels primers esforços per tornar a sintonitzar amb l’arquitectura internacional d’avantguarda. Zona fins llavors poc habitada, a partir de 1958 es començà a urbanitzar de forma planificada per fer front a les necessitats d’habitatges per acollir la immigració de la postguerra. És un barri aïllat amb unes virtuts de tipus funcional (l’habitatge, la immediatesa de l’escola, l’església i el comerç quotidià) i un sentit sociològic (identitat, sen-tit de comunitat, de pertinença al barri i d’integració).

Metro: L3 (Montbau) // Bus: 10, 19, 27, 60, 73, 76

Dg

MAS GUINARDÓ (CASAL D’ENTITATS)

PL. DE SALVADOR RIERA, 2Dissabte de 16 a 19 h

Segle xv; Rafael Vila, 2011

Aquesta masia del segle xv deu la seva fesomia actual a les intervencions realitzades al final del segle xix. El llenguatge emprat opta, en línies generals, per un estil classicista, tot i que el capcer que centra l’eix de simetria se soluciona amb un disseny clarament modernista. Amb la darrera reforma i ampliació com a casal d’entitats, es recupera un edifici de 600 anys d’història, que s’integra dins els jardins de Frederica Montseny.

Metro: L4 (Guinardó-Hospital de Sant Pau) // Bus: 32, 39, 55, 74, 117, 192

Ds

NUNART GUINARDÓ

C. DEL TELÈGRAF, 67-71Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

Situat al «Racó de la Flama del Canigó», al costat dels jardins del Doctor Pla i Armengol, nunArt Guinardó transforma els locals adjunts a la Parròquia Mare de Déu de Montserrat. Aquest espai, recuperat pel col.lectiu artístic nunArt, consta d’una sala gran de 300 m2 per 10 d’alçada, que es destinarà a activitats de gran format, i de cinc locals de 25 m2 que es destina-ran a diverses activitats, des d’assaig, fins a les arts del creixement, les arts plàstiques i audiovisuals.

Metro: L4 (Hospital de Sant Pau-Guinardó) // Bus: 32, 39, 55, 74, 117, 192

Ds

HOSPITAL DE SANT PAU

C. DE SANT ANTONI MARIA CLARET, 167Dissabte i diumenge, una visita a les 12.30 h

Lluís Domènech i Montaner; Pere Domènech i Roura, 1905-1930

Projecte de gran envergadura, ocupa unes quantes illes de l’Eixample. Alguns elements són comuns a tots els edificis del conjunt: l’ús del maó vist i de les voltes de maó com a element de coberta o el tractament or-namental a partir d’estilitzacions florals aplicades amb ceràmica. Els pavellons d’infermeria són l’element més repetit, tot i que tenen petites diferències. Tots estan coberts d’una successió de vuit arcs apuntats amb set voltes intercalades.

Metro: L5 (Sant Pau-Dos de Maig) // Bus: 15, 19, 20, 35, 45, 47, 50, 51, 92, 117, 192

DgDs PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA

AV. DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER, 34-36Diumenge de 11 a 18 h

Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, 1937; Espinet-Ubach, arquitectes, 1992

L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola encarregà als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per representar-la, en plena Guerra Civil Espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials, d’acord amb les circumstàncies d’aquell moment tan difícil, va suposar una fita arquitectònica molt important. Al pati obert, Picasso hi va exposar el famós Gernika, del qual es pot contemplar una reproducció.

Metro: L3 (Montbau) // Bus: 10, 45, 102

Dg

TORRE JUSSANA

AV. DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER, 30Diumenge de 10 a 14 h

1825; Arriola-Fiol arquitectes, 2008

Es tracta d’un dels millors exemples de les torres que, durant el segle xix, les famílies benestants barceloni-nes van construir als afores de la ciutat. Constitueix un exponent clar d’influència neoclàssica francesa. Les dues façanes tenen una resolució similar i hi des-taca el porxo d’accés, mitjançant una doble escalinata amb balustrada, sostingut per columnes d’ordre jònic. Actualment l’interior, totalment transformat, acull un centre de servei a les associacions.

Metro: L3 (Montbau) // Bus: 10, 45, 102

Dg

TORRE FIGUEROLA (MUSEU PALMERO)

C. DE JUDEA, 2Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

Segle xv

El Museu Palmero està situat en una masia catalana del segle xv. El seu interès arquitectònic se suma al pictòric, ja que conté una col·lecció de pintures dels artistes Maestro Palmero i Alfredo Palmero. Entre el fons permanent, destaca la col·lecció dels personat-ges del Quixot. També són interessants el mobiliari i la ceràmica de la decoració de la masia, el mural que representa el naixement de l’escut de Catalunya i la cova mil·lenària.

Metro: L3, L5 (Vall d’Hebron) // Bus: 17, 19, 27, 60, 73, 76, 112, 119

DgDsP

AV

ELL

Ó D

E L

A R

EP

ÚB

LIC

A

TO

RR

E F

IGU

ER

OLA

(M

US

EU

PA

LME

RO

)

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web22

Comprova la informació actualitzada al web 2524

HOTEL REY JUAN CARLOS I

AV. DIAGONAL, 661Diumenge de 15 a 19 h

Carlos Ferrater, José Mª Cartañá, 1992

Construït a l’antiga finca de la Torre Melina, de la qual se’n van salvar els jardins, consta de dues ales en les quals se situen les habitacions articulades per una torre de vidre de 12 plantes d’alçada. Ambdues ales configuren el gran espai central format per poligonals que van relliscant sobre una paràbola que cobreix les plantes nobles. A l’extrem nord dos murs ajuden a configurar la plaça exterior suportant les marquesines i la gran vidriera que tanca el vestíbul.

Metro: L3 (Zona Universitària) // Bus: 7, 33, 54, 60, 67, 74, 75, 113 // Tram: T1, T2, T3 (Zona Universitària)

DgCENTRE CÍVIC CAN DÉU

PL. DE LA CONCÒRIDA, 13Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

Eduard Mercader i Sacanella, 1897; Xavier Aguilar i Borrás, 1984-86; Judith Masana i Anna Ribas, 2003

L’edifici reflecteix la convivència i la interacció de les arts decoratives, tant artesanals com industrials, amb la construcció, com podem veure en les solucions donades a sostres, parets, paviments i elements de tancament. L’edifici fa cantonada i consta de dos cossos de diferents alçades i un jardí. Al cos principal destaca la tribuna de ferro i vidre que hi ha a l’angle. La coberta és a tres vessants amb ràfec prominent, i hi sobresurt una torre mirador de planta quadrada.

Metro: L3 (Les Corts) // Bus: 6, 7, 15, 30, 33, 34, 43, 59, 63, 66, 67, 78 // Tram: T1, T2, T3 (Numància)

DgDs

EDIFICI HARRY WALKER

AV. DE JOSEP TARRADELLAS, 123Diumenge de 11 a 14 h

Francesc Mitjans, 1959; b720 Arquitectes, 2010

El centre d’interès és la rehabilitació de la façana de l’edifici projectat per Francesc Mitjans l’any 1959. Tota la façana principal es concep com un gran llenç encaixat entre els buits de la planta baixa i la planta àtic, i retirat del mateix pla de façana. Com a criteri general d’actuació, s’ha volgut recuperar la imatge original de l’edifici, alhora que s’utilitzen materials i sistemes constructius contemporanis d’acord amb els nous requeriments de confort.

Metro: L5 (Entença) // Bus: 6, 7, 14, 15, 27, 30, 32, 33, 34, 41, 43, 54, 59, 63, 66, 67, 68, 78 // Tram: T1, T2, T3 (Francesc Macià)

Dg

MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES

BAIXADA DEL MONESTIR, 9Diumenge visites a les 16 i 17.30 h

Segle xiv

Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, que es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El Museu Monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles. Han intervingut en la seva restauració en els darrers 120 anys Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, Bassegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, des de l’any 1988, Josep M. Julià.

Bus: 22, 63, 64, 68, 75, 78

Dg

CAN VINYALS DE LA TORRE

C. DEL DOCTOR SALVADOR CARDENAL, 5-7Diumenge de 11 a 15 h

Segle xvii

És una masia del segle xvii, tot i que l’origen del mas és molt anterior, tal com evidencia la torre romànica que li dóna el nom. L’edifici és de tipus basilical, amb el cos central més elevat i cobert amb una teulada a quatre aigües. El portal és dovellat, de punt rodó, i les finestres tenen la llinda, els brancals i l’ampit de pedra motllurada. A l’entrada hi ha l’escut de la família i la inscripció següent: «fou fet per Benet Vinyals de la Torre l’any 1610». Des del 1990 allotja les oficines del grup hoteler HUSA.

Metro: L3 (Palau Reial / Maria Cristina) // Bus: 7, 33, 60, 63, 67, 74, 75, 78, 113 // Tram: T1, T2, T3 (Pius xii)

Dg PALAU DE PEDRALBES - DORMITORIS REIALS

AV. DIAGONAL, 686Dissabte i diumenge de 10 a 18 h

Eusebi Bona i Puig, Francesc de Paula Nebot i Torrents, 1924

Les antigues cambres reials del Palau de Pedralbes (la cambra d’Alfons xiii, l’avantcambra i la cambra de Victòria Eugènia) conserven encara avui bona part de l’empremta original: la que hi van deixar els aristòcra-tes barcelonins que van decorar al seu gust aquests espais i, alhora, la dels estadants que al seu dia els van ocupar: el rei Alfons xiii i la seva esposa, la reina Victòria Eugènia.

Metro: L3 (Palau Reial) // Bus: 7, 33, 60, 63, 67, 74, 75, 78, 113 // Tram: T1, 2, 3 (Pius xii)

DgDsLeS cOrTS7 edificis• cAn VinyAls de lA torre

• centre cÍVic cAn déu

• edifici HArry WAlKer

• Hotel rey juAn cArlos i

• museu monestir de pedrAlbes

• pAlAu de pedrAlbes-dormitoris reiAls

• pAVellons GÜell

CE

NT

RE

CÍV

IC C

AN

DÉ

U

PAVELLONS GÜELL

AV. DE PEDARLBES, 15Dissabte visites a les 10.15, 11.15, 12.15 i 13.15 h

Antoni Gaudí i Cornet, 1884-87

Aquest edifici és de la mateixa època que el Palau Güell de la Rambla, i l’encàrrec certifica la bona entesa que hi havia entre Gaudí i els senyors Güell. La cons-trucció és de poca entitat i per tant Gaudi aprofita per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica fins a les diverses mane-res de col·locar l’obra vista o el treball de forja. De fet, és precisament la tanca forjada la que popularment dóna nom al conjunt: «el drac de Pedralbes».

Metro: L3 (Palau Reial) // Bus: 6, 16, 34, 63, 78 // Tram: T1, T2, T3 (Pius xii)

Ds

HO

TE

L R

EY

JU

AN

CA

RLO

S I

Comprova la informació actualitzada al web 2726

BIBLIOTECA, CASAL I CAP COTXERESBORBÓ

PL. DE CARMEN LAFORET, 11Dissabte de 11 a 14 h

Laviña - de la Villa Arquitectura, 2011

L’edifici forma part de l’illa d’equipaments sanitaris, socioculturals i esportius que ocupen el solar de les antigues Cotxeres de Borbó, les cotxeres de tramvies i autobusos que hi va haver en aquests terrenys fins a l’any 2003. A la planta baixa d’aquests equipaments, es construeixen la biblioteca, que desenvolupa el seu programa en tres plantes, i el casal d’avis. Entre tots dos elements apareix un pati central cobert que crea una riquesa espacial i visual.

Metro: L4, L5 (Maragall) // Bus: 11, 19, 26, 31, 32, 34, 45, 47, 50, 51, 71, 74, 122, 132

Ds

CAN BASTÉ

PG. DE FABRA I PUIG, 274Dissabte de 11 a 13 h i de 16 a 19 h

Segle xviii

La masia de Can Basté s’aixeca sobre les restes d’una torre medieval que era propietat del baró de Creixell. L’edifici té forma quadrada i una teulada a quatre ves-sants. Coronant la teulada hi ha un pinacle de ceràmi-ca verda vidrada com el que també corona el sostre de l’església vella de Santa Eulàlia de Vilapicina. El 1782, coincidint amb la reforma de l’esglesiola, es va cons-truir el pont galeria que uneix totes dues edificacions. La façana principal té una porta amb un arc de mig punt i una balconada de l’època. L’any 1995, l’edifici es va inaugurar com a centre cívic, després d’una inter-venció que en transformà totalment l’interior.

Metro: L5 (Virrei Amat) // Bus: 11, 32, 47, 50, 51

Ds

GRUP D’HABITATGES CANYELLES

VIA FAVÈNCIA, 1-3Diumenge de 11 a 14 h

Guillem Giráldez, Pere López-Iñigo, Xavier Subias, 1974

El grup d’habitatges Canyelles, s’enmarca dins la producció dels polígons d’habitatges, amb adopció d’una tipologia forta: el bloc d’Eixample desplegat, de construcció industrialitzada i amb espai central. En aquesta visita, s’explicarà el concepte del projecte urbanístic i es visitarà un pis per entendre l’escala urbana i l’escala domèstica del projecte.

Metro: L3 (Canyelles) // Bus: 27, 47, 60, 71, 73, 76, 82, 122, 127, 185

Dg

HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN TORRE JÚLIA

VIA FAVÈNCIA, 350Dissabte, de 11 a 13 h

Sergi Pons, Pau Vidal, Ricard Galiana, 2011

Aquest edifici d’habitatges per a gent gran i equipa-ments de barri forma part d’un projecte d’urbanització de solars residuals resultants de la construcció de la ronda de Dalt. El projecte, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, es desenvolupa en 17 plantes d’altura, i en destaquen els espais comu-nitaris corresponents a cada activitat, pensats com a lloc de sociabilització. La visita consistirà a accedir a la coberta enjardinada, amb vistes privilegiades de la ciutat.

Metro: L4 (Via Júlia), L11 (Trinitat Nova) // Bus: 11, 32, 50, 51, 60, 76, 80, 81, 127, 132

DsCENTRE DE SERVEIS SOCIALS GUINEUETA-VERDUN-PROSPERITAT

C. D’ENRIC CASANOVAS, 73-77Dissabte de 16 a 19 h

Conxita Balcells, 2011

El projecte té com a objectiu mantenir l’elevat grau de privacitat que requereix aquest tipus d’equipaments. Per aconseguir-ho es crea un volum que ocupa tota la superfície del solar i que està recobert per una doble pell formada per una xapa metàl·lica microperforada, que assegura el confort climàtic i la privacitat, i un se-guit d’obertures interiors visibles només des del carrer al capvespre, quan s’encenen els llums interiors.

Metro: L4 (Via Julia) // Bus: 50, 51, 73, 76, 80, 81, 132

Ds

nOUBarrIS8 edificis• bibliotecA, cAsAl i cAp cotxeres borbÓ

• cAn bAsté

• centre de serVeis sociAls GuineuetA-Verdun-prosperitAt

• Grup d’HAbitAtGes cAnyelles

• HAbitAtGes Amb serVeis per A Gent GrAn torre jÚliA

• pAVellons d’AiGuA

• sAntuAri de sAntA eulàliA de VilApicinA

• torre llobetA

GR

UP

D’H

AB

ITA

TG

ES

CA

NY

ELL

ES

SANTUARI DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA

C. DE PERE ARTÉS, 2Dissabte de 11 a 14 h i diumenge de 12 a 14 h

Segle x. Reconstrucció, 1782

Temple parroquial d’un petit nucli rural, l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina apareix documentada des del segle X, L’edifici religiós —els vestigis del qual tro-bem als paraments de l’actual capella del Santíssim— era d’estil preromànic, i estava vinculat al temple dedicat a sant Andreu, al Palomar veí. Reconstruït al segle XVIII, l’edifici actual és d’una sola nau amb volta de canó. Corona la façana un campanar format per un petit cos amb arcs, on hi ha, voltant un òcul, restes d’esgrafiats.

Metro: L5 (Virrei Amat) // Bus: 31, 32, 47, 50, 51.

DgDs

TORRE LLOBETA

C. DE SANTA FE, 2 BISDissabte de 11 a 13.30 h i de 17 a 19 h

Final segle xv

Aquesta casa pairal (tot i que per la seva especial tipo-logia podria haver estat un edifici residencial suburbà) té planta quadrada, pati central i coberta a quatre aigües, i s’estructura en planta baixa i dues plantes pis. La rehabilitació per convertir-la en centre cívic del barri de Vilapicina permeté recuperar tota la sèrie d’arcuacions del segon pis i de les portes d’accés. A la segona planta hi ha la biblioteca.

Metro: L5 (Maragall) // Bus: 11, 19, 32, 34, 39, 45, 47, 50, 51, 71, 74, 117, 122, 132

Ds

PAVELLONS D’AIGUA

C. DE GARBÍ, 2-4Diumenge de 11 a 14 h

Felip Steva i Planas, Joan Sitjes, 1916

En el recinte de l’antiga estació de distribució d’aigües de la ciutat hi ha dues edificacions modernistes. Tenen cobertes a dues aigües i apareixen limitades per sengles capcers, molt elaborats, i per cornises perimetrals esglaonades de maó vist i coronades per elements ceràmics de color verd. Al costat d’un d’aquests edificis trobem els horts urbans de Trinitat Nova. A més dels horts, la rehabilitada Casa de l’Aigua conté un jardí floral construït sobre la cobertura del dipòsit d’aigua soterrat i format per diferents espècies arbustives i florals autòctones, aromàtiques i medi-cinals. La visita serà a l’exterior; no es pot entrar als pavellons. Es recomana fer la visita conjunta amb la Central de Bombament a Sant Andreu.

Metro: L3 (Trinitat Nova), L11 (Casa de l’Aigua) // Bus: 50, 51, 62, 80, 81, 96, 97, 104, 127

Dg

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 2928

CAN GUARDIOLA (HOTEL D’ENTITATS)

PG. DE FABRA I PUIG / C. DE CUBADissabte de 11 a 14 h

Josep Codina i Clapes, 1903-1904

Can Guardiola es va construir com a habitatge unifamiliar de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb uns complements decoratius que permeten emmarcar-lo en una de les línies del modernisme, per bé que el coronament de la façana principal remet als frontis de nombroses esglésies del barroc català. Els esgrafiats en forma de garlandes i els ferros de forja dels balcons tenen com a referent estètic les obres de Puig i Cadafalch de principis del segle XX.

Metro: L1 (Fabra i Puig) // Bus: 11, 26, 34, 35, 36, 40, 126

Ds

CENTRAL DE BOMBAMENT

CTRA. DE RIBES, 103-111 (CANTONADA AMB EL CARRER DEL TORRENT DE LA PERERA)Diumenge de 11 a 14 h

Pere Falqués, 1916; Alberto Aguirre, 2007

Amb l’objecte de garantir l’abastament d’aigua a la ciutat de Barcelona, la Companyia d’Aigües de Montcada encarregà l’any 1895 a l’arquitecte Pere Falqués i Urpí el projecte de construcció d’un aqüeducte i d’una central de bombament. Falqués va plantejar un conjunt d’edificis exempts, d’acord amb les necessitats de la planta de bombament. Es recomana fer la visita conjunta amb els Pavellons de l’aigua a Nou Barris.

Metro: L1 (Trinitat Vella) // Bus: 11, 40, 62, 76, 96, 97, 104, 126, 127

DgBIBLIOTECA TRINITAT VELLA - J. BARBERO

C. DE GALICIA, 16Dissabte de 11 a 14 h

Ricardo Nieves, Carlos Fuentes Cruz, PCG Arquitectura e Ingeniería, 2012

Amb una superfície aproximada de 1.300 m2, la bibliote-ca forma part del Pla de Reforma Integral del carrer de Galícia de Sant Andreu. El projecte es divideix en dues parts: una franja al carrer de Galícia, on hi ha els serveis interns de la biblioteca, aïllats del soroll d’aquest carrer, i les dependències principals de la biblioteca (espais diàfans relacionats directament amb la nova plaça que s’ha urbanitzat a l’entrada). L’edifici es distribueix en tres plantes, comunicades visualment a través d’un triple espai que conté l’escala principal i una grada per fer-hi actes.

Metro: L1 (Trinitat Vella) // Bus: 40, 60, 62, 76, 96, 97, 104, 126, 127.

Ds

ESGLÉSIA DE SANT PACIÀ

C. DE LES MONGES, 27-33Diumenge de 16 a 19 h

Joan Torras Guardiola, 1876-81; Antoni Gaudí i Cornet, 1879-81

Les religioses de Jesús-Maria van encarregar el projecte de l’església de Sant Pacià a l’arquitecte Joan Torras i Guardiola, que ocupava una càtedra a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, creada poc abans. En aquest centre docent, Torras va tenir-hi d’alumne Antoni Gaudí i, essent Gaudí encara estudiant, Torras el va incorporar al seu equip. L’altar de l’església, el pa-viment, un conjunt de mosaics de dibuixos geomètrics i els aparells d’enllumenament els va dissenyar Gaudí.

Metro: L1 (Fabra i Puig) // Bus: 11, 26, 34, 36, 126

Dg

CANÒDROM MERIDIANA

C. DE CONCEPCIÓN ARENAL, 165Dissabte de 17 a 19 h

Antoni Bonet Castellana i J. Puig Torné, 1962-1963; Xavier Monteys i Josep M. de Lecea, 2010

La construcció de l’antic canòdrom consisteix en dues plantes en forma de sectors parabòlics, la superior de les quals té més superfície. Els elements funcionals, com ara el “brise-soleil” penjat de les grades, l’esvelta estructura metàl·lica i els forjats, són els que donen caràcter i plasticitat al conjunt. La forma és una conseqüència essencial de les necessitats, ja que calia un espai més important al centre i decreixent als extrems. Fa poc s’ha rehabilitat per acollir-hi un centre d’art contemporani.

Metro: L1 (Fabra i Puig) // Bus: 11, 20, 26, 34, 36, 62, 74, 96, 122, 126

Ds

SanTanDreU10 edificis• bibliotecA trinitAt VellA - j. bArbero

• cAn GuArdiolA (Hotel d’entitAts)

• cAnòdrom meridiAnA

• centrAl de bombAment

• esGésiA de sAnt pAcià

• fAbrA i coAts

• HAbitAtGes Al cArrer de biscAiA

• les cArAsses (Grup escolAr iGnAsi iGlésiAs)

• nAu iVAnoW

• pis museu de lA cAsA bloc, HAbitAtGe 1/11

CA

NÒ

DR

OM

ME

RID

IAN

A

FABRA I COATS

C. DE SANT ADRIÀ , 20Dissabte de 11 a 15 hRecinte industrial: 1839 / Fàbrica de Creació: Planurbs SLP. Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit, 2011 / Edifici A: Glòria Durán, 2011 / Edifici I+J: David Domènech, 2011 / Urba-nització: Màrius Quintana / EBM La Filadora: BCNP arquitectes UTE, Noemí Bañeres, Javier Cristóbal, Cristina Navas, Zaida Pérez.La nau central de Fabra i Coats, antiga filatura del segle xix, es converteix en un gran contenidor de producció cultural que es caracteritza per la transversalitat i la polivalència. L’edifici A, construït en aquell temps per contenir serveis de porteria, bombers i tallers de manteniment, s’ha rehabilitat per acollir la seu de cinc associacions, potenciant la riquesa dels elements compositius originals. La rehabilitació de l’edifici I+J per ubicar una sala polivalent pretén mantenir l’aspecte de fàbrica que no ha perdut. La nova Escola Bressol Municipal La Filadora busca proporcionar les millors condicions de llum natural i d’espai als seus usuaris.Metro: L1 (Sant Andreu) // Bus: 11, 35, 40, 73, B-20, N-9

Ds

HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA

C. DE BISCAIA , 340Dissabte de 11 a 14 h

Antoni de Moragas i Gallissà, 1967-1970

Aquest conjunt d’habitatges és un bon exemple del paper del fundador del Grup R a l’hora de defensar la industrialització davant l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs…, tots traçats rigorosa-ment i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. En aquesta obra es concilien les noves tecnologies (estructura de formigó armat) i els materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta).

Metro: L1, L5, L9 (Sagrera) // Bus: 20, 62, 71, 126, B22

Ds

Comprova la informació actualitzada al web 3130

ALMOGÀVERS BUSINESS FACTORY

C. DELS ALMOGÀVERS, 165Dissabte de 13 a 19 h

LaGranja Design, 2011

La transformació d’aquesta nau industrial de 5.500 m2 s’articula en boxs destinats a allotjar-hi empreses de creació recent i diferents zones de serveis comuns. S’ha prioritzat l’entrada de llum com a aportació significativa a l’espai original d’un magatzem antic i fosc. La façana impactant, el colorit de l’espai, la llum natural abundant i el caràcter desenfadat de la senyalització de l’edifici con-tribueixen a crear un entorn vibrant, idoni per potenciar el dinamisme empresarial de la ciutat.

Metro: L4 (Llacuna) // Bus: 6, 40, 42, 92, 141, 192

Ds

BD SHOWROOM GALLERY

C. DE RAMÓN TURRÓ, 126Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 15 a 19 h

ABEBA Arquitectes, 2011

BD Barcelona Design va ser fundada el 1972 pels arqui-tectes i dissenyadors Pep Bonet, Lluís Clotet, Cristian Cirici, Mireia Riera i Òscar Tusquets. En el seu catàleg es troben dissenys de creadors contemporanis com Alfredo Häberli, Jaime Hayón, Konstantin Grcic o Ross Lovegrove, o històrics com Antoni Gaudí o Salvador Dalí. A l’octubre del 2011 va obrir un showroom gallery, rehabilitant unespai industrial al Districte 22@, on estan exposats els seus productes.

Metro: L4 (Llacuna) // Bus: 6, 26, 36, 71, 92, 141

DgDs

PIS MUSEU DE LA CASA BLOC, HABITATGE 1/11

C. DE L’ALMIRALL PRÒIXIDA / PG. DE TORRAS I BAGES Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 18 h

Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana (GATCPAC), 1933-1939. Rehabilitació bloc 1: Jaume Sanmartí i Raimon Torres, 1986. Rehabi-litació blocs 2, 3, 4 i 5: Víctor Seguí i Marc Seguí, 1997-2008.

Aquest és un edifici d’habitatges per a obrers im-pulsat per l’administració catalana durant la Segona República. Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova forma de pensar l’habitatge per als més necessitats, i de plantejar en clau local les propostes que en l’àmbit internacional trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions. Aquest 2012, després d’una acu-rada restauració, la visita al pis museu permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, així com una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.

Metro: L1 (Torras i Bages / Sant Andreu) // Bus: 35, 40, 73, 126, 127, B20

DgDs

SanTMarTÍ22 edificis• AlmoGàVers business fActory

• bd sHoWroom GAllery

• botiGA i HAbitAtGe el lin

• cA l’ArAnyÓ

• cAn felipA

• cAsA nAu

• cAsino l’AliAnçA del poblenou

• centrAl de producciÓ enerGèticA tànGer (districlimA)

• dipòsit de les AiGÜes (bibliotecA de lA upf)

• edifici cmt

• edifici fòrum (museu blAu)

• edifici mediA pro

• edifici mediA-tic

• edifici rbA

• edifici rne

• fundAciÓ VilA cAsAs - cAn frAmis

• HAnGAr (fàbricA de creAciÓ)

• lA centrAl del circ (fàbricA de creAciÓ)

• lA escocesA (fàbricA de creAciÓ)

• lA fArinerA del clot

• lofts del pAssAtGe del sucre

• pArròQuiA de sAnt lluÍs GonZAGA.

PIS

MU

SE

U D

E L

A C

AS

A B

LOC

, HA

BIT

AT

GE

1/

11

NAU IVANOW

C. D’HONDURES, 28-30Dissabte i diumenge de 17 a 19 h

Jordi Figueras i Anmelia, 1957-1967; Xavier Basiana, 1997

L’antiga fàbrica de pintures Ivanow, projectada el 1959 però edificada el 1967, es va llogar a diferents empreses del sector tèxtil fins al 1997, any en què es va rehabilitar com a centre cultural. Representa un dels escassos exemples d’arquitectura industrial racionalista que queden a Barcelona. El cos principal està format per una retícula de formigó tancada amb grans panys de vidre i es remata amb una expressiva coberta ondulada a base de voltes ceràmiques.

Metro: L1, L5 (Sagrera) // Bus: 34, 35, 71, 126

DgDs

LES CARASSES (GRUP ESCOLAR IGNASI IGLÉSIAS)

PG. DE TORRAS I BAGES, 108Dissabte de 11 a 13 h

Segle xvii

L’antiga masia senyorial de tres plantes del segle xviii fou modificada durant el primer quart del segle xix per Jaume Oliveras, qui afegí els dos cossos laterals amb galeries cobertes amb terrat i la decoració de la façana primitiva i els balcons, amb les figures de terracota que donaven nom a l’edifici. Al 1931, els “Amics d’Ignasi Iglésias” compren la finca per crear-hi una escola pel barri de Sant Andreu, seguint les idees del poeta i dramaturg, que havia fet una aferrissada defensa de les escoles a l’aire lliure quan formà part del consistori barceloní.

Metro: L1 (Torras i Bages) // Bus: 35, 40, 62, 73, 96, 126, 127

Ds

ALM

OG

ÀV

ERS

BU

SIN

ESS

FA

CTO

RY

DgEDIFICI FÒRUM (MUSEU BLAU)

PL. DE LEONARDO DE VINCI, 4-5 (PARC DEL FÒRUM)Dissabte i diumenge de 16 a 19 h

Herzog & de Meuron, Roure/de León arquitectes, 2004

L’edifici es construeix en dos estrats: l’estrat inferior és una plaça oberta per als esdeveniments públics, i a l’estrat superior es localitzen els espais expositius. Una sèrie de patis els travessen tots dos i estableixen diverses relacions entre ells. Es va construir amb motiu del Fòrum de les Cultures 2004 i reobre al 2011 les portes com a Museu Blau de Ciències Naturals. Els arquitectes Herzog & de Meuron, autors de l’edifici original, han estat també els responsables de l’adaptació de la nova seu del Museu, així com del disseny museogràfic de l’exposició de referència «Planeta Vida».

Metro: L4 (Maresme-Fòrum) // Bus: 7, 36, 41, 43, 99, 141 // Tram: T4 (Fòrum)

Ds

EDIFICI MEDIAPRO

AV. DIAGONAL, 177Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

Carlos Ferrater, 2008

Torre d’oficines al districte 22@, la façana de la qual dóna a l’avinguda Diagonal. Macla entre el volum de la torre i del sòcol. El cos baix i transparent alleugereix la vista des del carrer de Bolívia i ofereix un espai públic (lobby) com a continuació de la plaça, amb un paviment continu. La so-lució estructural aprofundeix el model d’entramat tubular, similar al del Hancock o al de la torre Sears a Chicago i, a part de resoldre el sosteniment de l’edifici, també solucio-na la composició de la façana.

Metro: L1 (Glòries) // Bus: 7, 92, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

Dg

CENTRAL DE PRODUCCIÓ ENERGÈTICA TÀNGER (DISTRICLIMA)

C. DE TÀNGER, 105Dissabte, visites a les 11, 12 i 13 h

Rahola i Vidal, IDOM, 2009

La Central Tànger es construeix en ple Districte 22@ i és la segona central de producció tèrmica de la xarxa urbana de distribució de calor i fred del 22@ i Sant Adrià del Besòs. Té com a finalitat garantir el subministrament en els pe-ríodes de més demanda, així com entrar en funcionament en cas de necessitat per qualsevol eventualitat. La solució arquitectònica de l’edifici permet que s’incorpori a l’entorn d’una manera harmoniosa, que doni una solució de conti-nuïtat respecte a les edificacions contigües existents i que s’integri en una zona verda.

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna) // Bus: 6, 7, 40, 42, 92, 141, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

Ds

DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF)

C. DE WELLINGTON, 48Dissabte de 13 a 19 h

Josep Fontserè, 1880; Lluís Clotet, Ignacio Paricio, 1993-1999

Quan es va construir la cascada del Parc de la Ciutadella, va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que l’abastís. Fontserè va idear una gran bassa elevada sostin-guda per una estructura de pilars i arcades impressionant, feta de maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai interior que recorda les naus de les esglésies romàniques. Actualment s’ha rehabilitat l’espai de la coberta, on hi ha la bassa d’aigua, i s’ha adaptat l’interior com a sala de lectura de la biblioteca de la UPF.

Metro: L4 (Bogatell) // Bus: 10, 14, 40, 41, 42, 141 // Tram: T4 (Wellington)

Ds

EDIFICI CMT

C. DE BOLÍVIA, 56Dissabte de 15 a 19 h i diumenge de 11 a 15 h

Enric Batlle i Joan Roig, 2010

Raresa moderna en la transformació del 22@ negant angles rectes i paral·lelepipèds, i fugint de la cromàtica gris, fosca i vidriada. La pell exterior, composada de grans làmes que protegeixen les oficines de la radiació solar, ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, l’antiga fàbrica catalogada com a patrimoni industrial, on s’ubiquen diferents equipaments. La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions és un organisme públic que regula de forma independent els mercats nacionals de comunicacions electròniques i de serveis audiovisuals, establint i supervisant les obligacions dels operadors i fomentant la competència.

Metro: L1 (Glòries) // Bus: 7, 56, 60, 92, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó), T5 (La Farinera)

DgDs

CAN FELIPA

C. DE PALLARS, 227Dissabte de 16 a 19 h

Josep Lluís Mateo, 1989

Can Felipa és el nom popular de l’antiga fàbrica Catex (Central de Acabados Textiles). Ara és un centre cívic amb un projecte cultural i pluridisciplinari obert a creadors, veïns, entitats i grups de la ciutat que vulguin aportar o proposar idees, o participar-hi. El projecte posa un interès especial en la producció artística emergent, sobretot en les arts visuals i en les arts escèniques.

Metro: L4 (Poblenou) // Bus: 36, 40, 42, 71, 141, 192

Ds CASINO L’ALIANÇA DEL POBLENOU

RAMBLA DEL POBLENOU, 42Diumenge de 11 a 14 h

Amadeu Llopart, 1929

El Casino l’Aliança del Poblenou és una entitat de caràcter recreatiu, cultural, social i mutualista fundada el 1868 per Lluís Remisa al barri del Poblenou. En aquell moment era força representativa del moviment dels ateneus populars que impulsà la societat civil catalana. La primera seu es va inaugurar el 1878 al carrer de Wad-Ras. Fins al 1929 no es posà la primera pedra de la seu actual, tot i que les obres no van acabar fins al 1944.

Metro: L4 (Poblenou) // Bus: 6, 14, 26, 36, 41, 71, 92, 141, 192

Dg

CA L’ARANYÓ

C. ROC BORONAT, 138Dissabte de 11 a 15 h

José Marimón i Cot, 1872; Antoni Vilanova, Eduard Simó, Josep Benedito, Ramón Valls, 2003-2006

Ca l’Aranyó és un dels primers conjunts fabrils que preveia l’estructuració de tota una illa, mantenint la unitat en l’edificació i en la composició a les quatre façanes, segons la trama Cerdà. La ubicació del campus audiovisual de la UPF ha implicat la rehabilitació dels dos edificis originals representatius i la construcció d’un cos que tanca el conjunt creant un pati. A l’interior d’aquest trobem la xemeneia, que, lluny de quedar tan sols com un testimoni del passat, segueix en ple funcionament i extreu els fums del complex Districlima, situat a l’illa contigua.

Metro: L1 (Glòries) // Bus: 7, 92, 192 // // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

Ds

BOTIGA I HABITATGE EL LIN

C. DE LOPE DE VEGA, 119Dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h

Carol Iborra Arquitectura, 2011

Aquesta antiga botiga i habitatge del 1934, s’ha adaptat recuperant models d’intercanvi, comunicació i multi-funcionalitat. Es recupera la planta baixa, amb doble espai i pati posterior, dotant-la de més llum, ventilació natural i noves instal·lacions. S’utilitzen volumetries i materials de proximitat, inspirats en els tradicionals, per potenciar la recuperació dels petits oficis de la nostre ciutat.

Metro: L4 (Poblenou) // Bus: 7, 36, 71, 141 // TRAM (Pere iv)

DgDs

CASA NAU

C. DE LOPE DE VEGA, 106 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h

Carol Iborra Arquitectura, 1999

60 anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, d’amplis finestrals, voltes i grans estructures metàl·liques, del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per vo-lums i laberíntics carres a dos nivells que permeten, des de qualsevol racó, la mirada de tot el conjunt. Una successió de funcions que giren al voltant d’una cèntrica, alhora que ben comunicada, zona de servei. Un lloc que combina el passat i el present en harmonia.

Metro: L4 (Poblenou) // Bus: 7, 36, 71, 141 // TRAM (Pere iv)

DgDsC

AS

A N

AU

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 3332

LA FARINERA DEL CLOT

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 837Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

Josep Pericas i Morros, 1902; Carles Sanfeliu i Josie Abascal, 1999

L’actual Centre Cultural La Farinera del Clot és l’únic edifici que resta de l’antic conjunt de la Farinera de Sant Jaume, empresa dedicada a la mòlta del blat. Està bastit amb una estructura de ferro i maó vist, amb decoracions d’estètica modernista. En rehabilitar-lo com a centre cultural, se n’ha mantingut la fesomia original, afegint-hi un cos transparent per a les comunicacions verticals. A l’interior es conserven un bon nombre de peces i maquinària de diferents tipus, procedents de l’antiga farinera.

Metro: L1 (Glòries) // Bus: 7, 56, 60, 92, 192 // Tram: T5 (La Farinera)

Ds

LOFTS DEL PASSATGE DEL SUCRE

PTGE. DEL MAS DE RODA, 5-13 Diumenge de 11 a 18 h

Jordi Garcés, 2011

El Passatge del Sucre és la recuperació i transformació d’una antiga fàbrica composta per un conjunt de cinc edificis, pertanyents a un recinte industrial de 1916 (una destil·leria d’alcohol). El resultat són 29 habitatges readaptats (lofts), classificats en set tipologies de dife-rents dimensions i distribucions. El conjunt destaca per la conservació dels elements originals, com la volumetria, el maó vist, les façanes, les obertures i les estructures tant de fusta com metàl·liques.

Metro: L4 (Llacuna) // Bus: 6, 14, 26, 36, 41, 71, 92, 141, 192

Dg

PARRÒQUIA DE SANT LLUÍS GONZAGA

C. DE LA SELVA DE MAR, 200Dissabte de 11 a 14 h

Francesc Escudero i Ribot, José Antonio Torroja, 1982

Aquest edifici, plenament emmarcat en la dècada dels setanta, és una església de planta rectangular amb una coberta destacada i singular. Té una estructura de formigó armat en forma de paraboloide hiperbòlic, figura reglada construïble a partir de directrius rectes. L’entrada de llum es fa mitjançant unes grans vidrieres que re-interpreten les de les esglésies gòtiques amb la repetició d’una peça prefabricada de formigó.

Metro: L2 (St. Martí) // Bus: 26, 33, 40, 42, 43, 44, 56, 60 // Tram: T5, T6 (St. Martí de Provençals)

DsLA CENTRAL DEL CIRC (FÀBRICA DE CREACIÓ)

PARC DEL FÒRUM. MOLL DE LA VELA 2 (ST. ADRIÀ DEL BESÒS)Dissabte de 15 a 19 h

Xavier Ruscalleda i Marta Lorenzo, 2010

La Central del Circ forma part del programa Fàbriques per a la Creació, en què es transformen espais de la ciutat en centres de creació per a les arts escèniques, en moviment o emergents. La rehabilitació de l’espai Gruta del Fòrum té com a objectiu cercar la llum en un espai semisoterrat just a l’altura de la gran placa fotovoltaica, que s’endinsa sota el parc del Fòrum i té una longitud total de més de 130 m. Disposa de diverses àrees: assaig i creació, perfecciona-ment i cursos, lleure, magatzem i oficines.

Metro: L4 (Maresme-Fòrum) // Bus: 7, 41, 43, B23

Ds

LA ESCOCESA (FÀBRICA DE CREACIÓ)

C. DE PERE IV, 345Dissabte de 12 a 16 h

1885

El primer edifici de La Escocesa va ser una fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul. A partir del 1877, el recinte industrial el van ocupar diferents empreses que llogaven part de l’antiga fàbrica, entre d’altres l’empresa Johnston, Shields i Cia - La Escocesa (1894-1984), que li acabà do-nant el nom. En aquests moments, La Escocesa acull una vintena d’artistes residents dedicats especialment al camp de les arts visuals.

Bus: 26, 40, 42, 71

DsHANGAR (FÀBRICA DE CREACIÓ)

PTGE. DEL MARQUÈS DE STA. ISABEL, 41Dissabte de 12 a 14 h i de 16 a 18 h

Josep Oriol i Bernadet i Josep Fontserè i Mestres, 1853; Yaiza Alonso i Arantxa Manrique, 2011

Can Ricart fou el primer gran vapor del Poblenou al segle xix, esdevingué parc industrial d’empreses a principis del segle xx i, a partir del 1997, allotja aquest centre de produc-ció i investigació artística. El projecte de rehabilitació es fa des del respecte per l’edifici, reconeixent el seu caràcter i re-interpretant-lo per adaptar-lo al nou ús, mantenint les cicatrius de les transformacions i afegint-ne de noves. L’espai no pretén ser estàtic i formalista, sinó contenidor de l’activitat que s’hi desenvolupa, mutable i espontània.

Metro: L4 (Pere iv) // Bus: 7, 26, 40, 42, 56, 60, 71, 192

Ds

FUNDACIÓ VILA CASAS – CAN FRAMIS

C. DE ROC BORONAT, 116-126Dissabte, visites a les 11 i 12.30 h

BAAS_Jordi Badia, 2007

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per conver-tir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva deteriorada pell formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu. La visita interior es comença des de la cota més alta, fent un passeig continu de baixada.

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna) // Bus: 6, 7, 40, 42, 92, 141, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

Ds

EDIFICI RNE

C. DE ROC BORONAT, 127Dissabte de 11 a 15 h

Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 2008

L’emplaçament de Ràdio Nacional d’Espanya al districte tecnològic 22@ permet disposar de 3.000 m2 repartits en quatre plantes, planta baixa i soterrani, amb una bona dotació tecnològica per a les comunicacions. Aquesta nova seu s’ha construït amb sistemes d’estalvi de consum energètic. Cal destacar-hi el treball de la façana amb els brise-soleils de colors.

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna) // Bus: 6, 7, 40, 42, 92, 141, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

Ds

EDIFICI RBA

AV. DIAGONAL, 189Dissabte de 11 a 19 h

MBM Arquitectes, 2010

La forma irregular del volum de l’edifici estava prede-terminada per l’ordenació urbanística. Projectant una composició rectangular a l’estil Mondrian a la façana oest, el rectangle de les plantes superiors sura sobre la base i crea, en el buit entre tots dos, una terrassa. A partir d’aquí, el rectangle es pot detallar a escala humana, en contrast amb l’escala metropolitana del rectangle superior. A més, es fa referència al passat industrial del barri mitjançant el marc estructural blanc i els panells lleugers de ceràmica.

Metro: L1 (Glòries) // Bus: 7, 56, 60, 92, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

Ds

EDIFICI MEDIA-TIC

C. DE ROC BORONAT, 117Dissabte i diumenge de 11 a 15 h

Enric Ruiz Geli_Cloud 9, 2010

El procés de disseny de l’edifici està intrínsecament relacionat amb el que conté, des de l’etapa de concep-tualització fins a l’evolució final amb tota la complexitat constructiva. L’estructura metàl·lica principal, resolta amb quatre pòrtics, defineix diferents característiques i tipus d’espais. Per acabar de donar-li forma, ja no hi haurà vidre, material tradicional en aquest tipus de construccions, sinó ETF, que aportarà condicions de confort al resultat final.

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna) // Bus: 6, 7, 40, 42, 92, 141, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

DgDs

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge 3534

LOFT

S D

EL P

AS

SAT

GE

DEL

SU

CR

E

Comprova la informació actualitzada al web 3736

AJUNTAMENT DE SANTS

C. DE LA CREU COBERTA, 104-106Dissabte de 11 a 14 h

Jaume Gustà, 1895

La façana de grans dimensions i de notable riquesa ornamental d’aquest edifici havia de representar el municipi independent de Sants; però aquest fou an-nexionat a Barcelona el 1897, quan l’obra encara no era enllestida, cosa que explica que sigui l’escut barceloní el que presideix la façana. A la planta noble trobem el saló de plens, molt adornat i il·luminat per uns vitralls clarament noucentistes. Fa poc s’ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions.

Metro: L1 (Hostafrancs) // Bus: 30, 56, 57, 115, 157

Ds

EL GRANER (FÀBRICA DE CREACIÓ DE DANSA)

C. DE L’AMNISTIA INTERNACIONAL, 8-14 / C. DE JANE ADDAMS, 14-16 Dissabte de 11 a 13 h

Josep Soteras, 1959; GDMAS Arquitectura, Maite Hernando – Sara Galmán, 2011

El Graner Illa Philips, el forn de l’antiga fàbrica de vidre del barri de la Marina, que recorda els típics graners americans, és un dels espais industrials convertits darrerament en fàbrica de creació artística; concreta-ment, un espai destinat a promoure la professionalit-zació de les companyies de dansa. La intervenció en l’edifici divideix la nau per la meitat en sentit transver-sal, deixant una gran sala amb tota l’altura lliure de la nau, 9 m, i dividint l’altra meitat en dos.

Bus: 9, 13, 37, 46, 65, 72, 79, 109 i 125 // FGC: (Ildefons Cerdà, Magòria-la Campana)

Ds

ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA(CAIXAFORUM)

AV. DE FRANCESC FERRER I GUÀRDIA, 6-8Dissabte i diumenge de 11 a 19 h

Josep Puig i Cadafalch, 1910-1912; Roberto de Luna, Arata Isozaki, Robert Brufau, 1997-2001

La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona féu cons-truir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle XX. Tot l’edifici es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 la Fundació ”la Caixa” va inaugurar CaixaForum i el va dotar de les infraes-tructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 13, 23, 50, 61, 193

DgDs

EL MOLINO

C. VILA I VILÀ, 99Diumenge de 11 a 15 h

Manuel Joaquim Raspall, 1910; Josep Alemany i Juvé, 1929; BOPBAA, Fernando Salas, 2010

Sobre una construcció original de fusta, que havia estat l’antiga tasca La Pajarera, es construeix, en estil modernista, una versió «a la manera espanyola» del Moulin Rouge de Montmartre. Coincidint amb l’Exposició Universal del 1929, s’afegeixen a la façana de l’edifici els elements decoratius que recorden un molí i que el van convertir en una icona del Paral·lel durant més de seixanta anys. Després del seu tan-cament al 1997, reobre les seves portes al 2010 amb l’interior reformat.

Metro: L2, L3 (Paral·lel) // Bus: 20, 21, 24, 36, 57, 64, 121, 157

Dg

DgHOTEL SANTOS PORTA FIRA

PL. D’EUROPA – PARCEL.LA 12-13. Diumenge de 11 a 19 h

Toyo Ito & Associates Architects, Fermín Vázquez (b720 Arquitectos), 2006-2009

Aquest hotel, que va rebre el “Emporis Award” al millor gratacels del 2010, es va dissenyar de forma orgànica, i la manera de percebre-la va canviant a mesura que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en dues pells. La façana interior és un tancament estanc grà-cies a una solució lleugera de mur cortina amb panells d’alumini i vidre, pensada per garantir les necessitats acústiques i tèrmiques de l’edifici. La façana exterior es planteja com una segona pell, formada de tubs independents d’alumini vermell, que dóna textura i geometria variable a la torre.

Bus: 46, 65, 79/ / FGC: (Europa-Fira)

DsFONT MÀGICA DE MONTJUÏC

PL. DE CARLES BUÏGAS, 1Dissabte, 6 visites (11, 12, 13, 15, 16 i 17 h). (Per raons de seguretat no poden accedir-hi menors de 16 anys)

Carles Buïgas, 1929

Aquesta instal·lació, projectada per a l’Exposició Uni-versal del 1929 per l’enginyer Carles Buïgas, va ser una de les últimes que es van construir en aquella ocasió, i es va fer gràcies a l’esforç de 3.000 treballadors. El projecte es va detallar amb 460 plànols i 70 dibuixos. Tres vasos concèntrics i uns sistemes de vàlvules i mecanismes hidràulics, juntament amb un sistema d’il·luminació batejat com a “aiguallum”, van permetre que la font brollés per primera vegada el 19 de maig de 1929.

Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 13, 23, 50, 61, 193

DgESFÈRIC: RESTAURACIÓ, ESDEVENIMENTS I SERVEIS

PL. DE DANTEDiumenge de 11 a 14 h

Lluís Riudor i Carol, Antoni M. Riera i Clavillé, 1966; Joaquim Matutano Ros, 2008

La singular estructura de l’edifici es compon de dotze pilars de formigó armat en forma de Y que caracterit-zen la façana. La coberta de 18 m de llum la formen dotze biguetes metàl·liques disposades de forma radial, que recolzen en una jàssera metàl·lica circular coronada per una cúpula piramidal, per on es poden veure passar les cabines del Telefèric. L’entrebigat està fet de voltes troncocòniques de rajola. L’accés es fa per la planta baixa a través d’una capsa metàl·lica. L’interior és diàfan, i hi destaquen una escala corba negra i uns pilars en forma de V que suporten el nucli central.

Metro: L2, L3 (Paral·lel)+Funicular Montjuïc+Telefèric // Bus: 50, 55, 61

DgDsHIVERNACLE (ANTIGA FÀBRICA DE PLÀSTICS)

C. DE MELCIOR DE PALAU, 32-36Dissabte de 11 a 14 h i de 17 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h

El projecte d’aquest hivernacle al bell mig del barri de Sants es va fer aprofitant l’estructura d’una antiga fàbrica de plàstics. Actualment funciona com a centre de jardineria, però els seus espais també s’han utilit-zat com a escenari per a diferents esdeveniments.

Metro: L5 (Badal) // Bus: L54, 56, 57, 70, 72, 75, 157.

SanTS-MOnTJUÏc13 edificis• AjuntAment de sAnts

• AntiGA fàbricA cAsArAmonA (cAixAforum)

• el GrAner (fàbricA de creAciÓ de dAnsA)

• el molino

• esfèric: restAurAciÓ, esdeVeniments i serVeis

• font màGicA de montjuÏc

• HiVernAcle (AntiGA fàbricA de plàstics)

• Hotel sAntos portA firA

• menjAdors pHilips (centre pepitA cAsA-nelles)

• mercAbArnA-flor

• pAVellÓ AlemAny (fundAciÓ mies VAn der roHe)

• plAçA mArGAridA xirGu (mercAt de les flors)

• plAçA mArGAridA xirGu (teAtre lliure)

HIV

ER

NA

CLE

(A

NT

IGA

FÀ

BR

ICA

DE

PLÀ

ST

ICS

)

MERCABARNA - FLOR

CTRA. ANTIGA DE VALENCIA (B-204) Nº1Dissabte de 11 a 14 h

Willy Müller, 2005-2008

Aquest edifici conté tres mercats diferents, el de flor tallada, el de plantes i el de complements, cadascun amb unes condicions logístiques i tècniques pròpies. El complex també inclou un espai gastronòmic, oficines, dues escoles d’art floral i un espai multiús. La gran coberta de zenc integra totes aquestes funcions i es converteix en la protagonista. Està dissenyada amb geometries lineals i empra diferents tonalitats, evocant la imatge d’uns camps cultivats.

Bus: L80, L87

Ds

DgDsPAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE)

AV. DEL MARQUÈS DE COMILLAS S/NDissabte i diumenge, 6 visites (11, 12, 13, 16, 17 i 18 h)

Ludwig Mies Van der Rohe, 1929; Cristian Cirici, Fernando Ramos, Ignasi Solà-Morales, 1986

El Pavelló Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII, al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930 va ser desmuntat. La significació i el reconeixement que va tenir van fer pensar a reconstruir-lo, cosa que es va dur a terme el 1986.

Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 13, 23, 50, 61, 193

DgDsPLAÇA MARGARIDA XIRGU(MERCAT DE LES FLORS)

C. DE LLEIDA, 59 / PG. DE SANTA MADRONA, 40-46Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenge de 11 a 14 h

Manuel M. Mayol, José M. Ribas, 1929; Manuel Núñez Yanowsky; Antoni Fontela, 1984-85; Fabià Puigserver, Francesc Guàrdia, 1996-2001; Guillem Aloy, Ekain Olaizola, Dino Ibáñez, 2009-2011

El Palau de l’Agricultura, construït arran l’Exposició In-ternacional de 1929 a Montjuïc seguint els cànons de l’arquitectura noucentista i utilitzant materials propis de l’arquitectura catalana tradicional, s’organitzava al voltant d’un gran pati central (l’actual Plaça Margarita Xirgu). El 1983 s’impulsa la creació del Mercat de les Flors com a espai escènic, del qual en destaca la gran cúpula de 12 m de diàmetre del seu vestíbul obra de l’artista Miquel Barceló.

Metro: L3 (Poble Sec) // Bus: 37, 55, 57, 61, 121, 157, 193

DsPLAÇA MARGARIDA XIRGU (TEATRE LLIURE)

C. DE LLEIDA, 59 / PG. DE SANTA MADRONA, 40-46Dissabte de 11 a 14 h

Manuel M. Mayol, José M. Ribas, 1929; Manuel Núñez Yanowsky; Antoni Fontela, 1984-85; Fabià Puigserver, Francesc Guàrdia, 1996-2001; Guillem Aloy, Ekain Olaizola, Dino Ibáñez, 2009-2011

El Palau de l’Agricultura, construït arran l’Exposició In-ternacional de 1929 a Montjuïc seguint els cànons de l’arquitectura noucentista i utilitzant materials propis de l’arquitectura catalana tradicional, s’organitzava al voltant d’un gran pati central (l’actual Plaça Margarita Xirgu). El Teatre Lliure ocupa una de les cinc naus de l’exposició, i de la seva sala principal en destaca la polivalència de la seva estructura, la flexibilitat del mobiliari especialment dissenyat per a les diferents funcions i les seves dotacions tècniques.

Metro: L3 (Poble Sec) // Bus: 37, 55, 57, 61, 121, 157, 193

SarrIÀ-SanTGerVaSI12 edificis• cAsA muley Afid (consolAt de mèxic)

• cAsA orlAndAi

• cAsA péreZ sAmAnillo (cÍrculo ecuestre)

• col·leGi de les teresiAnes

• col·leGi de metGes de bArcelonA

• edifici Autopistes AcesA (plAntA 16)

• edifici d’oficines mestre nicolAu

• HAbitAtGes mitre

• institut de microcirurGiA oculAr

• monestir de VAlldonZellA

• teAtre sArrià

• torre AmAt

CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC)

PG. DE LA BONANOVA, 55Dissabte de 12 a 15 h

Josep Puig i Cadafalch, 1914; Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 2002

Aquesta casa modernista, que va encarregar el sultà Muley Afid, exiliat a Barcelona a principis del segle xx, és un edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com a ele-ment decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidrades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures. L’any 2002 es va restaurar per tal d’acollir el Consolat de Mèxic.

Bus: 14, 22, 64, 70, 72, 75, 123 // FGC: (Sarrià)

Ds

CASA ORLANDAI

C. DE JAUME PIQUET, 23Dissabte de 11 a 18 h i diumenge de 11 a 15 h

Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 2007

On ara hi ha l’actual edifici de Casa Orlandai, des del segle xvii hi havia hagut un mas de planta quadrada. Després de cinquanta anys de reformes continuades, l’edifici aconseguí una personalitat pròpia, en què destacava la riquesa decorativa de les escales i les vidrieres de l’interior. Del 1956 al 1974, l’edifici acull l’Escola Talitha, recuperant la renovació pedagògica catalana dels anys trenta i del 1974 al 2003, el centre pren el nom d’Escola Orlandai. Des del 2007 acull el centre cultural Casa Orlandai, després d’una rehabili-tació integral tant de l’interior com de l’exterior.

Bus: 22, 30, 34, 64, 66, 68, 75, 130 // FGC: L6 (Reina Elisenda)

DgDs

DsMENJADORS PHILIPS (CENTRE PEPITA CASANELLES)

PG. DE LA ZONA FRANCA / C. DE LA FONERIA/ C. DE L’ENERGIA / CTRA. DEL PRATDissabte de 11 a 14 h

Josep Soteras i Mauri, 1959; Esther Ovejero i Jau-me Graells, 2006-2007

L’edifici, en forma de L, on hi havia els menjadors de la fàbrica Philips, és un dels pocs exemples d’arquitectura industrial dels anys cinquanta que es conserva a Barcelona. Es va rehabilitar el 2007 com a Centre Pepita Casanellas. Es troba al costat dels Jar-dins dels Drets Humans, dissenyats per la senyora Van der Harst, paisatgista i esposa de l’aleshores director de la fàbrica Philips, com a espai de descans per als treballadors. Actualment disposa de trenta punts de llum situats aleatòriament dins del recorregut i que recullen els trenta articles de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Bus: 9, 13, 37, 46, 65, 72, 79, 109 i 125 // FGC: (Ildefons Cerdà, Magòria-la Campana)

ME

RC

AB

AR

NA

- F

LOR

CA

SA

OR

LAN

DA

I

3938

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge Comprova la informació actualitzada al web 4140

COL·LEGI DE LES TERESIANES

C. DE GANDUXER, 85Diumenge de 10 a 13 h

Antoni Gaudí i Cornet, 1888

Aquest edifici es presenta com un bloc massís, amb un aire auster i de fortalesa. Als paraments s’alterna la maçoneria irregular de pedra amb el maó vist, que emmarca els elements principals. Tot i la referència mudèjar, el conjunt al·ludeix al gòtic, i substitueix els arcs apuntats per arcs parabòlics, element que es multiplica tant a l’exterior com als interiors. A la crugia central s’ubica el conjunt format per corredors i patis de llum, nucli on rau la gran qualitat formal que singularitza aquest edifici.

Bus: 14, 16, 30, 58, 64, 68, 70, 72, 74 // FGC: (La Bonanova)

Dg

INSTITUT DE MICROCIRURGIA OCULAR

C. DE JOSEP MARIA LLADÓ, 3Dissabte de 11 a 14 h

Josep Llinàs, 2009

La geometria d’aquest edifici es manté a la base, però la coberta és la continuació de la sinuositat pròpia dels pendents naturals de la muntanya. A més, la visita proposa una experiència física per als ulls dels visitants. El recorregut, que es fa des de l’entrada fins a arribar a la consulta, porta de l’enlluernament a la foscor, passant per tots els grisos que l’edifici, mitjançant umbracles diversos, proporciona.

Bus: 60, 123, 196

Ds

EDIFICI D’OFICINES MESTRE NICOLAU

C. DEL MESTRE NICOLAU, 19Diumenge de 16 a 19 h

Fermín Vázquez (b720 Arquitectos), 2002

Transformació d’un edifici existent en oficines. Per una banda s’obté, partint d’una preexistència molt rígida, el nivell de flexibilitat i de serveis que demanda aquesta tipologia, posicionant en la façana interior un nou nucli d’accessos a l’espai central que ocupava un pati. Això ha permès la distribució de les plantes en dos àrees lliures. D’altra banda es genera una nova façana a carrer que identifica l’edifici com a corpo-ratiu. El color i la textura han estat determinants per aconseguir-ho.

Bus: 6, 7, 14, 15, 27, 32, 33, 34, 63, 67, 68 // Tram: T1, T2, T3 (Francesc Macià)

Dg

COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA

PG. DE LA BONANOVA, 47Dissabte de 11 a 14 h

Robert Terradas i Via, Jordi Adroer Iglesias, 1970

Amb l’elecció de les diferents textures dels materials de revestiment de façana, l’arquitecte aconsegueix emfatitzar la disgregació entre els volums que formen l’edifici. El tractament de l’accés i de tota la planta baixa amb sòcols i espais porticats resol hàbilment la relació amb els diferents pendents dels carrers que l’envolten. Les obertures de la façana es dimensionen per tal d’oferir una lectura més domèstica i adequada al context urbà on s’implanta.

Bus: 14, 22, 64, 70, 72, 75, 123 // FGC: (Sarrià)

Ds

MONESTIR DE VALLDONZELLA

C. DEL CÍSTER, 41-45Dissabte i diumenge de 16 a 18 h

Bernardí Martorell i Puig, 1922

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’orde del Cister. L’edifici actual es va construir en l’estil més modern de l’època, ara anomenat «mo-dernisme català». L’església, bastida com la resta del monestir amb maons vistos amb un cert aire mudèjar, és d’intenció goticista però imaginativa. Hi destaquen els finestrals amb vitralls i els interessants reforços ornamentals dels arcs del creuer, i té una estructura i una mecànica perfectament gòtiques. En conjunt, presenta una gran força arquitectònica i decorativa.

Bus: 60, 73, 123, 196

DgDs

EDIFICI AUTOPISTES ACESA (PLANTA 16A)

PL. DE GAL·LA PLACÍDIA, 1-3Diumenge de 11 a 14 h

Claudi Carmona, 1963-67

És una construcció de 20 plantes que ha esdevingut una fita entre els barris de Gràcia i Sant Gervasi. El va aixecar Claudio Carmona en un estil arquitectònic bru-talista en què predomina l’acer. Es visitarà la planta 16, que allotja un estudi de disseny i comunicació, des del qual es pot gaudir d’una vista especial de la ciutat.

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 16, 17, 22, 24, 27, 28, 32, 92, 114 // FGC: (Gràcia)

Dg TEATRE DE SARRIÀ

C. DEL PARE MIQUEL DE SARRIÀ, 8Dissabte de 11 a 18 h

Jacint Torner, 1927; Anna i Fernando Ramos, 2012

El Teatre de Sarrià està situat dins el pati interior del Centre Parroquial de Sarrià. Es va inaugurar el 1907; l’activitat creixent de l’entitat va fer que es quedés petit, i per això l’any 1927 es va remodelar: s’hi van construir un escenari a la italiana, a imitació del que hi havia al Teatre Romea, i una nova façana. Actualment s’està adequant per donar resposta als nous requeri-ments: fins ara se n’ha reformat la caixa escènica per dotar-la d’una nova teulada, els vestidors, els serveis, l’escenari i un fossar més gran.

Bus: 22, 30, 34, 64, 66, 68, 75, 130 // FGC: (Sarrià/Reina Elisenda)

Ds

HABITATGES MITRE

RDA. DEL GENERAL MITRE, 1-13Diumenge de 11 a 14 h

Francisco J. Barba Corsini, 1959-1963

L’edifici Mitre es va pensar com un bloc d’apartaments de renda reduïda. Es va decidir fer-los petits i flexibles, i complementar el programa amb alguns serveis compartits a la planta baixa: central de calor, aparca-ment, bugaderia, bar, farmàcia i guarderia. En alguns dels pisos, la separació entre la zona d’estar i el dormitori principal es fa mitjançant dos envans corredissos de fusta que permeten ampliar la zona d’estar durant el dia.

Metro: L3 (Maria Cristina) // Bus: 6, 16, 30, 34, 66, 70, 72, 74 // Tram: T1, T2, T3 (Numància) // FGC: (Tres Torres)

Dg

TORRE AMAT

C. DE LA DUQUESA D’ORLEANS, 9Dissabte de 13 a 18 h

1878

Aquesta casa modernista fou construïda pel marquès de Foronda, Marià de Foronda, primer president i fun-dador de la companyia de ferrocarrils de Barcelona. La família Amat la va adquirir a mitjan segle passat i en va mantenir l’arquitectura original. Fa poc que s’ha obert al públic, i hi destaca el jardí romàntic i la decoració modernista de les sales, adaptades als nous usos.

Bus: 22, 30, 34, 64, 66, 68, 75, 130 // FGC: (Reina Elisenda)

Ds

CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE)

C. DE BALMES, 169 BISDiumenge de 11 a 19 h

J.J. Hervàs i Arizmendi, 1910; Raimon Durán i Rey-nals, 1948; Robert i Esteve Terradas, 1993

L’edifici es va projectar com a residència unifami-liar, i és un exemple atípic de construcció exempta, emplaçada seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afran-cesada, sense excloure, però, elements de caràcter modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal·lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, es construí un cos adossat amb planta baixa i terrat, que després es va modificar.

Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 28, 32, 33, 34, 58, 64, 67, 68 // FGC: (Provença)

Dg

TO

RR

E A

MA

T

MO

NE

ST

IR D

E V

ALL

DO

NZ

ELL

A

*Disponible a partir de la setmana del 17 d’Octubre

Ds= Dissabte / Dg = Diumenge 4444

ET REGALA 2 € PER CADA 40 € DE COMBUSTIBLE

(Promoció vàlida del 27 d’octubre al 30 de novembre)

www.grupgedssa.com

A les estacions de servei de:C. Provença, 309-315 C. Lagalitat, 59

escull el teu itinerari al’app del 48h open house barcelona

SERÀ MéS FÀCIL QUE MAI!

*Disponible a partir de la setmana del 17 d’Octubre

44

despAtxos d’ArQuitecturA contemporAnis Amb projectes inclosos en el proGrAmAAAA BarcelonaABEBA ArquitectesAgustí CostaAlbert de PinedaAlberto AguirreAlessandro ScarnatoAlfonso de Luna Àngel VillanuevaAnna PodioAnna RamosAnna RibasAntoni MoragasAntoni SolanasAntoni VilanovaArantxa ManriqueArata IsozakiArriola-Fiol, arquitectesBAAS_Jordi BadiaBaena Casamor, arquitectesBOPBAACarles Ferrater OABCarlos Bassó Carlos Fuentes CruzCarme RibasClaudi CarmonaConxita BalcellsCristina NavasCristiano Franconi David DomènechDino IbáñezEduard BruEduard Simó,Ekain Olaizola

EMTB, arquitectes associatsEnric Batlle Enric Ruiz Geli_ Cloud 9Espinet-Ubach, arquitectesEsteve TerradasEsther Ovejero Fermín Vázquez (b720 Arqui-tectos)Fernando RamosFernando SalasFrancesc BacarditFrancesc Escudero i Ribot,Francesc GuàrdiaFrancesc SandalinasGabriel MoraGemma FerréGlòria DuránGuillem AloyHerzog & de Meuron,Ignacio ParicioIgnasi RibasIsabel VegaJaume BachJaume GraellsJaume Sanmartí Javier CristóbalJoan Milelire Joan RoigJoaquim Matutano RosJoaquin Díez-CascónJordi GarcésJordi ParcerisasJordi Romeu

Jorge VidalJosé Antonio TorrojaJosé Mª CartañáJosep BeneditoJosep LlinàsJosep Llobet GelmáJosep M. de LeceaJosep M. JuliàJosep MiàsJosep VilaJosie AbascalJuan Trias de BesJudith MasanaLaGranja DesignLaviña - de la Villa ArquitecturaLluís ClotetMaite Hernando Manuel BrulletManuel Ruisánchez Marc SeguíMàrius Quintana Marta LorenzoMateo ArquitecturaMateu BarbaMBM ArquitectesMercè BorrellMichele & MiquelMiquel AlonsoNatàlia BernárdezNeus Lacomba Noemí BañeresPatricia UrquiolaPau Vidal

Pere Buil Pere Joan RavetllatPere RieraQuim Rosell Rafael VilaRaimon TorresRamón VallsRicard GalianaRicardo NievesRobert BrufauRobert TerradasRoberto de LunaRodrigo GonzálezRoger Montoto Roure/de León arquitectesSara GalmánSergi PonsToni RibaVíctor ArgentíVictor Rahola Víctor SeguíVíctor SetoainWilly MüllerXavier Aguilar i BorrásXavier BasianaXavier LlambrichXavier Monteys Xavier Ruscalleda Yaiza Alonso Zaida Pérez

crèdits fotoGràfics

Adrià Goula (pàg. 17. Apartament al carrer Gran de Gràcia / pàg. 35. Lofts del Passatge del Sucre), Anna Argelagós (pàg. 37. Hivernacle - Antiga fàbrica de plàstics), Centre Cívic El Coll-La Bruguera (pàg. 18. Centre Cívic El Coll-La Brugue-ra), Consol Bancells (pàg. 14. Casa Sayrach), Arxiu Habitat Urbà (pàg. 11. Umbracle), Elisabet Armora (pàg. 41. Casa Orlandai), Gerard Duran (pàg. 22. Pavelló de la República / pàg. 23. Torre Figuerola), Guillem F-H (pàg. 19. Hostal Sant Jordi Gràcia), Jaume Orpinell (pàg. 10. Pista coberta de la Maquinista / pàg. 27. Grup d’habitatges Canyelles), Jordi Miralles (pàg. 32. Casa Nau), Josep Renalias (pàg. 43. Monestir de Valldonzella), Julio Cunill ( pàg. 24. Centre cívic Can Déu), Lafotografica (pàg. 19. IED Barcelona - Antiga fàbrica tèxtil Macson), Lourdes Jansana (pàg. 30. Pis museu de la Casa Bloc - Habitatge 1/11), Meritxell Arjalaguer (pàg. 31. Almogàvers Business Factory), Mercabarna-Flor (pàg. 40. Mercabarna-Flor), Natxo Amat (pàg. 43. Torre Amat), Rafael Vargas (pàg. 25. Hotel Juan Carlos I), R. Torralba (pàg. 20. Tallers Manyach), Wijmarkphoto (pàg. 8. Filmoteca de Catalunya / pàg. 15. Coworking. BCN 575 / pàg. 29. Canòdrom Meridiana), Xavier Garriga (pàg.12. Casa Macaya).

AGrAÏmentsAjuntament de Barcelona (BIM/SA, Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans, Departament de Medi Ambient, districte de Ciutat Vella, districte de l’Eixample, districte de Gràcia, districte d’Horta-Guinardó, districte de Les Corts, districte de Nou Barris, districte de Sant Andreu, districte de Sant Martí, districte de Sants-Montjuïc, districte de Sarriá-Sant Gervasi, Foment de Ciutat Vella, Imatge i Producció Editorial, Insitut del Paisatge Urbà - Ruta del Modernisme -, Institut de Cultura, Mercats de Barcelona, Patronat Municipal de l’Habitatge).22@network, AAAB, AJAC, BaM, Barcelona Turisme, BHproject, Biblioteques de Barcelona, Carles Salas (Companyia Búbulus), Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, DHUB, ESMUC, Javier Clarés-Economista, Isabel Vega, Lola Doménech, Luis Tabuenca, MUHBA, Susana de Castro (planta16 comunicación), Sergio Gimeno (SG2 ARQUITECTURA), Swab, Taller d’Història de Gràcia, Wijmarkphoto.

dip

òsit

lega

l: x

xx

xx

xx

x

DIS

SEN

Y G

RÀ

FIC

: SU

SA

NA

DE

CA

STR

O w

ww

.sus

anad

ecas

tro.

com

/ IL

·LU

STR

AC

IÓ: J

UA

N B

ERN

AR

DO

MU

ñO

Z w

ww

.dib

ujan

tebe

rn.c

om

PAP

ER E

CO

LÒG

IC

VOLUNTARIATGràcies a les més de 700 persones que aporten el seu temps, el seus coneixements

i el seu entusiasme per tal de fer possible el 48H OPEN HOUSE BARCELONA

EDIFICISGràcies als 150 edificis que obriran les seves portes durant

el 48H OPEN HOUSE BARCELONA

orGAnitZA

Amb el suport de

Amb el pAtrocini de

Amb lA col·lAborAciÓ de

www.dortoka.com

proVeÏdors

conVenis Amb

soci tecnolòGic

mitjAns

Escola Tècnica Superiord’Arquitectura del Vallès